Només a 45 de les 221 poblacions de la província, incloses la majoriade l’àrea urbana de Girona, es paga per sobre de la mitjana espanyola 3

www.diaridegirona.cat

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.411

Dilluns25 DE JUNY DE 20181,20 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

FUNDA DE SOFÀProtegeix de mascotes, pols i taques el teu sofà.Tres mides diferents i dos colors disponibles

PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments còmodament,i, a més, aconsegueix una bossa tèrmica

CULTURA Més de 8.000 personespassen pel Festival Ítaca a l’Estartit 31

En cinc anyses jubilaran400 metges a laprovíncia, quanja hi ha dèficit

A LA GARROTXA, EL RIPOLLÈS I LACERDANYA EN FALTEN I EL COL·LEGIAPOSTA PER FORMAR MÉS RESIDENTSI ENDARRERIR LA JUBILACIÓ 4

4

La Hisenda catalanaadmet que no estàpreparada per recaptarimpostos estatals 17

A més a DdG

COMARQUESSaber dirprou davantd’un abús 6

ECONOMIARecta finalperquè Vilajuïgarecuperi laseva aigua 16

REPORTATGES

Les pensions estan persota dels 965 € en el 80%dels municipis gironins

El centre està adjunt al de la Misericòrdiai va obrir el maig del amb vint placesdisponibles. Ara ja hi ha nois. 11

El nou centrede menorsde Girona acullel doble de jovesque quan va obrir

Revetlla deSant Joan

Una menordenuncia unaagressió sexuala la platjade Palamós

AUGMENTEN UN 56% LES LESIONSPROVOCADES PEL FOC A NENSMENORS D’11 ANYS, AMB PROPDE CENT FERITS A TOT CATALUNYA

4

El balanç de la revetlla de Sant Joan vaacabar amb quatre denúncies per agressionssexuals, una de les quals a la platja de Pa-lamós. A Catalunya han augmentat un els menors d’ anys ferits per petards.

AJUNTAMENT DE BLANES

UN PETARD ENTRA EN UN PIS DE BLANES I ES DESALLOTJA L’EDIFICIUna de les incidències més destacades de la revetlla va ser l’incendi que un artefacte pirotècnic de

gran potència i abast va provocar quan va entrar en un pis de Blanes. El sinistre, que no va causar ferits,va obligar a desallotjar tot l’edifici durant la matinada.

PÀGINES8 I 9

El VAR arribaràa Primera Divisiói a Montilivi latemporada vinent

REPORTATGE

EL VIDEOARBITRATGE ESTÀ SENTPROTAGONISTA EN EL MUNDIAL

4

22-23

ESPANYA ES JUGA EL PASA VUITENS AVUI CONTRAEL MARROC

4

27 a 30

La Colòmbia deJohan Mojicasupera Polòniai continua viva

POLÒNIA 0 COLÒMBIA 3

EsportsDdG

Johan Mojica,pressionat perLewandowski,ahir a Kazan.REUTERS

MUNDIAL RÚSSIA 2018

jamargant - 25/06/2018 08:40 - 79.147.189.105

Edició de GironaDILLUNS · 25 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14678 - AVUI / Any XL. Núm. 13548 - EL PUNT

1,20€

1110

43-1

1880

11T

1110

43-1

1866

24T

Un artefacte pirotècniccausa un foc en un pis

Blanes P20

Es va desallotjar l’edifici per precaució

Els fets van tenir lloc durant la nit deSant Joan a la platja de Palamós

Palamós P13

Denuncien una agressiósexual a una menor

MOTOR ECONÒMIC · “Ungovern espanyol intel·ligent hauriade posar Catalunya en el lloc que licorrespon com a motor econòmic”

ECONOMIA P10-11

PASSOS · “Si Espanya volenamorar Catalunya, ha defer passos i tenir en compteles nostres reivindicacions”

“Cal derogar el decretde la fuga d’empreses”

Josep González i Sala. President de Pimec, patronal de la petita i mitjana empresa

CASTELLS P16

La Vella va sorprendre ambuns inèdits 3 de 9 amb folre i4 de 9 amb folre simultanis

Valls viu ladiada mésreivindicativa

“Sandro està bé, és fort”

L’ESPORTIU

Entrevista a la família de Rosell, després d’un any i un mes de presó

El director d’El Punt Avui, Xevi Xirgo, entre els pares i l’esposa, un dels advocats i el germà de Sandro Rosell ■ ANDREU PUIG

Podeu veure l’entrevistaavui a El Punt Avui TV

a les 14.30 i a les 20.30

Edició de GironaDIUMENGE · 24 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14677 - AVUI / Any XL. Núm. 13547 - EL PUNT

2,50€

1161

19-1

1469

45w

Avança uncurs en un

mes

Cursosd'idiomes almes de juliol

Obtenció deltítol oficial A2-B1-B2

Tel. 972 23 59 39www.eisgirona.com

844815-1171388L

.

Vistiplau al pla especialde Sant Pere de Rodes

Patrimoni P37

Estudis universitaris realitzats per fillsd’immigrants analitzen la seva realitat

Societat P28-29

Els nous gironins, desd’una mirada pròpia

Avui amb El Punt Avui

Rafael Ribó. Síndic de greuges de Catalunya

“Volen causar porper dominar la gent”

DRETS · “Cal reconèixer els dretsa l’autogovern sense límits i a lesllibertats per a tothom”

1-O · “Al final resultarà que elresponsable de les garrotades del’1-O és qui va fer el referèndum”

P6-7

CULTURA I ESPECTACLES P50-53

GIRONA P32

Pugen un quinqué al campanarper il·luminar la ciutat i la plaçadel Vi s’omple per rebre la flama La flama, a la plaça del Vi ■ QUIM PUIG

La Flama delCanigó, a daltde la catedral

www.diaridegirona.cat

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.410

Diumenge24 DE JUNY DE 20182,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

FUNDA DE SOFÀProtegeix de mascotes, pols i taques el teu sofà.Tres mides diferents i dos colors disponibles

PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments còmodament,i, a més, aconsegueix una bossa tèrmica

SUCCESSOS Quatre morts en deu diesa les carreteres en un juny negre 8

GIRONAEl xalet de Palau: dedesnonats a «ocupesde luxe»4 i 5

NOUS GIRONINSMilers de quilòmetresa la recerca d’unavida millor10 i 11

REPORTATGES

La pròrroga del convenid’Aigües de Girona tenia perobjectiu pagar el fons Santos

L’operació del 2013 pretenia obtenir 3,75 milions de € per adquirir la col·leccióEl soci privat s’assegura 350.000 euros anuals tot i no haver-hi beneficis3

◗ DOMINICAL

◗AVUI AMB EL DIARI

Els germansRoca, de

Girona al món◗El Celler de Can Roca ha estat proclamat aquesta

setmana com el segon millor restaurant del món. Diari deGirona ha realitzat un recorregut pels diferents espais deles seves instal·lacions, com La Masia, l’hort o l’obrador.

L’OBRADOR DEL ROCAMBOLESC L’HORT DEL CELLER LA CUINA «MEMÒRIA D’UN BAR ALS AFORES DE GIRONA»

Esports DdG

EL CAMP HA VISCUTGRANS CANVIS DES DE1970 I ESTÀ A L’ESPERAD’UNA RENOVACIÓ TOTAL

4

La construccióde l’estadide Montiliviva costar180.000 eurosfa 48 anys

L’estadi, si es compleixen lesprevisions, viurà un canvi d’imatge espectacular. 34 a 36

JOAN MARGALLDIPUTAT D’ERC PER GIRONAAL CONGRÉS

«L’N-II i el corall,els grans temesque traurécom a diputatgironí»14

ENTREVISTA

Prensa Ibérica, 40anys com a referentd’un periodismede qualitat 44 i 45

ANIVERSARI

PÀGINES26 I 27

LA CONSELLERA DEPRESIDÈNCIA ASSEGURA QUEL’ORGANITZACIÓ VA NEGARENTRADES AL GOVERN CATALÀ

4

Artadi denuncia una«selecció» del públicen l’obertura dels Jocs

L’ALCALDE DE TARRAGONAHO NEGA I DESTACA QUE AMBFELIP VI ES VA FER «UNAAPEL·LACIÓ AL DIÀLEG»

4

jamargant - 25/06/2018 08:51 - 79.147.189.105

Edició de GironaDISSABTE · 23 de juny del 2018. Any XLIII. Núm. 14676 - AVUI / Any XL. Núm. 13546 - EL PUNT

1,50€

1791

42-1

1350

28w

CURSOS INTENSIUS AL JULIOLD’ANGLÈS I D’ALEMANY:

· 2 hores diàries de dilluns a dijous

· Grups reduïts de 9 persones

· Classes particulars

· Estades d’idiomes a l’estranger

C/ Claudi Girbal, 23, baixos · Tel./Fax 972 22 25 69 girolingua@girolingua.cat - www.girolingua.cat

1117

40-1

1741

78w

19 anys al teu servei

Escola d’anglèsi alemany

L’ESPORTIU

El president del club, Delfí Geli, diu quel’acord per 50 anys els permetrà créixer

Llum verd del plede Girona a lacessió de Montilivi

Futbol

EUROPA-MÓN P36,37

Els cinc integrantsde La Manada ja són lliuresL’executiu espanyol es mostra “sorprès” perla sentència, i la fiscalia, l’Ajuntament dePamplona i el govern foral hi presenten recurs

FET · Lliura l’informe del Síndicsobre la violència de l’1-0 a Felip VI mentre el govern delPSOE defensa el discurs del 3-0

Torra plantacara al reiACTE · El president assisteixa la inauguració dels Jocs aTarragona i anuncia que noconvidarà mai més la casa reial

P6-10

El president Torra lliurant al rei espanyol l’informe del Síndic i un llibre de fotografies de l’1-O ■ GENERALITAT DE CATALUNYA

Madrenas lloa la decisió “valenta”de Torra de deixar el càrrec dela Fundació Princesa de Girona

Girona elogiael president

L’ESPORTIU

Jocs sense trevaFelip VIinaugurauns Jocs quecomencenamb poclluïment i ambpolèmicapolítica

TEL � 972 20 20 66 | FAX 972 20 20 05 | A/E diaridegirona@ddg.cat | ADREÇA PASSEIG GENERAL MENDOZA, 2 . 17002. GIRONA | DIRECTOR JORDI XARGAYÓ | NÚMERO 24.409

Dissabte23 DE JUNY DE 20181,50 €

PREU FUNDAT EL 1889Aquest diari utilitza paper reciclat en un 80,5%

www.diaridegirona.cat

FUNDA DE SOFÀProtegeix de mascotes, pols i taques el teu sofà.Tres mides diferents i dos colors disponibles

PORTAALIMENTSTransporta els teus aliments còmodament,i, a més, aconsegueix una bossa tèrmica

LA GARROTXA Olot no troba dinersper impulsar el parc dels volcans 16

Els joves gironins quemarxen a l'estranger estripliquen en deu anys

La majoria opten per anar aFrança, Alemanya i el Regne Unit Mig miler de gironins d’entre 18 i 34

anys han anat a establir-se a Suïssa26

El Govern de Pedro Sánchez de-fensa que Felip VI va complir ambla seva obligació «constitucional»amb el missatge del d’octubrepassat, i creu que el veto de l’Exe-cutiu català a la Corona no seràun problema per al Rei, sinó «pera Catalunya».

EFE/JORDI BEDMAR

EL PRESIDENT CATALÀ TAMBÉRENUNCIA A LA VICEPRESIDÈNCIAD’HONOR DE LA FUNDACIÓPRINCESA DE GIRONA

4

Torra anunciaun boicot delGovern catalàa tots els actesconvocats pelrei Felip VI

NO REP EL REI PERÒ LI ENTREGA UN LLIBRE DE L’1-O El president de la Generalitat no varebre el Rei al Nou Estadi de Tarragona, però poc després es van saludar i li va fer entrega d’un llibre de fotos de l’1-O ide l’informe del síndic de greuges. A la llotja, el president del Govern espanyol es va asseure entre Torra i Felip VI.

PÀGINES28 I 29

L’Empordàviu la primeranit tropicalde l’estiu, amb25,2 graus

LES MÍNIMES VAN SERMOLT ELEVADES I VANDIFICULTAR EL DESCANSA PUNTS DEL LITORAL

4

8

Malestar delstransportistesgironins perla distribucióals municipis

L’oposiciótomba el canvide comissionsinformativesprevist perMadrenas

ELS GRUPS AFIRMEN QUE ELGOVERN DE CIU DE GIRONAVOLIA MODIFICAR EL CARTIPÀSI DILUIR SERVEIS SOCIALS

4

4

Reclamen ampliar els horaris decàrrega i descàrrega, denuncien lesmultes o limitacions dels ajunta-ments i proposen una taula de mo-bilitat urbana de la província. 3

Lloret de Mar permet lainstal·lació de terrassesa l’avinguda de la Rierafins a l’octubre20

Mor un banyista al’Estartit després que se’ltrobés inconscient21

A més a DdG

Suport als investigats pels tallsa Llers davant dels jutjats 17

CONXI MOLONS

PRIMERS: Amanida de formatge de cabra · Amanida de salmó· Canelons casolans · Entremès d’ibèrics

SEGONS: Xai a la brasa · Filet de vedella · Entrecot a la brasa· Mitjana a la brasa · Rap a la planxa

Aigua, vi, gasosa, postres, cava i coca de Sant Joan

MÚSICA EN VIU · PREU PER PERSONA: 35 €

Ctra. Sant Feliu, Km 3,3 La Creueta (Girona) - labrasadequart@gmail.com

RESERVES: TEL. 972 29 80 34 - 643 37 79 10PÀRQUING PROPIP

LA BRASA DE QUARTRReessttaauurraanntt Gran Revetlla

de Sant Joan

jamargant - 25/06/2018 08:49 - 79.147.189.105

Diari de GironaDISSABTE, 23 DE JUNY DE 20184

GIRONA, SALT I SARRIÀ girona.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

Ponç Feliu, Joaquim Roca, Marta Madrenas i Narcís Sastre. AJ. DE GIRONA

DdG GIRONA

■ L’espai de mirador i guaitad’ocells del parc de les Ribes delTer es convertirà properament enun refugi de ratpenats. L’Ajunta-ment de Girona i el Consorci delTer estan treballant per adequarles instal·lacions per tal de propi-ciar que puguin acollir les condi-cions necessàries per a la repro-

ducció d’aquests mamífers. Elprojecte compta també amb su-port i finançament de la Diputa-ció de Girona. L’estructura està atocar del riu, a la gespa de sota delpavelló de Fontajau i malgrat queantigament havia tingut molt ús,darrerament no es feia servirmassa.

Aquesta actuació se suma a la

campanya de col·locació de cai-xes niu per a ratpenats i malleren-gues que va engegar l’Ajunta-ment de Girona l’estiu del amb l’objectiu doble de fomentarla presència d’aquests animals ala ciutat, per un costat, i de regu-lar la població de mosquits i pro-cessionària del pi de forma natu-ral, per l’altre.

L'espai de guaita d’ocells de les Ribesdel Ter serà un refugi de ratpenats

TAPI CARRERAS GIRONA

■L’equip de govern de CiU, que li-dera Marta Madrenas, va topar-seahir a la tarda amb la negativa detota l’oposició en la proposta demodificar les comissions informa-tives arran del canvi de regidor perla dimissió d’Isabel Muradàs, in-vestigada pel cas del , per PepPujol. Les comissions informativessón les reunions que se celebren elsdies abans dels plens municipals iserveixen per informar i consultartots els assumptes que han de sersotmesos a la decisió del ple, aixícom el seguiment de la gestió del'alcaldia, la Junta de Govern Locali les regidories que ostentin dele-gacions.

L’oposició en bloc va afirmar quedarrere d’aquestes modificacionshi ha un canvi de cartipàs (organi-grama de l’equip de govern) i quees volia aprofitar per diluir el quees considera una de les àrees mésimportants, els Serveis Socials.

Arran de la negativa, aquest can-vi en la comissions no es podrà tirarendavant. L’alcaldessa, Marta Ma-drenas, va concloure el debat indi-cant que el que es votava és si hi ha-via d’haver sis o set comissions in-formatives. Cada una la sol presidirel tinent d’alcaldia responsable del‘àrea en qüestió. Tenint en compteque amb la marxa de Muradàs hiha un tinent d’alcaldia menys, laidea del govern local és que hi ha-gués una comissió menys. Comque el canvi no es va validar, Ma-

drenas va dir que se seguiran fentles set comisisons i com que hi haun tinent d’alcaldia menys, ella ma-teixa presidirà la que falta per co-brir.

Un telèfon espatllat El debat el va iniciar la regidorad’Hisenda i Règim Interior, MariaÀngels Planas, que va lamentarque un grup no li havia dit la inten-ció del seu vot fins al darrer minutperquè en teoria se li havia espatllatel telèfon. Es referia a Ciutadans.No va ser fins a aquest darrer minutque Planas no va saber que no te-nien prou suport per tirar endavantel canvis. Només ERC-MES s’abs-tenia i la resta hi votava en contra.Planas va indicar que trobava «ridícul i vergonyós» el posiciona-ment i el «comportament» delsgrups. «Vull que quedi constànciaque el govern està per governar i téel dret de poder-ho fer, i en aquestple no se'ns està permetent, perquèl'oposició votarà en contra de lamodificació de les comissions», vadir.

Posteriorment, per ordre, elsgrups van exposar el perquè del seuvot. Concepció Veray (PP) va dirque el que s’estava plantejant era«un canvi de cartipàs» i que el seugrup no compartia «l’organitzaciódel govern» que s’estava proposantperquè no «respon a allò que ne-cessita la ciutat». Míriam Pujola(Cs) va exposar que ara el governs’ha trobat amb el problema que

«queden nou mesos de legislaturai ja no poden prometre res palpablesense que comporti un cost polítici econòmic per la ciutat».

A més, va apuntar que el governplantejava «un canvi d’àrees limi-tant el pes d’algunes i dil·luint-ned’altres per provar de potenciar unafigura política en concret - en refe-rència a Carles Ribas que lideraràuna macroàreea -de cara a les pro-peres eleccions». «La roba bruta decada grup es neteja a casa», va et-zibar.

Trencar una àreaLa portaveu del PSC, Sílvia Pane-que, va indicar que el canvi demos-trava la «inestabilitat» del govern iva recordar que els socialistes vanentrar al govern fa uns mesos ambla premisa d’unir ocupació i segu-retat de drets socials. Ara es prete-nia trencar aquest model i dividiraquesta àrea en altres de diferentsi també es corria el risc que el tre-ball dels centres cívics i les biblio-teques amb drets socials quedésdesdibuixat quan, al seu parer, ésun model consolidat.

Pel que fa a la CUP, Lluc Salellasva recordar que aquest canvi era elcinquè en tres anys, un fet que, alseu parer, «demostra la debilitat iinestabilitat d'aquest govern».També va afirmar que es podria ha-ver canviat Muradàs per Pujol i se-guir l’organigrama existent peròque «la duplicitat de càrrecs de l'al-caldessa és un problema. No té

temps per dedicar-se a la ciutatcom caldria i per això han acabattraient atribucions de la seva àrea».Sobre els Serveis Socials, va apun-tar que «queden relegats i diluïts enuna macroàrea que és un calaix desastre».

La paraula «educació»Finalment, Maria Mercè Roca(ERC-MES), va lamentar que nos’hagués negociat el cartipàs «comsi tinguessin majoria absoluta» i varecordar a CiU que «no tenen cul-tura del pacte, de la negociació».També va voler recordar que l’any els hi havien fet arribar «unaproposta de cartipàs que incloïauna alcaldessa amb dedicació ex-clusiva a la ciutat o una primera ti-nència d'alcaldia amb competèn-cies socials potents», i que cap deles dues coses ara era així. No obs-tant, va al·legar que els republicanss’abstenien perquè « han introduïtla paraula "educació", que fins arani hi era, en les comissions infor-matives. Però el nom tampoc fa lacosa».

Madrenas va replicar que no espodia catalogar d’«inestabilitat»que l’alcalde - Carles Puigdemont-passés a ser president o que Mura-dàs plegués per «honestedat». I vareiterar que ahir el que es votava eraque hi hagués una comissió infor-mativa menys i que no s’aprovavael cartipàs, perquè això ja s’havia fetper un decret d’alcaldia, i estava jaaprovat i en ple funcionament.

L’oposició tomba el canvi de les comissionsinformatives previst pel govern de Madrenas

Els grups diuen queCiU volia aprovard’amagat unamodificació al cartipàs Planas (CiU) trobaridícul i vergonyós queels partits bloquegin lamanera d’organitzar elgovern L’alcaldessadiu que només esvotava si fer 6 o 7reunions abans delsplens

jamargant - 25/06/2018 08:49 - 79.147.189.105

Diari de Girona DILLUNS, 25 DE JUNY DE 2018 17

CATALUNYAcatalunya.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

ACN/DdG ALCANAR

■El cap de setmana ha deixat unamort a les carreteres com a con-seqüència del xou frontal de doscamions a Alcanar.

L’accident de la N- al Mont-sià es va produir el dissabte a la nit,per causes que encara es desco-neixen. Els dos camions eren degran tonatge i hi va haver unacol·lisió frontal. Un dels conduc-tors, de nacionalitat bielorussa, vamorir a causa de l’impacte i l’altreva rebre ferides menus creus, en-

cara que va ser traslladat directa-ment a l’Hospital de la Cinta deTortosa.

Durant el cap de setmana tam-bé hi va haver un altre incident ala C- a Cercs (Berguedà). Enaquest cas, un cable de mitja ten-sió va caure a la carretera i va obli-gar a tallar la via durant unes treshores. El Servei Català de Trànsitva rebre l’avís ahir al migdia, infor-mant també que no hi havia capferit. Dues dotacions dels Bom-bers de la Generalitat es van des-plaçar al lloc per assegurar i bali-sar la zona, ja que el cable de mitjatensió treia algunes guspires. Elstècnics de la companyia van tre-ballar per retirar el cable i a prime-ra hora de la tarda es va poder res-tablir el trànsit en ambdós sentits.

Un mort a Alcanar en xocarfrontalment dos camions També hi va haver unincident a una carretera delBerguedà en caure un cableelèctric de mitjana tensió

EUROPA PRESS/DdG BARCELONA

■L’expresident Jordi Pujol va afir-mar en una entrevista que la Tran-sició «no va ser un engany, de fet,va ser un èxit, però és evident quealguns problemes no es van resol-dre suficientment bé». En un en-trevista al diari Ara, l’expresidentva defensar el seu llegat i com vafer les coses fa temps. «Del meuprojecte de país hi ha moltes cosesque quedaran, contribucions im-portants al que dèiem fer país,construir Catalunya i enfortir la

societat. En això va participarmolta gent i molt diversa», va rei-vindicar. També va afirmar que noes penedeix del que va fer al cap-davant de la Generalitat i que enlínies generals «no es desdiu».

Parlant de l’actualitat, Pujol vadir que Catalunya necessita un«lideratge potent» que permetivèncer els obstacles als quals s’en-fronti. Tot i així, també va remar-car que tot i els problemes i em-bolics «que hi ha», Catalunya con-tinua tenint una activitat econò-mica social i cultural d’alt nivell.Segons ell, això està demostrantque té «una gran vitalitat».

A l’entrevista també va defen-sar que no té cap acusació de cor -rupció tot i els anys d’investiga-cions que hi ha hagut.

Jordi Pujol: «La Transició no vaser un engany, va ser un èxit»L’expresident assegura enuna entrevista que, malgrattot, Catalunya continuamostrant una gran «vitalitat»

EUROPA PRESS/DdG MALLORCA

■ El raper Valtonyc va anunciarahir que podrà donar notíciesaviat. També va agrair «l’ organit-zació popular i la solidaritat» per«fer possible» que s’hagi retrobatamb la seva família. L’anunci el vafer a través de Twitter, on tambéva recordar: «Avui faria un mesque dormiria a presó». Josep Mi-quel Arenas va ser condemnat perl’Audiència Nacional a tres anysde presó per delictes d’amenaces,enaltiment del terrorisme i injú-ries a la Corona per les seves lle-tres. El mallorquí va decidir aban-donar Espanya el de maig perevitar el seu ingrés a presó, que es-tava previst el dia següent.

Valtonyc asseguraque aviat donarànotícies i agraeix elsuport que ha rebut

EUROPA PRESS/DdG BARCELONA

■ El director de l'Agència Tribu-tària de Catalunya (ATC), EduardVilà, va negar davant del titular delJutjat d'Instrucció de Barcelo-na, Juan Antonio Ramírez Sunyer,que l'organisme estigués preparatper cobrar impostos estatals, encontra del que va dir l'expresidentcatalà Carles Puigdemont en lapresentació d'aquest nou modeld'Hisenda catalana, quan vaapuntar que estava preparada perassumir tot tipus de tributs. En laseva declaració també va exposar,a preguntes d'un dels advocats dela defensa, que el Govern de Ma-riano Rajoy va seguir –amb l'apli-cació de l'article de la Consti-tució des del passat mes de octu-bre-, desplegant el nou sistemainformàtic que permetrà cobrarimpostos massius a Catalunya,l'anomenat e-Spriu, ja que l'ac-tual, el Gaudí, estava «obsolet».Fins i tot va assenyalar que s'haviaobert una nova oficina de l'ATC alnovembre a La Bisbal.

En la seva declaració, Vilà vaemmarcar tot el desenvolupa-ment informàtic e-Spriu i l'expan-sió de l'Agència Tributària Catala-na amb oficines en total - no-ves més les ja existents- i em-pleats més, en el desenvolupa-ment de les competències trans-ferides a la Generalitat de Cata-lunya en matèria de recaptaciód'impostos i va afirmar que la fi-nalitat del Projecte Gestoria -pelqual recaptaven els impostosd'ajuntaments, diputacions i or-ganismes de la Generalitat- erapagar a l'Agència Tributària esta-tal com així es va fer, sense que

consti cap incidència per impaga-ment fins al moment.

Cal recordar que Puigdemonthavia afirmat a principis de se-tembre de que l'Agència Tri-butària de Catalunya estava pre-parada per aplicar el resultat delreferèndum anunciat per a l'd'octubre perquè estava «a puntper assumir, quan fos necessari»els impostos «que encara passen»per la Hisenda espanyola.

Així ho va dir en la presentacióde la nova etapa de l'Agència Tri-butària de Catalunya, amb l'as-sumpció plena dels principals im-postos cedits per l'Estat, deixantclar que havia acabat la «primerafase» de la seva construcció.

No obstant això, Eduard Vilà,que va declarar com a testimoni,va insistir davant el jutge que perpoder assumir els impostos del'Estat serien necessaris entre

. i . treballadors, mentreque actualment l'Agència comptaamb poc més de empleats.Això sí, va aclarir que es tractavade la ràtio més baixa d'empleatsen comparació amb les agènciestributàries d'altres comunitats au-tònomes.

Va justificar el projecte, en di-verses ocasions, en la necessitatd'oferir un millor servei al ciutadài estalviar costos, malgrat que

Puigdemont havia presentat al se-tembre la nova MTC com l’«em-brió de la futura Hisenda catala-na» davant una eventual indepen-dència.

Més eficiènciaDesprés d’assenyalar que aquestprojecte es va començar abansd'assumir ell el càrrec, va insistirdurant la seva declaració en quèaquestes mesures es van acordarper guanyar eficiència i fomentarla col·laboració entre les adminis-tracions tributàries de Catalunya,tot afegint que, d'aquesta manera,si un contribuent tenia una qües-tió de tribut propi de la Generali-tat ja no calia que es desplacés ales quatre capitals de província,sinó que elpodrien atendre a lesoficines territorials.

Tot i això, va admetre que el noudesenvolupament informàtic, l'e-Spriu -que va ser adjudicat perconcurs a IBM i el suport del qualera a càrrec de T-Systems segonsel seu testimoni- s'estava desple-gant per suportar «impostos mas-sius». Però es va referir només alsnous impostos creats pel Parla-ment català com el de begudesensucrades, pisos buits, actius noproductius, emissions de CO, eld'internet..., negant que es pre-tenguessin cobrar impostos esta-tals.

De fet, va posar com a exemplede la legalitat en què es desenvo-lupava el nou projecte el fet que elGovern de Mariano Rajoy no ha-gués tancat cap de les oficines quees van obrir de l'ATC i el que hagiseguit desenvolupant el sistemainformàtic e-Spriu.

Eduard Vilà assegura en la seva declaració que per fer-ho serien necessaris entre 6.000 i 7.000 treballadors, mentre queactualment l’Agència Tributària en té 700 Va destacar que es va obrir una nova oficina a la Bisbal tot i l’aplicació del 155

El director de la Hisenda catalana nega aljutge que pugui recaptar impostos estatals

El portaveu adjunt de JxCat al Parlament, Eduard Pujol, va avisar al president del Govern central, Pedro Sánchez, queel diàleg amb l’Executiu ha de servir per parlar de totes les qüestions: «Diàleg bilateral vol dir per a tot». Va assegurarque el diàleg entre el Govern central i la Generalitat «no és només per resoldre qüestions d'infraestructures, que evident-ment s'han de resoldre», sinó que també s'ha de tractar la situació dels presos sobiranistes i el dret a l'autodeterminació.

JxCat adverteix Pedro Sánchez que el diàleg «és per a tot»

ACN

jamargant - 25/06/2018 08:40 - 79.147.189.105

L’equip de govern de Lloretde Mar vol regular el nom-bre de botigues de recordsal poble. En el ple de dijousque ve, CiU, ERC-Avan-cem i el PSC suspendrandurant un any l’oberturade basars, negocis de re-cords i supermercats debaix valor afegit. Durantaquest període, el consisto-ri treballarà en un pla espe-cial (o d’usos), explica el re-gidor de Promoció Econò-mica, Jordi Orobitg (ERC).

L’equip de govern co-neix ara l’actual situaciócomercial de la vila, que tégairebé 37.000 habitants.Segons dades del pla d’ac-ció comercial que ha fetl’empresa Asomaru SL, elsetembre del 2017 hi havia741 establiments comer-cials a Lloret, 169 delsquals (un 22,8%) són boti-gues de records, en què espot trobar, per exemple,camisetes, gorres, tovallo-les i bosses. Segons Oro-bitg: “Considerem que elnombre d’aquests negocisadreçats al turisme és ex-cessiu. Ens falta comerç deproximitat.”

Un 46%El recent pla d’acció cons-tata que un 46,10% de lesbotigues que hi ha en la ba-tejada zona 2 tenen com adestinataris els turistes–1,122,186 l’any 2017–.Aquesta zona oest de laRiera (avinguda Just Mar-lès), el barri de Fenals i elsector de Santa Clotilde i laurbanització de la Venta

de Goya.Al nucli antic, 103 dels

490 són basars, negocis derecords i supermercats. Ésel 21,02% del tot, però envies com ara el carrer Ve-nècia són molt nombro-sos. A les altres dues zo-nes, amb prou feines hi halocals de venda de produc-tes turístics. A la zona 3 (elMolí, Rieral, Can Sabata,Can Carbó, Can Ballell,Mas Baell i Puig Ventós),hi ha 109 establiments inomés un es dedica als re-cords turístics. A mitjà ter-mini la voluntat és interve-nir en els eixos comercialsde les dues zones esmenta-des, ja que allà és on més

sovintegen els establi-ments.

Després del pla d’acciócomercial, l’Ajuntamentpretén desenvolupar unpla especial [vegeu peça] opla d’usos. És també undels objectius de l’actualpla de reconversió turísti-ca, en què treballen l’Ajun-tament, la Generalitat i laDiputació de Girona.

És el primer cop que esvol treballar un pla espe-cial comercial (o pla d’u-sos) aquest mandat. És elsegon en els últims anys te-nint en compte que el2013 l’equip de govern(CiU i ERC) en minoria jaho va intentar, però va to-par amb l’oposició frontal

del sector privat. Aquellpla pretenia evitar la con-centració de comerços deperfil baix en determina-des zones de la vila i reco-llia a grans trets el plad’orientació d’equipa-ments comercials de laciutat, aprovat per ple i perunanimitat el 2008.

Abans de conèixer elsplans de l’Ajuntament, elgerent de l’Associació deComerciants de Lloret,Francesc Alsina, explicaque sempre ha estat parti-dari que es vetlli per la ins-pecció i el compliment deles normes més que no pasper la prohibició. ■

Jordi FerrerLLORET DE MAR

Volen regular les botigues derecords de Lloret de MarMORATÒRIA · L’equip de governsuspendrà un any l’obertura de basars,negocis de records i supermercats debaix valor afegit NOMBRE · Són un22,8% de l’oferta comercial de la vila

L’oferta comercial de LloretSetembre del 2017

FONT: PLA D’ACCIÓ COMERCIAL (PAC) / GRÀFIC: EL PUNT AVUI

Zona 1(nucli antic) 490 103

(21,02%)

Zona 2(Riera oest, Fenals, Santa Clotilde, Venta de Goya)

141 65(46,10%)

Zona 3(Molí, Rieral, Can Sabata, Can Carbó, Can Ballell, Mas Baell, Puig Ventós)

109 1

Zona 4(resta del municipi) 1 0

TOTAL 741 169

ZONATOTAL

ESTABLIMENTS COMERCIALS

ESTABLIMENTS COMERCIALS DE

RECORDS

Botigues al carrer Baix de la Riera de Lloret. Foto: Joan Sabater

El pla d’acció comercial en-carregat per l’Ajuntament deLloret a l’empresa AsomaruSL per 17.830 euros ha servitper constatar la concentracióde botigues de records, mésfreqüent en el nucli antic i, so-bretot, a l’oest de l’avingudaJust Marlès –en carrers comara el Baix de la Riera–, alsbarris de Fenals-Santa Clotil-de i la urbanització Venta deGoya. Amb la moratòria d’unany, l’Ajuntament elaboraràun pla especial, com ja ha fetamb els habitatges d’ús turís-tic (HUT), que va ser aprovatel mes de maig de manera

65botigues de records hi haentre l’oest de la riera (JustMarlès), Fenals, Santa Clo-tilde i Venta de Goya.

490establiments comercials hiha a Lloret, segons dadesdel setembre del 2017 delpla d’acció comercial (PAC).

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les xifres

provisional i que fixa aquestsallotjaments en un màxim del10% en funció del nombred’habitatges.

Els horaris d’obertura itancament ja estan regulatsper llicència i no generen pro-blemes –afirma Orobitg– elfutur pla especial pretén deli-mitar aspectes com ara lesdistàncies mínimes entre bo-tigues d’un mateix tipus. Al’interior d’aquests establi-ments, l’equip de govern volajustar l’altura màxima delsprestatges, l’amplada delspassadissos i les dimensionsmínimes que haurien de tenir.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Distàncies, espais i passadissos

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Anys enrere, elsector privat esva oposar a un plad’usos comercials

Turisme Els establiments comercials i l’oferta d’oci

EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE JUNY DEL 201824 |

Comarques Gironines

L’Ajuntament de Lloret deMar prepara una ordenan-ça específica per a l’ús delspatinets elèctrics (i vehi-cles similars), molt estèsen els últims mesos. Aprincipis de juliol, l’equipde govern publicarà unprimer esborrany del textque inclourà, entre altresrequisits, que els usuarisd’aquests vehicles haurande dur casc, algun tipusd’identificació i moure’ssota la supervisió d’unguia i amb un grup màximde tres persones, avança elregidor de Mobilitat, Al-bert Robert (CiU).

L’ordenança no entraràen vigor fins a final d’any,però en el ple de dijous queve l’equip de govern (CiU,PSC i ERC-Avancem) volaprovar una moratòriad’un any en la concessió dellicències econòmiquesper a botigues que lloguenaquests vehicles. Robertadmet que alguns usuaris“van a tota velocitat encarrers de vianants”.

Les queixes del síndicCal recordar que en el pledel 28 de maig el síndic alciutadà, Joaquim Teixi-dor, va demanar a l’Ajun-

“Hi ha massabotigues adreçades alturisme i falta comerçde proximitat”

Jordi OrobitgREGIDOR DE PROMOCIÓ ECONÒMICADE LLORET (ERC-AVANCEM)

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

tament que prengués me-sures immediates per atu-rar el mal ús d’aquests ve-hicles. Teixidor afirmaque hi ha usuaris que “in-compleixen absolutamenttotes les normes de tràn-sit”.

Actualment hi ha onzenegocis que lloguen pati-nets elèctrics. Durant un

any ja no se’n podran obrirmés. L’Ajuntament distri-buirà uns fulls en aquestsestabliments perquè in-formin els usuaris que es-tiuegen a Lloret de Marper on poden circular. Es-tà prohibit conduir pelscarrers Sant Pere i de laVila i els passeigs marítimi Jacint Verdaguer, entrealtres vies.

Robert va convocar elsresponsables dels negocisde ginys elèctrics a una re-unió per fer-los saber quehi ha una ordenança de ci-visme i convivència i quemés endavant n’hi hauràuna d’específica per aaquest tipus de vehicles.Només els responsablesd’un negoci (d’onze) vanparticipar en la trobada.

Fins al dia 7 d’aquestmes, la policia de Llorethavia multat onze perso-nes, segons dades del’Ajuntament. A més, el ve-hicle municipal de mobili-tat ja disposa d’un adapta-dor per carregar els vehi-cles dels infractors incí-vics i dur-los al dipòsit.

Prou clubs de cànnabisD’altra banda, dijous queve, a més, l’Ajuntament fa-rà una tercera moratòria isuspendrà, durant un any,l’obertura de centres decànnabis. Ara n’hi ha qua-tre, i l’alcalde, Jaume Dul-sat (CiU), és partidari delimitar-ne el nombre. Elple s’ha endarrerit tresdies a petició dels serveisjurídics municipals. ■

Casc, un guia i un màxim de trespersones amb patinet elèctricJ. FerrerLLORET DE MAR

Clients d’un vehicle elèctric, circulant per l’avinguda Just Marlès, a finals de maig ■ QUIM PUIG

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

28.06.18és el dia del ple ordinari deLloret en què s’hauria d’apro-var la moratòria de ginyselèctrics i clubs de cànnabis.

28.05.18és el dia que el síndic, Joa-quim Teixidor, es va queixar,en el ple, de l’incivisme d’al-guns usuaris dels ginys.

EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE JUNY DEL 2018 | Comarques Gironines | 25

Trencar lligamsamb la monarquia

L’APUNT relacions amb la monarquia. Massa sovint els catalanstenim tendència a l’autocrítica excessiva, quasi des-carnada, que més que reparar debilitats del bloc repu-blicà genera noves esquerdes. Sovint som tan pru-dents i continguts, que s’avança a pas de puça o nos’avança. Ahir, Torra va ser ben clar: aquesta monar-quia, si és que ho ha fet mai, ja no ens representa.Jordi Nadal

La renúncia del president Quim Torra a continuar os-tentant la vicepresidència de la Fundació Princesa deGirona —presumpte honor lligat a la presidència de laGeneralitat des de la creació de la fundació— posa lescoses al seu lloc. Potser s’ha tardat massa a fer el pas,però més que criticar el retard convé alabar el cop depuny a la taula que el president va donar ahir, trencant

3330

20-1

1898

12L

EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE JUNY DEL 201832 | Comarques Gironines |

Ramon EstébanBANYOLES

enint en compte les declaracionsd’intencions dels polítics locals dequatre anys enrere, a hores d’araBanyoles ja hauria de tenir apro-

vat el nou pla d’ordenació urbana muni-cipal, el POUM. En canvi, s’afrontarà larecta final del present mandat i la cam-panya electoral amb aquest projecte coma pal de paller del debat. Sent una qües-tió tan delicada, resulta significatiu quel’equip de govern (CiU) l’hagi deixat pelsmesos previs a les votacions, amb el riscelectoral que això comporta. En qualse-vol cas, a un any dels comicis s’acaben defer les darreres reunions informativesamb els ciutadans, pas previ a portar laproposta al ple municipal i aprovar-lo demanera inicial. Sense excloure altresqüestions rellevants, el tracte a donar aSota Monestir –l’espai d’horts i recs de lapart de llevant del terme– s’entreveucom el pinyol de la discussió del POUM ide la precampanya.

Continuïtat al PDeCATEl PDeCAT molt probablement tornarà aapostar per Miquel Noguer, alcalde desdel 2007 per CiU. No s’ha dit de maneraoficial, però es dona per descomptat queserà així perquè els bons resultats l’ava-len (en les dues darreres eleccions haaconseguit majoria absoluta). Pot influirtambé el fet que l’alcaldia aplanaria a No-guer l’accés a la presidència de la Diputa-ció, una aspiració que no amaga. Revali-dar la majoria absoluta serà una empre-sa difícil, però aquest serà l’objectiu de lacandidatura. Sense haver hagut de ferfront a temes polèmics de gran enverga-dura, aconseguir-ho o no dependrà engran mesura de l’habilitat de Noguer i elsseus en la feina de cirurgia de precisióque és la redacció del POUM i el nombre

T

de votants a qui trepitgin l’ull de poll. Lagestió del dia a dia, ben valorada pels ve-ïns, és una bona aliada seva. Un altre ar-gument per defensar el mandat de No-guer és la gestió econòmica, ja que s’hareduït molt l’endeutament i la pressió fis-cal s’ha congelat. Sempre que pot, l’alcal-de recorda que, amb ell al capdavant del’Ajuntament, els veïns no han pagatcontribucions especials quan es fanobres al carrer. A part de la gestió econò-mica (“continuem tenint un Ajuntamentsanejat”), a l’hora de fer balanç Noguerdestaca que, en haver ampliat les líniesde l’institut Pla de l’Estany, s’ha garantitl’oferta d’ESO per als pròxims cursos;que el nou pla general està encarrilat(“només falta l’aprovació inicial, que seràaquest juliol”) i que s’està en negocia-cions per decidir on fer la nova bibliote-ca. “Banyoles ha continuat consolidant-se com una ciutat de referència en elmón de l’esport i de la cultura; tambécom una ciutat segura per als joves i perl’educació”, hi afegeix. Quant al futur im-

mediat, Noguer aposta per una políticade continuïtat, amb l’afegit del desenvo-lupament del nou POUM.

Relleu en els republicansEl paper del principal grup de l’oposicióen aquest mandat, JpB-ERC, s’ha carac-teritzat per exercir una oposició cons-

tructiva o, segons les veus crítiques,massa tova. Aquesta estratègia va arri-bar al seu punt culminant en el suportque els anys 2016 i 2017 van donar alspressupostos convergents. La seva por-taveu, Roser Masgrau, explica que la de-cisió es va prendre a canvi d’incloure-hiuna sèrie de propostes seves. En tres deles que consideraven més importants –la

nova biblioteca, el centre cívic i nousaparcaments dissuasius– diuen que nos’ha avançat o s’ha avançat de maneramolt lenta. “Aquest 2018 vam decidirdeixar de donar suport a uns pressupos-tos que basen tota la inversió en la incon-creció dels grans projectes, en una tristaactitud de qui dia passa any empeny”,manifesta Masgrau.

JpB-ERC és l’únic grup que ja té candi-dat oficial, Jaume Butinyà. En la missióde recuperar el govern pren el relleu aMasgrau, la cap de llista del 2015, que hafet un pas al costat per afavorir la reno-vació. Butinyà, persona molt vinculadaal món associatiu local (per tant, és forçaconegut, una característica que quatreanys enrere no tenia la seva predecesso-ra), té experiència de gestió al consistori,ja que en va ser regidor de l’equip de go-vern entre el 1999 i el 2007. Precisa-ment va portar l’àrea d’Urbanisme. Buti-nyà ja ha facilitat pinzellades del que se-rà el programa electoral. Quant a accionsconcretes indica, per exemple, l’elimina-

PLA GENERAL · El nouPOUM, que entrarà aviat alple municipal per a la sevaaprovació inicial, marcarà elque resta de mandat i lacampanya CANDIDATS ·Només ERC ha anunciatl’alcaldable, que seràdiferent del del 2015

L’urbanisme, en elcentre del debat polític

El centre de Banyoles, amb els campanars de Santa Maria i del monestir, vist des del Puig d’en Colomer. ■ R. E.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Immediatesa L’oposiciócoincideix en la crítica quel’alcalde no treballa amb visióde ciutat sinó pel dia a dia

L’ANÀLISI. BANYOLES

| Comarques Gironines | 33EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE JUNY DEL 2018

ció de la circulació de vehicles a motor alfront d’estany; donar més suport a lesentitats i la construcció de la biblioteca“en un àmbit que permeti el desenvolu-pament d’un centre cívic i cultural al seuentorn”.

La CUPEn teoria, la CUP podria no presentar-seals comicis, ja que és una decisió que hande debatre internament. No sembla pro-bable que hi renunciïn, tenint en compteels bons resultats obtinguts el 2007 i el2011. La persona que en seria l’alcalda-ble queda també pendent de la decisióque es prengui en assemblea. Amb unmodel social molt diferent, la CUP coin-cideix molt poques vegades amb l’equipde govern. “La gestió és estrictamenteconòmica i sense cap element cohesio-nador”, afirma la portaveu, Sandra Pa-zos. I pel que fa al nou POUM, des de laCUP s’entén com una prova que Noguerha anat fent “un vestit a mida a qui l’inte-ressava” en lloc d’aplicar-hi una visió de

ciutat a llarg termini.

D’ICV als comunsPel que fa a ICV-Independents de Banyo-les, la llista desapareixerà com a tal, jaque s’està treballant a bastir una “candi-datura transversal i oberta d’esquerres”sota el paraigua de Catalunya en Comú.

L’actual regidor, Joan Luengo, podriaser-ne el cap de llista, però la decisió noes prendrà fins a la tardor. Per Luengo,no s’estan resolent els grans temes deciutat, especialment la persistència deles desigualtats socials.

Peticions des de la societat civilUna de les entitats més influents de la

ciutat és el Centre d’Estudis Comarcals(CECB). El seu president, Joan AntoniAbellan, és del parer que en el pròximmandat Banyoles hauria de resoldre lamanca d’allotjaments. “Ho notem quanorganitzem esdeveniments. Hi ha moltpoca oferta i si coincideix amb una provaesportiva, la ciutat queda sota mínims”,manifesta. També caldria –hi afegeix–disposar d’una sala de conferències decapacitat mitjana. La que hi ha –la saladel Museu Darder– està saturada.

A l’associació Banyoles Comerç i Tu-risme coincideixen amb el CECB pel quefa a la falta d’allotjaments. A mésd’aquesta qüestió, el president de l’enti-tat, Joan Frigola, indica que el pròximconsistori hauria d’invertir més en lapromoció del comerç local (“no ha de serforçosament a través nostre”), assistirmés a fires per vendre el vessant turísticde la ciutat, i trobar la fórmula de retenirmés hores i dies els esportistes i acompa-nyants que assisteixen a les nombrosesproves que es fan al llarg de l’any. ■

Les frases

“Banyoles ha continuatconsolidant-se com una ciutatde referència en el món del’esport i la cultura; tambécom una ciutat segura, perals joves i per l’educació”

Miquel NoguerALCALDE (CiU)

“La gestió del dia a dia, enquè la visió política és elmenys important, semblacentrar tot l’esforç del’Ajuntament de MiquelNoguer, i s’oblidasistemàticament laplanificació i el debat políticsobre la Banyoles que volemper al futur”

Roser MasgrauPORTAVEU DE JPB - ERC

“Continuem sense projectede ciutat, amb una gestióestrictament econòmica isense cap elementcohesionador. Les polítiquesmunicipals no es destinen aafrontar la ciutat per alsbanyolins i banyolines, sinó alturisme, tendint a fer deBanyoles una ciutatdormitori”

Sandra PazosPORTAVEU DE LA CUP

“El nou POUM ques’aprovarà pròximamentcontinuarà amb el mateixmodel de ciutat actual, com sid’un xiclet es tractés. Un diael xiclet no es podrà estirarmés i es trencarà”

Joan LuengoPORTAVEU D’ICV-IDB

2007 2011 2015

17R E G I D O R S

CiU8

ERC-AM6

PSC2

ICV1

17R E G I D O R S

CiU9

JpB-ERC-AM4

CUP2

PSC1

17R E G I D O R S

CiU9

ICV1

ICV1

JpB-ERC-AM5

CUP2

Joan LuengoPORTAVEU ICVA hores d’ara no se sapsi repetirà de candidat,però s’espera que la de-cisió s’hagi pres a la tar-dor. És membre del’equip director d’ICV ala demarcació de Giro-na. Si es compleixen lesprevisions, a la ciutat del’estany ICV quedarà in-tegrada en el projecteComú de Banyoles–una versió local de Ca-talunya en Comú– quevol eixamplar la baseelectoral.

Roser MasgrauPORTAVEU JpB-ERCVa ser la cap de llista el2015, però no repetirà.Durant aquest mandat,els republicans han ex-ercit el seu paper deprincipal grup de l’opo-sició amb una actitudde col·laboració. Si béhan estat crítics ambdeterminades qües-tions –la gestió del bécomunal, per exemple–,ha estat molt significa-tiu el vot afirmatiu alspressupostos de CiUdels anys 2016 i 2017.

Sandra PazosPORTAVEU CUPElla i Non Casadevall re-presenten la CUP en elple. Qui serà el o la capde llista encara no hotenen decidit. Al margede les qüestions del diaa dia, sovint assumei-xen el paper d’introduiren el ple les qüestionsd’abast polític nacional.Pazos i Casadevall so-len ser els més críticsamb la gestió de l’equipde Noguer, a la qualatribueixen poca visiógeneral de ciutat.

Jaume ButinyàALCALDABLE JpB-ERCVa ser regidor d’Urba-nisme entre el 1999 i el2007, primer en un go-vern d’ERC i Unió i des-prés en un de republicàamb majoria absoluta.Encapçalarà el projectede recuperar el governmunicipal per als repu-blicans. Les seves prio-ritats –afirma– s’agru-pen en tres grans àm-bits: les persones, elsnous equipaments i eldesplegament delPOUM.

Miquel NoguerALCALDE DE CiUNo ho és oficialment,però ningú posa endubte que Miquel No-guer serà un altre cop elcandidat a l’alcaldia pelPDeCAT. Si es confirma,serà la quarta vegadaque encapçalaria la llis-ta. El 2007 va aconse-guir recuperar el governper als convergents i enles dues eleccions se-güents va assolir, amés, la majoria absolu-ta. És vicepresident pri-mer de la Diputació.

Els protagonistes

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Finances Noguer ha fet unagestió econòmica que hapermès que el consistori estiguimolt sanejat

Dissabte, 30 de junyPALAFRUGELL

Diumenge, 24 de junyROSES

ELS PROPERSPOBLES

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE JUNY DEL 201836 | Comarques Gironines |

L’ALCALDE DEL DIA

itllar d’inevitable el que va succeir era potser el mésencertat; ara bé, què era una cosa i què era l’altra?Què era el que presumiblement havia de passar i què

no ho era? Hi ha coses que són molt fàcils de dir, comentaro bé lamentar una vegada han succeït. Si el resultat ha es-tat afirmatiu o tan sols favorable, el comentari és fàcil. Es-crit o bé parlat amb l’afegitó “jo ja ho havia dit”, o bé “es ve-ia venir”, o bé “era claríssim”, o el més triomfalista de “jo horepetí, que era inevitable”, fatxendejant, tal com ho qualifi-quen alguns periodistes veterans. Llegint atentament lesdeclaracions de les figures polítiques, de les que creuenque ho seran i dels comentaristes experimentats veterans–n’hi ha alguns, tot i que me’n guardaré prou, de fer unaselecció; qui soc jo? i ara!— que sense exposar-se massahan anat seguint els esdeveniments des de la ratlla, fetprofessional del qual no tothom pot envanir-se. Mesurarl’atreviment, la prudència, el coneixement de les persones il’escenari de manera encertada resta sols a l’abast de moltpoques persones d’aquesta professió tan difícil, tan enve-jada –els que triomfen, és clar– i de la qual l’única mesuraper valorar-la és l’opinió dels lectors. I dic dels lectors per-què la dels polítics o prepolítics és tendenciosa gairebésempre. L’expressió tan i tan coneguda de tirar l’aigua alseu molí, és la més corrent i la més practicada. Si la practi-

ca el propi interessat, hom ho troba natural. “A casa no t’hiportaran res!”, diu encertadament la dita. I res hi porten.Amb tot, s’han de facilitar les coses perquè les empentetesde l’opinió l’empenyin a un. Ara seré jo el que, d’alguna ma-nera contrariant el que escric, em posaré en remull. El noupresident Quim Torra, del qual hom ha de dir que semblaun polític veterà, treballat i adobat com la pell d’un sofà debisó, actua sorprenentment amb veterania política i escar-mentat i desconfiat. No ho diria ningú, que tan sols fa qua-tre dies que va ser nomenat i pocs menys que nomenà go-vern. És un home, el president, que fa la impressió que aca-ba la legislatura en lloc de començar-la. Jo diria, veient-lo

debatre, que, tot i tenir elcap ple d’assumptes, des defastigosos i perjudicials pera Catalunya fins a d’altresarrabassats amb la llei del’embut, i un calaix de reivin-dicacions per retornar l’es-tatus de Catalunya almenys

on érem, abans dels problemes i de les insaculacions; ésun home, repeteixo, que donarà molt de joc al govern de laGeneralitat i fins on sigui possible i un xic més, en la vellareivindicació de república i independència. Hom, quan hoescriu per publicar-ho, sent una caloreta a les galtes. No heparlat en absolut de les senyores que han accedit al go-vern, de les quals hi ha molt a dir i no pas dolent. Tot i queés encara prematur, hom diria que el president les deviaconèixer prou bé. M’estranyaria que hagués estat un copde sort. Queda per a la setmana vinent.

T

El que va succeirera inevitable

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ

El president Quim Torra al Parlament ■ JUANMA RAMOS

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Hom ha de dir queQuim Torra semblaun polític veterà,treballat i adobat

DavidMarca

Josep Anglada i Dorca ésalcalde de Vidrà des del’any 1999, té una em-presa ramadera forestal,és director de l’EscolaForestal de Montesquiu ipresident de la Federa-ció d’ADF d’Osona.

Vidrà el paisatge marca eltemps, i allà, entre la Gar-rotxa, Osona i el Ripollès,es viu i es lluita per mante-

nir el món rural i contra el despobla-ment de la muntanya.

Vidrà és a la comarca d’Osona, a lademarcació de Girona i al partit judi-cial de Puigcerdà. Com ho porten?No som pas els únics que ens tro-bem en una situació semblant, tam-bé són d’Osona Viladrau i Espinel-ves... Al final t’hi acostumes. Lagran diferència que hi ha és la Dipu-tació, que és molt diferent ser de lade Girona que de la de Barcelona. Ino tinc res a dir de la de Girona, per-què prou fan el que poden.

La gent de Vidrà, cap on tira, cap aGirona o cap a Barcelona?Crec que si féssim un referèndumes decantaria per Girona. Nosaltresens sentim més propers als poblesdel Ripollès.

Altres pobles de muntanya estanmolt preocupats perquè perden po-blació. Vidrà es manté?Des de fa anys estem entre els 170 iels 180 habitants, i tenim sort queés un poble jove, s’han format mol-tes parelles entre persones nascu-des aquí i altres de fora que es que-den a Vidrà. El problema sorgeixquan la gent deixa les masies; ambla casa es perden, boscos i camps, ies produeix un mal irreparable.

Els joves marxen de Vidrà?

APau LanaoVIDRÀ

Des dels anys setanta, que una collade joves vam decidir casar-nos al po-ble i sempre hi hem tingut feina, lide dir que no. Han millorat molt lescomunicacions i ara pots anar a tre-ballar a Vic o a Ripoll en mitja hora.La gent també valora la qualitat devida i a Vidrà n’hi ha molta.

Van en sentit contrari al que nor-malment passa?La nostra primera preocupació és noperdre l’escola. Quan un poble se’nqueda sense, això vol dir que no téfutur, que està condemnat a mort.

La gent, a Vidrà, de què viu?Del turisme, el bosc, la serradora, elbestiar; hi ha cases de turisme ru-ral; també hi ha una fusteria forçagran, un forn... Fem el que podem.

Se senten ben tractats per les ad-ministracions?La pregunta és una altra: el proble-ma fonamental és que el món ruralestà abandonat, i no és culpa ni delsconsells comarcals ni de les diputa-cions, és un problema de país, i coma país hauríem d’entendre que elmón rural està desvalgut, s’està mo-rint i per salvar-lo cal trobar un al-tre sistema de funcionament.

En què es basaria el sistema?En un bon finançament i en la revi-sió de les normes urbanístiques.L’àrea metropolitana, de la qual jono tinc res a dir, és la mimada de lesadministracions i el rerepaís estàabandonat. Això no ho entén ningú.No és normal que quan vols fer unaobra tu no puguis fer un pressuposti hagis d’anar a plorar a les adminis-tracions per treure’n quatre rals,

quan el més lògic seria que els po-bles tinguessin el pressupost propiper fer el que considerin necessari.

El fet que Vidrà estigui en una zonaPEIN afecta d’alguna manera?El PEIN ens afecta negativament.Quan ens van proposar la zonaPEIN ens van assegurar que arriba-ria amb un seguit de mesures desti-nades a desenvolupar-la, però notan sols no se n’ha aplicat ni una, si-nó que l’únic que han arribat han si-gut les prohibicions. A Vidrà enstrobem que estem envoltats per unpaisatge ufanós que convoca el tu-risme, però els que hi vivim cada diatenim una vida complicada i, perexemple, ens trobem totes les difi-cultats del món per obrir una carre-tera, talar un bosc i treure’n la fus-ta. Soc un home que m’agrada queles coses es facin ben fetes –i ambaixò no vull dir que els que vivim almón rural puguem fer el que ens do-ni la gana– i dic que no pot ser queel nostre desenvolupament estiguilligat de mans i peus i només servimcom a jardí de cap de setmana. ■

“El mónrural estàdesvalgut imorint”PEIN · “La denominació ens afectanegativament perquè els que hi vivimestem lligats de mans i peus” ESCOLA ·“Un poble que la perd és un poble mort”

Josep AngladaVidrà (Osona)

Ajuntament de Vidrà

| Cultura i Espectacles | 59EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE JUNY DEL 2018

117084-1185601T

L’Ateneu Popular ComaCros ha organitzat un noucicle de concerts a la fres-ca, Torn de Nit, que tindràlloc al pati de la FactoriaCultural Coma Cros, ambentrada gratuïta. El nomde Torn de Nit fa referèn-cia al passat fabril de la Co-ma Cros, que també es re-ivindica en el cartell delnou cicle, que recreen lafitxa d’un obrer, amb el se-gell de l’antiga fàbrica tèx-til i un lema també moltadient: “Vine a fitxar”.

Els protagonistes musi-cals d’aquesta primeraedició de Torn de Nit seranel cantautor australià Ste-ve Smyth, que hi actuaràel divendres 29 de juny, i lacantant barcelonina ambarrels equatoguineanesMarga Mbande, que ho fa-rà el divendres 6 de juliol.Cada nit hi haurà tambédiscjòqueis –Dj PubillaHilton, amb el seu còctelde soul, rock de garatge,surf i rhythm’n’blues, i ladonostiarra d’origen ca-merunès Vera G. Moumie,especialitzada en sonori-tats africanes, respectiva-ment– i una furgoteca di-ferent: Folktruck, el dia29, i La Crêperie, el dia 6.L’espai, amb servei de bar,

s’obrirà a les 9 del vespre iels concerts començaran ales 10 de la nit.

Steve Smyth (1970)viu entre Sydney i Lon-dres, però la seva vocaciód’artista itinerant –fill demissioners, els va seguiren la seva missió evangèli-ca per tot Austràlia– l’haportat sovint a diferentsescenaris catalans. Va ini-ciar la seva carrera sota lainfluència de músics tan

diversos com ara Leadbe-lly, Carole King, Radio-head, Tim Buckley i, so-bretot, Bob Dylan, i ha pu-blicat un parell de discos,Release i Exits.

Marga Mbande té unallarga trajectòria artísticai l’any passat va publicar eldisc d’estudi en solitari,Mbande Sound, amb can-çons com ara Jefa que so-nen entre l’afro-pop i el futuredancehall. ■

Steve Smyth i Marga Mbande actuaran en el nou ciclede música a la fresca de l’Ateneu Popular Coma Cros

Nou Torn de Nita l’antiga fàbricaXavier CastillónSALT

Marga Mbande actuarà a Torn de Nit el 6 de juliol ■ MARGAMBANDE.COM

L’australiàcantarà a Saltdivendres vinenti la cantantd’origen africà,el 6 de juliol

L’escriptora barceloninaTina Vallès (1976) va gua-nyar l’any passat el premiAnagrama de novel·la perLa memòria de l’arbre.Més recentment, Vallès vaser la primera autora queva fer pública la decisió deretirar la seva novel·la delllistat de finalistes del pre-mi Crexells de l’AteneuBarcelonès, com a protes-ta per la iniciativa del juratd’afegir alguns finalistespropis als triats per la vo-tació popular. El resultatva ser la desconvocatòriad’aquesta edició del premi.

Molt més satisfeta, òb-viament, es va mostrar Ti-na Vallès de rebre dimartspassat un altre guardó perLa memòria de l’arbre: elXV Premi Maria ÀngelsAnglada, atorgat per l’ins-

titut Ramon Muntaner deFigueres. El jurat presiditpel director de l’institut,Josep Colls, i integrat perl’alcaldessa Marta Felip,Mariàngela Vilallonga,Joan Manuel Soldevilla,Joan Antoni Poch, Nati Vi-lanova, María José Valeri,Martina Moreno, CarlaBatlle i Daniel Genís, vadecidir premiar la novel·lade Vallès per ser “una his-tòria quotidiana explicadades de la tendresa, ambuna mirada neta, fresca,que copsa els més mínimsmoviments de les coses,de les persones, de les àni-mes”. El premi, organitzatamb el suport de la famíliaGeli-Anglada i el patrocinide l’Ajuntament de Figue-res, està dotat amb 2.000euros. També hi col·labo-ren la Diputació i l’Asso-ciació de Pares del centre.

A l’acte de lliuramentdel premi, hi van interve-nir el professor Xavier An-tich (UdG) i el primer ti-nent d’alcalde de Figueres,Francesc Cruanyes. ■

Premi a unamirada neta

RedaccióFIGUERES

Tina Vallès ha rebutaquesta setmana elpremi Anglada del’institut Muntaner

La premiada, entre Josep Colls i Xavier Antich, a l’esquerra, iFrancesc Cruanyes i Rosa Geli, filla d’Anglada ■ IESRM

EVA BATLLE GIRONA

■ Aquest mes de juny està sentnegre a la xarxa viària gironina. Ennomés deu dies han perdut la vidaquatre persones com a conse-qüència d’accidents de trànsit. Estracta d’una xifra alta i els sinistresviaris gairebé han estat consecu-tius en el temps.

L’any passat en tot el mes dejuny van morir també quatre per-sones com a resultat d’un sinistreviari fatal. Enguany, a una setma-na per acabar el mes, ja s’ha igua-lat aquesta xifra. Cal dir però queels quatre morts de l’any passat novan ser només en vies interurba-nes com ha passat aquest .

L’accident de trànsit més recentva succeir dijous quan un veí deBerga de anys va morir mentrecirculava per la Cerdanya gironi-na. En concret, mentre conduïaun cotxe va perdre la vida desprésd'un xoc frontal amb un camió al’N- al seu pas per Isòvol.

Aquest succés va produir-se sisdies després que una dona perdésla vida en un accident de trànsit aTorroella de Fluvià, el passat diu-

menge. En aquest cas, l'accidentmortal va ser un xoc frontal entredos turismes a la C- i hi va per-dre la vida una veïna de Cabanes,de anys. Dues persones mésvan quedar ferides, una en estatgreu, i l'altra en menys greu.

El tràgic fet de l’Alt Empordà vatenir lloc un dia després que hi ha-gués una altra mort en una carre-tera gironina. En aquest cas a lacomarca de la Selva, una motoris-ta va perdre la vida a la GI- aBlanes en una col·lisió frontalamb una furgoneta.

El quart fet es remunta al dejuny a l’N-II al seu pas per Fornellsde la Selva. El sinistre viari va serespectacular ja que van xocar dosturismes i un camió formigoneraque va acabar incendiant-se i vaquedar del tot cremat. Va morir laconductora d’un dels turismes.

Des d'inicis d'any fins el dejuny, han mort divuit persones enaccidents de trànsit a les comar-ques gironines en tot tipus de vies,ja sigui urbanes, interurbanes ocamins forestals. Si es comparaamb el mateix període de l’any

passat, el nombre de baixes és si-milar, ja que el entre el generi el de juny, havien perdut lavida disset persones.

Cinc ferits a l’AP-7 a MaçanetPel que fa al dia d’ahir, d’operaciósortida de Sant Joan, cal destacar

un accident de trànsit que va pro-duir-se a l’autopista AP- al seupas per Maçanet de la Selva. Cincpersones van resultar ferides, decaràcter lleu, després que es pro-duís un xoc múltiple a l’altura delquilòmetre en sentit Girona. Esvan activar els serveis d’emergèn-

cies, fins i tot un helicòpter medi-calitzat, però finalment els feritsvan ser de caràcter lleu. Aquest si-nistre va generar cues que van su-perar els sis quilòmetres de longi-tud, des de prop de les onze delmatí, i van durar més de tres ho-res.

Quatre mortsen deu dies a les carreteresgironines en un juny negreL’any passat durant tot el mes van perdrela vida quatre persones en tot tipus de viesa la província Des d'inici d'any, han mortdivuit persones en accidents de trànsit A Llagostera es van cremar uns 2.500 metres quadrats de vegetació. AGENCIAS

EVA BATLLE LLAGOSTERA

■ Ahir va ser un dia mogut pelsBombers. Durant les primeres ho-res de la tarda va haver-hi dos en-surts en forma d’incendis de ve-getació. A Llagostera es van cre-mar uns . metres quadrats devegetació a la zona de Sant Grau,al massís de l’Ardenya - Cadiretes,

a tocar la GIV-. Una carreteraque va haver de tallar-se des dequarts de dues i durant una bonaestona, fet que segons el ServeiCatalà de Trànsit (SCT) va provo-car un quilòmetre de cues.

Aquesta via uneix Tossa de Maramb Llagostera i fins cap a les tresde la tarda, els Bombers que s’hivan desplaçar amb mitjans aeris idotacions terrestres, no van donarl’incendi de vegetació per estabi-litzat. En l’extinció del foc tambéhi van treballar membres de lesADF. Pels volts de les quatre, se-gons fonts del cos d’emergències,ja començaven a retirar-se efec-

tius. Els Agents Rurals que van peri-

metrar l’incendi van informard’uns . metres quadrats cre-mats i investiguen les causes delsuccés.

En paral·lel, els Bombers tam-bé van haver de treballar en un al-tre incendi a la zona de Peralada.En concret, van cremar uns .metres quadrats a prop de la ca-rretera que va de Peralada a Mo-llet de Peralada. L’incendi va tenirlloc a tocar la GIV-a la zonaconeguda com el Mas Mir. En capdels incendis es van haver de la-mentar ferits.

Ensurts per focs a Llagostera i Peralada

El del Gironès va produir-sea tocar la carretera de SantGrau i va obligar a tallarla via momentàniament

Diari de GironaDIUMENGE, 24 DE JUNY DE 20188

COMARQUES societat.diaridegirona@epi.esCORREU ELECTRÒNIC

Càritas Diocesana de GironaCaixaBank ES33 - 2100-0002-55-0201752435Triodos Bank ES38 - 1491 – 0001 – 26 -2073033124

T. 972 20 49 80 (ext. 4) de 9 a 14 horessae@caritasgirona.catwww.caritasgirona.cat

Servei d’Ajuda Econòmica (SAE)1. Home de 30 anys en situació d’atur des de fa un temps.Actualment viu acollit per un amic, donat que va haverde deixar el pis que tenia llogat per falta d’ingressos. Desdels serveis socials fan seguiment de la situació d’aquestapersona, i també Càritas a través del seu servei d’aco-llida. Ha iniciat fa una setmana un itinerari sociolaboral,per enfortir les seves competències i la millora de la sevainserció laboral al mercat actual. Al seu país d’origen hi téfamília, pares, germans i germanes que esperen que desde Catalunya, aquesta home els pugui anar ajudant, do-nades les dificultats en les que es troben allà. Aquest pro-cés de millorar la formació és també una qüestió en laque ha posat fil a l’agulla. Es demanen 33,80 € per cobriruna ajuda de transport. Ref. 1572

2. Família nombrosa amb 6 fills, 5 d’ells majors d’edat i unpetit que encara viu al nucli familiar. Actualment no hi hacap tipus d’ingrés en aquesta casa i tenen pendent la re-solució per obtenir una renda garantida. La mare actual-ment presenta problemes de salut i no pot treballar. Dels5 fills que viuen fora del nucli familiar, 4 d’ells es trobena l’atur i també passen per dificultats econòmiques. Ja

miren d’ajudar els pares, però se’ls fa difícil atès que ellstampoc no acaben de trobar feina i estabilitzar la seva si-tuació familiar. Des dels serveis socials del municipi, fanseguiment de la situació d’aquesta família. Des de Càritases fa ajuda bàsica d’aliments i també orientació sociola-boral al pare. Es demanen 96 € per cobrir una despesa demedicació. Ref. 1573

3. Nucli familiar on viu la parella i un nebot. Actualmentno hi ha ingressos. Cap d’ells treballa. Des de serveis so-cials es fa seguiment del cas. La parella té un deute acu-mulat de tres mesos de lloguer, tot i que el propietari noels ha demanat que marxin, sí que els ha recordat quehaurien de pagar encara que sigui una part. Aquesta fa-mília sempre havia pagat al dia i des de fa un any quetenen dificultats per arribar a final de mes. La famíliatambé està sent atesa pel servei d’acollida que té Càritasal municipi. La dona també és atesa al Projecte Ubuntu,que treballa grupalment la salut emocional. La treballa-dora social de referència ha assessorat la família per a latramitació d’una renda garantida. Es demanen 276 € percobrir una part del lloguer. Ref. 1574

4. Família monoparental amb un fill menor. Actualmentes troben a l’espera d’una resposta de la Generalitat pelque fa a la renda garantida. La mare fa 7 anys que va ar-ribar procedent de l’Àfrica subsahariana, fugint de la po-bresa i de la falta d’oportunitats d’un país amb moltesdificultats. Ella vol una altra vida per al seu fill. Des deCàritas s’han realitzat dues intervencions principals, unad’elles relacionada amb l’atenció psicosocial, concreta-ment la participació en un grup UBUNTU. L’altra té aveure amb el pagament de dos rebuts de llum, que nopodia satisfer per falta d’uns ingressos estables. La mareté dues amigues que puntualment li han pogut deixar di-ners tot i la situació que també elles pateixen. Es dema-nen 400 € per cobrir un deute de lloguer del pis.Ref. 1575

5. Família formada per la parella, dos fills menors d’edati l’avi patern. Actualment els ingressos d’aquest nucli fa-miliar provenen de feines esporàdiques que realitza elpare. La mare també aprofita neteges a cases particulars,per fer-se un petit sou, que permet la compra d’alimentsbàsics. Des de serveis socials fan seguiment de tota la fa-

mília. El pare ha iniciat al servei d’orientació sociolaboralde Càritas un itinerari, per poder-lo ajudar amb la inser-ció al mercat laboral i també per reforçar les seves com-petències que facilitin i augmentin les seves possibilitatsde trobar una feina. Es demanen 166,97 € per cobrir unadespesa de vacunes per a un dels fills, que presenta pro-blemàtica de salut. Ref. 1576

6. Jove de 20 anys aturada i en situació administrativa ir-regular. Fa 4 anys que va arribar a Catalunya, procedentd’un país on les oportunitats de futur, de formació, de tre-ball, són poques. Va decidir agafar la seva maleta, deixarla família i provar sort a Europa. Actualment segueix unitinerari sociolaboral en els programes laborals que téCàritas a la diòcesi de Girona. Viu acollida per unes ami-gues i rep el suport d’aquestes en les necessitats més bà-siques. Amb la família hi manté el contacte per telèfonuna vegada al mes. Allà els preocupa molt la decisió queva prendre la seva filla, però també confien que aquí trobiel seu lloc. Es demanen 35,50 € per a la tramitació d’unsdocuments que li han de permetre l’obtenció dels espe-rats «papers» per viure i treballar a Catalunya. Ref. 1577

jamargant - 25/06/2018 08:51 - 79.147.189.105

EL PUNT AVUIDIUMENGE, 24 DE JUNY DEL 201830 | Comarques Gironines | GIRONÈS

MediaMarkt ofereix unservei d’assistència tecno-lògica a domicili amb l’ar-ribada del nou producteGoogle Home. A través deHelp in Google, un experten tecnologia es desplaça-rà a casa del client per ins-tal·lar-li i configurar-li el

seu nou altaveu intel·li-gent, i també per ense-nyar-li a treure el màximrendiment possible d’a-questa nova tecnologia deGoogle.

El nou servei de Media-Markt s’emmarca dinsl’estratègia de l’empresade situar el client al centrede les seves operacions iamb aquest objectiu ofe-

rir-li totes les facilitatsperquè la seva experiènciaamb la tecnologia sigui elmés satisfactòria possible.MediaMarkt ha detectat lademanda dels seus clientsper rebre serveis d’assis-tència tecnològica a casa,especiament, per enten-dre com funcionen els dis-positius que adquireixen,per això, la companyia ha

desenvolupat una impor-tant oferta de serveis queara es complementen ambel servei d’assistència aldomicili, que arriba a tra-vés de l’empresa emergentsueca TechBuddy, queconnecta persones que ne-cessiten assistència tec-nològica amb experts delmón digital que es despla-cen al domicili. ■

MediaMarkt ofereix un serveid’assistència amb Google HomeRedaccióGIRONA

Els nous altaveus intel·ligents de Google ja es poden trobar alMediaMarkt de Girona ■ QUIM PUIG

Consolidar el sentit de per-tinença a la comunitat,continuar treballant pertrencar estigmes, així comrepensar l’hora del menja-dor escolar per tal que si-gui un moment clau dinsdel projecte acadèmic delscentres, tant a primàriacom a secundària. Aques-tes són algunes de les ideesque van sorgir en el primerFòrum Educatiu de Salt.Entre la llista de priori-tats, també va sortir la ini-ciativa de fer de la forma-ció artística un dels tretsidentitaris de l’educació ala ciutat. Es volen posarmés en relleu diversos en-senyaments que ja s’estanduent a terme a la poblaciói que amplien els circuitsclàssics, com ara la forma-ció dins l’àmbit de les be-lles arts, la música, les artsescèniques o la comunica-ció audiovisual i multimè-dia. Des del consistori esdestaca que Salt és refe-rent en aquestes parcel·lesi, en aquest sentit, s’hi pre-tén donar més pes i visibi-litat. Entre els centres queofereixen tot aquest tipusd’oferta transdisciplinàriai creativa hi ha l’escola uni-versitària ERAM, l’EscolaTècnica de l’EspectacleCasa de la Música (ETE-CAM) i l’Escola Municipalde Belles Arts.

En el darrer consell es-colar municipal, el regidorMin Cunill va exposar les

conclusions del FòrumEducatiu, que recullentambé la necessitat de mi-llorar les condicions d’es-colarització a Salt, on hiha un elevat percentatgede ciutadans nouvinguts.Es reforçarà la coberturasocioeducativa durant lainfància, es vol incidir queels alumnes continuïn la

seva formació acadèmica iampliar el nombre de totsaquells que opten per cur-sar estudis superiors.

Diagnosi prèviaEl Fòrum Educatiu es vacelebrar el 26 de maig a laComa Cros. Va comptaramb gairebé una setante-na de participants, quevan posar sobre la taula 13idees de projectes. L’esde-veniment va tenir el seuorigen en una petició queva dur a terme l’estiu del2017 la plataformaSalT’Educa. És un movi-ment ciutadà compost perpersones de diferents en-titats del municipi, insti-tucions i veïns i veïnes a tí-tol personal. Els membres

que integren aquesta enti-tat es van agrupar amb lavoluntat de millorar laperspectiva escolar deSalt. Relaten que el seuprincipal objectiu és posarfi a la situació de segrega-ció escolar i, per tant, so-cial, que hi ha al poble.

SalT’Educa va demanara l’Ajuntament l’elabora-ció d’un estudi per conèi-xer amb profunditat larealitat socioeducativa a lavila per poder millorar elrendiment escolar i la co-hesió social de tots els in-fants. El consistori va ac-ceptar la proposta i, ambdiversos agents implicatsen l’educació a la ciutat, esva començar a fer una dia-gnosi. Tot aquest treball

previ de recollida de dadesi el debat dels propòsitsque es va realitzar durantel Fòrum servirà per tra-çar les línies mestres delfutur pla educatiu de Salt.

En tot aquest procésparticipatiu sobre l’educa-ció també es va proposardonar més visibilitat a lavessant universitària deSalt; ampliar el suport a lesfamílies en la seva tasca decriança, promoure unamajor oferta educativa en-tre els 0 i els 3 anys, con-nectar més l’aprenentatgede les aules amb el de fora iaugmentar els programesd’acompanyament amb lafinalitat d’incrementarl’èxit en la transició de l’es-cola al treball. ■

Salt vol potenciar l’àmbitartístic en l’ensenyamenta Es pretén donar més pes a diversos estudis en què la vila és un referent, com ara tota la formaciórelacionada amb les arts escèniques a Es reforçarà la cobertura socioeducativa durant la infància

G. PladeveyaSALT

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

Una setantena de persones van participar en el primer Fòrum Educatiu de la vila ■ AJUNTAMENT DE SALT

26.05.18es va celebrar la jornada ala Coma Cros, partint de lapremissa de Salt com a vilaacollidora i educadora.

Un incendi en un camp va cre-mar, ahir al migdia, 3.000 me-tres quadrats de vegetació alterme municipal de Llagoste-ra. Com a conseqüència delfoc, els Mossos d’Esquadravan haver de tallar un delscarrils de la carretera GIV-6821, que uneix Llagosteraamb l’ermita de Sant Graud’Ardenya (Tossa de Mar). Elsagents van donar pas alterna-tiu als vehicles i això va gene-rar prop d’un quilòmetre decua en els dos sentits de lamarxa. Pels volts de les tresde la tarda, l’incendi va que-dar estabilitzat i, a la tarda,van continuar-hi treballant di-verses dotacions, remullant lazona per acabar-lo d’extingir.En l’incendi, que no va provo-car ferits, van treballar setmitjans terrestres i dues dota-cions aèries. ■ ACN

El PSC denunciadeixadesa alsparcs i jardins

LLAGOSTERA

La portaveu del PSC a Girona,Sílvia Paneque, ha denunciat“la deixadesa i l’abandó” delsparcs i jardins de la ciutat. Se-gons els socialistes, la “faltade manteniment” ha portat aun deteriorament ”sense pal-liatius” amb ”males herbes al-tes, bancs on no es pot ni seu-re, escocells sense arbresplens d’herbes, parterresplens de brutícia i lloses tovesaixecades i malmeses per totala ciutat”. Cita com a exem-ples de zones l’Esquerra delTer, Girona Est, Montilivi i SantNarcís. Per això, el PSC dema-na dimensionar “correcta-ment” les brigades municipalsde Parcs i Jardins i fer una re-visió del contracte de mante-niment, que es va adjudicar, elfebrer passat, per dos anys iper un import de 2 milionsd’euros. ■ L.A.

Un incendi crema3.000 m² devegetació

GIRONA

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE JUNY DEL 201824 | Comarques Gironines | GIRONÈS

El pla integral de SantNarcís viurà el dijous 12 dejuliol la seva reunió final.L’Ajuntament de Gironaha convocat els membresde totes les taules de tre-ball per tancar la fase derecollida de propostes iconfirmar la planificació ipriorització de les necessi-tats esmentades enaquests mesos de debat.“Serà una posada en comúper dir que hem arribatfins aquí”, explica el regi-dor del barri, Joan Alcalà,que remarca que de tot elprocés sorgirà “un docu-ment base a partir del qualtreballar” però que aquest“no serà un document tan-cat sinó obert”.

En la reunió del 12 dejuliol la vuitantena de per-sones que es van inscriurea les quatre taules del pla–dinamització, convivèn-cia, territori i projecte fer-roviari– estan convocadesal centre cívic de Sant Nar-cís per treballar amb undocument que recollirà“totes les necessitats i va-loracions treballades a to-

tes les taules de maneraresumida i ordenada”. Se-gons Alcalà serà “pràctica-ment” el document final,però encara s’hi podran re-collir propostes noves.“Seria l’aposta final i a par-tir d’aquí s’ha de comen-çar a treballar”, assenyalaAlcalà, que insisteix que java dir que “el pla integral

no és un document no-més, sinó que ha de ser undocument viu”. De fet, desde l’inici es tenia clar quehi hauria propostes a curt,mitjà i llarg termini. Alcalàexplica que algunes peti-cions sobre el dia a dia jas’han anat fent i d’altres,com ara l’eixamplamentde voreres, també estanen marxa a través del pres-supost participat. Pel quefa a les de llarg termini, téclar que el pla ha de comp-tar “amb el compromís nonomés de l’equip de go-vern actual sinó dels fu-turs governs”.

RetardAlcalà admet que el procésacaba gairebé dos mesos imig més tard del previst,ja que aquesta última re-unió estava previst que secelebrés al maig. Ha estatun seguit de coincidènciesentre les dates que s’ana-ven proposant i les festesdels barri el que ha causataquest endarreriment. Defet, tot i que inicialment elconsistori havia dit que vo-lia enllestir el pla durant el2017, des de les associa-cions de veïns del barrisempre s’ha defensat nocórrer i fer les coses bé.

El que sí que s’ha la-mentat tant des del go-vern com des de les enti-tats veïnals és la poca par-ticipació que hi ha hagut.L’exemple més clar és lataula de dinamització: s’hivan inscriure 23 personesi a cada reunió hi va anaranant menys gent, finsque a la tercera només hiva assistir una persona. ■

Lurdes ArtigasGIRONA

L’última reunió del pla deSant Narcís, el 12 de juliola Serà la posada en comú final sobre la priorització de necessitats a El consistori remarca que delprocés sorgirà un document que no serà tancat a S’acabarà dos mesos més tard del previst

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les dates

16.11.15És el dia en què es va fer unple monogràfic sobre SantNarcís i es va acordar impul-sar-hi un pla integral

11.04.17És el dia en què el govern deGirona va presentar pública-ment el procés per elaborarel pla integral

19.09.17És el dia en què van arrancarles reunions de les quatretaules de treball del pla inte-gral de Sant Narcís

Presentació pública del govern del procés del pla, l’abril de l’any passat al centre cívic de Sant Narcís ■ JOAN SABATER

L’Ajuntament de Gironaha anunciat recentmentque l’espai de mirador iguaita d’ocells que hi ha alparc de les Ribes del Ter dela ciutat es convertirà,properament, en un refugide ratpenats. Segons haexplicat en un comunicat,el consistori de la capitalgironina i el Consorci del

Ter estan treballant peradequar les instal·lacionsper propiciar que puguinacollir les condicions ne-cessàries per a la repro-ducció d’aquests mamí-fers. L’alcaldessa, MartaMadrenas, el regidor de

Paisatge i Hàbitat Urbà,Narcís Sastre, i els mà-xims responsables delconsistori –el president,Quim Roca, i el director,Ponç Feliu– van visitar, fapocs dies, l’espai que had’acollir el refugi de ratpe-nats. El projecte, a més, tétambé el suport i el finan-çament de la Diputació deGirona.

L’Ajuntament de Giro-na, però, no ha concretat,de moment, ni de quant ésel pressupost que tindràl’actuació –ni quina partfinançarà cadascuna deles parts que hi col·la-boren– ni tampoc les da-

tes i terminis en què es du-ran a terme els treballsd’adequació.

Campanya al 2017L’Ajuntament de Gironarecorda que aquesta ac-tuació, que es durà a ter-

me properament, se su-ma a la campanya de col-locació de caixes niu pera ratpenats i malleren-gues que va engegar elconsistori de la capital gi-ronina l’estiu de l’anypassat. En aquest cas, la

campanya tenia un dobleobjectiu: d’una banda, fo-mentar la presènciad’aquests animals a laciutat, i d’una altra, regu-lar la població de mos-quits i processionària delpi de forma natural. ■

L.A.GIRONA

a L’Ajuntamentanuncia ques’adequarà l’espai perfer aquesta conversió

L’espai de guaita d’ocellsde les Ribes del Ter seràun refugi de ratpenats

Feliu, Roca, Madrenas i Sastre durant la visita a l’espai que ha d’acollir el refugi ■ AJ. GIRONA

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

2017Es va dur a terme una cam-panya de col·locació de caixesniu per a ratpenats i malle-rengues durant l’estiu.

Comarques

Diari de GironaDISSABTE, 23 DE JUNY DE 201814

ALBA CARMONA GIRONA

■ La campanya contra el càncerde boca impusalda pels centresd’atenció primària de la demarca-ció i l’hospital Josep Trueta de Gi-rona ha tancat amb revisionsde salut bucodental, en les qualss’han detectat anomalies deles quals es faran seguiment. Elssanitaris han derivat sis personesal Servei de Cirurgia Maxil·lofacialdel Trueta per fer-los un estudimés a fons, ja que se’ls han trobatlesions premalignes o bé tumora-cions a les quals cal fer una biòp-sia.

La campanya StopCàncerOralproposava visites sense cita prèviaa les unitats d’Odontologia delsCAP o al Servei de CirurgiaMaxil·lofacial i a la Unitat de Capi Coll del Trueta coincidint amb elDia Mundial Contra el CàncerOral, que és el de juny. L’objec-tiu era conscienciar la població dela importància de les revisions bu-codentals per detectar precoç-ment el càncer de boca, ja que el dels casos de càncer bucal iorofaringe són fàcilment identifi-cables amb una inspecció, i la su-pervivència a la malaltia pot variardel al segons la localitzaciódel tumor i l'estadi en què es de-tecti.

De les persones ateses du-rant la campanya, eren homes(,) i , dones (,). persones són fumadores i consumeixen alcohol diàriament,una dada a tenir en compte ja que

el consum de tabac i alcohol sóndos dels factors de risc de la ma-laltia. Del centenar d’irregulari-tats detectades en les revisions, sishan estat derivades als cirurgiansmaxil·lofacials del Trueta per ferun estudi a fons, mentre que a vintpersones se’ls ha detectat que elscal algun tipus d’intervenció perpart d’odontologia.

A una cinquantena de les per-sones ateses se’ls han detectat le-sions a les mucoses, que caldràcontrolar d’aquí a sis mesos i a laresta de persones visitades, unaquarta part del total, se les ha citatper fer un seguiment d’aquí a un

any. El de participants mantéuna higiene bucal bona i el ,deficient. El , de les personesrevisades porta pròtesis, un de les quals estan desajustades ical revisar-les. A les comarques gi-ronines es diagnostiquen cadaany més d'un centenar de casos decàncer de cavitat oral i faringe, lamajoria en homes. Segons les da-des del Registre del Càncer de Gi-rona de l'Institut Català d'Oncolo-gia (ICO), el es va detectarcàncer oral -de llavi, de la cavitatoral o la faringe- a homes i dones i aquesta malaltia va causarla mort a gironins, el delsquals eren homes. Els càncersorals diagnosticats el , segonsels tipus, van ser: càncers deboca, de llengua, de llavi, d’hipofaringe, de nasofaringe, d’amígdales i d’orofaringe.

Detecten 104 anomalies en les 658 revisions de lacampanya pel càncer oralSis persones han estat derivades al Servei de Cirurgia Maxil·lofacial perestudiar a fons les lesions premalignes o tumoracions que se’ls han trobat

Una de les revisions al CAP deMontilivi de Girona. ICS GIRONA

JORDI REMOLINS RIPOLL

■ Les làmines decoratives que hihavia fins ara a la façana de la Bi-blioteca Comarcal Lambert Matahan estat retirades definitivamentper tal d’evitar-hi accidents. Unany després d’haver acordonataquell tram del carrer del Pratamb tanques de protecció, l’Ajun-tament de Ripoll ha fet treure-les.Els responsables de la bibliotecahavien advertit del costum d’al-guns nens d'utilitzar aquestes là-mines per escalar-hi. Quan es vaninstal·lar les tanques, l’Ajunta-ment tenia previst instal·lar-hiunes jardineres i uns cartells deprohibició de pujar a les làmines,però finalment s’ha decidit reti-rar-les i instal·lar-hi durant les

pròximes setmanes «uns vinilsdecoratius per substituir-les», ex-plica el regidor de l'àrea de Serveisal Territori, Joaquim Colomer. Leslàmines horitzontals estaven ins-tal·lades a una mida d’entre i centímetres i collades a uns cablesd'acer verticals amb serra de re-gleta elèctrica. L'edifici de la bi-blioteca Lambert Mata és un delsequipaments públics que l'Ajun-tament ha avaluat en un dossierper tal de determinar-ne les defi-ciències que pateix, juntamentamb la resta de grans obres realit-zades durant els mandats de Te-resa Jordà com a alcaldessa.Aquest ha estat un dels cavalls debatalla entre govern i oposició enels últims anys.

Refan la façanade la bibliotecade Ripoll perevitar accidents

La façana de la biblioteca, sense les polèmiques plaques. J. REMOLINS

DdG GIRONA

■ L’entitat pública d’acció socialSumar, de la Diputació de Girona,s’ha traslladat al Parc Científic iTecnològic de la Universitat de Gi-rona (UdG), concretament a l’edi-fici Narcís Monturiol, va informarahir, l’ens provincial. El creixe-ment progressiu de l’entitat en elsdarrers anys havia comportat queles antigues instal·lacions, ubica-des a Salt, es quedessin petites ifos necessari el canvi a un espaimés gran.

La nova seu, amb una superfí-cie de m, serà el nou lloc defeina de les vint persones que tre-ballen a les oficines centrals del’entitat. Sumar és una entitat pú-blica participada majorment perla Diputació de Girona. Desenvo-

lupa serveis socials de qualitat i deproximitat amb el món local, i ofe-reix solucions d’innovació, de pla-nificació i de gestió als governs lo-cals. A més, també estableixmarcs de cooperació amb les en-titats del tercer sector social i ambles administracions locals.

L’entitat es va crear l’any arran de la fusió de tres consorcisde benestar social (Pla de l’Estany,Gironès-Salt i Garrotxa). Inicial-ment comptava amb una plantillade treballadors i les oficinescentrals es van ubicar a Salt.

Deu anys més tard, governslocals formen part de Sumar i esgestionen més de trenta equipa-ments i serveis socials arreu deCatalunya (la meitat a les comar-ques gironines).

L’entitat Sumar de la Diputacióes trasllada al Parc Científic

ACN PUIGCERDÀ

■ Un home de anys va ingres-sar ahir a la presó per ordre judi-cial acusat de traficar amb dro-gues des d'un pis de Puigcerdà. ElsMossos el van detenir dimecresquan es va entregar al jutjat, cons-cient que hi havia una ordre de de-tenció contra ell. Els agents vanentrar al pis on presumptament esfeien les transaccions el passat de maig i hi van trobar cocaïnapreparada per a vendre en embol-

calls, i també haixix i marihuana.Els Mossos van detenir aleshoresuna noia de vint anys que vivia alpis, però va quedar en llibertatdesprés de declarar a la comissa-ria amb l’obligatorietat de presen-tar-se davant del jutge quan fos re-querida.

En concret, a l’habitatge del ca-rrer Raval de les Monges es van lo-calitzar , grams de cocaïna enembolcalls preparats per una ven-da imminent, cinc peces d’haixixde grams, grams de mari-huana, estris per embolcallar ipreparar la droga per una poste-rior venda, una bàscula de preci-sió i . euros en moneda frac-cionada. La investigació va co-mençar a principis del mes de

maig, quan els Mossos van tenirconeixement que un veí de Puig-cerdà es dedicava a la venda desubstàncies estupefaents a con-sumidors de la comarca. Elsagents de la Unitat d'investigacióde Puigcerdà van aconseguir es-brinar que les transaccions de ladroga es feien des d'un domicilidel carrer Raval de les Monges, onvan entrar el de maig. En aquellmoment el sospitós de ser el prin-cipal responsable del tràfic no hiera i per això la policia va informarl’autoritat judicial, que va establiruna ordre de detenció per un de-licte contra la salut pública.L'ho-me, amb antecedents, es va entre-gar i després va declarar davantdel jutge.

Presó per un veí de Puigcerdà a qui livan trobar 62 quilos de cocaïna a casaEls Mossos van començar la investigació el mes de maigpassat, quan van sospitar queel detingut era un traficant

jamargant - 25/06/2018 08:49 - 79.147.189.105

L’Ayoub Khouyaouitenia anys quanva marxar del seupoble natal, situaten una regió desèr-tica al sud del Mar -

roc, amb l’objectiu de construir-seuna vida millor a Europa. Ara en té i va construint: acaba d’entrar altaller de reparació de bicicletes del’empresa d’economia solidària deCàritas, Ecosol, participa en unprograma socioeducatiu i aprèncatalà i castellà, amb el graduat deSecundària com a propera fita.

El racisme contra la seva pobla-ció, la berber, i la impossibilitat d’es-tudiar van ser les dues grans raonsque el van empènyer a marxar decasa, en un periple cap al nord ambuna llarga parada a Tànger a l’espe-ra de poder passar la frontera sotaun camió i seguir el viatge, ara enautocar, fins a Barcelona, on la po-licia el va identificar com a menori va quedar sota la tutela de la Ge-neralitat. Ayoub Khouyaoui va arri-bar a Girona fa uns vuit mesos i vaestar al centre de menors fins al de desembre de , just el dia quecomplia la majoria d’edat. En vasortir «amb euros i un entrepà»,especifica l’educador social KarimSabni, que llavors hi treballava.

D’aquell període, l’Ayoub en re-corda la frustació i la preocupacióde veure que la majoria d’edats’apropava i «no tenia la documen-tació necessària, però no podia ferres» ni per avançar tràmits ni pertreballar o formar-se. «No tenia cap

idea de què faria ni d’on podriaanar», remarca; una sensació queSabni comprèn perquè «s’hi fan ac-tivitats programades sense gaireutilitat». Malgrat això, va tenir sortperquè la institució va gestionar elseu accés al Centre d’Acollida i Ser-veis socials de l’Ajuntament de Gi-rona, La Sopa, on dorm des del de desembre, amb el desig d’acon-seguir lloc en un pis tutelat.

En paral·lel, durant l’impàs enquè es va convertir en un altre joveextutelat, la intervenció de KarimSabni va ser crucial; igual que ambdos nois més que també complienels anys per aquelles dates.L’educador va plantejar la seva si-tuació de desemparament a la pla-taforma Girona Acull, a la qual per-tany i d’on va sorgir un equip decinc persones que li donen suport;«dintre de les nostres possibilitats»,explica una de les seves integrants,Maria Camps. El , tots ells esvan formar com a mentors del Pro-grama Català de Refugi de la Gene-ralitat, impulsat pel Departamentd’Afers Socials, Treball i Famílies,tot i que s’han organitzat al marged’aquest pla, del qual l’Ayoub no sa-bia l’existència. Pel que fa als altresdos joves ajudats per Girona Acull,van esgotar l’estada màxima de dosmesos amb famílies d’acollida, aCassà de la Selva i a Girona, i ara estroben en pisos socials.

Una tercera via oberta al centreva guiar l’Ayoub cap a la formacióocupacional perquè –diu Camps–«van veure que era una personamolt responsable i treballadora».Així, des del gener, cada matí acutal Prepara’t, un servei de la Funda-ció Oscobe (Sant Gregori) en col·la-

boració amb la Generalitat i la Di-putació que forma joves de a anys en risc de desemparament, onrep una preparació àmplia enl’idioma i àmbits professionals tandiversos com la jardineria, la res-tauració o la informàtica.

Després de dinar a La Sopa, re-parteix les tardes entre la Casa deCultura, on estudia català, i l’Escolad’Adults, on va accedir gràcies a lamediació d’un mentor. Un altre liva buscar opcions per al lleure,amb la voluntat de potenciar les re-lacions socials i que gaudís d’unaafició que l’apassiona des de petit:el futbol, que juga en instal·lacionsque el GEiEG ofereix a joves com ellperquè puguin entrenar; res departits, però, perquè la seva situacióadministrativa impedeix assegu-rar-lo –els disputa els divendres,amb els companys d’Oscobe.

El seu grup de mentors es va in-formar dels recursos que li podienser útils, però, tal com aclareixCamps, de les gestions per accedirals programes oficials se’n van ocu-par la Generalitat i l’Ajuntament.Ara, com tothom que ingressa enun centre de menors, té permís deresidència per un any –però no detreball–, la renovació del qual de-pendrà de diverses circumstàncies.

Quan va emprendre el viatgeamb anys, Ayoub Khouyaoui ig-

norava les dificultats que trobariaen arribar a Europa, on creia que«seria més fàcil treballar i viure».Des del seu punt de vista, els me-nors d’edat ho tenen més difícil per-què els adults tenen canals peraconseguir la documentació, «ambmés o menys complicació», però«si ets menor no saps si hauràs d’es-perar molt o poc temps». Sigui comsigui, insisteix que «només tinc ga-nes d’estudiar» i respon amb un«m’encanta» quan se li fa notar queté els dies molt ocupats. El tempslliure? Per estudiar i llegir, respon.

Joves amb «mala sort»De la seva boca no en surt cap crí-tica i assegura que està ben infor-mat i que mai s’ha sentit víctima deracisme ni d’un tracte policial abu-siu, tot i que sap d’experiències ne-gatives d’altres companys; «aquí –diu–, la policia et tracta amb res-pecte, no com al Marroc». L’Ayoubconeix altres nois extutelats que,com ell, es van trobar al carrer enfer els però que viuen realitatsmolt diferents de la seva. Fa unsmesos, alguns d’aquests joves vanprotagonitzar situacions conflicti-ves, sobre el que s’afanya a aclarirque «tenen problemes, mala sort».El noi defensa el dret de tothom a«millorar la seva vida», però lamen-ta que «no tothom té l’opció d’es-

Milers dequilòmetres a la recerca d’una vida millor

NOUS GIRONINS. Més de tres anys separen les dues vides d’Ayoub Khouyauoi, un noimarroquí que acaba d’assolir la majoria d’edat i que quan només tenia 15 anys vadecidir emigrar, sol i sense dir-ho a ningú. Va entrar a Espanya amagat sota un camiói, des que va marxar de casa, va tardar més de dos anys a arribar al destí, Barcelona.Però hi va estar poc, perquè el van dur al centre de menors de la Generalitat a Girona.

L’Ayoub Khouyaoui, fa unes setmanes, al parc Central de Girona, darrere l’Estació Jove. ANIOL RESCLOSA

Pili TuronGIRONA

11

Comarques

DIUMENGE, 24 DE JUNY DE 201810

jamargant - 25/06/2018 08:51 - 79.147.189.105

Del desert delMarroc a GironaTÀNGER, ALGESIRES IBARCELONA SÓN ELS LLOCSCLAU DEL PERIPLE QUE VA REALITZAR UN NOI BERBER EN DIRECCIÓ A EUROPA. VAESTAR-HI MÉS DE DOS ANYS I VA PASSAR L’ESTRET DEGIBRALTAR CLANDESTINAMENT,SOBRE LES RODES D’UN CAMIÓ

ALGESIRES

BARCELONA

GIRONA

5

5

4

3

GIRONAQuan un control rutinari dels Mossosd’Esquadra va detectar que era menord’edat, l’Ayoub va quedar sota la tutelad’un centre de la Generalitat a Girona.

4 BARCELONADesprés d’haver estat més de dos anys aTànger i arribar a Algesires, va esperar un«amic» i va pujar a un autobús direcció aBarcelona, on uns agents el van identificar.

1 OUMJRANEAyoub Khouyaoui és originari d’un pobletberber, on diu que no tenen aigua i quesitua a la zona de Tifakhsit, en una àreadesèrtica del Marroc. OUMJRANE

TÀNGER

2

1

2 TÀNGERVa viatjar en autocar fins a Tànger, on va«treballar molt» de pintor i de paleta, finsque va arribar «el moment adequat» pertravessar la frontera.

M A R R O C

A N D A L U S I A

M Ú R C I A

V A L È N C I A

C A T A L U N Y A

3 ALGESIRESVa arribar a Algesires seguint «la manera»que coneixia un amic: a sota d’un camió,acomodat a les rodes posteriors, que vapassar l’estret de Gibraltar en un ferri.

Diari de Girona

tudiar i de formar-se»; encara queopina que l’ajuda de l’administració«arriba si la busques, si acceptesque has d’estudiar cursos i no tensproblemes amb la policia» –ell, ma-tisa, no n’ha tingut mai.

En el seu dia a dia, recorre alsmentors menys del que l’animen afer-ho, tot i que queden de tant entant per prendre alguna cosa, prac-ticar el català i, quan poden, enca-rregar-li feinetes a canvi d’una pe-tita remuneració, ja que no rep capprestació econòmica més enllà del’allotjament i la manutenció.

La seva aspiració és regularitzarla situació administrativa per que-dar-se a viure i treballar a Girona, idetalla tot el que ha de fer amb de-terminació: acabar la formació i elprograma Prepara’t, completar lespràctiques al taller de bicicletes ientrar en un pis social, per al qualté opcions però necessita garantiesperquè si deixa La Sopa podria tro-bar-se al carrer, on fins ara no hadormit mai. Com tothom, quan tin-gui feina també vol disposar del seuespai: «Vull viure com un altre», ex-plica l’Ayoub, en un pis compartiton tingui «llibertat per decidir itemps per fer la vida». Un tempsque, altra vegada, diu que dedicariaa estudiar i al futbol –afegeix som-rient. L’Ayoub llegeix en català, cas-tellà i anglès; comença a comuni-

car-se en català, parla àrab, berber,castellà, francès i es fa entendre enanglès, que ha après d’oïdes.

Ajudar de «moltes maneres»El contrapunt crític a la seva miradapositiva el posa l’entorn que li donasuport. Una de les mentores lamen-ta que aconseguir coses com, perexemple, poder jugar a futbol de-pengui dels contactes de l’un o l’al-tre. «Encara que tingui un lloc perdormir i s’hagi gestionat la possibi-litat d’assistir a cursos, no coneixenningú, no tenen xarxa i això és elque hem intentat compensar». Mésenllà d’això, Camps reclama ajudaper a joves com l’Ayoub, «casosd’emergència, xavals que venensense referències de vida, que hanmarxat del seu lloc d’origen i surtendel seu context perquè no hi veienfutur». «S’han d’ajudar les personesrefugiades perquè s’arrisquen moltvenint a aquí i fer-ho seria una pro-porció petitíssima dels nostrespressupostos», defensa, i conclou:«se’ls pot ajudar de moltes mane-res, és gent molt capaç de treballar,no es tracta d’almoina, sinó quepuguin rebre una formació i pu-guin contribuir a aixecar el país».

Preguntat pel futur, ell descartatornar a la seva terra –si de cas, devisita, apunta–, però comparteixque li agradaria fer venir la família.

jamargant - 25/06/2018 08:51 - 79.147.189.105

| Cultura i Espectacles | 45EL PUNT AVUIDISSABTE, 23 DE JUNY DEL 2018

170823-1190662T

El Museu de Cadaqués vainaugurar ahir l’exposicióCadaqués, univers d’ar-tistes amb motiu de lacommemoració dels qua-ranta anys de la seva fun-dació. La mostra, que espodrà visitar fins al 28d’octubre, gira a l’entornde la història del museu ide les seves col·leccions,que es troba íntimamentlligada a l’atracció que vaexercir aquest poble re-còndit entre els artistesmés rellevants de la mo-dernitat des de finals delsegle XIX. Amb motiu del’exposició, la comissària,la historiadora de l’art idoctora en Humanitats

Mariona Seguranyes, haabordat la catalogació i do-cumentació del fons delmuseu, que es recollirà enun llibre aquest mateix es-tiu, amb textos de diver-sos especialistes.

L’exposició està dividi-da en dos grans àmbits:Cadaqués, univers d’ar-tistes, amb 24 obres pro-cedents de col·leccionsparticulars, i que es re-munta als orígens de l’in-terès històric que Cada-qués ha despertat entreels artistes, i Museu de Ca-daqués, 40 anys de vida,que inclou una selecció de54 obres del fons del mu-seu, entre olis, dibuixos,aquarel·les i escultures, amés de 18 fotografies queRobert Descharnes i Enri-

que Sabater van fer de Sal-vador Dalí. En aquest ma-teix àmbit, s’inclou docu-mentació del procés decreació del museu, des del’any 1978, i un documen-tal de 30 minuts en quèparticipen les personesque s’han implicat en la se-va història. Entre les obresexposades, destaquendues obres de Dalí: Sire-nes de Cadaqués, la sevapolèmica participació enl’homenatge a Carles Ra-hola promogut per l’ADAGel 1976, i Escut òptic fentrecular un dragó (1979).A més, hi ha obres de Ra-mon Pichot, Eliseu Mei-frèn, Àngel Planells, Anto-ni Pitxot, Arranz Bravo,Bartolozzi, Guinovart i Al-bert Ràfols Casamada. ■

Univers d’artRedaccióCADAQUÉS

El Museu de Cadaqués celebra els 40anys evocant la relació amb els artistes

‘Es Baluart’, una de les obres de Meifrèn que es poden veure a l’exposició ■ MUSEU DE CADAQUÉS

La galeria Dual de Girona ex-posa fins al 31 de juliol escul-tures de Tomàs Pons. Lamostra presenta una sèried’escultures que l’artista ano-mena “essències del mar”.Tomàs Pons, conegut artísti-cament com Tompep, és pro-fessor de l’Escola Municipald’Art de Girona i autor, entrealtres obres, de l’escultura debronze del doctor Laureà Dal-mau, situada davant de la Ca-sa de Cultura. ■ GALERIA DUAL

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Escultures deTomàs Pons ala galeria Dual

El reconeixement del Cellerde Can Roca com el segonmillor restaurant del món,(i el primer d’Espanya,evidentment) que lasetmana passada va

rebre de la prestigiosa revista gas-tronòmica anglesa «Restaurant»en un concorregut acte celebratal Palau Euskalduna de Bilbao,ha vingut a confirmar que l’apos-ta per una cuina creativa, inno-vadora però tanmateix arreladaals seus orígens no era el capricidels germans que l’any deci-diren independitzar-se i començarun nou projecte gastronòmic sinóque s’endinsava en les arrels profun-des d’una ferma convicció que creu enel treball, l’esforç i la perseverança comels motors que han de fer possible la con-secució d’un somni. Al davant d’aquestprestigiós llistat hi tenen l’Osteria Fran-cescana de Mòdena del xef MassimoBottura i al darrere el Mirazur situat aMenton, a la Costa Blava francesa. El fetmés destacable, però, és que elsgermansRoca porten deu anys situats en els pri-mers llocs d’aquest rànquing, una fitaque remarca aquest compromís dels gi-ronins amb la feina ben feta com el millorestímul per seguir millorant i avançanten aquest camí gens fàcil de perseguir:l’excel·lència en els fogons.

En geologia, es diu que les roques me-tamòrfiques són aquelles que s’han pro-

duït per l’evolució d’una altra d’anterioren quedar aquesta sotmesa a un ambientenergèticament molt distint de la sevaformació. Quan això passa, la roca ten-deix a evolucionar fins a aconseguir ca-racterístiques que la facin estable sota lesnoves condicions. Aquesta definició en-caixaria també amb els germans Roca, jaque són l’exemple perfecte d’una evolu-ció que parteix justament de les fonts delrestaurant familiar, dels fogons de l’àviaprimer i de la mare després, per conti-

nuar més endavant amb el seu pas perl’Escola d’Hostaleria de Girona, una de-cisió segurament valenta en uns mo-ments en què la FP no tenia massa bonpredicament entre la massa estudiantilde casa nostra, però que amb la sevaaposta varen ajudar a donar-li el valorque mereix aquesta vessant educativa es-tretament lligada amb l’aprenentatge i lessortides laborals, com encertadament horemarcava el professor de cicles forma-tius Pere Espineten una carta publicadafa pocs dies en aquest diari. El jurista i fi-lòsof francès Jean Anthelme Brillant-Savarin, autor del primer tractat de gas-tronomia (Fisiologia del gust, ) afir-mava que «el descobriment d’un nouplat fa més per la felicitat de la humanitatque el descobriment d’una nova estre-lla». Un concepte filosòfic que s’adaptaperfectament amb la trajectòria vital del

Celler de Can Roca i la seva aposta gas-tronòmica, un recorregut per un món

de sensacions, la mirada cultural alfet alimentari, la realitat que ensenvolta a través dels sentits.

Aquest reconeixement interna-cional ha estat rebut amb orgull isatisfacció per la ciutat de Gironacom així ho palesava expressa-ment l’alcaldessa Marta Madre-

nas via Twitter. D’altres veus encanvi, minoritàries i evidentment

irrellevants, intentaven posar pebrenegre damunt la dolça notícia, criti-

cant que els Roca fessin la seva feina cui-nant pels assistents a la celebració delspremis de la Fundació Princesa de Giro-na talment com han estat fent en els da-rrers cinc anys! Patètica, en aquest sentit,va ser la crida al boicot llençada pel regi-dor de la CUP Lluc Salellas per la cessiódel Mas Marroch de Vilablareix com a es-pai alternatiu a l’Auditori. És clar queaquest edil també va dir que els metgesindependentistes no haurien de tractarel rei, és a dir, primer la ideologia políticaabans que l’acompliment del juramenthipocràtic. Fantàstic! Sortosament, elsgermans Joan, Josep i Jordi Roca tenenclar que restauració és hospitalitat i queen les coses de menjar, la política semprefa salat. Solidesa rocosa.

9 7 7 2 2 5 4 5 0 6 0 0 3

2 4 4 1 1

www.diaridegirona.catDdG

DIARI CONTROLAT PER L’OFICINA DE JUSTIFICACIÓ DE LA DIFUSIÓ.PROHIBIDA QUALSEVOL REPRODUCCIÓ ALS EFECTES DE L’ARTICLE 32,1, PARÀGRAF SEGON DE LA LLEI DE PROTECCIÓ DE DADES.

RECICLEU-ME

25 de juny de 2018

LAGÀRGOLA Miquel Fañanàs

LA SOLIDESADELS ROCAEls germans Roca porten deu anys situats en els primers llocs del rànquing dels millors restaurants del món

AGENDA SETMANAL

Dimarts 26de juny

GIRONA«Un concert. Un viatge»■Dimarts, a les de la tarda a la Casa deCultura de Girona, presentació i projec-ció de «Mare Nostrum. Un concert. Unviatge». El documental mostra l'expe-riència viscuda pel músic Jordi Savall il'orquestra Hespérion, i l'alumnat del Corde la Scuola Vivante de Suïssa, tot prepa-rant el viatge amb una escola de l'Atles.

Dijous 28de juny

GIRONAPremis Princesa de Girona■ El Mas Marroch, l'espai gastronòmicdels germans Roca a Vilablareix, acolliràaquest dijous la gala d’entrega dels pre-mis de la Fundació Princesa de Girona.L’entrega de premis anirà enguany pre-cedida per un diàleg amb els esportistesPau Gasol i Teresa Perales i el cardiòlegValentí Fuster.

GIRONAEl festival Undàrius■La cultura popular i d’arrel tradicionaltindrà lloc un any més a la ciutat de Gi-rona, de la mà del festival Undàrius. En-tre el dijous de juny i el diumenge de juliol, la ciutat acollirà més d’una vin-tena de propostes, gratuïtes i per a totsels públics, que inclouen tallers, cursos,concerts, balls i espectacles diversos.

Dissabte 30de juny

GIRONAFestival Nits de Clàssica■La violinista Isabelle Faust i el pianistaAlexander Melnikov obriran dissabte, ales de la nit al Museu d’Art, una novaedició del Festival Nits de Clàssica de Gi-rona. El duet repetirà el mateix concert,que tindrà un repertori basat en Mozart,el diumenge de juliol a les del vespreal mateix escenari. Serà el primer d’unasèrie de concerts que portaran la millormúsica clàssica a la ciutat de Girona.

jamargant - 25/06/2018 08:40 - 79.147.189.105

EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE JUNY DEL 201846 | Apunts |

Mercats� Blanes, Cadaqués, Olot, Riude-llots de la Selva, Santa Coloma deFarners i Torroella de Montgrí.

BallsFORTIÀ� 17.30. Centre Agrícola Social.Berenar ball amb l’actuació dePep i M. José.

ConcertsL’ESTARTIT� 21.00. Església parroquial deSanta Anna. Concert de guitarraamb Toni Blasi.

LLORET DE MAR� 18.00. Plaça de la Vila. Actuaciódel conjunt Winston ChurchillSchool Choir and Band.

PALAFRUGELL� 11.00. Auditori L’Energia. Con-cert de graduació dels alumnesde Grau Professional de l’Escolade Música - CAEAP.

FestesPALAMÓS� Festa major. 11.00. Platja Gran.Jocs d’aigua amb El Burro delsJocs.� 11.00. Visita guiada al poblatibèric de castell, a càrrec d’ar-queòlegs del Museu d’Arqueologiade Catalunya-Ullastret.� 19.00. Passeig del Mar. Demos-tració de pintura al carrer, a càr-rec de Coll&Colls (Pere Coll i Mar-tí Colls).� 19.00. Plaça Sant Pere. Anima-ció infantil musical amb el grupPauerkids.� 19.00. Teatre La Gorga. Repre-sentació de l’obra de teatre Les ví-dues, a càrrec del Taller de Teatrede la Gent Gran.� 21.00. Arbreda municipal. Soparpopular a càrrec del Club de Fansdels 60s70s80s i, tot seguit, ses-sió de ball a càrrec del grup QuèTal.� 21.00. Passeig del Mar. Balladade sardanes amb la cobla Princi-pal de Cassà.� 23.00. Parc dels Convents delsAgustins. Jazz i pintura a la fres-ca, amb el grup Pau MoralesQuartet.� 23.00. Platja Gran. Barraquesamb Gambarrock.

SANT JOAN LES FONTS� Festa major. 10.00. Pista polies-portiva del pavelló. Festa infantil iinflables.� 14.00. Dinar popular de Torna-boda a la pista poliesportiva delpavelló.� Tot seguit, havaneres amb elgrup Port-Bo.

FiresEMPURIABRAVA� 11è Mercat de Nit, al passeigmarítim, de 18.00 a 00.00.

InfantilsPLATJA D’ARO� 11.00 a 14.00 i de 16.00 a 19.00.Platja Gran, confluència amb l’av.Costa Brava. Mini club infantil.Animació, tallers, manualitats,jocs...� 19.30. Passeig marítim. MiniClub, amb taller de maquillatge itattoos.

PORQUERES� 17.00. Biblioteca Carles Fontse-rè. Bibliocinema del Club Endra-pallibres, amb la projecció de lapel·lícula El gran amic gegant.

SardanesCALELLA DE PALAFRUGELL� 20.00. Jardins de l’Hotel La Tor-re de Calella. Curs per aprendre,perfeccionar i ballar sardanes. Elsdilluns, fins a final de setembre.Més informació al telèfon 972 6146 03.

ConferènciesGIRONA� 17.00. Sala Miquel Diumé, del’Ajuntament. Xerrada Acollida alsnouvinguts.

GastronomiaFIGUERES� Tastets surrealistes. Establi-ments: Bar Mut, Cal Músic, CàlidCafè, El Pati, El Racó de la Xeli,Granada Vins, Hotel Duran, NouImperial, Nou Saboya, El RincónCubano i Vermut. Fins al 14 de ju-liol.

L’ESCALA-TORROELLA-L’ESTARTIT� Jornades gastronòmiques de lasèpia. Restaurants participants: al’Escala, Can Miquel, El Roser 2,Hostal El Roser, La Barra del Port,La Brasa de Can Miquel, La Cala -Cal Pep, La Caravel·la, La Llar delsPescadors, La Terrassa d’Empú-ries, Miryam, Molí de l’Escala, Na-vili i Orígens; i a Torroella deMontgrí i l’Estartit, Picasso, Me-des II, La Xula, Club Nàutic Estar-tit, Can Dalfó, Nereida, Hotel San-ta Anna, Gastrobar Can Sánchez,La Palmera i Les Corones. Fins al30 de juny.

OLOT� VIII Ruta de les tapes, als esta-bliments de l’Associació d’Hosta-latge de la Garrotxa. Fins al 30 dejuny.

PALAMÓS-SANT ANTONI DECALONGE-VALL-LLOBREGA� Menú de la Gamba. Restaurantsparticipants a Palamós: Bell Port,Hotel Àncora, Hotel Trias, L’Ona,mar bonic, Maria de Cadaqués,Mas dels Arcs i L’Arcada. A SantAntoni de Calonge: costa Brava,Guillermu, Refugi de Pescadors iSimón. A Vall-Llobrega: Can Sidro.Fins al 15 de juliol.

TOSSA DE MAR� Campanya gastronòmica Fideusa la cassola. Restaurants: Bahia,Ca la Carme, Can Carlus, Can Pini,Capri, Castell Vell, L’Ajustada, Ma-rina, Mestre d’Aixa, Sa Barca, SaMuralla, Santa Marta, Victòr i Vic-tòria. Fins al 30 de juny.

PresentacionsFIGUERES� 19.00. Biblioteca Fages de Cli-ment. Presentació del llibre Ale-greu-vos-en i celebreu-ho, del Pa-pa Francesc. Acte a càrrec delmossèn Miquel Àngel Ferrés.

GIRONA� 19.00. Espai 22. Presentació delllibre Sabates de taló italià, deMagdalena Tulli. Ester Bertranconversarà amb l’autora.

Donació de sangCELRÀ� 12.00 a 17.00. Esteve Química.

L’ARMENTERA� 18.00 a 21.00. Llar de jubilats.

DiversosGIRONA� 17.00. Espai 22. Sessió del cicle40 llibres = 40 pel·lícules, amb elllibre Esmorzar a Tiffany’s, de Tru-man Capote (1958), i les pel·lícu-les Breakfast at Tiffany’s, de BlakeEdwards (1961) i Patrick Süskind(1985).

� 20.00. Centre cívic Barri Vell -Mercadal. Mostra d’impro. Classeoberta de teatre d’improvització.� 20.30. Biblioteca Ernest Lluch.Club de lectura amb el llibre Laconfessió de la lleona, de Mia Co-uto, amb traducció de Pere Come-llas Casanova.

OLOT� Entrenament funcional a l’airelliure, al parc de les Mores. De di-marts a divendres, de 07.30 a08.15, i de dilluns a dijous, de19.30 a 20.30.� 11.00 a 14.00 i de 15.00 a 18.00.Passejada en poni per l’entorn delvolcà del Croscat i el volcà delMartinyà.� 11.00, 12.00, 13.00, 15.00, 16.00i 18.00. Can Serra. Passeig per laFageda d’en Jordà en carruatge.� 11.00, 12.00, 13.00, 16.00, 17.00 i18.00. Lava Parc. Passejada entren per la zona volcànica de laGarrotxa.

PALAMÓS� 13.00. Parc urbà de salut de laplaça Vincke. Dinamització delsitineraris saludables. Sessió demarxa nòrdica amb bastons.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� 16.15. Dinamització del parc ur-bà de salut Miquel Murlà.

Cap de setmanaPALS� Sortida L’arròs ecològic, per dis-sabte. Se sortirà a les 10.00, del’Oficina de Turisme. Més informa-ció al telèfon 972 75 51 80.

ExposicionsBANYOLES� Biblioteca. Punts de llibre deMartí Xargay i Ferrer. Fins al juliol.� Can Pons. L’(a)phònica en car-tells. Fins al 2 de juliol.� F. Lluís Coromina-Espai AeatArt. Humans: una reflexió profun-da i divertida sobre la humanitat.Fins al 28 de juliol.

BEGUR� Escoles Velles. Aquells estius...imatges de mar i platja a Begur(1910-1960), fotografia antiga.Fins al 30 de juny.

BLANES� Biblioteca comarcal. Materialdel Club de Vela de Blanes. Fins al29 de juny.� Biblioteca. Promocionem la cul-tura, fomentem la lectura. Entitatconvidada: Club Vela Blanes, 75anys. Fins al 29 de juny.

� Casa Saladrigas. Confluències,del Col·lectiu Cuks. Fins al 30 dejuny.� Sala Casa Oms. Treballs de re-cerca de Batxillerat. Fins a l’1 dejuliol.� Sala García-Tornel. Moments,de Francesc Orench. Fins al 30 dejuny.

BREDA� Centre cultural Els Forns.Fonts del Montseny, d’Adrià Core-lla i Òscar Farrerons. Fins al 15 dejuliol.

CASSÀ DE LA SELVA� Can Trinxeria. Sentir l’espai,propostes per a la plaça petita deCassà de la Selva. Fins al 14 de ju-liol.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES� Biblioteca Ramon Bordas i Es-tragués. La poesia de Carles Fa-ges de Climent. Fins al 30 de juny.

EMPÚRIES� Museu d’Arqueologia de Cata-lunya-Empúries. Playstories. Laciutat romana dels Clicks. Fins al 6de juliol.

FIGUERES� Arxiu Comarcal de l’Alt Em-pordà. Vitrina: Elsw estudis idíl-lics de l’Anna M. Dalí a Cadaqués,fotografies. Fins al 31 d’octubre.� Biblioteca Fages de Climent.Atramuntanats i Divins. Vinyetesdionisíaques a l’Empordà, mostrad’il·lustracions de Mònica Quinta-na. Fins al 30 de juny.� Biblioteca Fages de Climent.Mostra del Fons Carles Fages deCliment: Vi i Dalí. Fins al 31 de ju-liol.� Biblioteca Fages de Climent.Mostra sobre la vespa asiàtica.Fins al 27 de juliol.� Casa Empordà. Memòria d’unrepte. Fotografia vs Alzheimer, fo-tografies de Jordi Gallego. Fins al19 d’agost.� Hotel Empordà. Obres del pin-tor Miquel Duran. Fins al 30 de ju-ny.� Museu de l’Empordà. Els Dalíde Figueres. la família, l’Empordà il’art. Fins al 4 de novembre.

GIRONA� Antiga galeria d’art Palau deCaramany. Jo, Xavier Cugat. Finsa l’11 d’agost.� Bar La Terra. Pintures d’EnricPuigsegur. Fins al 30 de juny.� Biblioteca Carles Rahola. Foraal carrer, de nou, fotografies deJosep Burset. Fins al 31 de juliol.

� Biblioteca Carles Rahola.Obres del XVII Concurs de puntsde llibre. Fins al 30 de juny.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. Un món paral·lel, comissaria-da per l’artista Joan Foncuberta.Fins al 26 de setembre.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. Mapes efímers. Complicitatsi sincronies, de Denys Blacker.Fins al 2 de setembre.� Bòlit, Centre d’Art Contempo-rani. Readme, d’Esther Roca. Finsal 15 de juliol.� Cafè Llibreria Context. Con-certs 2011-2014, fotografies deMartí Blesa. Fins al 6 de juliol.� CaixaForum. Pintura flamenca iholandesa dels Museus de Gine-bra. Fins al 19 d’agost.� Casa de Cultura. La Cambradels Símbols, d’Ignasi Esteve i Ga-briel. Fins al 30 de juny.� Casa Masó. La casa noucentis-ta: arquitectura unifamiliar a Cata-lunya (1913-1932). Fins al 10 denovembre.� Casa Pastors. L’oblit de la for-ma, de Joan Mateu. Fins a l’11 desetembre.� Centre cívic Sant Narcís. Fotosantigues dels veïns del barri deSant Narcís. Fins al 30 de juny.� Claustre de La Mercè. Produc-ció pròpia, recull de treballs delsprofessors de l’EMA Jordi Armen-gol, Manel Bayo, Ivet Bazaco, LaiaBedós, Pep Camps, ProvidènciaCasals, Clara Gassiot, VicençHuedo, Mercè Ibarz, Fanny Ley-mat, Tomàs Pons, Mariona Ter-rats, Sebi Subirós, Evdokim Pere-valsky i Imma Vinyals. Fins al 31de juliol.� Claustre de La Mercè. Obresde l’escultor Gerard Mas. Fins al20 de juliol.� Col·legi d’Arquitectes. Mostrasobre l’arquitecte suec Sigurd Le-werentz, amb fotografies de lesseves obres construïdes realitza-des per l’arquitecte Josep MariaTorra durant els anys 1991 i 1996.Fins al 30 de setembre.� Col·legi de Periodistes. Captu-rant l’actualitat, fotografies de lanovena edició Premis Carles Ra-hola de Comunicació Local. Finsal 29 de juny.� Espai Amics del Museu d’Art.Dicatadors de nit. Polybius i ecto-plasmes, de Pedro Stoichita. Finsal 28 de juny.� Espai Santa Caterina. JosepPalau i Fabre. Jo soc el meu propiexperiment. Fins al 30 de juny.� Fundació Fita. Arbres d’anome-nada, d’Ernest Costa i Savoia. Finsal 30 de juny.� Fundació Fita. La cambra delssímbols, d'Ignasi Esteve i Gabriel.Fins al 30 de juny.� Galeria d’art Dual. Escultura deTomàs Pons. Fins al 31 de juliol.� Galeria d’art El Claustre. XXXVMostra Col·lectiva d’Estiu. Fins al31 d’agost.� Galeria Richard Vanderaa.Abstraccions catalanes, de Cuixarti Guinovart a Plensa i Lleó. Tot l’es-tiu.� L’Estació Espai Jove. Mostrad’art jove Acallar voces, il·lustra-cions digitals de Daniel Urios. Finsal 13 de juliol.� La Cova de la Volta. Les nos-tres llibretes, projecte animat deLaura Ginès. Fins al 5 de juliol.� La Volta, plaça de l’Assump-ció. Aparador lumínic: llums i om-bres, de Joanic Geniüt. Fins al 21de setembre.� Museu d’Arqueologia, mones-tir de Sant Pere de Galligants.La revolució neolítica. La Draga, elpoblat dels prodigis. Fins al 16 desetembre.

� Museu d’Art. Guinovart. Refe-rents vitals. Fins al 30 de setem-bre.� Museu d’Història dels Jueus.Diàspores jueves, camins euro-peus, produïda per la National Li-brary d’Israel. Fins al 4 de novem-bre.� Museu d’Història. El tren de lamodernitat. 125è aniversari deltren de Sant Feliu a Girona. Fins al9 de setembre.� Pont de Sant Feliu i Parc Cen-tral. Temps de foto, selecció deset fotògrafs professionals con-temporanis de Girona. Fins al 23de setembre.� Sala d’exposicions de La Pun-xa. Pintures d’Enric Puigsegur.Fins al 30 de juny.

L’ESCALA� Alfolí de la Sal. Barcelona gita-na, de Jacques Léonard. Fins al 12d’agost.� Museu de l’Anxova i de la Sal.El Fluvià, 3 comarques i un riu.Fins al 28 de febrer del 2019.

LA BISBAL D’EMPORDÀ� Els Indians. Dues expressionsd’art, de Jordi Pous i Rita Ester.Fins al 30 de juny.� Terracotta Museu. Esculturesceràmiques, de Javier Garcés.Fins al 23 de juliol.

LA JONQUERA� MUME. Camp dels Haras, 1939.Fontserè i Clavé a la llum de MartíVivès. Fins al 2 de setembre.� MUME. Plom-Plata, derives obli-gades, de Nora Ancarola. Llibred’artista. Vídeo. La maleta de W.B.Fins al 2 de juliol.� MUME. Évadés. 29 décembre1943, fotografies de Jacques Léo-nard. Fins a l’1 de juliol.

LA VALL D’EN BAS� Can Trona. Un tren en pot ama-gar un altre, d’Àlex Nogué.

LLORET DE MAR� Casa de Cultura. LEAD, art i ac-tivisme. 5 anys creant cultura desde Lloret de Mar. Fins al 28 de ju-ny.

OLOT� Arxiu Comarcal de la Garrot-xa. Sadurní Brunet Pi. Registre isensibilitat. Fins al 19 d’agost.� Museu de la Garrotxa. SadurníBrunet: interiorista, dissenyador,fotògraf i "constructor de cielos".Fins al 19 d’agost.� Sala Oberta 2. Paisatges imagi-naris, de Vicenç Masdemont Pun-set. Fins al 8 de juliol.

PALAFRUGELL� Mediterrània Espai Fòrum.Aquarel·les de Juli Amat. Fins al22 de juliol.� Museu del Suro. Un Palafrugellde cine. Col·lecció de Lluís Moli-nas. Fins al 29 de juliol.� Torre de Guaita de Sant Se-bastià de la Guarda. Paisatgeshumans segons Candelaria. Finsal 14 d’octubre.

PALAMÓS� Capella del Carme. Camins deronda.� Galeries Carme. Pintura sobreroba i seda. Fins al 7 de juliol.� Museu de la Pesca. Barba-ros-sa, 7 d’octubre de 1543. 475 anysde l’atac corsari, a partir del textoriginari del notari Antic Brugaroli il·lustracions de Ferran Casellas.Fins al 4 de novembre.

PALOL DE REVARDIT� Castell. Exposició Chado. El ca-mí del te. Fins al 8 de juliol.

PERALADA� Biblioteca del Castell de Pera-lada. El llegat de les arts, de Car-me Mateu. Fins al 31 de maig de2019.

L’agenda

Magdalena Tulli, a La 22

L’escriptora polonesa ■ RAIG VERD EDICIONS

GIRONA 19.00 LLETRESL’escriptora polonesa Magdalena Tulli ofereix unaxerrada a la Llibreria 22 amb la periodista Ester Ber-tran, en la qual repassarà la seva obra i parlarà del’últim llibre, Sabates de taló italià (Raig Verd Ed.)

| Apunts | 47EL PUNT AVUIDILLUNS, 25 DE JUNY DEL 2018

BanyolesRafael Cáliz Aguilera. Va morirabans-d’ahir als 89 anys. Vivia a Banyo-les. Casat amb Maria Espinar Doval ideixa dos fills. Exèquies, avui, a les 4 dela tarda, a la parròquia de Santa Mariadels Turers de Banyoles.Ramon Tubert Pares. Va morirahir als 88 anys. Vivia a Banyoles. Exè-quies, avui, a les 5 de la tarda, a la par-ròquia de Santa Maria dels Turers deBanyoles.

BredaRosa Roura Torrent. Va morirabans-d’ahir als 76 anys. Vivia a Breda.Vídua de Francisco González Casas i dei-xa quatre fills. Exèquies, avui, a les 12del migdia, a la parròquia de Santa Ma-ria de Breda.

Caldes de MalavellaNicolás Barbero Peral. Va morirabans-d’ahir als 80 anys. Vivia a Caldesde Malavella. Vidu de Josefa Paz Cano.

Exèquies, avui, a les 4 de la tarda, a laparròquia de Sant Esteve de Caldes deMalavella.

CampdevànolJoan Puigmal Perals. Va morirahir als 61 anys. Era natural de Campro-don i vivia a Campdevànol. Casat ambRoser Portabella Casany i deixa una fi-lla. Exèquies, avui, a les 5 de la tarda, ala parròquia de Campdevànol.

La Cellera de TerManel Bravo Pineda. Va morirabans-d’ahir als 66 anys. Vivia a la Ce-llera. Casat amb Núria Vila Tràfach i dei-xa tres fills. Exèquies, avui, a les 12 delmigdia, a la parròquia de la Cellera.

Coll de CondreuSalvi Aulet Vila. Va morir ahir als85 anys. Era natural de Rupit i vivia aColl de Condreu. Vidu de Carme RosellCarbonés i deixa tres fills. Exèquies,avui, a 2/4 de 6 de la tarda, a la parrò-quia de Sant Miquel de Rupit.

CruÏllesJoan Quintana Portell. Va morirahir als 82 anys. Vivia a la Bisbal d’Em-pordà. Casat amb Dolors Vilà Brias. Exè-quies, avui, a les 6 de la tarda, a la par-ròquia de CruÏlles.

EstanyolJosep Torrent Güell. Va morirabans-d’ahir als 90 anys. Vivia a Esta-nyol. Vidu de Maria Vila Rigau i deixauna filla. Exèquies, avui, a les 12 delmigdia, a la sala de cerimònies del tana-tori de Salt.

FigueresSimon Bosch Estany. Va morirabans-d’ahir a l’edat de 71 anys. Era deFigueres. Vidu d’Anna Maria Casade-mont Palahí i deixa cinc fills. Exèquies,avui, dilluns, a les 5 de la tarda, a l’es-glésia parroquial de Sant Pere de Figue-res.M. Dolors de Ciurana Esteve.Va morir ahir als 88 anys. Era natural de

Sant Pere Pescador i vivia a Figueres.Casada amb Narcís Saliner Planas i dei-xa una filla. Exèquies, demà, a les 11 delmatí, a la parròquia de Montiró.

GironaPepita Font Casadevall. Va mo-rir ahir als 92 anys. Vivia a Girona. Víduade Veremundo Rodrigo Laguna i deixatres fills. Exèquies, avui, a les 5 de la tar-da, a la sala de cerimònies del tanatoride Girona.

Lloret de MarJosé Velayos Garcinuño. Va mo-rir abans-d’ahir als 87 anys. Era naturalde Cardeñosa (Àvila) i vivia a Lloret deMar. Casat amb Fermina Galán Zazo ideixa una filla. Exèquies, avui, a les 11del matí, a la parròquia de Sant Romàde Lloret de Mar.

PortbouDolores Díaz Vargas. Va morirahir als 97 anys. Era natural de Posadas(Còrdova) i vivia a Portbou. Vídua de

Luis Jurado Álvarez i deixa sis fills. Exè-quies, avui, a les 6 de la tarda, a la par-ròquia de Santa Maria de Portbou.

RosesArturo Morro Montoliu. Va mo-rir abans-d’ahir als 46 anys. Era naturalde Barcelona i vivia a Roses. Deixa tresfills. Exèquies, avui, a les 10 del matí, ala parròquia de Santa Maria de Roses.

SaltManuel Muñoz de la Cruz. Vamorir abans-d’ahir als 64 anys. Vivia aSalt. Casat amb Carmen Muñoz Pérez ideixa dos fills. Exèquies, avui, a 1/4 de10 del matí, a la sala de cerimònies deltanatori de Salt.

Sant Feliu de GuíxolsCarme Parra Rodríguez. Va mo-rir abans-d’ahir als 69 anys. Era de SantFeliu de Guíxols. Vídua de Joan Cabarro-cas Bartis. Exèquies, avui, a les 10 delmatí, al monestir de Sant Feliu de Guí-xols.

Santa Cristina d’AroJordi Lliuret Suñer. Va morirabans-d’ahir a l’edat de 60 anys. Era na-tural de Girona i vivia a Santa Cristinad’Aro. Exèquies, avui, dilluns, a les 12 delmigdia, a la parròquia de Santa Cristinad’Aro.

Torroella de MontgríCarmen Alcorlo Coll. Va morirahir a l’edat de 70 anys. Vivia a Torroellade Montgrí. Casada amb Manel FrigolaSais i deixa quatre fills. Exèquies, avui,dilluns, a les 4 de la tarda, a la sala decerimònies del tanatori de Torroella deMontgrí.

VilajuïgaJosep Nadal Costa. Va morir ahirals 68 anys. Era natural del Port de laSelva i vivia a Vilajuïga. Vidu de Mariadel Pilar Martínez Gómez i deixa dues fi-lles. Exèquies, avui, a les 4 de la tarda, ala sala de cerimònies de Funerària Vice-ns de Figueres.

Les necrològiques

Ramon estimat, gràcies per haver fet de la nostra vidauna preuada obra d’art. Estàs i estaràs sempre amb nosaltres.

Va morir cristianament el dia 22 de juny del 2018,

a l’edat de 94 anys.

A.C.S.

Ramon Oliver Planas

Vulpellac, 25 de juny del 2018

La família OLIVER-RICART agraeixen les mostres de condol rebudes.

La teva gran família.

Els seus fi lls, Carme, Marisa, Santi i () Fina; fi lls polítics, Llorenç,

() Lluís i Fina; nets, besnets i tota la família participen

a les seves amistats i coneguts tan sentida pèrdua.

La cerimònia en sufragi de la seva ànima se celebrarà avui, dilluns, dia 25,

a les 4 de la tarda, a la sala de cerimònies del Tanatori de Girona.

Sala de vetlla: Tanatori de Girona, ctra. de Sant Feliu, 36.

Va morir cristianament el dia 24 de juny del 2018,

a l’edat de 92 anys.

Pregueu Déu per

A.C.S.

Vidu de Veremundo Rodrigo LagunaPepita Font i Casadevall

✝

Girona, 25 de juny del 2018

PLATJA D’ARO� Biblioteca Mercè Rodoreda.Objectiu Progat, fotografies. Enmotiu del 15è aniversari de l’Asso-ciació Progat. Fins al 7 de juliol.� Parc dels Estanys. Escultura degran format de Rosa Serra. Fins al29 de juliol.

QUART� Museu de la Terrissa. Transi-tant, de Jordi Marcet i Rosa Vila-Abadal. Fins al 22 de juliol.

RIPOLL� Biblioteca Lambert Mata. An-tològica d’Enric Milà Alemany. De-mà, últim dia.� Museu Etnogràfic. Cercant re-mei, sobre medicina tradicional.Fins al 30 de juny.� Sala Abat Senjust de l’Ajunta-ment. Dibuixos de l’Escola menord’Arts i Oficis de Ripoll. Fins al 8de juliol.

RIUDELLOTS DE LA SELVA� Casa de Cultura. La contamina-ció lumínica. Fins al 25 de juny.� Casa de Cultura. 10 anys deRiud’Art. Fins al 29 de juny.

ROSES� Ca l’Anita. Escultures d’Eudaldde Joana. Fins a l’11 d’agost.� La Ciutadella. Tangències, col-lectiva. Fins al 28 de juliol.

SANT FELIU DE GUÍXOLS� Ajuntament. Pintures de NatiRamon. Es podrà visitar fins al 8de juliol.

� Casa Irla. Diferents maneresd’estructurar un viatge, de JuliMartí Casals. Fins a l’1 de juliol.� Espai Carmen Thyssen. Naturaen evolució. De van Goyen a Pis-sarro i Sacharoff. Fins a l’octubre.� Seu del Museu d’Història delMonestir. Josep Albertí: L’etapasuïssa. Fins al 31 de desembre.

SANT JOAN DE LESABADESSES� Palau de l’Abadia. Cert fenó-men que anomenem escultura deSalvador Juanpere. Fins al 16 dejuliol.

SANTA COLOMA DE FARNERS� Casa de la Paraula. Pedra, pa-per, tisores, fotografies de MartaNegre. Fins al 15 de setembre.� Casa de la Paraula. Petits artis-tes, dibuix i pintura dels alumnesde les escoles La Salle i Sant Sal-vador d’Horta. Fins al 30 de juny.� Casa de la Paraula. Mentawai,fotografies de Mariona Calahorra.Fins al 31 d’agost.

SANTA CRISTINA D’ARO� Biblioteca Baldiri Reixac. Ta-pissos de l’Espai Bibart - Associa-ció de Tapís de Castell-Platjad’Aro.� Sala d’exposicions de La Cai-xa. Pintures de Núria Dou. Fins al10 de juliol.

TORROELLA DE MONTGRÍ� Claustre de l’Hospital. Cami-nos del Monsún, fotografies deGabriel Brau Gelabert. Fins al 29de juny.

VIDRERES� Biblioteca Joan Rigau i Sala.Obres dels alumnes de l’escolamunicipal d’arts plàstiques delcentre cívic. Oberta fins al 29 dejuny.

VILABLAREIX� Can Gruart. Col·lectiva Jugantamb els colors, trobada d’artistesde Llenguadoc-Rossellló, Alt Em-pordà, Pla de l’Estany, Girona iBarcelona. Es podrà visitar fins al30 de juny.

VILALLONGA DE TER� Ajuntament. 100 anys de l’Es-cola Modernista de Vilallonga deTer. Restarà oberta al públic finsal 16 de juliol.

Cursets i tallersDIVERSOS� Les Olives. Taller Llibre d’artista ienquadernació, a càrrec de SebiSubirós. Del 23 al 28 de juliol, a laFundació Rodríguez-Amat. Mésinformació i inscripcions al telè-fon 697 76 18 74.� Les Olives. Taller Tècniques ad-ditives (del aiguafort i l’aiguatintaal colagraf), a càrrec de Sebi Sub-irós. Del 30 de juliol al 4 d’agost, ala Fundació Rodríguez-Amat. Mésinformació i inscripcions al telè-fon 697 76 18 74.

INFORMÀTICA� Banyoles. Curs d’introducció alposicionament WEB, els dies 3 i 5de juliol, de 10.00 a 13.00, a l’AulaCúpula del CBS del Pla de l’Esta-

ny. Més informació a forma-cio@ajbanyoles.org, Àrea de Pro-moció Econòmica a Cal Moliner, alSOM o als telèfons 972 58 40 73 oal 972 58 11 20.

MÚSICA� Ripoll. 30è Curs Internacionald’Interpretació Musical. Del 14 al22 de juliol. Més informació i ins-cripcions a l’Oficina de Turisme,telèfon 696 023 564 o al a/e: sli-majoan@gmail.com.

ConvocatòriesDIVERSOS� Barcelona. Premi Miquel Si-guan - Linguapax Escoles 2018.La xarxa d’Escoles Associades dela UNESCO a Catalunya convocaaquest premi que pretén valorartotes aquelles accions que des delmón educatiu es fan a favor del’ensenyament / aprenentatge deles llengües, l’apropament de lesllengües del món i el treball per al’impuls i la promoció de la llen-gua pròpia. Poden ser experièn-cies de grup-classe o de centreeducatiu. Els treballs que es pre-sentin al premi han de mostrar ex-plícitament quins són els seus ob-jectius i quina és l’evolució quese’n fa per part del centre. Cadacentre educatiu que vulgui optaral premi haurà de presentar un ex-emplar del treball amb el qual op-ta al premi, en format imprès oaudiovisual. Aquest material s’had’enviar a la seu social de laXEAUC (Escola Joan Pelegrí, c/Consell de Cent, 14, 08014 Barce-

lona) abans del 6 de juliol del2018. Més informació a www.lin-guapax.org o www.xeauc.org.� Cambrils. Biennal d’Art Con-temporani Gastronòmic. Aques-ta convocatòria està oberta a to-tes les disciplines artístiques vi-suals contemporànies. L’Ajunta-ment de Cambrils destinarà alpremi la quantitat de 6.000 € i unaccèssit, amb una dotació de1.000 €. La tècnica i el procedi-ment per realitzar les obres sónlliures. La temàtica haurà d’estarrelacionada amb la gastronomia.En el cas de les obres bidimensio-nals no han d’excedir de 200 cmen qualsevol costat. Les obres tri-dimensionals i altres formats nopoden excedir de 80 kg. Per optara l’admissió en el certamen els/les artistes han de presentar undossier amb la documentació se-güent: la sol·licitud degudamentemplenada, la fotocòpia del NIF,un mínim de 4 fotografies i unmàxim de 10, en color de 18 x 24cm, d’obres realitzades en els dar-rers 2 anys, degudament docu-mentades (mida, tècnica, i anyd’execució), indicant quina de lesobres, en cas de selecció, aspiraal premi, i finalment un resum delcurrículum de l’artista. Totaaquesta documentació s’ha detrametre a l’oficina d’Atenció Ciu-tadana de l’Ajuntament de Cam-brils abans del 14 de setembre del2018. Per a més informació podeutrucar al 977368484 o enviar uncorreu electrònic a clt@cam-brils.cat.

� El Vendrell. Guardó Internacio-nal Pau Casals per a Joves Vio-loncel·listes. Podran optar a re-bre’l els estudiants de grau supe-rior de violoncel que el tinguinaprovat i que hagin nascut des-prés del 31 de desembre del 1996.Caldrà presentar tot un seguit dedocumentació en fitxers digitalsque podreu trobar a www.pauca-sals.org. Aquesta documentaciós’haurà de presentar al correuelectrònic fundacio@pauca-sals.org abans del 6 de juliol. Mésinformació sobre les bases de laconvocatòria al mateix correu es-mentat o a la mateixa pàgina web.� Torredembarra. V Premi Inter-nacional de Gravats Xilogràfic"La Torre de l’Encenall". Podenparticipar artistes de qualsevolnacionalitat. El tema dels treballsés lliure i la tècnica és la xilogra-fia. El premi té tres modalitats:premi de gravat infantil (fins a 12anys); premi de gravat juvenil (de13 a 17 anys); i premi de gravatadult. Les mesures mínimes de lamatriu xilogràfica seran de 7 x 8cm i les màximes de 18 x 13 cm;les mesures màximes del paperde l’estampació són de 38 x 28cm. Les obres s’hauran de fer arri-bar a l’Arxiu Municipal de Torre-dembarra (plaça del Castell, 8,Torredembarra) de dilluns a di-vendres de 8.30 h a 14.30 h abansdel 17 d’octubre del 2018. Per amés informació us podeu adreçara l’Ajuntament de Torredembarrao al 977640025.

L’agenda

Diari de GironaDILLUNS, 25 DE JUNY DE 201834

Blanes, Cadaqués, Olot, Santa Co-loma de Farners, Torroella deMontgrí.

GIRONAClub de lectura A 2/4 de 9 de lanit a la biblioteca Ernest Lluchclub de lectura amb «La confessióde la lleona».

Presentació A les 7 de la tardaa l’Espai 22, presentació del llibre«Sabates de taló italià» de Mag-dalena Tulli. L’acte inclourà unaconversa amb Ester Bertran.

PALAMÓSTeatre amateur A les 7 de latarda, al teatre La Gorga, repre-sentació de «Les vídues» a càrrecdel Taller de teatre de l’Associacióde la Gent Gran de Palamós.

GIRONARepresentació A les 8 del ves-pre al centre cívic Barri Vell Mer-cadal classe oberta i representa-ció de teatre d’improvitizació.

L’ESTARTITGuitarra A les 9 del vespre, al’església de Santa Anna, concertde guitarra de Tono Blasi.

PALAFRUGELLConcert A les 11 del matí, a l’au-ditori l’Energia, concert de gra-duació dels alumnes de l’Escolade Música.

PALAMÓSBallada A les 8 del vespre, alPasseig de Mar, ballada de sarda-nes amb la Cobla Principal de Cas-sà.

GIRONAAcollilda A les 5 de la tarda a lasala Miquel Diumé de l’Ajunta-ment de Girona conferència infor-mativa sobre l’acolida als nouvin-guts.

PALAMÓSFesta major A les 11 del matí ala platja Gran jocs d’aigua.- A les 7 de la tarda a la plaça deSant Pere animació infantil musi-cal amb el grup Pauekids.- A les 7 de la tarda al passeig delMar demostració de pintura al ca-rrer.- A les 7 de la tarda al Teatre laGorga representació de «Les ví-dues» del taller de teatre de lagent gran.- A les 9 de la nit al passeig delmar sardanes amb la cobla LaPrincipal de Cassà.- A les 9 de la nit a l’Arbreda Mu-nicipal sopar popular i ball amb elgrup Què Tal.

- A les 11 de la nit al parc del Con-vent dels Agustins jazz i pintura ala fresca amb el grup Pau MoralesQuartet.- A les 11 de la nit a la zona de lesbarraques Gambarock.

SANT JOAN LES FONTSFesta Major A les 10 del matí, ala pista poliesportiva del pavelló,festa infantil i inflables.- A les 2 del migdia, a la pista po-liesportiva del pavelló, dinar po-pular de Tornaboda.- Tot seguit, havaneres amb elgrup Port Bo.

PALAMÓSPoblat iber A les 11 del matí, vi-sita al poblat iber de Castell a cà-rrec d’arqueòlegs del Museu d’Ar-queologia de Catalunya - Ullas-tret.

PLATJA D’AROMini Club D’11 del matí a 2 delmigdia i de 4 a 7 de la tarda, a laPlatja Gran, Mini Club Infantilamb diverses activitats.

Maquillatge i tatoos A 2/4 de 8del vespre, al Passeig Marítim,Mini Club amb maquillatge i ta-toos.

FIGUERESTastets surrealistes Fins al 14de juliol campanya gastronòmicadels tastets surrealistes amb BarMut, Bon Retorn, Cal Music, CàlidCafè, El Pati, El Racó de la Xeli,Granada Vins, Hotel Duran, Me-són Asador Can Modest, Moma33, Montserrat càtering, MotelEmpordà, Nou Imperial, Nou Sa-boya, Pirineos Pelegrí, La QuintaForca, El Rincón Cubano, Trànsit iVermut.

OLOTRuta de Tapes Fins al 30 dejuny ruta de les tapes amb els esta-bliments: Quims Restaurants, Res-taurant Umami, Restaurant Ca laPilar, Lògic Restaurant, RestaurantLes Pedretes, Restaurant els Catò-lics, Restaurant el Nou Firalet, BarMonicar, Restaurant La Cuina del’Orfeó, Restaurant El 9 Volcanet,Bar L’Oficina, Bar Can Xena, Bar Diti Fet, Bar El Celler, Bar Espai Cafè6T7, Bar Hostal del Sol, Bar L’Ansat,Bar Pekín, Bar La Brasera i BarRestaurant Sa Dragonera.

BANYOLESExposició El Museu Darderde Banyoles acull, de formapermanent, l’Espai d’Interpre-tació de l’Estany, un equipamentmuseístic de nova generació,equipat amb les tecnologies més modernes i amb un discurs ex-positiu innovador. Una mirada alpassat, al present i al futur deles ciències naturals.

BEGURExposició A les Escoles Velles,exposició «Aquells estius», imat-ges de mar i platja a Begur(1910-1960). Fins a l’1 de juliol.

BLANESExposició A la sala García-Tor-nel, exposició «Moments» deFrancesc Orench. Fins al dis-sabte 30 de juny.

CASTELLÓ D’EMPÚRIESExposició El Museu de laCiència i la Tècnica de Catalunya- La Farinera, acull de formapermanent una exposició queincorpora tota una sèrie de su-ports a la visita: maquetes, au-diovisuals, mostres... que per-meten conèixer d'una maneraamena i experimental els diver-sos continguts del museu. Així,es poden veure les seccions «Demolí fariner a Farinera», «Lafont d’energia», «El blat, la fari-na i el pa» i «El procés produc-tiu». Per a més informació i ho-raris, visiteu el web del museu:www.ecomuseu-farinera.org.

FIGUERESExposició El Museu de laTècnica de l’Empordà, a Figue-res, acull, de forma perma-nent, una exposició de pecesque formen part del fons delmateix museu, i és una de lesmillors col.leccions dedicades ales màquines que simbolitzen eltemps de la Revolució Industrial.Horari: De dimecres a dissabtede 10 h a 13 h i de 16 h a 19 h.Diumenges de 10.30 h a 13 h. Di-marts de 16 h a 19 h.

Exposició El Museu del Jo-guet de Catalunya acull, fins l’1de juliol, l’exposició «Àfrica mis-teriosa... amb ulls de nen». Unalectura sobre una part dels tò-pics que històricament han mar-cat el continent africà, algunsdels quals segueixen formantpart, encara avui, de l’imaginaricol·lectiu dels països occiden-tals. Més informació al web delmuseu: http://www.mjc.cat

Exposició El Museu de l’Em-pordà acull, fins al 4 de novem-bre, l’exposició «Els Dalí de Fi-gueres. La família, l'Empordà il'art». La mostra, és fruit de l'ex-haustiva investigació que durantquatre anys ha realitzat la histo-riadora Mariona Seguranyes. Entotal, s'exposaran 135 peces, en-tres les quals hi ha 13 olis, 27 di-buixos i 62 documents originals.

GIRONAExposició El Museu d’Arqueo-logia de Catalunya acull, fins alpròxim 16 de setembre l’expo-sició «La revolució neolítica. LaDraga, el poblat dels prodigis».La Draga és l'únic jaciment ar-queològic lacustre de la penín-sula Ibèrica i un dels més anticsi importants de la Mediterràniaoccidental. Això ha permès quees trobi en una zona amb humi-tat permanent, actualment co-berta de forma parcial per lesaigües de l'estany. Aquest fet hapropiciat una extraordinàriaconservació de les restes orgàni-ques sobre materials vegetals,des de les restes de les cabanesa els estris realitzats en mate-rials vegetals com arcs, falçs,mànecs d'aixes, entre altres.

Exposició El Museu d’Històriadels Jueus acull de forma per-manent una exposició sobre lahistòria de la comunitat jueva.Està dividada en diversos àm-bits: Festivitats i tradicions; Elcicle de la vida; Els calls; La diàs-pora; La sinagoga; El cementiri;L'herència cultural; El pa decada dia; La coexistència de cul-tures i La societat conversa i lainquisició. Per a més informaciócontacteu amb el museu al telè-fon 972 216 761 o a l’adreça ca-llgirona@ajgirona.cat

Exposició El Bòlit_Pou Rodóacull l’exposició «Denys Blacker.Mapes efímers. Complicitats isincronies». La mostra es podràveure fins al pròxim 2 de se-tembre als espais Bòlit_PouRo-

dó i Bòlit_StNicolau. Segons lescategories de l’art contempora-ni, Denys Blacker quedaria aco-tada com a artista versàtil i mul-tidisciplinària amb un itineraricreatiu que s’expressa a travésdel dibuix, l’escultura, la ceràmi-ca, la costura, la llum, el so i laperformance. Tot i que l’artistatransita entre totes aquestesdisciplines, en la seva pràcticacreativa deixen de ser llenguat-ges per esdevenir processosd’experiència.

Exposició La Cova de la Volta,a la Plaça Assumpció del barride Sant Narcís, acull fins al prò-xim 5 de juliol «Les nostres lli-bretes» Aquest projecte animatde Laura Ginès, converteix lesllibretes en flipbook, a mesuraque es van omplint les seves pà-gines. Es tracta d’un registregràfic quasi literal de la rutinadiària i familiar de Laura Ginès.

Exposició Al Museu d’Històriadels Jueus s’hi pot visitar, fins al 4de novembre, «Diàspores jueves,camins europeus», una exposicióde la Biblioteca Nacional d’Israel.El jueu ha estat, des de temps re-mots, un poble itinerant, en unviatge constant provocat per la in-tolerància i els fets històrics ad-versos. En la seva llarga dispersió,ha travat relació amb les cultures inacions en les quals s’ha vist im-mers. Hi ha aportat la seva cultu-ra immensa i la seva tradiciómil·lenària. I ha contribuït així a laforja de la història i de la societatmundial actual. L’exposició, pro-duïda per la National Library of Is-rael, i promoguda per la AEPJ, faincís en les diferents etapes dediàspora del Poble Jueu i n’explicales característiques i els momentsmés importants.

Exposició El Museu d’Històriaacull, fins l’11 de setembre,l’exposició «El tren de la moder-nitat. 125è aniversari del tren deSant Feliu a Girona». En aquestamostra, vuit municipis celebrenconjuntament el 125è aniversaride la construcció d'una via deferrocarril de Sant Feliu de Guí-xols a Girona, que actualment ésvia verda cicloturística. La mos-tra ha itinerat, des del juny del'any passat, pels municipis queacollien estacions i baixadors.

Exposició El Palau de Cara-many acull l’exposició «Jo, Xa-vier Cugat». En aquest memoriales fa un repàs de la vida del mú-sic en primera persona a travésde fotos i caricatures. La infan-tesa a Girona, l’inici de la sevacarrera musical a La Habana o elmón del cinema són alguns delsrecords que s’hi poden veure. Espodrà visitar fins a l’11 d’agost.

L’ESCALAExposició El Museu de l’An-xova i de la Sal de l’Escala acullde forma permanent una expo-sició que mostra un recorreguttemàtic sobre la història de lapesca i la salaó al municipi del'Escala, des dels seus inicis, aixícom la procedència i la texturadels diferents tipus de sal, en co-merç marítim, la importànciadels alfolins i dels usos de la salen l'alimentació i en l'imaginaripopular, a més d’altres aspectesde la tradició. Horari de visitesal Museu: De dilluns a dissabtede 10 h. a 13 h. i de 17 h a 20 h.Diumenges de 10 h a 13 h.

LA BISBAL D’EMPORDÀExposició El Terracotta Mu-seu acull fins al pròxim 23 dejuliol l’exposició «Javier Garcés.Escultures ceràmiques». Garcésés un dels autors més influents ireconeguts en l’art de la ceràmi-

ca. Aquesta és una mostra re-trospectiva dedicada íntegra-ment a l’obra en ceràmicad’aquest artista resident i filladoptiu de l’Empordà, JavierGarcés (Saragossa, 1959).

LA VALL D’EN BASExposició La Sala d’Exposi-cions Can Trona acull, fins al 30d’agost, l’exposició «Un tren enpot amagar un altre», d’Àlex No-gué, dins el Programa d’Exposi-cions Viatgeres que organitza laDiputació de Girona.

OLOTExposició L’Arxiu Comarcalde La Garrotxa acull, fins al 19d’agost, l’exposició «SadurníBrunet: Fotografies». Aquestamostra pretén ser una tast re-presentatiu del fons de l’autor,alhora que funciona com una ex-tensió de l’exposició «SadurníBrunet: interiorista, dissenya-dor, fotògraf i constructor decels», que aborda la resta de laseva producció.

CALELLA DE PALAFRUGELLContes curts L’Associació deVeïns i Amics de Calella de Pala-frugell convoca el III Premi deconte curt Es Còdol. Les obrespresentades hauran de ser inè-dites, en català, i no podran ha-ver estat premiades en altresconcursos ni trobar-se pendentsde resolució en altres certà-mens. La temàtica serà lliure il’extensió d’un mínim de 2 fulls iun màxim de 4, impresos a unasola cara i a doble espai. Cadaautor hi podrà participar ambuna única obra. Els originals noseran retornats i en cap cas se’nfarà un ús a part de l’estricta-ment relacionat amb el premi.Els originals s’hauran de presen-tar a l’Associació de Veïns iAmics de Calella (c/ August Pi iSunyer, 1. 17210 Calella de Pala-frugell), abans del 30 de juny,tot fent constar les dades del’autor. Es podran enviar per co-rreu postal o electrònic(avac@calelladepalafrugell.cat).En cas que es presenti sotapseudònim, caldrà adjuntar-hi laplica. Hi haurà un primer premide 200 euros i, si el jurat ho con-sidera adient, s’atorgarà un pre-mi de 100 euros per al finalista.

L’ESCALAEmpúries El criptopòrtic de laDomus dels mosaics és un espaisubterrani i cobert ubicat sota lasuperfície del peristil, el jardíprincipal d'aquesta gran casaromana. Horaris de visita guia-da: De dilluns a divendres de12.30 a 13.30h, Dissabtes i diu-menges : de 12h a 13h i de 13h a14h. Durada: 1h Preu: 3€ /perso-na ( No inclou l'entrada al jaci-ment. Menors de 5 anys gratuit).Visita guiada i projecció en cata-là. Aforament limitat a 25 perso-nes per sessió. Reserva prèvia altelèfon 972 77 59 76 o al correureservesempuries@gencat.cat

PLATJA D’AROVisites Visites guiades alCamí de Ronda - S’Agaró. Camíde Ronda i Vil·la Romana de Plade Palol (Platja d’Aro). Nucli his-tòric de Castell d’Aro. Ruta es-cultòrica al Parc dels Estanys, dePlatja d’Aro. Per a grups organit-zats (reserva prèvia obligatòria).En català, castellà, francès i an-glès. visitesguiades@platjada-ro.com

Mercats

Gastronomia

Lletres

Espectacles

Conferències

Festes

Visites

Teatre

Sardanes

Música

Infantil

Exposicions

Convocatòries

Visites

Agenda i Cartellera Els actes per publicar a l’agenda s’han d’enviaramb 72 hores d’antelació com a mínim a l’adreça

de correu fets.diaridegirona@epi.es

AVUI DESTAQUEM

Palamós

Visita al poblat íber del Castellper veure els treballs restaurats A les 11 del matí, al poblat íber del Castell, visita guiada a càrrecd'arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Ullastret , queexplicaran les tasques de restauració que s'han fet i s'estan duent aterme en el poblat iber de Castell. La visita és gratuïta, però cal unainscripció prèvia al Museu de la Pesca, telèfon 972 600 424.

Girona

El Bòlit explora la percepció delterritori, segons l’Street View Fins al 23 de setembre, al Bòlit_LaRambla, Sala Fidel Aguilar, espot visitar l’exposició «Un món paral·lel». Des de la introducció el2008 del Google Street View és fa palès que Internet ofereix una bi-furcació a l’accés visual de la realitat. La mostra explora la percepciódel territori, paisatge, tecnologia i representació virtual.

Girona

Exposició de fotos antigues delsveïns del barri de Sant Narcís Fins al dissabte 30 de juny vinent, al Centre Cívic de SantNarcís s’hi pot visitar l’exposició «Fotos antigues dels veïns delbar ri de Sant Narcís». Aquesta mostra, que coincideix amb la cele-bració de la festa major del barri, està organitzada per la’Associa-ció excursionista i cultural Origen Girona. L’entrada és lliure.

jamargant - 25/06/2018 08:40 - 79.147.189.105