Catalunyawww.cgtcatalunya.catw Òrgan d’expressió de la CGT de Catalunya • Setembre 2008 • número 100 • 0,50 euros • www.revistacatalunya.cat

“Quan jo uso una paraulavol dir exactament el que

jo decideixo que digui -ni més ni menys.”

Munta

tge:P

atrí

cia

Car

les

“La qüestió és qui mana -amb això n’hi ha prou.”

vells, o simplement ens ignoren, ig-noren la revista del seu propi sindi-cat. És l'actitud d'aquells que enllocde construir una organització per ala transformació social, es dedi-quen a construir el seu propi ‘xirin-guito’, sota la falsa aparença de de-

fensa de la ideologia anarquista, enrealitat d'una particular visió d'a-questa, una mena d'’anarcogarru-lisme’, per definir-lo d'una formamínimament comprensible.

Siguem clars, estem en un camíde no tornada, la CGT només tésentit si aconsegueix ser una einaoberta a les realitats socials, unaeina util per canviar aquesta socie-tat que ens ha tocat viure. La dinà-mica quotidina de manteniment del‘xiringuito’ particular que algunspractiquen en aquesta casa noporta a enlloc.

Des del Col·lectiu Catalunya se-guirem, mentre la majoria del sindi-cat així ho consideri oportú amb elseu suport, intentant renovar elpensament llibertari, intentant con-solidar espais de comunicació al-ternativa, intentant donar a conèi-xer la CGT, per aconseguirtransformar la societat.

Dediquem aquests 100 númerosa totes aquelles persones qued'una forma o altra han col·laboratamb nosaltres i ens han ajudat atirar endavant dia a dia.

Fa uns mesos, en un bar delRaval de Barcelona freqüen-tat per activistes del movi-

ment llibertari, un destacat militantde la CGT amb responsabilitats or-gàniques en una federació local delsindicat, deixava anar aquestafrase en una conversa amb altrescompanys llibertaris que s'interes-saven per la revista de la CGT deCatalunya: "al “Catalunya” li que-den quatre dies..."

Treure cada mes de forma total-ment voluntarista i voluntària el"Catalunya", publicació de la CGTde Catalunya que en aquestaèpoca actual arriba aquest mes desetembre de 2008 al número 100,considerem que és tot un èxit, en elcontext actual.

Aconseguir que cada mes unapublicació llibertària i anarcosindi-calista arribi als afiliats i afiliadesdel sindicat i a col·lectius, associa-cions, moviments socials i bibliote-ques de tota Catalunya, suposa unimportant repte per a les personesque en el marc del Col·lectiu Cata-lunya donem forma a aquesta pu-blicació, que vol ser i és una einaper a la informació alternativa i pera la transformació social.

Som conscients de les dificultatsque comporta avui en dia confec-cionar i difondre, en paper i a inter-net, una publicació i un projecte co-municatiu d'aquest tipus, quetambé inclou el web de la CGT deCatalunya, per això, comentariscom l'anteriorment esmentat, provi-nents de l'interior del sindicat, ensdolen profundament. Tenim moltclar des del primer dia que estemrealitzant una publicació per a totala CGT i en benefici de tota la CGT,i ho remarcarem les vegades quefaci falta, una publicació que contri-bueixi a consolidar l'organització, adifondre les seves propostes, a fa-

cilitar la comunicació i la col·labora-ció amb altres projectes comunica-tius i moviments socials, a analitzari reflexionar sobre la realitat queens envolta, en el marc d'un movi-ment llibertari inserit plenament enla realitat social.

Sempre hem estat oberts a lacrítica constructiva i a les opinionsde federacions, sindicats i afiliats oafiliades. No tenim el patrimoni enexclusiva de res ni ens creiem enpossessió de la perfecció i de la ve-ritat absolutes. Des del primer dia,hem intentat obrir la publicació atotes les realitats existents a dinsdel sindicat, a tots els ens confede-rals, a tothom que vulgués col·labo-rar-hi d'una forma o altra.

Malauradament, determinatssectors del sindicat, minoritarisperò actius, ens han tancat totesles portes, han optat per carregar-se el projecte actual del “Catalu-nya”, s'han negat a escriure-hi, hanportat i segueixen portant a termeuna tasca de boicot a diferents ni-

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 20082

SECRETARIAT PERMANENT DELCOMITÈ CONFEDERAL DE LA CGTDE CATALUNYAVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - spccc@cgtcatalunya.catTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS SECTORIALS• Federacio Metal·lúrgica de Catalunya (FEMEC)• Federació de Banca, Borsa, Estalvi i Entitats de Crèdit de Catalunya• Federació Catalana d’Indústries Químiques (FECIQ)• Federació de Sanitat de Catalunya• Federació d’Ensenyament de Catalunya (FEC)• Federació d’Administració Pública de Catalunya (FAPC)Via Laietana, 18, 9è - 08003 BarcelonaTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 71 10

FEDERACIONS COMARCALSAnoiaRambla Sant Isidre, 15, 1r08700 Igualada. Tel. i fax 93 804 29 85cgtanoia@yahoo.esBaix Camp/PrioratRaval de Sta. Anna, 13, 2n, 43201 Reusbaixc-p@cgtcatalunya.catTel. 977 34 08 83. Fax 977 12 80 41Baix LlobregatCra. Esplugues, 4608940 Cornellà - cgtbaixll@cgtcatalunya.catTel. 93 377 91 63. Fax 93 377 75 51C/ Comerç, 5. 08840 Viladecanscgt.viladcans@yahoo.esTel./fax 93 659 08 14Baix PenedèsNord, 11-13, 3r, 43700 El VendrellTel. i fax 977 66 09 32cgt.baix.penedes@gmail.comBarcelonès NordAlfons XII, 109. 08912 Badalonacgt_bn@yahoo.esTel. i fax 93 383 18 03Garraf-PenedèsLepant, 23, baixos. 08800 Vilanova i la Geltrúcgtvng@cgtcatalunya.catTel. i fax 93 893 42 61MaresmePlaça Cuba, 18, 2n08302 Mataró - maresme.cgt@gmail.esTel. i fax 93 790 90 34Vallès OrientalFrancesc Macià, 5108100 Mollet - cgt_mollet@hotmail.comTel. 93 593 15 45. Fax 93 579 31 73

FEDERACIONS INTERCOMARCALSGironaAv. Sant Narcís, 28, entl. 2a17005 Girona - cgt_gir@cgtcatalunya.catTel. 972 23 10 34. Fax 972 23 12 19PonentAv. Catalunya, 2, 8è25002 Lleida - lleida@cgtcatalunya.catTel. 973 27 53 57. Fax 973 27 16 30Camp de TarragonaRambla Nova, 97, 2n 1a - 43001 Tarragonacgttarragona@cgtcatalunya.catTel. 977 24 25 80 i fax 977 24 15 28

FEDERACIONS LOCALSBarcelonaVia Laietana, 18, 9è08003 Barcelona - flbcn@cgtbarcelona.orgTel. 93 310 33 62. Fax 93 310 70 80ManresaCircumval·lació, 77, 2n08240 Manresa - manre@cgtcatalunya.catTel. 93 874 72 60. Fax 93 874 75 59RubíColom, 3-5. 08191 Rubí -flcgt_rubi@hotmail.com.Tel. i fax 93 588 17 96SabadellUnió, 59. 08201 Sabadellcgtsabadell@hotmail.com. Tel./fax 93 745 01 97TerrassaRamon Llull, 130-13608224 Terrassa - cgtterrassafl@gmail.comTel. 93 788 79 47. Fax 93 789 45 04Castellar del VallèsPedrissos, 9 bis - 08211 Castellar del Vallèscgt.castellar-v@terra.esTel. i fax 93 714 21 21SallentClos, 5, 08650 Sallentsallent@cgtcatalunya.catTel. 93 837 07 24. Fax 93 820 63 61

> ON ENS TROBEM?... EditorialAl ‘Catalunya’ li queden quatre dies...

“Catalunya”, publicació de la CGT de Catalunya. 8a època. DLB 36.887-92. Edició:Col·lectiu Catalunya: Ramon Aubà, Joan Rosich, Pau Juvillà, Joan Anton T., Jose Cabrejas, MireiaBordonada, Dídac Salau, Josep Garganté, Josep Estivill, Xavi Roijals, Jordi Martí i Òscar Purqueras.Col·laboren en aquest número: CEAS-Sàhara, Amadeu Casellas, Blanca Rivas, Josep ManelBusqueta, David Fernández, Laia Alsina, Josep Maria Yago, Octavio Alberola, Plataforma per laLlengua, Miquel-Dídac Piñero, Joan-Tomàs Sabaté, Ricard Vilaregut, Laia Altarriba, Elsud.org, JaumeFortuño, Mariona Parra, Bruno Baltueña, Vicent Martínez, Noam Chomsky, Tanquem les Nuclears, Somlo que Sembrem, federacions i seccions sindicals de CGT. Fotografies: Ariadna Nieto, Dídac Salaui Michelle López. Il·lustracions: Manolito Rastamán (pòster), Patrícia Carles (potada). Tirada:10.000 exemplars. Informàtica: Germán ‘Mozzer’. Redacció i subscripcions: Raval Sta. Anna,13, 2n. 43201 Reus. Tel. (dimecres tarda) 977 340 883. Col·laboracions a: catalunyacgt@cgtcata-lunya.catNo compartim necessàriament les opinions signades de col·laboradores i col·laboradors.

Tots els continguts d’aquesta revista estan sota una llicència "Creative Commons Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 2.5 Espanya"Sou lliure de: copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra amb les condicions següents:- Reconeixement. Heu de reconèixer els crèdits de l’obra de la manera especificada per l’autor o el llicenciador.- No comercial. No podeu utilitzar aquesta obra per a finalitats comercials.- Sense obres derivades. No podeu alterar, transformar o generar una obra derivada d’aquesta obra.Quan reutilitzeu o distribuïu l’obra, heu de deixar ben clar els termes de la llicència de l’obra. Alguna d’aquestes condicions pot no aplicar-se si ob-teniu el permís del titular dels drets d’autor. Els drets derivats d’usos legítims o altres limitacions reconegudes per llei no queden afectats per l’anterior.Més informació a http://cat.creativecommons.org/

Aquest número del ‘Catalunya’ s’ha tancat el dimecres 20 d’agostdel 2008.

“La samarreta”, d’Ovidi Montllor

“Jo sóc fill de família molt humil,tan humil que d’una cortina vella

una samarreta en feren.Vermella. D’ençà d’aquesta

samarreta no he pogut caminar japer la dreta.”

Agurrej

Catalunya. Setembre de 2008

REPORTATGEArribar al número cent del ‘Catalunya’corrobora la màxima que diu que senseesforç col·lectiu cap canvi no és possible

DE LA CONTRAINFORMACIÓAL PERIODISME CIUTADÀ

100 motiusd'alegria iesperança

Bruno Valtueña Sánchez,secretari general de la CGT de

Catalunya

Aquest mes de setembre de2008 apareix un nou exemplar

del “Catalunya”, és el número 100. Que l'òrgan d'expressió de la

CGT de Catalunya continuï arri-bant cada mes a les nostres mansha de ser motiu de satisfacció per atots els qui estem en la Confedera-ció. Sense l'esforç i treball delCol·lectiu Catalunya i dels quicol·laboren amb les seves aporta-cions no podríem celebrar aquestnúmero 100. Des d'aquestes línies,vull expressar el meu més sinceragraïment a l'esforç de tots els quifan realitat que la publicació surtial carrer i arribi a les nostres mans.

No és exagerat dir que el “Cata-lunya” representa un oasi llibertarien el desert mediàtic en què s'haconvertit el periodisme que la clas-se dominant que dissenya en elmón actual. De les seves aigüestransparents ens arriba la informa-ció de lluites i conflictes que elstreballadors i treballadores realit-zem, ens arriba la veu rebel que de-nuncia les injustícies (de gènere,immigració, conflictes bèl·lics,..),es fa eco de les reflexions que lliu-rement els col·laboradors hi apor-ten.

A més, és una eina útil per a lainformació interna de la Confede-ració i per a la projecció externa dela CGT a la societat de Catalunya.

Aprofito aquesta ocasió per aanimar tots i totes a divulgar aques-ta eina d'informació que tenim, allàon estiguem les afiliades i afiliatsde la CGT, en els centres de treball,en el carrer, en el barri, d'aquestamanera les nostres idees anarcosin-dicalistes i l'esforç dels qui fan rea-litat el “Catalunya” arribaran a lasocietat. D'aquesta manera, el “Ca-talunya” es consolidarà encara méscom un mitjà d'expressió que es faescoltar en la societat catalana.

Per finalitzar, només em quedafelicitar i donar l'enhorabona alsqui utilitzen la paraula escrita i fancamí en caminar.

3

L’espai contrainformatiucatalà cada cop és mésextens, crític i arriba amés gent

Algunes alternativesa la crisi dels mitjans decomunicació tradicionalsVicent Martínez

La informació alternativa, lainformació crítica, la con-trainformació, els mitjans

lliures, els mitjans comunitaris o elperiodisme ciutadà són alguns delsnoms que rep aquell tipus de perio-disme o mitjans de comunicacióque parteixen de la iniciativa priva-da ni de la institucional sinó de lasocietat civil, els moviments so-cials i dels ciutadans que creen pla-taformes per exercir el seu dret a lallibertat d’expressió. Un dels fac-tors de naixement d’aquests mit-jans està en la fallida dels mitjansde comunicació convencionals al’hora de representar determinadesrealitats que queden excloses en elsseus espais.

El que els caracteritza és la vo-luntat d’innovar en la gestió delsmitjans en els temes abordats i enel tractament informatiu que es fad’aquests. La majoria intenten untipus de gestió més horitzontal, al-tres volen tenir una agenda detemes propis que desenvolupar apart del que dictaminen els mitjansde comunicació hegemònics o sónportaveus d’una associació o esde-venen un espai on acollir diferentssensibilitats polítiques, socials oculturals. Un altre fet que elsuneix, a part d’una voluntat críticaamb el sistema polític i econòmic idel sistema mediàtic establert, ésque són entitats sense afany delucre: siguen cooperatives, asso-ciacions o ONG.

Per a Víctor Guillamon, de l’As-semblea de la Comunicació Socialde Catalunya (ACS), un mitjà ciu-tadà es defineix per una qüestió degestió i d'accés. “Entenem que enels mitjans lliures la població téaccés a la programació, a la gestió ia la producció”. L’ACS defineix elmodel de tercer sector (ni píblic-institucional, ni privat-comercial)

com a públic però no institucio-nal”, indica Guillamon. “Els con-tinguts són secundaris; el quecompta és qui els aporta i com. Encas contrari, s'estaria reproduintuna mena de negatiu dels mitjansconvencionals”, conclou. Per ell elfomamental és qui gestiona el teumitjà i de qui depens “si depens degrups empresarials, informaràs d'a-llò que els interessa, si depens de lagent i ella s'apropia del teu canal,ella mateixa informarà del que vul-gui”, assenyala. Tot i això, tambéindica que els continguts seran perforça diferents als dels mitjansconvencionals, “ja que si dónes a lagent l'accés a la programació i a laproducció, no en sortirà una línia,sinó moltes, i això és el que prete-nem”. Afegeix que el fet que no hihagi afany de lucre és important,“però tampoc en té la Fundació LaCaixa i no ens sentim al mateix ca-laix”. Des de “Diagonal Periódi-co”, José David Carracedo, ens in-

dica que “funcionem per assem-blea, i tot i que hi ha responsabili-tats, aquestes van rotant, perquèningú és imprescindible però totssom necessaris”.

Ones lliures

El moviment de les ràdios lliuresva nàixer durant els anys 80 i araestà consolidat arreu de l’Estat i jan’hi ha de molt veteranes comRàdio Contrabanda a Barcelona oRàdio Klara a València. A Catalu-nya, l’Assemblea per la Comuni-cació Social, lluita per reconeixe-ment dels mitjans d’informaciócomunitaris i critiquen que l’actualsistema mediàtic ja que aquest“només deixa espai per a mitjanspúblics, controlats pels partits polí-tics, o mitjans privats comercials,controlats per uns pocs grups em-presarials”, afirmen al seu web. Peraixò ells volen assolir un nou marcque deixi espai “per a formes de

comunicació col·lectives, comuni-tàries, on la ciutadania no siganomés audiència o consumidorspassius, sinó que puga interveniren la propietat, la gestió i la creacióde mitjans propis”, indiquen al seuweb.

La legislació catalana reconeixl'existència de mitjans sense afanyde lucre (art. 70 de la llei 22/2005)i que se n’ha de reservar una quotaen l’espai radioelèctric, “però no esdesenvolupa amb un reglament,cosa que fa que ens facin un expe-dient de tancament perquè no espot emetre sense llicència ambmultes entre 60.000 i 1.000.000d’euros”, indica Guillamon. Pertant, hi hauria d’haver una reservad’espai radioelèctric per a entitatssense afany de lucre; “però, comque cap reglament específic estipu-la com es reparteixen les freqüèn-cies, no ens les poden atribuir”, in-

continua a la pàgina 4 >

dica Guillamon que afegeix que, enaquest sentit, la limitació és de vo-luntat política.

Des de Ràdio Contrabanda, criti-quen la Llei de l’Audiovisual d’àm-bit estatal que no contempla l’exis-tència de les ràdios i televisionslliures o comunitàries i sense afanyde lucre. Actualment, ja tenen nor-matives per a aquest tipus de ràdiosdiferents països europeus o elsEUA, que reconeixen obertamentels mitjans comunitaris. “Amb l’a-parició de la televisió digital terres-tre, les possibilitats de més canalsse les han repartit les emissores co-mercials, els grans monopolis, i lestelevisions públiques, però no hi hapogut participar els mitjans méspropers als ciutadans i sense afanyde lucre, afirma Àngel Fernández,membre de Ràdio Contrabanda.

“Preferim parlar de mitjans po-pulars, mitjans de la gent en contra-posició als que fan partits i empre-ses. Rebutgem adjectius comalternatiu o contrainformació per-què té unes connotacions marginalsi molt marcades ideològicament”,indica Nel·lo Martínez, membre dePluràlia TV, una de les televisionsciutadanes que funciona al País Va-lencià. Tot i això considera que ésevident que “fem una informaciódiferent a la convencional i crítica.Ens fiquem als assumptes que elsgrans mitjans no toquen, tractemtemes propers a la gent i als seusproblemes”. Fernàndez opina que“la contrainformació comet el ma-teix pecat d’allò que critica- i afe-geix- el que cal és informació críti-ca i objectiva al marge de bàndols.El concepte de contrainformaciópot arribar a ser fins i tot contrapro-duent perquè es concep com uncamp de batalla on cadascú salvaels seus”. Per al membre de Contra-banda, els noms de contrainforma-ció i informació lliure o alternativasón etiquetes que serveixen percrear la identitat de la gent que faaquestes coses però no transformen

res, “perquè fan el mateix tipus deperiodisme propagandístic peròd’un altre bàndol”, conclou Fernán-dez.

Professionalització ovoluntariat

Aquest és un debat sense cloure enel qual hi juguen a favor i en contradiferents consideracions: la profes-sionalització garanteix l’estabilitatdel producte i dels continguts, peròel voluntarisme qualla millor ambels principis més alternatius i deconnexió amb els ciutadans. Elsprincipals problemes d’aquests mit-jans són els daltabaixos participa-tius que molts cops depenen de lavoluntat de la gent i del seu tempslliure. Per això, alguns mitjans com“Diagonal” s’ha plantejat la profes-sionalització, que pot generar difi-cultats econòmiques derivades delscostos de manteniment o els paga-ments a professionals. “En el «Dia-gonal» existeix un 'nucli dur' d’on-ze persones a dedicació plena ladisponibilitat de les quals permetgarantir tasques mínimes de funcio-nament (distribució, publicitat,subscripcions, promoció, maqueta-ció...). Amb un nivell menor decompromís temporal trobem unsvint persones més”, indica JoséDavid Carracedo. Que hi haja pro-fessionals garanteix la qualitat i lacontinuïtat del producte, però elsvoluntaris garanteixen un contactedirecte amb la societat civil i la sevaparticipació directa forma part deldret de tota persona a expressar laseva opinió en els mitjans de comu-nicació.

Finançament

El finançament també és un delsdebats que més es repeteix en lespublicacions i emissores lliures: al-gunes opten per emetre publicitatde comerços alternatius o economiasocial, altres accepten subvencions,

o bé només es financen per les quo-tes dels socis o les diferents activi-tats (festes, concerts o venda de sa-marretes, etc.) que realitzen. Untema complex perquè per unabanda sempre existeix el temor quela publicitat o les subvencions con-dicionen la línia editorial, per aixòs’opta per l’economia social i lesbotigues alternatives. En aquestsentit, molts opten per permetre lapublicitat però selectivament: ni demultinacionals ni d'explotadors, nide gent que vulgui condicionar lalínia editorial. “Nosaltres defensemque la publicitat sigui només d'em-preses del tercer sector (sense afanyde lucre). Evidentment, si jo visc dela publictitat de Repsol, m'estic li-mitant en el que informaré d'aques-ta empresa”, diu Guillamon del’ACS.

Amb tot, per als qui opten per notenir publicitat, les activitats permantenir els mitjans tampoc no sónsuficients. En aquest cas, les subs-cripicions o quotes també són viesalternatives, però limitades, per ga-rantir la continuïtat del mitjà, tot ique res impedeix una combinacióde totes les formes. Així, mentreque a “Diagonal” es financien apartir dels 3.700 subscriptors i lapublicitat (limitada), a Contrabandano es paga ningú, tothom és volun-tari. “En el nostre cas és un principid’autogestió radical, en altres perí-odes s’acceptaven subvencions,però ara no. No volem dependre deningú, ens financem a partir de lesquotes dels socis i també per con-certs, samarretes i altres activitats”,afirma Fernández.

Com arribar al granpúblic?

“Diagonal” vol representar la reali-tat que representen els movimentssocials: per una banda de denúnciade les injústicies i per una altra de lasatisfacicó de lluites guanyades.

“El nostre objectiu és trencar

amb la barrera de la informació al-ternativa i aconseguir arribar a unpúblic ampli a partir de la seriositatde continguts, d’una proposta dedisseny trencadora, i de cura en lapart gràfica”, indica José David Ca-rracedo, membre de “Diagonal”,editat a Madrid.

“Utilitzen llicència CreativeCommons. Això facilita la repro-ducció de continguts. Apostem pelpaper, però també pengem tots elsnostres continguts gratuïtament a laxarxa coincidint amb la sortida a lavenda del periòdic. A Madrid tenimdistribució a quioscos de premsa,però resulta bastant costós. Esmenja el 50% del preu de venda.Les xarxes alternatives (locals sin-dicals, cases okupades, centres so-cials, asociacions de veïns) són mésrendibles però els quioscos són unaaposta política, ser accessibles algran públic. On no podem garantiruna publicitat sostinguda, no té sen-tit la distribució en quioscos. Perara, només la tenim a Madrid, enca-ra que estem estudiant Aragó i Can-tàbria on ja existeixen versions del“Diagonal””.

“En el nostre cas, el problemaés de falta de cobertura, a més queens cal afinar el lenguatge amb quèarribem a la gent”, afirma Víctor.

Participació.....?

“Hem treballat publicant ‘separa-tes’ que han elaborat altres movi-ments socials i estem treballant enla viabilitat dels fòrums i d’altreseines del web i de cara a l’any vi-nent volem explorar com integrar elpotencial d’aquest “accionariat po-pular” que són els subscriptors, enles apostes i decisions d’aquest pro-jecte de comunicació”, afirma Ca-rracedo.

Nel·lo Martínez diu que per unabanda funcionem com una produc-tora audiovisual a l’ús, “fem pàgi-nes web i webt tv, pàgines web onel vídeo és el protagonista, això ens

serveix per finançar Pluràlia TV perfer material lliure de drets amb con-tinguts socials. A l’octubre, tenimprevist presentar una eina informà-tica, una plataforma tecnològica detv per internet multimèdia que seràde vídeos a la carta i que podrà sergestionada de manera autònomaper entitats socials… per tal quesigui un espai de producció audio-visual alternativa. Hem detectatproblemes de formació i de defi-cients eines tecnològiques. QuePluràlia serveixi de plataforma dematerials audiovisuals alternatius”.

Definicions obertes

Des de Rebelión.org considerenque no hi ha un terme o una defini-ció tancada, ells treballen per oferirinformació diferent als mitjans con-vencionals i amb altres prioritats. Iaixò comença amb la selecció quees fa de les notícies. I en sistema degestió del mitjà. “Ens definim comuna mitjà d’esquerres i de pensa-ment dissident amb el neoliberalis-me que donem cabuda als diferentsmoviments socials. Treballem ambuna agenda de temes diferenciada”

Rebelion és una pàgina webd’esquerres creada fa 12 anys a par-tir de la militància de diverses per-sones vinculades al periodisme apartir de la plataforma d’internet:“mantenir aquest web és un treballassequible per a un grup de 20 per-sones i en el qual el finançament esresol a partir d’un baix cost del pro-ducte”.

Les seves possibilitats d’expan-sió es medeixen a partir de la col·la-boració amb mitjans convencionalsi alternatius.

“Rebem crítiques que diuen quefem un format massa intel·lectualperò és que no volem caure ni enles informacions simplistes ni enels pamflets, per això demanem ar-ticles treballats i fonamentats. Itampoc renuncien a l’article perio-dístic que contrasta fonts”.

Catalunya. Setembre de 20084

REPORTATGE

> ve de la pàgina 3

Catalunya. Setembre de 2008 5

REPORTATGE

Ferran Aisa

“Catalunya” és la conti-nuació genuïna de lahistòrica capçalera

creada pel Comitè Regional de laCNT, que va començar a sortir el 22de febrer de 1937. Era el diari delvespre de la Confederació RegionalCatalana, el qual féu servir la in-fraestructura tècnica de “La Veu deCatalunya” i va recórrer a periodis-tes de “L’Instant”. Tots dos diaris,propietat de la Lliga de Cambó, ha-vien estat incautats per la CNT eljuliol del 1936.

“Catalunya” fou deficitari desdels seus inicis, ja que va començarfent una tirada de 12.500 exem-plars, poc després en llençava 3.000i, definitivament, va quedar estabi-litzat en els 2.000. “Catalunya” vadesaparèixer el maig del 1938, des-prés d’haver publicat uns 300 nú-meros. Malgrat la seva curta dura-da, ha estat sovintment recordat ireivindicat pels anarcosindicalistescatalans. A les seves planes hi vanescriure Joan Peiró, Joan Ferrer, Ri-card Mestres, J. J. Domènech, Fe-derico Urales, Marianet, FedericaMontseny, Josep Viadiu, Josep MasGomeri...

L’edició d’un periòdic en catalàera una vella reivindicació d’anar-quistes com Felip Cortiella que,fins i tot, l’any 1917 hi havia propo-sat, en un Ple de la ConfederacióRegional de Catalunya, convertir“Solidaridad Obrera” en un periò-dic exclusivament de llengua cata-lana. La proposta realitzada perCortiella no va prosperar, tan solsSalvador Seguí va fer costat a mit-ges a Cortiella, proposant que la“Soli” fos bilingüe. Àngel Pestaña,aleshores director, i altres militantsconfederals ho van impedir. La“Soli” va continuant sortint nomésen castellà. Aquesta era l’únicallengua acceptada per l’organitza-ció confederal com a vehicle d’ex-pressió de les principals publica-cions. Malgrat això, hi hagué algunbutlletí intern de sindicat o de Fede-ració Local que sí feia servir la llen-gua catalana encara que fos de ma-nera parcial. Per tant, l’aparició enplena guerra d’un diari cenetista encatalà fou tot un repte, sobretot comva dir Jacinto Toryho (director de la“Soli”), era un pas important vers lanormalització d’una societat bilin-güe. Era també un suport al catala-nisme que no veia amb bons ullsque la CNT catalana només s’ex-pressés en castellà. Però la mancad’èxit va aconseguir que “Catalu-nya” desaparegués abans que laguerra s’acabés.

Els cenetistes exiliats van publi-car “Solidaridad Obrera”, “CNT”,

etc., però mai no van recórrer al’emblemàtica capçalera del “Cata-lunya”, això sí, el C. R. de la CNT aParís va promoure un setmanari enllengua catalana, “Terra Lliure”,que va dirigir durant molts anysRoc Llop.

La reconstrucció de la CNT, elfebrer del 1976, va significar tambéel retorn de les velles capçaleresanarcosindicalistes: “Soli”, “CNT”,“Catalunya”, etc. La nova etapa del“Catalunya” s’inicia l’octubre del1976, amb el subtítol de “Revistad’opinió confederal”.

D’aquesta segona època en vansortir quatre números, en una midareduïda a quart. En el primer núme-ro, els articles són signats tan solsamb el nom propi (Pere, Llorenç,Ferran), a la pàgina central hi ha re-produït el poema de Joan Salvat-Papasseit “Columna vertebral: Sa-geta de Foc”. En els següentsnúmeros -la revista va durar fins almaig del 1937- s’inclouen articlesde tema laboral, presons, l’EscolaModerna, míting de Mataró, elec-cions generals... L’editorial del nú-mero 1, deia: “Catalunya surt a lallum inspirada en els corrents lli-bertaris i federalistes –essència ge-nuïna de la CNT- i ve per defensaren la nostra pròpia llengua els prin-cipis de la llibertat i la igualtat mésabsolutes. Ho fem així, com en laprimera època, 1937, perquè sentimla necessitat d’una publicació encatalà que interpreti amb la fidelitatmés senzilla els problemes dels tre-balladors que vivim a Catalunya.“Catalunya” saluda fraternalment a

tots els oprimits i es posa al seu cos-tat, oferint-los les seves pàgines, enla lluita per la llibertat”.

La reorganització i legalitzacióde la CNT va significar la desapari-ció momentània del “Catalunya”, jaque el nou Comitè Regional vadonar prioritat a convertir la “Soli”en un periòdic quinzenal. L’any1978 hi retornava com a full dins de“Solidaridad Obrera”, però amb nu-meració pròpia i subtitulant-se“Òrgan de la Confederació Nacio-nal del Treball”. L’equip de redac-ció que dirigia Ramon Barnils foul’encarregat de posar-lo en marxa,essent Josep Serra Estruch el seucoordinador.

El maig del 1979 vaig ésser con-vocat pel Comitè Regional, com amembre de la comissió de premsade la Federació Local, a una reunióper formar la nova redacció de la“Soli”, entre els companys hi haviaGerard Jacas i Josep Alemany, elsquals vam defensar la continuïtatdel “Catalunya”. A la nova etapa dela “Soli”, la llengua catalana vacontinuar tenint, doncs, el seu espaial “Catalunya”. El full inclòs dinsdel periòdic confederal fou coordi-nat per nosaltres tres. El limitatespai del “Catalunya”, tan sols unaplana, semblava més una de secciócultural que no pas un periòdic au-tònom amb número i data propi.Quan els nous redactors ens vamfer responsables del “Catalunya”, jaanava pel número dotze. Entre elscol·laboradors, a més dels citatscompanys, hi hagué també Miquel-Dídac Piñero, Josep Serra Estruch,

Ricard Vargas-Golarons, Joan Bus-quets, Lluís Correal, Santi Vilano-va, Vicenç Soler... L’aventura del“Catalunya” va durar, aproximada-ment, fins al juliol del 1980, poste-riorment va sortir, esporàdicament,alguna vegada més, però ja comuna pàgina més de la “Soli”, sensedata ni numeració.

L’escissió confederal va fer apa-rèixer una altra “Soli” i també unaaltra “Catalunya” que reivindicavales sigles de la CNT però no les del’AIT. El nou “Catalunya” sortí, enun ambiciós projecte de revista,l’any 1986. El seu director eraJosep Serra Estruch i l’administra-dor Josep Costa i Font; i hi forma-ven la redacció, per ordre alfabètic,F. Aisa, À. Bosqued, M. Fernández,M. A. Marugan, F. Solsona i R. Var-gas-Golarons.

La idea de l’equip redactor eraaconseguir fer del “Catalunya” unarevista d’opinió crítica, llibertària ioberta als diversos nuclis de la so-cietat. El director i la redacció del“Catalunya” van promoure un“Manifest per la recuperació delpensament llibertari”, que es vapresentar el 20 de maig de 1987 al’Ateneu Barcelonès, coincidintamb la sortida a escena de la Fun-dació d’Estudis Llibertaris Salva-dor Seguí. El Manifest deia: “L’Es-tat espanyol camina avui pelviarany democràtic. Els ciutadans,després de llargs anys d’opressió isacrificis, van recuperant les lliber-tats. Partits, sindicats i altres orga-nitzacions socials treballen ambnormalitat. Totes les ideologies han

de tenir un lloc en la nova etapa de-mocràtica. No obstant, el pensa-ment llibertari, que tantes pàginesha deixat escrites a favor de la dig-nitat humana i la llibertat dels po-bles, continua essent una ombra delpassat. Per això, nosaltres, els sota-signants, fem una crida a la sensibi-litat dels homes i dones de país, ales seves forces socials i a les orga-nitzacions ciutadanes per a la recu-peració del pensament llibertari.Creiem que la presència al si de lasocietat d’un ideari crític, humanit-zador, individual com és el pensa-ment llibertari, és indispensableperquè s’aprofundeixin les lliber-tats, perquè s’eixampli el marc de lademocràcia. En aquests momentses fa necessari que el “vell talp” delpensament llibertari torni a donarels seus fruits”.

Entre els signants del Manifest hihavia un aiguabarreig de noms queanaven des d’Heribert Barrera finsa Josep Tarradellas, passant per Vi-cent Andrés Estellés, José LuisAranguren, Ana Belén, JosepBenet, Maria del Mar Bonet, IanGibson, Carles Fontseré, DanielGuerin, Salvador Paniker, BaltasarPorcel, Paul Preston i FernandoSánchez Dragó.

La meva entrada a la redacció foudeguda a la insistència de Serra Es-truch, aleshores també soci de l’A-teneu Enciclopèdic Popular, on enshavíem refugiat uns quants com-panys contraris a les pugnes dins dela CNT. L’autonomia de redactors i

‘Catalunya’, una experiènciaperiodística

continua a la pàgina 6 >

Catalunya. Setembre de 20086

REPORTATGE

col·laboradors fou la condició del’entrada de molts companys queno formaven part de cap de lesCNT en litigi. La falta de recursoseconòmics va acabar amb aquestprojecte engegat amb molta il·lusióper Josep Serra Estruch.

La constitució de la Confedera-ció General del Treball (CGT) vasuposar novament la desapariciódel “Catalunya”, fins que un nouequip va recuperar la capçaleracom a òrgan d’expressió de la CGTa Catalunya, mentre que per a laresta de l’Estat espanyol es va po-tenciar una nova publicació, “Rojoy Negro”.

L’actual “Catalunya”, al margede les sigles, és una important einad’informació laboral, social, sindi-cal i cultural. Una de les seves sec-cions “Dinamita de cervell” és undels exponents de la filosofia del“Catalunya”. Fa referència a la de-fensa que féu Llunas i Pujals, desde “La Tramontana”, de l’acciócultural emancipadora o “Dinamitade Cervell” front als qui usaven ladinamita per causar només el te-rror.

La meva col·laboració amb el“Catalunya” s’inicià l’any 2006quan els coordinadors del periòdicvan encomanar-me fer una colum-na mensual. Paral·lelament hecol·laborat setmanalment al Suple-ment de Cultura de l’”Avui” i a al-tres publicacions, entre les quals hiha “Solidaridad Obrera” (JoaquimCosta), on escric la columna ‘Labarana del vent’.

La columna del “Catalunya” lavaig anomenar ‘El Far’ en home-natge a l’agrupació cultural Farosconstituïda a Barcelona durant la IIRepública. Des d’aleshores, he pu-blicat diversos articles culturals iressenyes de llibres. També he ela-borat sèries d’articles de signe ar-tístic, poètic i històric. Fins ara n’hefet els següents: “Poetes en tempsde guerra i revolució”, que tracta,en tres articles, l’assassinat de Gar-cía Lorca, el recital de León Felipeal Cinema Coliseum l’any 1937 i laconstitució del Grup Literari Oasi.“L’Art de la Insurrecció” que, enset apartats abraça aspectes com lesavantguardes, el dadaisme, Salvat-Papasseit, Durruti, el surrealisme ila utopia. He repassat la relació deSalvador Dalí amb els movimentspopulars de Barcelona i la seva en-trada al moviment surrealista. I,ara, hi desenvolupo una sèrie d’ar-ticles “Àcrates i Poetes”, en quècerco les arrels dels militants lliber-taris i el seus sentiments poètics.

Els 100 números del “Catalu-nya” són la mostra eficient de latasca de la força col·lectiva per ex-pressar-se en la seva pròpia llenguasense prejudicis. El treball realitzatdes del “Catalunya” és un pas im-portant a favor de la normalitzacióde la llengua catalana en el campdel treball, la lluita sindical... Cal,doncs, felicitar els companys que,amb el seu esforç i dedicació, fansortir mensualment el “Catalunya”.

Qui és qui -si u no és ningú-al ‘Catalunya’ de la CGT

Jordi Martí Font(http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/vi

ew/id/2639)

El “Catalunya” actual estroba en el que anomenem“la segona part de la vuitena

època”. Aquesta segona part co-mença al número 36 amb una por-tada d’Azagra en què es llegeix“Catalunya anarcosindicalista” irespon a un projecte inconscient enaquell moment d’obertura i d’in-fectació tant de la revista com del’organització que ja fa anys quedura. Fins aleshores, sortia cadados mesos, tenia dotze pàgines,imprès a una tinta amb l’afegit delroig a la portada, tirava 3.500exemplars i parlava bàsicament deCGT, tot i que ja obria els ulls al’exterior amb l’equip de la Lluïsa,la Maite, la Judith, el Dani, el Xavii el Dídac (els dos darrers conti-nuen en l’actual Col·lectiu). El“Catalunya” d’ara surt cada mes, té28 pàgines, amb portada, contra-portada i entrevista central a totcolor, treu 10.000 exemplars al car-rer i suposa una aposta decidida del’organització pel periodismesense complexos, sense voler sernomés la revisteta interna de CGTo el pamflet per convèncer els con-vençuts, sinó molt més. “Catalu-nya”, a través de les diverses po-nències aprovades per àmpliesmajories en els darrers congressosde la CGT del Principat, ha apostatper la interrelació amb el que hi hafora de l’anarcosindicat, amb elsmoviments socials i amb moltmés... i no té vergonya de dir-hosinó tot el contrari.

El “Catalunya” es fa des delCol·lectiu Catalunya, del qual jo ensóc coordinador per decisió delsdos darrers congressos, un col·lec-tiu obert a qualsevol membre deCGT que en vulgui formar part; iformar-ne part és decidir i, sobre-tot, treballar seguint la norma de“cadascú segons les seves possibi-litats”. Hi escriuen columnistesmolt diversos, des d’historiadorscom Joan Zambrana, Pepe Gutié-rrez o Ferran Aisa, fins a militansde moviments socials com PepCara, Joni d’Hace Color, CarlusJové o gent de l’Assemblea d’In-submissos de Catalunya. En l’a-partat d’economia i treball, hi fancolumna l’Emili Cortavitarte, elPepe Berlanga i el Vicent Martínez-hi trobo a faltar el Busqueta- iparla d’imatges i tele, el Josep Esti-vill. Les entrevistes se les repartei-xen entre el Josep Garganté, la deTreball-Economia, i el Xavi Roi-jals, la gran interior; i fa sovint lacontra i qualsevol cosa que facifalta i es necessiti el totterreny Pau

Juvillà. A banda, permanentmenthi ha la col·laboració de la Secreta-ria de Comunicació de la CGT, quecoordina el Joan Rosich, i de sindi-cats i seccions sindicals de l’orga-nització, cada cop més, així comd’afiliades i afilats a títol personal ide forma puntual. Com a fotògrafs,permanentment tenim el DídacSalau, que s’encarrega de la imatge

de moltes portades, i la MireiaBordonada, tot i que també en sóncol·laboradors assidus el Gabi de laFederació Local de Barcelona,l’Antonio Aranda del Baix Llobre-gat (també amb textos quan era se-cretari de Relació amb els Mitjansde Comunicació) i el Joan RamonFerrandis del Sindicat Federal Fe-rroviari. Per fer el “Catalunya”, re-

sulta imprescindible la feina quefan el Mario López, muntador icreador de la maqueta, i el RamonAubà, que és qui fa els pdf i enviala revista a la impremta cada mes.L’Òscar de Vila-seca repartia perBarcelona abans -ara ho fa moltaaltra gent-però continua infectantels polígons més propers. Il·lustrenla revista Àcido Crítico, a la pàgina2, i Azagra i Manolito Rastamancada cop que els ho demanem.

A banda de la publicació, com aCol·lectiu hem fet també traduc-cions de textos, cartells i llibres alcatalà (les fan la Núria Rimbau i laSílvia Lorente, bàsicament) i hemtret el llibre de Joan Peiró “Proble-mes sobre l’anarquisme i el sindi-calisme” i un llibret publicat perBaladre contra la Constitució Eu-ropea. Darrerament, junt amb la“Directa”, “L’Accent” i “Solidari-dad Obrera”, hem tret la revista“Dos dies” per donar suport a lalluita dels conductors i les conduc-tores del bus de Barcelona.

El “Catalunya” té una versió di-gital que es pot consultar awww.revistacatalunya.cat, queporta el Josep Estivill, i té una rela-ció directa amb la pàgina web del’organització (www.cgtcatalun-ta.cat) que portava el membre delCol·lectiu i treballador incansableJose Cabrejas, cos i ànima de l’in-ternet cegetista a Catalunya. ElJoan Anton és una nova incorpora-ció a l’equip que ha endegat un nouprojecte de tele per internet i haposat al dia molts dels contingutsfixos de la pàgina i que no nomésno s’atura per res sinó que fa milcoses en uns pocs minuts. I tenimprojectes grans i llargs d’explicaren aplicació dels acords del darrercongrés de la CGT, però ja en par-larem un altre dia.

Per acabar, com que estem decelebració, felicitem “El PèsolNegre”, “L’Accent” i la “Directa”pels números rodons respectius opels respectius aniversaris

> ve de la pàgina 5

Exposició al Palau RobertL’any 2008 l’Associació de Publi-

cacions Periòdiques en Català

(Appec) celebra el seu 25è ani-

versari. Durant aquests anys

l’Appec s’ha transformat en una

de les entitats referents de l’àm-

bit comunicatiu del país, tant per

la feina duta a terme envers les

publicacions associades com

pel treball que ha fet pel seu re-

coneixement i la seva difusió. En

aquest sentit, entre les activitats

promogudes, cal destacar el

Quiosc.cat, la creació del portal

web www.lesrevistes.cat, i en

aquest últim any l’esforç per ser

el primer grup de comunicació

en iniciar el procés de digitalit-

zació de totes les seves capçale-

res, entre molts altres projectes.

Per celebrar l’efemèride,l’Ap-

pec ha organitzat l’exposició

“Catalunya, un país de revistes”.

Es tracta d’una exposició retros-

pectiva sobre la història i el futur

de les revistes en català, plante-

jant la situació de les revistes en

català com un mirall de la situa-

ció en cada moment del país.

L’exposició és al Palau Robert

de Barcelona des del 15 de juliol

i fins al 24 de setembre. Els úl-

tims dies que l'exposició estigui

instal·lada coincidirà amb el

Quiosc.cat de revistes (abans

Supermercat de Revistes) que

l'Appec munta durant les Festes

de la Mercè, que enguany l’Ap-

pec també transforma i renova i

que porta el nom de Quiosc.cat.

Aquest s’instal·larà a les imme-

diacions del Palau Robert.

Posteriorment, l’exposició co-

mençarà un recorregut itinerant

que la portarà a diferents desti-

nacions del territori de parla ca-

talana.

L’equip que ha desenvolupat

l’exposició ha treballat amb la

idea que sigui una exposició

molt visual que defugi de fer una

mostra de portades històriques.

El “Catalunya” (Josep Garganté aixeca a l’esquerra un cartell pels dos dies) distingit en un acte de l’Appec com apublicació amb més de 25 anys d’antiguitat. De fet, era la tercera publicació més antiga escrita en català que encara surt.

Catalunya. Setembre de 2008 7

REPORTATGE

Cent

Marona Parra, secretària d’AccióSocial de la CGT de Catalunya

L’existència d’una revista comel “Catalunya” que fa una

aposta per ser un mitjà crític, alter-natiu i de format text no deixa detenir un petit punt d’anacronisme.M’explico: no vivim precisamenten un context on s’estimuli el gustper la lectura i molt menys siaquesta ens suposa una invitació apensar per nosaltres mateixes, a in-formar-nos de què implica la socie-tat capitalista a tots nivells i a con-vidar-nos a participar en laconstrucció d’una societat justa so-cialment. En aquest sentit, la revis-ta “Catalunya” és un anacronismenecessari i un model per a aquellsprojectes que formen part de l’es-querra anticapitalista.

La revista “Catalunya” ha supo-sat per la Secretaria d’Acció Socialun referent en la difusió de les llui-tes que es porten a terme no nomésdes del sindicat sinó també des delconjunt d’organitzacions i col·lec-tius dels moviments socials.

Tal com diuen els acords delCongrés de Sant Joan Despí, “LaCGT es defineix com a anarcosin-dicalista, per tant defensem el sin-dicat com una eina necessària per ala transformació social en els seusvessants que inclou de manera moltimportant el món del treball peròque també comprèn l’acció socialfora de la nostra feina.” L’acció so-cial és, per tant, una branca moltimportant en la CGT. Treballemper la revolució social des de les fà-briques i els carrers però també enles assemblees en centres socials oamb la participació activa en elconjunt d’organitzacions anticapi-talistes amb qui tenim afinitats.

La revista “Catalunya” ha estatun altaveu de les lluites en les qualshem participat activament, un breuresum de les quals és el següent:

-Antirepressiva: des d’Acció So-cial hem donat suport a la LauraRiera que encara està empresonadai hem fet campanyes denunciant elque suposa la Llei antiterrorista.

-Okupació: hem donat suport in-condicional a aquesta forma delluita que qüestiona un pilar tanbàsic del sistema com és la propie-tat privada. En aquest sentit ensvam implicar en defensa del CSOCan Vies de Sants.

-Antimilitarisme: aquest eix s’hatreballat sobretot en relació a lescampanyes que des de fa tres anysorganitza la CGT sobre objecciófiscal en el marc de l’AssembleaAntimilitarista de Catalunya.

-Ecologisme: ens hem implicatactivament en la campanya contraels transgènics que ha dut a termela Plataforma Som lo que sem-brem.

Des d’aquestes línies, felicito iagraeixo als companys i compa-nyes del “Catalunya” la feina feta ipels 100 números publicats. Enda-vant i sort!.

‘Catalunya’:anarcosindicalisme

d’avui per al segle XXIJordi Martí Font, membre del

Col·lectiu Catalunya

El 22 de febrer de 1937, laCNT de Catalunya treia alcarrer la seva primera publi-

cació orgànica escrita en català. Estractava del diari de tarda “Cata-lunya”, que venia a afegir-se a “So-lidaridad Obrera”, l’històric diaridel matí de l’anarcosindicat, escrittot ell en castellà.

El “Catalunya” seria sempre unasegona publicació en què la CNTno es bolcà com a organització. Hiha qui diu que volia ser una acluca-da d’ull de complicitat als sectorsd’ERC en el Govern de la Genera-litat, cada cop més controlats pelsestalinistes del PSUC. Fos comfos, la publicació va tenir semprepocs recursos i a partir de desem-bre de 1937, va deixar de distri-buir-se a les comarques de Girona,Lleida i Tarragona per manca depaper. El “Catalunya” no tardaria adesaparèixer deixant, però, per es-crit, la possibilitat d’un movimentllibertari català. No n’era la prime-ra mostra –només cal recordar “LaTramuntana” de Josep Llunas o“L’Avenir” de Felip Cortiella”-però sí que era la primera vegadaquè s’obria al català una publicacióorgànica, la premsa “oficial” de laCNT en aquest cas. No és estrany,doncs, que quan als anys setantadel segle passat els llibertaris dedins i fora tornessin a treure banya,traguessin al carrer un cop més lahistòrica capçalera.

Des d’aleshores, el “Catalunya”ha passat per set èpoques més, ambcentenars de persones que hi hanabocat esforços i dedicació -deJoan Peiró a Lluïsa Pahisa i del Ri-card Mestre a Ramon Barnils- imilers d’altres que hi han escrit, di-buixat o publicat les seves fotogra-fies o altres tipus de creacions. Lapublicació, amb caràcter de revistamensual, és ara l’òrgan oficial (queno orgànic) de la Confederació Ge-neral del Treball de Catalunya, undels esqueixos que va prendre del’arbre de la CNT reconstituïda alsanys setanta del segle XX. I aquestsetembre del 2008 arriba al núme-ro cent de la seva vuitena època.

Des de fa sis anys, jo en sóc elcoordinador (permeteu-me que perun cop parli en primera persona),tot i que no el faig sol, només falta-ria. Actualment, un equip de tretzepersones conformem el Col·lectiuCatalunya, que és l’encarregat detreure cada mes la publicació i demantenir dues pàgines web, d’una

banda la de la CGT de Catalunya(www.cgtcatalunya.cat) i de l’altrala de la pròpia revista (www.revis-tacatalunya.cat), des d’on es podendescarregar o mirar molts dels nú-meros que hem fet.

L’aventura de treure el “Catalu-nya” cada mes també ha comptatamb reticències dintre de CGT. Hiha el grup de gent que pensa queaquesta organització ha de ser elseu corralet particular i és normalque la revista que voldrien tenir noés la que tenen, però per sort sem-pre han estat un grup minoritari toti que molt insistent.

Ara, el “Catalunya” és la revistade la CGT de Catalunya però hi es-

criu qualsevol persona i es parla dequalsevol tema que des de la redac-ció –de la qual en pot formar partqualsevol membre del sindicat queho desitgi- creiem que és interes-sant per a la classe obrera catalanai mundial, per als moviments so-cials anticapitalistes d’arreu i per almoviment llibertari entès en unsentit evidentment obert i no dog-màtic. Sembla mentida que fins itot dintre d’un sindicat que es diullibertari hi ha qui creu que calcontrolar-ho tot i exercir la censuraconstant. Són sectors en constantreculada, hereus d’una maneraveure el món sindical i llibertaridels anys setanta, pertanyents a un

vell món que a poc a poc hem anatescombrant cap a l’indret que mésli escau, el museu.

El sindicalisme que defensa laCGT en la seva gran majoria i el“Catalunya” en particular és unaeina de transformació social queparteix de no recular en els actualsdrets socials i econòmics, que norenuncia a res i que parla de tot, ide forma especial d’alguns temesque eren tabú per a qui utilitzavaels nostres colors fins fa uns anys.No tenir por a res ni a ningú és labase per teixir aliances que es de-mostren imprescindibles per de-fensar el que ja tenim però, i sobre-tot, per avançar en uns camins queals Països Catalans, cada cop estanmés plens de gent i que des del“Catalunya” intentem explicar iexplicar-nos.

És el nostre deure i la nostraobligació fer tot el possible perquèno hi hagi amos ni senyors i perquèles lluites s’infectin les unes de lesaltres fins a esdevenir col·lectives.Si en el camí perdem puresa, ben-vinguda sigui la barreja que ensfaci avançar i, tal com deia la Bebe,“Fuera telarañas!”, que en català espot traduir com “No som res senseels altres!”, més o menys).

I per si no quedava clar, ja hosabeu: els capellans, a missa; “elspeixos en l’aigua; i els amos, alclot”, que deien Al Tall.

El debat amb companys de premsa alternativa porta a coincidències diverses.

El Col·lectiu Catalunya ha fet parades i presentacions de la revista arreu del país: a Reus, Lleida, Tarragona,Torredembarra, Girona o Barcelona.

Catalunya. Setembre de 20088

REPORTATGE

Cent números fotentla pallissa… al capital

Josep Manel Busqueta,pastisser i economista

Sempre he trobat suggerent ladefinició d’arxipèlag que esfa en la publicació bimestral,

en llengua castellana, que portaaquest mateix títol. Diuen que unarxipèlag és un “conjunt d’illesunides per allò que les separa”.Penso que és una definició precio-sa, a la que li trobo diferents inter-pretacions, una d’elles és la que, demanera metafòrica, em porta apensar que moltes vegades de la di-ferència se’n pot fer virtut. I enbona mesura així és com jo veig el“Catalunya”. Penso que en aquest100 números, les persones que hiha darrere de la publicació hanaconseguit demostrar que és possi-ble cercar un denominador comúrebel, transformador, crític, espe-rançador en moltes expressions so-cials i polítiques que a priori enssemblarien molt allunyades o fins itot pot ser contraposades.

I aquest fet no és una fotesa, unasimple opció d’una publicaciómés. Per mi és un dels granets desorra imprescindibles en la difíciltasca de trobar els vímets comunsque ens han de permetre teixir lamalla de la rebel·lia aquí i ara.

Sovint ha estat gràcies al “Cata-lunya” que he descobert persones,moviments, accions, revistes, lli-bres, etc., que ni tan sols sabia queexistien o que havien existit i que, apartir d’aquell moment, he afegit a

la meva motxilla de transitar críti-cament pel món.

No oblidem que el “Catalunya”és la publicació d’un sindicat, laCGT, que s’obre generosa a lluites,moviments, persones, en principi

allunyades de la teòrica realitat la-boral que pretesament haurien decopsar tota l’atenció sindical.Penso que una publicació com el“Catalunya”, mostra de maneraclara que la CGT ha entès perfecta-

ment quin és el paper que ha dejugar un sindicat transformador, dedebò, en el context del capitalismeactual. I aquest paper no és altreque el d’obrir la lluita sindical iacostar-la a la resta de lluites so-cials, en un moment on el procésde producció capitalista també s’haconvertit en social, implicant nonomés les persones que treballen ajornada completa dins d’una fàbri-ca.

Superar el pensament únic no ésgens senzill. No ho és ni per aaquells que diuen que pretenen fer-ho. Convertir una publicació prò-pia en una veritable àgora de movi-ments és un objectiu enunciat, peròquasi mai portat a la pràctica. El“Catalunya” és una realitat que ensmostra que tot això és possible.

Segurament, el camí fins a aquíno deu haver estat gens fàcil, nodeu haver estat exempt de discus-sions i de moments crítics. Nitsd’insomni i llarguíssimes hores debaralla davant l’ordinador, desprésde no sé quantes hores de treballd’aquell de sant Pau, de guanyar-seel pa amb la suor del front. Aixíque, si us plau, quan us emboli-queu el “bocata” de truita amb el“Catalunya” almenys que sigui unabona truita, de patata i ous ecolò-gics, com a mínim!!!

Continuaré atent a la properaguerxina de complicitat rebel del“Catalunya” com diria, més omenys, aquell: Catalunya fins al3025, Salut i alegria!!!

100 genocidis cada dia. Exterminis en nom del progrés

Jaume Fortuño, de la publicaciódels moviments socials del Camp

de Tarragona “La Panerola”

Segons l’Organització Mundialde la Salut, cada any moren

dos milions de persones com a re-sultat de l’ús de pesticides. La ma-joria d’aquestes morts tenen llocals països del sud, on els herbicidesil·legals a Europa s’aboquen sobreels camperols que veuran com elsseus fills neixen sense cervell oamb càncer d’ossos. És el genocidiagroquímic. Empreses transnacio-nals com Monsanto o Dow, quevan crear i vendre aquests verins,són les mateixes que fan que avui ala Índia, desenes de milers de cam-perols a l’any se suïcidin en com-prendre que amb les llavors de cotótransgènic no podran seguir ali-mentant les seves famílies. El pre-text per introduir els agroquímics amitjans del segle XX i els cultiustransgènics als anys 90 va ser elmateix: mitjançant aquestes noves

tecnologies, s’acabaria amb la famal món augmentant la producciód’aliments. La ingenuïtat delscreients del desarrollisme nomésfou superada pel cinisme dels quivan orquestrar aquesta mentida.

Segons les mateixes fonts, unmilió i mig d’infants moren cadaany per culpa de la llet en pols. Sila llet en pols es mescla amb aigua

no potable, les bactèries que contéfan que el nadons pateixin fortesdiarrees i deshidratació. Transna-cionals com Nestlé introduïren elseu producte com a ajuda humani-tària a Àfrica o Àsia, per fer-lapagar un cop les mares ja no pro-duïen la seva pròpia llet. Ara,mares pobres han de pagar permatar els seus fills, i Nestlé cobraper la mort dels nadons.

L’obertura de mercats, igualcom les modernes tècniques d’a-gricultura, passen a ser veritats in-qüestionables, lleis naturals o dog-mes de fe que no es podencontestar, “et pots unir al progrés ono fer-ho, però no oposart-t’hi. Noimporta quanta gent mori per im-posar la llet en pols, els agroquí-mics o els transgènics, i tampocque portem milers d’anys d’huma-nitat sense haver necessitat aquests‘avenços’. Aquests són genocidissilenciosos, que no apareixen alsllibres d’història ni a la premsa, ique es cometen en nom del mite

del progrés, de la liberalització delcomerç, del creixement econò-mic… Són un munt de genocidisque tenen lloc contínuament i queen suma comporten molt més ex-termini i patiment que un ocasionalHitler o Stalin. Perquè mentre queel discurs oficial predicava que ha-víem après de la història per no re-petir els horrors de Matthausen oHiroshima, el cert és que les atroci-tats s’han multiplicat, diversificat,invisibilitzat i rendibilitzat. Geno-cidis empresarials com els de lespatents de medicaments o els mo-nocultius, o per l’extracció decombustibles fòssils i matèries pri-mes, genocidis sobre pobles i mo-viments polítics, genocidis sobre labiodiversitat o a les granges deproducció industrial, camps deconcentració per a refugiats, immi-grants o pobres.

La democràcia que ens ven laglobalització capitalista és la ma-teixa que es lucra de la globalitza-ció del genocidi.

Cent?: no n'hiha prou!

Laia Alsina Garrido, Directa

Quantes vegades hem cridat lesparaules que encapçalen

aquestes quatre ratlles en un con-cert que no volíem que s’acabés, enuna ruixada de festes majors o unanit que es presentava llarga?

Totes aquelles persones que par-ticipem d'aquest engranatge sabemque “no n'hi ha prou” ni de bontros. No n'hi ha mentre s'hagi dereivindicar una feina digna. No n'hiha mentre s’hagi de recórrer a unavaga de fam per tenir els drets bà-sics (perquè te’ls neguen) quan etsuna persona presa. No n’hi ha quanel color de la teva pell és una excu-sa per humiliar-te. Ni quan el teugènere és el motiu de la teva discri-minació. No n’hi ha quan la tevasexualitat escandalitza. Tampocquan la lluita per ser un poble lliurees respon amb l’opressió… quansempre ets presumptament culpa-ble. No n’hi ha prou quan cremaruna tros de paper o de drap implicarepressió, quan okupar es penalitzai torturar s’enalteix.

No n’hi haurà prou mentre t’as-senyalin per no creure en el déu delcapitalisme, en les nuclears, en elconsum irracional, en la vendad’armes, en l’explotació dels quiviuen més enllà de casa nostra. Perno creure en la seva religió.

Mentre treguin les porres i lesmultes al carrer per tenir un altreconcepte de cultura, per creure enuna altra educació, per manifestar-se, per expressar, per crear (i potserequivocar-se, tant se val), per cons-truir… no n’hi haurà prou.

No n’hi ha quan no pensar comells es persgueix. No n’hi ha prouquan “pensar” es persegueix…quan qüestionar-los es reprimeix,tenir idees es condemna, combatre-’ls et sentencia, i no callar et silen-cia.

Però tampoc n’hi haurà proumentre no oblidem lluites internes;mentre exaltem qui és a tot arreu icritiquem qui no es fa visible acada cantonada; mentre ens dedi-quem a restar i no pas a sumar;mentre donem suport a règims teo-cràtics, sexistes i repressius nomésperquè combaten occident; mentrehi ha qui es tanca al gueto i nomésdeixa entrar qui acredita tenir lamateixa sang i, oblida (potser per-què ja li està bé) que la majoria delsqui es mouen, dels qui ens movem,ho fem per infectar més enllà delnostre melic. No n’hi haurà proumentre qui treballa al barri amb lescriatures o qui decideix no comprarres a les multinacionals sense pu-blicitar-ho enlloc o qui respecta lapersona que té asseguda al costat,siguin tan importants com qui cadadia és al capdavant de totes les pro-testes.

Per això no n’hi ha prou ambaquests cent números. Ens en calenmolts més...

Catalunya. Setembre de 2008 9

REPORTATGE

Cent

Pau Juvillà, membre del Col·lectiuCatalunya

Bon any aquest 2008 per a lapremsa alternativa, mal ano-

menada de contrainformació. Unany d’enhorabona pels mitjans decomunicació que ens descriuen larealitat que ens envolta de maneracrítica o que ens relaten tot allò queels mass media, sotmesos al dictatdels interessos dels grups empresa-rials que els posseeixen, no diuen obe expliquen a traves del sedàs delbenefici dels seus amos.

El juliol d’aquest any sortia elnúmero 100 de la “Directa”, unprojecte sorgit dels moviments so-cials que amb un esforç constant haaconseguit consolidar-se i créixeren participació i qualitat superant elrepte que suposa la seva periodici-tat setmanal. Un periòdic pluralque ha esdevingut lectura setmanalobligada per saber que es cou depunta a punta els Principat i debona part dels Països Catalans.

També el setembre d’aquest anysurt el número 100 de la vuitenaèpoca del “Catalunya” que es vainiciar el setembre del 2002 a partirdel número 36. Encara recordoquan el Jordi Martí ens proposavaal Joan i a mi, aquell estiu al localde la CGT de Reus, de fer-nos càr-rec d’aquest projecte. Malgrat lesreticències inicials i les nostres ob-jeccions, la seva tossuderia ens vaacabar convencent i a poc a poc haaconseguit que més persones sesu-min al projecte del qual ell n’és elcoordinador indispensable amb elcompromís ferm, expressat enaquell primer número de ”contri-buir a construir l’espai contrainfor-matiu català” i, tal i com es deia enl’editorial de “ser la veu de la CGTde Catalunya, la veu de les lluitessocials, la veu de la Catalunya re-sistent que construeix una alternati-va que volem, evidentment llibertà-ria i per tant diversa”.

El “Catalunya”, sense perdre encap moment la seva funció d’òrgand’expressió de la CGT de Catalun-ya, s’ha esdevingut com un periò-dic mensual obert a tots els movi-ments socials i les lluites detransformació social amb el treballcom a eix vertebrador on també hitenen cabuda la poesia, el teatre, oel debat ideològic i sobre tot a es-devingut un espai obert a col·labo-racions de persones de molt dife-rent sensibilitat amb un objectiucomú, el de la lluita de baix capdalt cap una organització socialjusta, cap una transformació socialreal.

Els llaços que hem anat teixintnecessiten projectes transversalsque ens permetin tenir una visió delque succeeix i ens aportin elementsper a l’anàlisi crítica del que ensenvolta. La xarxa de mitjans de quèdisposem és rica i diversa però laseva supervivència és sempre difí-cil.

Per tot això aquests 100 númerossón una excel·lent notícia.

Què hi ha darrered’aquests cent números?Blanca Rivas Roigé,

militant de la CGT i membre deSuport Ponent

La revista “Catalunya”, en laseva 8a època, arriba alsseus 100 números.

Són un grapat de revistes distri-buïdes amb una història darrereque vol recollir el nom d’un anticòrgan d’expressió i agafar el relleui l’herència d’altres mitjans d’in-formació i formació creats en elmarc de la CGT.

Amb la pretensió de ser l’òrgand’expressió del sindicat CGT, haestat molt més que això. El “Cata-lunya” informa les afiliades i mili-tants de la CGT, i també les col·la-boradores del “Catalunya” i delsindicat i totes les persones queagafen la revista i passen cadascu-na de les seves pàgines.

Ens informa de les lluites en quèla CGT participa, de les mobilitza-cions que reben i compten amb elsuport del sindicat i també d’allòque fa referència al que es coneixcom a moviments socials. El “Ca-talunya”, dins del seu àmbit d’ac-tuació, fa un esforç per vincular leslluites obreres a les lluites socials ia la inversa. Donant, així, passosmés enllà per oferir una visió críti-ca i àmplia del món obrer i sindicali trencant amb el que podria seruna revista d’autoconsum i auto-bombo d’una organització concre-ta.

El “Catalunya”, però, a més amés, és una mostra de constància,continuïtat i hores de feina per por-tar a terme un projecte informatiu.Qualsevol projecte, que es du a

terme des d’una organització comla CGT, sempre requereix temps iesforç, ganes i il·lusió..., però unprojecte com la revista “Catalun-ya”, o el de Suport Ponent en elqual participo, requereix, d’unamica més de tot això. No es potbadar perquè la seva aparició ésperiòdica i els continguts que en ellhi ha han d’estar actualitzats, per-

dent si no la seva essència. Conei-xent de primera mà les dificultatsque sorgeixen per obtenir informa-ció, perquè sigui un mínim de rigo-rosa, per actualitzar-la o per editar-la i maquetar-la... aconseguir 100números sempre és un mèrit i unmotiu d’enhorabona.

El “Catalunya”, i els altres mit-jans anomenats de contrainforma-

ció, van més enllà de ser la contra ala informació. No cal que els ator-guem l’adjectiu d’allò que no fan.Van més enllà de donar una visiócrítica del que succeeix en el nostreterritori o de ser un òrgan d’expres-sió d’una organització, ja quetenen o tenim unes característiquespròpies.

Estem lluny de les grans empre-ses del poder mediàtic, podent ofe-rir, en la mesura de les nostres pos-sibilitats, una mirada alternativa ala que ofereixen els grans mitjansconvencionals. I, si més no, com amínim, expliquem el que succeeixdins dels moviments socials oobrers, en els nostres àmbits d’ac-ció, aconseguint que les lluites quees duen a terme en un i altre lloc esconeguin o puguin conèixer obrintles pàgines d’una revista o clickantsobre les paraules d’una pàginad’internet.

Dins la nostra humil aportacióen aquest món ens caracteritzemperquè no hi ha ningú que ens im-posi com hem de transmetre la in-formació, ningú que ens censuri oens retalli el que hem de dir, essentnosaltres mateixes les que posemels límits.

I a la vegada, mantenim l’essèn-cia dels col·lectius o organitza-cions en les quals militem: l’auto-gestió i l’assemblearisme.

Per això, darrere de 100 núme-ros hi ha molt més que un de fullsescrits.

Aquí estem, dia a dia. Cal seguirendavant i consolidar aquests es-pais. Enhorabona i felicitats al“Catalunya” perquè són molt mésque 100 números.

El cent del ‘Catalunya’

El sud.org, web dels movimentssocials de Girona

Elsud.org és una pàgina web queva néixer el setembre de 2001. Desdel primer dia ha estat un portal denotícies per donar veu als movi-ments socials, l'esquerra indepen-dentista i anticapitalista de les co-marques gironines. En aquellmoment, Girona sortia d'uns anysen què l'okupació i la lluita assem-bleària a la UdG van marcar elritme polític de la ciutat. Es vanviure diversos desallotjaments i esva patir la covarda repressió delpoder encapçalada per l'Ajunta-ment del PSC. Tot i així, aquellestiu del 2001 encara restaven ac-tius diferents espais de lluita a laciutat, el Casal Independentista ElForn, el Moviment ResistènciaGlobal, el futur centre social LaMàquia i a través de la contra-in-

formació, elsud.org volia ajuntaraquestes lluites revolucionàries itransformadores.

Aquesta ha estat sempre la vo-luntat d'elsud.org ...manifesta-cions, xerrades, sopars, concerts,debats, ...són les històries que han

anat sumant aquestes 2000 notíciespublicades fins ara i que serveixenper a no oblidar tota aquesta lluitaacumulada durant aquests últimsset anys.

Elsud.org també ha difós i donatsuport a altres lluites més àmpliescom ara la Plataforma Aturem laGuerra, la Plataforma No a la MATi moltes de les lluites i resistènciesque es duen a terme als Països Ca-talans i arreu del món. També ser-veix per allotjar campanyes antire-pressives de les comarquesgironines, per en Toti Juanola, l'Es-camot Dixan, la Núria Pórtulas oels encausats per la crema de foto-grafies del rei.

Cal esmentar l'altra tasca queelsud.org ha dut a terme durantaquest temps, ens referim a la in-cansable reivindicació del progra-mari lliure i no privatiu com a sis-tema de treball informàtic per a la

població. Només deslliurant-nosde les empreses privades i sobretotde les grans transnacionals, po-drem construir una societat lliure ijusta. El programari lliure és fruitdel treball conjunt de molta gent idemostra, dia a dia, igual que mol-tes altres experiències i realitats,l'enorme capacitat i força que té elsuport mutu i el treball cooperatiu.

Tal com es presenta elsud.org ala portada del web: “contrainfor-mació, opinió i lluita”, són les pa-raules clau per continuar resistint aaquest sistema econòmic i socialtan injust i assassí. Els mitjans decomunicació popular són aquellsque pertanyen plenament al poble isón gestionats pels mateixos movi-ments socials, aquesta és la sevasort i garantia de futur. Són els quenecessitem per afrontar aquestfutur incert i els que hem de fercréixer més i més entre tots i totes.

Secció Sindical de CGT Pirelli

El fabricant de pneumàticsPirelli va confirmar el 14 dejuliol que, finalment, des-

cartava la construcció d'una novafàbrica prop de l'actual, a Manresa.El dia 15 però, la mala notícia perals treballadors es va agreujar en-cara més, quan la companyia vasorprendre els sindicats en anun-ciar que vol reduir un terç de la ca-pacitat productiva i eliminar 280dels més de 800 llocs de treball dela històrica factoria del Bages, onés des de fa vuit dècades.L'actual crisi econòmica ha acabatrefredant la possibilitat que Pirelliconstrueixi una nova factoria alBages, que anunciava des de fa dosanys, i això ha anat acompanyat dela desagradable sorpresa que lamultinacional ja parla d'una impor-tant retallada de plantilla, més d'unterç dels més de 800 treballadors,però sense concretar gaire quin ésel seu pla industrial per a la facto-ria. Davant això, els sindicats pre-sents a l'empresa reclamen a lacompanyia italiana més inversionsa Catalunya i un pla industrial queno es basi només en la reducciódels costos laborals, a més de criti-car que l'empresa parli de pèrduesquan en el registre mercantil estanpresentant beneficis.La secció sindical de CGT a Pire-lli, davant l'anunci de la multina-cional Pirelli de reestructurar laseva factoria de Manresa en 250obrers i 30 empleats menys i ja ques'ha demanat la col·laboració delssindicats en aquest procés, mani-festa que la CGT s'oposa frontal-ment a una sortida d'aquests com-panys per mitjà de mesurestraumàtiques i que en tot cas s'had'obrir un procés de sortides pacta-des amb els treballadors. Paral·le-lament s'hauria d'obrir un procésde recol·locació de la gent que noes pot adherir a un procés de preju-bilació.Tot aquest procés ha d'anar acom-panyat d'un Pla Industrial que ga-ranteixi el futur dels companys noafectats per la reestructuració i lesnecessàries inversions en maquinà-ria i tecnologia, a fi que en un futurproper ens trobem amb la mateixasituació o pitjor.

Una mica d'història

Al desembre del 2006 la multina-cional Italiana Pirelli va anunciarla intenció de construir una nova

factoria a Manresa per substituirles instal·lacions actuals. S'haviende donar tres condicions:

a) Moderació salarial: es va sig-nar un conveni (per part de CCOO-UGT) amb una revisió salarial persota de l'IPC i més dies de treball,per reduir el cost horari.

b) Requalificació de terrenys:l'ajuntament de Manresa va donartotes les facilitats.

c) Terrenys nous: l'ajuntamentde Sant Joan de Vilatorrada, propera Manresa, li dóna els terrenys gra-tis i li construeix la nau a un preutancat i segons l'alcalde molt atrac-tiu.A tot això s'ha arribat després d'unprocés d'any i mig.A 31 de desembre del 2008 el pro-jecte havia d'estar en marxa, si noera així el conveni perdia vigor, esretornava l'esforç econòmic als tre-balladors, i s'hauria de negociar unconveni nou.Es produeixen contactes durant totel procés a tots els nivells polítics,en els quals el comitè té molt pocpes (per no dir cap); ho gestionenCCOO-UGT a la seva manera ivist això la CGT no es queda quie-ta, però la seva capacitat de pressióen el món polític és menor. En lapart final s'hi uneix USOC i entreels dos s’avança més.L'empresa es compromet a donarla resposta definitiva abans de l'es-tiu, ja que en aquestes dates el pro-jecte es podria concretar. Davant lafalta de notícies, i el malestar crei-xent a la fàbrica per les contínuesremors, la falta d'accions per partde les administracions centrals i dela Generalitat, i sobretot pel silencipúblic de l'empresa s’acceleren elsesdeveniments:17 de juny. Vaga de 24 hores ambuna concentració a la plaça de Sant

Jaume de Barcelona. Es demanauna implicació per part de les ad-ministracions.20 de juny. Es reuneix una repre-sentació del comitè amb ClaudioBiaggioni i aquest manté que do-naran resposta el 15 de Juliol.Anuncia la intenció de mantenir laseva presència a Catalunya, encaraque no es realitzi el projecte, peròs’aclareix que s'havien de prendremesures correctives per a fer rendi-ble la factoria actual.26 de juny. Regió 7 (periòdic local)publica unes declaracions del dipu-tat a Madrid (ERC), Joan Tardà,dient que Miguel Sebastián li hacomunicat que l'ambaixador d'Ità-lia li havia comentat que Pirelli nofaria la nova factoria. El ministeriafirma que va ser una conversa depassadís, traient importància a l'as-sumpte.La CGT es reuneix amb el directorindustrial i, entre evasives, dóna aentendre que el projecte no es rea-litzarà, però que ell ha apostat perla permanència, encara que noavança en quines condicions. Em-plaça a realitzar aquestes preguntesel dia 15 a qui li correspon anun-ciar-lo (no es fa públic en no seroficial).Joan Herrera (IC-V) fa una visita alcomitè d'empresa interessant-seper la situació. Confirma que li vancomentar allò de l'ambaixadorperò que li va donar una importàn-cia relativa i que va preferir no ai-rejar-ho.CCOO creu que el projecte no esfarà, i que reduiran les dimensionsde la fabrica actual, sobrant 300llocs de treball. Estan 'treballant'sobre aquesta hipòtesi. Fan quecorri per la fàbrica.3 de juliol. Reunió de Miguel Se-bastian amb Josep Huguet, conse-

ller d'Innovació i Indústria. A latarda visita fora d'agenda l'ajunta-ment de Manresa. Tots diuen quefaran el possible.4 juliol. El director, en una xerradaamb uns companys que estaven be-renant, els comenta que la fàbrica,segons li sembla, no es realitzarà ique es treuran les màquines mesrendibles. S'obrirà un període vo-luntari de sortides pactades, i si noes cobreixen les necessitats, un ex-pedient.5 de juliol. L'ajuntament de SantJoan de Vilatorrada publica l'ofertaa Pirelli: terreny gratis i construc-ció de la nau amb un preu tancat.L'ajuntament de Manresa li requa-lifica els terrenys actuals.7 de juliol. La CGT es reuneix ambel director per tractar el tema de laseva xerrada. La confirma, però noparla de gent sobrant sinó del quefaria si els italians diguessin que noal projecte. Era el seu pla B. Insis-teix que li van preguntar però cons-ta que la conversa va ser provocadaper ell i que va comentar que so-braria gent.En dies posteriors es comenten al-tres converses d'aquest tipus des detots els estaments.15 juliol. L'empresa es reuneixamb les administracions per donarresposta al seu projecte. A la tardaes reuneix amb una representaciódels sindicats presents a la fàbrica ianuncia la retirada de l'execuciódel projecte, "justificant-ho" ambel preu del petroli, el cost de lesmatèries primeres i la situació de lavenda de pneumàtics a Europa; lareducció de la plantilla en 250obrers i 30 empleats i una baixadade producció de 1.500.000 pneu-màtics per al 2009. Actualment laplantilla és d'uns 700 obrers i 200empleats.Anuncien aquestes mesures i volenla col·laboració dels sindicats per-què les sortides no siguin traumàti-ques. Comenten que volen obrir unperíode voluntari i després ja esveurà.Solament avancen que els de con-tracte de relleu no els afectarà (uns200).No donen cap tipus d'explicacióque concreti el pla industrial futur,que pugui garantir el treball delsque es quedin.Tot això a tres dies de començar lesvacances. S’informarà de tots elsesdeveniments, així com de dadesmés concretes ja que tota ajuda oidea que es pugueu aportar seràben rebuda.

TREBALL-ECONOMIACal demostrar que existeixen alternatives delluita contra el Capital, basades en l’acciódirecta, la participació i la solidaritat

És molt urgentreaccionar contraels atacs a la classetreballadora

Pirelli vol eliminar un terçde la plantilla a Manresa

Catalunya. Setembre de 200810

Concentració aGroundforce

Col·lectiu Catalunya

La secció sindical de CGT aGroundforce UTE BCN, em-

presa dedicada al handling als ae-roports, va convocar el 14 de julioluna concentració-manifestació perles instal·lacions de l'Aeroport delPrat, des de la terminal A fins a laterminal C.Es tractava d'una mobilització per

protestar contra la precarietat i elsaccidents de treball, i per reclamarun treball digne i la millora de lescondicions laborals.

ICART SAacomiada 8treballadors

Sindicat de Químiques CGTBarcelona

L’empresa ICART SA, que esdedica a la fabricació i distri-

bució de productes de cosmètica,ha acomiadat 8 treballadors dels 33que són de plantilla, coaccionant-los perquè signessin la indemnitza-ció de 45 dies per any, dient-los quesi no ho feien se’ls enviaria per faxl’acomiadament amb la indemnit-zació de 20 dies per any, adduintque estan sanejant l’empresa per ala seva posterior venda.L’empresa va ignorar els 3 dele-

gats de personal, que són de CGT,no informant-los de les seves inten-cions, no facilitant-los cap docu-mentació referent al cas i no empla-çant-los a negociar sobre aquestesmesures adoptades.El Sindicat de Químiques de la

CGT de Barcelona va portar aterme totes les accions possiblestant al jutjat com a la Inspecció deTreball per a plantar cara a l’em-presa, així com una convocatòriad'assemblea per organitzar mobilit-zacions i una campanya d'envia-ment de faxos i correus de protesta.

Catalunya. Setembre de 2008 11

TREBALL-ECONOMIA

El cent és unnúmero rodócom Peiró

Emili Cortavitarte Carral

Suposo que en un altre o altresarticles d’aquest número rodó

(cent) del “Catalunya” es recorda-rà que Joan Peiró es va fer càrrec dela direcció del diari vespertí el 23d’agost de 1937.

Amb aquesta publicació la con-federació catalana assumia unpaper molt significatiu en la defen-sa de la llengua. Però no nomésaixò, dues línies impregnaren lalínia editorial del “Catalunya” del’època: una, amb continuades cri-des a la unitat de totes les organit-zacions de l’àmbit llibertari i el re-torn a la col·laboració amb altresforces polítiques i sindicals delbàndol republicà (recordem que nofeia gaire dels Fets de Maig); i unaaltra, amb la crítica al centralisme ia l’estatalisme imposat pel governNegrín. Aquesta darrera posició vaser clarament explicitada en els ar-ticles “Temes. Els inconvenientsdel centralisme”, en el número 220de 4 de novembre de 1937, i “Na-cionalisme i Federalisme”, en elnúmero 268 de 31 de desembre delmateix any.

Aquesta idea bàsica, senzilla, na-tural i reivindicativa que la confe-deració catalana fes servir ambnormalitat i regularitat el català enles seves publicacions va ser trun-cada per la victòria feixista.

No obstant, a l’exili mitjançant el“Catalunya Lliure” i a l’interior,molts anys més tard, amb els espo-ràdics “Catalunya” (en format derevista) fruit de l’esforç militant ieconòmic d’alguns (Serra i Estruchi d’altres) i amb el consegüent risc,es va intentar mantenir.

En la CNT renovada dels 80 esva fer una important autocríticasobre el silenci de l’organitzaciórespecte a temes com la llengua oel dret d’autodeterminació.

El canvi forçat de denominació(CGT), l’increment continuat del’afiliació, una vinculació socialcada vegada més forta i l’impulsdel Comitè Confederal portarenprimer a un “Catalunya” que difí-cilment mantenia la periodicitat,coordinat per la M. Àngels Rodrí-guez i en Pepe Berlanga.

Després, vindrien les resolucionscongressuals i les eleccions de di-rector/a o equips de treball (coordi-nats per en Jaume Sayrol i la LluïsaPahissa) que lentament i persistent-ment ens han portat fins a la realitatactual (amb el Col·lectiu Catalunyacoordinat per en Jordi Martí) d’unapublicació mensual amb una tiradamolt significativa, una projecciósindical i social i una veu lliure i al-ternativa incontestables.

Josep Lluís Alcázar, Federació d’Ensenyament de la CGT

‘Tanta escola privadagenera una fractura social’

E N T R E V I S T A

“Directa” Girona

L’aprovació de la LODE(Llei Orgànica al Dret al’Educació) a finals de

1985 a càrrec del govern socialistava suposar la consolidació de ladoble xarxa educativa mantingudaamb pressupost públic que crecque ja s’havia estat fent durant desdels anys setanta. -Es responia a la necessitat de

donar cobertura escolar a la

creixent població en comptes de

dedicar més pressupost a l’escola

pública?

-Heretem del franquisme una Es-glésia amb molt poder, especial-ment a l’ensenyament i la sanitatL’escola pública ha estat subsidià-ria de la privada, una escola per aqui “no es podia pagar la privada”A més a Catalunya, particularmenten les zones industrials arriben alllarg dels anys 60 i inicis dels 70 unnombre molt important d’immi-grants L’escassetat d’escoles escombina amb un fort movimentpopular contra el franquisme, unmoviment que demana escola pú-blica per als seus fills i filles. Hi vahaver moltes mobilitzacions i lavoluntat popular xocava amb elsgoverns de la UCD i més tard ambCiU a Catalunya, que sempre vanoptar per l’escola privada i vancercar formes de finançar-la.-Podem considerar, doncs, que és

amb l’aprovació de la LODE

que s’origina el que coneixem

com a “escola concertada”?

-Al llarg dels anys 70 i principisdels 80, es finançava l’ensenya-ment privat amb subvencions, unsistema molt irregular i no pas ge-neralitzat. Efectivament, qui con-

solida la idea d’”escola concerta-da” és el PSOE estabilitzant el fi-nançament de la privada amb fonspúblics. Aquesta política en mansde CiU a Catalunya, amb estretarelació amb el Secretariat d’Esco-les Cristianes, fa que s’estenguipràcticament a tota la privada, in-closes moltes d’èlit com les de l’O-pus que cobren a més mensualitatsastronòmiques.

Els Governs de la Generalitat noes limiten només al pagament delsconcerts sinó que sovint fan lliura-ments a fons perdut per a l’amplia-ció o construccions de noves esco-les privades. La combinaciód’aquests factors ha permès a l’es-cola privada concertada arribar atenir el 40% de l’alumnat, unadada que no trobem als altres paï-sos europeus, en els que l’escolapública supera àmpliament el 90%de l’alumnat, amb un escàs 2, 4 o6% que va privades.-La resta de lleis orgàniques han

mantingut aquesta doble xarxa

educativa?

-Han partit sempre de consolidar elfinançament de la concertada.-Com afecta la presència d’una

oferta d’escola concertada?

-El recent estudi de PISA 06 dequè tant s’ha parlat demostra quela presència de tanta escola privadaa Catalunya genera una fracturasocial molt important. Per enten-dre’ns, crea escoles per a cada seg-ment de població, amb el risc degeneralitzar guetos per als sectorsmés desafavorits òbviament d’es-cola pública.

A la vegada, l’element determi-nant per a l’elecció d’una escolaprivada no és pas un més alt nivellescolar sinó la selecció de l’alum-nat. A la vegada, aquests fons quevan a la privada ho fan mantenintla pública en precarietat.

Al Principat de Catalunya, esdestina a despesa pública per aeducació un 2’4 per cent del PIB,

mentre que la mitjana europea ésdel 5’6 per cent .-Aquesta tendència de mantenir

i consolidar les concertades es

pot considerar com un atac con-

tra el mateix servei públic?

-La LEC aprofundeix la situacióactual. Pren l’escola concertadacom a escola de referència –i d’ex-cel·lència, en paraules del conse-ller- , i preten que la pública encopii el model de gestió i funciona-ment.

Vol que els centres públics entrinen competència també entre ells,per la selecció de l’alumnat, per-què lliga el finançament dels cen-tres als resultats acadèmics, amb laqual cosa, encara vol estratificar lasocietat des del sistema educatiu.Pretén, a més, que els centres pú-blics comencin a contractar serveisa empreses privades –externalitzar,com ara es diu- privatitzant, segonsel model britànic, l’ensenyamentpúblic

LA MIRADAINDISCRETA

CGT, pel canvi rotund en la política energètica de l’automocióFESIM-CGT

La Confederació General delTreball aposta clarament per

modificar les tecnologies de l’au-tomòbil de manera que els motorsde combustió derivats del petrolisiguin substituïts per altres tecno-logies més netes. Per això, el 24 dejuliol, la FESIM-CGT va registrardavant dels Ministeris d’Indústria ide Ciència i Tecnologia una pro-posta fruit del debat intern en elsúltims mesos per a la modificacióde la tecnologia en automòbils icamions cap a motors lliures dels

combustibles derivats del petroli iamb emissions 0 de CO2.

En una nota remesa igualmentals altres sindicats, Anfac i grupsecologistes, la CGT del Sector delMetall aposta clarament per modi-ficar les tecnologies de l’automòbilde manera que els motors de com-bustió derivats del petroli siguinsubstituïts per tecnologies que jaexisteixen, com la pila d’hidrogen,i a les quals no s’està donant prousuport política i industrialment perpart dels governs.

La CGT exigeix igualment queles tecnologies aplicades es facin

amb patents i suports públics perimpedir que les companyies priva-des posseeixin monopolis enaquesta matèria.

Per a la CGT, les petrolieres con-tinuen sent un ‘lobby’ de pressióque impedeix el desenvolupamentd’energies netes en l’automoció jaque pretenen mantenir la seva posi-ció monopolista en els combusti-bles. Per això exigim tant al Go-vern espanyol com a les empresesconstructores, representades perANFAC, un canvi ràpid i decidit enla fabricació de vehicles que nonomés redueixin les seves emis-

sions de CO2 si no que eliminin to-talment aquest gas tan nociu per alplaneta.

Com a sindicat, CGT continuaràplantejant directament a responsa-bles dels ministeris i dels fabri-cants d’automòbils una reivindica-ció que hauria de ser assumida pelconjunt de la població amb tots elssindicats i organitzacions socials alcapdavant.

Vegeu el document presentacióproposta:www.rojoynegro.info/2004/IMG/

pdf/Propuesta_FESIM_combus-

tibles.pdf

Catalunya. Setembre de 200812

TREBALL-ECONOMIA

Col·lectiu Catalunya, FEMEC-CGTi Secció Sindical CGT Roca

El grup Roca, fabricant de sa-nitaris i ceràmica, ha plante-jat l'extinció de 398 con-

tractes en les seves plantes de Gavà(Barcelona), Alcalá de Henares(Madrid) i Alcalá de Guadaira (Se-villa), així com en les seves ofici-nes a Barcelona, justificant-ho enla caiguda de les vendes provocadaper la crisi immobiliària. Segons ladocumentació de l'expedient de re-gulació d'ocupació (ERO) presen-tat per Roca l'11 de juliol, la com-panyia atribueix aquesta decisió ala caiguda de l'activitat en el sectorimmobiliari, a la disminució de lesvendes, a l'increment "desbordant"dels excedents de producte acabat,a la dificultat material d'emmagat-zematge i al desequilibri entre lafabricació i les vendes. Després depresentar l'ERO es va iniciar el pe-ríode de consultes, durant el qualels representants de l'empresa i dela plantilla tenien trenta dies per aarribar a un acord.Roca ja havia pactat el passat mesde febrer amb UGT i CC.OO. lescondicions d'un altre ERO tempo-

ral que afectava durant un any a128 treballadors de la planta d'Al-calá de Henares. Prèviament, vaaplicar un altre ajustament tempo-ral en les seves plantes de Gavà iViladecans (Barcelona) que afecta-va 14 treballadors. Els implicats enaquests dos casos s'inclourien enl'actual ERO i, per tant, les extin-cions de contracte passarien de sertemporals a definitives.Les intencions de Roca suposaranla prejubilació de 125 treballadors,75 dels quals a Catalunya (70 de laplanta de Gavà i 5 de les oficinesde Barcelona), amb edats compre-

ses entre els 55 i els 63 anys, quecobrarien fins a la jubilació als 65anys el 85% del salari net amb unaactualització anual del 2,5%. Laresta dels 273 treballadors fins arri-bar als 398 afectats per l'ERO, se-gons allò acordat entre l'empresa iCCOO-UGT, s'acollirien a prejubi-lacions a partir dels 55 anys sil'empresa considera que la situacióde crisi econòmica es manté en elspropers mesos. El grup Roca va obtenir l'any pas-sat un benefici net de 103,82 mi-lions d'euros, el que suposa un des-cens del 21% pel que fa als 131,45

milions de 2006 que s'atribueix ales majors despeses financers i al'augment de les amortitzacions perles recents inversions i adquisi-cions. L'import net de la xifra denegoci es va situar al tancament de2007 en 1.788,24 milions d'euros,el que representa un alça del 9,4%pel que respecta l'exercici anterior iun rècord per a la companyia.Aquest augment de les vendes esdeu, en gran mesura, a l'aposta enfavor dels mercats internacionals,sobretot en països com Marroc,Malàsia, Argentina, Brasil, Rússia,Índia i Xina.

Roca vol acomiadar398 treballadors

El Tractat deLisboa i elreferèndumirlandès

Pepe Berlanga

Amb uns continguts idèntics enun noranta-cinc per cent, amb

aquella fallida Constitució Euro-pea, es va elaborar el Tractat deLisboa, caigut en desgràcia permort sobtada després del “no” ir-landès del 12 de juny passat (alqual es van veure abocats per impe-ratiu constitucional) i encara que,per diverses raons, els ciutadansnovament han demostrat el seu re-buig més categòric a unes reglesdel joc amb les quals no se sentenidentificats de cap manera.

Coneguts aquests resultats, elpresident polonès es va negar a rati-ficar-la (a pesar que la va acceptar ila va signar en els seus orígens).D'altra banda, el Govern de la Re-pública Txeca ha amenaçat de noratificar-lo tampoc, si la seva oposi-ció socialdemòcrata i els grups mi-noritaris que el sostenen no prote-geixen un acord amb EUA enqüestions de defensa. Però comhem arribat a aquesta situació?

És indubtable que el temor delsgoverns a l'opinió dels seus ciuta-dans té molt a veure amb les actua-cions realitzades, a pesar que enaquesta ocasió van pretendre esqui-var-la. Oblidant-se de la necessàriaunanimitat entre els estats exigibleper ratificar les reformes dels Trac-tats de la Unió Europea, alçant-seja veus que clamen a favor de la su-pressió d'aquest requisit, actual-ment l'únic garant que permet uncert control. En qualsevol cas, no ésuna circumstància nova.

És cert que en època de crisi eco-nòmica dur endavant qualsevol re-forma és més complicat, però noho és menys que les últimes actua-cions ens haurien de posen en guàr-dia davant la pèrdua de senyals d'i-dentitat d'aquest “contracte social”,vigent des del final de la SegonaGuerra Mundial, que va permetreque gran part de la població euro-pea gaudís d'unes millors condi-cions socials preservades pel cone-gut com “estat del benestar”. Percontra, l'actual realitat no és espe-rançadora. Algunes sentències del'alt tribunal europeu a favor deldúmping social ens fan témer queens trobem en una senda perillosa.El projecte de Directiva sobre laJornada laboral de 65 hores tampoccontribueix a calmar les aigües.Aquest nou-vell invent de la flexi-seguretat ens retorna a temps jaoblidats i més d’acord amb el segleXIX. No parlem ja de la Directivade Retorn per a la immigració.

És a dir, mesures basades en lacompetitivitat del liberalisme mésranci.

L’ALTRA REALITAT

OPINIÓ: Els treballadors de Roca són com mules de càrregaSecció Sindical de CGT a Roca

La tendència habitual, és la depensar que sent Roca una de

les grans empreses catalanes, ambgran prestigi en tot l'Estat espanyoli amb beneficis extraordinaris,aquests han de contribuir a que lescondicions laborals, socials i eco-nòmiques de les seves empreses esvegin millorades, però desgracia-dament aquesta no és la realitat, elstreballadors/es de Roca pateixencada dia en els seus llocs de treballunes condicions extremadamentpenoses, amb esforços físics propisde mules de càrrega, ritmes de tre-ball bestials i tot això acompanyaten la majoria d'ocasions per ins-tal·lacions tercermundistes.Per si tot això no fos suficient, desque Roca va iniciar la seva expan-sió internacional aproximadamenta la fi de l'any 1999, i com a conse-qüència de la deslocalització deproduccions, la plantilla s'ha anatreduint de forma paulatina i sensetot just fer soroll. Però la voracitatde Roca no té límit, i en l'objectiude convertir-se en la primera firmaa nivell mundial de productes sani-taris s'ha marcat l'objectiu de des-truir la majoria de llocs de treballde les seves fàbriques espanyoles.La veritat és que la pura i dura rea-litat de Roca consisteix en una im-plantació de les seves fàbriques entot el món i principalment en paï-sos no desenvolupats on les condi-

cions laborals, socials i econòmi-ques es troben a anys llum de lesque hi ha a l'Estat espanyol. El méslamentable d'aquesta política ésque per a la construcció o adquisi-ció d'aquestes fàbriques Rocaempra els beneficis obtinguts ambel dur treball durant anys dels seustreballadors i com agraïment a laseva fidelitat i entrega, a poc a pocels va deixant sense treball, davantla constant desviació de produc-cions.I ara, aprofitant la presumpta criside la construcció, Roca, amb el su-port dels sindicats oficialistes(UGT i CCOO), presenta un expe-dient d'extinció de contractes per a398 treballadors. Precisament peral col·lectiu més indefens, el d'a-quells treballadors majors de 55anys, i en unes condicions econò-miques paupèrrimes: el 85% delseu salari net, dos anys d'atur acosta d'ajudes i subvencions públi-ques i al complir els 63 passen a lajubilació, perdent en el millor delscasos un 12% de l'import que elshagués correspost si es jubilessinamb l'edat ordinària.Ens intenten vendre que aquest ésel preu del mal menor, tant l'em-presa com els seus còmplices, peròaquest no és el camí, hem d'exigirel compliment dels acords esta-blerts en conveni i que passen perque aquests treballadors puguin ac-cedir a la jubilació parcial ambcontracte de relleu al complir els

60 anys, amb el 100% del seu sala-ri garantit i d'aquesta manera ga-rantint el rejoveniment de les plan-tilles sense que es produeixidestrucció d'ocupació.I això… fins a quan durarà?, fins aquan ho van a seguir permetent lesinstitucions públiques, les autori-tats polítiques i laborals? i els tre-balladors de Roca?L'única realitat és que per a posarfre a aquesta deslocalització injus-tificada de les nostres empreses,necessitarem el suport i la lluita dela totalitat de la ciutadania de Gavài Viladecans, perquè no ens engan-yem, no és un problema reduït aRoca, Al final, aquesta pèrdua deproduccions repercuteix en l'eco-nomia de les localitats on l'empre-sa es troba situada, ja que tambédesapareixen els llocs de treball deles empreses auxiliars.Pensem que existeixen motius so-brats per mobilitzar-nos, hem delluitar units per la garantia delsnostres llocs de treball, per la ga-rantia de les nostres produccions,per unes condicions laborals dig-nes i per demostrar que amb elsnostres llocs de treball no es juga.Un nombrós grup de delegats i mi-litants de CGT de l’empresa Roca ide la Federació Metal·lúrgica de laCGT de Catalunya es van concen-trar el 24 de juliol a les 18 h. davantl’Ajuntament de Gavà (Baix Llo-bregat) contra l’ERO que vol por-tar a terme l’empresa de sanitaris i

ceràmica Roca.Concentrats davant l’ajuntamentde Gavà, localitat barcelonina onva instal·lar la seva primera seul’empresa Roca, els responsablesde la secció sindical de la CGT enaquesta empresa van manifestar-seal costat de companys solidaris delmetall de Catalunya contra l’actua-ció autoritària i antidemocràtica dela Direcció de Roca i els dos sindi-cats majoritaris CCOO i UGT quedonen suport a l’ERO que suposa-rà 125 acomiadaments immediatsa diverses plantes del grup Roca,75 dels quals a Catalunya, vestitsd’una jubilació en precari (85% delsalari net) i altres 273 a l’octubre,s’ha fet no només discriminant iexcloent a la CGT i al COP de lesnegociacions sinó vulnerant unacord de jubilacions voluntàriesamb contracte relleu que segueixvigent en l'axtualitat.La CGT a Roca seguirà lluitantcontra un acord realitzat de formacaciquil no només pels sindicatsCCOO i UGT a l’empresa. Els par-tits PSC i Iniciativa per Catalunyaa l’Ajuntament de Gavà han arribata mentir i difamar contra la CGTsobre la realitat del conflicte per ajustificar la seva acceptació queuna de les empreses més grans decapital català segueixi la seva es-tratègia de destrucció d’ocupació aCatalunya i la resta de l’Estat, i dedeslocalització a paisos amb con-dicions laborals més precàries.

Catalunya. Setembre de 2008 13

TREBALL-ECONOMIA

Treballar norealitza lespersones

Vicent Martínez

Vivim en una societat que inten-ta fomentar el valor del “tre-

ball”, de la professionalitat, de l’es-forç i fins i tot de la competència.Sense negar que l’esforç tinga laseua importància o que un determi-nat treball pugui “realitzar” fa faltarevisar el concepte de treball mésenllà del que usem habitualment isituar-lo en un context històric idins d’un sistema econòmic. El tre-ball, que no dignifica les persones ique no ens fa lliures, en un sistemacapitalista són aquelles tasques quefem durant 40 hores o més a la set-mana sota la tutela d’un empresari(que té una capacitat de coerció no-table) per sostenir un sistema eco-nòmic (això és de producció demercaderies) que està destinat aque aquest empresari (i no els tre-balladors) pugui lucrar-se amb lafeina d’altres a partir d’haver posatel capital inicial per crear l’empre-sa (d’aquí capitalisme). És a dir, eltreball (de 40 hores o més) sota eldomini d’una persona que decideixen què has d’ocupar el teu tempsper poder assolir uns ingressos su-ficients com per tenir recursos percobrir les necessitats materials.

És a dir, cal diferenciar el treballque es fa com a obligació per haverde subsistir a les ordres d’un capi-talista de la feina que es pot feramb o sense remuneració i que poto no realitzar a persona. El sistemaens ha venut la moto que aquest“treball” capitalista és vocacional irealitza quan es regeix, majoritària-ment, per criteris productivistes ide rendibilitat que fan que es con-verteixi en un mecanisme d’explo-tació per al benefici d’uns pocs.

Una altra organització econòmi-ca democràtica que portés a unaproducció econòmica no especula-tiva sinó a aquella producció debéns que és realment necessàriapermetria reduir al mínim aquest“treball” o fins i tot abolir-lo. L’a-bolició propugnada per alguns mo-viments socials i llibertaris té aveure amb l’abolició d’aquest con-cepte capitalista de treball, però noel de treball comunitari o aquellaactivitat econòmica que permetitenir uns ingressos però que noocupe la meitat de la vida i facipossible realització i el desenvolu-pament personal més enllà del“professional” com es manté perpart del sistema fins ara.

El sistema propugna una “realit-zació” vinculada al productivismeperò no esmenta altres realitza-cions: el treball voluntari (en qual-sevol activisme, etc.) o tenint curadels altres (dels pares, dels fills,dels amics; etc) o desenvolupantles habilitats pròpies.

Àmplia conflictivitata Renfe i Adif

SFF-CGT

El Comitè General i CGT vanconvocar vagues per a totsels treballadors i treballado-

res de les entitats públiques empre-sarials RENFE-Operadora i ADIF,en tot l’àmbit estatal. A RENFEdes de les 12 h. del dia 12 de juliolfins l’endemà a la mateixa hora, iel mateix del 14 al 15 de juliol, i aADIF des de les 00 h. fins a les24:00 h. del dia 14 de juliol.Els motius que van portar a la con-vocatòria d’aquestes mobilitza-cions són:

- Petició al Govern, a través deles entitats, de la rectificació de lesseves actuacions precedents i lesprevistes, concretat en la paralitza-ció del projecte de llei per separarl’àrea de mercaderies de RENFE-Operadora i la liberalització delsserveis auxiliars al transport ferro-viari que presta en l’actualitatADIF, iniciant el procés de consul-ta i debat, usurpat en la Llei delSector Ferroviari, sobre el present iel futur del model ferroviari, ambla participació de tots els sectorssocials implicats de manera que esmantingui un ferrocarril públic isocial que tingui com a fonamentla seguretat i la qualitat del trans-port ferroviari, l’estabilitat en l’o-cupació i la garantia de les condi-cions laborals dignes delstreballadors.

- Petició a les empreses perquèmanifestin la seva oposició alsplans contraris a un servei ferrovia-ri públic i social de qualitat, i con-cretament a la segregació de l’àreade mercaderies de RENFE-Opera-dora i la liberalització dels serveisauxiliars que presta ADIF, i infor-mi a la representació dels treballa-dors sobre l’estratègia empresarialen l’evolució del sector ferroviari isobre la prestació dels serveis auxi-liars amb les conseqüències en lescondicions laborals dels treballa-dors, a l’empara de l’article 64 delque diu l’Estatut dels Treballadors.La reunió de les comissions deconflicte celebrades a RENFE iADIF no van oferir solucions a totsels motius del conflicte. Aquest co-mitè de vaga es posa a plena dispo-sició de la direcció d'ambdues em-

preses i responsables governamen-tals, amb l’única finalitat d’inten-tar, abans que comenci, solucionarla problemàtica plantejada.La CGT convoca una vaga per alcol·lectiu de comandament inter-medi-maquinista cap de tren del'AVE

A partir del 18 de juliol, la CGTva convocar una vaga per a tots elsMM.II. caps del tren AVE/Euro-med de l'entitat pública empresa-rial RENFE-Operadora, mitjan-çant unes aturades parcials deforma indefinida, després d'inten-tar per tots els mitjans buscar unasolució al conflicte que, unilateral-ment, havia obert l'empresa en in-complir els acords aconseguits enles desconvocatòries de vaguesdels mesos d'octubre i desembre de2007 i febrer de 2008 (aquest últimavalat pel mateix President deRENFE-Operadora).Per tot això, i mirant sempre d'es-gotar la via del diàleg, buscant unasortida satisfactòria per a ambduesparts, aquest sindicat va presentaruna proposta final que servís per ala resolució del conflicte. No obs-tant, la direcció de l'empresa va re-butjar la proposta i persisteix insis-tentment des de fa un any a ferdesaparèixer l'esmentada categoriaprofessional, la qual ha estat fona-mental per a assolir la qualitat i elbon servei dels trens AVE des de laseva existència a l'abril de 1992.A pesar de l'interès mostrat pelstreballadors d'aquesta categoria aoferir un servei públic de qualitat(uns treballadors que van ascendirper convocatòria en igualtat decondicions), i després de dur mésde 16 anys conduint els trens AVE,no ha estat suficient perquè l'actual

direcció de l'empresa compleixi elsseus propis compromisos i, pelcontrari, busqui l'extinció d'aquestacategoria professional. Davant d’a-questa situació, l'única opció eraconvocar la present vaga, requeridapels propis treballadors afectatsamb l'objectiu de defensar els seusinteressos.

La CGT ha plantejat que aquestcol·lectiu segueixi mantenint elcontingut funcional que ve realit-zant i segons recull la normativa la-boral de RENFE, a més d’assegu-rar l'ocupació dels MM.II. caps detren, a través del seu treball en con-ducció de trens d'Alta Velocitat deviatgers per ample UIC. RENFEha d'assegurar que, en cap cas, esproduiran excedents en aquestcol·lectiu.És molt trist veure una vegada iuna altra com els gerents deRENFE, que se suposa estan alservei del ciutadà, es neguen adonar una sortida negociada aaquest conflicte que amenaça ambradicalitzar-se, quan ambdues partssaben que la solució és ben senzi-lla: integrar aquest col·lectiu en elnou document de classificació pro-fessional que s'està negociant.

‘Pucherazo’ en l’ofertade Renfe-Adif

CGT considera que no hi ha garan-ties d’equitat i igualtat d’oportuni-tats exigibles a dues empreses quesón públiques. Les ofertes d’ocu-pació pública que s’han portat aterme a ADIF i RENFE Operadorarecentment per a accedir a determi-nats llocs de treball, sota el nostrepunt de vista, no gaudeixen de lesgaranties d’equitat i igualtat d’o-

portunitats exigibles a dues empre-ses que són públiques, ni del con-trol de publicitat o la transparènciai objectivitat necessàries per a res-pectar el dret dels ciutadans a acce-dir a una ocupació pública pelsseus mèrits propis, sent molts par-ticipants objecte de burla per part,tant dels responsables d’aquestesempreses com dels sindicats majo-ritaris, els quals estan gestionantconjuntament, en absoluta i ver-gonyosa connivència clientelista,els mecanismes d’accés a un llocde treball.

A la CGT, que té representacióen els 2 comitès generals d’empre-sa, no se li va permetre estar pre-sent en la realització ni en la co-rrecció de les proves d’examen aADIF (el que sí van poder fer elsaltres sindicats) i a RENFE-Opera-dora s’han corregit els examens,sense estar-hi presents, la qual cosas’ha traduït d’una banda, queADIF no publica la relació dels re-sultats de les puntuacions i per l’al-tra, a RENFE-Operadora en unallista d’aprovats amb cognomsil·lustres, fills, cosins, amiguets,etc… vinculats a caps i sindicalis-tes de les dues empreses, podentser aquest el motiu pel qual ADIFno fa publica la relació de puntua-ció dels aspirants.CGT està portant a terme una sèried’actuacions jurídiques per a de-nunciar aquests fets, plantejant re-cursos d’alçada per combatreaquestes pràctiques mafioses. Unaltre fet determinant és queRENFE-Operadora està negant-sea rebre les impugnacions dels afec-tats per aquestes agressions inac-ceptables, obligant els participantsa dirigir-se al Ministeri de Fomentperquè la rebin, en una mostra mésde comportament antidemocràtic,a més d’il·legal, que diu molt dedeterminats "personatges" queestan gestionant el ferrocarril pú-blic amb els diners de tots els ciu-tadans. Les ofertes d’ocupació pú-blica han de ser un exemple deneteja i equitat, el contrari hauriade comportar les responsabilitatspolítiques i judicials a que haguéslloc.

Més informació:

www.sff-cgt.org/

Federació Comarcal CGT Anoia

La direcció de BCNonwovenscontinua amb la seva campan-

ya d’assetjament i pressió contrales treballadores que, fartes de lesseves condicions laborals, van de-cidir organitzar-se per defensar elsseus drets. A BCNonwovens, unafàbrica que està situada Sant Quin-

tí de Mediona, a la comarca de l'A-noia i realitza tovalloletes per a laneteja, compta amb una majoria dedones en plantilla i es treballa acinc torns, amb baixos sous i moltapressió,. En aquesta empresa elrespecte a les companyes és nul,sobretot per part de la direcció in-termèdia, amb subjectes que tenensobrenoms com "el metemano".

Al març de 2008 les treballado-res/s de BCNonwovens, fartes dela pèssima situació laboral que pa-teixen, van decidir organitzar-seamb la CGT per millorar les sevescondicions de treball i van comen-çar a reivindicar els seus drets, es-collint tres delegades del nostresindicat per a representar-les. Desde llavors, s’ha constat el fet que la

direcció ha incrementat encara mésla pressió que exerceix sobre elstreballadors.La resposta de la direcció ha estat

5 acomiadaments, inclosa una de-legada de personal, i múltiples bai-xes voluntàries, també incloent aaltra delegada. Per aquests motiusvan iniciar una campanya de soli-daritat amb les treballadores.

La direcció de BCNonwovens incrementa la pressió contra la CGT

QUI PAGA MANA

14 Catalunya. Setembre de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Secció Sindical CGT Unipost

Les assemblees de treballa-dors de l’empresa de reparti-ment de correu privat Uni-

post realitzades el 26 de juny en elsdiferents centres de treball a Barce-lona, Madrid, Sevilla, València, Sa-ragossa, Màlaga, Córdoba, Grana-da, Santander, Logronyo, etc., vandecidir desconvocar la vaga de treshores que va començar el 16 dejuny i que hagués durat fins al 15 dejuliol. Aquesta empresa es dedica ala distribució de correspondènciade clients com Telefònica, “laCaixa”, CajaMadrid i altres gransempreses. Les reivindicacions quevan dur a la vaga van ser:

- Equiparació progressiva delssalaris dels treballadors en les dife-rents ciutats de l’estat, es cobramenys en poblacions amb menyshabitants. En ciutats petites els sala-ris són de 600 o 700 euros, uns 500euros per sota de les grans ciutats.

- Manteniment del poder adquisi-tiu dels treballadors.

- Recuperació del poder adquisi-tiu perdut.

- Cobrament del 100% en casd’incapacitat temporal per malaltiacomuna.

L’acord al que es va arribar entrel’empresa i el comitè intercentres ique va permetre la desconvocatòriade la vaga i que es continués nego-

ciant el conveni col·lectiu, reculluna part important de les reivindi-cacions dels treballadors:

- Augment d’un 8 o 9 % en lesciutats amb menors salaris.

- Manteniment del poder adquisi-tiu en els pròxims tres anys.

- Pagament per l’empresa d’unapart de la incapacitat temporal permalaltia comuna.

- Pagament dels salaris dels diesen vaga.Unipost actualment té una plantillaaproximada de 2600 treballadors entot l’Estat espanyol, 500 dels qualsa Barcelona, amb una facturacióque s’ha incrementat any rere anydes de l’any 2004 i amb més de 500milions d’enviaments gestionats al’any i 15.000 empreses-clients.

La CGT signa el conveni2008-2009-2010

La secció sindical estatal de CGT aUnipost SA ha signat, juntamentamb la resta de sindicats, el II con-veni col·lectiu dels treballadors/esde l’empresa. La signatura va tenirlloc el dimecres 16 de juliol del2008 a Madrid. La vaga realitzadapel 95% dels treballadors/es va ser-vir per demostrar que la unitat vaser i és possible per a la consecuciódels objectius.La valoració que fa la CGT d’a-quest conveni és positiva, ja queuna part dels objectius que es plan-tejaven han estat aconseguits, totsno, està clar, però tenint en compteque aquest conveni estava plantejat

en els seus inicis des d’unes dife-rències importants millorarà algu-nes condicions pel que fa al primerconveni de Unipost. El més positiués que al final del conveni, al 2010s’hauran reduït els trams de 8 a 3 ique les diferències econòmiquesentre els trams s’han reduït, des deCGT sabem que no ha estat prou,però també ho hem dit moltes vega-des que el camí no serà curt ni fàcil.La CGT i els treballadors seguiranlluitant fins aconseguir els objectiusno assolits aquesta vegada. És veri-tat que queda un sabor agredolç,però malgrat tenir un membre a lataula d’un total d’11, s'ha insistitcom ningú per a aconseguir aquestobjectiu.En aquest conveni hi ha hagut im-

portants avanços pel que fa a la par-ticipació i decisió dels treballa-dors/es. Tots i totes han estat partí-ceps de la presa de decisions amesura que avançaven les negocia-cions i això és fonamental en unaempresa on hi ha una multitud decentres de treball amb realitats moltdiferents entre uns centres i altres.També s’han produït avanços im-portants en matèries que la CGT es-tablia en la seva plataforma, perexemple, en matèria de comple-ments per incapacitat temporal(baixa per malaltia) i en vacances,on s’estableixen 21 dies d’estiu(quan abans n’eren 15). Sobre totaixò és donarà més informació ambel conveni signat.Un altre aspecte positiu és que s’haaconseguit que als companys/esque van secundar la vaga no se’lsdescompti res del sou. A més, calagrair-los el suport a la vaga i haverentès que calia una demostració deforça davant la passivitat de l’em-presa durant la negociació.Per últim, dir que tots i totes hanaconseguit que no es “col·loqui” lajornada irregular i aquest és un altretriomf dels treballadors/es d’Uni-post i una aposta de la CGT en l’úl-tim tram de la negociació.

Més informació:www.cgtbarcelona.org/cgtuni-postbcn/

Desconvocades les mobilitzacions a Unipost després d’11 dies de vaga

Telefònica: nou conveni, nova decepcióSindicat Federal CGT Telefónica

España SAU

Es va signar el 2 de juliol el nouconveni de Telefònica (SAU)

per part dels sindicats CCOO iUGT i la coalició electoral STC(UTS-STC). La CGT havia lluitatdurant els últims quatre mesos per-què les pretensions de l’empresaquedessin rebaixades, tant en lataula de negociació com en les mo-bilitzacions diverses, vagues inclo-ses.

Telefònica pretenia substituir unmodel de classificació professionalsubjecte a una negociació perma-nent, almenys des de 1.990, per unmodel neoliberal basat en el fals es-lògan de "que ningú hi perdi" quel’única cosa que produiria és obrirencara més el ventall salarial i, pertant, una distribució de la massa sa-larial més dispersa i més injusta; amés, es proposava la jornada parti-da com a fórmula per conciliar lavida laboral i personal.Finalment, després de la pressiódels treballadors i els arguments dela nostra organització, la pretensióempresarial d’un nou model declassificació professional s’aparca,

una vegada més, en una taula deconveni de la qual la CGT segueixexclosa, sota l’aparença que es li-mitarà a l’elaboració d’estudis i in-formes per al debat. Una forma pocsubtil de “rentar” la il·legalitatd’una comissió com ja va declararrecentment el Tribunal Suprem.Les mobilitzacions de la plantillavan ser exemplars però silenciadespels mitjans de comunicació, desoï-des per l’empresa i criminalitzadesa última hora pels sindicats sig-nants. De les reivindicacions princi-pals dels treballadors, fins i tot lesrecollides en la Plataforma del Co-mitè Intercentres, tot just res. Haestat una lluita desigual, com sem-pre, en la qual no obstant això s'hanaconseguit rebaixar unes preten-sions de l’empresa que, de partida,eren desproporcionades.Aprofitant la implantació d’un noumodel de classificació basat ennomés tres grups professionals (se-gons l’art. 22 del ET els sistemes deCP poden ser-lo sobre la base decategories o grups i l’actual en Te-lefònica és de grups, subgrups i ca-tegories), volia trencar l’estructuradel salari fraccionant-lo en sou basemés complements; congelar-nos

l’antiguitat (de mitjana suposa unincrement d’un 1,8% anual entrebiennis i passades de categoria) i in-troduir un model d’avaluació de l’a-compliment i retribució variable.Com a remat, aplicar-nos la jornadapartida forçosa com mesura de con-ciliació de la vida laboral i perso-nal.

CCOO, UGT i la coalicióSTC – UTS accepten ladoble escala salarial Al final gairebé tot queda diferit aset taules, obertes a una futura ne-gociació però tancades a la partici-pació exclusiva dels signants i enles quals fins al 2010, si no es pro-rroga fins al 2012, es negociarantotes les seves pretensions. Totmenys la doble escala salarial, in-closa ja en el conveni (sous basesrebaixats entre un 25% i un 40%),que s’aplicarà als nous contractats:Telefònica s’ha compromès durantla vigència del conveni a crear 500ocupacions com a mínim, curiosa-ment una xifra similar a les jubila-cions forçoses d’aquí a 2012.Les concentracions, manifestacionsi aturades van tenir la participació

de milers de treballadors: un decada quatre van fer vaga en l’àmbitestatal, i en algunes províncies comNavarra es va arribar al 50% (desta-car també Catalunya, Galícia, Eus-kadi, Almería, Granada, Tenerife oMadrid). Les manifestacions a Ma-drid van ser multitudinàries, algunade les quals va arribar a concentrarprop de 3000 persones sense quecap mitjà de comunicació se'n fesressò, no en va Telefònica és el mi-llor dels seus clients i deixa en lesseves arques milions d’euros en pu-blicitat. Silenciats, però també cri-minalitzats pels propis sindicatsCCOO i UGT i la coalició electoralSTC (UTS-STC) que segueixen ig-norant que l’última concentració enel districte C (la ciutat de la teleco-municacions de Telefònica al nordde Madrid) va ser una ferma protes-ta per la imminent signatura delconveni col·lectiu.Tot queda obert en aquest conveni,precisament ara que ja comença anotar-se la greu crisi econòmica.Serà l’excusa perfecta per a flexibi-litzar, àdhuc més si cap, els mercatslaborals?. No trigaran molt a enge-gar la seva maquinària propagan-dística per a tractar de "convèncer-

nos" que cobrir les seves necessitatsmitjançant aquesta flexibilització(en el recent 37è Congrés del PSOEho denominen flexiseguretat) seràla solució perfecta a aquesta crisi ials nostres propis problemes.Durant un cicle de bonança econò-mica no han compartit els seus in-sultants beneficis econòmics però,ara no trigaran molt en "compartir"la reducció d’aquests mateixos be-neficis. El pitjor de tot és que con-vèncer als que duen la falsa etiquetade "agents socials" és molt fàcildoncs les seves estructures s’as-semblen més a les empresarials quea les dels treballadors els quals co-mencen a mostrar clarament el seurebuig cursant la seva baixa comafiliats.No hi ha d'haver enganys: davantles agressions empresarials l’únicaresposta possible són les mobilitza-cions i com s'ha posat de manifesten tota oportunitat, inclosa la passa-da junta d’accionistes, la CGTaposta per la mobilització de lesidees com de les persones quantesvegades sigui necessari.

Més informació:www.cgt.es/telecomunicaciones/

Catalunya. Setembre de 2008 15

TREBALL-ECONOMIA

Contra elsguetos per alsalumnesnouvinguts aReus i Vic

Secció d'Ensenyament de la CGTdel Camp de Tarragona

Des de la Secció d'Ensenya-ment de la CGT del Camp de

Tarragona, volem fer públic el nos-tre rebuig als anomenats “espais debenvinguda per a alumnes immi-grats o centres d'acolliment tempo-ral d'alumnes nouvinguts” que elDepartament d'Educació de la Ge-neralitat vol impulsar a Reus itambé a Vic com a projecte pilotper al curs vinent. En aquests cen-tres específics situats fora dels cen-tres educatius de primària i secun-dària, s'escolaritzaria, durant unperiode d'un any de durada com amàxim, els alumnes immigrats aca-bats d'arribar i que no tinguessinsuficients coneixements de català icastellà.

Des de la CGT considerem quela mesura és discriminatòria, fo-menta la desigualtat i contribueix aestigmatitzar el col·lectiu de perso-nes immigrades, a la vegada quedificulta la seva integració engrups-classe que esdevenen, a lapràctica, els millors integradors inormalitzadors que hi ha.

Demanem:

-Que es destinin els recursos i elprofessorat necessaris per al fun-cionament de les actuals aules d'a-collida a TOTS els centres públics(i que els privats anomenats con-certats facin el mateix), dotant-lesde professionals especialitzats, pe-dagògicament preparats i amb co-neixements suficients de llengua.

-Que hi hagi una millor coordi-nació, interna en els centres, i ex-terna a nivell de l'Ajuntament i elDepartament d'Educació, per ga-rantir el dret a l'escolarització delsalumnes nouvinguts arreu.

-Que es retiri un pla pilot delqual no se n'ha definit a pocs mesosvista el com, on, quan i qui el por-tarà a terme, un pla en el qual nos'han tingut en compte els claustresdels centres educatius, els sindicatsdel sector ni tots els agents impli-cats.

-Que es tracti a les persones nou-vingudes com a ciutadans de lanostra ciutat que són i no com asubjectes d'experiments basats enguetos-laboratori, i que es respectinels seus drets.

Reclamem que s'aturi aquest dis-barat pedagògic i social que contra-diu tots els esforços que estàn fenttreballadors socials, entitats, docentsi la societat en general per la convi-vència entre tots els ciutadans.

Col·lectiu Catalunya i FEMEC-CGT

Uns 250 treballadors de laplanta de ACC Spain aCervera (Lleida) i a Sant

Quirze del Vallès (Barcelona) esvan manifestar el 22 de juliol pelcentre de Barcelona, convocats perCGT, CCOO i UGT, per protestarcontra el tancament de les plantesde l'empresa a Cervera i Sant Quir-ze del Vallès. Els plans d'ACCSpain comporten el tancament d'a-questa instal·lació a la comarca dela Segarra, que dóna feina a unes180 persones, entre fixos i even-tuals, i la eliminació d'una seixan-tena de treballadors de la fàbricavallesana. La manifestació vatranscórrer entre la plaça Urqui-naona i la plaça Sant Jaume, onuna delegació de la plantilla va en-trar al Palau de la Generalitat perlliurar un manifest en contra deltancament de la fàbrica dirigit alconseller d'Innovació, Universitatsi Empresa de la Generalitat, JosepHuguet.Dos autocars van desplaçar a granpart dels manifestants des de Cer-vera, coincidint amb les dues jor-nades de vaga convocades pels sin-dicats a la fàbrica. A lamobilització es va sumar la planti-lla de la factoria que l'empresa té aSant Quirze, on la direcció ha pre-sentat un expedient de regulació de

d'ocupació (ERO) que afecta a uns60 treballadors. Després de la ma-nifestació, els representants de laplantilla han mantingut una reunióde mediació a la seu del Departa-ment de Treball per expressar laseva posició contrària als plans declausura de la planta de Cervera.Un centenar de treballadors s'ha-vien manifestat el 21 de juliol aCervera per protestar pel tanca-ment de la fàbrica, anunciat per afinal d'any, i exigir compensacionsjustes.Els treballadors reclamen una sor-tida laboral a tots els treballadorsque podria passar per la instal·laciód'alguna altra empresa si finalmentmarxa ACC Spain de Cervera i

Sant Quirze. En aquest sentit, elssindicats temen que el cessamentde l'activitat a Cervera sigui el pre-ludi d'un tancament progressiu dela planta de Sant Quirze, on els tre-balladors han fet grans esforçoscom la congelació salarial per aconservar el seu lloc de treball i as-segurar la viabilitat.En el cas de Lleida la situació ésmés complicada encara ja queACC Spain va iniciar allí la sevaactivitat en les instal·lacions del'antiga fàbrica Lear fa quatre anysamb promeses que hauria projec-tes, i ara els treballadors acomia-dats no tenen antiguitat que perme-ti arribar a acords satisfactoris. Nohi ha motius per a tancar una facto-

ria que és nova i funciona de formaestable, i a més sense proposar unaalternativa de continuïtat industriali permanència dels gairebé 200llocs de treball a Cervera.Des de la seva implantació a Cer-vera a l'octubre del 2003, ACCSpain no ha passat pels seus mi-llors moments. Al juny del 2005l'empresa va haver de realitzar unareducció de capital per a equili-brar-lo amb el valor del seu patri-moni comptable, a causa de lespèrdues acumulades fins al mo-ment. Posteriorment, al novembred'aquell mateix any, va demanar ala Generalitat que l'ajudés recla-mant una injecció de 50 milionsd'euros extra amb l’objectiu demantenir els seus centres de tre-ball. Des de llavors, la seva situaciótampoc s'ha consolidat. La direccióde la companyia de compressorsper a la refrigeració va anunciar elmes de juny que la caiguda de lademanda davant la conjuntura eco-nòmica de recessió obligava a ces-sar l'activitat i reduir la plantilla aSant Quirze.Finalitzat el període de consultesde l'expedient de regulació d’ocu-pació d’ACC Spain, dels tres sindi-cats presentes en els comitès d'em-presa (CGT, UGT i CCOO), laCGT va ser l'únic sindicat que vapresentar un contrainforme al EROoficial que havia estat presentat perl'empresa.

ACC Spain: repajudes milionàries de la

Generalitat i ara vol tancar

Mobilitzacions de la plantilla de l’escola bressol municipal "MonPetit" d’Abrera

Federació Comarcal del BaixLlobregat CGT

El dijous 15 de maig, les profes-sores i les educadores infantils

de l’escola bressol Mon Petit,guarderia municipal d’Abrera, vanfer vaga. El 5 de maig havien tin-gut la primera reunió de negocia-ció amb l’empresa i l’Ajuntament.En aquesta reunió es va acordarque es posposa la vaga del dijousanterior a canvi d’una propostaeconòmica durant aquella setmana.Després d’haver donat la seva pro-posta econòmica, que no era altraque la promesa que havien fet elsregidors d’Ensenyament de l’A-juntament al setembre de 2006,que és de 1.500 euros bruts/anualsper a les auxiliars i de 2.000 eurosbruts/anuals per a les tutores, no hiva haver cap proposta econòmicadurant aquella setmana.El dimarts 13 de maig, a la segona

reunió de conciliació, l’empresa varealitzar la seva proposta econòmi-ca, que va ser de l’IPC + 1% el2008 i 2009. És a dir, una propostareal de només l’1% ja què l’IPC ésun dret que totes tenim per conve-ni. Com és lògic, l’assemblea detreballadores no va acceptar aques-ta proposta perquè la consideraveninsuficient respecte a la promesarealitzada en el seu moment. És peraixò, que es va continuar endavantamb la convocatòria de vaga,acompanyada d'una marxa de l'es-cola bressol fins l'Ajuntament el 15de maig i una concentració davantl'Ajuntament el dia 16, per exigirque l'empresa concessionària, “Ini-ciatives i programes”, a més de re-collir els beneficis, assumís la sevaresponsabilitat social i es compro-metés a buscar un acord en el qualpagar a les seves treballadores elque dignament guanyen amb el seutreball diari.

Com que l'empresa seguia ignorantles reivindicacions laborals, es vaconvocar una nova vaga des del 8de maig en jornades alternes i per al'11 de juny una manifestació pelscarrers d'Abrera. Es reclamava unensenyament de qualitat i un salaridigne per les treballadores de l’es-cola bressol municipal "MonPetit". Finalment, però, desprésd'arribar a un acord satisfactoriamb l'empresa i l'ajuntament, lavaga i la manifestació van ser des-convocades el 10 de juny desprésde realitzar una assemblea de tre-balladors/es en que es va ratificarl'acord que s’acabava d’aconse-guir.L’acord recull, entre uns altres, elssegüents punts:

- Paga extra, per dedicació, per atotes les categories en el mes demarç. Per a l’any 2008 aquestapaga s’abonarà en el mes de juliol.

- Reconeixement de la titulació

de magisteri amb una paga anualde 300 euros.

- Les treballadores auxiliars pas-sen a la categoria d’assistent infan-til.

- Revisió de l’IPC real al generper als següents anys.La CGT agraeix a les companyesla seva actitud en aquest llarg con-flicte i les felicita per aquest acordque interpreta, no com el final, sinócom el principi d’una nova etapade relacions laborals entre les edu-cadores, que treballen per una edu-cació pública de qualitat, i l’admi-nistració, que hagués de teniraquest mateix objectiu. Les bonescondicions educatives van unides,sense cap dubte, a les bones condi-cions laborals de les educadores.Paral·lelament, la CGT va guanyarles eleccions sindicals a les guarde-ries Mon Petit d'Abrera i Camí delBosc de Montcada, aconseguint lestres delegades que s'escollien.

OPINIÓ

16 Catalunya. Setembre de 2008

TREBALL-ECONOMIA

Federació de Sanitat CGTCatalunya

Després de tots els actes quees van muntar per celebrarel “25 Aniversari del ICS”,

uns actes, per cert, per lluir la carabonica, amable i còmoda de l’ICS,la ressaca va retornar la crua realitatdel dia a dia. Tot segueix igual.Com a rèplica, el sindicat de Sanitatde CGT Barcelona va convocar unaconcentració i un sopar alternatiu aBarcelona el 27 de juny, al costat del’anella olímpica de Montjuïc, endefensa de la sanitat pública.El govern tripartit va assumir en elPacte del Tinell, el compromís demillorar les condicions assistencialsi de treball en la sanitat. A pesar demanifestar a la premsa que farienmés hospitals i serveis d’atencióprimària, la realitat és cada vegadamés precària. La precarització enles contractacions i en les condi-cions de treball (hi ha entre un 25 oun 30 % de precaris entre interins ieventuals, d’un total de 40.000 tre-balladors), amortitzacions de places(s’amortitzen 3 de cada 4 places),l’augment de la “productivitat” acanvi de cobrar incentius per objec-tius, els canvis d’horaris (implanta-ció paulatina de la jornada partidaen molts serveis...), l’augment del’horari laboral en el torn de nit, lafalta de transparència en la borsa detreball, la falta de promoció interna,el baix sou, la mort anunciada perfalta d’inversions en els serveis demanteniment, bugaderia, etc. per talde justificar la seva privatització.A tall d’exemple, recentment s’haprivatitzat el servei de bugaderia del’Hospital de la Vall d´Hebron (comho va ser en el seu moment el Ser-vei de Neteja, Banc de Sang, pàr-quings, així com el servei de cuinade molts hospitals), i segueix i se-gueix el rosari de privatitzacions.Són senyals de la voluntat políticade la direcció del ICS i de la conse-llera Marina Geli al capdavant, d’a-cabar amb el dret a la salut com undret bàsic de la ciutadania, conquis-tada al llarg de moltes lluites delmoviment obrer. Condicions ques’agreujaran encara més si cap, (enel 2006 el 40 % del pressupost sani-tari públic ja es dedicava a concertsprivats), amb l’aprovació fa un anyper part del tripartit “d’esquerres”de la Llei per a convertir l’ICS enuna Empresa Pública, és a dir, passaa ser un proveïdor més d’assistènciasanitària, subjecte al dret privat iperdent la titularitat dels serveis sa-nitaris de la Seguretat Social a Ca-talunya (amb capacitat d’endeuta-ment i no sotmès a intervencióprèvia).Això suposarà el cop definitiu a lasanitat pública a Catalunya i permetper primera vegada a les empreses

privades entrar a gestionar directa-ment parcel·les del Sistema Nacio-nal de Salut, sense intermediacions,apareixent per primera vegada coma objectiu l’ànim de lucre. Laboral-ment s’opta per un model laboralenfront de l’estatutari. Abans de lareforma del ICS, s’han anat privatit-zant, de manera paulatina, moltsserveis, ara amb la nova reforma totel servei sanitari serà privatitzable,es podran prendre mesures mercan-tilistes convertint la sanitat en ungran negoci. Així mateix es tancaràtota possibilitat d’acabar amb el30% de precarietat laboral existenten l’actualitat.Per a la CGT està clar que volenprivatitzar el Sistema Sanitari Pú-blic, i precaritzar encara més lescondicions laborals. Tots aqueststemes són els que s’haurien d’havertractat si s’hagués impulsat undebat obert i participatiu. Perquèsón en definitiva els temes que afec-ten més directament els treballadorsi els usuaris.Des de la CGT aposta per la defen-sa de la sanitat pública, una sanitatde qualitat i gestió pública, en laqual es destinin mes pressupostosque els actuals. Per això s’està encontra de la reconversió de l’ICS enempresa pública, per això estem encontra de la precarietat i la laboralit-zació de les places. Es demanemplaces estatutàries ja. La CGT con-tinua amb el compromís d’infor-mar, debatre i mobilitzar als afec-tats per la reforma del ICS.

Què es pot fer?

És urgent reaccionar contra elsatacs que s’estan produint contra lescondicions laborals i contra la qua-litat assistencial. Les reivindica-cions que haurien de formular-seserien les següents:

1 . No a la privatització de la sa-nitat publica. Amb l'aprovació fa unany per part del tripartitt “d'esque-rres” de la llei per a convertir l'ICSen una empresa pública, en realitataquesta “reforma sanitària” quevolen imposar, l'única cosa que hafet és donar una cobertura legal igeneralitzar un procés que ja duutemps aplicant-se de forma paulati-

na, parcel·lada, solapada i en altrescasos obertament en totes les insti-tucions sanitàries de l'ICS. Noméscal veure el que està succeint entotes les institucions sanitàries del'ICS en major o menor grau, per aentendre el que aquesta succeint icap a on ens encamina aquest pro-cés: la mort anunciada per faltad'inversions en els serveis de man-teniment, bugaderia... per tal de jus-tificar la seva privatització.

2 . No a la precarietat laboral, es-tatutaris ja! prou de contractes pre-caris al personal suplent. L'ICS estàple de contractacions eventuals quesón utilitzades per a donar cobertu-ra a càrregues de treball fixes i habi-tuals. L'administració ha d'abando-nar tota aquesta estratègiaprecaritzadora i crear el nombre su-ficient de places capaç de donar co-bertura a totes les necessitats de tre-ball ordinàries de la nostra sanitatpública.

3 . No a la centralització de laborsa laboral - transparència. Elpacte de la nova borsa de treball delICS, signat per administració i elssindicats UGT, CCOO i SATSE és,potser, el pitjor que ens ha passat alstreballadors de l'ICS en tota la sevahistòria. La seva centralizació, elcontrol exclusiu del seu funciona-ment per part de la pròpia adminis-tració i dels tres únics sindicats sig-nants, l'extinció de la circular 9/90,l'autonomia donada a les direccionsper a decidir sobre la utilització dels“perfils” (tant en la borsa de treballcom en el moviment intern) i per apuntuar amb criteris absolutamentsubjectius ni més ni menys que el50% de la nota final dels treballa-dors inscrits en la borsa, donen al'administració el poder total i ex-cloure, com en les empreses priva-des, a qui per qualsevol motiu elsmolesti.

4. Per una carrera professionalper a tots, inclosos els interins, idigna per a totes les categories pro-fessionals.

5. Reconeixement professionaldels tècnics sanitaris i auxiliars d'in-fermeria per a aconseguir homolo-gar les seves titulacions a nivell eu-ropeu.

6. DPO’s equitatius per a tot el

personal. Els treballadors del ICStenim un sou base de vergonya, elqual servirà en un futur per al càlculde les nostres jubilacions. No obs-tant això, l'administració i els sindi-cats UGT, CCOO i CATAC vanacordar estendre els DPO’s, un delscomplements variables que de certaforma contribueix a què el nostresou base es perpetuï com miserable,a totes les categories professionals.Però no a tots els treballadors,doncs l'acord està ple de clàusulesd'exclusió.

7. Solapament d'horaris retribuït.L'ICS no té en compte la necessitatd'un temps de trobada entre el pro-fessional que passa el parte i el queel rep, cosa que fa que coincideixil'horari laboral de l'inici de la jorna-da d'un torn amb el del final del tornanterior. Les infermeres i auxiliarsd'infermeria dels hospitals de l'ICS,dirigides per la seva moral personali per la deontologia professional,busquen garantir la seguretat delspacients al seu càrrec quedant-se apassar el parte fora de la seva jorna-da laboral. Això determina que rea-litzin un important excés de jornadaanual que no els és reconegut, retri-buït o recompensat, la qual cosa voldir que treballen gratis moltes horesa l'any.

8. Càrregues de treball dignes.Cada vegada més, l'enfocament pri-vatitzador de la nova gestió de l'ICSve imposant uns models que sem-blen tenir molt en compte les xifresi molt poc la qualitat assistencial.Així, sovint ens trobem amb càrre-gues de treball abusives per als tre-balladors i de risc per als pacients.L'alternativa està en la mobilitzacióper a imposar al govern mesures afavor d'una sanitat pública, gratuïtai de qualitat, d'un increment delspressupostos i unes condicions la-borals i salarials dignes. Per a CGTtotes aquestes iniciatives servirienper a començar a conscienciar delperill que comporta la privatitzacióde la sanitat pública. Per això calcontinuar i aprofundir en aquestcamí en la lluita per una sanitat pú-blica, gratuïta i de qualitat.

Més informació:

www.cgtsanitat.org

La cara dura dels vint-i-cinc anys de l’ICS

Nova sanció aParcs i Jardinsde Barcelonaper contracteen frau de llei

Secció Sindical CGT Parcs iJardins de Barcelona

Després de la condemna del Tri-bunal Superior de Justícia de

Catalunya (TSJC) a l’Ajuntamentde Barcelona a pagar 60.000 eurosper la contractació en frau de lleique va fer l’Institut Municipal deParcs i Jardins l’estiu de l’any2004, i que va afectar a 41 perso-nes, a les quals van contractar demanera interina per al període devacances.Encara que el temps del contracteque van complir va resultar ser su-perior al període de vacances que,en principi, substituïen. D’aqueststreballadors afectats, cinc van deci-dir presentar la denúncia i el TSJCels va donar la raó, després de des-estimar el recurs de cassació quehavia presentat Parcs i Jardins.Les indemnitzacions que ha hagutde pagar, els salaris de tramitació iles despeses judicials, a representata Parcs i Jardins una despesa eco-nòmica total que s’acosta als60.000 eurosAra, Inspecció de Treball, desprésde sol·licitar la CGT nova actuació,ha proposat una sanció contral’Institut Municipal de 1592’53euros per treballador/a, és a dir7962’65 euros.

Per més informació:malesherbes.blogspot.com/

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2008 17

Tema del mesLA ‘FEBRE’ DE LA CRISI FA ANUNCIAR ONZE ERO EN QUINZE DIES

Allau d’acomiadamentsLaia Alsina Garrido (“Directa”)

En els primers quinze dies del

mes de juliol almenys onze

empreses van anunciar aco-

miadaments a Catalunya. Es tracta

de més d’un miler llarg de perso-

nes de sectors molt diversos a les

quals cal sumar les afectades al

nostre territori per la decisió d’Spai-

nair de fer fora una part important

de la plantilla, que rondava les

1.100. Però aquestes dades afec-

ten només a les persones amb una

situació laboral regular I posen de

manifest que pràcticament hi ha

hagut un anunci d’expedient de re-

gulació d’ocupació (ERO) per dia.

Però aquest fet no és nou. Des

de que la paraula ‘crisi’ ha comen-

çat a repetir-se una i altra vegada,

les empreses han vist en els aco-

miadaments la menar d’evitar-la.

Segons dades del departament de

Treball de la Generalitat, el mes de

juny passat es van presentar 43 ex-

pedients de regulació d’ocupació

que afectaven a més de 11.200

persones. El mateix mes de l’any

passat, n’hi havia més de 500 afec-

tades per 22 expedients.

També el mes de juliol del 2007

és prou rellevant. Segons les ma-

teixes fonts, hi hagué 24 ERO que

implicaven poc més d’un miler de

persones. Enguany, en quinze

dies, ja s’ha superat aquesta xifra.

Finalment, les dades anuals

tampoc són massa esperançado-

res, perquè en el que portem d’any

ja es parla de 14.700 possibles

acomiadaments, mentre en tot el

2007 la xifra era de 21.000. En-

guany, els sectors que han quedat

més afectats són la indústria i els

serveis. En tercer lloc està la cons-

trucció.

Des del gener de 2005 al 30 de

juny d’enguany , a Catalunya s’ha

optat per més de 1.300 ERO que

afectaven 59.000 persones

Onze anuncisd’acomiadament

Són diverses les empreses que

des que ha començat el mes de ju-

liol s’han sumat a anunciar que

acomiadaran part de la plantilla.

Segons ha transcendit als mitjans,

es tracta de Roca, Simon, Indo,

Instal·lacions CAT, ACC Spain,

Spanair, Tallers Casals, Pirelli, Vitri

Electro-Metalúrgica, Vado i Ficosa.

Roca: 70 personesLa fabricant de sanitaris I aixetes

ha anunciat que acomiadarà una

setantena de persones a Gavà i

Barcelona. El motiu, diuen, és la

crisi immobiliària, ja que si es frena

la construcció, les empreses que

subministren material per a l’habi-

tatge es veuen afectades.

Simon: 80 personesEspecialitzada en petit material

elèctric, Simon diu que ha de fer

fora 80 persones de la planta de

Barcelona per poder tirar endavant.

La crisi en el sector de la construc-

ció torna a ser l’argument. La plan-

tilla s’ha manifestat es diverses

ocasions denunciant que no s’ha

reduït la feina, sinó que l’empresa

aposta per la deslocalització. Afe-

geixen que Simon pot acabar l’any

amb 380 milions d’euros de benefi-

cis.

Indo: 100 personesLa fàbrica de material òptic vol fer

for a un centenar de persones de la

planta que hi ha a Vilafant. En

aquesta ocasió, el motiu és la des-

localització ja que la fabricació de

lents es trasllada a Tailàndia. Els

acomiadaments s’han pactat per-

sona per persona i 44 ja han deixat

la feina.

Instal·lacions CAT: 25persones

L'empresa d'instal·lacions elèctri-

ques i de fontaneria de Salt ha pre-

sentat un concurs de creditors al

Jutjat Mercantil de Girona per aco-

miadar 25 dels 39 treballadors que

té en plantilla. De nou, la crisi en la

construcció n’és un dels argu-

ments. L’altre, són els deutes. El

mateix propietari també ha aco-

miadat nou treballadors més en

una empresa que té a Anglès.

ACC Spain: 183personesLa plantilla d’ACC Spain ha sortit alcarrer per protestar contra eltancament de la planta quel’empresa de fabricació decompressors té a Cervera. Lamajor part de les personesafectades per l’ERO són dones. El

comitè d’empresa assegura que lamultinacional va rebre unasubvenció del govern d'uns centmilions d'euros per adequar lesnaus que anteriorment havienestat ocupades per ladesapareguda Lear. Un 70% de laplantilla prové d’aquesta darreraempresa. ACC té una altra planta aSant Quirze del Vallès on tambés’amenaça amb acomiadaments.

Tallers Casals: 70persones

L’empresa vol acomiadar el 70 per

cent de la plantilla que l’acusa

d’optar per la deslocalització a la

Xina. L’empresa, situada a Ripoll,

es dedica a la producció de manu-

factures i petites eines.

Pirelli:280 personesLa multinacional italiana s’escuda

en la situació econòmica per no

obrir una nova planta al Bages i fer

fora 280 persones de la fàbrica de

pneumàtics que té a Manresa. El

comitè d’empresa no dóna credibi-

litat a les dades de pèrdues que

al·lega Pirelli.

Vitri Electro-Metalúrgica: 42persones

La fàbrica de Torelló pot perdre gai-

rebé la meitat de la plantilla. El

motiu de l’empresa de casquets de

bombetes i de fluorscents és la re-

ducció de feina mentre el comitè

d’empresa ho relaciona amb la

nova planta que ha posat en marxa

a Eslovàquia.

Vado: 45 personesLa plantilla de Sant Pere de Ribes

ja ha fet vaga per l’ERO presentat

per l’empresa. Vado es dedica al

moble i la decoració.

Ficosa: 115 personesTanca la planta de Rubí i diu que

vol recol·locar part de la plantilla a

d’altres fàbriques que la multinacio-

nal té a Catalunya. Es dedica a la

injecció de plàstic per a la fabrica-

ció de viseres parasol per als auto-

mòbils.

Spanair: 1.100 al’Estat espanyolEncara falta concretar quantespersones seran acomiadades acada territori. La companyia diuque té l’objectiu d’afrontar la crisique pateix el conjunt del sector aeria causa de l'escalada del preu delcombustible i la caiguda de lademanda. A les Illes Balears potafectar més de 300 persones.

El traspàs de laInspecció de Treballa Catalunya

Moisès Rial (www.llibertats.cat)

Tenim ja confirmada que la Comissó bi-

lateral Estat-Generalitat ha aprovat el

traspàs de la Inspecció de Treball i dels

permisos inicials de treball d’estran-

gers. El traspàs es farà pel juny del

2009, quan era un tema discutit ja al

gener del 2008, al qual hi van posar pals

les rodes les cúpules sindicals de

CCOO i UGT estatals i, com passa en

tots els àmbits socioeconòmics, l’Estat

es resisteix a retornar marc competen-

cial, i perpetua l’espoli fiscal, salarial i

de sinistralitat, encara que s’empitjori la

situació actual, ja que amb dades del

mateix Departament de Treball de la Ge-

neralitat de Catalunya a la feina hi ha

hagut 1.142 morts en horari laboral més

1.360.514 d’accidents lleus i greus.

Les dades parlen per si mateixes:

Quant a accidents lleus: any 2000

(181.755 accidentats); 2001 (187.045);

2002 (181.958); 2003 (168.293); 2004

(155.852); 2005 (151.149); 2006

(161.586); 2007 (159.676), que fan un

total de 1.347.314 accidents lleus en 8

anys, una epidèmia silenciada.

I si parlem d’accidents greus: any

2000 (1.487 accidents); 2001 (1.700);

2002 (1.685); 2003 (1.601); 2004 (1.620);

2005 (1.423); 2006 (1.250); i 2007 (1.292)

que donen un total de 12.058 accidents

greus en 8 anys.

I el resultat més nefast són els mor-

tals: any 2000 (151 morts); 2001 (155);

2002 (186); 2003 (151); 2004 (149); 2005

(102); 2006 (143); 2007 (105) que fan

1.142 persones mortes en horari laboral

a Catalunya els 8 darrers anys.

Aquesta epidèmia social, si tenim en

compte que a Catalunya a 1 de gener

del 2008 érem 7.354.441 habitants cen-

sats, en el supòsit que els accidents

fossin únics (que malauradament no és

el cas), corregit per l’evolució a l’alça de

la població, donaria que un 18,49% de la

població catalana hauria patit algun

tipus d’accident laboral.

Ara cal esperar la creació de l’Agèn-

cia d’Inspecció de Treball immediata-

ment i el ple desplegament que eixam-

pli i garanteixi unes relacions laborals

amb condicions dignes, que passa per

assumir el 100% dels 240 inspectors i

subsinspectors de Catalunya i els 150

agents de suport que hi ha, i sobretot la

reunió que l’administració catalana i

l’espanyola s’han fixat per l’octubre vi-

nent que detalli el règim econòmic, de

funcionaris (170.2) i respecti el que

marca l’estatut retallat a l’article 170:

que ens doti de l’execució de les qualifi-

cacions professionals, la negociació

col·lectiva i el registre dels convenis

col·lectius de treball, i les relacions la-

borals per fixar convenis marc a Cata-

lunya, davant inacció en aquest sentit

pel Consell de Relacions Laborals de

Catalunya.

Cal que el traspàs nou reforci el marc

català de relacions laborals, i no ens

converteixi en una simple gestora de

l´administració de l’Estat, i avancem

més enllà de l’esquifit marc legal.

> OPINIÓ

OPINIÓ: Acomiadaments

Bruno Valtueña Sánchez,secretari general CGT

Catalunya

Des de principi de juliol, les no-

tícies d'economia van desgra-

nant l'eliminació de llocs de

treball: Roca, Indo, ACC, Spai-

nair, Pirell… La xifra total d'atu-

rats el juny es va situar en

2.390.424 persones, la plena

ocupació s'allunya.

Els arguments dels empre-

saris es repeteixen, competiti-

vitat, rendibilitat, globalització,

ara ven la pujada del petroli i el

baix consum; semblen les víc-

times de la situació, però les

víctimes reals són els acomia-

dats. Des de la política parla-

mentària, i des del "sindicalis-

me majoritari", no es qüestio-

nen els seus arguments. No hi

ha oposició real, la solució

passa per vendre més car el

lloc de treball i poc més.

Aquesta actitud sempre

porta al mateix, més acomiada-

ments i més precarietat, als

treballadors ens interessa can-

viar aquesta situació. Si claudi-

quem les setmanes de 65

hores estaran més a prop per a

tots. Per impedir-ho hem de re-

construir un sindicalisme ferm

en la defensa dels llocs de tre-

ball i transformador de la so-

cietat.

Col·lectiu Catalunya

L'entrevista d'aquest número

cent la fem al company Manel

Màrquez, historiador, afiliat a la

CGT de Catalunya i membre del pro-

jecte contrainformatiu telemàtic Kaos

en la Red (http://kaosenlared.net).

-Explica'ns una mica que és el projec-

te pels profans i per a la gent que no

es connecta habitualment a internet..

-Bé, el projecte de Kaos en la Red neixl'any 2001 i té el seu orígen a RàdioKaos, que es va fundar a Terrassa l'any1987. Llavors, l'objectiu que teníem alsanys vuitanta i noranta era donar la pa-raula a la gent. Neix a l'escalfor de tota lamoguda contra l'OTAN i és un elementrevulsiu molt important a la ciutat.

De la gent que va muntar Ràdio Kaosen sortirà un grup de gent cap al 97-98que tenia la idea que calia fer un altremitjà. I cap a l'any 2000 és quan totaaquesta història de noves formes de co-municació pren cos. I com sempre haví-em fet i vam continuar fent, vam apren-dre a utilitzar les tecnologies d'aquellmoment. Vam aprendre a programar lespàgines, que al començament eren sen-zilletes, per no dependre de ningú, vamcercar un servidor també a nivell localper no dependre de ningú. I vam comen-çar a fer la pàgina, destinada al comen-çament bàsicament a "anàlisi de la co-municació": reflectir com els mitjans decomunicació manipulaven, de quinaforma... D'aquesta idea original ens vamadonar que calia repetir l'esquema deRàdio Kaos, de donar veu a la gent no latenia.

Tot això era en un format molt clàssic,html, que ens permetia unes funcionali-tats que en aquell moment vam conside-

rar acceptables. Encara no era un mitjàde comunicació alternatiu. Encara està-vem donant voltes a com funcionar, desd'un punt de vista tècnic. Si nosaltres enshaguéssim dedicat a fer només "anàliside la comunicació", que si el Chomsky ital, això no hauria arribat a la gent, potser gratificant per a nosaltres, però en re-alitat no éra útil per la gent, té una voladamolt limitada.

A partir del moment de les consultescontra la guerra que es van fer a Terras-sa, va ser quan decidim convertir el queera un espai de reflexió en una cosa mésseriosa. I això va ser a partir del 2002.Les idees de fons continuaven sent lesmateixes que a la ràdio: tenir la finestraoberta a la gent amb el nou disseny de lapàgina.

És a dir, totes les qüestions ideològi-ques, totes les qüestions de com volemque sigui la pàgina, tindran una transla-ció en la part tècnica. La tècnica sempreestarà a Kaos al servei de la ideologia, alservei de com i què volem fer la comuni-cació.

A partir del 2002-2003, hi ha tot unprocés nou d'incorporació de noves per-sones i de noves tecnologies. És el php iés el que anomenem Kaos 2.0. És a dir,la gent pot penjar la seva informació, potcomentar les notícies, pot dir-hi la seva.Vam arreplegar els tres models de websque hi havia. D'una banda, teníem unweb molt intel·lectualitzat que era "Rebe-lión" (http://rebelion.org), un web d'anàli-si polític. Incorporàvem a la pàgina tex-tos que tenen una durabilitat llarga, lapart diguéssim reflexiva.

D'altra banda, teníem l'experiència decompanys que van nàixer pràcticamental mateix temps que nosaltres, de la gentd'Indymedia (http://barcelona.indyme-dia.org) o la gent de La Haine (http://la-haine.org). Aquí el nostre format era

semblant al d'ells, que la gent poguéspublicar i comentar notícies. Però intro-duïm un element nou, que és més sem-blant al que estava fent la gent de LaHaine: un conjunt de col·laboradors téaccés a publicar a un espai determinatdel web, a la zona central.

I quina és la ideologia de fons quemou a Kaos en la Red en tot moment?Doncs és la confluència de totes les for-ces d'esquerra anticapitalista. Hem vistque l'única manera d'endegar i de tirarendavant activitats que puguin ser inte-ressants i que puguin ser útils als treba-lladors i treballadores i a les classes po-pulars és fer-ho de forma unitària.Reforçar el que els uneix, obviar el queens divideix i a partir d'aquí poder, cadavegada més, anar arreplegant gent en-torn a tot el que siguin forces anticapita-listes.Volem reforçar tot el treball quefacin les organitzacions de forma unità-ria. Treure a la llum pública totes les llui-tes que la gent endegui i, si són unità-ries, encara més.-I llavors com feu aquest salt de les

dues mil visites diàries a les trenta mil

visites diàries? Què ha passat aquí?

-Doncs que hem creat tota una estructu-ra informàtica interna que ha donat unaempenta molt forta a la pàgina.-...llistes de correu, wikis?

-...llistes de correu i estructures internesde retro-alimentació de la pàgina quehan fet un efecte multiplicador.

Per exemple, entres en una notícia,fas un comentari i jo què faig amb aques-ta notícia? Hi poso les relacionades, ésun efecte multiplicador. I això és un in-vent intern nostre. És a dir, tot això sor-geix de pensar-ho i l'informàtic fer-ho. Nonomés pensa l'informàtic, que sí, que ésmolt intel·ligent, sinó que és la intel·li-gència col·lectiva de tots.-...el disseny col·lectiu previ al treball

de l'informàtic...

-Sí, aquí es tracta com sempre de pen-sar, i quan pensem, pensem tots. Però elnucli dur aquell que hem tingut sempre,ha pensat una sèrie de coses, i la forçaés que l'informàtic ha estat capaç detraslladar-les a la pràctica. Sinó ell, altragent, perquè darrere nostre hi ha ungrup d'informàtics potent.-El què se'n diu la intel·ligència

col·lectiva.

-Exactament. Hi ha també tot un procésde lligar contactes amb diferents organit-zacions. Apropar-nos a la gent de laCNT, de la CGT..., quan ens truquen iens diuen "no, és que això no està bé",es corregeix, es canvia; i així una peruna amb totes les organitzacions que fanservir el nostre web. Així s'adonen que

no tenim com a objectiu controlar ningú.L'objectiu que tenim nosaltres és donarun servei a totes aquestes organitza-cions i persones revolucionàries antica-pitalistes. Que tinguin un espai per poderexpressar les seves lluites i idees.

Molta gent té accés directament a lescentrals, la gent de CGT, la gent de CNTi la gent d'altres organitzacions i movi-ments socials. Els partits polítics el tenenmés limitat, en principi ara mateix ja no hiha cap partit polític que hi tingui aquestaccés.

Quan tenim tot això quadrat, amb dife-rents organitzacions i moviments socials,tirem endavant un altre nou projecte. Éstot el tema dels especials. On centrem lanostra força? Al moviment obrer. Unexemple, en el cas de la vaga de Seat hiha la publicació de la llista d'acomiadats.La CGT la té i li demanem si la podemfer pública, la CGT la fa pública també a

la seva pàgina i nosaltres la publiquem ala nostra. La nostra pàgina es converteixen un dels elements clau d'informació enaquest conflicte. En aquell moment, la di-fusió d'aquesta llista fa que arribem jagairebé a les 20.000 entrades diàries omés. La gent entrava per veure si estavaacomiadada o no.Va arribar un punt queaquell espai va tornar-se un lloc on lagent es deia les coses, les comentava.Evidentment que hi havia gent que en-trava allà per atacar el sindicalisme revo-lucionari, evidentment que hi havia gentque entrava allà a fer mal, però nosal-tres, com que teníem control sobre això,podíem controlar els comentaris.

Hem connectat, a més a més, tambéamb la memòria històrica. Jo mateix sóchistoriador. Hem creat una secció sobrela memòria històrica, i això ens ha per-mès atraure un cert tipus de persones del'ambient cultural, de l'ambient del debat

històric. Aquesta altra branca va finalitzaral 75è aniversari de la República amb lacreació del "Joc de la Memòria Històrica"(http://www.kaosenlared.info/juegomh/)

L'altre dia, en l'entrevista que li feien alcompany Saturnino de la CGT de TMB,ell explicava que de molta moguda dintrede la seva empresa s'assabentava perKaos. Hi havia companys que penjaveninformació, comentaris i notícies, abansque li arribés a ell la informació via elscompanys amb qui es veuria a la reunióal cap de dos dies. Què vol dir això? Im-mediatesa. Que tenim un grup de sispersones que tenen tot el dia, 24 hores,l'ordinador en marxa.

El pas següent de cara l'any que véés "Kaos 3.0". "Kaos 1.0", la primera ver-sió de Kaos en la Red era que nosaltrespenjàvem les nostres notícies. A "Kaos2.0" la gent ja pot dir coses a allò que no-saltres afegim, posant comentaris, etc.

"Kaos 3.0" serà que la gent podrà triarles seves notícies.-Quina mena de vinculació teniu amb

la comunitat telemàtica (Pangea.org,

Sindominio.net, Moviments.net, Indy-

media, etc)?

-L'any 2002, si no recordo malament,vam fer unes jornades aquí a Terrassa ivam convidar Indymedia, La Haine i mol-tíssima gent altra gent. I no va sortir res,com era d'esperar, tampoc preteníemres. Però la idea que teníem era bàsica-ment contactar amb aquesta gent, quanhem connectat, hem treballat bé, comper exemple amb La Haine. Amb la gentd'Insurgente (http://insurgente.org) somgermans. Les pàgines d'Insurgente i Re-belión són amigues de Kaos.

Ens agradaria que hi haguessin mésformes de relacions. I de fet, quan vahaver-hi les jornades de "SolidaridadObrera" ja vam connectar amb gent.

Però la gent no té la mateixa idea quenosaltres. Nosaltres tenim la idea de tor-nar-nos un periòdic 'on-line' important,un periòdic que sigui un punt de referèn-cia. Kaos va 'in crescendo', cada sismesos augmentem entre 5.000 i 6.000lectors diaris, ara estem voltant les30.000 visites diàries. Aquest mes pas-sat, vam tenir 747.000 visites, ips, en unmes.

Jo hi ha alguna gent que ja et dic sin-cerament que preferiria que no sortissina Kaos, per qüestions meves, de forma-ció ideològica meva (que són 4 coses,que són el 0.01% de tot el que hi surt).Però clar, jo haig de garantir que aquestagent que a mi no m'agrada tant hi surtitambé. Per exemple, el cas concret d'unaltre company i jo que som de CGT. Aixòvoldria dir que no podem penjar cosesde CNT? Per favor, llavors seria el finaldel projecte. Per això a Kaos ens és tandifícil trobar companys que hi col·laborin,perquè són gent que ve d'organitza-cions. Vénen amb mentalitat d'organitza-ció i fins que no trenquen amb aquestamentalitat, en el sentit de saber separar isaber respectar, en el sentit d'entendreque cadascú està a una organització,però haig de tenir clar que un companyque està a una altra organització antica-pitalista pot tenir les seves raons, i podenser perfectament vàlides, tan vàlidescom les meves, i si no són tan vàlides lihaig de donar l'oportunitat de poder-seexplicar.-Heu tingut problemes legals?

-Molta gent no se n'adona que la llibertata internet té un límit. Límit que no elmarca Kaos sinó l'entorn jurídic en quèens movem, que a hores d'ara ja és pla-netari. Molta gent no entén que internetés una pàgina oberta. Si tu amenacesuna persona, si tu fas una proclama afavor de qualsevol acte delictiu, acabaràsresponent legalment d'això, i obligantKaos via judicial que aquesta amenaçaque ens arribi sigui cursada. La gent nos'adona que allò que dius allà és comamenaçar algú a la plaça pública, o dir-ho al carrer amb testimonis. És molt mésgreu, de fet, perquè allò queda registrat.Molta gent no entèn que Kaos en la Redelimini aquestes coses, que tinguiaquest control dur sobre els comentaris ila lliure publicació, ja que és el-seu-pro-blema. Perquè Kaos en la Red no estàper propagar amenaces ni insults niaquesta sèrie de coses.

Nosaltres no podem dedicar-nos aamenaçar o a fer apologies o coses d'a-questes. Primer perquè no compartimaquests mètodes, així de clar. No com-partim ni l'insult ni l'exabrupte. I en segon

lloc per una qüestió legal, "Kaos" podriatenir problemes legals si permetéssimaixò. Qui no ho entengui, doncs ho la-mentem molt però "Kaos" funciona així.

Hem tingut tres denúncies seriosesque finalment s'han resolt bé, perquè finsara, tant els jutges com els fiscals ente-nen com hem d'entendre tots que el res-ponsable de les amenaces és qui les diu.

Quina diferència hi ha entre aquestssenyors tan simpàtics d'"El País" o "ElMundo" i Kaos en la Red? Jo tinc unanotícia amb mil entrades. Ells tenen unanotícia amb deu mil entrades. A mi quantm'ha costat?- Uns 15 cèntims d'euro?

-Exactament. I a ells? 100 milions d'eu-ros l'any el pressupost del seu diari? Ésa dir, si fóssim més gent amb mésganes, amb més capacitat de difusió,amb altres campanyes de difusió als mit-jans alternatius, però també al carreramb pancartes, banderoles, etcètera.Una sèrie d'històries que hauríem deprovar de fer, per tal que aquestes cosesfossin visualitzades per la gent comuna,que és on no arribem, ara arribem al mi-litant i al familiar del militant, al companyde feina del militant. Arribem només al'ambient més proper a l'activista. Hemde trencar amb això.-Vols afegir alguna cosa més?

-Només que estem en un moment moltimportant per a Kaos i realment necessi-tem la col·laboració dels lectors, tanteconòmica com participativa. Anem capa la creació d'una associació d'amics deKaos en la Red, ja veurem com s'acabad'organitzar. Tenim l'esperança que lagent s'impliqui molt més en el projecte. Elproblema és que amb 30.000 entradesdiàries, amb un volum de comentarisentre 500 i 800 comentaris diaris i ambun volum de correus d'entre 150 a 200correus per dia, es genera un ritme detreball que fa que sigui impossible assu-mir-lo de forma voluntària, com hemestat fent fins ara.

No és que busquem "alliberar-nos",precisament el què volem és alliberargent més jove, nous periodistes, gentnova amb ganes de fer coses, que siguingent que estigui en la nostra moguda. Iper fer això necessitem els recursos deles persones, humans i econòmics. I ésaquest el salt que donarem, no sé si seràabans o després que es publiqui l'entre-vista que podreu veure el nou format depàgina, i allà podreu veure una mica peron va la nova orientació de Kaos, acon-seguir un mitjà idèntic en els aspectesmés formals, més estètics, a qualsevolmitjà d'informació dels més avançats delplaneta.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Parlem amb...

Catalunya. Setembre de 200818 Catalunya. Setembre de 2008 19

> LES FRASES...

"Quina és laideologia quemou a Kaos en la

Red en tot moment?La confluència detotes les forces del'esquerraanticapitalista"

"Volem treure a lallum pública totes leslluites que la gentendegui, i si sónunitàries encara més"

"On centrem la nostraforça? En el movimentobrer"

"Arribem només alsambients més propersals activistes.Hem de trencaramb això".

‘‘

‘‘

“Reforçar el que ens uneix, obviar el que ens divideix i, a partir d’aquí, cadavegada més, anar arreplegant gent al voltant del que siguin forces anticapitalistes”

MANEL MÀRQUEZ, MEMBRE DEL PROJECTE KAOS EN LA RED

'El nostre objectiu és donar la paraula a la gent'

> CONVOCATÒRIES

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 200820

Secretaria d'Acció SocialComitè Confederal CGT

A l voltant de 35 militants deCGT, procedents de Sara-gossa, València, Terrassa,

Almeria, Màlaga, Sevilla, Palma deMallorca i Madrid, així com d'altresorganitzacions com Ferine, Coordi-nadora d'immigrants de Màlaga,ODS Sevilla, Centro Uruguayo CheGuevara, etc., ens vam reunir du-rant el matí i la tarda del dissabte24 de maig, en els locals de CGT aMadrid, en les Jornades “Precarie-tats i Migracions” organitzades perla Secretaria d'Acció Social del Co-mitè Confederal de la CGT.

El matí, després d'una revisióhistòrica i actual de la vergonyosa iinjusta legislació en matèria d'es-trangeria, es va dedicar completa-ment a exposar experiències delluita sindical protagonitzades perpersones immigrants, i portades aterme des de CGT: temporers(Úbeda), neteja del Metro de Ma-drid, treballadores de la llar (Mallor-ca), telemárketing (Madrid), co-merç (Almeria) i manteniment(Saragossa).

En totes elles es va destacar laimportància que persones ambcontractes fixos i temporals lluitincoordinadament per elevar elsdrets socials i laborals dels col·lec-tius més desfavorits, i per tant, es-tablir lluites i reivindicacions quecoimpliquen per igual a autòctons iimmigrants, doncs guanyar drets

per a qui no els té és l'única garan-tia d'assegurar els drets de qui elsté. La majoria d'aquestes experièn-cies estan travessades a més perles discriminacions de gènere, elque afegix un plus d'explotació a ladona que és treballadora i immi-grant.

Es va reflexionar entorn del fetque la CGT, la seva estructura il'experiència acumulada dels seusmilitants sindicals, han de servircom a eina perquè l'organitzacióactivi la seva implicació real i direc-ta en les reivindicacions d'aquellscol·lectius que moltes vegades esveuen impossibilitats per a exercirels seus drets, a l'estar sotmesos alxantatge que suposa l'amenaça del'acomiadament sense indemnitza-ció, o de ser denunciat per la sevafalta de papers.

És necessàri un treball constant

d'informació de les condicions la-borals i de falta de drets que patei-xen els/les treballadores/es immi-grants, per a trencar la por que ésel factor principal que frena la sevacapacitat de lluita.

Amb aquestes idees vam tornara la tarda a escoltar les diferents al-ternatives de coordinació entrecol·lectius i organitzacions d'immi-grants per a construir una movi-ment de lluita pels drets per a tots itotes, més urgent i necessària araamb el racisme feixista campantoficialment a Itàlia i amenaçantconvertir-se en legal en la UE perla ben anomenada Directiva de laVergonya, que significarà la caçainstitucional de l'immigrant sensepapers.

Es va obrir un intens debat en-torn de si l'actual configuració deles classes assalariades suposa o

no la necessitat de sindicalitzar laimmigració, és a dir, sensibilitzarperquè treballadors i treballadoresimmigrants s'afiliïn i organitzin lesseves lluites des de CGT, o ha deser CGT una simple estructura derecursos i suports perquè elscol·lectius immigrants, i per exten-sió les persones en condicions so-ciolaborals precàries, s'organitzinal marge del sindicat.

La CGT, en virtut dels seusacords, aposta clarament per la pri-mera opció, sindicalitzar la immi-gració, possibilitant estructures fle-xibles que permetin la lluitacoordinada de les persones assa-lariades en condicions precàries idesreguladas. No obstant això lasindicalització del/la immigrant noexclou que la CGT doni suport ales iniciatives d'autoorganitzacióper a la mobilització de les perso-nes immigrants pels seus drets so-cials, polítics i culturals.

Finalment, ens vam comprome-tre a veure'ns de nou i a assumirque hem d'estar presents en lesconvocatòries de mobilització con-tra l'aprovació pel parlament Euro-peu de la Directiva de la Vergonya,denunciant les noves presonssense control judicial que són elsCentre d'Internament d'Immi-grants, i contra el Congrés Mundialdel Petroli a Madrid, així com parti-cipar en el Fòrum Social Mundialde les Migracions que ha de tenirlloc els dies 11, 12 i 13 de setem-bre.

Federació Comarcal CGTBaix Camp-Priorat

El dijous 5 de juny es va desen-volupar a Reus, al local de laCGT, el curs de formació sobreLlei d’Igualtat i NegociacióCol·lectiva organitzat pel Secre-tariat Permanent de la Confede-ració eneral del Treball de Cata-lunya, amb l’assistència de mésde 30 delegades i delegats de laCGT i en un ambient molt partici-patiu.

El curs va ser impartit perBruno Valtueña, secretari gene-ral de la CGT de Catalunya, Isa-bel Molina, advocada de la CGT,i Empar López, Secretària de la

Dona del Comitè Confederal dela CGT, i es va desenvoluparamb una elevada participació deles persones assistents.

Els/les assistents al curs pro-venien bàsicament del Camp deTarragona, d’empreses com PiusHospital de Valls, IMFE Mas Ca-randell, Fundació Pere Mata,Ajuntament de Reus, Institut As-sistencial Paulo Freire i SanatoriVillablanca, totes elles de Reus,Serunión, CLH, Telefónica iMASA de Tarragona, Saint Go-bain del Baix Penedès, peròtambé d’altres llocs com l’Hospi-tal de la Mútua de Terrassa, Fe-rrocarrils de la Generalitat o laSeat.

Es porta a terme a Reus el Cursde formació sobre Llei d’Igualtat iNegociació Col·lectiva

La Càtedra UNESCO d'EstudisInterculturals de la UniversitatPompeu Fabra, l'Oficina de Pro-moció de la Pau i dels Drets Hu-mans de la Generalitat de Cata-lunya i el Centre d'Estudis sobreMoviments Socials de la UPFhem organitzat un curs sobre Fi-losofia de la Pau, que s'impartiràa la UPF, del 29 de setembre al 4de desembre de 2008, amb elsegüent horari: dilluns i dijous de19 a 21 hores.

A la pàgina web de la Facultatd'Humanitats de la Universitat

Pompeu Fabra hi ha tota la infor-mació referent al curs (descripciódel curs, programa, professors,horaris...) i els formularis d'ins-cripció, tant per als estudiantsque vulguin incorporar crèditsuniversitaris com per a les altrespersones que vulguin participar(els que no incorporin crèdits uni-versitaris també han de formalit-zar la inscripció al curs, que seràgratuïta).

www.upf.edu/fhuma/activi-

tats/filopau/index.html

A BARCELONA, DEL 29 DE SETEMBRE AL 4 DE

DESEMBRE

Curs gratuït sobre Filosofia de laPau de la càtedra de la Unescoa la Universitat Pompeu Fabra

ORGANITZADES PER LA CONFEDERACIÓ GENERAL DEL TREBALL EN DEFENSADELS DRETS DE LES PERSONES IMMIGRADES

Conclusions deles Jornades sobrePrecarietats i Migracions

Edició de xapes dela CGT de CatalunyaDes de la Secretaria de Comunicació

de la CGT de Catalunya s’ha realitzat

una tirada de xapes de plàstic amb agu-

lla imperdible amb el logo i sigles de la

CGT a dues tintes (vermell i negre). Les

xapes tenen un diàmetre de 2'5 cm. Hi

ha dos models per escollir.

Les federacions territorials o secto-

rials, sindicats i seccions sindicals que

en vulgueu, podeu fer-nos arribar les

peticions a la Secretaria de Comunica-

ció. El preu per unitat és de 0'60 euros i

la petició mínima és de 10 unitats.

EL VENDRELL, 25 I 26 DE

SETEMBRE DE 2008, A LA SALA

D’ACTES EDIFICI SINDICAL

Curs de formaciósobre contractaciói precarietat

Amb aquest curs s’abordaran les dife-

rents perspectives de la precarització

de les relacions laborals i les reordena-

cions empresarials.

Ponents:

• Desiderio Martín Corral. Gabinet d’Es-

tudis de CGT

• Raúl Maillo García. Gabinet Jurídic

Confederal

Planificació:

Dijous, 25 de setembre de 2008

10.30 a 14h: 1a sessió

14 a 16.30h: menjar

16.30 a 20.30h: 2a sessió

Divendres, 26 de setembre de 2008.

10 a 14h: 3a sessió

14 a 14.30h: Avaluació final del curs.

Termini per a inscripcions: fins al di-

marts 23 de setembre de 2008.

Inscripcions (a l'atenció de Francina):

Correu electrònic: spccc@cgtcatalun-

ya.cat o fax: 93 310 71 10

Informació i contactes:

Tels. 692 057 651 (Bruno) i 93 310 33

62 (CGT Catalunya, pregunteu per

Francina).

Cursos de formaciódel CELS

El Centre d’Estudi Sòcio-Laborals or-

ganitza diveros cursos de formació que

es poden conèixer entrant a la seva pà-

gina web (http://www.ceslbcn.org/) o a

la pàgina de la CGT de Catalunya

(www.cgtcatalunya.cat).

Actualment, s’ofereix un curs supe-

rior de riscos laborals (a distància) que

tancava el termini d’inscripció el 5 de

setembre; i cursos de “Comunicació

multimèdia, disseny gràfic i web”, i

“Edició in postproducció audiovisual”,

al quals estava el termini d’inscripcions

obert fins al 12 de setembre.

Catalunya. Setembre de 2008 21

SENSE FRONTERESLes vendes de material de guerra a països enconflicte com el Marroc són presentades perl’Estat com a part de la política de cooperació

Cal acabar ambel militarisme iamb totes lesseves indústries

Coordinadora Estatald’Associacions Solidàries amb el

Sahara (CEAS - Sahara)

CEAS-Sahara condemnem lacobertura que el Govern es-

panyol està donant als plans ma-rroquins per consolidar l’ocupacióil·legal del Sàhara Occidental i se-guir mantenint-se per la força en elterritori sense respectar les Resolu-cions de la Nacions Unides.

La recent decisió del Govern es-panyol d’oferir “llanxes torpedine-res”, sumat al regal de “llançadoresde bombes de fragmentació” alMarroc i de la venda de 200 mi-lions d’euros en vehicles blindats,suposen un fet d’extrema gravetat,que no afavoreix per res el diàleg,que es diu es pretén fomentar per asolucionar d’una forma justa i pa-cífica el conflicte. Des de CEAS-Sàhara volem condemnar aquestapolítica d’acords militars amb elMarroc que duu realitzant el Go-vern aquests últims anys, unit aaquest nou oferiment, que encorat-ja la intransigència marroquina icontribueïx a mantenir per la forçal’ocupació il·legal d’un territorique segueix pendent de descolonit-zació.

Aquesta actuació va en “contradel codi ètic” de comerç d’armesde la UE amb altres països, contrala Llei de Comerç d’Armes apro-vada a la fi de l’any 2007 pel con-grés dels Diputats, que prohibeixexpressament la venda d’armes apaïsos en conflicte, o en els que esviolin els Drets Humans, i entreells figura el Marroc, que és per-manentment denunciat quant a laviolació dels drets humans i se-gueix en conflicte permanent enl’antic Sàhara espanyol.

També volem fer una crida ur-gent a l’opinió pública de l’Estatespanyol, a les seves institucions ia les seves organitzacions políti-ques i sindicals, i al propi Governd’Espanya, perquè es paralitzinimmediatament aquests contractes

o regals militars, ja que constituï-xen un desafiament a la pau i la se-guretat en tota la regió.

Les reiterades declaracions delGovern espanyol en favor de l’en-teniment entre les parts o les re-cents manifestacions del ministred’Afers exteriors, Miguel ÁngelMoratinos, sobre el respecte deldret a l’autodeterminació dels sa-harauis no poden ocultar que, llunyde la neutralitat que tantes vegadesproclama, el Govern s’ha inclinatper rearmar a l’exèrcit marroquídavant la possibilitat d’un guerraen el Sàhara, així com per enfortirla impunitat del Marroc en un terri-tori en el qual, segons les resolu-cions de l’ONU, Espanya no hadeixat de ser formalment la Potèn-cia Administradora.

Durant més de 30 anys, el Ma-rroc ha incomplit sistemàticamentles resolucions de l’ONU sobre elSàhara Occidental, s’ha burlat des-caradament de la comunitat inter-nacional al negar-se a aplicaracords que anteriorment havia sig-nat, cada dia viola els Drets Hu-mans al detenir, torturar i empreso-nar a saharauis l’únic delicte delsquals és reclamar que es respecti lalegalitat internacional. I tot això hosegueix fent amb el silenci còmpli-ce del Govern espanyol.

El Marroc és un país en conflic-te permanent, amb immenses man-cances democràtiques i un compli-cadíssim equilibri intern,denunciat per les més diverses or-ganitzacions defensores dels DretsHumans i que, a més, també mantéreivindicacions territorials ambtots els seus altres veïns. És intole-rable que, en aquestes circumstàn-cies, al nostre Govern no se li hagiocorregut altra cosa que enfortir laseva capacitat ofensiva, prevalentamb això la seva impunitat i intran-sigència i pertorbant els esforçosde pau desplegats per la ComunitatInternacional.

www.saharaindependiente.org

CEAS-Sàhara condemnanovament els acords militarsespanyols amb el Marroc

Segons un informe del Centre d’Estudis per la PauJ. M. Delàs de Justícia i Pau

L’Estat espanyol ésel vuitè exportadormundial d’armes

Col·lectiu Catalunya

E l Centre d’Estudis per laPau J. M. Delàs de Justícia iPau, va fer públic el mes de

juliol un nou informe sobre expor-tacions armamentístiques espanyo-les, que mostra com l’Estat espan-yol ja és el vuitè país exportadord’armes del món. L'informe assen-yala que l’any 2006 les exporta-cions de material de defensa es vanelevar a 845 milions d’euros i vanser les més elevades de la històriadel país. L’informe es basa en pu-blicacions del Ministeri d’Indús-tria, Comerç i Turisme, analitza elsexportacions dels últims deu anys iconclou que a partir de 2001 hi haun augment paulatí i continuat deles exportacions.

El Centre d’Estudis per la Pau J.M. Delàs assegura que actualmentaquestes exportacions, que qualifi-ca d’"irresponsables" per part delGovern, formen part de la políticaexterior de l’Estat espanyol, vulne-rant el codi de conducta de la UnióEuropea pel que fa a aquest tipusde negoci. Aquest codi estableixque no han de vendre’s armes apaïsos sancionats, inestables, enconflicte armat, que vulnerin elsdret humans, que no condemnin elterrorisme o que tinguin un nivellde benestar delicat, encara que l’in-forme considera que el 53% de lesexportacions espanyoles d’aquestadècada van anar a parar a aquestspaïsos.

L’estudi assenyala que s’exportaa països en conflicte com Colòm-bia o Israel, o en un context de ten-sió com Filipines, Indonèsia i SriLanka, i a països que intervenen enconflictes, com Estats Units i An-glaterra, i que mantenen tropesd’ocupació il·legal a L’Iraq i Afga-nistan. També es venen armes apaïsos amb poc respecte pels dretshumans com Indonèsia, Kenya,Singapur i Tailàndia, i als païsosmés pobres del món com BurquinaFaso, Angola, Kenya i Mauritània,i a uns altres que gasten més enarmes que en sanitat i educaciócom Angola, Aràbia Saudita, Bra-

sil, Jordània, Pakistan o Turquia.Cal remarcar que l’informe re-

cull per primera vegada exporta-cions en matèria de defensa a em-preses privades i per a ús privat deCanadà, EUA, Bèlgica i RegneUnit, que podrien ser empresesmultinacionals de defensa tipusBlackwater o ArmorGroup, el quesignifica que Espanya participa enla privatització de la guerra. Finsara eren els estats els que tenien elmonopoli de l’ús legal de la violèn-cia, i la privatització de la vendad’armes suposa acabar amb aquestmonopoli, el que al seu judici de-mostra que d’aquesta manera pre-tenen eludir responsabilitats brutes,a través d’aquestes empreses.

El 37% de les exportacions delsúltims deu anys van correspondre aaeronaus militars, el 22% a bucs deguerra, i el 12% a equips de forma-ció d’imatge, radars etc. Un altre10% correspon a combustibles i

explosius militars, i la resta són ca-rros, vehicles amfibis, equips desembrat de mines, seguit de bom-bes incendiàries, puntes d’ogiva,càrregues de profunditat i míssils.

Des del Centre d’Estudis per laPau J.M. Delàs es critica la falta detransparència informativa per partdel Govern ja que aquestes expor-tacions estan sotmeses a la llei desecrets oficials i no informa de lesarmes que es venen a cada país. Al’Estat espanyol hi ha actualmentquatre grans fabricants d’arma-ment militar, EADS-CASA,Bazán, que ara es denomina Na-vantia, Indra i Santa Bàrbara, i queen total empren com a treballadorsa unes 35.000 persones.

Us podeu descarregar l’informedel Centre d’Estudis per la PauJ.M. Delàs al web:

www.justiciaipau.org/centre-

delas/docs/Exporta-

cions97_2006.pdf

SOCIALMentre tancàvem aquest ‘Catalunya’ ensarribà la bona notícia que l’Amadeu haviaacabat la seva vaga i sortiria lliure

Quant més hemd’esperar pertancar totes lescafeteres nuclears?

Entrevista a Diana Reig (advocada), Roser Iborra (Grup de Suport de Vic)i Josefina Ramon (mare del pres)

‘L’Amadeu sortirà lliure oamb els peus per davant’

CentToni Álvarez, AssembleaAntimilitarista de Catalunya

Fa goig constatar com els pro-jectes alternatius i revoluciona-

ris avancen. Aquesta revista quetens a les mans n’és un bon exem-ple. Malgrat imperatius socials,econòmics, personals i fins i tot re-volucionaris, els 100 números del“Catalunya” són un exemple de lapersistència necessària perquè al-tres veus tinguin espai on ressonar.

És d’agrair que un sindicat obriespais propis a la lluita antimilita-rista en uns temps on, el “plenoempleo” justifica l’obertura i man-teniment de qualsevol factoria quefabriqui eines militars amb les co-rresponents immenses inversionssubvencionades i l’imprescindibleinvestigació tecnològica. Sobretotels sindicats. Ja sabem que la CGTen això és diferent, però no ho hemde perdre de vista. És aberrant jus-tificar aquesta defensa laboral enpro d’una classe obrera que fa mésde 100 anys contemplava la unitatde tots els treballadors contra laguerra, exigint la no fabricació deproductes militars que es fessin ser-vir per matar altres treballadors.

Eren altres temps, però és curiósque el sindicalisme actual, que diureconèixer-se en aquell altre pas-sat, oblida aspectes importants quevan condicionar la construcció dela identitat obrera. No sé en quinmoment es va perdre aquesta bata-lla contra l’estultícia sindical, con-tra un adoctrinament alienant queobviés que les armes les han de fa-bricar mans, les han de pensar en-ginyers i les han de fer servir perso-nes que no acostumen a ser riquesi/o poderoses. Com que semprem’he negat a pensar en la malíciahumana com a raonament per ferús de les armes, em veig abocat al’estupidesa, pròpia i aliena, per in-tentar entendre com la classe obre-ra és capaç de fabricar els meca-nismes d’opressió, alienació i mortde la burgesia i l’estat.

Bona part del sindicalisme àcrataha insistit en la necessària aboliciódels exèrcits i, per tant, la reconver-sió o eliminació d’indústria arma-mentística. Ni tot ni sempre, és ve-ritat, malgrat els preceptes bàsicsde l’anarquisme estiguin ben clarsrespecte a l’abolició dels exèrcits.

Fa més de 100 anys, l’Associa-ció Internacional de Treballadors(AIT) reivindicava la vaga militaren cas de guerra. Quelcom hauràde dir el sindicalisme que defensaels drets dels obrers que dissenyen iconstrueixin les maquines dematar-los. Ni que passin cent anys.Alt i clar, com al “Catalunya”.

Catalunya. Setembre de 200822

BALA PERDUDA

Text: Laia Altarriba (“L’Accent”136); foto: Ariadna Nieto

Amadeu Casellas (nascut el1959) fa 22 anys que és ala presó. Aquest militant

anarquista compleix diverses con-demnes, la majoria per atraca-ments. Els diners que obtenia deles accions armades els donava, so-bretot, a treballadors de fàbriquesen lluita. És per això que en algunsàmbits el coneixien com el “RobinHood anarquista”.

Des del passat 23 de juny, aquestpres anarquista osonenc està envaga de fam per exigir que el posinen llibertat. En el moment que esva fer aquesta entrevista, publicadaal periòdic “L’Accent”, es va entre-vistar la seva advocada, la mare iuna representant del grup de suportde Vic, l’Amadeu estava ingressata la secció penitenciària de l’Hos-pital de Terrassa.

Les darreres setmanes arreu delsPaïsos Catalans i de l’Estat espa-nyol s’han convocat diverses mobi-litzacions i actes per exigir la lli-bertat de l’Amadeu Casellas. Perseguir-ne l’actualitat: paisatgedes-delafinestra.blogspot.com.

-Per què fa la vaga l’Amadeu

Casellas?

-Diana Reig: El que exigeix l’A-madeu amb la vaga de fam és queel posin en llibertat, i ofereix duesopcions: que li donin en tercer graupenitenciari que refonguin lescondemnes que actualment estàcomplint. A ell el 1987 ja li van re-fondre cinc condemnes que tenia,que es van convertir en una sola de

15 anys de presó; el que demanemara és que facin el mateix amb lesque està complint, és una cosa quefan amb tots els presos. Si li refo-nen les actuals es convertirien en15 anys. Tot plegat sumaria 30anys de presó. Si a aquí li restem 8anys que ha aconseguit de benefi-cis penitenciaris, doncs ens col·lo-quem als actuals 22 anys que aracompleix. És per això que s´haposat a fer la vaga de fam.-I tenint en compte això, per què

no l´han deixat anar encara?

Diana Reig: Institucions Peniten-ciàries posa l´excusa del trenca-ment de condemna, ja que l´hatrencada diverses vegades. Peròaquí hi ha una trampa, perquè enrealitat li fan pagar per dos aquestdelicte: per una banda, entre lescondemnes per les quals compleixpresó hi ha el trencament de con-demna, però alhora diuen que tren-car la condemna li resta beneficispenitenciaris. És una doble con-demna per un únic delicte.

-La petició de llibertat, en quin

punt es troba a nivell legal?

-Roser Iborra: Nosaltres vam pre-sentar-ho a la jutgessa de Vic quecorresponia, però es va mostrarmolt dura i va denegar la llibertat.No es va cansar de repetir que ellaestava sotmesa a “l’imperi de lallei”. Ara hem apel·lat al TribunalProvincial de Barcelona. Però no-saltres sabem que la raó per la qualel mantenen empresonat no éslegal sinó política. Ho fan per cas-tigar-lo ja que ha estat un pres moltreivindicatiu.-En quines reivindicacions ha

participat?

Diana Reig: Ell ha participat enmoltes campanyes al llarg de totsels anys que ha estat a la presó, i hafet diverses vagues de fam. Recent-ment ha participat en la campanyacontra els presos FIES i per l’ex-carceració dels presos malalts.-Com està a nivell de salut física?

Diana Reig: Ha perdut 30 quilos enaquests 65 dies, i ara només en

pesa 63, està molt esquelètic. I araestem preocupades perquè si deixade prendre la glucosa pot ser moltnegatiu per la seva salut.-Mare: Estic espantada perquè nosé què passarà, tinc por que li que-din seqüeles.. Ja comença a fallar-li la vista, i no s’aixeca del llit. Novol que jo vagi més a visitar-lo per-què no vegi com està. Els d’Institu-cions Penitenciàries tenen la com-passió als peus.

L’última vegada que hi vaig anarnomés em van deixar estar amb ell15 minuts. Moltes vegades emmossego la llengua perquè no vulldir coses que li puguin portar pro-blemes.-Roser Iborra: Des que l’han tras-lladat a l’hospital només deixenentrar la mare, l’advocada i duespersones més. Jo he fet la sol·lici-tud quatre vegades per visitar-lo al’hospital, però cada cop que de-manem què passa ens diuen que notenen constància de la petició i hohem de tornar a demanar.

Mentre els especuladors i cri-minals que han convertit la

vida d'una àmplia majoria de la po-blació dels Països Catalans en uninfern quan arriba final de mescontinuen rebent diners públicsperquè "la crisi" no els faci perdretant com han guanyat espoliant-nos als treballadors i a les treballa-dores en els darrers anys, els quiels planten cara són perseguits pelsagents de la llei (ara Mossos d'Es-quadra). Una llei que protegeix qui

destrueix el territori i en fa un ne-goci propi i persegueix qui defensala terra, ara com fa tres-cents anys.Llegiu el cas del Jona i adheriu-vosa la campanya de solidaritat si hocreieu convenient. Mireu la pàginaque conté la informació sobre elcas i mireu el còmic que teniu coma material adjunt.http://www.joveseixample.cat/ab-soluciojona/index.html

Tots i totes sabem del tarannàdel nostre Ajuntament, l'Ajunta-

ment que permet i fomenta obresfaraòniques per al benefici delsmés benestants, l'Ajuntament delFòrum de les cultures, o de la sevapròpia - l'especulativa, del 22@, dela illa Myrurgia, de la desnaturalit-zació de la Barceloneta, de lesobres del Tren d'Alta Velocitat,dels desallotjaments, del cinisme ila mentida. L' Ajuntament de laciutat de Barcelona, no ha volgutretirar l'acusació cap al nostrecompany i veí, Jona.

Per l’absolució del Jona

Catalunya. Setembre de 2008 23

SOCIAL

Cent: felicitats ifeina per fer

Pep Cara (Berga)

Primer de tot, vull felicitar lagent que ha fet i fa el “Catalu-

nya”, ja que treure un periòdicmensual de qualitat, anarcosindica-lista i arribar al número 100 no ésgens fàcil.

La creació i difusió d’informacióautogestionada i amb un marcatsentit crític és bàsica. El de sempre:la cultura, la informació, la salut,l’alimentació, el treball, el lleure, ladefensa...; hem de poder recuperartots aquests aspectes de les nostresvides per mitja de l’autogestió.Tanmateix, cal deixar clar quedotar-nos dels nostres mitjans decap manera no pot ser a costa de re-nunciar al sentit crític. No podemreproduir les dinàmiques dels mi-jans “oficials” subordinats al mer-cat, a autoritats diverses. Els lliber-taris som sovint i tradicionalmentpropagandistes, però això no voldir no tenir sentit crític o autocrític.Es recull allò que se sembra i no espot lluitar contra el pensament únicamb un discurs o contra-discursúnic.

Ara una publicació no és sufi-cient. Ni deu ni vint (tot i que tantde bo tinguéssim vint publicacionsautogestionades, de qualitat i críti-ques...). Ja fa temps que cal ser pre-sents per tota la diversitat de mit-jans (teles, ràdios, revistes iperiòdics, parets, xarxa..., i clar, laxerrameca amb els que ens envol-ten). I cal, al meu entendre, que si-guin mitjans d’àmbit local i de dinscap enfora del món llibertari. Bé,de fet també calen publicacions dereflexió a l’estil de l’”Ekintza”;més que calguin, és urgent que n’a-pareguin. Sí, ben mirat, malgratexemples tan lluïts com per exem-ple el “Catalunya”, “la Soli” de Jo-aquim Costa (tot i que l’altra acabade passar a Terrassa amb una millo-ra destacable), el “Cultura Obrera”de Mallorca o “El Pèsol Negre” del’Alt Llobregat; la premsa llibertà-ria està sota mínims. I encara sortde totes les publicacions que sensedefinir-se com a llibertàries actuencom a tals: “Entrebastidors”, “Ma-sala”, “La Burxa”, “Riu Amunt”...

Cal, per tant, reconèixer tota lafeina feta i que s’està fent i alhorareconèixer que no és suficient i queen fa falta molta més. Ara hi ha la“Directa”, una gran iniciativa, unbon exemple a molts nivells. Tan-mateix no podem sacrificar altreprojectes petits, de barri o poble...

I per acabar. m’agrada el “Cata-lunya” perquè és una publicacióoberta i compromesa, que dónamolt terreny a diverses lluites, mol-tes no sindicals, sense deixar de serel portaveu d’una organitzacióanarcosindicalista com és la CGTde Catalunya. I tot plegat amb qua-litat. Salut i anarquia!

SALUT I ANARQUISMESComunicat d'Amadeu Casellas des de l'Hospital penitenciari de Terrassa

‘Se'm nega la llibertatperquè jo no sóc submís

a un sistema penal’Amadeu Casellas Ramon

Se'm nega la llibertat perquèjo no sóc submís amb un sis-tema penal i penitenciari po-

drit i corrupte, tal com es demostraen el dia a dia, en què aquestaConstitució i aquestes lleis catala-nes i espanyoles de què tant parlenels polítics i els jutges no s'apli-quen. Per què no em concedeixenla limitació de condemna? La res-posta és molt senzilla: perquè vaignéixer pobre, com tants altres com-panys. I no hem d'oblidar que, endemocràcia, es gaudeix de llibertatsempre i quan no s'utilitzi.

D'entrada em presentaré, per alsqui no em coneguin. Em dic Ama-deu Casellas Ramon, i fa més dedues dècades que sóc a la presó.Estic en vaga de fam des del dia 22de juny de 2008. Hi haurà gent queestarà d'acord amb mi, i altra queno; tots mereixen el meu respecte,perquè en això es basen les lliber-tats individuals.

Els motius que m'han portat aaquesta vaga (fins a les últimesconseqüències) són: denunciar iprotestar per la situació en què estroben, a les presons catalanes i detot l'estat, companys meus, i jo ma-teix. Perquè darrere d’aquestsmurs es cometen tota mena d'abu-sos i tortures per part de les institu-cions penitenciàries, amb la per-missivitat i complicitat dels jutjatsde vigilància, i amb la ceguesa, ci-

nisme i hipocresia a què ens tenenacostumats els polítics i la justícia.

La majoria dels qui estem dintreaquestes parets no demanem untracte de favor ni de privilegi perpart de les institucions penitencià-res, ni dels jutges, ni dels polítics;ben contràriament als JuliánMuñoz, Javier de la Rosa, els Al-berto, Mariano Rubio, els del casFilesa, Mariano Conde, Barrionue-vo, Conde, Rafael Vera, Puigne-ró...i un llarg etcètera. Perquè totssabem que ells poden comprar laseva llibertat, amb diners i influèn-cies.

La meva denúncia i protesta ésper als qui, com jo, són pobres,obrers, o gent que, simplement,venim de llocs marginats. Ni no-saltres, ni les nostres famílies, nopodem comprar la llibertat, i hemde lluitar amb els pocs mitjans dequè disposem. En el meu cas, com

en el de tants altres companys, heacomplert el màxim de presó esta-blert pel codi penal vigent: 20anys, o 30 amb el codi antic.

Però se'm nega la llibertat per-què jo no sóc submís amb un siste-ma penal i penitenciari podrit i co-rrupte, tal com es demostra en eldia a dia, en què aquesta constitu-ció i aquestes lleis catalanes i es-panyoles de què tant parlen els po-lítics i els jutges no s'apliquen. Perquè no em concedeixen la limita-ció de condemna? La resposta ésmolt senzilla: perquè vaig néixerpobre, com tants altres companys.I no hem d'oblidar que, en demo-cràcia, es gaudeix de llibertat sem-pre i quan no s'utilitzi.

No sé com acabarà aquesta vaga.Tinc l'esperança que se'm doni elque, per dret i per llei, em corres-pon, i que sigui lliure, a la fi.També espero que aquesta vaga

serveixi perquè els meus com-panys tinguin una mica més dellum i d'esperança; perquè moltsd'ells no tenen la mateixa fortalesai es queden en el camí i en l'oblit.

També vull aprofitar aquest co-municat per agrair públicament elrecolzament que estic rebent perpart de la meva mare, a qui estimomoltíssim; agrair-lo també a laCNT de Manresa i d'altres llocs;als meus grans amics (...) i a tantsd'altres que no dic, perquè la llistaseria inacabable. A tots , gràciespel vostre recolzament. També vulldonar les gràcies a tots els quim'estan escrivint i animant: per-què, sense el vostre suport, el méssegur és que em faltaria la força.Gràcies a tots.

També vull agrair d'una maneramolt especial la tasca de la mevaadvocada i del seu company. Per-què, malgrat les dificultats quetenen, no m'hn deixat ni un minut.

Gràcies a tots! La vaga de famcontinua, i la lluita serà llarga.Però, entre tots plegats, amb elvostre suport, guanyarem i serélliure.

Una abraçada fraternal i llibertà-ria. Llibertat o mort!

Salut i anarquia!

27 d'agost de 2008Post Data: Avui som nosaltres, elsqui estem dins de la presó, però...idemà? Podeu ser vosaltres?

Octavio alberola

Els que han seguit el desenvolu-pament del procés anomenat

de «recuperació de la memòria his-tòrica» recordaran que va ser al1998 quan Pilar va sol•licitar, perprimera vegada, aquesta indemnit-zació sobre la base de les quals s’-havien concedit als que havienpatit presó durant el franquisme.També recordaran que li va ser re-butjada amb el pretext que el seumarit no havia complert el tempsmínim de presó exigit per la nor-mativa, atès que Francisco Grana-do havia estat executat 17 dies des-prés d’haver estat detingut. Doncsbé, com tots sabeu, malgrat totes

les denúncies i protestes que des dellavors es van organitzar i al fet es-candalós que en el curs dels anystranscorreguts l’Estat ha donatnombroses ajudes i indemnitza-cions a organitzacions polítiques isindicals, així com a associacionsde memòria històrica, no és fins a

ara que a la víduade Granado se lireconeix tal dret. Ija veieu l’importde la indemnitza-ció.

És veritat quetot el que s’ha fetdurant aquestsanys per a obligara l’Estat a corregiraquest “oblit”

(totes les vídues o vidus de les per-sones executades, que no haviencomplert el temps mínim de presóexigit, havien quedat excloses deles indemnitzacions al no conside-rar que si no havien fet més tempsde presó era per haver estat execu-tades) no ha estat en va; però és

molt dolorós i indignant constatarque aquestes persones són ara víc-times d’una nova injustícia. Unainjustícia comesa pels redactors dela Llei de “memòria històrica” i va-lidada per tots els partits que vanaprovar aquesta Llei. Em refereixoal fet que en aquesta Llei es consi-dera que hi ha víctimes del fran-quisme de primera i de segonaclasse: Les de primera són lesquals van perdre la vida a partir degener de 1968, que rebran una in-demnització de 135.000 euros. Lesde segona classe són les quals vanser assassinades pels franquistesabans d’aquesta data, que noméstenen dret a 9.616.18 euros.

Extret de www.memorialiber-

taria.org

L’Estat indemnitza Pilar Vaquerizo, vídua de Francisco Granado

Catalunya. Setembre de 200824

OPINIÓ-SOCIAL

Tanqueml'aixeta al'especulació: niPla Caufec nitransvasaments!

Jóvens de les Terres de l'Ebre

El 9 de setembre hi havia d’haver eljudici contra els joves que el passatmes de maig van encadenar-se pera denunciar les obres del Pla CAU-FEC-Porta Barcelona (Espluguesde Llobregat).

Entre els joves hi ha Andreu,membre de Jóvens de les Terres del’Ebre, així com de moltes altreslluites i moviments socials del nos-tre territori.

A més a més, els dies 23 i 30 desetembre es jutjaran a la resta de les36 persones que van ser detingudesen les accions de denúncia que hiva haver la mateixa setmana a lesobres.

El Pla Caufec va ser una opera-ció especulativa impulsada inicial-ment per l'empresa Fecsa associadaamb la societat francesa Cauval,amb la finalitat de revaloritzar elsterrenys de la seua propietat quehavien estat expropiats perinstal·lar torres d'alta tensió. Per talde finançar el cost d'aquest soterra-ment, es va efectuar una modifica-ció del Pla General Metropolità(PGM), augmentant la superfícieedificable de 30.000 m2 a 234.000m2.

L'autèntic beneficiari del PlaCaufec serà la coneguda empresaScresa, què obtindrà uns beneficisde l’orde de 500 milions d'eurosnets (havent descomptat totes lesdespeses de construcció, urbanitza-ció i el cost de soterrament), amb laqual cosa es demostra que darreral’excusa de requalificar per a finan-çar el soterrament de les línies elèc-triques hi ha un clar interès lucratiui especulatiu, en el qual també hi haempreses com ACS (FlorentinoPérez) i Metrópolis, amb la compli-citat de la classe política catalana.

Per aturar aquest projecte espe-culatiu i les agressions que provo-ca, fa 17 anys que a Espluguesmolta gent lluita contra el PlaCAUFEC, denunciant els efectesnegatius del creixement urbanísticdesmesurat de la ciutat d'Espluguesde Llobregat, amb urbanitzacionsde luxe, gratacels, un macrocentrecomercial i un hotel de luxe, i ladestrucció de la muntanya d'Esplu-gues, al límit del Parc Natural deCollserola.

Al judici s’acusaven 8 joves deresistència, desordres públics, co-accions i danys per haver-se enca-denat a 2 bidons de ciments i 2 mà-quines excavadores mentredenunciaven la destrucció de lamuntanya de Collserola. A més, lapromotora SACRESA que preténguanyar més de 100.000 milions depessetes els vol cobrar una respon-sabilitat civil d'uns quants milersd'euros.

David García Aristegui

En l'actualitat, la CGT estàaconseguint tenir una pre-sència cada vegada més

forta en empreses de consultoria idesenvolupament de programari,però aquesta no és una lluita fàcil,ja que el sector té unes característi-ques que, a pesar de l'explotaciósoferta per molts/es dels treballa-dors, és molt difícil mobilitzar apersones sense cap cultura sindicali que, massa vegades, tenen unapercepció de si mateixes molt eli-tista, ja que en la seva gran majoriano es consideren obrers a l'ús.

A això cal afegir que les empre-ses empren de manera constantuna brutal repressió per intentarimpedir o entorpir al màxim elsprocessos d'eleccions sindicals,sigui amb la pressió sobre les i elsintegrants de les llistes, acomiada-ments dels candidats i fins i tot deseccions sindicals completes, i pre-sentació de candidats “grocs”. Se-gons un informe de CCOO sobreEleccions Sindicals, el cens de tre-balladors del sector que participenen aquestes és del 46,40 %, pel quemés de la meitat dels treballa-dors/es no tenen representants quereivindiquin millorar les seves con-dicions de treball.

Al ser un sector on es treballaamb noves tecnologies, es tendeixa pensar que els seus problemessón nous i molt diferents a la resta,quan la veritat és que són comuns aaltres sectors i lluites. Per a comen-çar, la subcontractació: moltes em-preses reben el qualificatiu de “càr-niques”, ja que es limiten acomerciar amb els seus empleatsper a subcontractar-los per horesen altres empreses. Com deien enun comunicat els “intrusos” delKernel Panic, les ETTs no estandesapareixent, es “maquillen” ambaparença d'una empresa real i s'es-pecialitzen en determinats sectorsproductius, com el de les TIC. Amés de les subcontractacions, enmoltes empreses s'han impulsat se-gregacions i externalitzacions deserveis amb l'objectiu clar de reta-llar drets laborals i econòmics.CGT ha de posar tota la carn en lagraella per a detenir i denunciaraquests processos tan nocius.

Una altra característica del sec-tor és la descentralització: les i elstreballadors estan dispersos en un

elevat percentatge per diverses ofi-cines, pel que és summament difí-cil l'accés a aquests companys. Ésexemplar el treball dels companysde CGT a Atos Origin i Coritel,que editen i distribuïxen respecti-vament “La Botica Sindical” i “ElPicador”, dues vies de comunica-ció que es llegixen amb molta aten-ció tant pels treballadors com pelsdirectius. L'èxit d'iniciatives comaquesta és una cosa a tenir molt encompte i a imitar en altres empre-ses.

A més d'aquestes característi-ques comunes a altres sectors, elsector té algunes característiquespròpies que convé ressaltar. L'e-norme quantitat d'hores extressense remunerar que es realitzen ésuna enorme xacra que cal comen-çar a eliminar, i una via amb laqual fàcilment es podria començarl'aproximació amb les i els treba-lladors en principi menys cons-cienciats. Hi ha projectes en elsquals s'excedeixen de bon tros elnombre d'hores que legalment hade realitzar un treballador, unacosa il·legal i fàcilment denuncia-ble. Hi ha també una elevadísima

rotació, i no és rar que s'aconse-gueixin pujades de sou a força decanviar d'empresa, les vegades quefaci falta, sense que ningú es plan-tegi millorar les condicions enl'empresa en la qual ha estat explo-tat. Hi ha poca consciència de clas-se, i conceptes com “NegociacióCol·lectiva” sonen a marcians a lestreballadores. La CGT hauria d'a-nar posant les bases perquè, cadavegada més, en el sector es perce-bin els conflictes i l'explotació comuna cosa col·lectiva a la que es potdonar resposta i que no caigui enl'habitual “salvi's qui pugui”, quetant beneficia a les empreses.

També vull cridar l'atenció sobredues “temptacions” que operen enel sector i que, sota l'aparença deser beneficioses, amaguen moltsperills. La primera és “la corporati-va”: moltes veus clamen per la cre-ació d'un Col·legi d'Informàtics pera ajudar a regular el sector. Per aqui escriu aquestes línies, un “in-formàtic” és algú que treballa coma tal, independentment de la sevaformació o títol. Intentar acabaramb els problemes del sector aforça de corporativisme és bastant

absurd, però molt estès entre les iels Enginyers Informàtics recién ti-tulats o amb menys experiència,pel que no és desgavellat que aviatapareguin sindicats o iniciativescorporativistes abanderant propos-tes d'aquest tipus.

Per a acabar, molts treballado-res, quan perceben els nivells desubcontractació i el poc salari quereben en comparació del que l'em-presa factura pels seus serveis, de-cideixen donar el salt i ser el seupropi patró. Per desgràcia, en lamajoria dels casos aquestes inicia-tives deriven en l'autoexplotació, amés d'apuntalar un sistema perversen el qual moltes vegades es llen-cen els preus per a obtenir projec-tes, amb el consegüent perjudici entreballadors i salaris. La CGT had'implantar-se empresa a empresa,conscienciant, denunciant i mobi-litzant, per a començar a donar lavolta a la truita en un sector on en-cara semblen hegemònics altressindicats. És l'hora que CGT de-mostri que es pot arrencar a la pa-tronal millores substancials per atotes les treballadores i treballadorsdel sector.

Les tecnologies de lainformació i la comunicació

i l’acció sindical

La repressió sindical contra qui decidxi organitzar-se en el sector ésfortíssima i pren formes personals

Catalunya. Setembre de 2008 25

SOCIAL

Som lo que sembrem

La ciutadania catalana noaprova els transgènics, mésde 91.000 signatures van ser

entregades el 30 de juliol al Parla-ment de Catalunya en contra delsOGM i s’esperava que fins al 21d’agost, data oficial en que s’acaba-va la recollida, s’arribaria a la xifrade 100.000.

L’acte va constar d’una breu rodade premsa a les portes del Parla-ment, una entrevista amb el presi-dent del Parlament Ernest Benach, il’entrega d’aquestes primeres91.000 signatures de la IniciativaLegislativa Popular (ILP) per de-clarar Catalunya lliure de transgè-nics. Al president se li va fer l’en-trega d’unes pinyes de panísecològic símbol d’una planta queha sofert la contaminació genètica ique ha demostrat la impossibilitatde la coexistència de les dues varie-tats (la transgènica i la tradicional o

ecològica).La plataforma resta a l’espera

que les signatures siguin verifica-des per l’Institut d’Estadística deCatalunya (IDESCAT), un copaquestes siguin verificades, cap afinals d’octubre, la proposta de lleientrarà a tràmit parlamentari amb laconseqüent presentació d’esmenes idebat de la llei que conduirà, si la

plataforma impulsora hi està d’a-cord, al posterior debat al plenaridel Parlament cap a principis degener.

La plataforma iniciarà a partir delsetembre un seguit de contactesamb els diferents grups parlamenta-ris per tal d’avaluar la posició decadascun d’ells, poder aportar la in-formació que té la plataforma als

diferents grups polítics i conèixer laposició dels diferents grups.

Balanç de la campanya

Des de la plataforma vol fer saberel següent balanç de la campanyade recollida de signatures fins a diad’avui:1. Valorem molt positivament el su-port rebut pel conjunt de la ciutada-nia que ha permès gairebé doblar laquantitat de signatures necessàriesper tal que es debati al Parlament laproposta de llei.2. Entenem que aquestes més de91.000 signatures recollides finsara són una mostra prou representa-tiva de la societat catalana i són unaexpressió democràtica de rebuiggeneral als OGM, lluny de les pràc-tiques poc democràtiques seguidesper les grans transnacionals.3. Demanem al govern de la Gene-ralitat que es tingui en compte lavoluntat popular i destacar el fetque hi ha un gruix important, cons-

cient i creixent de població consu-midora que rebutgen els transgè-nics i que aposten per un altremodel agroalimentari.4. També volem destacar l’aclapa-radora resposta que la societat cata-lana ha despertat respecte a aquestacampanya contra els transgènics,cosa que ha sorprès a la plataforma.5. I valorar també la campanya in-formativa que s’ha fet i que ha per-mès, si més no, introduir el debat,no sols al voltant dels transgènics,sinó també sobre el model agroali-mentari i sobre els possibles efectesadversos d’aquestes tecnologiessobre la salut.6. Facilitem a tota persona interes-sada diversos informes a la web deSom Lo Que Sembrem diversos in-formes, estudis, investigacions, ar-ticles, enllaços i bibliografia sobreels efectes dels organismes modifi-cats genèticament en la salut, en lasocietat i l’economia, l’agriculturao el medi ambient:

www.somloquesembrem.org

La plataforma Som lo que Sembrem entrega al Parlament més de 91.000 signatures

Catalunya diu no als transgènics

Tanquem les Nuclears exigeix una investigació rigorosa i no controlada per lesmultinacionals nuclears de l’impacte de la fuita d’Ascó sobre població i medi ambient

Coordinadora Tanquem lesNuclears

Tanquem les Nuclears – Coordi-nadora per una Nova Cultura

de l’Energia (TLN – NCE) insisteixen que cal una investigació rigorosade l’impacte de la fuita d’Ascósobre la població i el medi ambientcentrada en la dispersió sobre el te-rritori.

Davant la trobada de noves partí-cules fins a una quantitat que supe-ra les 900 actualment, TLN – NCEinsisteix en la necessitat de que esrealitzi un estudi en profunditatsobre l’abast de la contaminació ra-dioactiva de les àrees afectades perla central. El fet que les darrerespartícules s’hagin trobat desprésd’unes setmanes de pluges intensesés un indici de la gravetat i abast dela fuita.

Un estudi d’aquestes característi-ques hauria de contemplar la fuitad’Ascó en un marc més ampli i in-cloure aspectes com són:

-Una anàlisi de la quantitat exac-ta de radiació alliberada en el mo-ment de l’accident, a partir de la ca-racterització de l’aigua i els fangsque van causar la contaminació i dela radioactivitat retinguda en els fil-tres del sistema de ventilació d’e-mergència. Aquest anàlisi hauria decontemplar l’evolució de l’efectedel decaïment radioactiu.

-Un model de dispersió de les

partícules en el medi ambient enbase a les dades disponibles en elServei Meteorològic de Catalunya(SMC) i la Agencia Estatal de Me-teorologia (AEMET) durant els sismesos fa que dura tot el procés.

-Una sèrie de mapes dels territo-ris que han resultat afectats per ladispersió de la contaminació ra-dioactiva amb una cronologia indi-cativa. Amb indicació de la pobla-ció i el medi ambientseqüencialment més afectats. En

aquesta sèrie de mapes hauria d’a-parèixer un inventari detallat de lespartícules o punts calents trobats,que inclogui la seva caracteritzacióradiològica, la data i hora en què esvan localitzar, així com la seva lo-calització.

-Un anàlisi dels productes de leszones afectades a on es poden pre-sentar fenòmens de concentraciód’elements radioactius.

Paral·lelament, i en vista delsfets, Tanquem les Nuclears – Coor-

dinadora per una Nova Cultura del’Energia demana al Consell de Se-guretat Nuclear que revisi la quali-ficació de l’accident dins de l’esca-la INES.

Resulta evident que la gravetatdel que ha passat en Ascó supera totel que s’està comunicant a l’opiniópública. És necessari que un acci-dent d’aquesta magnitud esdevin-gui una oportunitat per a que la da-rrera fase de vida de les nuclears enfuncionament a Catalunya estigui

marcada per la transparència i elconeixement dels impactes de l’e-nergia nuclear en la salut de les per-sones i l’estat del medi ambient.

En aquest sentit Tanquem les Nu-clears – Coordinadora per unaNova Cultura de l’Energia conside-ra que els fets recolzen la demandafeta de que s’incrementi el coneixe-ment dels efectes de la radioactivi-tat, mitjançant l’ingrés de la multa aaplicar a l’ANAV, i futures san-cions, en un fons que permeti lacreació de programes d’investiga-ció sanitària que siguin realment in-dependents dels organismes vincu-lats a la indústria nuclear, com elCSN.

Considerem que els centres hos-pitalaris o d’investigació de Tarra-gona, Càceres, València, Guadala-jara o Burgos, zones on funcionencentrals nuclears, o bé altres centresamb un historial documentat d’in-vestigació en temes d’impacte ra-diològic han de disposar de recur-sos i autonomia d’investigació almarge de la indústria nuclear.

Els fets d’Ascó estan posant enevidència de que el debat sobre elsimpactes del model energètic nos’ha de guiar per criteris subjectiusd’imatge i paisatge, sinó en elsefectes reals que les centrals tèrmi-ques i nuclears provoquen a les per-sones i els ecosistemes, i en els pe-rills que generen el procés de canviclimàtic i la crisi del petroli.

David Fernández, Ateneu LaTorna

No hi ha mal que 100 anysduri. Ni escola oficial sensecontraescola popular. Ni nit

sense dia. Ni obrer emprenyatsense capital plusvaluant. Catalun-ya és això. No pas la bandera ambquè uns pocs es disfressen per fernegoci amb la vida de quasi tots.Sinó el bimensual que, en roig inegre, reprèn el fil de la història,posa els punts a les is i diu lescoses pel seu nom. Fa 100 núme-ros ja, que es diu ràpid.

El “Catalunya” és, justament,això. No pas la Catalunya dels ex-plotadors cap endins i colonitza-dors cap enfora (Repsol, la Caixa,Gas Natural, Abertis), que sónsempre, i exactament, els matei-xos. Sinó la què s’oposa a cadaprecarització, a cada nova imposi-ció, a la llosa implacable del Poder.La Catalunya hereva de l’autoges-tió i l’autonomia social, filla delsomni llibertari, fidel a la seva histò-ria de resistents, maquis i doneslliures. Que sap perfectament onvol anar, perquè sap perfectamentd’on ve i on s’arrela.

El món com ens el venen, mónde mentida i mentida mundial, és elcircuit submís del cap cot, el garrotso cal i l’obediència deguda. Inges-tionable i ingovernable, com sem-pre, sense les més elevades dosisde propaganda visible i violènciainstitucional soterrada. Sobrevivintavui a cura i càrrec de perfeccio-nats mecanismes de control social

i transmissió jeràrquica de valorsamb els que ens bombardegencada dia via premsa, ràdio i televi-sió. Mitjans del poder que ens des-vetllen d’un poder que dispara ambbala a base dels mitjans. “La Van-guardia” o el “Catalunya”: l’antago-nia de classe. Sempre m’ha sem-blat simbòlicament preclar que eldiari dels Godó no reconegui –enla seva numeració– els diaris edi-tats entre el 18 de juliol de 1936 i l’ud’abril de 1939. Profundament

simptomàtic. Un vell lluitador deiaque “els diaris són els pamflets queels rics reparteixen als barris po-bres”. Perquè s’empassin demo-cràcia en nom del capitalisme.

Per això avui, més que maiabans, el que està en joc és la rea-litat. La percepció de la realitat.Viure arran de terra o en la farsavirtual d’un reiterat altaveu sistèmicque rutlla en base a la manipulaciói la fàbrica del consens de les men-tides. Si la natura del poder real és

sempre opaca, els amos de tot i detots sempre volen mantenir l’habi-tació a les fosques. Però l’Ovidi jadeia que deu mil llumins poden ferde la nit un immens dia. Cada dosmesos, a casa nostra que és elmón sencer, 20.000 llumins enforma de “Catalunya” encenen larealitat, la vida i la lluita, tal com és.

De la ma de la “Catalunya” real irebel, que ni es ven ni es lloga per-què no està en venda. Ni esparra-cada ni muda, que és com ens vol-drien. Tossudament alçada contraels monòlegs sòrdids del Poder. Enpaper de premsa obrera, tintanegra i roja i taquigrafia anarcosin-dicalista. Cyclostil que neix de lamés fèrtil de les desobediències.Sabent que res és per sempre, niles derrotes ni les victòries. I quecal barallar-s’hi cada dia.

Com el “Catalunya”: que des-munta i deconstrueix a cada lletrala insuportable, insostenible i clas-sista Catalunya oficial. Que noméss’aguanta ja en el teatre-cartró dela farsa-estafa d’una plutocràcianua camuflada de democràcia.Contra ella, amb Mumia i totes lesveus preses, el “Catalunya” se-gueix les passes del lluitador afroa-mericà: “hi ha qui diu que resistir-seal sistema és una bogeria, però elque és una autèntica bogeria és nofer-ho”. Contra l’autèntica bogeriade no fer res, l’altra Catalunya tran-sita per la desobediència obrera,sindical i informativa. La fèrtil des-obediència d’on neix, com ahir,com avui, com demà, com sempre,la llibertat.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Dinamita de cervell

Catalunya. Setembre de 200826

> EL FARÀCRATES I POETES

Lucía SánchezSaornil, dona lliure

Ferran Aisa

La poetessa madrilenya Lucía SánchezSaornil (1895-1970) havia format partdel moviment ultraista i, amb el pseudò-nim de Luciano de San-Saor, va escriu-re nombrosos poemes a les revistesd’avantguarda de les primeres dècadesdel segle XX: Cervantes, Ultra,Tableros,

Plural, etc.Hi va començar a publicar molt jove,

a l’edat de 17 anys, a Los Quijotes. Sán-chez Saornil, d’extracció obrera, es vaformar amb les bones lectures dels po-etes modernistes i simbolistes, sobre-tot Antonio Machado i Juan Ramón Ji-ménez. Els seus afanys literaris vanhaver de conviure amb la seva feina a lacentraleta de la Companyia Telefònica iamb els seus estudis de pintura a l’Aca-dèmia de Belles Arts de San Fernando.La publicació dels seus poemes ambpseudònim masculí crearà confusió a lacrítica, ja que en un principi creuen quees tracta d’un home fins que Cansino-Assens ho fa saber: “Ese Luciano deSan-Saor, que publica en Los Quijotes

unos versos tan valientes, tan viriles ytan bellos, es Lucía Sánchez Saornil, lahija de un viejo republicano...” La jovepoetessa viurà de prop l’aparició delManifest Ultra de 1919, que signen Gui-llemo de Torre, Pedro Garfías, XavierBòveda i, s’hi inscriuen, Gerardo Diego,Juan Larrea, Jorge Luis Borges, etc.L’ultraisme era una avantguarda comtantes altres que apareixien en aquellsmoments arreu d’Europa.

Una de les poques dones que forma-rà part d’aquest moviment serà Sán-chez Saornil. Un dels poemes de la sevaèpoca avantguardista el va publicar aUltra: “Al final / todos queremos cabal-gar / los caballos de bronce de las glo-rietas”. El seu compromís polític s’ini-cià a finals de la dècada dels vint,sobretot arran de la vaga de la Telefòni-ca de 1927, la seva participació sindicalfou motiu de repressàlies, primer foutrasllada de Madrid a València i, méstard, acomiadada. Durant la Segona Re-pública la seva militància social s’incre-menta i el seu compromís polític laporta cap a l’anarquisme. Lucía Sán-chez Saornil, a finals de 1935, conjunta-ment amb Mercedes Comaposada, Am-paro Poch i altres, participarà en lafundació de la revista Mujeres Libres, laqual serà l’aglutinador de l’importantmoviment femení llibertari. Els escritsliteraris de Sánchez Saornil es trobendispersos a publicacions com Mujeres

Libres, Solidaridad Obrera, Tierra y Li-

bertad i CNT. Els primers compassosde la revolució els viu a Barcelona oncol·labora a les tasques socials i cultu-rals de Mujeres Libres. L’any 1937, estraslladà, novament, a València on vapassar a ser la redactora cap del setma-nari Umbral. Sánchez Saornil fou autorad’Horas de Revolución i va col·laboraral Romancero de Mujeres Libres. Undels seus poemes més populars és“Testamento de Durruti”.

El cent del ‘Catalunya’:ni esparracats ni muts

Ricard VilaregutDoncs sí, agradi o no, la comuni-cació política, al segle XXI es fa,essencialment, a través dels‘mass media’, de les múltiples ivariades formes de comunicacióactuals, per ser mes precisos. Al-guns diran que “abans” també,que la relació entre els membresd’una determinada comunitat ide-ològica sempre ha estat viapaper, pamflet o cartell, que és através d’aquests formats per oncirculavern les noves -i velles-idees, que es coneixien les activi-tats i possibilitats de la comunitaten qüestió, i on s’intercanviavenconsignes i convocaven mobilitza-cions. I segurament, en part, tin-dran raó. I dic en part perquè du-

rant aquest abans indefinit -peròque podríem situar al primer terçdel segle XX- la principal forma decomunicació era a través del tu atu, de les reunions, mítings i as-semblees, de la vida al carrer, lafàbrica o a l’Ateneu. Hi havia retò-rica, hi havia discussió, hi haviacontacte físic. Hi havia pertinençaidentitària a una classe social: to-thom pencava, tothom pagavaquotes, tothom difonia els plante-jaments i estratègies amb el bocaa boca. Abans, el mitjà no era tantel missatge i abans el mitjà era elsuport, d’acord que fonamentalperò no imprescindible. Però arano. Els ‘mass media’ són els quemodulen els valors, els que intro-dueixen els temes a l’agenda polí-

tica, els que configuren una reali-tat que, malgrat eque és inabasta-ble, ens fan creure que es única,transparent, neutra, objectiva,quan tots sabem que la informa-ció té pressupòsits explícits i im-plícits, que és interessada, sub-jectiva i dirigida. A més a més, elspartits i grans sindicats ja no ne-cessiten la militància: no la neces-siten perquè tenen les seves telesi els seus diaris per difondre lespropostes. I no necessiten la mili-tància perquè ja obtenen el finan-çament per altres bandes. Enaquest sentit, doncs, allò mésdestacable del “Catalunya” haestat precisament això: que sensemenystenir, ans al contrari, poten-ciant la militància (el diari es fa apartir de col·laboracions) la revis-ta és una eina més d’informaciódel que passa al món sindical, és

a dir, creant cohesió interna, peròsense oblidar el que passa al mónde tothom. És a dir, sense oblidarquè fan i pensen els altres movi-ments i xarxes socials, que senseadscriure’s a una determinadaideologia, i fins i tot no compartintdel tot els objectius finalistes, llui-ten en una mateixa direcció. Iaixò, cal dir-ho i agrair-ho, ha estatel gran què del “Catalunya”, i mésque ho ha de ser. Per als que ensagrada la cultura anarquista delsateneus de principis de segle -perentendre’ns, la que retrata FerranAisa a “La cultura anarquista aCatalunya”- que una revista com“Catalunya” faci 100 numeros, enaquesta línia, és una molt bonanotícia. Perquè 100 numeros sónmolts, i perquè som molts els queestem disposat a llegir-ne 100més.

100: són/som molts

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2008 27

Miquel-Dídac Piñero

El periòdic vespertí “Catalun-ya” va sortir el 22 de febrerde 1937 en un moment en

què el Principat gaudia de diversosrecursos polítics i militars propisque la lluita de classes havia acon-seguit agafar a la República jacobi-na espanyola. En aquest periòdichi van escriure des de Mauro Baja-tierra fins a Felip Cortiella o JaumeBalius. Personalment, el periodistaigualadí Joan Ferrer em parlà d’a-questa experiència, quan editava aParís el mensual llibertari en català“Terra Lliure”, en què també publi-cava el company Balius.

En el decurs de la Transició, desde la CNT es va tornar a publicar“Catalunya” com una revista en ca-talà, l’excepció en moment en quèel jacobinisme era hegemònic en elmón del sindicalisme a Catalunya.La influència del sindicalisme revo-lucionari francès, nat de la conver-gència entre el socialisme jacobí iel de caire llibertari dins l’antigaCGT, s’havia transformat en un ide-ologia anarcosindicalista en quèl’antic bakuninisme triomfant a laCatalunya proletària en el segleXIX havia estat aparcat fora de laCNT. Les petites cultures o la im-portància dels problemes ecològicso l’antimilitarisme eren coses mar-ginals en un intent polític desespe-rat de trobar l’espai sindical autò-nom davant el pas massiu delproletariat de Catalunya vers lesComissions Obreres, en gran parta causa del pacte dels cinc puntsde destacats prohoms de la CNThistòrica l’any 1966 amb les jerar-quies dels sindicats verticals delrègim franquista, cosa que des-prestigià el sindicalisme de la CNTi abocà en mans dels stalinistesgran part de la classe obrera delpaís. Però, una petita minoria lliber-tària, ja en temps del franquisme ien contra de l’interclassisme del’Assemblea de Catalunya en quèfinalment hi havia quasi tots elssectors polítics independentistesd’esquerres, va defensar la neces-sitat de recuperar la petita culturadomèstica i la llengua romànicadita catalana.

La revolució industrial capitalistava significar l’acceleració del cen-tralisme dels estats i la lògica des-aparició de les petites cultures.L’escolarització obligatòria es va ferper imposar el patriotisme dels Es-tats-nació, com a pas inicial de lafutura militarització del treball encas de vaga obrera i el servei mili-tar obligatori. Aquest patriotismeescolar es va fer amb les llengüesoficials de cada Estat-nació indus-trialista. Paral·lelament, van sortirresistències a la uniformització cul-tural i lingüística dels estats capita-listes de la revolució industrial. L’a-

nomenat bakuninisme del segleXIX va incidir en aquesta defensade les petites cultures enfront elsimperis i l’Estat-nació industrialista,monàrquic o jacobí.

La crítica a la revolució industrialpassa per l’enfrontament amb elsestats capitalistes al mateix tempsque cal arraconar l’hegemonia deles burgesies perifèriques o nacio-nals de cada petita cultura en cadaprocés d’autodeterminació. L’anar-coseparatisme nega la revolució in-dustrial i els seus estats-nació delcapitalisme igual que nega la ne-cessitat de qualsevol nacionalismeburgès o petit burgès que vulguiedificar un nou Estat-nació indus-trialista. L’alliberament de les peti-

tes cultures, en què cada poblesigui lliure de l’opressió de l’Estatcapitalista, significa l’autodetermi-nació i la no dependència estatalis-ta de les comunitats de gent decada país naural i històric que siguipossible viure sense cap menad’Estat capitalista, aconseguint permitjà de l’autogestió generalitzadavers el comunisme llibertari i el res-pecte pels sistemes naturals i elséssers vius, serà la conseqüènciade la transformació social revolu-cionària del sistema dominant.

En el nostre cas domèstic, ne-cessitem aconseguir la no depen-dència dels estats capitalistes es-panyol i francès i de la UnióEuropea, la no dependència de les

actuals o futures estructures esta-talistes de poder del sistema indus-trialista dominant que vol implantaruna “Gran Europa”. Aquestes nodependències comunitàries deconvivència llibertària amb lesseves petites cultures és el projec-te autogestionari en què les comu-nitats humanes puguin organitzar-se sense la nocivitat capitalista iecocida del poder industrialista nicap mena d’estructura jeràrquicade poder.

Creix a nivell planetari la violèn-cia estatalista contra els poblesque aspiren a l’autoemancipació i al’exercici legítim del dret a l’autode-terminació com també contra lesètnies que defensen els seus dre-tes bàsics i les seves cultures au-tòctones, ja que aquesta violènciade l’Estat és la característica domi-nant en el conjunt de les greus vio-lacions dels anomenats drets hu-mans, uns drets que la companyacommunarde Louise Michel defen-sava en el seu temps a Nova Cale-dònia com a fonament de la revoltaproletària. Cada any, milers de per-sones són assassinades o tortura-des per part de diversos règims po-lítics de signe diferent, en unsintents dels estats d’eliminar demanera violenta les revindicacionsde comunitats ètniques i de movi-ments d’autoemancipació de lespetites cultures que volen exercir eldret d’autodeterminació, que demanera perversa les Nacions Uni-des solament apliquen sempre quel’exercici d’aquest dret sigui favora-ble a l’interès neocolonial o geoes-tratègic de les grans potènciesmundials, com s’ha demostrat al’antiga URSS o als Balcans, men-tre segueix la guerra imperialista aMesopotàmia. Aquesta violènciaestatalista es fa en nom de l’ano-menada seguretat interior de cadaEstat-nació industrialista del capi-tal.

> OPINIÓD’ací a 9 i 5 en farem100 de cada

Josep Maria Yago, de TarragonaPatrimoni d la Pau

D’ací 9 i 15 en farem 100 de cada. No éscap jeroglífic, o si més no, no ho és benbé.

El “Catalunya” fa 100 números. Enho-rabona! La Coordinadora Tarragona Pa-trimoni de la Pau porta 91 concentra-cions de Paraules per la Pau, d’ací 9 enfarem 100. I porta, també, 85 númerosdel full informatiu que porta el mateixnom: “Paraules per la Pau”, d’ací a 15també en farem 100.

A finals de 1997 s’anuncià la visitadel portaavions JFK. L’Autoritat Portuà-ria comunicà la visita a l’Ajuntament idemanà el seu vistiplau. La Comissióde Govern formada per membres deCiU i PSC, el donà. A la comissió hihavia l’alcalde de llavors, Joan MiquelNadal i Malé, i hi havia l’alcalde actual,Josep Fèlix Ballesteros.

La continuació és una història de mi-litarització de la ciutat caracteritzada,sobretot, per la visita de nombrososvaixells de guerra de la VI Flota delsEUA i de l’OTAN i la campanya institu-cional per mostrar-ne les bondats. Ma-niobres militars, utilització militar deport, aeroport, carreteres, ferrocarril...,militars a centres d’esplai i centres cí-vics, visites de vaixells de guerra proce-dents de l’Iraq, visites de furgonetes dereclutament, prescriptors, militaritzacióde l’ensenyament... visites de les autori-tats al Pentàgon... són algunes de lesfites de les quals poden estar “orgullo-sos”.

Com a contrapunt, es va encetar unahistòria de resistència, d’activisme i es-forç per articular i mostrar l’oposiciód’una part de la ciutadania a aquestprocés de militarització i que, a més, hagenerat companyonia i solidaritat: laque conforma la Coordinadora Tarrago-na Patrimoni de la Pau.

Una de les experiències més signifi-catives, resultants d’aquesta història,és Paraules per la Pau: una concentra-ció mensual (cada primer diumenge demes, a les 12 del migdia, davant l’Ajun-tament) per dir “No als vaixells de Tarra-gona i al militarisme”. Iniciada en elmes de març de 2001 tenint en compteexperiències com el Silenci per la Pau oMúsica per la Pau (en principi, pocafeina i manteniment d’un mínim fil con-ductor entre les persones preocupadesper aquesta qüestió i pel pacifisme i/ol'antimilitarisme). Cercant no limitarl’acte a un “No!” i poder mostrar quel-com creatiu, relacionat, amb l'art i, perextensió, amb la pau i la vida en oposi-ció a tot el que suposa el militarisme.Més de set anys i mig després d’aquelladata.

Poc temps després a aquesta històrias’hi afegia l’edició d’un full informatiuque s’ha anat desenvolupant i ampliantfins arribar al número 85. Dintre de 15números haurem arribat al 100. Com el“Catalunya”, un model, entre d’altrescoses, de pluralitat i tenacitat, com deiaalgú, contra la intempèrie.

Felicitem-nos, de tant en tant és boser conscients del que compartim.

Cent: reflexió sobre laresistència cultural

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 200828

Noam Chomsky

Una de les raons per què escricsobre els mèdia és que esticinteressat en la cultura

intel.lectual en el seu conjunt, i la partmés fàcil d'estudiar són els mèdia.Surten cada dia, pots dur a terme unainvestigació sistemàtica. Pots compa-rar la versió d'ahir amb la d'avui. Hi hanombroses proves de què es prioritzai què no, i de quina manera estan es-tructurades les coses.

La meva opinió és que els mèdiano són gaire diferents de les universi-tats o, posem per cas, de les revistesd'opinió intel·lectual. Hi ha algunes li-mitacions afegides, però no són radi-calment diferents. Mèdia i universitatinteractuen, la qual cosa explica la re-lativa facilitat amb què es passa del'un a l'altre.

Per entendre els mèdia, o qualse-vol altra institució, els observem, enqüestionem l'estructura institucionalinterna, volem saber coses sobre ellloc que ocupen en la societat en elsentit més ampli, i com es relacionenamb els altres sistemes de poder id'autoritat. Amb sort, hi pot haver enel sistema informatiu un registre in-tern dels dirigents que ens digui peron naveguen (és una mena de siste-ma doctrinal). No em refereixo als ma-nifestos que els preparen els rela-cions públiques, sinó a allò que diuenprivadament. Hi ha força documenta-ció interessant.

Aquestes són les tres fonts fona-mentals d'informació sobre la natura-lesa del mèdia. Els estudiem, diguem-ne, com estudiaria un científic unamolècula complexa o alguna cosasemblant. N'examinem l'estructura iformulem una hipòtesi, basada enaquesta estructura, sobre l'aspecteque probablement tindrà el productemediàtic. Després investiguem el pro-ducte mediàtic i veiem en quina me-sura s'ajusta a les hipòtesis. Pràctica-ment tota l'anàlisi dels modelsmediàtics es fa així: s'estudia el mésacuradament possible com és el pro-ducte mediàtic i si s'ajusta a les as-sumpcions òbvies sobre la naturalesai l'estructura dels mèdia.

Bé, què és el que descobrim? Enprimer lloc, descobrim que hi hamèdia diferents, que fan coses dife-rents, com ara la indústria de l'entre-teniment de Hollywood, els culebrotstelevisius, i fins i tot la majoria delsdiaris d'un país (la immensa majoria).Els mèdia s'adrecen al públic en ge-neral. Hi ha un altre sector delsmèdia, els mèdia d'elit, de vegadesconeguts com els mèdia que establei-xen l'agenda perquè compten ambgrans recursos, que estableixen elmarc en el qual actua la resta demèdia. Per exemple, el New York

Times i la CBS. El seu públic és majo-ritàriament gent privilegiada. La gentque llegeix el New York Times -gentrica o part del que de vegades s'ano-mena classe política- està perma-nentment compromesa amb el siste-ma polític. Poden ser gestors polítics,gestors empresarials (com executiusde grans empreses o similars), ges-tors doctrinals (com profesors univer-sitaris) o periodistes que s'ocupend'organitzar com ha de pensar la genti com ha de veure les coses.

Els mèdia d'elit estableixen el marc

en què la resta treballa. Fixeu-vos enl'Associated Press: produeix un fluxconstant de notícies, però cada dia, amitja tarda, s'atura i envia un missat-ge que diu "Avís als editors: El NewYork Times de demà presentarà elstemes següents en portada:" L'objec-tiu no és altre que, si ets l'editor d'undiari a Dayton (Ohio) i no tens recur-sos per desxifrar què és notícia, o,simplement, no vols pensar-hi, l'avíset diu allò que és notícia. Aquests sónels temes per a les pàgines que nopenses dedicar a temes locals o a en-

treteniment. Aquests són els temesque publiques perquè això és el queel New York Times diu que t'ha d'inte-ressar demà. Si ets un editor de Day-ton (Ohio), en certa mesura hauràsd'actuar així, perquè no tens gairemés fonts d'informació. Si et surts delcamí marcat, si generes històries queno agraden a la premsa important,ben aviat t'ho faran saber. De fet, elque li ha succeït fa poc al Sant JoseMercury n'és un exemple dramàtic.Els jocs de poder tenen moltes mane-res de fer-te tornar al camí correcte, site n'has sortit. Si intentes trencar elmotlle, no duraràs gaire. Aquest siste-ma funciona força bé, i és obvi que noés més que un reflex d'unes estructu-res de poder.

Els mitjans de comunicació autènti-cament massius pretenen, bàsica-ment, distreure la gent. Si volen fer al-guna cosa més, que la facin, però queno ens molestin (a nosaltres, que somels que dirigim el cotarro). Que s'inte-ressin pels esports professionals, perexemple. Que es tornin bojos pels es-ports professionals, pels escàndolssexuals, pels famosos i els seus pro-blemes, i altres coses semblants.Qualsevol cosa mentre no sigui serio-sa. Evidentment, els afers seriosossón per a la gent influent. "Nosaltres"en tenim cura.

Què són els mèdia d'elit, els mèdiaque estableixen l'agenda? El NewYork Times i CBS, per exemple. Bé,en primer lloc, són grans empresesamb molts guanys. A més a més, lamajoria estan vinculades o formenpart de grups empresarials mésgrans com General Electric o Wes-tinghouse. Aquestes empreses estandalt de tot de l'estructura de poder del'economia privada, que és una es-tructura molt tirànica. Les grans em-preses són fonamentalment tiràni-

ques, jeràrquiques i estan controla-des des de dalt. Si no t'agrada el quefan, ja te'n pots anar. Els mèdia impor-tants són només una part d'aquestsistema.

Què es pot dir del seu entorn insti-tucional? Bé, més o menys el mateix.Que interactuen amb altres centresde poders importants i que s'hi rela-cionen: el govern, altres grans empre-ses o les universitats. Perquè elsmèdia són un sistema doctrinal queinteractua estretament amb les uni-versitats. Suposem que ets un perio-dista que escriu un reportatge sobreel Sud-oest asiàtic, Àfrica o una cosaaixí. Se suposa que aniràs a una granuniversitat i buscaràs un expert que etdirà el que has d'escriure; i si no ani-ràs a una fundació, com Brooking Ins-titute o American Enterprise Institute, iet donaran les paraules que hauràsd'emprar. Aquestes institucions exter-nes són molt semblants als mèdia.

Les universitats, per exemple, nosón institucions independents. Pothaver-hi persones independents aïlla-des però això mateix també és certpel que fa als mèdia. I, en general, éscert pel que fa a les grans empreses.Fins i tot és cert pel que fa als estatsfeixistes. Però la institució en ella ma-teixa és parasitària. Les universitatsdepenen de fonts externes de finan-çament i aquestes fonts de finança-ment, com ara fortunes privades, sub-vencions de grans empreses i govern(que està tan interrelacionat amb elpoder empresarial que gairebé nose'n pot distingir) constitueixen l'en-torn immediat de les universitats. Lagent de dins que no s'adeqüi a aques-ta estructura, que no l'accepti i la inte-rioritzi (no hi pots realment treballar amenys que la interioritzis i te la cre-guis), la gent que no ho faci, probable-ment serà descartada en algun mo-ment del recorregut que comença a laguarderia. Hi ha tota mena de meca-nismes de filtre per desfer-se de lagent que molesta i que pensa de ma-nera independent. Aquells de vosal-tres que heu estat a la universitatsabeu que el sistema educatiu estàmolt encaminat a premiar la conformi-tat i l'obediència; si no actues així, etconvertiràs en un esvalotador. Aixídoncs, hi ha una mena de mecanis-mes de filtre que acaben produintgent que, de manera realment hones-ta (no menteixen), interioritza el marcde creences i d'actituds del sistemade poder social que ens envolta. Lesinstitucions d'elit com Harvard i Prin-ceton i les petites universitats de lafranja alta, per exemple, estan moltenfocades cap a la socialització. Sivas a una universitat com Harvard,gran part del que t'ensenyen són mo-dals: com comportar-se com a mem-bre de les classes altes, com pensarcorrectament, etcètera.

XERRADA AL Z MEDIA INSTITUTE, JUNY DE 1997, TRADUÏDA AL CATALÀ A CONTRASTANT.NET

Allò que fa convencionalsels mèdia no convencionals

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2008 29

A mitjan dècada dels 40 GeorgeOrwell va escriure Rebel.lió a la gran-ja. Era una sàtira contra la Unió So-viètica, un estat totalitari. Va tenir ungran èxit. A tothom li encantava.Doncs resulta que Orwell havia escrituna introducció a Rebel.lió a la granjaque va ser suprimida. No va aparèixerfins 30 anys més tard. Algú la va tro-bar entre els seus papers. La intro-ducció de Rebel.lió a la granja tracta-va de la "Censura literària aAnglaterra" i el que s'hi diu és que òb-viament el llibre ridiculitza la Unió So-viètica i la seva estructura totalitària.Però deia també que Anglaterra noera gaire diferent. Nosaltres no tenimel KGB sobre els nostre caps, però elresultat final és gairebé el mateix.S'exclou la gent que té idees indepen-dents o que té pensaments incorrec-tes.

Parla una mica, només dues fra-ses, sobre l'estructura institucional.Es pregunta per què passa el quepassa. Bé, en primer lloc, perquè lapremsa és propietat de gent acabala-da que només vol que arribin al públicdeterminades coses. En segon llocdiu que quan passes pel sistema edu-catiu d'elit, quan vas a les millors es-coles d'Oxford, aprens que hi ha cer-tes coses que no s'han de dir i certspensaments que no s'han de tenir.Aquest és el paper socialitzant de lesinstitucions d'elit i si no t'hi adaptesnormalment te'n separen. Aquestesdues frases més o menys ho expli-quen tot.

Quan critiquem els mèdia i diem"mireu, això és el que escriuen An-thony Lewis o d'altres", s'enfadenmolt. Diuen, prou correctament, que"ningú mai no m'ha dit el que he d'es-criure. Escric el que vull. Tota aquestadiscussió sobre les pressions i les li-mitacions no té sentit perquè mai non'he rebuda cap." La qual cosa éscompletament certa, però la qüestióés que no serien on són si no hagues-sin demostrat anteriorment que ningúno els ha de dir allò que han d'escriu-re perquè ja diuen el que cal. Si ha-guessin començat a la secció delocal, per exemple, i haguessin anatdarrere darrere d'històries inadequa-des, mai no haurien arribat a les posi-cions en què ara poden dir el que vul-guin. El mateix passa a les facultatsuniversitàries amb les disciplines mésideològiques. Han passat pel sistemade socialització.

Molt bé, examinem ara l'estructurade tot el sistema. Com penseu quehan de ser les notícies? Bé, és forçaobvi. Agafeu el New York Times. Ésuna gran empresa i ven un producte.El seu producte són les audiències.Els diners no els guanyen quan com-prem el diari. Estan contents col·lo-cant-lo a internet de franc. De fet, hiperden diners, quan comprem el diari.El producte és l'audiència. El produc-te és la gent privilegiada, com ara lagent que escriu als diaris, ja sabeu, lagent que pren les decisions d'alt nivellde la societat. S'ha de vendre un pro-ducte en un mercat, i el mercat són,evidentment, els anunciants (és a dir,d'altres grans empreses). Tant si estracta de la televisió com dels diaris, oel que sigui, estan venent audiència.Les grans empreses venen audièn-cies a d'altres grans empreses. En elcas dels mèdia d'elit, són empreses

molt grans.Bé, quines creieu que en seran les

conseqüències? Quines prediccionspodríem fer sobre la naturalesa delproducte mediàtic donades aquestescircumstàncies? Quina seria la hipò-tesi nul·la, la mena de conjectura quefaríem sense assumir res més? L'as-sumpció òbvia és que el productedels mèdia, allò que hi apareix, allòque no hi apareix, la manera com sónpresentades les coses, reflectirà l'in-terès dels compradors i dels vene-dors, les institucions i els sistemes depoder que els envolten. Si això nopassés, seria una mena de miracle.

Bé, llavors comença la feina feixu-ga. Us deveu preguntar: realment elsmitjans funcionen de la manera comhem predit? Bé, jutgeu-ho vosaltres

mateixos. Hi ha molt de materialsobre aquesta hipòtesi tan òbvia. Sel'ha sotmès a les proves més duresimaginables, i se n'ha sortit notable-ment bé. A les ciències socials no hiha cap conclusió més sòlidament ar-gumentada que aquesta, la qual cosano és cap gran sorpresa: el miracleseria que no es complís, ateses lesforces en funcionament i la maneracom operen.

El següent que descobrim és queaquest tema és completament tabú.Si aneu a la Kennedy School of Go-vernment, a Stanford, o a d'altresllocs, i estudieu periodisme, ciènciesde la comunicació, ciència políticaacadèmica, etcètera, probablementno sortiran aquestes qüestions. És adir, la hipòtesi que qualsevol acabaria

formulant fins i tot sense saber res deres, no es pot expressar, i la provaque la demostra no és presa en con-sideració. Bé, això també s'havia pre-dit. Si examinem l'estructura institu-cional, direm, segurament, que aixòha de ser així perquè ¿per quina raóvoldria aquesta gent arriscar-se? Perquè haurien de permetre anàlisis críti-ques d'allò que ells mateixos propi-cien? La resposta és que no hi ha capraó per la qual les haguessin de per-metre i, de fet, no les permeten. Uncop més, no es tracta d'una censuradirecta. La qüestió és simplement queactuant d'una altra manera no arribesa aquests llocs. Això inclou tant l'es-querra (allò que anomenem esque-rra) com la dreta. A menys que hagisestat socialitzat i entrenat adequada-ment de manera que no tinguis deter-minats pensaments, perquè si els tin-guessis, no hi series. Per tant, hi haun segon ordre de predicció: el primerordre de predicció està fora de discu-sió.

L'últim aspecte a examinar és elmarc doctrinal en què té lloc tot ple-gat. La gent que ocupa els nivells mésalts en el sistema informatiu, incloent-hi els mèdia, els anunciants i la cièn-cia política acadèmica, aquesta gent,quan escriuen per a ells mateixos (noquan pronuncien discursos de gra-duació) ¿tenen una imatge del quesucceix? En els discursos de gradua-ció, tot són paraules boniques. Peròquan escriuen per a ells mateixos,¿què diu aquesta gent sobre tot això?

Hi ha, bàsicament, tres fonts perexaminar. La primera és la indústriade les relacions públiques, ja sabeu,la gran indústria de la propaganda.Així doncs, què diuen els líders de laindústria de les relacions públiques?La segona font a examinar són elsanomenats intel·lectuals públics,grans pensadors, gent que escriu ales pàgines d'opinió i tot això. Quèdiuen? La gent que escriu llibres im-pressionants sobre la naturalesa de lademocràcia i aquesta mena de coses.La tercera font a examinar és el co-rrent acadèmic, en particular la part

de la ciència política que té a veureamb la comunicació i la informació iaquestes coses, que ha estat unabranca de la ciència política des de fa70 o 80 anys.

Per tant, cal observar aquests tresaspectes, fixar-se en el que diuen, iexaminar les grans figures que hanescrit sobre això.Tots diuen (i cito par-cialment) que les persones normalssón "intrusos ignorants i tafaners".Hem d'evitar que entrin en l'arena pú-blica perquè són massa estúpids, i sihi entressin només generarien proble-mes. El seu deure consisteix a ser"espectadors", no pas "participants".

Se'ls permet votar de tant en tant,escollir un d'aquests tios llestos. Peròse suposa que tornen a casa i fan al-tres coses, com mirar el futbol o elque sigui. Els "intrusos ignorants i ta-faners", però, han de ser observadorsi no pas participants. Els participantssón els anomenats "homes responsa-bles", i, per suposat, l'escriptor sem-pre n'és un. No us feu mai la pregunta¿per què jo sóc un "home responsa-ble" i aquell és a la presó? La respos-ta és massa òbvia. Perquè vosaltressou obedients amb el poder i hi esteusubordinats i aquell pot ser indepen-dent. Però, evidentment, no us ho pre-gunteu. Per tant, hi ha els paios lles-tos que se suposa que remenen lescireres i la resta se suposa que n'es-tan exclosos, i no hauríem de sucum-bir (cito a partir d'un article acadèmic)"als dogmatismes democràtics se-gons els quals cada individu és el mi-llor jutge dels seus interessos." Nol'és. Són jutges terribles dels seuspropis interessos, de manera quehem de fer-ho nosaltres pel seu propibé.

De fet, és semblant al leninisme.Ho fem per vosaltres i ho fem per l'in-terès de tothom, etcètera. Crec queaquesta és, en part la raó per la qualha estat tan fàcil històricament per aaquesta gent canviar de jaqueta: arasón estalinistes entusiastes, ara sóngrans partidaris del poder nord-ameri-

continua a la pàgina 30 >

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

30 Catalunya. Setembre de 2008

cà. La gent canvia molt fàcilmentd'una posició a l'altra, i crec que aixòpassa perquè es tracta bàsicamentde la mateixa posició. En realitat no hiha cap gran canvi. Només estima-cions diferents d'on és el poder. Hi hamoments que penses que és aquí imoments que penses que és allà.Però la posició que tu adoptes novaria.

Com va començar tot això? És unahistòria interessant. Gran part de lahistòria arrenca de la Primera GuerraMundial, que és el gran punt d'inflexió.La posició dels EUA al món va can-viar considerablement. En el segleXVIII els EUA ja eren el país més ricdel món. La classe alta britànica noarribarà a la qualitat de vida, a lasalut, a la longevitat dels EUA fins ainicis del segle XX, no en parlem de laresta del món. Els EUA són extraordi-nàriament rics, amb enormes avantat-ges, i fins a finals del segle XIX te-nien, de lluny, l'economia més grandel món. No eren, però, l'actor mésimportant de l'escena mundial. Elpoder dels EUA s'estenia a les illesdel Carib i part del Pacífic, però nogaire més enllà.

Les relacions canviaren durant laPrimera Guerra Mundial. I van canviarmés dramàticament durant la SegonaGuerra Mundial. Després d'aquestaguerra els Estats Units es fan, més omenys, els amos del món. Però des-prés de la Primera Guerra Mundial jahi va haver un canvi, i els EUA vanpassar de ser una nació deutora a seruna nació creditora. No eren una pri-meríssima potència com Gran Bre-tanya, però van esdevenir per primeravegada un actor principal en el món.Va ser un canvi, però n'hi va haverd'altres.

La Primera Guerra Mundial va serla primera ocasió en què es va difon-dre propaganda estatal altament or-ganitzada. Els britànics comptavenamb el Ministeri de la Informació, i re-alment el necessitaven perquè haviend'aconseguir que els EUA entressinen guerra o d'altra manera haurientingut molts problemes. El Ministeri dela Informació es va dedicar a enviar-hipropaganda, incloent-hi enormes in-vencions sobre les atrocitats dels"huns" i coses així. L'objectiu de lapropaganda eren els intel·lectualsnord-americans, ja que els britànicspensaven molt raonablement queeren el sector més crèdul a la propa-ganda o més apropiat per creure-se-la. També són els qui la van difondreen el seu sistema. Així doncs, la pro-paganda estava destinada alsintel·lectuals nord-americans i va fun-cionar molt bé. Els documents del Mi-nisteri de la Informació britànic (moltdels quals han estat desclassificats)mostren que l'objectiu era, en parau-les seves, controlar el pensament delmón sencer i sobretot el dels EstatsUnits. No els importa gaire el quepensa la gent a l'Índia. Aquest Minis-teri de la Informació va aconseguirenganyar plenament els intel·lectualsnord-americans fins a fer-los acceptarles invencions de la propaganda brità-nica. N'estaven molt orgullosos. En-certadament, ja que això els va salvarla vida. Altrament haurien perdut laPrimera Guerra Mundial.

Als Estats Units hi va haver un fe-nomen equivalent. Woodrow Wilsonfou elegit el 1916 amb un programaelectoral antibel.licista. Els EUA erenuna país molt pacifista. Sempre hohan estat. La gent no volia combatreen guerres externes. El país s'haviaoposat molt a la Primera Guerra Mun-dial i Wilson, de fet, va ser escollit perla seva posició antibel.licista. "Pausense victòria", en va ser l'eslògan.Però Wilson volia fer la guerra. Pertant, la qüestió era la següent: coms'aconsegueix convertir una poblaciópacifista en antialemnays llunàtics ifuribunds disposats a matar a tots elsalemanys? Aquest canvi d'actitud exi-

geix propaganda. Així que van muntarla primera i realment única gran agèn-cia estatal de la història dels EUA.S'anomenava Comitè sobre la Infor-mació Pública (bonic títol orwellià),també anomenada Comissió Creel. Elpersonatge que la dirigia es deiaCreel. La tasca d'aquesta comissiófou portar la població cap a la histèriapatriòtica mitjançamt l'ús de la propa-ganda.Va funcionar increïblement bé.En uns pocs mesos va esclatar unahistèria furibunda a favor de la guerraque va permetre que els EUA entres-sin en guerra.

Molta gent va quedar impresionadaper aquests fets. Un dels impressio-

nats -i això ha tingut algunes implica-cions en el futur- fou Hitler. A MeinKampf, Hitler conclou, amb certa justi-ficació, que Alemanya va perdre laPrimera Guerra Mundial perquè haviaperdut la batalla de la propaganda. Nopogueren competir amb la propagan-da britànica i nord-americana, que elsva aixafar totalment. Hitler va prome-tre que la propera vegada tindrien elseu sistema de propaganda, cosaque van fer durant la Segona GuerraMundial. I el que és més important pera nosaltres, la comunitat empresarialnord-americana també va quedarmolt impressionada amb aquell esforçpropagandístic. En aquell moment te-nien un problema. El país esdeveniaformalment més democràtic. Moltamés gent podia votar i aquesta menade coses. El país es feia més ric i mésgent podia participar, estaven arribantmolts immigrants, etcètera.

Arribats en aquest punt, què tocafer? Serà més difícil dirigir tot plegatcom un club privat. Òbviament, pertant, cal controlar el que pensa lagent. Hi havia hagut especialistes enrelacions públiques, però mai no hihavia hagut una indústria de les rela-cions públiques. Hi va haver un perso-natge contractat per fer més agrada-ble la imatge de Rockefeller i cosesaixí. Però aquesta enorme indústriade les relacions públiques, que és uninvent dels EUA i una indústria mons-truosa, va sorgir arran de la PrimeraGuerra Mundial. Els seus principals lí-ders van ser gent de la ComissióCreel. De fet, el més important, Ed-ward Bernays, va sortir directamentde la Comissió Creel. Bernays té unllibre, que va sortir just després, titulatPropaganda. El terme "propaganda",per cert, no tenia llavors connotacionsnegatives. Va ser durant la SegonaGuerra Mundial que el terme esdevin-gué tabú perquè es va relacionar ambels alemanys i amb un seguit decoses dolentes. En aquest període,però, el terme propaganda només

volia dir informació o coses sem-blants. Així, Bernays va escriure un lli-bre titulat Propaganda al voltant de1925, que comença dient que estàposant en pràctica les lliçons de laPrimera Guerra Mundial. El sistemade propaganda de la Primera GuerraMundial i la comissió de la qual va for-mar part mostren, deia Bernays, queés possible "regir la ment pública dela mateixa manera que l'exèrcit regeixels soldats." Les minories intel·ligentshan utilitzat aquestes noves tècniquesde recció de les ments, deia Bernays,per assegurar-se que la xusma esti-gui en el lloc que li pertoca. Podemfer-ho perquè disposem d'aquestesnoves tècniques.

Aquest és el manual més importantde la indústria de les relacions públi-ques. Bernays és una mena de gurú.Va ser un autèntic liberal a l'estil deRoosevelt o de Kennedy. També vadissenyar el programa de relacionspúbliques que va possibilitar que elsEUA donessin suport al cop que vaderrocar el govern democràtic deGuatemala.

El seu principal èxit, el que el portàrealment a la fama a finals de la dèca-da de 1920, va ser aconseguir que lesdones fumessin. Llavors les dones nofumaven i va preparar campanyes ge-gantines per a Chesterfield. Tots co-neixeu aquestes tècniques: models iestrelles del cinema amb cigarretesals llavis i coses semblants. Va rebregrans elogis. Va esdevenir una figuralíder de la indústria i el seu llibre es vaconvertir en un veritable manual.

Walter Lippmann era un altre mem-bre de la Comissió Creel, la figuramés respectada del periodisme nord-americà durant mig segle (em referei-xo al periodisme nord-americà seriós,als articles d'opinió). Va escriure,també, els anomenats assaigs pro-gressistes sobre la democràcia, con-siderats progressistes durant la dèca-da de 1920. Lippmann, igual queBarneys, es limità a posar en pràctica

> ve de la pàgina 29

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2008 31

els resultats del treball propagan-dístic de manera molt explícita.Lippmann afirmava que hi ha unnou art en la democràcia anome-nat "manufactura del consenti-ment". Aquestes són les seves pa-raules i jo les he manllevat per alnostre llibre, però provenen deLippmann. Així doncs, segonsLippmann, en el mètode democrà-tic apareix aquest nou art, la "ma-nufactura del consentiment". Mit-jançant la manufactura delconsentiment, es pot compensarel fet que formalment molta gent téel dret a votar. Podem fer queaquest dret esdevingui irrelevantperquè podem manufacturar elconsentiment i assegurar-nos queles seves opcions i les seves acti-tuds estiguin estructurades de ma-nera que sempre facin el que elsdiguem, fins i tot si tenen una ma-nera formal de participar. Aixídoncs, tindrem una democràciareal i funcionarà correctament.Això és posar en pràctica les lli-çons de l'agència de propaganda.

Les ciències socials i polítíquesacadèmiques tenen un origencomú. El fundador d'allò que ano-menem comunicació i ciència polí-tica acadèmica és Harold Glass-well. La seva principal aportació vaser un llibre, un estudi sobre la pro-poganda. Glaswell deia, molt fran-cament, les coses a què em referiaabans -tot allò de no sucumbir aldogmatisme democràtic- provi-nents de la ciència política cadè-mica (Glaswell i d'altres). Una ve-gada més, extreient lliçons del'experiència de la guerra, els par-tits polítics van extreure les matei-xes lliçons, especialent el PartitConservador a Anglaterra. Elsseus primers documents, que aca-ben de sortir a la llum, mostrenque també reconeixien els èxits

del Ministeri de la Informació brità-nic. Reconeixien que el país s'es-tava democratitzant cada vegadamés i que no podria ser un clubprivat d'homes. Així doncs, la con-clusió era, en paraules seves, quela política s'havia de convertir enuna guerra política i que s'haviad'aplicar els mecanismes de lapropaganda que havien funcionattan brillantment a l'hora de contro-lar els pensaments de la gent du-rant la Primera Guerra Mundial.

Aquesta és la part doctrinal icoincideix amb l'estructura institu-cional. Reforça les prediccionssobre com haurien de funcionarles coses. I les prediccions estanben confirmades. Les conclusions,però, tampoc no es poden discutir.Ara tot això forma part de la litera-tura dominant, però només estàdisponible per a la gent de dins. Ala universitat hom no llegeix elsclàssics sobre com controlar lament de la gent.

De la mateixa manera que noes llegeix el que va dir James Ma-dison durant la convenció constitu-cional sobre el fet que l'objectiuprincipal del nou sistema havia deser "protegir la minoria dels opu-lents contra la majoria", i que elsistema s'ha de dissenyar en fun-ció d'aquest fi. Aquest és l'origendel sistema constitucional, no es-tudiat mai per ningú. Ni tan sols hotrobareu en l'erudició acadèmica ano ser que us hi esforceu molt.

Aquest és aproximadament elquadre, tal com jo el veig, de comés el sistema institucional, les doc-trines que hi ha al darrera i el quese'n deriva. Hi ha una altra part di-rigida als intrusos "ignorants i tafa-ners". Fa referència, sobretot, a lautilització de les diversions d'unamena o d'una altra. Podeu deduir,crec, el que hi trobaríeu.

> OPINIÓ

Vicent Martínez

En la configuració de la demo-cràcia real i participativa és

clau la creació d’una opinió públi-ca lliure, en la qual té un paperclau el periodisme. Els mitjans decomunicació tenen una línia edito-rial que marca les prioritats infor-matives del mitjà i l’enfocamentde les notícies que es publiquen os’emeten. És inevitable posar partde la subjectivitat del periodista idels propis interessos o principisdel mitjà en aquella informacióque es transmet. Amb tot, la im-possibilitat de l’objectivitat nos’ha de confondre amb la manipu-lació, amb el sensacionalisme,amb la mentida o amb la pura pro-paganda.

El periodisme alternatiu, la con-trainformació, els mitjans lliures ociutadans, com els vulgueu dir,omplen un buit en el panorama co-municatiu: el que deixen els mit-jans hegemònics on no es podenexpressar els ciutadans, dels movi-ments socials, dels plantejamentsantisistema o la informació méscrítica, les opinions disidents o lesnotícies, els temes o les perspecti-ves silenciades pels grans mitjans.

Amb tot, aquest sistema comu-nicatiu alternatiu (format per mit-jans vinculats a sindicats, a asso-ciacions ciutadanes, culturals,moviments sociales, etc.) no ha decaure en el parany d’esdevenir elnegatiu dels mitjans del sistemacapitalista: en dedicar-se a fer pro-paganda de los posicions antisiste-ma.

Si volem construir una societatlliure i justa hem de començar desde la base i crear un sistema comu-nicatiu que siga lliure i que cregaen un lector/espectador intel·ligental qual no se li ha de dir el que hade pensar (a partir del vendre’lsque nosaltres sí diem la veritat),sinó al qual se li han de donar a co-nèixer totes les versions de la rea-litat i fer conscient de la, malgrattot, inevitable parcialitat dels mit-jans.

El que és realment “revolucio-nari” és voler un lector/espectadorlliure al qual se li expliquen les di-ferents posicions, opcions i enfo-caments (tot i que sempre hi pothaver una línia editorial que ha deser explicitada) i se li permeticrear la seua opinió a partir d’ha-ver escoltat les diferents opinions.Per això s’han de crear mitjanslliures i plurals, no dogmàtics iamb una estructura horitzontal idemocràtica, on pugui participarels ciutadans i que garanteixen lalliure expressió de diferents opi-nions.

Lector crític

No hi ha prou amb uns mitjansplurals, per molta pluralitat que esvulga garantir, sempre hi hauràcerta parcialitat o subjectivitat.Part de la nostra diferència a l’ho-ra de fer mitjans (respecte dels he-gemònics) hauria de ser fer cons-cient el lector que “la nostraveritat” no és “la veritat” sinó unamés. Per això hem de ser crítics iautocrítics amb els efectes delsmitjans hegemònics i dels nostrespropis mitjans per crear un lectorcrític i, per tant, lliure. Cal adonar-se que actualment els mitjans he-gemònics estan massa condicio-nats pels interessos econòmicsdels empresaris que donen suport ipels seus interessos polítics, perònosaltres també per la nostra prò-pia voluntat crítica amb el sistema(i no sempre autocrítica amb no-saltres mateixos com a creadorsd’opinió pública).

Fa anys, quan era president delGovern espanyol, Felipe Gonzá-lez, va distingir, molt encertada-ment, opinió pública d’opinió pu-blicada: la primera representavaallò que realment opina la gentque es manifesta en les eleccions ila segona tot allò que apareix alsmitjans com a opinió o representa-ció de l’opinió pública. Era l’èpo-ca en què el PP, liderat per Aznardes del 1989, assetjava mediàtica-ment el govern socialista de Gon-zález. Si bé la majoria de la pobla-

ció seguia sent d’esquerres, elsdiaris i els acabats d’estrenar mit-jans privats donaven la sensaciócontrària: que tothom estava encontra de González. El resultat deles eleccions del 1993 va ser, mal-grat tota la tinta vessada en contradel líder socialista, d’un 39% devots per al PSOE i d’un 34% per alPP i un 9% per a IU.

Els mitjans (fins i tot els alterna-tius) volen ser mirall de la realitatde la veritat, del que passa i delque pensa la gent. I, molts cops,nosaltres mateixos ens ho creiem,malgrat que la població en generalels qüestionem i critiquem la seuaparcialitat, ens veiem imbuïts pelsseus efectes i atribuïm opinions ala població general, a altres territo-ris o països, etc. Quantes vegadescadascun de nosaltres hem pogutopinar del que pensa majoritària-ment la societat a partir del queveiem als mitjans?

Els mitjans no només reflectei-xen la realitat, sinó que la creen ila modifiquen, i saber això ésbàsic per crear un lector/especta-dor intel·ligent i, per tant, un ciuta-dà lliure. Els mitjans de comunica-ció tenen un efecte pervers: tenenlegions de periodistes, d’interpre-tadors i d’opinadors que repetei-xen fins a la sacietat els seus argu-ments i acaben creant la sensacióque el que ells opinen o afirmen ésel que realment opina la població.I d’això se n’ha de prevenir la gentper crear una opinió pública méslliure.

El paper de lacontrainformació

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 200832

Una xarxa associativa de la im-migració, formada per vint-i-tres associacions, van presen-

tar el 17 de juliol en un acte realitzat al'Ateneu Barcelonès el manifest “Elcatalà, llengua comuna” i el vídeo quedifon aquest missatge. La presentacióva servir com a cloenda de curs d’a-questa xarxa d’associacions, que desde fa quatre anys organitza una sèried’activitats durant la diada de SantJordi, a Barcelona.

Representants de 23 associacionsde persones immigrades i organitza-cions de suport van participar en l'ac-te de presentació pública de l’ediciódel Manifest "El català, llengua comu-na" i un vídeo de sensibilització quees difondrà per Internet. El Manifest,consta de 10 punts “als quals la socie-tat catalana no pot renunciar si prete-nem construir una societat justa i co-hesionada”, segons diuen lesassociacions, i destaca la importànciadel català com a element d’inclusió icohesió social.

L'acte del 17 de juliol va ser pre-sentat per Miquel Strubell i va comp-tar amb els parlaments de: AbdouMawa Ndiaye (president de l’Associa-ció Catalana de Residents Senegale-sos), Josep-Anton Fernàndez (porta-veu de la Comissió de nous parlantsde la Plataforma per la Llengua), ÀlexHinno (Comunitat Palestina de Cata-lunya). A continuació es van llegirfragments del manifest “El català, llen-gua comuna”, per part d’Elsa Oblitas(Centro Boliviano-Catalan) i KangyunXiao (Associació d’Estudiants i Inves-tigadors Xinesos de Catalunya). Elpròleg del Manifest, signat per la da-rrera guanyadora del Premi RamonLlull de novel·la, Najat El Hachmi,destaca la importància d'utilitzar lallengua del país amb les personesnouvingudes com a forma de reco-neixment mutu i de no exclusió.

Finalment es va projectar el vídeo“El català, llengua comuna”, que ésun resum de les activitats realitzadesper aquesta la xarxa d’entitats durantla diada de Sant Jordi del 2008 i quecompta amb entrevistes i imatgesd’actuacions.

Manifest «El català,llengua comuna»

Pròleg

Qui digui que una llengua no és resmés que una manera de compartir in-formació i que mentre ens comuni-quem ja està bé, s'equivoca. Una llen-gua és molt més que això i la nostraposició davant d'ella determina la na-turalesa de les nostres relacions, elnostre posicionament en el món, de lamateixa manera que triar una paraulai no una altra diu més de nosaltresque el missatge que fem arribar. Lallengua no es pot desvincular mai dels

vincles afectius que ens proporciona,del pont que ens ajuda a establir ambels altres. Per això només a través delconeixement i ús de la llengua d'unpaís es pot copsar la seva naturalesareal, es pot produir el reconeixementmutu entre els que pretenen comuni-car-se. Et parlo en aquesta llenguaperquè et reconec com a proper i not'excloc, jo et parlo en la teva llenguaperquè vull formar part d'aquest tot.

Najat El Hachmi, escriptora.

«El català, llenguacomuna»

Les entitats signatàries d'aquest ma-nifest, associacions de persones im-migrades i organitzacions de suport ales poblacions immigrades, volemcompartir amb el conjunt dels ciuta-dans les nostres reflexions al voltantde la llengua catalana i dels elementsque faciliten el procés d inclusió socialde les persones nouvingudes. Creiemque són una sèrie de punts als qualsla societat catalana no pot renunciarsi pretenem construir una societatjusta i cohesionada. Per tot això mani-festem el següent:

1. L'arribada de gent de tot el món hafet que en aquesta terra es parlin avuidia més de 250 llengües. Aquí vivimtambé en xinès, en wòlof, en urdú, enquítxua, en anglès, en gallec, en ama-zic o en àrab. Oferim les nostres llen-

gües i cultures d'origen per enriquiraquest país, i aquest oferimentcreiem que la societat catalana l'had'aprofitar.

2. Les administracions i institucionspúbliques han d'apostar per un modeleducatiu inclusiu, que no segregui l'a-lumnat per motius d'origen, i que po-tenciï el reconeixement de la diversi-tat lingüística. El català ha de ser lallengua vehicular de l'ensenyament.Aquest fet és compatible amb què espromogui el respecte de les novesllengües que ara també són catala-nes.

3. En aquest context de diversitat lin-güística, el català és la llengua queens uneix a tots i a totes. És l'idiomaamb el qual volem construir la socie-tat i que tothom pot compartir, peraixò volem que sigui la llengua comu-na.

4. En aquest sentit, els poders públicsencara poden fer molt més perquè to-thom que vulgui aprendre el català hopugui fer. L'ús de la llengua pròpia ésun dret que recull la llei. Els poderspúblics, per tant, han d'establir lesmesures necessàries per facilitar l'e-xercici d'aquest dret als qui ens esta-blim en aquesta terra.

5. La defensa del català és la defensade totes les nostres llengües. Volemtransmetre la importància que té par-lar la llengua del lloc on es viu. Nosal-

tres també volem que en els nostrespaïsos d'origen la llengua pròpia siguicompartida per tothom.

6. El català és una eina d'inclusió so-cial. Quan utilitzem el català fem unaaproximació real a la societat catala-na i propiciem la relació entre els quihem arribat ara i els qui van arribarabans. Fent servir la llengua aconse-guim ser reconeguts com a propis dellloc i assolim, ni que sigui simbòlica-ment, la condició de ciutadans.

7. Adoptar la llengua pròpia és un pasnecessari per gaudir d'una ciutadaniaen igualtat de condicions. L'adopciódel català ha d'anar acompanyattambé de mesures que facilitin l'ad-quisició dels drets socials i polítics.Aquest país té el repte que ens incor-porem a la societat catalana i, així,participem en la creació d'un espaicomú. Per fer-ho possible és impres-cindible que ho fem en condicions d'i-gualtat i, per això, és tan importantque adquirim els mateixos instru-ments i drets que té qualsevol ciuta-dà.Tots els drets estan lligats entre si.El dret a l'habitatge és inseparable deldret al treball, del dret lingüístic o deldret a votar. Tots van en aquesta ma-teixa direcció de promoure la inclusiósocial i l'adquisició de la ciutadaniacatalana.

8. El català és sinònim de cohesió. Lallengua és el millor vehicle per fer co-munitat, més enllà de la comunitat

cultural de cadascú. L'ús de la llenguaés la millor manera i la més fàcil d'im-plicar-se en la societat civil catalana ide construir la millor societat per a to-thom.

9. La llengua és una eina d'aproxima-ció i no pas un instrument de confron-tació. Des d'alguns sectors es vol uti-litzar la llengua com a armad'enfrontament polític. Cap llenguamereix aquest tracte. Creiem en la ca-pacitat que té per trencar els murs dela incomunicació i per desfer les fron-teres que ens separen.

10. Volem viure en català! Fem del ca-talà la llengua d'acollida. No ens dis-crimineu pel fet d'haver nascut en unaltre lloc i permeteu-nos, parlant-nosen català, que participem en la cons-trucció d'aquest país que entre tots itotes estem edificant.

Entitats signants:

Asociación de Mujeres Ecuato-guine-

anas E'Waiso Ipola

Asociación de Profesionales Bolivia-

nos en Barcelona (APBB)

Associació Catalana de Residents

Senegalesos

Associació d'Amics del Poble Marro-

quí (ITRAN)

Associació d'Estudiants i Investiga-

dors Xinesos de Catalunya

Associació de Dones Amazigues Ta-

mettut

Associació de Tallers Afrocatalans

(ATAC)

Associació de Treballadors Pakistane-

sos

Associació de Treballadors Immi-

grants i Marroquins de Catalunya

(ATIMCA)

Centre Cultural Islàmic Camí de la

Pau

Centro Boliviano-Catalán

Comunitat Palestina de Catalunya

Cornellà Sense Fronteres (membre

del grup Agraw Amazic N Katalunya)

El Mirador dels Immigrants

Els Altres Andalusos

Espazo Galego dos Països Catalans

Federació d'Associacions America-

nes de Catalunya (FASAMCAT)

Federació d'Entitats Bolivianes a Ca-

talunya (Fedebol)

Federación de Entidades Ecuatoria-

nas en Catalunya (FEECAT)

Llactacarú (Asociación de Inmigran-

tes Ecuatorianos en Catalunya para

la Solidaridad y la Cooperación)

Plataforma per la Llengua

Rede.cat

Veu Pròpia

Podeu accedir al manifest en el webde la Plataforma per la Llengua:www.plataforma-llengua.cat/doc/ma-nifest_santjordi08.pdf

Enllaç al vídeo:www.youtube.com/user/Plataformax-Llengua

MÉS DE VINT ASSOCIACIONS DE PERSONES IMMIGRADES I ORGANITZACIONSDE SUPORT HI DONEN SUPORT

‘El català, llengua comuna’

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2008 33

Joan-Tomàs Sabaté i Torrents,Països Catalans, professord’Educació física

Cinc ... Quatre ...Tres ... Dos ... U ...Maaaambó ...

Si sapigués qui em fa callar nom’estaria ací al balcó.I com que qui creix bé primer, méstard talla el card.I qui de petit en fa, de gran en vol:

“Res” potser és a “Mercès”el que “A tu” potser és a “X”.

Res ----- MercèsA tu ----- X

Així “X” potser és:“Mercès” per “A tu” entre “Res”.

Mercès x A tuX = ---------------------------------

Res

Per tant, simplificant.“Es” de “Res” se’n vaamb “Ès” de “Mercès”i “R” de “Res”amb “R” de “Mercès”.

Me_c__ x A tuX = ------------------------------------

---Concloent:

“X” és mec per a tu

X = Mec x A tu

I com que l’ordre dels factors no al-tera el producte:

“MEC PER A TU ÉS A TU”

Si t’ho dic amb dic, m’ofeg.Ho deix amb presa, sorpresa.De gust marró i gra amarg gaire-

bé “DO CENT” “DIS CENT” “A

CENT”.Ho sent.I si el “CENT” és la història del

SABER i VOLER,l’estiu només és el REFLEX del

que passa a l’UNIVERS.L’INFINIT, doncs, es fa ací.¿ O potser encara paguem l’an-

goixa italiana convertida en pet d’a-glà que cagaven des de l’aire elsaligots d’urpes fletxades com fadessense jou ?

... Ou, Ou !¿ Amb llicència FIAT uno ?¿ Amb sis CENTS SEAT 600 ?¿ Amb Pirelli i Olivetti ?¿ Qui, si no, pot canviar el rumb

de la força per la força ?Un periòdic fet ací de l’aixada i

l’empenta de qui ha cregut i volgut,creat i viscut la lliure relació d’ajudacol·lectiva.

Amb el CENT davant, apropemés de CENT sufixos per empraren els CENT + CENT + CENT + ...que potser farem anar...

CENT... au, ... aura, ... aure, ...àurea, ... auri, ... è, ... ella, ... ellat, ...ellada, ... elleig, ... ellejar, ... ellenc,... ellenca, ... ena, ... enar, ... enari,... enària, ... enell, ... enella, ... ener,

... engrana, ...enni, ... en-rama, ... èssim, ... èssima,... esimal, ... ímetre, ...ígrad, ... igram, ...ilitre, ...ó, ... r, ... rista, ... trasiàtic,... tració, ... rador, ... rado-ra, ... ra, ... rafricà, ... rafri-cana, ... ral, ... re, ... ralit-za, ... raleta, ... ràlid, ...ralida, ... ralisme, ... ralis-ta, ... ralitzable, ... ralitzar,... ralització, ... ralitzador,...ralitzadora, ... ralitza, ...rals, ... rament, ... rameri-cà, ... ramericana, ... rant,... rar, ... rada, ... rasiàtic,... rasiàtica, ... rat, ... rada,... redreta, ... reesquerra,... reeuropeu, ... reeuro-pea, ... ric, ... rica, ... rics,

... riques, ... rífug, ... rífuga, ... rifu-gador, ... rifugadora, ... rifugació, ...rifugacions, ... ríol, ... rípet, ... rípe-ta, ... risme, ... rista, ... ro, ... rosfera,... rosimètric, ... robàric, ... robàrica,... roccidental, ... rolecit, ... rolecític,... ròmer, ... romongòlic, ... romon-gòlica, ... roplasma, ... roriental, ...rosfera, ... rosimètrica, ... rosoma,... rospermes, ... um, ... umvir, ...umvirs, ... umviral, ... umvirals, ...umvirat, ... uple, ... upla, ... uplicar,... úria, ... uriació, ... uriat, ... uriada i... urió.

I tres radicals...CENT ... cames, ... caps i ...

peus.I amb el CENT al mig, tres infi-

xos ...Con ... ració, con ... rar i con ...

cèntrica.I amb el CENT final, més de sei-

xanta mots...Jacent, subjacent, adjacent, in-

terjacent, accent, decent, indecent,condecent, recent, munificent, dis-plicent, reticent, convincent, con-cent, docent, innocent, contabes-cent, pubescent, rubescent,acescent, marcescent, glauces-cent, iridescent, incandescent, re-

crudescent, turgescent, quiescent,aquiescent, alcalescent, hiales-cent, convalescent, adolescent,caulescent, acaulescent, triplocau-lescent, tumescent, intumescent,canescent, evanescent, insenes-cent, glabrescent, acrescent, con-crescent, degenerescent, vires-cent, arborescent, fosforescent,florescent, eflorescent, fluorescent,putrescent, antiputrescent, purpu-rescent, lactescent, frutescent, su-frutescent, deliqüescent, flaves-cent, efervescent, dehiscent,indehiscent, luminiscent, concupis-cent, reviviscent, abducent.

I si a mi em volen fer ENSEN-YAR competència i competitivitatque “S’HO FACIN MIRAR”!

L’enfrontament i la submissió ésun preu que amb mi no arribarà. Nia peu ni de cap manera.

I si treballo per menjar, menjaréper alliberar del Camp tarragoní l’a-bús industrial, turístic i financer.

De la terra no és la guerra si node l’ambi... i l’especula...

I on hi havia blat i col no hi pothaver dol.

Deixeu que la terra faci la sevamil·lenària digestió i no li punxeu lapanxa.

Que nosaltres per amanir jatenim oli d’oliva i el volem fer ipremsar malgrat el brut pet...r...oli.

Deixeu-nos, doncs, caminar.Que així veiem passar l’ocell queve d’allà, té blat per endrapar i ale-gria per donar.

Volem el pas tranquil per gaudirla vida al pas. Compartir amb elspropers la pena del llunyà. Un celnet i clar i terra amb pugó que nodeixi ni un gra de panís genètica-ment modificat.

¿Què som ? ... Lo que sem...I em puc esvair si no em queda

ni un enciam d’ahir. Justícia laboral.I no només ací sinó glocal ...

¡S’hi val ! ...

‘Do cent’

“GOODBYE AMERICA”Sergio Oksman, 2006Elías Querejeta produeix aquest do-cumental que és una llarga entrevis-ta a l'actor Al Lewis, l'avi de la sèrie“La família Muntser” en la qual re-passa la seva etapa de militància po-lítica. Imprescindible.

Pel·lícules

“SACCOY VANZETTI”Giuliano Montaldo, 1971A l'Amèrica dels anys vint dos immi-grants anarquistes italians són acu-sats falsament d'homicidi. Un clàssicbasat en fets reals en què té tantaforça la imatge com la paraula i ladefensa que fan els protagonistes.

“LE FOND DE L'AIR EST ROUGE”Chris Marker, 1977-1993 Diari de viatge del gran documenta-lista Chris Marker a les trinxeres deles lluites revolucionàries (Vietnam,París, Xile...). Monumental pel·lículaen què s’uneixen la poesia i el testi-moni.

“IT'S A FREE WORLD...”Ken Loach, 2007Un professional en Recursos Hu-mans munta una empresa de col·lo-cació laboral on els beneficis s'obte-nen amb l'explotació delstreballadors immigrants. Un cru re-trat de la realitat que totes coneixem.

Compromíscomunicatiu perenfortir la xarxa

Laia Altarriba, periodista

La lluita dels conductors d'autobusosde TMB, a Barcelona, ha estat un delsexemples de lluita obrera més comba-tius i interessants dels darrers anys alsPaïsos Catalans. Ha estat especialmentinteressant per dos aspectes: perquèera una lluita ofensiva (és a dir, no eraper defensar-se d'una agressió empre-sarial, sinó per aconseguir més drets) iperquè ha sabut connectar amb col·lec-tius combatius de la ciutat i l'àrea me-tropolitana que li han donat suport desdel carrer. Però a més, des del punt devista comunicatiu, ha estat molt interes-sant perquè ha mostrat la potencialitatque tenim els diversos mitjans alterna-tius quan treballem en comú. Em refe-reixo a les diverses edicions que vamfer del periòdic que vam anomenar“Dos dies!” i que tenia per objectiu ex-plicar els motius de la vaga dels treba-lladors d'autobusos. El vam editar con-juntament “L'Accent” (jo formo part delconsell de redacció d'aquest periòdic),la “Directa” i el “Catalunya”, la revistaque teniu a les mans. Durant diversosdies vam inundar Barcelona amb de-senes de milers d'exemplars de la revis-ta per superar el cercle informatiu quehavien creat els mitjans del sistema pertal de criminalitzar els conductors d'au-tobusos en lluita. Els vaguistes vanaconseguir bona part dels seus objec-tius. I els diversos mitjans que vamdonar-los veu hem d'estar contentsd'haver contribuït a la seva lluita. Al capde poques setmanes, vam repetir l'ex-periència d'un periòdic comú quan vanempresonar en Franki de Terrassa.

Les dues experiències ens confirmenla necessitat de crear mitjans propis percontrarestar l'aclaparadora propagandaoficial que no deixa passar que capmissatge que pugui fer trontollar el sis-tema. I quan treballem de manera con-junta, la nostra feina obté un resultatmultiplicador.

Això no significa que ens haguem defusionar tots en un únic projecte. Preci-sament, part de la nostra força prové dela nostra diversitat. És necessari el “Ca-talunya”, veu del sindicalisme llibertaricatalà, com ho demostren els 100 nú-meros de l'actual etapa. Felicitats perl'aniversari! També és necessari quel'esquerra independentista tingui unmitjà referencial com ho és “L'Accent”, ique enguany ha arribat al cinquè ani-versari. I que sectors més amplis con-flueixin a la “Directa”. O en l'àmbit localque floreixin experiències que seguei-xen l'estela de la veterana “La Burxa”,de Sants. Però quan una lluita esdevéunitària i referencial, comunicativamenthi hem de donar resposta. I aquesta pri-mavera passada hem provat que el tre-ball puntual comú és una bona eina perreforçar les xarxes de lluita anticapita-listes.

> OPINIÓ

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 200834

Pàgines web

CESLhttp://www.ceslbcn.org/El Centre d’Estudis Sociolaborals és un centre de formació contínua permillorar els coneixements i ampliar les oportunitats d’aprenentatge.

TRAFICANTES DE SUEÑOShttp://www.traficantes.net/Llibreria associativa, editorial i distribuïdora per al debat entre les diferentsrealitats dels moviments socials.

Publicació sobreEconomia social,economia ecològica

Dins els monogràfics que periòdica-ment publiquen conjuntament les revis-tes “Libre Pensamiento”, “Ecologista” i“La Lletra A”, ha sortit un monogràficsobre economia social, solidària i eco-lògica. En aquesta revista es mostrendiverses experiències en funcionamentque miren de canviar aquesta societatque ens ha tocat viure i que intententrastocar i qüestionar la realitat d'opres-sió i explotació, intentant donar respos-tes sense perdre de vista que aquestesgeneren altres preguntes.

Una eina més de reflexió per pensar irefundar l'economia com a base per a lasatisfacció de les necessitats indivi-duals i col·lectives.

La publicació, editada per CGT, Eco-logistas en Acción i Baladre, la podeutrobar als locals d'aquestes organitza-cions i a distribuidores alternatives.

> PUBLICACIONS

Miquel-Dídac Piñero

E ntre 1970 i 1971, els can-tants Caetano Veloso, JorgeMautner i Gilbert Gil (actual

ministre de Cultura del Brasil pelPartido Verde) es van establir al’Escala i Empúries, població detradició llibertària de l’Empordà.

En una entrevista de Xavier Pla-nas al diari “El Punt” el diumenge27 de juliol de 2008, Caetano Velo-so explica que a Empúries gaudiade converses sobre Nietzsche ambel seu amic cantant Jorge Mautner.

Jorge Mautner és el nom artístic

del cantant, compositor i escriptorHenrique George Mautner, queneix a Rio de Janeiro el 15 degener de 1941, fill d’un refugiatjueu austríac i de mare iugoslava,

poc temps després que els seuspares havien arribat al Brasil, fugintde l’Holocaust.

Per la seva banda, Gilbert Gilem va reconèixer, ja que en conei-xia de l'Escala, en el decurs delFòrum Global de moviments so-cials i ONG a Rio de Janeiro a pri-mers de juny de 1992. Les parau-

les de Gil varen ésser: “Ja pensavaque alguna vegada ens podem tro-bar en esdeveniments polítics i so-cials com ara aquest a Rio”. Durantquinze dies, es varem tornar atractar de la mateixa manera quedurant el temps del franquisme al’Escala.

D’aquesta manera, el movimentdel tropicalisme, fundat l’any 1967pel company anarquista Hélio Oiti-cica (1937-1980), nét del conegutanarquista José Oiticica, també vatenir un petit ressò a l’Empordà,sota el franquisme, abans d’ésserconegut a un nivell europeu mésampli.

El tropicalisme a l’Escalai Ampúries de 1970

LA SEVA CONFECCIÓ I DISTRIBUCIÓ PASSA ALS COL·LECTIUS LLIBERTARIS DE BERGA

En marxa l’Agenda Llibertària 2009

Des del Centre d’Estudis JosepEster Borràs i l’Ateneu AnarquistaColumna Terra i Llibertat de Bergaenguany ens hem fet càrrec delprojecte de l’Agenda Llibertària.Des del Berguedà Llibertaritambé volem col·laborar.

Com potser ja sabeu des de fauna pila d’anys es fa l’Agenda Lli-bertària (molts anys a càrrec de

l’Ateneu Llibertari del Poble Sec iaquests darrers cinc anys des del’Ateneu Llibertari d’Igualada). Du-rant aquest mes es poden enviartextos o dibuixos a: agenda@ber-guedallibertari.org

A més, una de les feines princi-pals és actualitzar el directori.S’han actualitzat algunes dadesde València, Ponent o Extremadu-

ra. Per això demanem el suportde totes les persones militantsd’arreu per tal que puguem actualitzar al màxim el di-rectori (el marc territorial segura-ment l’ajustarem per tal que el di-rectori sigui el mínim estatistapossible sense deixar de ser útil ipràctic).

Si veieu una adreça incorrecta

o d’un col·lectiu que ja no existeixo veieu que falten col·lectiusdoncs digueu-nos-ho per mitjàd’un correu o fent un comentariaquí. Un cop afegida la informaciódel comentari, el borrarem.

Trobareu el directori i podeu ferels comentaris a:http://www.berguedallibertari.org/wordpress/?page_id=388

Butlletí Informatiu número 117,editat al juliol 2008, editat pel Co-mitè Confederal de la CGT. Es potaconseguir aqualsevol local deCGT.

Sumari:- I. Introducció-II. Drets humans.-III. Evolució històrica de la legis-lació sobre estrangers a l'Estatespanyol.III.1 Evolució normativa des del’any 2000 a l’actualitat.III.2 Línies definitòries de la legis-

lació per a estrangers.-IV. El llarg camí de la classe tre-balladora immigrant cap a l'esta-bilitat jurídica.

Fase 0. Situació irregular.01.Drets bàsics de les personesimmigrants sense papers.A) Drets derivats de la relació la-boralB) Dret a la percepció de presta-cions socials derivades de la rela-ció laboral: Obligació de cotitzarde l’empresari, prestacions per in-capacitats derivades de contin-

gències comunes i professionals,atur.C) Dret a les prestacions socialsbàsiques D) Dret a la salut I) Dreta l’educació.F) Dret a l’assistència jurídica gra-tuïta.G) Drets col·lectius: Llibertat sin-dical, vaga.H) Drets civils: Associació, reuniói manifestació.

0.2.Vies d'accés ordinàries al per-mís de residència i treball.A) Règim general d’obtenció de

l’autorització inicial de residència itreball.B) El contingent de treballadorsestrangers.C) Modificacions de situacionsanteriors. (De residents sensemés a residència amb treball)D) Arrelament social

I)Arrelament laboral

El butlletí també es pot descarre-gar al web de CGT Catalunya:www.cgtcatalunya.cat/spip.php?article2083

Butlletí Informatiu de CGT: Treball i Migració a l’Estat espanyol

Quarta edició de laguia per detectartransgènics

Greenpeace ha posat a la xarxa la quar-ta actualització de la Guía Roja yVerde”, que inclou els llistats d’empre-ses i marques que utilitze transgènicsen el menjar que venen. Què significaaquesta guia?Llista VERDAInclou aquells productes els fabricantsdels quals han garantit a Greenpeaceque no utilitzen transgènics –ni elsseus derivats– en els seus ingredientso aditius.Lista VERMELLAInclou aquells productes sobre elsquals Greenpeace no pot garantir queno continguin transgènics.

Us podeu descarregar la Guia actua-litzada anant al web:www.greenpeace.org/espana/reports/gu-a-roja-y-verde

EDITORIAL CRONOLOGIA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

Catalunya. Setembre de 2008 35

“La primeradècada de lluitaantinuclear aCatalunya (1970-1980)”Xavier Garcia

Jordi Martí Font

“Aquestes minories havien estatdesautoritzades, per dretes i es-querres, en funció de criteris ideo-lògics consensuats pel mite delcreixement, com a “contraris al pro-grés”. A patir d’aquell moment, uncop articulada l’arquitectura políti-

co-jurídica institucional, els oposi-tors minoritaris passarien a sersospitosos de la democràcia, perpretendre’n vulnerar les seveslleis”.

Aquest fragment podria servirper entendre l’esperit de la històriaque explica “La primera dècada delluita "La primera dècada de lluitaantinuclear a Catalunya (1970-1980)", del periodista i lluitador an-tinuclear Xavier Garcia, obra guan-yadora del Premi Jaume Ardèvoldels Jocs Florals de Torroja delPriorat. L’acabo de llegir i tinc la im-pressió que, un cop més, el Xavierha escrit un llibre que no arribaràals que jo crec que són els seuslectors potencials. Potencials per-què en els seus escrits hi des-criuen el mateix, perquè en elsseus textos coincideixen en la in-

tenció i l’esperit. Parlo dels movi-ments socials de Sants, de Gràcia,de Sabadell, de Lleida... que quanbusquen referents anteriors reco-rren només al que va passar enaquests anys (dels setanta als vui-tanta) a Barcelona i voltants.

La lluita que Xavier Garcia recor-da i de la qual ens dóna mil i unadades, mil i una vivències –no obs-tant, ell en va ser també protago-nista (represaliat!)- és la mateixaque les dones i els homes que desd’aquesta nebulosa que són elsmoviments socials anticapitalistesportem a terme ara mateix, llunyde la tutela de partits, sindicats je-ràrquics i qualsevol altre tipus d’or-ganització que sigui fàcil de com-prar.

El llibre està estructurat en tresparts i 12 annexos. La primera part(‘El context general d’una imposi-ció’) ens narra l’astorament d’unasocietat rural davant d’unes cen-trals nuclears que se’ls van anun-ciar com una fàbrica de xocolataque farien al terme municipal, elsprimers opositors i les trifulques di-verses que el poder econòmic deles elèctriques estén per unes te-rres pobres de solemnitat per com-prar voluntats i assegurar-se a par-tida. Resulta interessant de llegir elsubcapítol dedicat a les relacionsdel moviment amb els partits i comaquests (estic parlant dels suposa-dament d’esquerres, PSOE iPSUC) acaben apostant per la mo-bilització sense massa convenci-ment; o la part en què l’autor ensinforma dels noms que van fer pos-sible la nuclearització del territori il’espoli de l’aigua entre els quals nopodem oblidar ni obviar els delbanquer March, Pere Duran Farell,Ferrer i Salat o el mateix JordiPujol, bones persones i respecta-bles entre les bones persones i lesrespectables.

La segona part acabarà el 1980,concretament el 18 de gener de1980, amb l’arribada del primer ca-rregament d’urani a Ascó, enmigde la celebració de Sant Antoni a lalocalitat. És el mateix any de l’arri-

bada de la Marxa Antinuclear deCatalunya al municipi, que intenta-va emular la unió de lluites socialsque quatre anys abans havia re-presentat la Marxa de la Llibertat.Un espai important d’aquesta se-gona part és ocupat per l’entesaentre el moviment social i els cien-tífics, els professors universitaris iels periodistes que doten de teoriai de presència pública, fins que sóncensurats, el moviment, alhora queel distanciament del poder polític ieconòmic esdevé cada cop mésimportant.

El tercer capítol (‘Testimonis,presències i fidelitats’ o ‘Breu dic-cionari de resistents’) inclou breusressenyes biogràfiques de les per-sones més destacades de tot elmoviment antinuclear amb un inte-rès especial i lògic pels periodistesque com ell van posar-se al costatdel poble en una lluita tan trans-cendental com aquesta i quenomés es va perdre en part. Sónmolts noms entre els quals en vulldestacar dos: Joan Carranza, al-calde antinuclear d’Ascó mort a l’e-xili de Santa Coloma de Farners; iMiquel Redorat, capellà d’Ascó imembre de la Defensa Popular delmunicipi, incansable activista anti-nuclear, difamat pels esbirros deFecsa que no van estalviar-se acu-sar-lo de tot els mal haguts i perhaver perquè es va enfrontar du-rant deu anys seguits sense pausaa una de les bèsties més activesde la plaga capitalista: l’energètica.

L’apartat dels annexos represen-ta, també, un motiu de joia per alsqui fa temps que volíem llegir deprimera mà manifestos, textos iopinions del moment expressadesen veu alta sobre el conflicte enqüestió. S’hi inclouen molt diversostextos però jo en destacaria dos:d’una banda el text “1 any de lluitacontra les centrals nuclears a lescomarques de l’Ebre” que va re-dactar el mateix Xavier Garcia el1975 i que llegit ara aclarirà a quiencara no ho tingui clar què vapassar en aquesta lluita i quinespostures hi havia, inclòs el difícil

partit que alguns van prendre; i el“Via Crucis de la Ribera d’Ebre”, eltext que Redorat va escriure per alviacrucis que va organitzar a l’inte-rior de l’església d’Ascó l’agost de1976 en record de les víctimes d’-Hiroshima.

El llibre inclou també imatgesd’arxiu molt interessants per enten-dre el moment en qu`es van des-envolupar les mobilitzacions.

‘SolidaridadObrera y elperiodismo deraiz ácrata”

FRANCISCO MADRIDEdiciones Solidaridad Obrera

L'investigador Paco Madrid, a tra-vés d'aquest llibre fa un esbós delque podrien ser les línies mestresd'un estudi sobre el movimentobrer espanyol de tendència anar-quista i del mateix moviment anar-quista, prenent com a fil conductoral propi diari obrer, la germana del“Catalunya”, “Solidaridad Obrera”,però també a tot el conglomeratcultural que l'anarquisme va des-plegar llavors i continua despleganten l'actualitat. Aquest llibre incloudes dels inicis de la premsa obreravuitcentista fins a 1939.

La història del “Catalunya” demoment només es pot llegir en elllibre “Anarquisme i catalanisme”de Jordi Sabater, a Edicions 62.

Llibres > IMATGES QUE PARLEN

Cent!

Josep Estivill

Cent noms i cent imatges dels darrerscent catalunyes -llistats sense capordre en particular.01. Joe Hill, músic i revolucionari nord-americà.02. CENU (Comitè de l'Escola Nova Uni-ficada): una experiència revolucionàriaen l'ensenyament.03. Ken Loach, la repressió i la lluita:“És un món lliure”, “El vent que agita lacibada”,“La toma”,“Agenda Oculta”...04. Copyleft: democratitzar l'accés a lacultura.05. Durruti: el mite anarquista.06. M. Eisenstein, la revolució amb ma-júscules: “El cuïrassat Potemkin”, “Lavaga”,“Octubre”,“¡Que viva México!”.07. Objecció fiscal: zero euros a l'exèr-cit.08. Laurent Cantet, cineasta que mostrales patologies del nou capitalisme:“Re-cursos Humans”, "L'emploi du temps".09. John Sayles, cineasta anarquistanord-americà.10. Jaume Perich: dibuixant i molt més.11. Prosper Olivier Lissagaray, cronistade la Revolució de 1871.12. Ràdios lliures, contrainformació ales ones: Ràdio Pica, Ràdio Paca, RàdioKlara, Contrabando, Ràdio Bronka.13. Francesc Ferrer i Guàrdia: llibertat ieducació.14. Jean Vigo, un deu en rebel·lió anar-quista: “A propòsit de Niça”, “Zero enconducta”,“L’Atalante”.15. Patxi Pérez, pioner insubmís.16. Marcel·lí Massana: un mite de laquerrilla anarquista.17. Noam Chomsky: lingüista i pensa-dor llibertari.18. Contrainformatius: “Diagonal”, “Di-recta”,“L’Avanç”, Contrabanda...21. Felip Cortiella, dramaturg llibertari22. Ramon Barnils, el referent: directorde la “Soli” i el “Catalunya” als setanta.23. Joan Salvat-Papasseit, el poeta,avantguardista i rebel.24. Colectivo la Plataforma, perquè laHistòria encara no s’ha acabat.25. Joaquim Jordà, una mirada lliure ialliberadora: “Mones com la Becky”,“De nens”,“Vint anys no són res”.26. El ratolí Maus, la memòria de l’ho-rror dels camps d’extermini nazis.27. Francesco Rosi, director del com-promís polític: “Salvatore Giuliano”, “Elcas Mattei”, “Cadàvers excel·lents”,“Les mans sobre la ciutat”.28. Joan Peiró, sindicalista i director del“Catalunya” durant la Guerra Civil.29. Josep Renau, fotomuntador delcompromís i la cultura.30. Mujeres Libres, pioneres de l’allibe-rament feminista.I podríem seguir fins als cent...

NOTICIA CONFEDERALRevista trimestral de la CGT del PaisValencià, actualitat sindical i social,Av. del Cid 154, 46014 València,www.cgtpv.org

Revistes

DIGUEM-HO!Publicció mensual de l’Agasalla,Joves de la Catalunya del Nord. In-formació d’activitats diverses.http://agasalla.blogspot.com/

LA BICICLETARevista dels moviments socials i del’independentisme de Tarragona i elCamp. Es reparteix en mà a la ciutatde Tarragona.

LE CHAT NOIRButlletí de la CNT 66 (Perpinyà), hlmSaint Mathieu cour F, rue des Roisde Majorque, BP 90256 Perpinyàcedex 66002, www.cnt-f.org/cnt.66/

Text: Xavier Roijals.Foto gran: Dídac Salau; fotopetita: Michelle Lòpez.

En aquest número del "Catalunya"

entrevistem Dídac Salau, possible-

ment el company que porta més

temps col·laborant amb el col·lectiu

que fa aquesta revista. Fotògraf de

formació i vocacional, moltes de les

fotografies que han documentat al

llarg dels anys les nostres lluites i

han estat publicades a la nostra

premsa són seves.Té publicats dos

llibres, "Sindicalisme amb A" (editat

per la CGT de Catalunya l'any

2000) un llibre que fa un extens "re-

corregut fotogràfic per una organit-

zació anarcosindicalista" (tal com

diu a la primera pàgina) dels con-

flictes on va participar la CGT de

Catalunya a la segona meitat dels

noranta; i "Cuatro años son nada"

(autoedició, 2007), un llibre en clau

lírica i poètica que parteix del quart

aniversari de la invasió de l'Iraq.

-Com i quan vas entrar a formar

part del Col·lectiu Catalunya?

-És difícil de dir, primer per la mevamala memòria i després perquèmai va haver una data oficial d'en-trada al col·lectiu. Es més, no sé simai hi ha hagut una entrada oficial.

Si et refereixes a les primerescol·laboracions amb el "Catalu-nya", penso que van ser cap a l'any96 arran d'una vaga de treballadorsdel metro de Barcelona.-Què destacaries d'aquells pri-

mers temps?

-Tractant i retratant aquells que de-fensen els seus llocs de treball, lesseves condicions de vida i els quelluiten per un món més just, heapres moltes coses i coses nonomés relatives als conflictes en el

mon del treball ni únicament refe-rents a la desigualtats socials sinótambé sobre el propi mitjà amb elque tractava aquell tema: la foto-grafia.

No em cal pensar massa per tro-bar el record més sensible d'a-quells primers temps al "Catalu-nya". Va ser a Beziers, a l'Estatfrancès. A una reunió d'exiliats,sota un arbre que havien plantatfeia 60 anys uns antics militants dela CNT, la Sara i en Guillen. Allàvaig trobar una gent que lluny de laseva terra mantenia un amor per lasolidaritat fora del comú, una gentque es va fer gran amb la utopia i lautopia es va fer gran amb ells, unshomes i dones que després d'ha-ver passat una guerra entenienque estimar un ideal es la manerade anar construint un món millorperò sobretot d'anar-se construinta ells mateixos; com a homes i coma dones. D'aquells que vaig anar aveure i amb els que vaig podercompartir una estona ja en quedenpocs, s'han anat morint com d'al-tres que encara no els tocava.-Però les teves col·laboracions

han continuat fins el present.

Com valores el Col·lectiu Cata-

lunya d'ara mateix? Quines dife-

rències hi trobes amb el passat?

-Les meves col·laboracions conti-nuen encara que s'han modificat ireduït. En els últims anys he tingutla possibilitat d'encarregar-me d'al-gunes portades d'aquesta publica-ció (del "Catalunya") i en aquestesportades he intentat exposar para-doxalment els temes centrals queel col·lectiu havia escollit.Trobo queels mitjans contrainformatius única-ment es dediquen a donar la voltaa les notícies dels grans mitjansperò en copien la forma.

Si es vol arribar a la societat peraportar un missatge alternatiu a l'o-ficial jo escolliria també desmarcar-se d'aquells mètodes inventats alsdepartaments de màrqueting rela-tius a com arribar amb una idea elmés ràpidament possible al cervellde l'espectador perquè aquest sónels que van minvant les facultatsintel·lectuals de la societat. Jo pre-fereixo utilitzar missatges ambigus,potser contradictoris, sí; però inter-pretables.

El "Catalunya" ara està mésobert al terreny social, penso queaquella primera època que vaigviure estava més dedicat als aferssindicals i del treball. Suposo queés per això i pel que m'ha semblatveure que en aquests darrerstemps el "Catalunya" té més ac-ceptació a nivell de joves, col·lec-tius i moviments socials i menys enel terreny sindical, quan aquestsdos sectors haurien de ser vasoscomunicants.

Pel que fa a les altres diferènciesde funcionament, doncs les hanmarcat els pocs homes que contro-len la cadència de l'estat de lescoses, no t'espantis: em refereixoal fet que ara els consells de redac-ció es fan via correu electrònic, so-vint les entrevistes, també, dispo-sem d'aquelles avantatges teòricsd'allò que no sabem fer servir(parlo per mi). Aquests nous mit-jans aporten rapidesa, immediate-sa i comoditat, és innegable peròens fan parar a pensar?, i ja noparlo del col·lectiu parlo a nivell so-cial.

Absorbits per un món telemàticcada vegada més virtual pensoque anem perdent orígens i tambéidentitats, ens projectem cada ve-gada més cap enfora en solitud i

cap endins en companyia. Quanallò natural seria projectar-se cap aendins en solitud i cap a fora encompanyia.-Quina és la foto que valores

més?

-La que encara no he fet, les queem queden per fer i les que mai nohe fet, ni faré. Aquestes són les querecordo. Totes les altres les he d'o-blidar.-Durant tot aquest temps has fo-

tografiat tota mena de mobilitza-

cions i conflictes laborals. Quin

destacaries més, de quin te'n re-

cordes més?

-Particularitzar un conflicte emsemblaria injust. M'agrada docu-mentar de manera particular aque-lles situacions en què els homes iles dones lluiten per millorar lesseves condicions i amb això les dela resta de la societat. La solidaritatm'emociona i m'entendreix. La soli-daritat és per mi com l'amor, de lescoses més boniques que es podendonar i rebre.

Pensant en això i per reviure unmoment concret recordo un fet queem va emocionar força: havia estatfent un seguiment dels treballadorsde Renfe en lluita per les sevescondicions i per les d'un ferrocarrilpúblic en retrocés davant la inver-sió de l'estat al tren d'alta velocitat,quan em van convidar a fer unpassi de diapositives en un con-grés de ferroviaris. (Sempre quefaig fotografies em sento en deuteamb els fotografiats i amb el temps,trobo que han estat generosos perregalar-me una part de si matei-xos).

En acabar el passi van aplaudir ivan aplaudir-se. Això em va emo-cionar crec que vaig deixar caurealguna llagrimeta... i tot.

EDITORIAL LA TRAMUNTANA DINAMITA DE CERVELL ENTREVISTA

"Ens projectem cada cop més cap enfora en solitud i cap endins en companyia"

DÍDAC SALAU, FOTÒGRAF DEL COL·LECTIU "CATALUNYA"Crisi

Jordi Martí Font

Qui mana té paraules per a tot. I de la

anormalitat que representa que la des-

trucció de l’hàbitat humà al planeta

vagi a tota màquina, que qui treballa

sigui explotat tant com poden i que la

distància entre allò que tenen uns i allò

que desitgen altres sigui cada cop més

gran no en diuen res, perquè la norma-

litat no té nom. Ara bé, si alguna peça,

per petita o gran que sigui, perd la

compostura i deixa de fer el paper que

li havien assignat, aleshores, crisi. I la

crisi serveix per a tot: per destrossar

encara més el món que és de totes i

tots, per explotar una miqueta més els

qui vivim del nostre treball i per espré-

mer més encara els pobres a mans

dels rics.

Per cert, als pobres ja ens buscaran

motius clars i contundents per a la

“crisi”. No veieu aquesta colla de gent

que vénen a atracar-nos des de l’altre

costat de l’Estret de Gibraltar?

Aquests que tenen el mateix color de

pell que nosaltres i alguns més osc

però parlen llengües estranyes?

Doncs aquests són els culpables... de

la crisi. Aprenguem a odiar-los de la

mateixa manera que estimem els nos-

tres botxins!

Diran crisi i ens abaixaran el sou que

ens serveix per viure. Diran crisi i ens

robaran més hores de vida. Diran crisi i

ens fotran al carrer amb una patada al

cul i pobre de tu que et queixis, que hi

ha crisi. Duran crisi i enviaran les

seves fàbriques a Polònia o al Marroc.

Diran crisi i ens prendran la cera de les

orelles. I com babaus direm que sí, que

hi ha crisi. I mirarem cap a baix i odia-

rem qui hi vegem. I odiarem els culpa-

bles... de la crisi.

Gep Boterut,saber qui mana

Sense comentaris afegits ni interpreta-

cions innecessàries, el diàleg entre

Gep Boterut i Alícia a A través del mi-

rall, continua desprenent la total sen-

sació de veritat que les paraules dels

personatges de Lewis Carol (1832-

1898) desprenien ja quan l’escriptor

els les va posar a la boca:

“-Quan jo uso una paraula -féu Gep

Boterut, en un to més aviat desconsi-

derat- vol dir el que jo decideixo que

digui..., ni més ni menys.

-La qüestió és -féu Alícia- si es pot fer

que les paraules signifiquin tantes

coses diferents.

-La qüestió és -féu Gep Boterut- qui

mana..., -amb això n’hi ha prou”.

La traducció catalana d’Amadeu

Viana reflecteix amb tota la perfecció

la rapidesa de la llengua parlada, i al-

hora dota Gep Boterut de tota la

intel·ligència que l’home en forma d’ou

–o l’ou que és un home- (o l’home-ou)

té.

Ell és allò que ens diu que és i en el

cas de les altres paraules, saber qui

mana ens donarà qui les dota del sig-

nificat del moment. Tan simple i com-

plicat com això.

“La foto que valoromés és la que encarano he fet, les que emqueden per fer i lesque mai no he fet”

“Trobo que els mitjans contrainformatius únicament es dediquen a donar la volta a les notícies dels grans mitjans però en copien la forma”.

'Estimar un ideal és comconstruir un món millor'> LES PARAULES SÓN PUNYS

> LA FRASE...