xxii congrés de la societat catalana de cardiologia

XX

II C

ongr

és d

e la

Soc

ieta

t C

atal

ana

de C

ardi

olog

ia •

Bar

celona

Programa final

Planta Baixa

ENTRADA

Planta –1

Planta +1

SALA A

SALA

B

Plan

ta +

1

Uria

ch

3

Astra

2

Almirall

4

Novartis

1Servier

Rovi

7

8Boehringer

5

Planta –1 Secretaria Zona pòsters Auditori

Planta +1 Sales A i B Zona stands Zona cafè

World Trade Center

Menarini

6

Salutació

Benvinguts de nou al Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia. Celebrem la XXIIª edició i esperem que acom-pleixi amb les expectatives de tots plegats.

Amb la il·lusió de millorar i adaptar-nos a l’interès de tots, a més de les sessions de comunicacions orals en forma mini-oral per augmentar-ne el nombre, i les sessions en forma de Debats, Focus i Trobades amb Experts, hem introduït les sessions de pòsters moderats, una de Prevenció Secun-dària i una de Cardioactualitat per a revisar els temes mes candents de l’any.

L’excel·lent col·laboració de la indústria farmacèutica i tecnològica, a més de facilitat la cele-bració del congrés en temps de crisi, ha permès taules patrocinades de gran interès formatiu.

Hem de destacar, com el darrer any, la Taula Rodona sobre el Codi Infart a Catalunya. Després d’un any de funcionament, la presentació dels resultats del protocol del consens d’actuació a tot Catalunya (Departament de Salut, SEM i SCC, coordinant els diferents hospitals), basat en l’angioplàstia primària, és de gran interès i els resultats preliminars ho suggereixen, posant-nos al nivell de les regions i nacions europees capdavanteres en el tractament de la SCA. La seva anàlisi ens permetrà millorar i corregir els possibles defectes. Per tant, aquesta Taula in-augura el congrés.

Seguint un pensament d’avançar mirant en totes direccions, aquest any tornem a enfocar la mirada cap a la Prevenció de les malalties Cardiovasculars i ho fem sobre un àmbit molt pro-per a la població en general: l’alimentació. Crec que convindreu amb mi que no som experts en dietètica ni tampoc coneixem massa els costums alimentaris actuals ni els què serien més recomanables, i tampoc com abordar la proposta de canvis en les dietes que foren factibles, atractius i saludables. Per això hem convidat a donar la Conferència Codina Altés (de clausura del congrés) al Sr. Ferran Adrià. Els seus coneixements i la seva capacitat d’influència social, personal i mitjançant els mitjans de comunicació han de ser de gran interès per a nosaltres. Un cop més, agrair la feina a tots aquells que fan possible la realització del congrés: comitè organitzador, representants de Meeting Congress, avaluadors de les comunicacions, mode-radors, als qui presenteu el vostre treball en comunicacions i ens feu propi el congrés, a tots aquells que participen activament en les sessions –sense públic les sessions no tenen sentit–, als professionals d’infermeria, a la secretària de la SCC i a la Junta en general, que ha fet un gran treball.

Gaudiu doncs del XXII Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia, que hem d’aconseguir que sigui la visualització anual d’un profund sentit de grup i de responsabilitat social i cientí-fica, des dels MIR fins a qui està aprop de jubilar-se (amb molts anys d’experiència), de les in-fermeres -sobretot les especialitzades en Cardiologia-, fins a metges -sobretot de Primària-, i d’altres professionals de la salut, que cooperen amb nosaltres en aquesta direcció.

Jordi Bruguera President Societat Catalana de Cardiologia

XXII Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia

Barcelona, 3 i 4 de juny de 2010Dirigit a: Metges i Infermeres

Ha estat ACREDITADA pel Consell Català de la Formació Continuada

de les Professions Sanitàries, amb

Taules rodones

– Implementació del nou codi infart a Catalunya 2009-2010 - 0,2 Crèdits

– Diagnostic i tractament de la isuficiència cardíaca - 0,2 Crèdits

– Assistència eficaç en la seguretat del pacient cardiològic - 0,2 Crèdits

– Antianginosos en associació a betabloqueants. ¿Què aporta la reducció

exclusiva de la freqüència cardíaca en relació a altres opcions terapèutiques? - 0,1 Crèdits

– Dislipemies: com arribar a objectius més enllà de les estatines - 0,1 Crèdits

– Los canes iónicos como diana terapéutica en el tratamiento de la angina - 0,1 Crèdits

– Noves estatines al tractament de la cardiopatia isquèmica - 0,1 Crèdits

– Tractament actual en el infart agut de miocardi - 0,1 Crèdits

– Nous anticoagulants al tractament de la fibril·lació auricular - 0,1 Crèdits

Focus

– Prevenció cardiovascular - 0,2 Crèdits

4 XXII Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia

Trobada amb experts

– Síndrome aòrtica aguda - 0,2 Crèdits

– Nous aspectes en l’abordatge del dolor toràcic agut - 0,2 Crèdits

Controvèrsia

– Fibril·lació auricular - 0,1 Crèdits

Cardioactualitat

– Què hi ha de nou en el darrer any - 0,2 Crèdits

XXII Congrés de la Societat Catalana de Cardiologia 5

Index

Salutació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1

Comitè organitzador . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Comitès de Valoració comunicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8

Com arribar-hi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

Programa dia a dia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10

Agraïments. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13

Programa científic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Comunicacions orals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43

Pòsters orals moderats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 133

Pòsters . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163


Comitè organitzadorPresident: Dr.JordiBrugueraCortada Hospital del Mar, Barcelona

Vicepresident: Dr.AntoniMartínezRubio Hospital Parc Taulí, Sabadell

Secretària: Dra.Maria-ÀngelsCastelLavilla Hospital Clínic, Barcelona

Tresorer: Dr.José-CarlosSánchezSalado Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat

Vocal: Dr.CésarRomeroMenor Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Sant Boi de Llobregat

Vocal: Dra.Maria-JesúsPérezAyuso Hospital Doctor Josep Trueta, Girona

Secretari electe: Dr.CosmeGarciaGarcia Hospital del Mar, Barcelona

En col·laboració amb el Grup de Treball d’Infermeria en Cardiologia:

Inf.DoloresGilAlonso Hospital Sant Pau, Barcelona

Inf.AdelaGonzálezMartínez Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona

Inf.LluïsaGarciaGarrido Hospital Doctor Josep Trueta, Girona

Inf.MagdalenaNebotMargalef Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat


Comitès valoració comunicacions

Comitè valoració comunicacions

Dra.ConcepciónAlonso Hospital Sant Pau, BarcelonaDr.RioAguilar Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de LlobregatDr.AlbertAriza Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de LLobregatDr.JoséBarrabes Hospital Vall d’Hebron, BarcelonaDr.JoanBassaganyas Hospital Dr. Josep Trueta, GironaDra.MercèCamprubi Hospital Joan XXIII, TarragonaDra.Maria-ÀngelsCastel Hospital Clínic, BarcelonaDr.BrunoGarcía Hospital Vall d’Hebron, BarcelonaDr.JoséA.GomezHospital Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de LlobregatDr.JoséGonzalezCostello Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de LlobregatDr.JosepGuindo Hospital Parc Taulí, SabadellDr.JosepLupón Hospital Germans Trias i Pujol, BadalonaDra.PatriciaMahía Hospital Vall d’Hebron, BarcelonaDr.LluísMolina Hospital del Mar, BarcelonaDr.LluísMont Hospital Clínic, BarcelonaDr.ManelMorales Hospital Dr. Josep Trueta, GironaDr.JoanNicolas Hospital de Sant BoiDr.CarlesParé Hospital Clínic, BarcelonaDr.ManelPique Hospital Arnau de Vilanova, LleidaDr.LluísRecasens Hospital del Mar, BarcelonaDra.JuliaRoure Hospital Dr. Josep Trueta, GironaDr.XavierSabate Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de LlobregatDra.BeatrizVazquerizo Hospital de Mar, BarcelonaDra.DolorsViles Hospital Arnau de Vilanova, LleidaDr.RogerVilluendas Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona

Comitè valoració comunicacions d’infermeria

Inf.JuanAlba Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de LlobregatInf.DolorsAtmeller Hospital Dr. Josep Trueta, GironaInf.LluïsaGarcia Hospital Dr. Josep Trueta, GironaInf.DoloresGil Hospital Sant Pau, BarcelonaInf.AdelaGonzález Hospital Germans Trias i Pujol, BadalonaInf.MagdalenaNebot Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de LlobregatInf.PaulaOrtiz Hospital Germans Tries i Pujol, BadalonaInf.MaribelRamos Hospital Sant Pau, Barcelona


Com arribar-hiWorld Trade Center BarcelonaMoll de Barcelona, s/n. 08039 Barcelona Tel. 93 508 81 25

BUS 20 Pl. Maragall/Estació Marítima - 18 Pl. Congrés/Drassanes 36 Paral·lel/Besòs - 38 Pl. Catalunya/Can Tunis 57 Collblanc/Barceloneta - 64 Pedralbes/Barceloneta 14 Passeig Bonanova (Rambles) - 59 P. Marítim/Pl. R. Ma Cristina (Rambles)

METRO Línia 3 Drassanes (Rambles)

Pàrquing: En el mateix edifici

Exposició TècnicaParal·lelament al congrés es celebrarà una exposició de novetats en productes farmacèutics i electromedicina.

Control lliurament de material audiovisualEl material audiovisual per cada sessió es lliurarà a Secretaria màxim 1/2 hora abans de l’inici de la comunicació.

Lliurament i documentacióLa documentació i distintiu, es lliurarà el primer dia del congrés a partir de les 8.30 hores.Ésimprescindibleeldistintiuperentraralasaladeconferències.


Programa congrés 2010 Dia3dejunyde2010

HORARIS AUDITORI SALA A SALA B

08:45 - 09:00 Recollida de documentació

09:00 - 10:30 Taula rodona IMPLEMENTACIÓ DEL NOU CODI INFART A CATALUNYA 2009-2010Moderadors:

Dr. Jordi Bruguera Dr. Antoni Curós

Ponents:Dr. Xavier Bosch Dr. Francesc Xavier Jiménez Dra. Fina Mauri Dr. Ricard Tresserras

Comunicacions oralsARÍTMIES : CLÍNICA I TECNOLOGIAModeradors:

Dra. Concepción AlonsoDr. Lluís Mont

Comunicacions oralsVALVULOPATIESModeradors:

Dra. Mercè CladellasDra. Dolors Viles

10:30 - 11:15 CAFÈ - VISITA EXPOSICIÓ COMERCIAL i PÒSTERS ORALS MODERATS

HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA)Pòsters orals moderatsCARDIOPATIA ISQUÈMICAModeradora:

Dra. Mercè Camprubi

HALL AUDITORI (ÀREA DRETA)Pòsters orals moderatsVALVULOPATIESModerador:

Dr. Josep Guindo

11:15 - 12:45 Taula rodona DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACAModerador:

Dr. Antoni Bayes-GenisPonents:

Dr. Josep Comin Dr. Ignasi Anguera Dra. Eulàlia Roig

FocusPREVENCIÓ CARDIOVASCULARModerador:

Dr. Xavier Garcia-MollPonents:

Dr. Alex de la Sierra Dr. Antonio Pérez Dr. Xavier Pinto

Taula rodona d’infermeria ASSISTÈNCIA EFICAÇ EN LA SEGURETAT DEL PACIENT CARDIOLÒGICModeradora:

In. Carola OrregoPonents:

In. Albert Julvé In. Marta Marichal In. Silvia Santiago

12:45 - 13:30 Taula rodona patrocinadaANTIANGINOSOS EN ASSOCIACIÓ A BETABLOQUEJANTS. ¿QUÈ APORTA LA REDUCCIÓ EXCLUSIVA DE LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA EN RELACIÓ A ALTRES OPCIONS TERAPÈUTIQUES?Moderador:

Dr. Enric GalvePonents:

Dr. César Romero Dr. Xavier Garcia-Moll

Taula rodona patrocinadaDISLIPÈMIES: COM ARRIBAR A OBJECTIUS MÉS ENLLÀ DE LES ESTATINESModerador:

Dr. Jordi BrugueraPonents:

Dr. Emili Ros Dr. Lluís Masana

Taula rodona patrocinadaNOVES PERSPECTIVES EN EL TRACTAMENT DE L’ANGINA: RANOLAzINA – INHIBICIÓ DELS CANALS DE SODIModerador:

Dr. Xavier BoschPonents:

Prof. Juan Tamargo


Dia3dejunyde2010


13:30 - 15:00 DINAR

15:00 - 16:30 Trobada amb expertsSÍNDROME AÒRTICA AGUDAModerador:

Dr. Jordi López AyerbePonents:

Dr. Artur Evangelista Dr. José Montiel Dr. Antoni Gimenez

Taula rodona patrocinadaNOVES ESTATINES: ROSUVASTATINA EN EL TRACTAMENT I PREVENCIÓ SECUNDÀRIA DE LA CARDIOPATIA ISQUÈMICAModerador:

Dr. Alfredo Bardají Ponents:

Dr. Cosme García Dr. Xavier Pinto

Comunicacions orals d’infermeriaMISCEL·LÀNIA: ATENCIÓ/SEGUIMENTModeradors:

In. Adela GonzálezIn. Juan Alba

PROTOCOLS I PROJECTESModeradors:

In. Lluïsa GarciaIn. Maribel Ramos

Taula rodona patrocinadaTRACTAMENT ACTUAL EN L’INFART AGUT DE MIOCARDIModerador:

Dr. Àngel CequierPonents:

Dr. Manel SabateDra. Rosa-Maria Lidón

16:30 - 17:00 VISITA PÒSTERS

17:00 - 18:00 Comunicacions oralsMISCEL·LÀNIA: IC I VALVULOPATIESModeradors:

Dra. Maria-Àngels Castel Dr. Lluís Molina

Comunicacions oralsCARDIOPATIA ISQUÈMICA CRÒNICAModeradors:

Dr. Manel PiqueDr. Lluís Recasens

Comunicacions oralsTÈCNIQUES D’IMATGEModeradors:

Dra. Patricia MahíaDr. Manel Morales


Dia4dejunyde2010


09:00 - 10:30 Trobada amb expertsNOUS ASPECTES EN L’ABORDATGE DEL DOLOR TORÀCIC AGUTModerador:

Dr. Fernando Worner Ponents:

Dr. Miquel Santaló Dra. Magda Heras Dra. Rosa-Maria Lidón

ControvèrsiaFIBRIL·LACIÓ AURICULARModerador:

Dr. Josep M. Alegret Ponents:

Dr. Víctor Bazán Dr. Antonio Berruezo

Comunicacions oralsSÍNDROME CORONÀRIA AGUDAModeradors:

Dr. Albert ArizaDr. José Barrabes

Taula rodona patrocinadaNOUS ANTICOAGULANTS AL TRACTAMENT DE LA FIBRIL·LACIÓ AURICULARModerador:

Dr. Àngel MoyaPonents:

Dr. Antoni Martínez-Rubio Dr. Josep Brugada

10:30 - 11:15 CAFÈ - VISITA PÒSTERS MODERATS

HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA)Pòsters orals moderatsIC I CIRURGIAModeradora:

Dra. Josefina Orus

HALL AUDITORI (ÀREA DRETA)Pòsters orals moderatsARÍTMIESModeradora:

Dr. Joan Nicolás

11:15 - 12:45 CardioactualitatQUÈ HI HA DE NOU EN EL DARRER ANYModerador:

Dr. Joan SalaPonents:

Dr. Julio Martí Dr. Alfredo BardajíDr. Josep Lupón Dra. Marta SitgesDr. Àngel Cequier

Comunicacions oralsINSUFICIÈNCIA CARDÍACAModeradors:

Dr. José González CostelloDr. Félix Pérez-Villa

Comunicacions oralsINTERVENCIONISME CORONARIModeradors:

Dr. Joan BassaganyasDr. José A. Gómez Hospital

12:45 - 13:15 Assemblea de la S.C.C.Lliurament de premisComiat dels residents

13:15 - 14:00 Conferència«Joan Codina Altés»DIETA MEDITERRÀNEA, GASTRONOMIA I SALUT CARDIOVASCULARSr. Ferran Adrià

14:00 Comiat Congrés


Agraïments

Membres protectors:ALMIRALL, S.A.LABORATORIOS SERVIER, S.L.

Membres col·laboradors «d’or»ABBOTT VASCULARALMIRALL, S.A.ASTRAZÉNECABOEHRINGER INGELHEIM ESPAÑA, S.A.GRUPO MENARINIMERCK SHARP DHOMELABORATORIOS FARMACÉUTICOS ROVI, S.A.LABORATORIOS SERVIER, S.L.VIFOR URIACH PHARMA, S.L.SANOFI-AVENTIS, S.A.U

Membres col·laboradors «de plata»NOVARTIS, S.A.PFIZER,S.A.

Altres col·laboracionsCORDIS, JOHNSON & JOHNSON, S.A.LABORATORIOS LACER, S.A.GE HEALTHCAREOTSUKA PHARMACEUTICAL, S.A.

La Junta Directiva de la Societat Catalana de Cardiologia vol fer palès el seu agraïment pel suport donat per aquestes empreses.A totes elles, gràcies.


PROGRAMA CIENTÍFIC


DI J O U S

3 de juny de 2010

08:45-09:00 Lliuramentdedocumentació

09:00-10:30 Taularodona

AUDITORI IMPLEMENTACIÓ DEL NOU CODI INFART A CATALUNYA 2009-2010

Moderadors: Dr. Jordi Bruguera (President de la Societat Catalana de Cardiologia)Dr. Antoni Curós (Departament de Salut)

Ponents: Dr. Xavier Bosch (Hospital Clínic, Barcelona)Protocol d’actuació

Dr. Francesc Xavier Jimenez (SEM) Paper del SEM: Assistència prehospitalària i organització dels trasllats

Dra. Fina Mauri (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona) Organització de la xarxa d’angioplàstia primària

Dr. Ricard Tresserras (Departament de Salut) Resultats dels primers 12 mesos

09:00-10:30 Comunicacionsorals

SALA A ARÍTMIES: CLÍNICA I TECNOLOGIA

Moderadors: Dra. Concepción Alonso (Hospital Sant Pau, Barcelona)Dr. Lluís Mont (Hospital Clínic, Barcelona)

1 Incidència i característiques de les descàrregues inapropiades en una població de pacients portadors de desfibril·lador implantableIgnasi Anguera; Xavier Sabaté; Silvia Homs; Mercè Fontanals; Enric Esplugas. Unitat d’arítmi-es, Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

2 Incidència de teràpies apropiades en pacients portadors de Desfibril·lador implan-table en prevenció primària. Anàlisi de subgrups de riscAinhoa Torrens; Ignasi Anguera; José Gonzalez-Costello; Enric Esplugas; Xavier Sabaté. Unitat d’arítmies, Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

3 Influència de la teràpia de resincronització en els events arítmics de pacients amb indicació de DAI per prevenció primàriaBieito Campos; Concepción Alonso; Enrique Rodríguez; José Guerra; Carlos Grande; Miguel Jauregui; Francisco Tornés; María del Carmen Varela; Xavier Viñolas. Hospital de Sant Pau, Barcelona.


DI J O U S

4 Utilitat d’un sistema robòtic electromecànic de navegació remota en l’ablació per radiofreqüènciaÀngel Moya i Mitjans; Nuria Rivas Gándara; Jordi Perez Rodón; Ivan Roca Luque; Marta Riera Musach; Dolors Bofill Rovira. Unitat d’arítmies, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.

5 Prevalença de les arítmies cardíaques a una consulta general de cardiologiaJoan Nicolás Valero; Berthy Rivero Soruco; Julián Rodríguez Larrea; Lucas Robador; César Romero Menor. Servei de Cardiologia, Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Sant Boi de Llobre-gat.

6 La mida de l’aurícula esquerra prediu l’èxit d’un primer procediment però no des-prés de repetits procediments d’ablació de fibril∙lació auricularS. Montserrat; N. Calvo; M. Sitges; E. Silva; M. Nadal; D. Andreu; B. Vidal; A. Berruezo; J. Bruga-da; L. Mont. Hospital Clínic de Barcelona.

7 Rendiment diagnòstic actual del Holter convencional en un hospital terciariCinta Llibre Pallarés; Àngel Moya i Mitjans; Nuria Rivas Gándara; Jordi Perez Rodón; Ivan Roca Luque; Manuel Pérez; David García-Dorado García. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.

8 Control remot de pacients amb dispositius implantables de desfibril·lació. Experi-ència inicialC. Grande; E. Rodriguez Font; X. Viñolas; P. Torner; C. Alonso; J. Guerra; M. Jáuregui; B. Campos; F. Tornés; M. Varela; S. Santiago; J. Cinca. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

9 Diferencies clíniques basals i en l’evolució de pacients amb síncope vasovagal en funció del resultat del test de basculacióJ. Martí Almor; V. Bazán; E. Vallès; F. Suarez; L. Portillo; C. Altaba; M. A. Guijo; D. Ruiz; J. Brugue-ra. Hospital del Mar, Barcelona.


SALA B VALVULOPATIES

Moderadors: Dra. Mercè Cladellas (Hospital del Mar, Barcelona)Dra. Dolors Viles (Hospital Arnau de Vilanova, Lleida)

1 Utilitat pronòstica del nt-pro-bnp a l’estenosi aòrtica. Anàlisi de subgrupsSoledad Ascoeta; Miquel Gómez; Mercè Cladellas; Lluís Molina; Aleyska Ramírez; Joan Vila (1); Cristina Soler; Paula Cabero; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, UAB, Bar-celona. (1) IMIM.

2 Validació d’un score pronòstic per a l’estenosi aòrtica asimptomàticaNúria Farré; Miquel Gómez; Mercè Cladellas; Lluís Molina; Aleyska Ramírez; Joan Vila (1); Hec-


DI J O U S

tor Sanz (1); Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona. (1) IMIM, Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona.

3 Seguiment a llarg termini de malalts amb trombosi valvular protèsica mecànica obstructivaJordi Bañeras; Jose Rodríguez-Palomares; Pilar Tornos; Rosa Maria Lidón; Josefa Cortadellas; Patricia Mahía; Maria Teresa González-Alujas; Artur Evangelista; David García-Dorado. Hos-pital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

4 Reparació mitral en la insuficiència mitral degenerativa. Uns resultats òptims a mig terminiMiquel Espriu; Elena Ferrer; Luis Delgado (1); Jorge López Ayerbe; Nuria Vallejo; Francisco Gual; Carolina Bosch; Xavier Ruyra (1); Antoni Bayés. Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona.

5 Estenosi aòrtica severa de molt alt risc: factors predictius de mortalitat precoçJaume Maristany Daunert; Gerard Roura Ferrer; Joan Antoni Gómez-Hospital; Lluís Teruel Gila; Pilar Mañas; Miguel Ángel Sánchez-Corral; Francesc Jara Sureda; Àngel Cequier Fillat; Enric Esplugas. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llo-bregat.

6 Implantació transcatèter de pròtesis aòrtiques. Experiència inicial i a l’any de segui-mentImanol Otaegui Irurueta; Vicens Serra García; Bruno García del Blanco; Joan Àngel Ferrer; Car-les Sureda; Albert Igual; Teresa González-Alujas; Mariluz Ruiz; Asunción Torrents; Pilar Tornos Mas; David García-Dorado García. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.

7 Experiència inicial en el tractament percutani de fuites periprotèsiques amb un nou dispositiu de tancamentBernat Serra; Vicens Serra; Joan Àngel; Bruno García; Rio Aguilar (1); Jose Rodriguez; Gerard Martí; Jaume Candell; David García-Dorado. Hospital Vall d’Hebron; Barcelona. (1) Hospital de Bellvitge; L’Hospitalet de Llobregat.

8 Mortalitat de la cirurgia de recanvi valvular a Catalunya en l’any 2008 i l’aplicació d’un programa d’avaluació pre-quirúrgicaN. Farré; M. Cladellas; P. Torre (1); J. Rovira(1); M. Gómez; A. Ramírez; S. Ascoeta; P. Cabero; J. Bruguera. Servei de Cardiologia; (1) Servei de Documentació Clínica i Arxiu, Hospital del Mar, UAB, Barcelona.

9 Discriminació de diferents escales de risc quirúrgic en pacients valvularsAna Bonet Basiero; Esther Sanz Girgas; Ramon De Castro Aritmendiz; Isabel Serrano Rodrí-guez; Jordi Sans Roselló; Pilar Valdovinos Perdices; M. Isabel García Álvarez; Ingrid Colomer Asenjo; Alfredo Bardají Ruiz. Hospital Universitari Joan XXIII, IISPV, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.


DI J O U S

10:30-11:15 Cafè

10:30-11:15 Pòstersmoderats

HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA) CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderadora: Dra. Mercè Camprubí (Hospital Joan XXIII, Tarragona)

1 Predictors de complicacions hemorràgiques en pacients ingressats per síndrome coronària agudaAlbert Ariza Solé; Victòria Lorente Tordera; José Carlos Sánchez Salado; Vanessa Martínez García; Joel Salazar-Mendiguchía y García; Joan Antoni Gómez Hospital; Jaume Maristany Daunert; Javer Berdejo Gago; Enric Esplugas Oliveras. Unitat Coronària, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

2 Ha canviat la prevalença de complicacions hemorràgiques en la síndrome coronària aguda amb l’estratègia terapèutica actual?Sandra Cabrera; Jordi Sans; Mercè Camprubí; Ramón de Castro; Jordi Mercè; Pilar Valdovinos; Esther Sanz; Maria Garcia; Alfredo Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

3 Avaluació de la Implementació del continuum assistencial entre l’Atenció Primària i la consulta de Cardiologia ExtrahospitalàriaEva Bernal Labrador (1)(3); Silvia Serrano García (2)(3); Manel García Duran (4); María del Mar Domingo Teixidor (5); Asunción Wilke Trinxant (6); Cristina Lleal Barriga (7); Antoni Bayés Genis (3). (1) Servei de Cardiologia, CAE Dr. Barraquer, Sant Adrià de Besòs. (2) CAE Dr. Robert, Badalo-na. (3) Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (4) EAP Sant Adrià de Besòs. (5) EAP Gorg-Sant Roc, Badalona. (6) EAP Bufalà, Badalona. (7) EAP Centre Dalt La Vila, Badalona.

4 Valoració de les escales de risc TIMI i Grace Score a la nostra població amb SCASESTCosme García-García; Lluís Recasens; Nuria Farré; Oona Meroño; Soledad Ascoeta; Faustino Miranda; Jordi Bruguera. Hospital del Mar, Barcelona.

5 Bivalirudina en pacients amb IAMEST sotmesos a ICP primariAlbert Ariza Solé; José Carlos Sánchez Salado; Victoria Lorente Tordera; Vanessa Martínez García; Joan Antoni Gómez Hospital; Remedios Sánchez Prieto; Raquel Benedicto Calpe; Montserrat Gracia Blancas; Enric Esplugas Oliveras. Unitat Coronària, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

6 El pitjor perfil clínic dels pacients d’alt risc per Grace Risk Score condiciona l’estrate-gia invasiva precoç en la SCASESTJordi Sans Roselló; Sandra Cabrera Gómez; Jordi Mercè; Ramón de Castro; Pilar Valdovinos; Esther Sanz; María García; Isabel Serrano; Alfredo Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.


DI J O U S

10:30-11:15 PÒSTERSMODERATS

HALL AUDITORI (ÀREA DRETA) VALVULOPATIES

Moderador: Dr. Josep Guindo (Hospital Parc Taulí, Sabadell)

1 Insuficiència mitral en pacients amb estenosi aòrtica sotmesos a cirurgia de substi-tució valvularCarlos J. García Alonso; Nuria Vallejo; Elena Ferrer; María Luisa Cámara (1); Jorge López-Ayer-be; Carolina Bosch; Miquel Espriu; Francisco Gual; Antoni Bayés Genis. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (1) Servei de Cirurgia Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

2 Endocarditis infecciosa. Es relaciona la cirurgia precoç amb la incidència de recur-réncia?Carlos García Alonso (1); Nuria Vallejo (1); Àngels Gonzalez Guardia (1); Raquel Nuñez Aragon (2); Carol Bosch (1); Lourdes Mateu (2); Francisco Gual (1); Elena Ferrer (1); Antoni Bayés Genís (1). (1)Servei de cardiologia, (2) Servei de medicina interna, Hospital Universitari Germans Tri-as i Pujol, Badalona.

3 Resultats de la cirurgia de reparació de la insuficiència mitral degenerativa segons l’associació o no d’altres procediments quirúrgicsMiquel Espriu; Elena Ferrer; *Luis Delgado; Jorge López Ayerbe; Nuria Vallejo; Francisco Gual; Ángel Caballero; *Xavier Ruyra; Antoni Bayés. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Ba-dalona.

4 Anàlisi de resultats de la cirurgia de reparació de la insuficiència mitral degenerati-va segons l’ús de Neocordes de Politetrafluoroetileno (PTFE)Miquel Espriu; Elena Ferrer; *Luis Delgado; Jorge López Ayerbe; Nuria Vallejo; Francisco Gual; Carlos Garcia Alonso; *Xavier Ruyra; Antoni Bayés. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

5 Síndrome aòrtica aguda tipus A. El grau d’insuficiència aòrtica agreuja el pronòstic?Carolina Bosch Carabante; Jorge Lopez Ayerbe; Ángel Caballero Parrilla; Miquel Espriu Simon; Carlos Garcia Alonso; Elena Ferrer Sistach; Nuria Vallejo Camazon; Francisco Gual Capllonch; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

6 Experiència en el Tractament endovascular de la Coartació d’Aorta amb implantació d’stentsGerard Martí; Josep Girona; Bruno García; Juan Ángel; Laura Dos; Antònia Pijuan; Artur Evan-gelista; Jaume Casaldàliga; David García-Dorado. Àrea del Cor, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.


DI J O U S

11:15-12:45 Taularodona

AUDITORI DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Moderador: Dr. Antoni Bayés Genís (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona)

Ponents: Dr. Josep Comin (Hospital del Mar, Barcelona)Correcció del dèficit de ferro a la insuficiència cardíaca amb o sense anèmia. Una nova diana terapèutica?

Dr. Ignasi Anguera (Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat) Resincronització a la insuficiència cardíaca: indicacions, optimització de dispositius i resultats

Dra. Eulàlia Roig (Hospital Sant Pau, Barcelona) Evolució del trasplantament cardíac i noves alternatives terapèutiques en la insuficiència cardíaca avançada

11:15-12:45 Focus

SALA A PREVENCIÓ CARDIOVASCULAR

Moderador: Dr. Xavier Garcia-Moll (Hospital Sant Pau, Barcelona)

Ponents: Dr. Alex de la Sierra (Hospital de Terrassa, Terrassa)HTA

Dr. Antoni Pérez (Hospital Sant Pau, Barcelona) Diabetis mellitus

Dr. Xavier Pinto (Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat) Dislipemia

11:15-12:45 Taularodonad’infermeria

SALA B ASSISTÈNCIA EFICAÇ EN LA SEGURETAT DEL PACIENT CARDIOLÒGIC

Moderadora: In. Carola Orrego (Institut Universitari-UAB Avedis Donabedian)

Ponents: In. Albert Julvé (Hospital de Bellvitge i del SEM Catalunya)Seguretat del pacient: codi infart

In. Marta Marichal (Atenció Primària, Girona) Situacions de risc a domicili

In. Sílvia Santiago (Hospital Sant Pau, Barcelona) Monitorització domiciliària mitjançant control remot: una realitat en el seguiment dels pacients portadors de DAI. Implicació de la infermera


DI J O U S

12:45-13:30 Taularodonapatrocinada

AUDITORI ANTIANGINOSOS EN ASSOCIACIÓ A BETABLOQUEJANTS. ¿QUÈ APORTA LA REDUCCIÓ EXCLUSIVA DE LA FREQÜÈNCIA CARDÍACA EN RELACIÓ A ALTRES OPCIONS TERAPÈUTIQUES?

Moderador: Dr. Enric Galve (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)

Ponents: Dr. César Romero (Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Sant Boi de Llobregat)Seguretat i tolerabilitat

Dr. Xavier Garcia-Moll (Hospital Sant Pau, Barcelona) Eficàcia antianginosa i beneficis pronòstics


SALA A DISLIPÈMIES: COM ARRIBAR A OBJECTIUS MÉS ENLLÀ DE LES ESTATINES

Moderador: Dr. Jordi Bruguera (Hospital del Mar, Barcelona)

Ponents: Dr. Emili Ros (Hospital Clínic, Barcelona)Què fem per aconseguir l’objectiu de LDL en els nostres malalts?

Dr. Lluís Masana (Hospital Sant Joan, Reus) Què podem fer quan tenim més d’un paràmetre lipídic alterat?


SALA B NOVES PERSPECTIVES EN EL TRACTAMENT DE L’ANGINA: RANOLAzINA – INHIBICIÓ DELS CANALS DE SODI

Moderador: Dr. Xavier Bosch (Hospital Clínic, Barcelona)

Ponents: Prof. Juan Tamargo (Facultat de Medicina de la Universidad Complutense de Madrid)

13:30-15:00 Dinar


DI J O U S

15:00-16:30 Trobadaambexperts

AUDITORI SÍNDROME AÒRTICA AGUDA

Moderador: Dr. Jordi López Ayerbe (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona)

Ponents: Dr. Artur Evangelista (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)S’ha d’operar sempre i amb caràcter d’urgència una dissecció tipus A? Què fer davant d’un hematoma intramural?

Dr. José Montiel (Hospital Sant Pau, Barcelona) Tractament quirúrgic dels aneurismes d’aorta ascendent i arrel aòrtica

Dr. Antoni Gimenez (Hospital Parc Taulí, Sabadell) Com i quan s’ha d’intervenir una dissecció tipus B?


SALA A NOVES ESTATINES: ROSUVASTATINA EN EL TRACTAMENT I PREVENCIÓ SECUNDÀRIA DE LA CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderador: Dr. Alfredo Bardají (Hospital Joan XXIII, Tarragona)

Ponents: Dr. Cosme García (Hospital del Mar, Barcelona)Estatines a la Síndrome Coronària Aguda. És important la potencia?

Dr. Xavier Pinto (Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat) Rosuvastatina en prevenció secundaria


SALA A TRACTAMENT ACTUAL EN L’INFART AGUT DE MIOCARDI

Moderador: Dr. Àngel Cequier (Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat)

Ponents: Dr. Manel Sabaté (Hospital clínic, Barcelona)Indicacions actuals d’ICP

Dra. Rosa-Maria Lidón (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)Indicacions actuals de la fibrinòlisis


DI J O U S

15:00-17:00 Comunicacionsoralsd’infermeria

SALA B MISCEL·LÀNIA: ATENCIÓ/SEGUIMENT

Moderadors: In. Adela González (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona)

In. Juan Alba (Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat)

1 Elaboració del algoritme del codi infart de miocardi i la seva aplicació en el servei d’urgènciesVanessa Obea Escude; Sheila Alforcea Alcaraz; Eva Pascual Gonzàlez; Alfons López Petxamé; Silvia Lorca Gonzalez; Silvia Marin López; Marta Fernández Ros. Corporació Sanitària Parc Taulí, Sabadell.

2 Rendibilitat del holter de 7 dies en una unitat d’arítmiesMercè Fontanals Fernàndez; Àngels Peña Villar; Ivana Valdelvira Castillo; Teresa Saura Cam-po; Avelina Carreño Granero; Ignasi Anguera Camós; Xavier Sabaté de la Cruz. Hospital Uni-versitari de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat.

3 Determinació del perímetre abdominal en la prova d’esforçM. A. Farrés Collell; M. Baiges Badia; R. Fitó Morató; E. Llargués Rocabruna. Hospital General de Granollers.

4 Anàlisi dels resultats de la implementació d’un programa de rehabilitació cardíaca en pacients cardiòpates: fase hospitalària i prevenció secundàriaNúria Santaularia Capdevila; Montserrat Perramon Vilaseca. Althaia, Xarxa Assistencial de Manresa.

5 Utilització de la telemedicina (Motiva-Philips) en una Unitat d’Insuficiència Cardía-ca. Avaluació dels canvis en les actituds e impacte en la qualitat de vida: estudi CAR-ME (Catalan Remote Management Evaluation)B. González; M. Domingo; J. Lupón; E. Crespo; R. López; A. Ramos; A. Urrutia; L. Cano; (1) J. Va-lenzuela. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalo-na. (1) Philips HealthCare, Barcelona.

6 Rol d’infermeria davant la sospita de malaltia de FabryCristina Soler Ayats; Paula Cabero Cereto; Anna Herranz Blasco; Maite Valls Córdoba; M. Isabel Corral Celma; M. Dolors Garrido Palomeque; Roser Sardà Palau; Miquel Gómez Pérez; Jordi Bruguera Cortada. Hospital del Mar, Parc de Salut Mar, Barcelona.


DI J O U S

SALA B PROTOCOLS I PROJECTES

Moderadors: In. Lluïsa Garcia (Hospital Dr. Josep Trueta, Girona)In. Maribel Ramos (Hospital Sant Pau, Barcelona)

1 Projecte d’una eina per valorar el postoperatori immediat en nens intervinguts de cateterisme cardíac femoral comparat amb radialOlga Ramos Romero; Sandra Calero Carmona; Mayte Donado Cid; Cristina Peña Novas; Anna Plana Mont; Maria Esther Rivas Barja; Noemí Rosell Ruiz; Silvia Torres Gómez; Mirian Valín Tas-cón. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

2 Cures del drenatge toràcic en el nen postoperat cardíacAnna Plana Mont; Noemí Rosell Ruíz: Maria Esther Rivas Barja; Silvia Torres Gomez; Sandra Calero Carmona; Olga Ramos Romero; Mirian Valín Tascón; Cristina Peña Novas; Mayte Do-nado Cid. Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, Barcelona.

3 Pacient pediàtric portador de dispositiu d’assistència ventricularMayte Donado Cid; Sandra Calero Carmona; Cristina Peña Novás; Anna Plana Mont; Olga Ra-mos Romero; Maria Esther Rivas Barja; Noemí Rosell Ruíz; Silvia Torres Gómez; Miriam Valín Tascón. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

4 Valoració del dolor en el post operat cardíac neonatalMirian Valín Tascón; Sandra Calero Carmona; Mayte Donado Cid; Cristina Peña Novás; Anna Plana Mont; Olga Ramos Romero; Maria Esther Rivas Barja; Noemi Rosell Ruíz; Silvia Torres Gómez. Hospital Universitari Vall’d Hebron, Barcelona.

5 Proposta de registre d’un estudi comparatiu: cura amb clorhexidina 2 % encontra posició amb clorhexidina 2 % + topiònic en la ferida de tòrax en el postoperat de cardiologiaLaura Ripoll Roca; Cristina Jiménez Mercadé; Elena Pubul Lladó; Meritxell Jiménez Llahí; Fer-nanda Moratore Laoz. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

6 Proposta d’un full informatiu per als pares amb nens sotmesos a cateterisme cardí-ac radial o femoralMaría Esther Rivas Barja; Olga Ramos Romero; María del Carmen Sarrión Arquillo. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona

7 Actualització i cures d’infermeria del marcapàs temporal transtoràcic al nounat críticFernanda Moratore Laoz; Meritxell Jiménez Llahí; Cristina Jiménez Mercader; Elena Pubul Lla-dó; Laura Ripoll Roca. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.


DI J O U S

8 Guia de les cures d’infermeria en la instal·lació i manteniment de les bombes elasto-mèriques aplicades a l’esternotomia mitjaMónica Ortiz Gavilán; Àngela Teixidó Martinez; Paula Ortiz Olmo; Hector Nieto Jarque. Unitat de Cures Intensives de Cirurgia Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

9 Infermeria i hipertensió pulmonarAnna Herranz Blasco; M. Dolores Garrido Palomeque; Maite Valls Cordoba; Cristina Garrido Pa-lomeque; Paula Cabero Cereto; Cristina Soler Ayats; Roser Sarda Palau; Alba Ramirez Sarmiento; Lluís Molina Ferragut; Mauricio Orozco-Levi; Jordi Bruguera Cortada. Parc Salut Mar, Barcelona.

16:30a17:00 Cafè-Visitapòsters

1 Cirurgia de Ross com tractament quirúrgic de l’endocarditis infecciosaÁngel Caballero; Nuria Vallejo; Angels Gonzalez-Guardia; Raquel Nuñez Aragon; Elena Ferrer; Jorge Lopez-Ayerbe; M. L. Pedro Botet; Xavier Ruyra; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

2 Perfil epidemiològic i pronòstic de l’endocarditis protèsica precoç en els últims 6 anys en un hospital de tercer nivellAngels Gonzalez-Guardia; Nuria Vallejo; Raquel Nuñez Aragón; Lourdes Mateu; Neus Sopena; Carol Bosch; Jorge Lopez-Ayerbe; Lluís Serés; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol, Badalona.

3 Anàlisi comparatiu de l’endocarditis infecciosa sobre vàlvula protèsica i vàlvula na-tivaTeresa Oliveras; Elena Gómez; Luis José Serés; Lourdes Mateu; María Luisa Pedro-Botet; Ánge-les González; Raquel Núñez; Nuria Vallejo; Antoni Bayés. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

4 Endocarditis protèsica: tractament mèdic o tractament quirurgicAngels Gonzalez-Guardia; Nuria Vallejo; Raquel Nuñez Aragon; Carlos Garcia Alonso; Elena Ferrer; Francisco Gual; LLiusa Pedro Botet; Carol Bosch; Antoni Bayés Genís. Hospital Universi-tari Germans Trias i Pujol, Badalona.

5 Endocarditis protèsica precoç o tardana: diferències epidemiológiques i pronòsti-quesAngels Gonzalez-Guardia (1); Nuria Vallejo (1); Ángel Caballero (1); Raquel Nuñez Aragon (2); Lourdes Mateu (2); Jorge Lopez Ayerbe (1); Elena Ferrer (1); Francisco Gual (1); Antoni Bayés Genís (1). (1) Servei de Cardiologia, (2) Servei de medicina interna, Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol, Badalona.


DI J O U S

6 Complicacions perianulars en l’endocarditis infecciosa: epidemiologia, pronòstic i cirurgiaÁngel Caballero (1); Nuria Vallejo (1); Àngels Gonzalez-Guardia (1); Raquel Nuñez Aragon (2); Lourdes Mateu (2); Jorge Lopez-Ayerbe (1); Elena Ferrer (1); Lluís Serés (1); Antoni Bayés Genís (1). Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

7 Síndrome aòrtica aguda: mortalitat i seguiment a 10 anys en un hospital terciariMiquel Espriu Simon; Ángel Caballero Parrilla; Carlos Garcia Alonso; Jorge Lopez Ayerbe; Ele-na Ferrer Sistach; Nuria Vallejo Camazón; Francisco Gual Capllonch; Antoni Bayés Genís. Hos-pital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

8 Disseny d’un estudi per la creació i validació d’escales de predicció de mortalitat i de reingrés per malalts hospitalitzats per insuficiència cardíacaLaura Guillamón Torán (1); Josefina Orús Puigvert (1); Manel Bonastre Thio (1); Eva Guillau-met Gasa (1); Antonio Escobar Martínez (2); Raul Quirós López (3); Lidia García Perez (4); Gem-ma Navarro Rubio (1). Investigadors de l’estudi pronòstic insuficiència cardíaca, Hospital de Sabadell, Corporació Sanitària Parc Taulí, Sabadell.

9 Unitat d’insuficiència cardíaca en una consulta de Cardiologia Extrahospitalària: ex-periència inicialEva Bernal Labrador (1)(2); Núria Martrat Duch (1); Laura Merlos García (1); Sílvia Serrano Gar-cía (2); Josep Lupón Rosés (2); Lucía Cano Sanz (2); Irene Figuera Mas (1); Antoni Bayés Genis (2). (1) Servei de Cardiologia, CAE Dr. Barraquer, Sant Adrià de Besòs. (2) Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

10 Valor predictiu de la mieloperoxidasa a la síndrome coronària aguda de baix riscCarlos J. García Alonso; Amparo Galán (1); Eva Bernal; Silvia Serrano; Beatriz Asensio; Jaume Barallat (1); Nuria Ortega (1); Laura Pomar (1); Antoni Bayés Genis. Servei de Cardiologia, Hos-pital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (1) Servei de Anàlisis Clínics, Hospital Uni-versitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

11 Experiència anual d’una Unitat de Dolor Toràcic amb possibilitat de seguiment clínicGonzalo Grazioli; Alfredo Cuppoletti; Giovanna Benedetti; Alberto Cabestrero de Diego; Car-men Martinez Useros; Agustín La Corte Contreras; Eduardo Garrido Marín; Akram Loubad Ra-bie; Gloria Oller Cid. Capio Hospital General de Catalunya.

12 La Síndrome Coronària Aguda en malalts d’edat avançada. Un repte pel maneig transversalGlòria Canal Rodríguez (1); Antonio Sánchez Hidalgo (2); Mireia Llonch Masriera (1); Cristina Moure Roget (2); Mercè Capo Pallàs (1); Maria Dolores Martínez Ruiz (2); Alí Jaber Houbani (2); David López Gómez (2); Alfons Vancells Vallhonrat (2); Joan V. Martínez Tur (2); Miguel Ángel de Miguel Díaz (2). (1) Departament de Geriatria, (2) Departament de Cardiologia, Hospital de Terrassa.


DI J O U S

13 Estudi Registre Stents: Avaluació del maneig i seguiment perioperatori dels paci-ents portadors d’stents coronaris sotmesos a cirurgia no cardíacaA. Rodríguez Pont (1)(6); N. Guilera (1)(6); J. Guindo (1)(7); P. Sierra (2)(6); A. Mases (3)(6); R. As-bert (4)(6); F. Parramon (5)(6); C. Colilles (1)(6); A. Martínez (1)(7). (1) Hospital de Sabadell. (2) Fundació Puigvert, Barcelona. (3) Hospital del Mar, Barcelona. (4) Mútua Terrassa. (5) Hospital Josep Trueta, Girona. (6) Serveis d’Anestesiologia. (7) Cardiologia, Investigadors de l’Estudi Re-gistreStents.

14 Incidència de nefropatia per contrast després de l’intervencionisme coronari percu-tani de les oclusions coronàries cròniques, utilitzant una pauta intensa de nefropro-teccióLuis Teruel; Kristian Rivera; Joan Antoni Gómez-Hospital; Gerard Roura; Jaume Maristany; Paco Jara; Paolo Dallaglio; Enric Esplugas; Àngel Cequier. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

15 Canvis de volum a l’artèria radial després de l’administració de dos tractaments va-sodilatadors. Avaluació mitjançant ecografia intravascularNeus Salvatella Giralt; Eduard Fernàndez Nofrerias; Francesco Ciompi (1); Oriol Rodriguez Leor; Xavier Carrillo Suàrez; Rayyan Hemetsberger; Petia Radeva (1); Fina Mauri Ferré; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (1) Centre de Visió per Computador.

16 Caracterització Anatòmica i Electrofisiològica de la Via Lenta en Pacients amb Taqui-càrdia per Reentrada Nodal. Implicacions per a l’Ablació per RadiofreqüènciaDebora Cian; Víctor Bazán; Ermengol Valles; Jordi Bruguera; Julio Martí-Almor. Hospital del Mar, Barcelona.

17 Ablació de taquicàrdies supraventriculars sense fluoroscòpiaIvo Roca Luque; Núria Rivas Gándara; Jordi Pérez Rodon; Àngel Moya Mitjans; A. Sarrias Mer-cè; M. Riera Musach; D. Bofill; David García-Dorado García. Unitat d’Arítmies, Servei de Cardio-logia, Àrea del Cor, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

18 La integració entre Cardiologia i Atenció Primària augmenta l’anticoagulació oral i l’estudi ecocardiogràfic en els pacients amb fibril·lació auricularCarles Falces Salvador (1)(3); Rut Andrea Riba (1)(3); Cristina Vehí Gasol (1); Magda Heras For-tuny (1)(3); Marta Sorribes Capdevila (2)(3); Laura Sanchis Ruiz (1); Joaquim Cevallos Morales (1); David Font Ferrer (3); Josep Brugada Terradellas (1). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clí-nic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) CAP Numància, Institut Català de la Salut, Barcelona. (3) Grup Clínic de Cardiologia, Atenció Integrada en Salut, Barcelona, Es-querra.


DI J O U S

19 Relació entre la durada i morfologia del QRS i els paràmetres de conducció aurículo-ventricular en malalts amb Tetralogia de Fallot reparadaIvo Roca Luque; Nuria Rivas Gándara; Jordi Pérez Rodon; Àngel Moya Mitjans; Antònia Pijuan Domenech; Laura Dos Subirà; Jaume Casaldàliga Ferrer; David García-Dorado García. Unitat d’Arítmies, Unitat de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult, Servei de Cardiologia, Àrea del Cor, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

20 Registre de Cardioversions Elèctriques Electives a l’Hospital del Mar de Barcelona. Noves Dades després del Registre REVERSESoledad Ascoeta; Víctor Bazán; Nùria Farré; Alvaro Sainz; Juan Hernández; Josefa Villena; Lluís Molina; Jordi Bruguera; Ramón Serrat. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Parc de Salut Mar, Barcelona.

21 Utilitat del TAC coronari pel seguiment de pacients amb malaltia coronària severa tractats amb cirurgia de revascularització coronariaPaolo Domenico Dallaglio; Gerard Roura Ferrer; Albert Miralles Cassina; Daniel Ortiz Berbel; Francesca Martinez; Silvia Homs Vila; JoanAntoni Gomez Hospital; Carles Fontanillas Amell; Enric Esplugas Oliveras; Àngel Cequier Fillat- Hospital Universitari de Bellvitge, IDIBELL, L’Hos-pitalet de Llobregat.

22 Valoració de l’asincronisme ventricular esquerra mitjançant l’anàlisi de fase amb Gated-Spect de perfusió miocàrdica E. Mariscal-Labrador; N. Kisiel González; G. Cuberas-Borros; V. Aliaga; N. Pizzi; S. Aguadé-Bruix; J. Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

23 Funció auricular amb ecocardiografia 3D: impacte de repetides ablacions de venes pulmonars S. Montserrat; N. Calvo; B. Vidal; S. Poyatos; E. Silva; M. Nadal; L. Mont; M. Sitges. Hospital Clínic de Barcelona.

24 Pre-ablació de fibril·lació auricular: tamany i funció de l’aurícula esquerra amb eco-cardiografia 3D segons el sexeSílvia Montserrat; Naiara Calvo; Barbara Vidal; Carles Paré; Manel Azqueta; L. Mont; A. Berrue-zo; Marta Sitges. Hospital Clínic de Barcelona.

25 Indicacions apropiades, no apropiades, incertes i inclassificables de la Gated-Spect de perfusió miocàrdica V. Aliaga, G. Cuberas-Borrós; N. Pizzi; E. Mariscal-Labrador; S. Aguadé-Bruix; J. Castell-Conesa; D. García-Dorado; J. Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.


DI J O U S


AUDITORI MISCEL·LÀNIA: IC I VALVULOPATIES

Moderadors: Dra. Maria-Àngels Castel (Hospital Clínic, Barcelona) Dr. Lluís Molina (Hospital del Mar, Barcelona)

1 Experiència d’un únic centre en dispositius d’assistència ventricular a curt termini com a pont a la recuperació o pont al trasplantament en insuficiència cardíaca agudaCarlos Plata Mosquera (1); M. Ángeles Castel Lavilla (1); Alessandro Sionis Green (1); Ramon Cartañà Rofes (2); Manel Castellà Pericàs (2); José Luis Pomar Moya-Prats (2); Eulàlia Roig Min-guell (1); Ángel García Peña (1); Félix Pérez-Villa (1). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) Servei de Cirurgia Cardiovascular, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona.

2 El tractament precoç amb dosis altes de corticoides i/o suport ventricular en paci-ents amb insuficiència cardíaca aguda secundària a miocarditis aguda limfocitària millora la fracció d’ejecció i el pronòstic a curt plaçA. Torrens; J. Gonzalez-Costello; N. Manito; I. Tatjer; J. Roca; M. Rodriguez; A. Ariza; J. C. Sánchez; V. Lorente; E. Esplugas. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

3 Factors predictius de la mortalitat en la síndrome aòrtica aguda tipus BCarlos García Alonso; Miquel Espriu Simon; Ángel Caballero Parrilla; Jorge Lopez Ayerbe; Ele-na Ferrer Sistach; Nuria Vallejo Camazon; Francisco Gual Capllonch; Carolina Bosch Caraban-te; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

4 Causes de mortalitat a la Síndrome Aòrtica Aguda Tipus A abans, durant i després de la cirurgiaÁngel Caballero Parrilla; Carlos Garcia Alonso; Miquel Espriu Simon; Jorge Lopez Ayerbe; Ele-na Ferrer Sistach; Nuria Vallejo Camazon; Francisco Gual Capllonch; Carolina Bosch Caraban-te; Antoni Bayés Genís. Hospital Universtari Germans Trias i Pujol, Badalona.

5 Evolució a llarg termini dels gradients de Homoempelts pulmonars en el procedi-ment de RossJorge Lopez Ayerbe; Carlos Garcia Alonso; Miquel Espriu Simon; Ángel Caballero Parrilla; Ele-na Ferrer Sistach; Nuria Vallejo Camazon; Francisco Gual Caplloch; Carolina Bosch Carbante; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.


DI J O U S

6 Diferències en el grau de insuficiència mitral residual en la cirurgia de reparació de la insuficiència mitral degenerativa segons existeixi prolapse del vel anterior o del vel posteriorCarlos J. Garcia Alonso; Elena Ferrer; (1) Luis Delgado; Jorge López Ayerbe; Nuria Vallejo; Fran-cisco Gual; Miquel Espriu; (1) Xavier Ruyra; Antoni Bayés Genis. Servei de Cardiologia, Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona. (1) Servei de Cirurgia Cardíaca, Hospital Germans Trias i Pu-jol, Badalona.


SALA A CARDIOPATIA ISQUÈMICA CRÒNICA

Moderadors: Dr. Manel Pique (Hospital Arnau de Vilanova, Lleida)Dr. Lluís Recasens (Hospital del Mar, Barcelona)

1 Està disminuint la mortalitat intrahospitalària de la SCA per una millor adequació a les guies de pràctica clínica?Jordi Sans Roselló; Sandra Cabrera Gómez; Ramón de Castro; Pilar Valdovinos; Isabel Serrano; Ingrid Colomer; Anna Bonet; Sergio Rojas; Alfredo Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

2 Posada en marxa d’una xarxa local pel tractament de l’infart agut de miocardi amb angioplastia primària. Experiència a l’àrea del Barcelonès Nord i MaresmeOriol Rodríguez Leor; Eduard Fernàndez Nofrerias; Josepa Mauri Ferre; Antoni Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Xavier Carrillo Suàrez; Neus Salvatella Giralt; Vicente Valle Tudela; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

3 Seguiment a mig termini dels pacients amb Infart agut del miocardi amb elevació del segment ST: implicacions pronostiques de les raons de no reperfussióPaolo Domenico Dallaglio; Albert Ariza Sole; Jose Carlos Sanchez Salado; Victoria Lorente Tor-dera; Joan Antoni Gomez Hospital; Silvia Homs Vila; Vanessa Martinez Garcia; Enrique Esplu-gas Oliveras. Hospital Universitari de Bellvitge - IDIBELL, L’Hospitalet de Llobregat.

4 Control lipídic en pacients amb cardiopatia isquèmica crònica: predictors de bon control en el «món real»Eva Bernal Labrador (1)(2); Albert Ariza Solé (3); Sílvia Serrano García (2); Núria Martrat Duch (1); Laura Merlos García (1); A. Bayés Genis (2). (1) Servei de Cardiologia, CAE Dr. Barraquer, Sant Adrià de Besòs. (2) Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (3) Hospital Universi-tari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.


DI J O U S

5 Influència de la implantació del codi infart en el flux de pacients i en els temps d’as-sistència a la Regió Sanitària del Barcelonès Nord i MaresmeEduard Fernàndez Nofrerias; Xavier Carrillo Suarez; Oriol Rodriguez Leor; Neus Salvatella Gi-ralt; Nuria Ribas Barquet; Antoni Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Fina Mauri Ferré; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

6 Perills de l’infrautilització de la triple teràpia: anticoagulació associada a doble anti-agregació post-intervencionisme coronariX. Millan; A. Sambola; P. Tornos; J. Ángel; F. Alfonso; J. Maristany; O. Rodríguez; H. Bueno; J. R. López-Minguez; J. Zueco; F. Fernández-Avilés; a. s. Román ; B. Prendergast; D. García-Dorado. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.


SALA B TÈCNIQUES D’IMATGE

Moderadors: Dra. Patricia Mahía (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)Dr. Manel Morales (Hospital Dr. Josep Trueta, Girona)

1 Valoració dels stents implantats a Tronc comú mitjançant TC de 64 coronesGerard Roura; J. A. Gómez-Hospital; P. Dallaglio; F. Fernández; E. Carreño; J. Maristany; L. Teru-el; E. Esplugas; A. Cequier.Hospital Universitari de Bellvitge - IDIBELL, L’Hospitalet de Llobregat.

2 Quantificació de l’àrea miocàrdica en risc: comparació dels resultats de l’angiogra-fia i l’SPECTAlbert Alonso Tello; José F. Rodríguez Palomares; Gerard Martí Aguasca; Santiago Aguadé Bruix; V. Aliaga; P. Mahía; Jaume Candell; Artur Evangelista; David García Dorado. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

3 Defectes paradoxals en els estudis d’spect de perfusió miocàrdica en pacients amb coronariografiaN. Pizzi; V. Aliaga; G. Cuberas-Borrós; E. Mariscal-Labrador; S. Aguadé-Bruix; J. Castell-Conesa; D. García-Dorado; J. Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

4 Utilitat del tac multidetector en l’estudi de malaltia coronària en el preoperatori de cirurgia cardíaca no coronàricaDavid Viladés; Rubén Leta; Paz Catalan; Alberto Hidalgo; Xavier Alomar; Antonio Barros; San-dra Pujadas; Francesc Carreras; Guillem Pons-Lladó. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Bar-celona.


DI V E N D R E S

5 Gated-Spect de perfusió miocàrdica i Ressonància Magnètica en pacients amb In-fart de MiocardiG. Cuberas-Borrós; V. Pineda (1); S. Aguadé-Bruix; V. Aliaga; N. Pizzi; D. García-Dorado; J. Can-dell-Riera. (1) Unitat de Cardiologia Nuclear, Servei de Radiologia, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

6 Cinta sense FI versus bicicleta ergomètrica a l’Spect de perfusió miocàrdicaJ. Francisco; V. Aliaga; G. Cuberas-Borrós; N. Pizzi; E. Mariscal-Labrador; S. Aguadé-Bruix; J. Castell-Conesa; D. García-Dorado; J. Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

4 de juny de 2010

09:00-10:30 Trobadaambexperts

AUDITORI NOUS ASPECTES EN L’ABORDATGE DEL DOLOR TORÀCIC AGUT

Moderador: Dr. Fernando Worner (Hospital Arnau de Vilanova, Lleida)

Ponents: Dr. Miquel Santaló (Hospital Sant Pau, Barcelona)Millores en diagnòstic biològic en el SCA

Dra. Magda Heras (Hospital Clínic, Barcelona) Nous antiagregants

Dra. Rosa-Maria Lidón (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona) Nous tractaments antitrombòtics

09:00-09:45 Controvèrsia

SALA A FIBRIL·LACIÓ AURICULAR

Moderador: Dr. Josep M. Alegret (Hospital Sant Joan, Reus)

Ponents: Dr. Víctor Bazán (Hospital del Mar, Barcelona)Tractament mèdic i nous antiarítmics

Dr. Antonio Berruezo (Hospital Clínic, Barcelona) Selecció de malalts i resultats de l’ablació

f


DI V E N D R E S


SALA A NOUS ANTICOAGULANTS AL TRACTAMENT DE LA FIBRIL·LACIÓ AURICULAR

Moderador: Dr. Àngel Moya (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)

Ponents: Dr. Antoni Martínez-Rubio (Hospital Parc Taulí, Sabadell)Dabigatran no pot substituir al Sintrom

Dr. Josep Brugada (Hospital Clínic, Barcelona) Dabigatran pot substituir al Sintrom


SALA B SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA

Moderadors: Dr. Albert Ariza (Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat)Dr. José Barrabés (Hospital Vall d’Hebron, Barcelona)

1 Impacte de separar l’administració de clopidogrel i omeprazol sobre la inhibició plaquetarJosé Luis Ferreiro Gutiérrez; Masafumi Ueno; Davide Capodanno; Kodlipet Dharmashankar; Andrew Darlington; Ronald Charlton; Bhaloo Desai; Theodore Bass; Dominick Joseph Angioli-llo. University of Florida College of Medicine, Jacksonville, Florida, USA.

2 Actitud agressiva sobre la IM isquèmica crònica: Resultats clínics i ecocardiogràfics a mig terminiÁngel Caballero; Elena Ferrer; Luis Delgado (1); Jorge López Ayerbe; Nuria Vallejo; Francisco Gual; M. Luisa Camara; Xavier Ruyra; Antoni Bayés. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

3 L’Antigen del Factor Tissular plasmàtic es un factor predictor de les complicacions a llarg termini en l’infart agut de miocardi amb elevació del ST.Jaume Francisco Pascual; Antonia Sambola; Jaime Figueras; Bruno García Del Blanco; Gerard Martí; Adoración Quiroga; Xavier Millán; Iván Roca; David García-Dorado. Hospital Vall d’He-bron, Area del Cor, Barcelona.

4 Impacte del cangrelor sobre la reactivitat plaquetar en malalts amb cardiopatia is-quèmica, amb o sense diabetes mellitusJosé Luis Ferreiro Gutiérrez; Masafumi Ueno; Rana Alissa; Kodlipet Dharmashankar; Davide Capodanno; Bhaloo Desai; Theodore Bass; Dominick Joseph Angiolillo. University of Florida College of Medicine, Jacksonville, Florida, USA.


DI V E N D R E S

5 Pronòstic intrahospitalari i importància de les complicacions hemorràgiques dels pacients sotmesos a angioplàstia de rescat. Experiència en un hospital terciariVanessa Martínez Garcia; Joel Salazar-Mendiguchía Garcia; Albert Ariza i Soler; Jose Carlos Sánchez Salado; Victoria Lorente Tordera; Joan Antoni Gomez Hospital; Àngel Cequier Fillat; Enric Esplugas Oliveras. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

6 Paradoxal menor estratègia invasiva en pacients diabètics amb síndrome coronària aguda malgrat un pitjor perfil de riscSandra Cabrera; Jordi Sans; Ramon de Castro; Jordi Mercè; Ana Bonet; Ingrid Colomer; Sergio Rojas; Mercè Camprubí; Alfredo Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

7 Factors diferencials tractament i pronòstic dels pacients amb un primer infart: IAMEST vs IAMSEST. Mortalitat a cinc anysCosme García-García; Isaac Subirana; Joan Sala; Jordi Bruguera; Vicente Valle; Gines Sanz; Mi-quel Fiol; Fernando Arós; Jaume Marrugat. Hospital del Mar, Barcelona. Hospital Josep Trueta, Girona. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. Hospital Clínic i Provincial, Bar-celona. Hospital Son Dureta, Palma de Mallorca. Hospital de Txagorritxu, Vitoria. Institut Mu-nicipal Investigació Mèdica, Barcelona.

8 Angioplàstia primària en pacients octogenaris en el nostre medi. Anàlisi descriptiva d’una sèrie no seleccionadaÀngels Gonzàlez Guardia; Eduard Fernàndez Nofrerias; Xavier Carrillo Suàrez; Neus Salvatella Giralt; Oriol Rodriguez Leor; Antoni Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Fina Mauri Ferré; Antoni Bayés Genís. Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona.

9 L’Atenció Integrada en Cardiologia millora el control i tractament dels pacients amb cardiopatia isquèmica crònicaJoaquim Cevallos Morales (1); Carles Falces Salvador (1)(3); Rut Andrea Riba (1)(3); Cristina Vehí Gasol (1); Magda Heras Fortuny (1)(3); Laura Sanchis Ruiz (1); Marta Sorribes Capdevila (2)(3); David Font Ferrer (3); Manel Sabaté Tenas (1). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) CAP Sants, Institut Català de la Salut. (3) Grup Clínic de Cardiologia, Atenció Integrada en Salut, Barcelona, Esquerra.

10:30-11:15 Cafè


DI V E N D R E S

10:30-11:15 Pòstersmoderats

HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA) IC I CIRURGIA

Moderadora: Dra. Josefina Orus (Hospital Parc Taulí, Sabadell)

1 Evolució de la mortalitat en Cirurgia CardíacaR. Rodríguez; A. Torrents; E. Berastegui; M. A. Castro; A. García; J. M. Gràcia; X. Peris; R. Rios; C. Sureda. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

2 Telemedicina a la pràctica clínica (Motiva-Philips): viabilitat, nivell d’acceptació, confiança i satisfacció: estudi CARME (Catalan Remote Management Evaluation)M. Domingo; J. Lupón; B. Gónzalez; E. Crespo; R. López; A. Ramos; A. Urrutia; R. Cabanes; J. Va-lenzuela (1). Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Bada-lona. (1) Philips HealthCare, Barcelona.

3 L’Obesitat com predictor de morbi mortalitat en cirurgia cardíacaE. Berastegui Garcia; A. Torrents; A. Garcia; X. Peris; F. Roma; M. A. Castro; J. M. Gracia Baena; R. Rios Barrera; R. Rodriguez Lecoq; C. Sureda Barbosa; A. Igual Barcelo. Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, Barcelona.

4 Les unitats multidisciplinars d’insuficiència cardíaca disminueixen el nombre d’in-gressos hospitalaris i la qualitat en el tractament mèdicJose González Costello; Irene Tatjer Hernanz; Nicolás Manito Lorite; Josep Roca Elias; Ainhoa Torrens Osés; Magda Nebot Margalef; Cristina Capdevila Aguilera; Joel Salazar Mendiguchía; Enric Esplugas Oliveras. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

5 Síndrome aòrtica aguda: Experiència en un hospital terciariJoel Salazar-Mendiguchía y García; Vanessa Martínez García; Irene Tatjer Hernanz; Albert Ari-za Solé; José Carlos Sánchez Salado; Victoria Lorente Tordera; José Manuel Rabasa Baraibar; Daniel Ortiz Berbel; Enric Esplugas Oliveras. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

6 Recuperació de la funció ventricular amb assistència circulatòria mecànicaEduard Castells Cuch; Albert Miralles Cassina; Anna López; Arnau Blasco; Nicolás Manito Lori-te; David Toral; Daniel Ortiz; Josep Roca; Carles Fontanillas. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.


DI V E N D R E S

10:30-11:15 PòstersModerats

HALL AUDITORI (ÀREA DRETA) ARÍTMIES

Moderador: Dr. Joan Nicolás (Parc Sanitari Sant Joan de Dèu, Sant Boi de Llobregat)

1 Utilitat del ECG durant màxima preexcitació en la localització de les vies accessòries inferoseptalsMiguel Jauregui; Jose María Guerra; Enrique Rodriguez; Concepción Alonso; Bieito Campos; Carlos Grande; Francisco Tornés; Elena Paz; Xavier Viñolas. Unitat d’Arítmies, Hospital de la Santa Creu I Sant Pau, Barcelona.

2 Estudi de síncope per un equip multidisciplinari en un hospital comarcalFrancesc Planas Comes; Ludmila San Vivente Urondo; Francesc Planas Aymà; Joan Viles Va-lenti; Ana Maria Serrado Iglesias; Albert Planas Comes; Edgardo Kaplinsky; Montserrat Altimi-ra Galceran. Hopital Municipal de Badalona.

3 Flutter auricular com predictor de recidiva de FA després de l’ablació de venes pul-monarsMiguel Jáuregui; Enrique Rodríguez; Jose María Guerra; Concepción Alonso; Francisco Tornés; Bieito Campos; Carlos Grande; Elena Paz; Xavier Viñolas. Unitat d’Arítmies, Hospital de la San-ta Creu I Sant Pau, Barcelona.

4 La taula basculant, me’n puc refiar?Íñigo Lechuga Durán; Emma Forcadell Drago; Núria Albiol Tomàs; Delicia Gentille Lorente; David Bierge Valero; Pilar Rull Murillo; Lluís Gutiérrez Palau; Maria José Álvarez Díaz. Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

5 Influència de l’edat en la quantitat d’energia de radiofreqüència necessària en l’ablació del flutter auricular típicAxel Sarrias; Jordi Pérez-Rodon; Àngel Moya; Nuria Rivas; Ivan Roca; Marta Riera; Dolors Bofill; David García-Dorado. Àrea del Cor, Unitat d’Arítmies, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Bar-celona.

6 Localització del circuit de reentrada en les taquicàrdies auriculars macroreentrants en els pacients amb cardiopatia congènitaIvo Roca Luque; Nuria Rivas Gándara; Jordi Pérez Rodon; Àngel Moya Mitjans; Laura Dos Subi-rà; Antònia Pijuan Domenech; Jaume Casaldàliga Ferrer; David García-Dorado García. Unitat d’Arítmies, Unitat de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult, Servei de Cardiologia, Àrea del Cor, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.


DI V E N D R E S

11:15-12:45 Cardioactualitat

AUDITORI QUÈ HI HA DE NOU EN EL DARRER ANY

Moderador: Dr. Joan Sala (Hospital Dr. Josep Trueta, Girona)

Ponents: Dr. Julio Martí (Hospital del Mar, Barcelona)Arítmies

Dr. Alfredo Bardají (Hospital Joan XXIII, Tarragona) Cardiopatia Isquèmica

Dr. Josep Lupón (Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona) Insuficiència Cardíaca

Dra. Marta Sitges (Hospital Clínic, Barcelona) Imatge

Dr. Àngel Cequier (Hospital de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat) Intervencionisme


SALA A INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Moderadors: Dr. José González Costello (Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat) Dr. Félix Pérez Villa (Hospital Clínic, Barcelona)

1 Resultats de la teràpia de resincronització cardíaca en pacients amb insuficiència cardíaca secundària a miocardiopatia valvularMarta Farrero Torres; M. Ángeles Castel Lavilla; Carlos Plata Mosquera; José M. tolosana Viu; Félix Pérez-Villa; Antonio Berruezo Sánchez; Bàrbara Vidal Hagemeijer; Marta Sitges Carreño; Lluís Mont Girbau. Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona.

2 Efectivitat d’un programa de gestió remota de pacients (Motiva-Philips) en una Uni-tat d’Insuficiència Cardíaca en el nombre d’hospitalitzacions i dies d’ingrés: estudi CARME (Catalan Remote Management Evaluation)M. Domingo; J. Lupón; B. González; E. Crespo; R. López; A. Ramos; A. Urrutia; C. Díez; J. Valen-zuela (1). Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalo-na. (1) Philips HealthCare, Barcelona.

3 Evolució de la qualitat de vida durant el seguiment a llarg termini en una unitat d’in-suficiència cardíaca multidisciplinàriaG. Bickham; J. Lupón; B. González; L. Cano; R. Cabanes; A. Urrutia; C. Díez; T. Pascual; S. Altimir. Unitat Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.


DI V E N D R E S

4 Comparació entre l’aclariment de creatinina estimat amb les fórmules de Cockroft i MDRD_4 en pacients ambulatoris amb insuficiència cardíacaE. Zamora; J. Lupón; A. Urrutia; B. González; G. Bickham; L. Cano; R. Cabanes; J. Ara. Unitat d’Insuficiència Cardíaca. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

5 Trasplantament cardíac amb empelts de donants de 50 anys o més. Resultats en el nostre centreFelipe Bisbal van Vylen (1); Virgilio Martínez-Mateo (2); M. Ángeles Castel Lavilla (1); Félix Pé-rez-Villa (1); Isabel Vallejos Sepúlveda (1); Carlos Plata Mosquera (1); Carlos Tomás Querol (1); Eulàlia Roig Minguell (1). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) Servicio de Cardiologia, Hospital Virgen de la Salud de Toledo.

6 Obesitat i pronòstic en insuficiència cardíaca: la paradoxa continua a llarg terminiE. Zamora; J. Lupón; A. Urrutia; B. González; L. Cano; R. Cabanes; G. Bickham; C. Diez; S. Altimir. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

7 Impacte de l’Atenció Integrada en Cardiologia sobre la pràctica clínica en els paci-ents amb insuficiència cardíaca crònicaLaura Sanchis Ruiz (1); Rut Andrea Riba (1)(3); Carles Falces Salvador (1)(3); Cristina Vehí Gasol (1); Magda Heras Fortuny (1)(3); Joaquim Cevallos Morales (1); Mariam de la Poza Abad (2); Jo-sep Brugada Terradellas (1); Manel Sabaté Tenas (1)(3). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) CAP Carles Ribas, Institut Català de la Salut. (3) Grup Clínic de Cardiologia, Atenció Integrada en Salut, Barcelona, Esquerra.

8 Experiència inicial d’una consulta d’alta resolució pel diagnòstic de la insuficiència cardíaca en pacients ambulatorisRut Andrea Riba (1); Carles Falces Salvador (1); Bàrbara Vidal Hagemeijer (1); Silvia Poyatos Manrubia (1); Manuel Morales Ruiz (2); Laura Sanchis Ruiz (1); Magda Heras Fortuny (1); Ma-nel Sabate Tenas (1); Josep Brugada Terradellas (1). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) Servei de Bioquímica i Genètica Molecular, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona.

9 Els nivells circulants del telopèptid C-terminal del col·làgen tipus I incrementen en pa-cients amb Insuficiència Cardíaca més avançadaMontserrat Batlle Perales (1); Félix Pérez-Villa (1); M. Àngels Castel Lavilla (1); Vanesa Hervàs (1); Silvia Vidorreta Gracia(1); Josep Ramírez Ruz (2); Begoña Campos (3); Carlos Plata Mos-quera (1); Alessandro Sionis Green (1); Eulàlia Roig Minguell (1). (1) Servei de Cardiologia, Insti-tut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) Centre de Diagnòstic Biomè-dic, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (3) Departament de Salut Pública, Universitat de Barcelona.


DI V E N D R E S


SALA B INTERVENCIONISME CORONARI

Moderadors: Dr. Joan Bassaganyas (Hospital Dr. Josep Trueta, Girona)Dr. José A. Gómez Hospital (Hospital de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat)

1 Resultats a 6 mesos de l’utilització del baló farmacoactiu (Paclitaxel) en el tractament de la restenosi intrastent i la malaltia de petit vas: registre multicèntric espanyolBeatriz Vaquerizo (1); Antonio Serra (1); Fautino Miranda-Guardiola (1); Joan Antoni Gómez-Hospital (2); Àngel Cequier (2); Eduard Fernández (3); Oriol Rodríguez (3); Josepa Mauri (3); Andrés Iñiguez (4); José Ramón Rumoroso (5); Rafael García-Borbolla (6); Antonio Martínez (7); Francisco Bossa (8); Raul Moreno (9); Eduardo Pinar (10); Mariano Valdés (10). (1) Hospital del Mar, Barcelona. (2) Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat. (3) Hospital Universitari Germans Trías i Pujol, Badalona. (4) Hospital Meixeiro, Vigo. (5) Hospital de Galda-kao. (6) Hospital de Jerez. (7) Hospital General de Castellón. (8) Hospital Universitario de Cana-rias, Tenerife.

2 L’èxit angiogràfic es relaciona amb l’absència de material fibrinohemàtic en el trom-bus aspirat en l’angioplàstia primària i de rescatFrancisco Fernández Salinas; José González-Costello; Joan Antoni Gómez Hospital; Roger Llatjós; Àngel Cequier Fillat; Jaume Maristany Daunert; Francisco Jara; Kristian Rivera; Enric Esplugas. Unitat de Hemodinàmica Cardíaca, Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

3 Tractament amb baló alliberador de paclitaxel en la reestenosi intrastent de stents farmacoactius. Resultat d’un registre prospectiu multicèntricXavier Carrillo Suárez; Oriol Rodríguez Leor; Eduard Fernàndez Nofrerias; Alessandro Aprile (1); Neus Salvatella Giralt; Giuseppe Sangiorgi (2); Josepa Mauri Ferré; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (1) Ospedali Riuniti di Bergamo, Berga-mo. (2) Università degli Studi Tor Vergata, Roma.

4 Stent de Everolimus en el tractament de la restenosis intrastent: Seguiment angio-grafic i clínic a 9-12 mesosBernat Serra; Gerard Martí; Bruno García; Neus Bellera; Imanol Otaegui; Vicens Serra; Enric Domingo; Joan Àngel; David Garcia-Dorado. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Àrea del Cor, Barcelona.

5 Resultats a mig termini de la modificació agressiva de la placa amb baló de tall en lesions moderadament calcificades i rotablator en lesions severament calcificades, abans de l’implant d’stent farmacoactiuBeatriz Vaquerizo; Antoni Serra; Faustino Miranda; Guillermo Delgado; Andrés Puentes; Jordi Bruguera. Hospital del Mar, Barcelona.


DI V E N D R E S

6 Dany miocàrdic després de l’intervencionisme coronari percutani de les oclusions coronàries cròniques. Comparació amb procediments convencionalsLuis Teruel; Kristian Rivera; Joan Antoni Gómez-Hospital; Gerard Roura; Jaume Maristany; Paco Jara; Francisco Fernández; Enric Esplugas; Àngel Cequier. Hospital Universitari de Bellvit-ge, L’Hospitalet de Llobregat.

7 La tècnica de Szabo, no es una tècnica acurada per l’implant de l’stent en lesions os-tials: Basat en resultats angiogràfics, d’IVUS i estudi de «3D-bench testing»Beatriz Vaquerizo (1); Antonio Serra (1); Faustino Miranda (1); John Ormiston (2); Bruce Web-ber (2); Guillermo Delgado (1); Jordi Bruguera (1). (1) Hospital del Mar, Barcelona. (2) Mercy Angiography Unit (Auckland Heart Group), Auckland, New Zealand.

8 Cateterisme cardíac diagnòstic via radial. Descripció de les causes de cross-over en una sèrie de 7964 procediments consecutiusEduard Fernandez-Nofrerias; Neus Salvatella Giralt; Xavier Aparicio Ortiz; Àngels Gonzalez Guardia; Rayyan Hemetsberger; Oriol Rodriguez-Leor; Josepa Mauri Ferré; Antoni Bayés Ge-nís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

9 Caracterització automàtica de la placa mitjançant l’anàlisi de l’espectre de radiofre-qüència en estudis d’ecografia intracoronària: resultat de la fusió de dades invivo i exvivoOriol Rodríguez Leor; Rayyan Hemetsberger; Francesco Ciompi; Eduard Fernàndez Nofrerias; Ángel Serrano Vida; Mariana Bernet; Petia Radeva; Josepa Mauri Ferre; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

12:45-13:15

AUDITORI ASSEMBLEA DE LA SOCIETAT CATALANA DE CARDIOLOGIA

Lliurament de premis

Comiat dels residents

13:15-14:00

AUDITORI CONFERÈNCIA «JOAN CODINA ALTÉS»

DIETA MEDITERRÀNIA, GASTRONOMIA I SALUT CARDIOVASCULAR Sr. Ferran Adrià (Cuiner del Bulli)

14:00 ComiatdelCongrés

FI DEL CONGRÉS


COMUNICACIONS ORALS


SALA A

Dijous 3 de juny

09:00-10:30

ARÍTMIES: CLÍNICA I TECNOLOGIA

Moderadors

Dra. Concepción AlonsoDr. Lluís Mont


INCIDÈNCIA I CARACTERÍSTIQUES DE LES DESCÀRREGUES INAPROPIADES EN UNA POBLACIÓ DE PACIENTS PORTADORS DE DESFIBRIL·LADOR IMPLANTABLE

Ignasi Anguera; Xavier Sabaté; Silvia Homs; Mercè Fontanals; Enric Esplugas. Unitat d’arítmies, Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat, Barcelona.

Introducció: El desfibril·lador implantable (DAI) es una teràpia que ha demostrat reduir la mortalitat en pacients amb arítmies ventriculars. Malgrat això, una de les complicacions de la teràpia amb DAI és l’aparició de descàrregues inapropiades (DI) (descàrregues en absència d’arítmies ventriculars), que poden tenir importants efectes adversos, com pro-arítmia i alte-racions de la qualitat de vida.

Objectius: Determinar la incidència i característiques de les DI en una sèrie consecutiva de pacients portadors de DAI.

Mètodes: Es van revisar tots els electrogrames dels DAI de tots els episodis de DI en pacients del nostre centre (DAI de 3ª generació amb activació d’algoritmes de discriminació (AD) per taquicàrdia supraventricular (SV) (inici sobtat, estabilitat, morfologia i duració del QRS, i AD en DAI bicamerals) amb longitud de cicle de fins 300 m/seg.

Resultats: Durant una mitjana de seguiment de 36 mesos, 24 pacients entre 290 (8 %) van presentar 32 episodis de DI (amb un total de 98 descàrregues). Quatre pacients tenien un DAI tricameral, 1 pacient un DAI bicameral i la resta DAI monocameral. El 83 % tenien indicació de prevenció secundària. En 23 de 32 episodis (72 % de les DI) les DI van ser causades per arítmi-es SV (fibril·lació auricular amb resposta ventricular elevada en 14 i taquicàrdia SV –taquicàr-dia sinusal i fluter– en 9 casos). Els restants 9 episodis (28 % de DI van ser causats per sobre-sensat d’ona T o sensat d’artefactes (fractures d’elèctrode) en rang de FV.

Conclusions: Malgrat l’utilització rutinària dels algoritmes de discriminació, el 8 % de paci-ents rep DI. El reconeixement dels mecanismes causants de les DI és un requisit imprescindi-ble per optimitzar la programació dels dispositius i reduir la incidència de les descàrregues inapropiades.


INCIDÈNCIA DE TERÀPIES APROPIADES EN PACIENTS PORTADORS DE DESFIBRIL·LADOR IMPLANTABLE EN PREVENCIÓ PRIMÀRIA. ANÀLISI DE SUBGRUPS DE RISC

Ainhoa Torrens; Ignasi Anguera; José Gonzalez-Costello; Enric Esplugas; Xavier Sabaté. Unitat d’arítmies, Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: Els estudis MADIT II i SCD-Heft han demostrat una disminució de la mortalitat en pacients amb disfunció ventricular severa i insuficiència cardíaca. Malauradament la indi-cació de DAI en prevenció primària té limitacions al nostre medi i no està clara en quins sub-grups dels pacients amb disfunció ventricular esquerra important té més eficàcia.

Objectius: Determinar la incidència de teràpies apropiades pel DAI en una sèrie de pacients amb indicació de DAI en prevenció primària.

Mètodes: Es van incloure tots els pacients amb implant de DAI en prevenció primària del nostre centre. Es va analitzar el seguiment en funció de la presència d’alguns dels factors de risc identificats a l’estudi MADIT II com a predictors de benefici clínic amb el DAI (edat > 70 anys, FA permanent, QRS > 120 m/seg, CF > II i insuficiència renal al menys lleugera. Van ana-litzar-se les teràpies apropiades (estimulació antitaquicardia i/o descàrregues apropiades) en taquicàrdies ventriculars amb FC > 200 bpm.

Resultats: Es van revisar 68 pacients (edat mitjana 51 anys) a qui es va implantar un DAI en prevenció primària; la cardiopatia de base era isquèmica en un 48 % dels casos i la FE mitjana era del 28 %. En un 35 % de casos es va implantar DAI-tricameral. La prevalença dels diferents factors de risc va ser: edat > 70 anys en 1 pacient, presència de FA permanent en 13 pacients, QRS > 120 m/seg en 33 pacients, CF > II en 37 pacients i insuficiència renal al menys lleugera en 13 pacients. Després d’una mitjana de seguiment de 25 mesos es va observar una mortali-tat de 3 pacients (4 %), (3 van presentar tempesta arítmica i 5 van ser trasplantats). Un total de 13 pacients van presentar teràpies apropiades. Els pacients sense factors de risc (n = 20) van presentar una incidència de teràpies apropiades del 5 %, els pacients amb 1 a 4 factors de risc (n = 48) van tenir una incidència de teràpies apropiades del 25 % (p = 0,08).

Conclusions: El nostre estudi confirma que la sub-estratificació dels pacients amb disfunció ventricular severa és útil per augmentar la incidència de teràpies apropiades en pacients amb DAI en prevenció primària, i, per tant, per augmentar el benefici clínic de la teràpia amb DAI.


INFLUÈNCIA DE LA TERÀPIA DE RESINCRONITzACIÓ EN ELS EVENTS ARÍTMICS DE PACIENTS AMB INDICACIÓ DE DAI PER PREVENCIÓ PRIMÀRIA

Bieito Campos; Concepción Alonso; Enrique Rodríguez; José Guerra; Carlos Grande; Miguel Jaure-gui; Francisco Tornés; María del Carmen Varela; Xavier Viñolas. Hospital de Sant Pau, Barcelona.

Introducció: La teràpia de resincronització cardíaca (TRC) s’associa cada vegada amb més freqüència al implant de DAI com a prevenció primària (PP) L’objectiu de l’estudi és analitzar si la TRC influeix en la incidència d’events arítmics en pacients (pacts) amb miocardiopatia dilatada d’origen isquèmic (MCI) i no isquèmic (MDNI) en els que la indicació del DAI és per prevenció primària.

Material i mètodes: Des de gen-2000 s’han realitzat 222 implants de DAI per PP. Es van divi-dir els pacients en 4 grups: DAI en MCI (85 pcts), DAI-TRC en MCI (32 pcts), DAI en MDNI (45 pacts) y DAI-TRC en MDNI (60 pacts). Es van analitzar paràmetres clínics, el temps fins a la pri-mera teràpia apropiada i la proporció de teràpies apropiades.

Resultats: No es van observar diferències significatives en les característiques clíniques dels diferents grups: DAI en MCI (60 anys, FE 27 %), DAI-TRC en MCI (69 anys, FE 26 %), DAI en MDNI (55 anys, FE 26 %), i DAI-TRC en MDNI (60 anys, FE 24 %). La proporció de pacients amb terapies apropiades va ser significativament major en el grup DAI que en el grup DAI-TRC, tant en els pacients amb MCI (28 % vs 9 %, p < 0,05, reducció de risc del 19 %) com en els paci-ents amb MDNI (33 % vs 10 pcts; 16 %, p < 0,05, reducció de risc del 17 %). El seguiment mitj global va ser de 30 ± 18 mesos. La mediana de temps fins la primera teràpia apropiada tam-bé va ser diferent: DAI-MCI 5 mesos, DAI-TRC-MCI 11 mesos, DAI-MDNI 5 mesos i DAI-TRC-MDNI 12 mesos.

Conclusions: La proporció de pacients amb teràpies apropiades en portadors de DAI per PP és significativament menor quan s’associa TRC tant en pacients amb miocardiopatia dilatada d’origen isquèmic com no isquèmic.


UTILITAT D’UN SISTEMA ROBÒTIC ELECTROMECÀNICS DE NAVEGACIÓ REMOTA EN L’ABLACIÓ PER RADIOFREQÜÈNCIA

Àngel Moya i Mitjans; Nuria Rivas Gándara; Jordi Perez Rodón; Ivan Roca Luque; Marta Riera Mu-sach; Dolors Bofill Rovira. Unitat d’Arítmies, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.

Objectius: Presentar l’experiència inicial en la utilització d’un sistema robòtic electromecà-nic (SRE) (Sensei; Hansen Medical) de navegació remota en l’ablació d’arítmies. El sistema consisteix en un catèter telescòpic (Artisan®) que te una beina externa de 14 Fr y una beina interna de 12 Fr, al interior de la qual s’introdueix el catèter d’ablació i que es connecta a un braç mecànic que permet la mobilització multidireccional del catèter de forma remota, en sincronització amb sistema de navegació Navx Ensite (CoHesion).

Resultats: S’han realitzat, amb el SRE, 36 procediments en 32 pacients: 32 procediments d’aï-llament de venes pulmonars (AVP) en pacients amb fibril·lació auricular i 4 procediments en pacients amb vies accessòries (VA) en els que s’havia fet al menys un procediment previ fallit o amb recidiva. L’ablació va ser efectiva en 27 pacients dels de AVP i en tots 4 de VA. En 2 paci-ents del grup de AVP, hi van haver problemes d’accés. Com a complicacions cal destacar: pa-ràlisi frènica en 1 pacient; vessament pericàrdic tardà sense taponament en dos pacients i estenosi de VP que va requerir angioplàstia en 1 pacient.

Es conclou que la utilització d’un sistema robòtic electromecànic de navegació remota es útil en l’ablació d’arítmies complexes o en pacients amb sustractes simples, però en els que l’ablació amb sistema convencional ha fracassat. Aquest sistema pot reduir la exposició de fluoroscòpia en el pacient i especialment al operador i permet una mobilització molt precisa del catèter d’ablació


PREVALENÇA DE LES ARÍTMIES CARDÍAQUES A UNA CONSULTA GENERAL DE CARDIOLOGIA

Joan Nicolás Valero; Berthy Rivero Soruco; Julián Rodríguez Larrea; Lucas Robador; César Romero Menor. Servei de Cardiologia, Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Sant Boi de Llobregat.

Introducció: S’admet que les arítmies cardíaques es presenten amb una elevada freqüència, però es desconeix la seva prevalença real en el nostre medi. L’objectiu és analitzar la preva-lença dels diferents trastorns del ritme cardíac en una consulta general de cardiologia d’un hospital d’àmbit comarcal. Així mateix, es vol establir quants procediments diagnòstics i tera-pèutics s’indiquen, així com el nombre de dispositius intracardíacs controlats.

Pacients i mètodes: Hem recollit la prevalença de diagnòstics arítmics visitats a la Consulta general de Cardiologia en el període comprés entre l’1 de juliol i el 31 de desembre de 2009. S’ha efectuat l’anàlisi de cinc dispensaris, amb un total de 2.102 visites, que representa un 59 % del total de visites del Servei de Cardiologia en el període analitzat. S’han registrat les bradiarítmies i taquiarítmies, els malalts que consulten per síncope, la disfunció ventricular esquerra aïllada, els portadors de dispositius intracardíacs i els malalts sotmesos a diferents procediments diagnòstics i terapèutics.

Resultats: Del total de visites, 702 han estat degudes als diferents trastorns relacionats amb el ritme cardíac analitzats; això suposa un 33,4 % del total de visites. La distribució per proces-sos va ser la següent: fibril·lació auricular 364 (51,8 %), flutter auricular 37 (5,27 %), bradiarít-mies 161 (22,93 %) -malaltia node AV 13, malaltia node sinusal 7, bloqueig intraventricular 141-, síncope 47 (6,69 %), taquicàrdia supraventricular 26 (3,7 %), taquicàrdia ventricular 15 (2,14 %), síndromes de preexcitació 12 (1,71 %), palpitacions i alteració aïllada de l’electrocar-diograma 44 (6,27 %), disfunció ventricular severa 27 (3,85 %). Quan als procediments, es van indicar 27 Holter (3,85 %), 1 Tilt test (0,14 %), 48 Cardioversions (6,84 %), 13 Estudis Electrofisi-ològics (1,85 %), 21 Ablacions amb radiofreqüència (2,99 %). 75 malalts eren portadors de Marcapassos (10,68 %), mentre 1 ho era de Desfibril·lador-Resincronitzador.

Conclusions: Una de cada tres visites ateses a una consulta general de cardiologia d’un hos-pital d’àmbit comarcal ho ha estat per un procés relacionat amb un trastorn del ritme cardíac. Més de la meitat de les patologies corresponen a fibril·lació auricular, mentre que prop del 30 % són bradiarítmies o síncope. Casi 5 de cada 100 malalts tenen indicació d’estudi electro-fisiològic o ablació, i més del 10 % és portador d’un dispositiu intracardíac.


LA MIDA DE L’AURÍCULA ESQUERRA PREDIU L’ÈXIT D’UN PRIMER PROCEDIMENT PERÒ NO DESPRÉS DE REPETITS PROCEDIMENTS D’ABLACIÓ DE FIBRIL∙LACIÓ AURICULAR

S. Montserrat; N. Calvo; M. Sitges; E. Silva; M. Nadal; D. Andreu; B. Vidal; A. Berruezo; J. Brugada; L. Mont. Hospital Clínic de Barcelona.

Introducció: La mida de l’aurícula esquerra (AE) se ha proposat com predictor de èxit de l’ablació per radiofreqüència (RF) de la fibril∙lació auricular (FA). Malgrat tot, no hi ha gaires dades del seu paper predictor després de repetits procediments d’ablació de FA.

Objectius: Avaluar si la funció i la mida de la AE prediuen l’èxit del primer i de repetits proce-diments d’ablació per RF de la FA.

Mètodes: Es van incloure 162 pacients (p) amb FA simptomàtica i refractària al tractament farmacològic. La funció i els volums de la AE es van mesurar amb ecocardiografia 2D i 3D en temps real abans i després de 6 mesos del procediment. Es va avaluar l’èxit de l’ablació als 6 mesos de seguiment. La recurrència de la FA es va definir com qualsevol taquicàrdia auricular documentada (clínicament o amb ECG-Holter 24 hores) de més de 30 segons de duració a partir de les 12 setmanes de l’ablació.

Resultats: 104 (64 %) pacients es van sotmetre a un primer procediment d’ablació (RFCA_1) i 58 (36 %) malalts a repetits procediments (RFCA_2). Durant el seguiment, 54 (52 %) malalts del grup RFCA_1 van persistir en ritme sinusal comparats amb 23 (40 %) malalts del grup RFCA_2 (P = 0,16). Els anàlisis uni i multivariat* del factors predictors del èxit de l’ablació de FA a cada grup es mostren a la taula.

Després del primer procediment són predictors de resposta (responedors (54 p) vs no respo-nedors (50 p): Diàmetre anteroposterior (mm): 41,6 ± 6 vs 44,7 ± 6 (p 0,009), vol max 3D aE (ml) 55 ± 16 vs 64 ± 22 (p 0,018), vol min 3D (ml) 34 ± 17 vs 44 ± 20 (p 0,004*), Fracció ejecc-ció AE 41 ± 20 vs 32 ± 15 (p 0,023) índex d’expansió AE 91 ± 80 vs 56 ± 40 (p 0,007).

Després del segon procediment no tenim predictors de resposta: responedors (23 p) vs no responedors (35 p): Diàmetre anteroposterior (mm): 42 ± 5 vs 43 ± 6 ns, vol max 3D aE (ml) 53 ± 14 vs 60 ± 19 ns, vol min 3D (ml) 34 ± 14 vs 41 ± 17 ns, Fracció ejeccció AE 38 ± 17 vs 33 ± 16 ns, índex d’expansió AE 77 ± 78 vs 58 ± 48 ns.

Conclusions: El nostre estudi confirma que la mida i la funció de la AE, mesurada amb eco 3D, és un predictor de resposta al primer procediment d’ablació per RF de FA. Tot i així, des-prés de procediment repetits d’ablació, la mida i la funció de la AE modificada pels procedi-ments previs, no es capaç de predir l’èxit del procediment.


RENDIMENT DIAGNÒSTIC ACTUAL DEL HOLTER CONVENCIONAL EN UN HOSPITAL TERCIARI

Cinta Llibre Pallarés; Àngel Moya i Mitjans; Nuria Rivas Gándara; Jordi Perez Rodón; Ivan Roca Luque; Manuel Pérez; David Garcia-Dorado Garcia. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.

Objectius: Analitzar el rendiment diagnòstic actual del Holter convencional de 24 hores.

Mètodes: Estudi prospectiu de tots els Holter consecutius realitzats a un Hospital terciari en-tre febrer 2009 i juliol 2009. En funció de les diferents indicacions es van considerar diagnos-tiques les següents troballes: per a l’ictus criptogènic, la presencia de fibril·lació auricular pa-roxística; per a la síncope, la presencia de bloqueig A-V o paro sinusal amb pausa > 3 seg o la presencia de taquicàrdia supraventricular o ventricular; per palpitacions la presencia de ta-quiaritmies sostingudes o no sostingudes i per altres situacions la presencia de bloqueig A-V o la presencia de taquicàrdies supraventriculars o ventriculars sostingudes.

Resultats: En aquest període s’han realitzat 1010 registres de Holter (560 homes; edad mitja 52,8 + 24 anys) amb el següent rendiment diagnòstic: ictus criptogènic: 0 %; síncope: 2,8 %; palpitacions: 10 %; seguiment en pacients amb cardiopatia congènita: 6 %; seguiment de fàr-macs antiarítmics: 10 %; seguiment post ablació per radiofreqüència: 10 %; altres indicacions: 5,4 %. El rendiment diagnòstic global va ser del 8,7 %.

Conclusions: El rendiment diagnòstic actual del Holter convencional de 24 hores en las indi-cacions habitual es baix en el nostre medi. Aquesta situació planteja la necessitat de replan-tejar les indicacions i utilitzar, en determinats casos, tècniques mes especifiques de monito-rització ambulatòria.


CONTROL REMOT DE PACIENTS AMB DISPOSITIUS IMPLANTABLES DE DESFIBRIL·LACIÓ. EXPERIÈNCIA INICIAL

C. Grande; E. Rodriguez Font; X. Viñolas; P. Torner; C. Alonso J. Guerra; M. Jáuregui; B. Campo; F. Tornés: M. Varela; S.Santiago; J. Cinca. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

Introducció i objectius: Recentment s’ha desenvolupat un sistema pel control remot (SCR) de dispositius implantables, tant desfibril·ladors (DAI) com marcapassos (MCP). El sistema permet el seguiment i monitorització del dispositiu sense la presència física del pacient a l’hospital. Presentem la nostra experiència amb SCR en el seguiment de pacients amb DAI.

Mètodes: De forma consecutiva es van incloure tots els pacients en els que es va implantar un DAI amb SCR. A més a més de les transmissions generals (TxG) de seguiment en tots els pacients es van activar alertes de seguretat potencialment generadores de transmissions ex-traordinàries (TxE).

Resultats: De Març de 2008 a Gener de 2010 es van incloure 65 pacients, (50 homes, edat 62 ± ) en els que es van implantar 48 DAI unicamerals; 12 DAI Bicamerals i 5 DAI-CRT. Es van generar 414 transmissions (Tx): 359 (87 %) TxG i 55 (13 %) TxE. En 166/359 TxG (39,5 %) es van observar events clínics (47 arítmics, 3 fallades de captura ventricular esquerra i 116 en relació a acumulació de líquids). De les TxE, 32/55 van correspondre a alertes de seguretat (1 ERI, 5 teràpies de desfibril·lació i 26 a acumulació de líquids) i 20/55 a TxE manuals sol·licitades de forma extraordinària degut a fallades de connexió del SCR (6), o a defectes en la transmissió-recepció d’informació als pacients (12).

Conclusions: El SCR permet la ràpida detecció d’events clínics potencialment greus. L’opti-mització de la interacció professional-pacient i la programació individualitzada d’alertes pot disminuir el nombre de TxE.


DIFERENCIES CLÍNIQUES BASALS I EN L’EVOLUCIÓ DE PACIENTS AMB SÍNCOPE VASOVAGAL EN FUNCIÓ DEL RESULTAT DEL TEST DE BASCULACIÓ

J. Martí Almor; V. Bazán; E. Vallès; F. Suarez; L. Portillo; C. Altaba; M. A. Guijo; D. Ruiz; J. Bruguera. Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: El test de basculació (TB) es útil en el diagnòstic del síncope vasovagal (SVV). No obstant, les diferents respostes a la prova, especialment la cardioinhibició, poden no ser re-produïbles ni tenir implicacions clíniques.

Objectius: Valorar si existeixen diferencies clíniques basals i en l’evolució de pacients amb probable SVV en funció de la resposta al TB.

Mètodes: De 2000 fins 2009 hem analitzat als pacients amb alta sospita de SVV sotmesos a un TB en funció de la resposta al mateix segons la classificació del estudi VASIS. Les variables analitzades han estat les demogràfiques habituals, la hipertensió (HTA), la diabetis, presencia de traumes i el nombre de síncopes. S’ha fet un seguiment telefònic al gener de 2010 per analitzar la recurrència sincopal.

Resultats: Hem inclòs 229 pacients (edat 59 ± 19 anys, 111 dones), 29 amb resposta VASIS IIb, 14 VASIS IIa, 56 resposta VASIS III, 52 VASIS I i 78 respostes negatives (RN). Els pacients VA-SIS IIb eren mes joves que els dels grups VASIS III i RN (48 ± 20 vs 61 ± 18 i 68 ± 15 anys res-pectivament, p < 0,001), tenien menys HTA (17 % vs 48 % i 41 % respectivament, p = 0,019) i major nombre de traumatismes associats al síncope (48 % vs 20 % i 26 %) p = 0,017. El temps al síncope durant el TB fou significativament inferior en els VASIS IIb que en els VASIS III (p = 0,01). Desprès d’un seguiment de 32 (17-50) mesos, amb 21 pacients perduts, van haver 38 pacients amb recurrència sincopal i 12 presíncopal. Els pacients amb resposta VASIS IIb varen tenir menys recurrències sincopals que la resta de grups, però major nombre de recur-rències presincopals, p = 0,017.

Conclusions: A la nostra sèrie els pacients sotmesos a TB tenen diferencies basals significati-ves, així els VASIS IIb son mes joves, tenen menys HTA, mes traumatismes i menor temps a síncope durant el TB que els VASIS III. Una menor incidència de síncope/presíncope desprès del TB orienta a un probable paper terapèutic/educatiu del TB.


SALA B

Divendres 3 de juny

09:00-10:30

VALVULOPATIES

Moderadors

Dra. Mercè CladellasDra. Dolors Viles


UTILITAT PRONÒSTICA DEL NT-PRO-BNP A L’ESTENOSI AÒRTICA. ANÀLISI DE SUBGRUPS

Soledad Ascoeta; Miquel Gómez; Mercè Cladellas; Lluís Molina; Aleyska Ramírez; Joan Vila (1); Cristina Soler; Paula Cabero; Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, UAB, Barce-lona. (1) IMIM.

Introducció: Publicacions recents han posat de manifest la utilitat clínica del NT-pro-BNP a diferents cardiopaties, entre elles l’estenosi aòrtica (EA). Tot i això, no hi ha acord a la literatura de quin es el punt de tall òptim que discrimina el seu pronòstic.

Objectius: Determinar un punt de tall òptim per predir el pronòstic dels pacients amb EA moderada/severa i valorar diferències entre diferents subgrups.

Material i mètodes: Estudi prospectiu de 204 pacients amb EA moderada/severa definida com velocitat màxima > 3,5 m/s. Tots els pacients van ser seguits segons un protocol prees-tablert. Es defineix com a esdeveniment: mort, ingrés per insuficiència cardíaca, angina, sin-cop, o necessitat de cirurgia.

Resultats: Dels 204 pacients (edat mitja 73 anys, 48 % dones), es van excloure 25 per dades incompletes. La Vmax de l’EA: 4,16 m/s (± 0,89), gradient màxim 70,5 mmHg (± 25,08), mitjà 43,31 mmHg (± 16,35), AVA 0,87 cm2 (± 0,77), índex d’AVA 0,49 (± 0,14), FE 61 % (± 14), NT-pro-BNP: 1716 pcg/ml (± 3736). Es varen registrar 73 esdeveniments en els 178 malalts (41 %): 11 èxitus (6,2 %), 50 requerí cirurgia (28,1 %) i 32 van ingressar (18 %). L’anàlisi per Bootstrap mostra com a punt de tall òptim 242 pg/ml (IC 95 %, 84-1419), amb una àrea sota la corba de 0,7. El valor predictiu del NT-pro-BNP va ser especialment acurat en EA severes (sense dife-rències entre sexes, edat o necessitat de cirurgia).

Conclusions: Un NT-pro-BNP > 242 pcg/ml mostrà una capacitat òptima de predicció d’es-deveniments. Aquest valor és aplicable en ambdós sexes i grups d’edat, i és més sensible quan més severa és la valvulopatia.


VALIDACIÓ D’UN SCORE PRONÒSTIC PER A L’ESTENOSI AÒRTICA ASIMPTOMÀTICA

Núria Farré; Miquel Gómez; Mercè Cladellas; Lluís Molina; Aleyska Ramírez; Joan Vila (1); Hector Sanz (1); Jordi Bruguera. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Barcelona. (1) IMIM, Parc de Re-cerca Biomèdica de Barcelona.

Introducció: Recentment s’ha descrit un nou Score (Monin i cols. Circulation 2009) = (Vmàx (m/s) x 2) + (logn BNP x 1.5) + 1.5 (si sexe femení) per definir el pronòstic de pacients amb estenosi aòrtica (EA) asimptomàtics que no ha estat validat a la nostra població

Objectius: Validar l’Score pronòstic de Monin en pacients amb EA moderada/severa.

Mètodes: Estudi prospectiu de 204 pacients consecutius afectes d’EA moderada/severa in-closos en un protocol específic (CASALS).

Resultats: El 51,7 % eren homes amb edat mitjana de 73,6 ± 9,5 anys. Dades ecocardiogràfi-ques mitjanes: Vmàx 4,16 ± 0,89 m/s, Gradient mitjà 43,31 ± 16,36, àrea valvular aòrtica (AVA) 0,87 ± 0,77 cm2 i Index d’AVA 0,49 (0,14) cm2/m2. NT-pro-BNP 1948,30 ± 4693,13 pg/ml. Es va realitzar un període de seguiment mitjà de 18 mesos. Es detecten 78 esdeveniments (54 paci-ents amb necessitat de cirurgia, 11 èxitus i 35 ingrés per símptomes). La supervivència als 12 mesos segons les corbes de Kaplan-Meier va ser del 88 % al primer quartil, 73 % al segons quartil, 52 % al tercer quartil i del 40 % al quart quartil (p = 0,0001).

Conclusions: L’Score de Monin prediu de forma acurada a la nostra població el pronòstic dels pacients amb estenosi aòrtica asimptomàtica.


SEGUIMENT A LLARG TERMINI DE MALALTS AMB TROMBOSI VALVULAR PROTÈSICA MECÀNICA OBSTRUCTIVA

Jordi Bañeras; José Rodríguez-Palomares; Pilar Tornos; Rosa Maria Lidón; Josefa Cortadellas; Pa-tricia Mahía; Maria Teresa González-Alujas; Artur Evangelista; David García-Dorado. Hospital Universitari Vall Hebron, Barcelona.

Introducció: La trombosi valvular protèsica mecànica obstructiva (TVPMO) és una rara però molt greu complicació de la substitució valvular amb una alta mortalitat malgrat la modalitat de tractament escollida (cirurgia, fibrinolisis o anticoagulació). No obstant, poc se sap sobre el seguiment a llarg termini en relació a aquestes estratègies terapèutiques.

Objectius: Analitzar el seguiment a llarg termini dels malalts amb un episodi de TVPMO en funció de l’estratègia terapèutica: tractament mèdic (heparina o fibrinolisis) vs tractament quirúrgic.

Mètodes: De gener de 1984 a gener del 2010 hem identificat 94 episodis de TVPMO en 83 malalts (edat mitja de 58 anys, 37 homes) que varen ser sotmesos a tractament mèdic o a ci-rurgia en el nostre hospital. Hem analitzat la supervivència lliure d’esdeveniments cardíacs, entenent com a esdeveniment cardíac la presència de rehospitalització, retrombosi, mort o complicacions relacionades amb el tractament.

Resultats: Hem identificat 94 episodis de TVPMO (71 mitrals, 18 aòrtics, 5 pulmonars). 41 malalts varen ser tractats amb cirurgia i 53 varen rebre tractament mèdic. La mortalitat intra-hospitalària va ser del 24 %. Hi van haver 11 casos de retrombosi (6 malalts) durant el segui-ment. La supervivència lliure d’esdeveniments (mètode de Kaplan-Meier) va resultar signifi-cativament més llarga amb la cirurgia que amb el tractament mèdic (112 vs 37 mesos, P = 0,003). En l anàlisi de regressió, l’edat dels malalts i la modalitat de tractament a l’ingrés varen ser els únics factors relacionats amb la supervivència.

Conclusions: El tractament quirúrgic presenta millor supervivència lliure d’esdeveniments en comparació amb el tractament mèdic. L’edat i el tractament aplicat a l’ingrés són els prin-cipals factors relacionats amb la supervivència.


REPARACIÓ MITRAL EN LA INSUFICIENCIA MITRAL DEGENERATIVA. UNS RESULTATS ÒPTIMS A MIG TERMINI

Miquel Espriu; Elena Ferrer; Luis Delgado (1); Jorge López Ayerbe; Nuria Vallejo; Francisco Gual; Carolina Bosch; Xavier Ruyra (1); Antoni Bayés. Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: Les guies conclouen que la cirurgia reparadora és el tractament d’elecció de la IM degenerativa. Tot i això, no disposem de series publicades que mostrin l’experiència d’aquesta cirurgia en el nostre país.

Objectius: Avaluar la reparació de la IM degenerativa en el nostre centre.

Mètodes: Estudi prospectiu. Pacients amb IM severa degenerativa (afectació 1 o 2 segments) intervinguts de reparació mitral. Anàlisi de morbimortalitat hospitalària i evolució. Segui-ment clínic i ecocardiogràfic als 6 mesos de cirurgia i posteriorment de formal anual.

Resultats: S’ha realitzat reparació mitral en 115 casos (86 % prolapse vel posterior, 15 % ante-rior i 8 % ambdós). Edat mitja 65 ± 12, 66 % homes. Únicament el 31,6 % dels pacients s’inter-venen en CF I-II. Mortalitat hospitalària 3,4 % (Euroescore 5,3 %). Mediana seguiment 38,7 mesos (0-105) (100 % pacients). Taxa de supervivència a 1er any 93 %, 5 anys 91 %, 7 anys 88 %. Taxa lliure de reintervenció a 1er any 2 %, 5 anys 3 %, 7 anys 3 %. En últim seguiment el 87,2 % dels pacients presenten IM grau 0-1. S’objectiva millora estadísticament significativa de dades ecocardiogràfiques (DTDVE pre-cirurgia 58 mm, final 50 mm, p < 0,001) (DTSVE pre 36 mm, final 33 mm, p < 0,006) (PAPulmonar pre 49 mmHg, final 37 mmHg, p < 0,001) i de la CF (100 % CF I-II en últim seguiment). No hem observat reducció de la FE.

Conclusions: Els resultats a mig termini de la cirurgia reparadora mitral en el nostre centre són congruents i similars als publicats a la literatura. Observem una estabilitat de la reparació, una significativa millora clínica i dels paràmetres ecocardiogràfics.


ESTENOSI AÒRTICA SEVERA DE MOLT ALT RISC: FACTORS PREDICTIUS DE MORTALITAT PRECOÇ

Jaume Maristany Daunert; Gerard Roura Ferrer; Joan Antoni Gómez-Hospital; Lluis Teruel Gila; Pilar Mañas; Miguel Ángel Sánchez-Corral; Francesc Jara Sureda; Àngel Cequier Fillat; Enric Esplu-gas. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: Un nombre creixent de pacients amb estenosi aòrtica severa simptomàtica no tributaris de cirurgia per risc excessiu són avaluats per a tractament percutani.

Objectius: Analitzar les dades clíniques i l’evolució d’aquests pacients.

Material i mètodes: Registre prospectiu des de setembre de 2008 de 60 pacients consecu-tius derivats a una consulta externa dedicada a valorar si és possible realitzar una implantació percutànea d’una pròtesi aòrtica. Es van recollir variables demogràfiques, clíniques, ecocar-diogràfiques i scores de risc quirúrgic. Es va realitzar una anàlisi estadística per identificar els predictors de mortalitat en el seguiment abans de rebre un tractament definitiu.

Resultats: Característiques dels pacients: 1)Edat mediana: 81 anys; 2) Fibril·lació auricular ( % pacients): 30 % 3) Pneumopatia severa: 35 %; 4) Insuficiència renal: 50 %; 5)Classe NYHA III-IV: 86,6 %; 7)Fracció d’ejecció mediana: 59 %; Ingressos previs per insuficiència cardíaca: 70 %; 8)Múltiples ingressos per insuficiència cardíaca(IC): 26,6 %; 9)STS score mitjà: 26,0; 10) EuroSco-re log mitjà: 17,8 %; 11) Mortalitat en seguiment: 23,3 %. Predictors de Mortalitat: 1) Nombre d’ingressos previs per insuficiència cardíaca (p = 0,016); 2) Fracció d’ejecció (p = 0,073); 3) STS score, EuroScore, Insuficiència renal, classe NYHA: No significatiu.

Conclusions: Els pacients avaluats tenen gran prevalença de comorbilitats i una elevada mortalitat en el seguiment. En pacients de risc basal tan elevat el nombre d’ingressos previs per IC és un determinant de mortalitat precoç. Les nostres dades indiquen que cal una avalu-ació i una decisió terapèutica precoç en aquesta població de risc.


IMPLANTACIÓ TRANSCATÈTER DE PRÒTESIS AÒRTIQUES. EXPERIÈNCIA INICIAL I A L’ANY DE SEGUIMENT

Imanol Otaegui Irurueta; Vicens Serra García; Bruno García del Blanco; Joan Àngel Ferrer; Carles Sureda; Albert Igual; Teresa González-Alujas; Mariluz Ruiz; Asunción Torrents; Pilar Tornos Mas; David García-Dorado García. Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: La implantació transcatèter de pròtesis aòrtiques(ITCPA) és una opció terapèu-tica per pacients(p) amb estenosi aòrtica severa simptomàtica inoperable.

Objectius: Presentem la nostra experiència en la ITCPA per via transfemoral (ITCPA-TF) i transapical (ITCPA-TA) amb pròtesi Edwards-Sapien i el seguiment a un any dels primers paci-ents implantats.

Mètodes: Hem avaluat el perfil clínic dels pacients, l’èxit en l’implant, les complicacions peri-procediment i el seguiment clínic i ecocardiogràfic..

Resultats: Entre 05/2008 i 03/2010 s’ha intentat l’implant en 34 p. L’edat mitja ha sigut 80,5 a (61-93a), 19 homes (56 %) i 15 dones (44 %). Euroscore logístic mig 14,57 % (2,38 % - 36,86 %). L’èxit en l’implant s’ha assolit en el 100 %, 20 transfemoral i 14 transapical. Mortalitat intrahos-pitàlaria 5,8 % (1p per ruptura aòrtica durant l’implant i 1p per mort sobtada al 3º dia de l’im-plant). Les complicacions periprocediment han sigut 2 accidents cerebrovasculars sense se-qüeles (5,8 %), 4 bloqueigs AV complet (11,7 %), 2 infeccions de la ferida femoral, 1 hemorràgia digestiva baixa i 1 embolització de la pròtesi a ventricle que va requerir cirurgia. En el control ecocardiográfic el gradient aòrtic mig ha passat de 54,8 a 9,7 mmHg i cap pacient presenta insuficiència aòrtica significativa. En el seguiment clínic (318; 29-659) dies la mortalitat ha si-gut 1/32 p per neoplàsia de colon i la classe funcional mitja ha passat de 3,53 a 1,3.

Conclusions: En la nostra experiència, la ITCA-TF i la ITCA-TA mostren resultats comparables als comunicats en les sèries més àmplies, amb un bon resultat clínic i hemodinàmic en un seguiment a més de un any.


EXPERIÈNCIA INICIAL EN EL TRACTAMENT PERCUTANI DE FUITES PERIPROTÈSIQUES AMB UN NOU DISPOSITIU DE TANCAMENT

Bernat Serra; Vicens Serra; Joan Àngel; Bruno García; Rio Aguilar (1); Jose Rodriguez; Gerard Mar-tí; Jaume Candell; David García-Dorado. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona. (1) Hos-pital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: En els pacients (p) amb fuites periprotèsiques (fp) d’alt risc quirúrgic, s’ha des-crit prèviament el tancament percutani d’aquestes amb dispositius de ductus i/o CIV.

Objectius: Avaluar la nostra experiència inicial en el tancament percutani de 15 FP mitrals mitjançant un nou dispositiu (Amplatzer Plug III) AP3.

Mètodes: Des de 10/2008 fins 03/2010 s’han realitzat 15 tancaments de FP mitrals en 14 p amb AP3. Hem avaluat les indicacions, els resultats immediats, l’estat clínic dels pacients en el seguiment i el resultat ecocardiogràfic mitjançant Eco Trans esofàgica.

Resultats: Les indicacions van ser la presència d’insuficiència cardiaca i/o hemòlisi severa en pacients prèviament intervinguts per fp (2,3 intervencions prèvies). El dispositiu es va im-plantar amb èxit en 14/15(93 %) procediments. Es va produir un èxitus per perforació del ventricle esquerre, a la resta es va implantar el dispositiu sense complicacions. En 7/13 p la fp es va reduïr a lleugera i/o moderada (1 + ò 2 +) i la dispnea va millorar d’una classe funcional mitja de 3 a 1,57 en el seguiment. Només en un 1/7 p va desaparèixer l’hemòlisi. En els altres 6/13 p va persistir una FP severa sense milloria funcional ni analítica, d’aquests 1 p ha sigut exitus en el seguiment per IC refractaria, 1 p ha requerit recanvi valvular i 1 p està en llista de transplantament.

Conclusions: El tancament percutani de fuites periprotèsiques amb aquest dispositiu ha as-solit un bon resultat clínic en la meitat dels pacients. La identificació dels factors predictors de bona resposta a aquest procediment es un aspecte clau en el futur desenvolupament d’aquesta tècnica.


MORTALITAT DE LA CIRURGIA DE RECANVI VALVULAR A CATALUNYA EN L’ANY 2008 I L’APLICACIÓ D’UN PROGRAMA D’AVALUACIÓ PRE-QUIRúRGICA

N. Farré; M. Cladellas; P. Torre (1); J. Rovira (1); M. Gómez; A. Ramírez; S. Ascoeta; P. Cabero; J. Bru-guera. Servei de Cardiologia, (1) Servei de Documentació Clínica i Arxiu, Hospital del Mar, UAB, Barcelona.

Introducció: La cirurgia de recanvi valvular (CV) comporta una mortalitat que és superior a la de la cirurgia de revascularització coronària aïllada.

Objectius: Comparar la mortalitat d’un hospital que aplica un programa de valoració pre-quirúrgica amb la mortalitat hospitalària de la CV mitral i aòrtica a Catalunya l’any 2008.

Mètodes: Comparació de la mortalitat de la CV en el nostre grup (2004-2010), que té un pro-grama estricte d’avaluació pre-quirúrgica, amb la mortalitat global de CV a Catalunya durant el 2008, obtinguda del registre oficial de la Generalitat (CMBD, Conjunt mínim bàsic de da-des).

Resultats: La mortalitat global de la CV al nostre grup va ser del 2,3 % (de n = 217) enfront del 5,5 % (de n = 1674) a Catalunya. La mortalitat del recanvi aòrtic al nostre grup va ser del 2,86 % (de n = 175), essent 5,63 % i 0,96 % en majors i menors de 75 anys, respectivament. Al conjunt de Catalunya, la mortalitat del recanvi aòrtic va ser del 5,01 % (de n = 1237), essent de 8,35 % en els pacients majors de 75 anys i del 3,57 % en els menors de 75 anys. Al nostre grup no és va observar cap mort hospitalària durant la cirurgia de recanvi mitral (n = 42). Al conjunt de Catalunya, la mortalitat del recanvi mitral va ser del 7,09 % (de n = 437), essent superior en els pacients majors de 75 anys respecte els menors de 75 anys (13,25 % vs 6,19 %, respectivament).

Conclusions: L’establiment d’un programa d’avaluació pre-quirúrgica permet disminuir la mortalitat hospitalària en la cirurgia de recanvi valvular mitral i aòrtic.


DISCRIMINACIÓ DE DIFERENTS ESCALES DE RISC QUIRúRGIC EN PACIENTS VALVULARS

Ana Bonet Basiero; Esther Sanz Girgas; Ramon De Castro Aritmendiz; Isabel Serrano Rodríguez; Jordi Sans Roselló; Pilar Valdovinos Perdices; M. Isabel García Álvarez; Ingrid Colomer Asenjo; Alfredo Bardají Ruiz. Hospital Universitari Joan XXIII, IISPV, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona.

Antecedents: El perfil dels pacients quirúrgics ha canviat i els scores clàssics poden haver perdut poder discriminatiu. En els últims anys apareixen nous models de risc específics per pacients valvulars.

Objectius: Conèixer la discriminació respecte a mortalitat d’un score d’ús general (Eurosco-re) i un específic (Ambler) en la nostra població.

Pacients i mètodes: Pacients consecutius remesos per cirurgia valvular del 2002-2009. Es recullen dades demogràfiques, variables quirúrgiques i es calcula Euroscore additiu, logístic i Ambler. Es realitzen corbes ROC i s’analitza l’àrea sota la corba (AUC) respecte a la mortalitat com índex del valor predictiu dels tres models. Es comparen les corbes mitjançant software Med-Calc.

Resultats: 411 pacients intervinguts, 46,2 % (190 p) valvulars: 160 p (38,9 %) valvulars purs i 30p (7,3 %) amb cirurgia coronària associada. Edat mitja 63,8 anys, 58,3 % homes. Tipus de pròtesi implantada: 11,6 % doble pròtesi, 31,1 % biològica aòrtica, 41,1 % mecànica aòrtica i 25,8 % mecànica mitral. Segons Euroscore additiu: 0-2 = 23 p (12 %); 3-5 = 82 p (43 %); > 6 = 85 p (45 %). Valor mitjà de l’euroscore logístic 4,3 % (2,4 %-6,6 %); additiu 5 (4-7) i Am-bler 5 (4-6). Mortalitat hospitalària/30 dies dels valvulars purs del 3,7 % i amb cirurgia coronà-ria associada 3,3 %. L’AUC per l’euroscore additiu, logístic i Ambler pels pacients valvulars purs va ser 83 %, 83 % i 88 %, respectivament (p:NS), i amb cirurgia coronària associada 78,1 %, 79 % i 83 %,respectivament (p:NS).

Conclusions: 1) Els nostres pacients sotmesos a cirurgia valvular tenen risc mig-alt. 2) La dis-criminació dels models respecte a la mortalitat va ser bona. 3) No s’observen diferències en el grau de discriminació entre les escales de risc analitzades.


SALA B

Dijous 3 de juny

15:00-16:30

MISCEL·LÀNIA: ATENCIÓ/SEGUIMENT

Moderadors

In. Adela GonzálezIn. Juan Alba

PROTOCOLS I PROJECTES

Moderadors

In. Lluïsa GarciaIn. Maribel Ramos


ELABORACIÓ DEL ALGORITME DEL CODI INFART DE MIOCARDI I LA SEVA APLICACIÓ EN EL SERVEI D’URGÈNCIES

Vanessa Obea Escude; Sheila Alforcea Alcaraz; Eva Pascual Gonzàlez; Alfons López Petxamé; Sil-via Lorca Gonzalez; Silvia Marin López; Marta Fernández Ros. Corporació Sanitària Parc Taulí, Sa-badell.

Introducció: El infart agut de miocardi es una patologia amb alt risc de morbimortalitat. L’ac-tuació en els primers minuts del diagnòstic es decisiva per una optima recuperació. Amb el inici i aplicació del codi infart la angioplàstia primària es el procediment d’elecció en els casos d’infart agut de miocardi diagnosticat amb elevació del complex ST en l’electrocardiograma i amb un temps inferior a dues hores. En aquest context pensem en la gran utilitat del algorit-me protocol·litzat com eina útil per l’equip multidisciplinar.

Objectius: Elaborar un algoritme multidisciplinar d’actuació en l’infart agut de miocardi amb elevació del complex ST. Elaborar un full de registre d’infermeria per el codi infart. Disminuir el temps d’actuació en un codi infart.

Mètodes: El estudi es realitza en el servei d’urgències de l’hospital Universitari amb una refe-rència assistencial de més de 400.000 habitants. Criteris d’inclusió: pacient amb simptomato-logia toràcica que en el electrocardiograma presenta una elevació del segment ST. Criteris d’exclusió: la resta. El període d’inclusió es de tres mesos amb una mostra d’estudi de 467 pa-cients atesos al box de triatge de dolor toràcic.

Resultats: De els 467 casos d’estudi 234 eren d’origen coronari i d’aquests 37 es van confir-mar com infart agut de miocardi amb la conseqüent activació del codi infart i l’aplicació del algoritme. De els 37 codis infart activats 25 es van beneficiar de l’angioplàstia primària i els 12 restants no van tenir criteri.

Conclusions: L’elaboració del algoritme protocolaritzat ha permès que les diferents àrees de l’hospital interactuïn de forma conjunta i ràpida. El ràpid diagnòstic i tractament ha reduït el temps d’ingrés hospitalari. El full de registre d’infermeria es una eina facilitadora en l’activitat assistencial. La infermera de triatge del box de dolor toràcic te un paper decisiu en l’activació del codi infart.


RENDIBILITAT DEL HOLTER DE 7 DIES EN UNA UNITAT D’ARÍTMIES

Mercè Fontanals Fernàndez; Àngels Peña Villar; Ivana Valdelvira Castillo; Teresa Saura Campo; Avelina Carreño Granero; Ignasi Anguera Camós; Xavier Sabaté de la Cruz. Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: La rendibilitat del holter convencional (24 h) és baixa en aquells malalts amb símptomes o arítmies paroxístiques. En la nostra unitat d’arítmies disposem d’un holter amb capacitat de fer un registre continuat de 7 dies (H7D).

Objectius: L’objectiu principal és determinar en quin moment dels 7 dies el holter mostra una major incidència diagnòstica aportant, doncs, una rendibilitat en el seu ús. Altres objec-tius són: motiu principal de la indicació del holter, detectar alteracions a l’ECG no percebudes pel pacient i efectivitat de les mesures de suport en el recanvi dels elèctrodes.

Mètodes: S’ha fet un estudi observacional i prospectiu durant el període d’un any, amb una mostra de 67 individus amb edats compreses entre 18 i 82 anys, als que s’ha posat un H7D. Les indicacions estaven fetes pels metges de la unitat d’arítmies.

Resultats: El H7D ha estat diagnòstic en un 80,6 % dels casos en el període de 7 dies, sent-ho un 42,59 % les primeres 24 h i un 57,40 % en els següents dies. El 40,3 % de les indicacions han estat per palpitacions, 34,9 % per mareig o síncope i la resta miscel·lània. S’han observat un 28,5 % d’alteracions a l’ECG no percebudes de les quals un 19,1 % han estat passades les pri-meres 24 h. Les mesures de suport han estat considerades satisfactòries.

Conclusions: El H7D té una rendibilitat satisfactòria en una unitat d’arítmies i amplia l’efecti-vitat diagnòstica dels holters de 24 h podent aportar dades de gran interès en la detecció d’alteracions electrocardiogràfiques no percebudes pel pacient.


DETERMINACIÓ DEL PERÍMETRE ABDOMINAL EN LA PROVA D’ESFORÇ

M. A. Farrés Collell; M. Baiges Badia; R. Fitó Morató, E. Llargués Rocabruna. Servei de Cardiologia, Hospital General de Granollers.

Introducció: El perímetre abdominal forma part de la síndrome metabòlica. Hem comparat les xifres de pressió arterial al màxim esforç en relació al perímetre abdominal i el índex de massa corporal.

Objectius: Comprovar si els pacients amb perímetre abdominal augmentat, tenen una res-posta hipertensiva a l’esforç més elevada.

Material i mètodes: El material utilitzat una cinta mètrica, un esfigmomanòmetre i fonen-doscopi.

Durant aquest últim any s’ha mesurat el perímetre abdominal i la pressió arterial de tots els nostres pacients que realitzaven una prova d’esforç a l’Hospital de Granollers. La mostra és de 839 usuaris, dels quals 538 són homes i 286 són dones.

Resultats: Els resultats estan registrats en 3 taules, la primera compara pressió arterial al final de l’esforç i perímetre abdominal respecte homes i dones; la segona taula registra pressió ar-terial i índex de massa corporal i la tercera taula els resultats de la prova d’esforç.

Conclusions: La pressió arterial màxima a l’esforç és més elevada en els pacients que tenen un perímetre abdominal i un índex de massa corporal augmentats.

Els homes amb un perímetre abdominal superior a 102 cm tenen més proves insuficient.


ANÀLISI DELS RESULTATS DE LA IMPLEMENTACIÓ D’UN PROGRAMA DE REHABILITACIÓ CARDÍACA EN PACIENTS CARDIÒPATES: FASE HOSPITALÀRIA I PREVENCIÓ SECUNDÀRIA

Núria Santaularia Capdevila; Montserrat Perramon Vilaseca. Althaia, Xarxa Assistencial de Man-resa.

Introducció: Hi han evidències que demostren que els programes de rehabilitació cardíaca (PRC) redueixen en un 20-30 % la morbi-mortalitat i la discapacitat provocada per les malalti-es cardiovasculars. A partir de l’any 2008 es va iniciar la implementació del PRC en el nostre hospital dirigida als pacients ingressats en el Servei de Cardiologia.

Objectius: Valorar la millora percebuda dels pacients cardiòpates ingressats en el Servei de Cardiologia i que s’han beneficiat del PRC a l’any de l’alta hospitalària.

Material i mètodes: Estudi descriptiu, prospectiu, amb seguiment als 15 dies, 3, 6 i 12 mesos de l’alta hospitalària. L’inclusió de pacients es va realitzar entre el 1 de gener i el 31 de desem-bre de 2008.

L’intervenció consistia en valorar al pacient, ensenyar exercicis respiratoris i funcionals pro-gressius i educar sobre els factors de risc cardiovasculars.

Resultats: S’han inclòs un total de 316 pacients d’edat mitja 68,8 anys (DE 12,8) i un 69,3 % d’homes. Un 65,3 % tenien un diagnòstic de cardiopatia isquèmica (CI), un 25,0 % d’insufici-ència cardíaca (IC) i un 9,8 % d’altres patologies cardíaques.

Del total de la mostra, 138 pacients van ésser candidats a realitzar el seguiment. D’aquests, 117 el van finalitzar i van valorar la seva millora subjectiva a través d’una enquesta telefònica utilitzant una escala de 0 al 10. Les mitjanes de les puntuacions que els pacients van donar a cada paràmetre, diferenciant entre CI i IC respectivament, són: alimentació 6,9 i 6,6; exercici físic 6,7 i 6,3; valoració del PRC 8,2 i 8,4; atenció rebuda per part de l’equip 8,3 i 8,4; canvi d’hà-bits en general 7,0 i 6,8.

Conclusions: Els pacients tractats perceben una millora en tots els aspectes durant el PRC.


UTILITzACIÓ DE LA TELEMEDICINA (MOTIVA-PHILIPS) EN UNA UNITAT D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA. AVALUACIÓ DELS CANVIS EN LES ACTITUDS E IMPACTE EN LA QUALITAT DE VIDA: ESTUDI CARME (CATALAN REMOTE MANAGEMENT EVALUATION)

B. González; M. Domingo; J. Lupón; E. Crespo; R. López; A. Ramos; A. Urrutia; L. Cano; (1) J. Valen-zuela. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (1) Philips HealthCare, Barcelona.

Antecedents: La telemedicina pot ser útil en el seguiment de pacients amb insuficiència car-díaca (IC), pot ajudar en la intervenció educativa d’infermeria i pot col·laborar a millorar la percepció de qualitat de vida (QdV) dels malalts.

Objetius: Avaluar els canvis d’actituds després d’un Programa de Gestió Remota de pacients (PGR) en individus controlats en una Unitat d’IC. Conèixer l’impacte del sistema en la percep-ció de la QdV.

Mètodes: Aleatorització a 2 grups: Sistema Motiva (vídeos educatius, missatges, qüestiona-ris) amb o sense telemonitorització de constants (TA, FC i pes). S’exclouen: classe funcional I, no tenir TV/telèfon, no ser capaç d’utilitzar el sistema a criteri d’infermeria.

Resultats: 97 pacients van ser inclosos inicialment en l’estudi. 22 pacients discontinuaren voluntàriament el PGR abans de la finalització (mediana 3.8 mesos), 5 no van fer l’entrevista final i 3 van morir durant l’estudi (1 discontinuat). Finalment, 68 pacients (71 % homes, edat mitjana 65,8 ± 10,9 anys; 85 % en classe funcional II i 15 % en classe III) completaren el període d’avaluació (1any) i els qüestionaris. S’observaren canvis positius en les actituds dels paci-ents, excepte en el registre de la dieta i l’exercici. La percepció de QdV va millorar significati-vament en els qüestionaris EuroQOL (p < 0,001) i MLWHFQ (p = 0,005) (Wilcoxon test per dades aparellades).

Conclusions: Tot i que el nombre de pacients que van discontinuar el PGR no va ser me-nyspreable, es van observar canvis positius en diferents aspectes de les seves actituds amb l’ús del sistema, així com una millora significativa en la percepció de la seva QdV.


ROL D’INFERMERIA DAVANT LA SOSPITA DE MALALTIA DE FABRY

Cristina Soler Ayats; Paula Cabero Cereto; Anna Herranz Blasco; Maite Valls Córdoba; M. Isabel Corral Celma; M. Dolors Garrido Palomeque; Roser Sardà Palau; Miquel Gómez Pérez; Jordi Bru-guera Cortada. Hospital del Mar, Parc de Salut Mar, Barcelona.

Introducció: La malaltia de Fabry és un trastorn hereditari, multisistèmic i poc prevalent, ca-talogada de «malaltia rara o minoritària», que constitueix un risc per la vida. L’afectació cardí-aca es manifesta com hipertrofia miocàrdica per dipòsit d’esfingolípids o arítmies. Infermeria té una tasca important en el cribatge de pacients per la confirmació del seu diagnòstic.

Objectiu: Descriure el rol d’infermeria davant la sospita de malaltia de Fabry des del punt de vista cardiològic.

Material i mètode: El procediment per confirmar el diagnòstic de malaltia de Fabry és la re-collida de mostra de sang capil·lar en un paper de filtre, prèvia informació i obtenció del con-sentiment informat. La mostra es conserva i emmagatzema en nevera fins la recollida acorda-da amb el laboratori de referència. La confirmació del diagnòstic de la malaltia de Fabry es fa mitjançant la determinació de l’enzim alfa-galactosidasa A, en forma de 30-40 gotes seques recollides per infermeria. El resultat es comunica al pacient i al cardiòleg qui ha sol·licitat la prova.

Resultats: D’abril de 2007 fins a març de 2010 s’han valorat 34 pacients diagnosticats de mi-ocardiopatia hipertròfica, amb una edat mitja de 60 anys essent el 78 % homes. Dels 34 paci-ents cribats en 2 casos el diagnòstic és positiu (nivells de l’enzim inferiors a 0.5 micromol/l).

Conclusions: Infermeria té un paper important en la sospita, extracció, conservació de mos-tres i en la comunicació del resultat davant del diagnòstic de la malaltia de Fabry.


PROJECTE D’UNA EINA PER VALORAR EL POSTOPERATORI INMEDIAT EN NENS INTERVINGUTS DE CATETERISME CARDÍAC FEMORAL COMPARAT AMB RADIAL

Olga Ramos Romero; Sandra Calero Carmona; Mayte Donado Cid; Cristina Peña Novas; Anna Plana Mont; Maria Esther Rivas Barja; Noemí Rosell Ruiz; Silvia Torres Gómez; Mirian Valín Tascón. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: El cateterisme cardíac és un procediment especialitzat en el que un tub llarg flexible (catèter) s’introdueix en una vena i és guiat fins l’interior del cor. És un procediment que pot ser utilitzat en nens de totes les edats, podent ser emprat amb finalitats diagnòsti-ques o terapèutiques. Les vies d’abordatge del cateterisme poden ser femoral o radial.

Objectius: Dissenyar una eina útil per comparar el postoperatori immediat en nens intervin-guts de cateterisme cardíac per via femoral o radial, basant-nos en el confort i en una ràpida recuperació.

Mètodes: S’han realitzat búsquedes d’informació a nivell bibliogràfic i d’articles a través de la base de dades Cuiden, fent servir el descriptori nen i benestar, trobant pocs articles i excloent tots aquells superiors als 5 anys d’antiguitat.

Per valorar el postoperatori immeditat elaborem un registre d’infermeria, consensuat pel grup de treball.

S’han emprat escales de valoració del dolor (Chipps i Confort).

Resultats: Al haver estat elaborada la eina i haver passat un període de pre-prova, serà valo-rada com registre real, fàcil i àgil de complimentar i acceptada per l’equip multidisciplinar del servei.

Conclusions: Una vegada finalitzada la eina, s’espera la valoració pels membres del servei, tenint en compte el benestar del nen al que s’ha realitzat el cateterisme. A partir d’aquest punt, s’inicia la recollida de dades per posteriorment realitzar un estudi comparatiu, sent la finalitat d’aquest projecte.


CURES DEL DRENATGE TORÀCIC EN EL NEN POSTOPERAT CARDÍAC

Anna Plana Mont; Noemí Rosell Ruíz: Maria Esther Rivas Barja; Silvia Torres Gomez; Sandra Calero Carmona; Olga Ramos Romero; Mirian Valín Tascón; Cristina Peña Novas; Mayte Donado Cid. Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: El drenatge toràcic és una tècnica que pretén drenar i alliberar de manera contí-nua la cavitat mediastínica de la presència anòmala d’aire o líquid excessiu, permeten així el correcte funcionament del cor en el nen postoperat de cirurgia cardíaca. En pediatria està indicat en totes les cardiopaties congènites.

Objectius: Realitzar un projecte d’estandarització de cures del drenatge basat en la manipu-lació asèptica i segura del catèter mediastínic, i en la valoració i registre de la quantitat de lí-quid drenat i les seves característiques.

Descripció: Cerca bibliogràfica en pàgines d’internet d’accés lliure. Elecció de dades amb va-lidesa suficient dins el nostre treball.

Resultats: Per obtenir un bon funcionament del drenatge:– Munyir el drenatge.– Cura diària de la zona de punció.– Fixació del catèter amb apòsit apropiat per a cada tipus de pell del nen.– Controlar el dèbit drenat i les seves característiques.– Vigilar possibles fugues d’aire i un correcte nivell d’aigua en les càmeres.

Conclusions: Pretenem aconseguir un bon funcionament del drenatge toràcic en el nen post operat cardíac.

A través d’una fulla de registre d’infermeria es podria obtenir l’eficàcia d’aquestes cures i es podria dur a terme un futur estudi.


PACIENT PEDIÀTRIC PORTADOR DE DISPOSITIU D’ASSISTÈNCIA VENTRICULAR

Mayte Donado Cid; Sandra Calero Carmona; Cristina Peña Novás; Anna Plana Mont; Olga Ramos Romero; Maria Esther Rivas Barja; Noemí Rosell Ruíz; Silvia Torres Gómez; Miriam Valín Tascón. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: El Berlin Heart Excor® és un dispositiu d’assistència ventricular ( VAD ) extracor-pori i pulsàtil, que s’utilitza en casos d’insuficiència miocàrdica com a substitució de la funció ventricular del nen, d’un o ambdós ventricles, s’implanta a quiròfan mitjançant circulació ex-tracorpòrea (CEC).

Objectius: Mostrar una tècnica novedosa de suport circulatori extracorpori a mig-llarg plaç, al nen amb patologia miocàrdica reversible. Explicar el maneig d’infermeria del nen portador de VAD a la UCI Pediàtrica.

Mètodes: Hem consultat en diferents bases de dades: «MEDLINE», «CUIDEN®», «COCHRANE», mitjançant els ítems «berlin heart» i «dispositiu d’assistència ventricular en pediatria», selec-cionant els articles de llengua hispano-anglesa de text lliure i dels últims cinc anys.

Resultats: – Oferir una teràpia durant el període d’espera al transplantament de cor. – Afavorir la recuperació en la patologia reversible. – Suport circulatori als pacients que no són candidats a llarg plaç de transplantament cardíac.– Permet seleccionar millor l’òrgan al reduir la urgència del transplantament.– Control d’infermeria del nen i del dispositiu: vigilància de la hemodinàmia del nen, cura dels apòsits de les cànules, revisió exhaustiva del circuit, registre d’infermeria a la gràfica d’UCIP i al full específic de VAD, ...

Conclusions: El VAD Excor® és una teràpia adient per a pacients que precisen suport circula-tori a mig-llarg plaç; millorant la qualitat de vida ja que l’extubació, l’inici a l’alimentació i la mobilització es produeixen precoçment.


VALORACIÓ DEL DOLOR EN EL POST OPERAT CARDÍAC NEONATAL

Mirian Valín Tascón; Sandra Calero Carmona; Mayte Donado Cid ; Cristina Peña Novás; Anna Pla-na Mont; Olga Ramos Romero; Maria Esther Rivas Barja; Noemi Rosell Ruíz; Silvia Torres Gómez. Hospital Universitari Vall’d Hebron, Barcelona.

Introducció: El dolor es una sensació desagradable, induïda per estímuls nocius, que gene-ralment es reben per terminacions nervioses especialitzades, és a dir, experiència emocional i sensorial desagradable, associada a una lesió real o potencial en els teixits. Aquest dolor té varies dimensions com la intensitat, la localització, la percepció i pot variar en funció del de-sencadenant.

El augment de cirurgies cardíaques des del naixement i els estudis que han aclarit que la im-maduresa sensorial dels primers anys de vida no suprimeix el sofriment del dolor, fa patent la importància de les cures infermeres en la valoració del dolor en el pacient neonatal.

Objectius: Mostrar una pauta del control del dolor en el post operat cardíac neonatal. En el que es intervé de forma multidisciplinar per oferir les mides de confort adequades en el pro-cés de desenvolupament del nounat.

Mètodes: Escales de valoració CHIPPS I PIPS utilitzades en funció de las necessitats. Diverses Pàgines web.

Resultats: Plantejament d’un estudi que valori l’afectivitat de les mesures no farmacològi-ques, postura, repòs i son , disminució d’estímuls ambientals i manipulacions, contenció, sa-carosa.

Conclusions: L’ús de mides no farmacològiques en els cuidats del dolor, contribueixen a cre-ar una eina fonamental que els professionals sanitaris, en aquest cas els de infermeria poden utilitzar no només després d’un postoperatori, sinó en qualsevol procés dolorós para el neo-nat, amb el fi de realitzar una ràpida i adequada recuperació.


PROPOSTA DE REGISTRE D’UN ESTUDI COMPARATIU: CURA AMB CLORHEXIDINA 2 % ENCONTRA POSICIÓ AMB CLORHEXIDINA 2 % + TOPIÒNIC EN LA FERIDA DE TÒRAX EN EL POSTOPERAT DE CARDIOLOGIA

Laura Ripoll Roca; Cristina Jiménez Mercadé; Elena Pubul Lladó, Meritxell Jiménez Llahí, Fernan-da Moratore Laoz. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: La infermeria de cures intensives pediàtriques té un paper imprescindible en les cures del nen i els pares que s’afronten a una cirurgia cardíaca.

Duran el postoperatori, les cures d’infermeria de la ferida quirúrgica de tòrax tancat han d’es-tar dirigides cap a la identificació i resolució de les complicacions potencials.

Objectiu: Realitzar un full de registre que ens permeti comparar l’efectivitat entre les cures amb clorhexidina 2 % i clorhexidina 2 % més topiònic.

Material i mètodes: Es crearà un full de registre amb diversos items on es valorarà diferents variables per analitzar l’eficàcia en les cures.

Un cop fet, i ja formant part d’un altre estudi, es portaria al comitè d’ètica clínic per tal de que fos aprovat. Un cop acceptat, seria donat a infermeres de la unitat de crítics pediàtrics de l’hospital Vall d’Hebron per registrar l’evolució.

Resultats: Els resultats esperats són la realització i la futura aprovació del nou full de registre per la comparació de les dues tècniques. Així permeten en propers estudis identificar mitjan-çant una gràfica comparativa quina de les dues cures dóna millors resultats.

Conclusions: La realització d’un full de registre per tal de poder avaluar l’efectivitat en les cures d’infermeria és una eina fonamental en l’avenç de la nostra professió. Permeten així millorar les tècniques i identificar nous mètodes més eficaços que comportin menys compli-cacions i millorin la recuperació d’una intervenció quirúrgica.


PROPOSTA D’UN FULL INFORMATIU PER ALS PARES AMB NENS SOTMESOS A CATETERISME CARDÍAC RADIAL O FEMORAL

María Esther Rivas Barja; Olga Ramos Romero; María del Carmen Sarrión Arquillo. Hospital Uni-versitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: Actualment, les tècniques de cateterisme cardíac en pediatria es troben en constant evolució a causa del gran nombre d’aplicacions (diagnòstiques i terapèutiques). Es un procediment de gran utilitat diagnòstica i de tractament d’enfermetats cardíaques amb mínima invasió a més d’oferir una disminució en el temps d’ingressos hospitalaris. La ràpida evolució d’aquesta tècnica origina en els pares ansietat davant el desconeixement d’aquesta així com de les cures pre i post quirúrgiques necessàries.

Objectius: Dissenyar un full informatiu per als pares amb nens sotmesos a cateterisme cardíac.

Descripció: S’han realitzat recerques bibliogràfiques en diverses fonts d’informació (llibres, articles i internet) trobant consens respecte a les cures prèvies i posteriors al procés i no tro-bant evidència de fulls o tríptics informatius per als pares.

Resultats: S’ha elaborat un full informatiu sobre la tècnica del cateterisme, vies d’abordatge i cures específiques en el preoperatori i en el postoperatori, així com un apartat per a possibles noves preguntes que en un futur ens permetran omplir un full amb aquells dubtes que més demanden els pares. El full està pendent de ser validat per l’equip multidisciplinar del servei.

Conclusions: El desconeixement crea ansietat. Amb aquesta proposta pretenem disminuir-la oferint el recursos necessaris per afrontar l’estres davant d’un procés nou i desconegut de la millor manera possible, donant una guia orientativa que els aporti coneixements i segure-tat, i puguin prendre consciència de la situació en un marc real.


ACTUALITzACIÓ I CURES D’INFERMERIA DEL MARCAPÀS TEMPORAL TRANSTORÀCIC AL NOUNAT CRÍTIC

Fernanda Moratore Laoz; Meritxell Jiménez Llahí; Cristina Jiménez Mercader; Elena Pubul Lladó; Laura Ripoll Roca. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: A la Unitat de crítics neonatal (UCI_NN) de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron s’ingressen nounats sotmesos a cirurgia cardíaca que són portadors de marcapassos tempo-rals transtoràcics. La seva utilització en cures intensives cardiològiques ha augmentat de for-ma significativa en els darrers anys. Les infermeres de la unitat dirigim unes cures orientades a una correcta evolució, pel que és important saber planificar les cures i conèixer el maneig per detectar variables normals i anormals del traçat de l’electrocardiograma, a fi de prevenir complicacions fins a la retirada del marcapassos profilàctic.

Objectius: Donar les eines necessàries per prevenir i detectar complicacions en El nounat portador de marcapàs temporal transtoràcic. Planificar les cures d’infermeria AL nounat por-tador de marcapàs temporal transtoracic.

Material i mètodes: Revisió del protocol i experiència professional. Actualització de conei-xements a través de cursos presencials. Detallar i aplicar les cures d’infermeria

Resultats: Millora en el maneig i control de la situació després d’una complicació. No es van observar signes d’infecció a la zona de la pell d’inserció dels fils connectors. Major seguretat del personal d’infermeria al dirigir les cures i vigilància del pacient neonatal.

Conclusions: Els coneixements i tècniques aplicades en el maneig del pacient neonatal por-tador de marcapassos temporal transtorácic no acceleren el procés de curació de la depen-dència d’aquest generador, però sí ajuda en la planificació de les cures infermeres, així com en la vigilància, detecció i actuació davant a complicacions.


GUIA DE LES CURES D’INFERMERIA EN LA INSTAL·LACIÓ I MANTENIMENT DE LES BOMBES ELASTOMÈRIQUES APLICADES A L’ESTERNOTOMIA MITJA

Mónica Ortiz Gavilán; Àngela Teixidó Martinez; Paula Ortiz Olmo; Hector Nieto Jarque. Unitat de Cures Intensives de Cirurgia Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: Les bombes elastomèriques (BE) són dispositius d’un sol ús, que permeten ad-ministrar fàrmacs de manera continua, segura i senzilla sense la necessitat de bateria.

Fins a l’actualitat, no s’ha descrit l’ús d’aquest dispositiu aplicat sobre la ferida quirúrgica d’es-ternotomia mitja (EM).

Objectius: Donar a conèixer l’ús de les BE aplicades sobre la ferida EM i descriure les cures d’infermeria, els avantatges i les complicacions d’aquesta nova aplicació.

Resultats: Des de mitjans de 2009, en el nostre centre col·loquem un catèter multiperforat a nivell de EM entre l’os i la fixació esternal al final de la cirurgia cardíaca. Aquest catèter es con-necta a una BE carregada amb bupivacaïna(0,375 %) amb una velocitat de 5ml/h.

Les avantatges d’aquest dispositiu són: fàcil ús, redueix el requeriment d’analgèsia endove-nosa ,augmenta la mobilitat i confort del malalt.

Com a complicacions existeixen: possible ruptura del reservori, variacions en el flux d’infusió per mal contacte del sensor tèrmic i el desplaçament del catèter.

La tasca d’infermeria per al manteniment d’aquest tractament és vigilar el punt d’inserció, evitar el desplaçament del catèter, comprovar les connexions i assegurar que el sensor tèrmic estigui en contacte amb la pell del malalt per evitar canvis en el ritme d’infusió . Al no existir sistema electrònic de control, cal vigilar que la bomba redueixi el seu volum per confirmar la infusió del fàrmac.

Conclusions: L’ús de BE directament en EM és factible, i les normes descrites permeten que infermeria es familiaritzi amb la tècnica, els seus avantatges i complicacions.


INFERMERIA I HIPERTENSIÓ PULMONAR

Anna Herranz Blasco; M. Dolores Garrido Palomeque; Maite Valls Cordoba; Cristina Garrido Palo-meque; Paula Cabero Cereto, Cristina Soler Ayats; Roser Sarda Palau; Alba Ramirez Sarmiento; LLuis Molina Ferragut; Mauricio Orozco-Levi; Jordi Bruguera Cortada. Parc Salut Mar, Barcelona.

Introducció: El terme hipertensió pulmonar (HP) pot definir una malaltia concreta com tam-bé una situació hemodinàmica final, comuna a una llarga llista de malalties d’origen cardíac o extra cardíac que originen un augment progressiu de la pressió de les artèries pulmonars, evolucionant cap a la insuficiència cardíaca.

Objectiu Descriure la funció d’infermeria a la unitat d’Hipertensió pulmonar

Material i mètodes: La unitat d’Hipertensió Pulmonar de l’hospital és un equip multi disci-plinar dels serveis de Cardiologia i Pneumologia, constituït per al diagnòstic, tractament i se-guiment dels pacients amb HP.

El circuit de diagnòstic i seguiment d’aquests pacients és complexe, ja que requereixen ex-ploracions múltiples i diverses que es realitzen a diferents serveis de l’hospital. Per això és fo-namental la missió de l’infermera de la unitat que coordina l’assistència clínica de tots els pa-cients i realitza algunes de les exploracions diagnostiques i de seguiment. A causa de les seves patologies (IC, EPOC), la situació clínica dels pacients amb HP acostuma a ser molt deli-cada, ja que es pot descompensar fàcilment. També és freqüent la utilització de fàrmacs que requereixen un aprenentatge determinat per a la seva administració.

Així doncs, infermeria controla i planifica el seguiment dels pacients i realitza l’educació bàsi-ca sobre la malaltia i educació específica sobre els diversos tractaments i la seva forma d’ad-ministració.

Conclusions: El paper d’infermeria a la unitat d’HP és essencial per al correcte funcionament del servei, actuant com a referència i suport del pacient. Gestionant recursos, col·laborant o realitzant les diferents exploracions necessàries per al diagnòstic i seguiment, així com per l’ensinistrament sobre l’administració dels diversos tractaments.


AUDITORI

Dijous 3 de juny

17:00-18:00

MISCEL·LANA: ICI VALVULOPATIES

Moderadors

Dra. Maria-Àngels Castel Dr. Lluís Molina


EXPERIÈNCIA D’UN úNIC CENTRE EN DISPOSITIUS D’ASSISTÈNCIA VENTRICULAR A CURT TERMINI COM A PONT A LA RECUPERACIÓ O PONT AL TRASPLANTAMENT EN INSUFICIÈNCIA CARDÍACA AGUDA

Carlos Plata Mosquera (1); M. Ángeles Castel Lavilla (1); Alessandro Sionis Green (1); Ramon Car-tañà Rofes (2); Manel Castellà Pericàs (2); José Luis Pomar Moya-Prats (2); Eulàlia Roig Minguell (1); Ángel García Peña (1); Félix Pérez-Villa (1). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) Servei de Cirurgia Cardiovascular, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona.

Introducció: La implantació de dispositius d’assistència ventricular (DAV) en insuficiència cardíaca aguda ha presentat un augment progressiu durant els últims deu anys. La informa-ció sobre els resultats en aquest grup de pacients és escassa. El nostre objectiu és analitzar els resultats dels DAV implantats al nostre centre.

Mètodes: S’ha realitzat una anàlisi retrospectiva de mortalitat i complicacions de tots el paci-ents del nostre centre que han requerit DAV a curt termini com a pont a la recuperació o al trasplantament. Les característiques preoperatòries associades amb l’augment de mortalitat s’han avaluat en base a les escales «post-REMATCH risk score» i «Right Ventricular Failure Risk Score».

Resultats: Es van implantar un total de 46 DAV en 35 pacients. Els dispositius utilitzats van ser: 21 Abiomed AB 5000, 12 Abiomed BVS 5000 i 13 Levitronix centrimag. Les indicacions van ésser: xoc postcardiotomia, post infart agut de miocardi, miocarditis aguda, disfunció primària de l’empelt, insuficiència cardíaca descompensada i post endarterectomia pulmo-nar. La durada mitjana del suport circulatori va ésser de 4,7 dies (1 a 31 dies). La supervivència global va ser del 42,8 %. En 2 pacients el DAV va ser explantat amb èxit. El 75 % dels pacients que van rebre DAV com a pont al trasplantament van assolir-lo. La causa més freqüent de mortalitat va ser el sagnat.

Conclusions: En aquesta població de molt alt risc la implantació d’un DAV a curt termini sembla ésser l’única opció que condueix a una taxa de supervivència acceptable. El sagnat va ésser la complicació més freqüent.


EL TRACTAMENT PRECOÇ AMB DOSIS ALTES DE CORTICOIDES I/O SUPORT VENTRICULAR EN PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA AGUDA SECUNDÀRIA A MIOCARDITIS AGUDA LIMFOCITÀRIA MILLORA LA FRACCIÓ D’EJECCIÓ I EL PRONÒSTIC A CURT PLAÇ

A. Torrens; J. Gonzalez-Costello; N. Manito; I. Tatjer; J. Roca; M. Rodriguez; A. Ariza; J. C. Sánchez; V. Lorente; E. Esplugas. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Objectius: Els pacients amb miocarditis aguda i insuficiència cardíaca (IC) greu presenten una elevada morbi-mortalitat. La nostra hipòtesi fou que aquests pacients podien millorar tractant-los amb una combinació de dosis altes de corticoides i suport ventricular.

Mètodes: En pacients amb insuficiència cardíaca aguda severa de debut i coronàries sanes es va realitzar biòpsia endomiocàrdica (BEM) precoç. Aquells que presentaven infiltrat linfoci-tari es van tractar amb bolus de 500 mg de metilprednisolona/dia durant 3 dies i posterior-ment prednisona 1mg/kg amb retirada gradual. Es va realitzar seguiment clínic i ecocardio-gràfic.

Resultats: Des de 2006 fins març 2010 es van diagnosticar 13 pacients (edat 24-44 anys), dels quals 8 es trobaven en shock cardiogènic. La BEM va demostrar infiltrats linfocitaris severs en 6. 12 pacients tenien disfunció ventricular esquerra (severa en 10) i 7 disfunció dreta. La mit-jana de temps entre el debut de la IC i la BEM va ser de 7 dies i es va iniciar tractament amb corticoides en conèixer el resultat de la BEM en 11 pacients. 8 pacients van requerir tracta-ment amb inotrops, 7 baló de contrapulsació i 2 assistència biventricular. Tots els pacients van millorar clínicament excepte una pacient que va requerir trasplantament cardíac. La frac-ció d’ejecció va millorar en el seguiment ambulatori en 12 casos. Actualment tots es troben en classe funcional I/II (mitjana de seguiment de 410 dies).

Conclusions: El tractament amb dosis altes de corticoides i suport ventricular en els casos necessaris millora el pronòstic a curt plaç en pacients amb miocarditis aguda linfocitària.


FACTORS PREDICTIUS DE LA MORTALITAT EN LA SÍNDROME AÒRTICA AGUDA TIPUS B

Carlos García Alonso; Miquel Espriu Simon; Ángel Caballero Parrilla; Jorge Lopez Ayerbe; Elena Ferrer Sistach; Nuria Vallejo Camazon; Francisco Gual Capllonch; Carolina Bosch Carabante; An-toni Bayes Genis. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Síndrome aòrtic agut (SAA) tipus B té una taxa de mortalitat menor que la A, però segueix sent elevada.

Objectius: Revisar SAA tipus B i avaluar els factors predictius de mortalitat. Hem recollit 96 pacients amb SAA des de 2000 a 2009. D’aquests, 26 pacients van ser tipus B (27 % del total). Dissecció clàssica va ser del 65 %, hematoma intramural 31 % i 4 % úlcera penetrant. Etiolo-gia: 88 % idiopàtica, 12 % traumàtica, iatrogènica 0 % La mitjana d’edat 60,4 ± 14 anys (rang 21-85). 85 % homes. 73 % hipertensió, 31 dislipemics % i 14 % diabètics. Fumadors 42 %. Sín-drome d’apnees del son 31 %, 23 % obesitat mòrbida. 8 Marfan %. El dolor estava present al 92 % dels casos, dispnea un 20 %i el 6 % compromís vascular. Diagnòstic es va realitzar amb TC en el 95 % dels casos, mitjançant ecocardiografia al 5 %. Tots van rebre tractament mèdic, 5 pacients que requereixen tractament intervencionista (1 cirurgia i 4 endoprotesi). En total, 5 dels 26 pacients (19 %) van morir durant l’ingrés. Anàlisi univariat entre els pacients que van morir i els que no, havia diferència no significativa en més d’edat (59 vs 67 anys p = ns pro-porció), superior % dels pacients hipertensos 83 % vs 100 % i la síndrome d’apnea del son 28 % enfront del 40 %. Amb una anàlisi de regressió logística l’únic predictor de mortalitat és l’edat i la presència d’apnees del son.

Conclusions: La SAA tipus B no te una mortalitat insignificant. Les variables associades amb la mort van ser l’edat i la presència de Síndrome d’apnea del son.


CAUSES DE MORTALITAT A LA SÍNDROME AÒRTICA AGUDA TIPUS A ABANS, DURANT I DESPRES DE LA CIRURGIA

Ángel Caballero Parrilla; Carlos Garcia Alonso; Miquel Espriu Simon; Jorge Lopez Ayerbe; Elena Ferrer Sistach; Nuria Vallejo Camazon; Francisco Gual Capllonch; Carolina Bosch Carabante; An-toni Bayes Genis. Hospital Universtari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: La síndrome aòrtica aguda (SAA) tipus A és una patologia amb alta mortalitat. El nostre objectiu és analitzar les causes de mort al nostre hospital en els últims 10 anys.

Resultats: Durant aquest període, tenim 68 pacients consecutius amb SAA tipus A. Edat 61 ± 10 anys. 71 % d’homes. 78 % hipertensió, 34 % dislipèmics i 11 % diabètics. 53 % fuma-dors. Síndrome d’apnees del son diagnosticada un 16 %. Síndrome de Marfan 4 %. 6 % durant el postoperatori de la cirurgia cardíaca.

Presentació: 86 % de dissecció clàssica, el 13 d’hematoma intramural i úlcera penetrant aòr-tica 1 %. Etiologia: idiopàtica 91 %, traumàtica 5 % i iatrogènica 4 %. La mortalitat total va ser del 45 %. Un 20 % va morir abans de la cirurgia (10 % rebutjats per comorbiditat), el 3 % va morir durant la cirurgia i el 22 % durant el període postoperatori. Abans de la cirurgia predo-mina el taponament i el xoc com a causa de mort (100 %). Els pacients que van morir durant l’operació va se degut a que no es podien reparar. No obstant això, durant el període posto-peratori la mort esta dominat per diverses causes, però derivats de complicacions de la cirur-gia mes que de la SAA: 33 % accident cerebrovascular, un 25 % xoc cardiogènic, un 16 % is-quèmia intestinal, un 16 % hipoxèmia greu i un 8 % per fracàs multiorgànic.

Conclusions: La taxa de mortalitat d’AAS Tipus A dia d’avui segueixen sent alts. Les diferènci-es en la causa de mortalitat de la síndrome aòrtica agua, abans (relacionada amb la SAA) i després de la cirurgia, mes relacionada amb complicacions de la tècnica quirúrgica.


EVOLUCIÓ A LLARG TERMINI DELS GRADIENTS DE HOMOEMPELTS PULMONARS EN EL PROCEDIMENT DE ROSS

Jorge Lopez Ayerbe; Carlos Garcia Alonso; Miquel Espriu Simon; Ángel Caballero Parrilla; Elena Ferrer Sistach; Nuria Vallejo Camazon; Francisco Gual Caplloch; Carolina Bosch Carbante; Antoni Bayes Genis. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Des de la introducció al nostre centre de procediment de Ross (2002) es va realitzar un segui-ment prospectiu dels pacients sotmesos a aquest procediment.

Objectius: avaluar els canvis en els gradients de homoempelts durant un seguiment llarg (5 anys de mediana). El procediment de Ross es va realitzar en 85 pacients pacients Al inici del seguiment el 100 % dels pacients no tenen problemes, la hemodinàmica dels empelts realit-zats és excel lent (gradient de 2 mmHg i sense fuites). A la nostra sèrie durant el seguiment es van produir: Estenosi greu (gradient mitjà > 40 mmHg) a 6 pacients (7,5 %): En 5 eren simpto-màtics, que van requerir en 4 pacients la col locació d’stent a l’artèria pulmonar (1 pendent). No hi ha fuites importants. 3 pacients amb estenosi moderada (gradient mitjà > 25 mmHg) asimptomàtics. Els pacients que desenvolupen estenosi, aquesta es trobava localitzada a l’ar-tèria pulmonar i es produeix normalment durant el primer any de seguiment. Dels homoem-pelts estenotics 1 malalt va presnetar una endocarditis que no va requerir cirurgia. Després d’una anàlisi estadística es van trobar diferències entre el grup amb estenosi de l’homoem-pelt i sense estenosi a l’edat (39 vs 49 anys p < 0,001) i hipertensió (0 % vs 38 %). No es van trobar diferències a la mida del homoempelt o característiques quirúrgiques de la col·locació del homoempelt. Després de l’anàlisi multivariant, només l’edat es manté com a factor pre-dictiu independent de la estenosi dels homoempelts (p = 0,42 B 0,92 Exp 95 % (0,85-0,98)).

Conclusions: El percentatge d’estenosi d’homoempelts pulmonars al procediment de Ross no és menyspreable, al voltant del 11 %. Normalment es produeix durant el primer any del postoperatori. Sembla estar relacionat amb factors com la edat jove del pacient.


DIFERÈNCIES EN EL GRAU DE INSUFICIÈNCIA MITRAL RESIDUAL EN LA CIRURGIA DE REPARACIÓ DE LA INSUFICIÈNCIA MITRAL DEGENERATIVA SEGONS EXISTEIXI PROLAPSE DEL VEL ANTERIOR O DEL VEL POSTERIOR

Carlos J. García Alonso; Elena Ferrer; (1) Luis Delgado; Jorge López Ayerbe; Nuria Vallejo; Francis-co Gual; Miquel Espriu; (1) Xavier Ruyra; Antoni Bayés Genis. Servei de Cardiologia, Hospital Ger-mans Trias i Pujol, Badalona. (1) Servei de Cirurgia Cardíaca, Hospital Germans Trias i Pujol, Bada-lona.

Introducció: La reparació del vel anterior (VA) és tècnicament més complex i això pot influ-enciar en el resultat i pronòstic de la reparació quirúrgica de la insuficiència mitral (IM).

Objectius: Conèixer si existeixen diferències en el resultat de la reparació mitral segons si es tracta el vel anterior (VA) o el vel posterior (VP).

Mètodes: Pacients sotmesos a cirurgia reparadora IM degenerativa en el nostre centre (2002-09). Resultat ETE intraoperatori (ETEI) post-cirurgia, evolució clínica i seguiment ecocardio-gràfic. Dos grups: A: VP, grup B: VA ± VP.

Resultats: 115 pacients: Grup A: 99, grup B: 16. Sense diferències en les característiques clíni-ques (sexe, edat, CF, factors de risc) ni ecocardiogràfiques (DTDVE, DTSVE, FE, PAP, grau IM, ORE). Sense diferències en el ETEI (IM residual 0-1: A 99 %, B 100 %; àrea mitral: A 2,4 ± 0,6, B 2,6 ± 0,3 cm2; gradient mig: A 2,5 ± 0,8, B 3 ± 1 mmHg (p = ns)). Mediana de seguiment: grup A: 30,4 mesos, B 38,9 mesos (p = ns). En el seguiment, s’objectiva una tendència no significa-tiva a major percentatge de pacients amb IM 0-1 i menor percentatge de reintervencions en grup A. Grau IM seguiment: Grup A: IM 0-1: 88,8 %, IM 2: 6,7 %, IM 3-4: 4,5 %. Grup B: 76,9 %, 15,4 %, 7,7 % (p = ns). Sense diferències en la mortalitat en dos grups

Conclusions: En el nostre grup la reparació del VA presenta iguals resultats en l’ETEI post-ci-rurgia que en VP. Durant el seguiment, existeix una tendència no significativa a una major re-cidiva de IM i major taxa de reintervenció.


SALA A

Dijous 3 de juny

17:00-18:00

CARDIOPATIA ISQUÈMICA CRÒNICA

Moderadors

Dr. Manel PiqueDr. Lluís Recasens


ESTÀ DISMINUINT LA MORTALITAT INTRAHOSPITALÀRIA DE LA SCA PER UNA MILLOR ADEQUACIÓ A LES GUIES DE PRÀCTICA CLÍNICA?

Jordi Sans Roselló; Sandra Cabrera Gómez; Ramón de Castro; Pilar Valdovinos; Isabel Serrano; In-grid Colomer; Anna Bonet; Sergio Rojas; Alfredo Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarra-gona.

Introducció i objectius: La síndrome coronària aguda (SCA) és una patologia amb una mor-talitat intrahospitalària important. El repte actual és aconseguir un tractament més ajustat a les guies de pràctica clínica, perquè això podria disminuir la mortalitat. L’objectiu és revisar la mortalitat intrahospitalària de la SCA en el moment actual.

Mètodes: Tots els pacients que ingressen en el nostre hospital amb diagnòstic de SCA són inclosos en el Registre RENACI de la Secció de Cardiopatia Isquèmica i Unitats Coronàries de la SEC. S’han analitzat variables clíniques, analítiques i la mortalitat intrahospitalària dels 433 pacients ingressats per SCA durant l’any 2009. S’agafen com a referència dades del registre MASCARA (2004-2005).

Resultats: Edat mitjana de 66,1 ± 13,1 anys. 72,3 % varons i 35,9 % diabètics. Un 26,3 % havia presentat un IAM previ i el 9,2 % tenia antecedents d’insuficiència renal. A l’ingrés, un 18,9 % presentava estadi Killip superior a I. El 61,2 % dels pacients presentaven GRACE moderat o alt. Respecte a les xifres del registre MASCARA, trobem un major ús intrahospitalari d’aspirina (93,1 % vs 86,9 %), clopidogrel (90,7 % vs 40,1 %) i anticoagulants (86,7 % vs 79,2 %) amb una menor proporció d’inhibidors de la GPIIb/IIIa (13,4 % vs 23 %). Major proporció de cateteris-me cardíac i angioplàstia (73,4 % vs 63 % i 52 % vs 39,7 % respectivament). El 62,8 % diagnos-ticats d’SCASEST, el 30,7 % d’SCACEST i el 6,5 % de SCA inclassificable. La mortalitat intrahos-pitalària fou menor que la aportada en el registre MASCARA (global 3,5 % vs 5,7 %; SCASEST: 2,9 % vs 3,9 %; SCACEST: 3,8 % vs 7,6 % i SCA inclassificable: 7,1 % vs 8,8 %).

Conclusions: La mortalitat de la SCA está disminuint probablement per una millor adecua-ció a les guies de pràctica clínica.


POSADA EN MARXA D’UNA XARXA LOCAL PEL TRACTAMENT DE L’INFART AGUT DE MIOCARDI AMB ANGIOPLÀSTIA PRIMÀRIA. EXPERIÈNCIA A L’ÀREA DEL BARCELONÈS NORD I MARESME

Oriol Rodríguez Leor; Eduard Fernàndez Nofrerias; Josepa Mauri Ferre; Antoni Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Xavier Carrillo Suàrez; Neus Salvatella Giralt; Vicente Valle Tudela; Antoni Bayés Ge-nís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

L’angioplàstia primària (AP) és el tractament d’elecció en l’infart agut de miocardi amb ascens de ST (IAMST). Descrivim la posada en marxa i els resultats d’una xarxa local pel tractament del IAMST 7/24 amb AP, previ a la instauració del codi infart.

Mètodes: Recollida prospectiva dels temps d’inici dels símptomes, primer contacte mèdic (PCM), indicació d’AP, arribada a hemodinàmica, reperfusió i les variables clíniques i angio-gràfiques. Segons el primer contacte mèdic (PCM) es va diferenciar: al nostre centre (HOSP), traslladats des d’altres centres (TRAS) i atenció extrahospitalària pel SEM i trasllat directe (SEM). Pel control de qualitat es van definir uns retards atribuïbles al pacient (RetPac), atribu-ïble al diagnòstic (RetDx), atribuïble al transport (RetTrans) i atribuïble a l’AP (RetAP). S’analit-zà la mortalitat hospitalària.

Resultats: Entre 02/2007 i 06/2009 es van realitzar 457 AP (155 HOSP, 230 TRAS, 72 SEM). Temps Porta-Reperfusió (TPR): 80 (65-98) minuts, [HOSP 80 (63-107), TRAS 148(118-189), SEM 108 (79-157)]; RetPac 100 (45-176) minuts [HOSP 107 (60-180), TRAS 110 (49-182), SEM 60 (30-115)]; RetDx 33 (17-60) minuts [HOSP 28 (13-53), TRAS 45 (25-79), SEM 21 (10-33)]; Ret-Trans 50 (32-80) minuts [HOSP 30 (14-39), TRANS 78 (62-98), SEM 35 (30-45)]; RetAP 74 (53-100) [HOSP 50,5 (39-62), TRAS 99,5 (83-119), SEM 57 (49-64)]. La mortalitat hospitalària va ser 4,8 %, sense diferències segons el PCM.

Conclusions: La posada en marxa d’una xarxa local per realització d’AP va permetre realitzar el procediment en uns TPR, un RetAP i uns resultats clínics bons, independentment de la ne-cessitat de trasllat. Els pacients atesos directament pel SEM, tot i ser el grup més petit, van presentar el millor perfil de temps.


SEGUIMENT A MIG TERMINI DELS PACIENTS AMB INFART AGUT DEL MIOCARDI AMB ELEVACIÓ DEL SEGMENT ST: IMPLICACIONS PRONOSTIQUES DE LES RAONS DE NO REPERFUSSIÓ

Paolo Domenico Dallaglio; Albert Ariza Sole; Jose Carlos Sanchez Salado; Victoria Lorente Torde-ra; Joan Antoni Gomez Hospital; Silvia Homs Vila; Vanessa Martinez Garcia; Enrique Esplugas Oli-veras. Hospital Universitari de Bellvitge - IDIBELL, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: Segons la majoria dels registres, aproximadament un 30 % de pacients amb In-fart Agut del miocardi amb elevació del segment ST (IAMEST) no rep tractament de reperfus-sió en la fase aguda, això s’ha relacionat amb pitjor pronòstic a curt i mig termini.

Objectius:Avaluar les característiques dels pacients amb IAMEST no reperfós en fase aguda ingressats al nostre hospital els anys 2007-2008 i les implicacions pronòstiques de les raons de no reperfussió.

Mètodes: Estudi prospectiu observacional analitzant característiques i evolució intrahospi-talaria així com seguiment a mig termini (18 mesos) dels events cardiovasculars majors, no-ves revascularitzacions i mortalitat.

Resultats: Durant el període del estudi ingressaren 740 pacients amb IAMEST, 161 (21,7 %) no reberen tractament de reperfussió urgent. Les raons més importants: (1) no criteris elec-trocardiogràfics de reperfussió (n = 100), (2) llarga demora (> 12 hores) des de l’aparició dels símptomes (n = 46), (3) error diagnòstic (n = 7) i (4) decisió mèdica guiada pel context clínic (n = 8). Els grups majoritaris (1 i 2) eren similars en característiques basals, fracció d’ejecció del ventricle esquerre i extensió de la malaltia coronaria. L’end-point combinat de mort cardi-ovascular i IAMEST agut fou 6 % al grup (1) i 23 % al grup (2). La nova revascularització fou 4 % al grup (1) i 13 % al grup (2).

Conclusions: Els pacients amb IAMEST que no reben reperfussió en la fase aguda constituei-xen un grup heterogeni. A diferència dels coneixements actuals, els pacients que arriba-ren < 12 hores després de l’aparició dels símptomes i no reberen reperfussió aguda per man-ca de criteris electrocardiogràfics presentaren bon pronòstic a mig termini, que podria ser comparable als pacients que reben reperfussió aguda.


CONTROL LIPÍDIC EN PACIENTS AMB CARDIOPATIA ISQUÈMICA CRÒNICA: PREDICTORS DE BON CONTROL EN EL «MÓN REAL»

Eva Bernal Labrador (1) (2); Albert Ariza Solé (3); Sílvia Serrano García (2); Núria Martrat Duch (1); Laura Merlos García (1); A. Bayés Genis (2). (1) Servei de Cardiologia, CAE Dr. Barraquer, Sant Adrià de Besòs. (2) Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (3) Hospital Universitari de Be-llvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: Diversos estudis han demostrat una reducció de morbimortalitat en pacients amb cardiopatia isquèmica crònica (CIC) i un bon control lipídic.

Objectius: Comprovar el grau de compliment dels objectius terapèutics (OT) recomanats en pacients amb CIC i el possible increment després d’una intervenció terapèutica (ITr).

Material i mètodes: De Setembre 2007-Febrer 2010 s’ha visitat 304 pacients consecutius amb CIC. S’ha modificat o no el tractament per a assolir els OT als 6 mesos.

Resultats: Edat mitjana: 67 anys (33-90). 79 % homes. 58 % hipertensos i 33 % diabètics. 29 % amb malaltia coronària multivas. 56 % revascularització coronària prèvia. Compliment tera-pèutic: 91 %. Canvi de tto: 49,7 %. El % de pacients amb estatines augmentà de 89 a 94 %; s’aprecià una reducció del LDLc mitjà (105 vs 95 mg/dL, p < 0,001) i un augment dels paci-ents amb LDLc < 100 mg/dL (49 vs 65,5 %, p < 0,001). En diabètics, el LDLc era < 70 mg/dL en 17 % i en 29,3 % als 6 mesos (p = 0,007). L’atorvastatina fou l’estatina més emprada (38 % ini-cial, 51 % als 6 mesos). L’ús d’ezetimibe augmentà del 4 al 17 %. Predictors independents de bon control lipídic als 6 mesos: LDLc baix inicial; diabètics; canvi de tto després de la visita inicial; tto amb ezetimibe als 6 mesos i correcte compliment terapèutic.

Conclusions: La Itr condicionà una reducció moderada, però, significativa del LDLc mitjà. Malgrat l’elevat percentatge de tractament amb estatines, > 30 % dels pacients continuen sense complir els OT. Un correcte compliment terapèutic, l’ús d’ezetimibe als 6 mesos i el canvi de tractament foren els principals predictors independents de bon control.


INFLUÈNCIA DE LA IMPLANTACIÓ DEL CODI INFART EN EL FLUX DE PACIENTS I EN ELS TEMPS D’ASSISTÈNCIA A LA REGIÓ SANITÀRIA DEL BARCELONÈS NORD I MARESME

Eduard Fernàndez Nofrerias; Xavier Carrillo Suarez; Oriol Rodriguez Leor; Neus Salvatella Giralt; Nuria Ribas Barquet; Antoni Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Fina Mauri Ferré; Antoni Bayés Ge-nís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: L’angioplàstia primària (AP) és el tractament d’elecció en pacients amb infart agut de miocardi amb ascens d’ST (IAMST). El nostre centre va iniciar un programa d’AP 24/7 el febrer de. El juny del 2009 s’instaurà el CODI IAM (CI).

Objectius: Analitzar les diferències en la procedència dels pacients i en els temps abans i després de la instauració del CI.

Mètodes: Es van recollir de forma prospectiva dades sobre els temps i sobre la procedència dels pacients, que es van classificar com: SEM (atenció prehospitalària i trasllat directe al la-boratori d’hemodinàmica), TR (trasllat des d’altres centres al laboratori d’hemodinàmica) i HOSP (atenció inicial al nostre centre).

Resultats: En el període preCI, la procedència dels pacients (n = 457) fou SEM 15,8 %, TR 50,3 %, HOSP 33,9 %. Després de l’inici del CI (n = 200) fou 32,5 %, 46,5 % i 21 % respectiva-ment (p < 0,0001). El temps porta-reperfusió (TPR) medià passà de 108 (79-158) minuts en el període preCI a 101 (76-129) amb el CI (p = 0,007). L’evolució del temps des de l’inici del do-lor-reperfusió (TIR) va ser de 220 (151-335) min a 184 (131-274) min (p = 0,001). Segons la procedència, la proporció de pacients amb TPR < 120 minuts va ser: SEM (preCI 93,1 % vs CI 92,3 %, p = ns), TR (preCI 26,5 % vs CI 51,6 %, p < 0,0001), HOSP (preCI 88,3 % vs CI 73,8 %, p = ns).

Conclusions: La implantació del CI ha comportat una disminució significativa del TPR i del TIR deguda bàsicament a una millora dels temps en els pacients traslladats des d’altres cen-tres i a un augment significatiu del nombre de pacients portats directament pel SEM.


PERILLS DE L’INFRAUTILITzACIÓ DE LA TRIPLE TERÀPIA: ANTICOAGULACIÓ ASSOCIADA A DOBLE ANTIAGREGACIÓ POST-INTERVENCIONISME CORONARI

X. Millan; A. Sambola; P. Tornos; J. Ángel; F. Alfonso; J. Maristany; O. Rodríguez; H. Bueno; J. R. Ló-pez-Minguez; J. Zueco; F. Fernández-Avilés; A. S. Román ; B. Prendergast; D. García-Dorado. Hospi-tal Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

La discontinuació prematura del tractament amb doble antiagregació (DAT), s’associa a la trombosis del stent en pacients sotmesos a intervencionisme percutani coronari (IPC). L’ob-jectiu del present estudi es en els malalts sotmesos a IPC tractats amb DAT ó DAT + anticoa-gulació (TT) comparar 1) l’incidència d’interrupció del tractament 2) complicacions associa-des al abandonament del tractament.

Mètodes i resultats: Es van incloure 359 pacients (292 h, 57 d, edat 70,6 ± 8,9 anys). Dos-cents setanta-vuit prenien TT i 81 pacients, DAT. Durant els 6 mesos de seguiment, 44 paci-ents (12,3 %) van abandonar el tractament. L’interrupció del tractament va esser més fre-qüent entre el pacients que prenien TT (14 % vs 6,2 %, p = 0,038). D’ells, 31 (74 %) eren portadors d’un stent farmacoactiu: 26 (66,7 %) dels que rebien TT i 5 (100 %) tractats amb DAT. La mitjana d’interrupció del tractament va esser 15 dies. Les causes d’interrupció del tractament van esser: 25 hemorràgia (23 en pacients amb TT), 14 prescripció facultativa i 5 per iniciativa del pacient. La incidència d’hemorràgia va ésser més freqüent entre els pacients tractats amb TT. Les complicacions cardiovasculars associades a l’interrupció del tractament van ésser: 4 trombosi de l’stent, 7 síndrome coronaris aguts, 1 ictus i 13 exitus. Aquestes com-plicacions van ésser significativament més freqüents entre els pacients amb TT (87,2 % vs 40 %, p = 0,035).

Conclusions: Els pacients tractats amb TT interrumpeixen amb més freqüència el tractament antiagregant com conseqüència de una major incidència de sagnat que els malalts tractats amb DAT i això comporta una elevada incidència de complicacions cardiovasculars.


SALA B

Dijous 3 de juny

17:00-18:00

TÈCNIQUES D’IMATGE

Moderadors

Dra. Patricia MahíaDr. Manel Morales


VALORACIÓ DELS STENTS IMPLANTATS A TRONC COMú MITJANÇANT TC DE 64 CORONES

Gerard Roura; J. A. Gómez-Hospital; P. Dallaglio; F. Fernández; E. Carreño; J. Maristany; L. Teruel; E. Esplugas; A. Cequier. Hospital Universitari de Bellvitge, IDIBELL, L’Hospitalet de Llobregat.

Objectius: Valorar la precisió diagnòstica de la tomografia computeritzada multidetector (TCMD) en l’anàlisi de la permabilitat dels stents a Tronc comú (TCE) comparat amb l’angio-grafia i ecografia intravascular 3D (IVUS-3D).

Mètodes: S’inclogueren prospectivament pacients amb stents implantats a TCE. L’insuficièn-cia renal, la fibril·lació auricular i al·lèrgia al contrast foren criteris d’exclusió. A tots els paci-ents se’ls realitzà una coronariografia i estudi IVUS-3D de seguiment. Es valorà la restenosi binària, Diàmetre luminal mínim (DLM), Diàmetre luminal mig (DMS), Àrea luminal mínima (ALM) i Àrea luminal mitja (ALS). Es realitzà també prèviament una TCMD valorant els matei-xos paràmetres.

Resultats: S’analitzaren 41 pacients 315 dies postimplantació del stent. La restenosi binària per TCMD fou del 13,9 % i per coronariografia 11,1 % (p NS) No s’objectivà cap fals negatiu i un fals positiu, amb una sensibilitat i especificitat del 100 % i 96,9 % respectivament. Índex Kappa 0,873. Analitzant stent a TCE i ostia de Circunflexa i Descendent anterior, s’objectivà una restenosi del 16,7 % amb una lleugera pèrdua de fiabilitat diagnòstica (89,9 %)

Les mesures quantitatives de la TCMD mostraren una tendència a infraestimar el diàmetre i especialment l’àrea (DLM per TCMD 2,74 mm i DLM per IVUS 3,5 mm p = 0,07) i (ALM per TCMD 5,6 mm2 i ALM per IVUS 7,47 mm p = 0,001) Tot i això, l’Índex de Correlació Intraclasse fou del 0,801 comparant diàmetres i 0,806 amb àrees.

Conclusions: La TCMD és una tècnica útil per a l’evaluació de la permeabilitat dels stents al TCE, amb una excel·lent fiabilitat diagnòstica.

Es demostra que la TCMD infraestima diàmetres i àrees però existeix una bona correlació amb les mesures del IVUS-3D.


QUANTIFICACIÓ DE L’ÀREA MIOCÀRDICA EN RISC: COMPARACIÓ DELS RESULTATS DE L’ANGIOGRAFIA I L’SPECT

Albert Alonso Tello; José F. Rodríguez Palomares; Gerard Martí Aguasca; Santiago Aguadé Bruix; V. Aliaga; P. Mahía; Jaume Candell; Artur Evangelista; David García Dorado. Servei de Cardiolo-gia, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: L’estudi gammagràfic de perfusió miocàrdica amb traçadors tecneciats abans de la reperfusió ha estat la tècnica més ampliament practicada per avaluar l’àrea en risc (AR), així com per comparar l’eficàcia de les diferents estratègies de reperfusió en pacients amb un infart agut de miocardi. Els scores de BARI i APPROACH són mètodes angiogràfics utilitzats per proporcionar una estimació ràpida de l’AR, però no han estat directament validats.

Objectius: Comparar l’AR determinada per SPECT amb els dos scores angiogràfics –BARI i APPROACH– en pacients amb IAM.

Mètodes: En un estudi prospectiu, s’incloeren 30 pacients amb SCAEST reperfosos amb èxit. S’injectaven traçadors amb 99mTc abans de l’inflat del baló durant l’angioplàstia primària en pacients amb flux TIMI 0, La regió d’hipoperfusió corresponent a cada artèria coronària oclui-da utilitzant el mapa polar de 17 segments es comparava amb l’estimació de l’àrea en risc calculada segons els 2 scores angiogràfics.

Resultats: La mitja de l’AR per SPECT va ser del 40 %. Hi va haver una bona correlació entre Bari vs SPECT i APPROACH vs SPECT per estimar l’AR (r = 0,8, p < 0,001 i r = 0,7, p < 0,001, respectivament). Es va observar que les millors correlacions foren per a l’IAM anterior (r = 0,9 p < 0,001 amb BARI, r = 0,8 p = 0,001 amb APPROACH) respecte altres localitzacions.

Conclusions: El Bari i l’APPROACH són scores angiogràfics que constitueixen mètodes excel-lents per a l’estimació de l’AR en la pràctica clínica actual, amb resultats més precisos quan es tracta d’infarts anteriors.


DEFECTES PARADOXALS EN ELS ESTUDIS D’SPECT DE PERFUSIÓ MIOCÀRDICA EN PACIENTS AMB CORONARIOGRAFIA

N. Pizzi; V.Aliaga; G. Cuberas-Borrós; E. Mariscal-Labrador; S. Aguadé-Bruix; J. Castell-Conesa; D. García-Dorado; J. Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Universitari Vall d’He-bron, Barcelona.

Objectius: Valorar el significat dels defects paradoxals (DP = captació miocàrdica en esforç superior a la del repòs) en estudis d’SPECT de perfusió miocàrdica amb traçador tecneciat en pacients amb coronariografia

Mètodes: Es van analitzar 57 SPECT de perfusió miocàrdica consecutius de pacients amb DP que tinguessin una coronariografia practicada entre gener del 2008 i desembre del 2009 (edat mitjana = 62,7 ± 1,23 anys; 44 homes). Es van excloure els estudis amb DP atribuïbles a artefactes secundaris a captació extra-cardíaca. Els DP es van classificar en lleus, moderats i intensos.

Resultats: Quaranta vuit dels 57 van realitzar estrés físic (Freqüència cardíaca màxima teòri-ca: 80 ± 13 %, METs: 6,22 ± 3,76) i 9 estrés farmacològic. Trenta dos pacients (56 %) tenien in-fart previ (20 de localització anterior i 12 infero-laterals). En 29 es va demostrar permeabilitat de l’artèria responsable de l’infart, totes elles havien estat revascularitzades. Set dels 25 paci-ents (44 %) sense infart previ no tenien lesions coronàries significatives. Els 18 restants van mostrar malaltia coronària multivàs. La localització del DP en els pacients amb infart es cor-responia amb el territori de la necrosi i tots tenien criteris gammagràfics de viabilitat miocàr-dica.

Conclusions: La majoria dels pacients amb DP en els quals es realitza una coronariografia tenen malaltia coronària, amb infart de miocardi previ en més de la meitat dels casos. En aquests la localització del DP es correspon amb el territori de la necrosi i presenta criteris de viabilitat gammagràfica.


UTILITAT DEL TAC MULTIDETECTOR EN L’ESTUDI DE MALALTIA CORONÀRIA EN EL PREOPERATORI DE CIRURGIA CARDÍACA NO CORONÀRICA

David Viladés; Rubén Leta; Paz Catalan; Alberto Hidalgo; Xavier Alomar; Antonio Barros; Sandra Pujadas; Francesc Carreras; Guillem Pons-Lladó. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.

Introducció: Actualment, després de la cirurgia cardíaca de bypass, la cirurgia valvular és la més freqüent. Segons dades de l’EuroHeart Survey, es realitza una angiografia coronaria pre-operatoria en el 85 % dels malalts. La tomografia axial computeritzada multidetector (TAC-MD) és una alternativa segura per a realitzar una coronariografia no invasiva sense els riscs puncionals i radiològics de la angiografia convencional.

Objectius: Estudiar la utilitat del TAC-MD en la detecció de malaltia arterial coronària en pa-cients no seleccionats candidats a cirurgia cardíaca no coronàrica (CCNC).

Material i mètodes: S’ha realitzat un estudi prospectiu amb 161 pacients pendents de CCNC d’un hospital terciari. 28 pacients varen ser descartats per motius diversos (IQ diferida, con-traindicació per TAC). Als 133 restants se’ls va realitzar un TAC-MD i un Score Càlcic preopera-tori. Després de la IQ se’ls va realitzar un seguiment de 20 mesos.

Resultats: Malgrat que 45 malalts (34 %) estaven en fibril·lació auricular, el 81 % dels estudis (108) van ser concloents. El 86 % dels malalts no presentaven malaltia cardiovascular signifi-cativa (≤50 % estenosis) i es van intervenir sense coronariografia invasiva prèvia. Cap dels malalts va presentar complicacions isquèmiques post-operatòries en els 20 mesos segui-ment. Al 19 % d’estudis no concloents se’ls va realitzar cateterisme cardíac A l’anàlisis multi-variant, l’índex Agatston va ser l’únic predictor independent d’estudi no concloent.

Conclusions: La coronariografia per TAC és una eina segura que permet l’estudi de les coro-nàries sense precisar del cateterisme cardíac en malalts sense malaltia significativa coronàri-ca pendents de CCNC. Tan sols un 19 % d’estudis han estat no concloents.


GATED-SPECT DE PERFUSIÓ MIOCÀRDICA I RESONANCIA MAGNÉTICA EN PACIENTS AMB INFART DE MIOCARDI

G. Cuberas-Borrós; V. Pineda (1); S. Aguadé-Bruix; V. Aliaga; N. Pizzi; D. García-Dorado; J. Candell-Riera. (1) Unitat de Cardiologia Nuclear, Servei de Radiologia, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: La RM amb realç tardà de gadolini està considerat com la millor tècnica de de-terminació de la transmuralitat de la necrosi miocàrdica. Així mateix, permet valorar la funció i els volums ventriculars.

Objectius: Valorar el grau de transmuralitat amb RM i la captació de la perfusió miocàrdica en pacients amb infart de miocardi i comparació dels paràmetres quantitatius de volums i funció ventricular.

Mètodes: Es van seleccionar 30 pacients amb infart previ als que se’ls havia realitzat una SPECT de perfusió miocàrdica i RM amb contrast i realç tardà. Per la RM es van extreure les dades de funció ventricular, volums, massa miocàrdica i percentatge de massa necròtica res-pecte a la massa miocàrdica total, així com la puntuació de transmuralitat pels 17 segments (0 = Normal, 1 = 0 %-25 %, 2 = 26 %-50 %, 3 = 51 %-75 %, 4 = 76 %-100 %). Per l’SPECT, es van calcular les dades de funció ventricular, volums, massa miocàrdica, percentatge de territori no viable agafant com a llindars 30 %, 40 % i 50 % respecte a la màxima captació pels 17 seg-ments del mapa polar. Es va realitzar una anàlisi descriptiva global amb les variables de la gated-SPECT i les de la RM i es va determinar la correlació. També es va realitzar una anàlisi descriptiva i de correlació dels segments entre el nivell de perfusió miocàrdica amb el per-centatge de transmuralitat del realç tardà de gadolini.

Resultats: La millor correlació (0,57) del percentatge de massa necròtica entre el grau de captació per SPECT i el grau de transmuralitat a la RM es va aconseguir amb els criteris de transmuralitat > 75 % per RM i de captació < 30 % de la màxima per segment a l’SPECT. La correlació entre la gated-SPECT I la RM va ser bona per la FE (34,2 ± 9,8 % vs 34,2 ± 9,8 %, 0,802), pel volum telediastòlic (183,2 ± 69,95 ml vs 178,8 ± 48,82 ml, 0,699), i pel volum tele-sistòlic (124,1 ± 61,6 ml vs 112,5 ± 54,9, 0,77 ml).

Conclusions: Malgrat s’observa una correlació lineal entre el grau de captació en l’SPECT i la puntuació de transmuralitat, aquesta no és òptima per tots els segments. La correlació entre ambdues tècniques per FE i volums és correcta.


CINTA SENSE FI VERSUS BICICLETA ERGOMÈTRICA A L’SPECT DE PERFUSIÓ MIOCARÀDICA

J. Francisco; V. Aliaga; G. Cuberas-Borrós; N. Pizzi; E. Mariscal-Labrador; S. Aguadé-Bruix; J. Cas-tell-Conesa; D. García-Dorado; J. Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Universi-tari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: La pràctica d’una exploració amb radionúclids s’acompanya de la realització d’una prova d’esforç o de l’administració d’un fàrmac com a maniobra de provocació amb la finalitat de posar de manifest la isquèmia miocàrdica.

Objectius: Valorar si hi ha diferències significatives entre la realització de la prova d’esforç amb un protocol amb cicloergòmetre o amb cinta sense fi en relació al consum màxim d’oxi-gen (METs), la taquicardització, l’increment de la pressió arterial sistòlica i la positivitat de la isquemia gammagràfica.

Mètodes: Es van valorar de forma retrospectiva 2.385 estudis d’SPECT d’esforç-repòs realit-zats de forma consecutiva en el nostre centre: 1.037 amb cinta sense fi (27 % de dones, edad mitjana: 62 ± 11 anys) i 1.348 amb cicloergòmetre (28 % de dones, edat mitjana: 62 ± 10 anys).

Resultats: El número de pacients amb angina (25,4, % vs 2,3 %, p < 0,0001), la taquicarditza-ció (78,4 ± 13 % vs 73,9 ± 14 %, p < 0,001), els METs (7,19 ± 2,9 vs 73,9 ± 14, p < 0,0001), el descens del segment ST (0,38 ± 0,77 mm vs 0,32 ± 0,67 mm, p = 0,02) i el percentatge de pacients amb defectes reversibles a l’SPECT (31,9 % vs 25,4 %, p = 0,001) van ser significativa-ment més elevats amb la cinta sense fi.

Conclusions: Amb la cinta sense fi es van assolir valors significativamente més elevats de consum màxim d’oxígen i de consum miocàrdic d’oxigen que amb el cicloergòmetre. Això explica que el percentatge de criteris clínics, elèctrics i gammagràfics d’isquèmia miocàrdica sigui més elevat amb la cinta sense fi.


SALA B

Divendres 4 de juny

09:00-10:00

SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA

Moderadors

Dr. Albert ArizaDr. José Barrabes


IMPACTE DE SEPARAR L’ADMINISTRACIÓ DE CLOPIDOGREL I OMEPRAzOL SOBRE LA INHIBICIÓ PLAQUETAR

José Luis Ferreiro Gutiérrez; Masafumi Ueno; Davide Capodanno; Kodlipet Dharmashankar; An-drew Darlington; Ronald Charlton; Bhaloo Desai; Theodore Bass; Dominick Joseph Angiolillo. University of Florida College of Medicine, Jacksonville, Florida, USA.

Introducció: Estudis recents han suggerit una interacció farmacològica entre clopidogrel i omeprazol. S’ha proposat que separar l’administració dels dos fàrmacs pot minimitzar el risk d’interacció si aquesta és deguda a un metabolisme competitiu a nivell hepàtic.

Objectius: Comparar els efectes antiplaquetaris induïts pel clopidogrel quan s’administra al mateix temps que l’omeprazol o separats.

Mètodes: 20 voluntaris sans van ser aleatoritzats en un disseny creuat a rebre clopidogrel (càrrega de 600 mg + 75 mg/dia) concomitantment amb omeprazol 40 mg/dia (CONC) o se-parats 8-12 hores (SEPA) durant 1 setmana i, després d’un període de neteja de 2-4 setmanes, es van intercanviar règimens. Seguint altre període de neteja, tots reberen només clopido-grel (CLOP) 1 setmana. La funció plaquetar s’avaluà amb l’anàlisi de la vasodilator-stimulated phosphoprotein (VASP), agregometria de transferencia òptica (LTA) i VerifyNow P2Y12 a 3 moments: basal, 24 hores i 1 setmana. La variable de valoració principal va ser la comparació del P2Y12 reactivity index (PRI) obtingut amb VASP.

Resultats: No es van trobar diferències significatives en PRI entre CONC i SEPA al cap d’una setmana de tractament (56,1 [49,0-63,2] vs. 61,6 [54,7-68,5]; p = NS). Els valors de PRI van ser significativament inferiors amb el règim CLOP (48,8 [41,9-55,7]) comparat amb CONC (p = 0,02) i SEPA (p < 0,001). No s’observaren diferències basals o a 24 hores. Resultats simi-lars es van obtindre amb LTA i VerifyNow.

Conclusions: L’ús d’omeprazol redueix l’efecte antiplaquetar del clopidogrel a la fase de manteniment, independentment de si s’administren els dos fàrmacs al mateix temps o sepa-rats 8-12 hores.


ACTITUD AGRESSIVA SOBRE LA IM ISQUÈMICA CRÒNICA: RESULTATS CLÍNICS I ECOCARDIOGRÀFICS A MIG TERMINI

Ángel Caballero; Elena Ferrer; Luis Delgado (1); Jorge López Ayerbe; Nuria Vallejo; Francisco Gual; M. Luisa Camara; Xavier Ruyra; Antoni Bayés. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalo-na.

Introducció: Existeix controvèrsia en actuar sobre IM isquèmica crònica (IMIC) durant revas-cularització quirúrgica. Una tendència actual és realitzar anuloplàstia sobrecorrectora tot i que la taxa de recidiva de IM en seguiment no és menyspreable.

Objectius: Avaluar resultats de cirurgia revascularització + anuloplàstia sobrecorrectora en pacients amb cardiopatia isquèmica + IMIC ??? II

Mètodes: Estudi prospectiu (2002-09). Anàlisi de morbimortalitat hospitalària, seguiment clínic i ecocardiogràfic.

Resultats: 59 pacients. Edat mitja 67 anys, 78 % homes, 69 % HTA, 39 % DM, 66 % dislipèmia, 63 % fumadors. FE 34 ± 10 %, DTDVE 61 ± 7mm, Orifici regurgitant IM 23 ± 7 mm2. Mitja de 2,8 injerts/pacient. 8 % cirurgia de restore ventricular. Mortalitat hospitalària 5 % (Euroescore 16,7 %). Mediana seguiment 20 mesos (1-80). 8 exitus durant seguiment (5 causa cardiològi-ca: 3 mort sobtada, 2 IAM). En últim seguiment observen millora significativa de CF (CF I-II pre 34 %, final 90 %, p < 0,05). Objectivem reducció significativa del DTDVE (pre 61 mm, final 58 mm, p < 0,05) i tendència al límit de la significació de millora de FE (pre 35 %, final 39 %, P = 0,06). Hem objectivat recidiva de IM (definit com IM > / = II) en 24 % dels pacients (21,7 % IM grau II, 2,3 % IM grau III). Únicament un pacient ha requerit reintervenció de IM durant el seguiment.

Conclusions: Hem realitzat cirurgia de revascularització més anuloplàstia mitral en un grup de pacients d’elevat risc amb mortalitat hospitalària inferior a l’esperada. Durant seguiment observem millora clínica i dels paràmetres ecocardiogràfics. Tot i presentar un taxa de recidi-va de IM igual a la descrita a literatura, aquesta ha estat clínicament poc significativa.


L’ANTIGEN DEL FACTOR TISSULAR PLASMÀTIC ES UN FACTOR PREDICTOR DE LES COMPLICACIONS A LLARG TERMINI EN L’INFART AGUT DE MIOCARDI AMB ELEVACIÓ DEL ST.

Jaume Francisco Pascual; Antonia Sambola; Jaime Figueras; Bruno García Del Blanco; Gerard Martí; Adoración Quiroga; Xavier Millán; Iván Roca; David García-Dorado. Hospital Vall d’He-bron, Area del Cor, Barcelona.

El Factor Tissular (FT) contribueix a la trombosis durant la ruptura de la placa d’ateroma en la síndrome coronari agut. L’objectiu de l’estudi es determinar l’impacta dels nivells plasmàtics de l’Ag FT en el pronòstic dels pacients amb un primer infart agut de miocardi amb elevació del ST (IAMEST) tractats amb angioplàstia primària.

Mètodes i resultats: Es van determinar els nivells plasmàtics de l’Ag FT en mostres de 95 pa-cients (72 homes/23 dones, edat 61,7 ± 12,5 anys) amb un primer IAMEST amb TIMI O inicial, abans d’obrir l’arteria, a l’alta, un mes i 6 mesos després de l’alta. El seguiment mitjà va ser de 1,5 ± 1 anys. Els pacients van ser agrupats en 2 grups d’acord amb el percentil 50 dels nivells d’Ag FT basals (AgFT p50: ≥ 16,7 pmol/L). En el seguiment es van documentar 16 esdeveni-ments cardiovasculars: 13 angines recurrents, 3 reinfarts i un total de 6 pacients van morir. Els pacients que van presentar esdeveniments van presentar nivells de AgTF > p50 durant tot el seguiment. Els nivells basals d’AgFT van ser significativament superiors en els malalts que van presentar esdeveniments respecte als que no en van presentar (30,89 ± 43,33 pmol/L vs 16,71 ± 12,7 pmol/L, p = 0,048). La supervivència lliure d’esdeveniments va ser significativa-ment inferior en el grup d’AgFT > p50 (43,2 ± 18,6 % vs 87,7 ± 9,5 %, p = 0,01) amb un Ha-zard ratio de 5,43 (95 % CI [1,18-24,95], p = 0,02).

Conclusions: L’elevació dels nivells plasmàtics de l’Ag FT es un factor pronòstic desfavorable en els pacients amb un primer IAMEST i podria ajudar a predir el risc trombòtic en aquests pacients.


IMPACTE DEL CANGRELOR SOBRE LA REACTIVITAT PLAQUETAR EN MALALTS AMB CARDIOPATIA ISQUÈMICA, AMB O SENSE DIABETES MELLITUS

José Luis Ferreiro Gutiérrez; Masafumi Ueno; Rana Alissa; Kodlipet Dharmashankar; Davide Ca-podanno; Bhaloo Desai; Theodore Bass; Dominick Joseph Angiolillo. University of Florida College of Medicine, Jacksonville, Florida, USA.

Introducció: Els malalts amb diabetes mellitus (DM) tenen una elevada reactivitat plaquetar i pitjor resposta als inhibidors orals del receptor P2Y12 comparats amb els no diabètics (noDM). El cangrelor és un nou, potent i reversible inhibidor endovenós del receptor P2Y12.

Objectius: Avaluar els efectes de l’administració in vitro de cangrelor i comprobar si els efec-tes antiplaquetars són similars en DM i noDM.

Mètodes: La funció plaquetar es va avaluar en 80 pacients amb cardiopatia isquèmica rebent únicament àcid acetilsalicílic com antiagregant amb els tests: anàlisi de vasodilator-stimula-ted phosphoprotein (VASP) i agregometria amb múltiples electrodes (MEA) amb ADP com estímul. Les mostres s’avaluaren basalment i després d’incubació in vitro amb cangrelor (500 nM). Els resultats de VASP i MEA s’expressaren com P2Y12 reactivity index (PRI) i àrea sota la corba d’unitats arbitràries (AU*min), respectivament.

Resultats: No es van trobar diferències en PRI o AU*min en pacients amb (n = 40) o sense (n = 40) DM (PRI: 84,8 % [79,2-88,0] vs. 85,9 % [82,5-88,8]; AU*min: 650 [457-903] vs. 627 [440-793]; p no significatives). Es va observar una important reducció de PRI i AU*min en DM i noDM després de la incubació amb cangrelor (DM: 13,6 % [9,6-22,4] i 108 AU*min [70-153]; noDM: 11,9 % [7,9-23,8] i 101 AU*min [64-123]; p < 0,0001 per totes comparacions amb va-lors basals). A DM i noDM s’assolí un grau similar d’inhibició plaquetar, definida com diferèn-cia absoluta entre abans i després de la incubació.

Conclusions: Un bloqueig potent del receptor P2Y12 amb cangrelor assoleix una inhibició plaquetar similar en malalts amb i sense DM.


PRONÒSTIC INTRAHOSPITALARI I IMPORTÀNCIA DE LES COMPLICACIONS HEMORRÀGIQUES DELS PACIENTS SOTMESOS A ANGIOPLÀSTIA DE RESCAT. EXPERIÈNCIA EN UN HOSPITAL TERCIARI

Vanessa Martínez Garcia; Joel Salazar-Mendiguchía Garcia; Albert Ariza i Soler; Jose Carlos Sánchez Salado; Victoria Lorente Tordera; Joan Antoni Gomez Hospital; Àngel Cequier Fillat; Enric Esplugas Oliveras. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: L’angioplàstia de rescat (R-PCI) és el següent pas terapèutic en els pacients amb infart agut de miocardi i trombolisis fallida (TBL). No obstant, existeix poca informació en re-lació al pronòstic intrahospitalari.

Objectius: Analitzar el pronòstic intrahospitalari i risc de sagnat dels pacients sotmesos a R-PCI.

Mètodes: Mitjançant la revisió d’històries clíniques es recolliren les característiques bassals dels pacients, les dades referents a la TBL i a l’R-PCI. S’analitzà la incidència d’events hemorrà-gics i mortalitat durant l’ingrés.

Resultats:Des d’abril del 2000 fins al Juny del 2009 es realitzà R-PCI a 164 pacients. L’edat mitja fou de 57 anys i un 87 % eren homes. Un 12 % tenia insuficiència renal i un 9 % antece-dents de cardiopatia isquèmica prèvia. Un 44 % eren infarts anteriors i un 50 % inferiors. El trombolític utilitzat fou tecneplase (89 %), streptokinase (9 %) i rTPA (2 %). Els temps mitjos foren: inici símptomes-TBL 158 minuts, TBL-apertura d’artèria 275 minuts i temps total d’is-quèmia 431 minuts. L’accés radial s’utilitzà en un 13 %. Un 19 % presentà alguna complicació hemorràgica: 6 % sagnat relacionat amb la via d’accés vascular i 13 % en altres localitzacions. Un 36 % foren sagnats majors. La mortalitat dels pacients que presentà alguna complicació hemorràgica fou del 23 %, essent del 3’1 % en aquells que no varen sagnar (p < 0’001). La mortalitat intrahospitalària global fou del 7 %.

Conclusions: La incidència de complicacions hemorràgiques en els pacients sotmesos a R-PCI és elevada. La taxa de mortalitat en el grup de pacients amb sagnat intrahospitalari fou significativament superior respecte al grup de pacients que no va sagnar.


PARADOXAL MENOR ESTRATÈGIA INVASIVA EN PACIENTS DIABÈTICS AMB SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA MALGRAT UN PITJOR PERFIL DE RISC

Sandra Cabrera; Jordi Sans; Ramon de Castro; Jordi Mercè; Ana Bonet; Ingrid Colomer; Sergio Ro-jas; Mercè Camprubí; Alfredo Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

Antecedents: La malaltia cardiovascular és la principal causa de mortalitat en els pacients amb diabetes mellitus. En diversos registres s’ha descrit que els pacients diabètics són pitjor tractats que els no diabètics.

Objectius: Conèixer el perfil de risc, diferències en l’estratègia terapèutica i en la mortalitat hospitalària dels pacients diabètics amb síndrome coronària aguda (SCA) en comparació amb els no diabètics.

Mètodes: Inclosos tots els pacients ingressats en el nostre hospital per SCA durant l’any 2009 registrats a la base de dades RENACI de la Secció de Cardiopatia Isquèmica i Unitats Coronàri-es de la SEC.

Resultats: La mostra inclou 473 pacients (34,5 % diabètics). Entre els diabètics hi havia signi-ficativament una major proporció de dones (38 % vs 23 %), hipertensió arterial (80 % vs 60 %), dislipèmia (76 % vs 52 %), antecedents de cardiopatia isquèmica (35 % vs 21 %), d’insuficièn-cia cardíaca (10 %vs1 %) i d’insuficiència renal (14 % vs 7 %). Presentaven també major grave-tat al seu ingrés hospitalari avaluat amb l’escala Grace risk score (risc intermig-alt 69,9 % vs 54,2 %, p = 0,001). Respecte a l’estratègia terapèutica no hi havia diferències significatives en el tractament mèdic, excepte un menor ús d’inhibidors de glicoproteïna IIb-IIIa (7,4 % vs 15 %, p = 0,017). Se’ls va realitzar menys coronariografies (61 % vs 70 %, p = 0,001) i menor proporció de resvacularitzacions (43 % vs 59 %, p = 0,003). La mortalitat intrahospitalària va ser de 4,9 % en la població diabètica vs el 2,3 % entre els no diabètics (p = 0,13).

Conclusions: Els pacients diabètics tenen un pitjor perfil de risc que la població no diabètica, però són sotmesos amb menys freqüència a una estratègia invasiva.


FACTORS DIFERENCIASL TRACTAMENT I PRONÒSTIC DELS PACIENTS AMB UN PRIMER INFART: IAMEST VS IAMSEST. MORTALITAT A CINC ANYS

Cosme García-García; Isaac Subirana; Joan Sala; Jordi Bruguera; Vicente Valle; Gines Sanz; Mi-quel Fiol; Fernando Arós; Jaume Marrugat. Hospital del Mar, Barcelona. Hospital Josep Trueta, Girona. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. Hospital Clínic i Provincial, Barcelo-na. Hospital Son Dureta, Tarragona. Hospital de Txagorritxu, Vitoria. Institut Municipal Investiga-ció Mèdica, Barcelona.

Objectius: Descriure les diferències a les característiques, tractament i pronòstic intrahospi-talari i a llarg termini dels pacients amb un primer infart de miocardi en funció de la presència d’elevació de ST (IAMEST) o no (IAMSEST).

Mètodes: Entre 2001-2003, ingressaren consecutivament 2046 pacients amb un primer in-fart a sis hospitals, el registre RESCATE II. Es classifiquen en IAMEST o IAMSEST. S’analitza el pronòstic intrahospitalari i la mortalitat a cinc anys.

Resultats: El grup d’IAMSEST tenia major proporció de dones (25,4 % vs 19,2 %, P = 0,002), dislipemia (49,9 % vs 42,8 %, p = 0,004), hipertensió (60,8 % vs 47,5 %, p < 0,001) i diabetis (30,0 % vs 25,9 %, p = 0,054) que els IAMEST. Els IAMSEST van rebre durant l’ingrés més tracta-ment amb anti IIb/IIIa (32,7 % vs 22,1 %, p < 0,001) i estatines (76,6 % vs 71,1 %, p = 0,016), però menys IECA (55,1 % vs 65,3 %, p < 0,001). Els IAMSEST varen ser més revascularitzats percutàniament (34,6 % vs 21,7 %, p < 0,001) i per cirurgia (14,4 % vs 7,84 %). La mortalitat intrahospitalària fòu menor als IAMSEST que als IAMEST (2,57 % vs 4,94 %, p = 0,013). La mor-talitat a cinc anys va ser major a l’IAMSEST (18,0 %vs 11,8 %, p < 0,001) que als IAMEST. L’anà-lisi multivariat va confirmar major mortalitat a 5 anys dels pacients amb IAMSEST amb hazard ratio 1,36 (IC 95 %: 1,04-1,78, p = 0,023).

Conclusions: Els pacients amb primer IAM que es presenten amb IAMSEST són més grans, tenen més factors de risc i reben més procediments de revascularització que els IAMEST. Mal-grat que la mortalitat intrahospitalària es menor als IAMSEST, aquest pacients tenen una ma-jor mortalitat a 5 anys.


ANGIOPLÀSTIA PRIMÀRIA EN PACIENTS OCTOGENARIS EN EL NOSTRE MEDI. ANÀLISI DESCRIPTIVA D’UNA SÈRIE NO SELECCIONADA

Àngels Gonzàlez Guardia; Eduard Fernàndez Nofrerias; Xavier Carrillo Suàrez; Neus Salvatella Gi-ralt; Oriol Rodriguez Leor; Antoni Curós Abadal; Jordi Serra Flores; Fina Mauri Ferré; Antoni Bayés Genís. Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: L’angioplàstia primària (AP) és el tractament d’elecció en pacients amb infart agut de miocardi amb ascens d’ST (IAMST). L’edat avançada ha estat sistemàticament un cri-teri d’exclusió en els estudis en què es basa aquesta indicació, pel què existeixen poques da-des del tractament de l’IAMST amb AP en pacients octogenaris.

Objectius: Anàlisi descriptiva de tots els pacients consecutius octogenaris a qui es va realit-zar AP en el nostre centre.

Mètodes: Es van recollir de forma prospectiva de les variables clíniques, del procediment i l’evolució intrahospitalària dels pacients octogenaris tractats amb AP, i es van comparar amb la resta de pacients.

Resultats: Entre gener 2001 i febrer 2010 es van realitzar 823 AP, de les quals 72 (8,7 %) teni-en ≥ 80 anys (edat mitjana 83,3 ± 2 anys). En comparació amb la resta, en els pacients octo-genaris va destacar una alta proporció de dones (51,4 % vs 17,7 %, p < 0,0001), amb similar localització de l’IAMST però amb tendència a major incidència de xoc cardiogènic (12,5 % vs 6,7 %, p = 0,06). L’abordatge radial va ser la via d’elecció en la majoria dels pacients (88,9 % vs 89,1 p = ns) però amb major incidència de cross-over (9,7 % vs 3,6 %, p = 0,013). No es va tro-bar diferència significativa del temps porta-reperfusió (104 min vs 100 min, p = ns). La morta-litat intrahospitalària va ser del 11,1 % (vs 3,7 % en no octogenaris, p = 0,003).

Conclusions: En el nostre medi la població octogenària representa una proporció no me-nyspreable dels pacients sotmesos a AP. Aquest subgrup de pacients presenta una alta pre-valença de dones i major mortalitat hospitalària.


L’ATENCIÓ INTEGRADA EN CARDIOLOGIA MILLORA EL CONTROL I TRACTAMENT DELS PACIENTS AMB CARDIOPATIA ISQUÈMICA CRÒNICA

Joaquim Cevallos Morales (1); Carles Falces Salvador (1) (3); Rut Andrea Riba (1) (3); Cristina Vehí Gasol (1); Magda Heras Fortuny (1) (3); Laura Sanchis Ruiz (1); Marta Sorribes Capdevila (2) (3); David Font Ferrer (3); Manel Sabaté Tenas (1). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) CAP Sants, Institut Català de la Salut. (3) Grup Clínic de Cardiologia, Atenció Integrada en Salut, Barcelona, Esquerra.

Objectius: Avaluar l’impacte d’un programa d’integració entre Cardiologia i Atenció Primària sobre la pràctica clínica en els pacients amb cardiopatia isquèmica crònica. (CI).

Metodologia: Estudi analític observacional transversal de dues cohorts: atenció convencio-nal (AC) i atenció integrada (AI), que consulten al cardiòleg consecutivament per control crò-nic de CI des de gener 2008 fins desembre 2009 en 7 Centres d’Atenció Primària (CAP). L’aten-ció integrada (AI) consisteix en: cardiòleg hospitalari en cada CAP, història clínica informatitzada compartida, guies clíniques consensuades, sessions de consultoria i disponi-bilitat de consultes telefòniques o email. S’analitza tractament: antiagregació (AA), betablo-quejants (BB), inhibidors del sistema renina-angiotensina (ISRA) i estatines, documentació de funció ventricular (FE), control òptim del colesterol (LDL < 100) i tensió arterial (TA).

Resultats: S’analitzen 3194 consultes, 1128 (35 %) corresponen a CI (689 AI; 439 AC), que constitueix el motiu de consulta més freqüent, d’edat mitjana 71 ± 11. Els pacients de AI rebi-en major tractament amb AA (96,4 % vs 88,8 %), BB (81,7 % vs 55,8 %), ISRA (77,5 % vs 53,5 %), estatines (96,4 % vs 67,7 %) i major tractament «òptim» amb els quatre fàrmacs (60,9 % vs 24,8 %). Amb l’AI es van documentar més xifres de colesterol òptimes (72,4 % vs 22,6 %), ma-jor TA òptima (83,4 % vs 55,8 %) i més documentació de la FE (76,2 % vs 43,3 %). Totes les dife-rencies són significatives (p < 0,001).

Conclusions: La cardiopatia isquèmica és el principal motiu de control crònic en l’atenció ambulatòria de Cardiologia. La integració entre Cardiologia i Atenció Primària millora signifi-cativament el tractament i prevenció secundària de la cardiopatia isquèmica crònica en els paràmetres estudiats.


SALA A

Divendres 4 de juny

11:15-12:45

INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Moderadors

Dr. José González Costello Dr. Félix Pérez-Villa


RESULTATS DE LA TERÀPIA DE RESINCRONITzACIÓ CARDÍACA EN PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA SECUNDÀRIA A MIOCARDIOPATIA VALVULAR

Marta Farrero Torres; M. Ángeles Castel Lavilla; Carlos Plata Mosquera; José M. tolosana Viu; Félix Pérez-Villa; Antonio Berruezo Sánchez; Bàrbara Vidal Hagemeijer; Marta Sitges Carreño; Lluís Mont Girbau. Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barce-lona.

Introducció: Tot i que la Teràpia de Resincronització Cardíaca (TRC) és un tractament ben establert en els pacients amb insuficiència cardíaca, hi ha poques dades sobre els seus resul-tats en els pacients d’origen valvular. El nostre objectiu és analitzar l’efecte de la TRC en els pacients amb insuficiència cardíaca valvular.

Mètodes: Es va avaluar un registre prospectiu de 468 pacients tractats amb TRC amb un se-guiment de 12 ± 7 mesos. Els pacients amb insuficiència cardíaca d’origen valvular es van comparar amb aquells d’altres etiologies. (n = 413).

Resultats: El 87 % dels pacients valvulars van tenir al menys una intervenció sobre la vàlvula, ja fos reparació o substitució. La prevalença de fibril·lació auricular o arítmies ventriculars en el grup de valvulòpates va ser superior respecte als altres pacients (57 % vs. 29 % i 31 % vs 19 %; p < 0,0001) Als 6 i 12 mesos es va observar una millora significativa en la classe funcio-nal, el test de 6 minuts de la marxa, la qualitat de vida i el remodelat ventricular. Hi va haver una tendència a menor resposta (57 % vs. 82 %, p = 0,05) i major mortalitat cardiovascular (25 % vs. 15 %, p = 0,056) en el grup de valvulòpates, així com una taxa superior d’hemato-mes (13 % vs. 1 %; p < 0,0001) i endocarditis (8 % vs. 0 %; p < 0,0001).

Conclusions: Els pacients amb insuficiència cardíaca secundària a valvulopatia van mostrar una tendència a la menor resposta a la TRC i una major mortalitat que els pacients amb insu-ficiència cardíaca d’altres etiologies. Les complicacions en aquest col·lectiu s’ha de conside-rar abans de la implantació.


EFECTIVITAT D’UN PROGRAMA DE GESTIÓ REMOTA DE PACIENTS (MOTIVA-PHILIPS) EN UNA UNITAT D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA EN EL NOMBRE D’HOSPITALITzACIONS I DIES D’INGRÉS: ESTUDI CARME (CATALAN REMOTE MANAGEMENT EVALUATION)

M. Domingo; J. Lupón; B. González; E. Crespo; R. López; A. Ramos; A. Urrutia; C. Díez; J. Valenzuela (1). Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (1) Phi-lips HealthCare, Barcelona.

Antecedents: La Insuficiència Cardíaca (IC) s’associa a un nombre elevat d’hospitalitzacions. La telemedicina, l’interès per la qual creix progressivament, pot ser d’ajuda en reduir-lo.

Objectius: Avaluar l’efectivitat d’un Programa de Gestió Remota (PGR) de pacients en una Uni-tat específica multidisciplinària d’IC en el nombre d’hospitalitzacions i dies d’ingrés per IC.

Mètodes: Els pacients van ser aleatoritzats a dos grups: A) Sistema Motiva (Philips) sense aparells de medició (vídeos educatius, missatges, qüestionaris) B) Sistema Motiva + telemo-nitorització (pressió arterial, freqüència cardíaca, pes). Es van comparar les hospitalitzacions durant períodes de temps similars abans i després de la inclusió en el PGR.

Pacients: S’estudiaren 92 pacients (71 % homes; edat mitjana 66,3 ± 11,5 anys; el 71 % d’etio-logia isquèmica), 48 en el grup A i 44 en el grup B. La FEVI mitjana era 36,1 ± 13,9 %. Els paci-ents estaven en classe II (81,5 %) o III (18,5 %) de la NYHA. El seguiment clínic va ser de 12 mesos amb un PGR real de 11,8 mesos (RIQ 8,6-12).

Resultats: Les hospitalitzacions per IC van disminuir de 28 a 9 (67,8 %, p = 0,01). També el total de dies d’ingrés a l’hospital, de 259 a 69 (73,3 %, p = 0,036). No hi va haver diferències en la reducció de les hospitalitzacions entre els grups A (70 %) i B (66,6 %), però sí en el nombre de dies d’ingrés (53,8 % vs 83,9 %), tot i que sense significació estadística (p = 0,263).

Conclusions: Un PGR de pacients va reduir significativament el nombre d’hospitalitzacions i els dies d’ingrés per IC en pacients ja controlats en una unitat específica.


EVOLUCIÓ DE LA QUALITAT DE VIDA DURANT EL SEGUIMENT A LLARG TERMINI EN UNA UNITAT D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA MULTIDISCIPLINÀRIA

G. Bickham; J. Lupón; B. González; L. Cano; R. Cabanes; A. Urrutia; C. Díez; T. Pascual; S. Altimir. Unitat Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: La qualitat de vida (QdV) és important en pacients amb insuficiència cardíaca (IC). L’evolució de la QdV al llarg dels anys en aquests pacients ha estat poc estudiada.

Objectiu i mètodes: Avaluar l’evolució de la QdV en 5 anys de seguiment en pacients ambu-latoris atesos en una Unitat d’IC, utilitzant el Minnesota Living with Heart Failure Question-naire a la primera visita i a l’any, tres i cinc anys de seguiment.

Pacients: 949 P (71 % homes). Edat 69 anys [IQR 59-76]. Temps d’IC 12 mesos [IQR 2-48]. 55 % d’etiologia isquèmica. FE 30 % [IQR 23,5-39 %]. 55,3 % en classe II i 36,6 % III. Nombre de qües-tionaris: 949 primera visita, 682 a l’any, 258 als 3 anys i 208 als 5 anys.

Resultats: puntuacions: primera visita: 28 [IQR 16-43]; un any: 15 [IQR 8-27]; tres anys: 12 [IQR 7-23,25]; cinc anys: 10 [IQR 5-21]. Diferències estadísticament significatives entre les puntua-cions inicials i a l’any tant al comparar tota la població (p < 0,001) com en l’anàlisi per dades aparellades (682, p < 0,001). Entre l’any i els tres anys i entre els tres i els cinc anys diferències significatives només al comparar tota la població (p = 0,01 i p = 0,03). Els pacients que van ser èxits durant l’any següent a cada l’avaluació van obtenir sempre pitjors puntuacions.

Conclusions: milloria significativa de QdV durant el primer any de seguiment. Posteriorment discreta tendència cap a la milloria entre l’any, tres i cinc anys. Els pacients que van morir du-rant l’any següent van obtenir pitjors puntuacions en les quatre avaluacions.


COMPARACIÓ ENTRE L’ACLARIMENT DE CREATININA ESTIMAT AMB LES FÓRMULES DE COCkROFT I MDRD_4 EN PACIENTS AMBULATORIS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

E. Zamora; J. Lupón; A. Urrutia; B. González; G. Bickham; L. Cano; R. Cabanes; J. Ara. Unitat d’Insu-ficiència Cardíaca. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: Els pacients (P) amb insuficiència cardíaca (IC) que pateixen insuficiència renal tenen pitjor pronòstic. Fins i tot graus lleus de disfunció renal poden afectar-lo. Les fórmules de Cockroft i MDRD_4 han estat àmpliament utilitzades per avaluar la funció renal. Les com-paracions entre ambdues fórmules en P amb IC, incloent el seu valor pronòstic, són escasses.

Objectius: Avaluar la correlació entre els valors d’aclariment de creatinina (ACr) calculats amb les fórmules de Cockroft i MDRD_4 i el seu valor predictiu en el pronòstic de pacients ambulatoris amb IC.

Pacients: s’estudien 925 P (72 % homes, edat 69 anys [RIC 59-75,5], d’etiologia fonamental-ment isquèmica (56 %), FE 31 % [RIC 23,5-39 %]). El seguiment va ser de 1202 dies [RIC 627,5-2156,5]. S’analitzen 4 subgrups d’acord amb el seu ACr: (1) ≥ 90, (2) 89-60, (3) 59-30, and (4) < 30 ml/min/1,73m2.

Resultats: Els valors d’ArC calculats amb ambdues fórmules correlacionaren significativa-ment (p < 0,001), amb una «r» de 0,92. Els P foren classificats en els subgrups 1 a 4: 94-292-433-106 amb Cockroft i 92-382-373-78 amb MDRD_4. A les corbes de supervivència ambdu-es fórmules mostraren elevat valor pronòstic a llarg termini. No obstant, en P amb ACr ≥ 60 ml/min/1,73m2 la fórmula de Cockroft fou lleugerament superior en discriminar el pronòstic, especialment en el primer any de seguiment.

Conclusions: L’ACr calculat tant amb Cockroft com amb MDRD_4 va mostrar un alt valor pre-dictiu en el pronòstic a llarg termini en P amb IC. En graus lleus de disfunció renal la fórmula de Cockroft es mostrà discretament millor per discriminar el pronòstic.


TRASPLANTAMENT CARDÍAC AMB EMPELTS DE DONANTS DE 50 ANYS O MÉS. RESULTATS EN EL NOSTRE CENTRE

Felipe Bisbal van Vylen (1); Virgilio Martínez-Mateo (2); M. Ángeles Castel Lavilla (1); Félix Pérez-Villa (1); Isabel Vallejos Sepúlveda (1); Carlos Plata Mosquera (1); Carlos Tomás Querol (1); Eulàlia Roig Minguell (1). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) Servicio de Cardiologia, Hospital Virgen de la Salud de Toledo.

Objectius: S’han implementat noves estratègies per incrementar el nombre de donants d’empelts cardíacs, essent una d’elles la d’utilitzar empelts de donants de major edat. Es pre-senten els resultats de la utilització d’aquest tipus d’empelt en el nostre centre.

Mètodes: S’analitzà retrospectivament l’evolució de tots els pacients trasplantats en el nos-tre centre amb empelts de donants de ≥ 50 anys des de l’inici del programa el 1998 fins el novembre de 2009.

Resultats: Del total de trasplantaments cardíacs (n = 213), en 36 (16,9 %) es van utilitzar em-pelts de donants de ≥ 50 anys (grup I). El 50 % foren homes, essent l’edat mitja de 55,0 ± 3,87 (rang 50-64). L’edat mitja dels donants < 50 anys (n = 177) (Grup II) va ser de 30,13 ± 10,74 anys i el 80,8 % van ser homes. L’edat mitja dels receptors va ser de 56,47 ± 8,52 anys i 53,42 ± 11,24 anys respectivament (p = 0,47). La incidència de tabaquisme, dislipèmia i hi-pertensió arterial al grup I va ser significativament superior (p < 0,0001), sense diferències per sexe (p = 0,67). En aquest grup la malaltia vascular de l’empelt el primer any post-tras-plantament va ser significativament superior (21,1 % vs 8,59 %, p = 0,011). La mortalitat glo-bal fou del 24,4 % (n = 61), sense diferència entre ambdós grups [25 % (n = 9) vs 29,9 % (n = 52)] (p = 0,55).

Conclusions: Els donants d’empelts cardíacs de 50 o més anys són més freqüentment dones, i presenten major incidència de factors de risc cardiovascular i malaltia vascular de l’empelt el primer any post-trasplantament. La utilització d’aquests empelts no empitjora el pronòstic dels pacients trasplantats.


OBESITAT I PRONÒSTIC EN INSUFICIÈNCIA CARDÍACA: LA PARADOXA CONTINUA A LLARG TERMINI

E. Zamora; J. Lupón; A. Urrutia; B. González; L. Cano; R. Cabanes; G. Bickham; C. Diez; S. Altimir. Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: L’obesitat s’ha associat de forma paradoxal amb millor supervivència en paci-ents (P) amb insuficiència cardíaca (IC) a curt i mitjà termini. Es podria especular que amb se-guiments més llargs això s’invertiria i a llarg termini la seva supervivència seria similar o fins i tot pitjor que la dels P amb pes normal.

Objectius: Analitzar la relació entre l’índex de massa corporal (IMC) i la mortalitat a llarg ter-mini en pacients ambulatoris amb IC crònica.

Pacients i mètodes: S’avaluà l’IMC en la primera visita i la situació vital després d’un mínim de 5 anys (5-8,4 anys) en 504 P (73 % homes; edat 68 anys [RIC 58-74]), d’etiologia principal-ment isquèmica (59 %). La FE era 30 % [RIC 23-39,7 %]. Els P foren dividits en 4 grups segons l’IMC: baix pes (< 20,5 kg/m2), pes normal (20,5 a < 25,5 kg/m2), sobrepès (25,5 a < 30 kg/m2) i obesitat (≥ 30 kg/m2).

Resultats: La mortalitat als 5 anys va diferir significativament segons els grups (p = 0,001): baix pes 62,5 %; pes normal 46,8 %; sobrepès 42,5 %; i obesitat 33,7 %. Els P obesos tingueren menor mortalitat que aquells de pes normal al llarg dels 8 anys de seguiment (HRCox 0,81 [0,69-0,96], p = 0,014). Un cop ajustat per edat, sexe, etiologia, classe funcional, FE, HTA i dia-betis, l’obesitat va romandre com a predictor independent de menor mortalitat.

Conclusions: L’obesitat s’associà a menor mortalitat en un seguiment de 5-8,4 anys. Els nos-tres resultats col·laboren a confirmar la relació paradoxal, fins i tot a llarg termini, entre obesi-tat i pronòstic en pacients amb IC.


IMPACTE DE L’ATENCIÓ INTEGRADA EN CARDIOLOGIA SOBRE LA PRÀCTICA CLÍNICA EN ELS PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA CRÒNICA

Laura Sanchis Ruiz (1); Rut Andrea Riba (1) (3); Carles Falces Salvador (1) (3); Cristina Vehí Gasol (1); Magda Heras Fortuny (1) (3); Joaquim Cevallos Morales (1); Mariam de la Poza Abad (2); Josep Brugada Terradellas (1); Manel Sabaté Tenas (1) (3). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) CAP Carles Ribas, Institut Català de la Salut. (3) Grup Clínic de Cardiologia, Atenció Integrada en Salut, Barcelona, Esquerra.

Objectius: Avaluar l’impacte d’un programa d’integració entre Cardiologia i Atenció Primària sobre la pràctica clínica en els pacients amb insuficiència cardíaca crònica. (ICC).

Metodologia: Estudi analític observacional transversal de dues cohorts: atenció convencio-nal (AC) i atenció integrada (AI), que consulten al cardiòleg consecutivament per control de ICC des de gener 2008 fins desembre 2009 en 7 Centres d’Atenció Primària (CAP). La atenció integrada (AI) consisteix en un cardiòleg hospitalari per CAP, història clínica compartida, gui-es clíniques consensuades, sessions de consultoria i disponibilitat de consultes telefòniques o electròniques. S’analitza la realització d’ecocardiografia, tractament amb inhibidors del sis-tema renina-angiotensina (ISRA), betabloquejants (BB), avaluació de classe funcional (CF) i anticoagulació en cas de fibril·lació auricular (FA).

Resultats: De 3194 consultes, 302 (9,5 %) eren per ICC, amb edat 76 ± 10 anys. Amb l’AI, la ICC és un motiu de control més freqüent que amb l’AC (13,5 % vs 5,3 %). Els pacients reben més estudi ecocardiogràfic (98,2 % vs 90,4 %; p = 0,02), indicació d’ISRA (95,5 % vs 79,5 %; p < 0,001), BB (77,7 % vs 39,8 %; p < 0,001), combinat ISRA-BB (74,1 % vs 32,5 %; p < 0,001). La CF es documenta en 92 % vs 21 %. Amb l’AI, el control per IC amb FE deprimida vs preservada és major (62,3 % vs 50,6 % p = 0,004), amb elevada prevalença de FA (64,6 % vs 49,4 %) i, en aquests casos, tendència a més anticoagulació (93,7 % vs 85,4 %; p = 0,08).

Conclusions: L’AI augmenta els casos que es controlen per ICC. L’AI millora l’estudi del paci-ent amb ecocardiografia i valoració funcional, el tractament mèdic amb ISRA i BB i l’anticoa-gulació en els casos indicats.


EXPERIÈNCIA INICIAL D’UNA CONSULTA D’ALTA RESOLUCIÓ PEL DIAGNÒSTIC DE LA INSUFICIÈNCIA CARDÍACA EN PACIENTS AMBULATORIS

Rut Andrea Riba (1); Carles Falces Salvador (1); Bàrbara Vidal Hagemeijer (1); Silvia Poyatos Man-rubia (1); Manuel Morales Ruiz (2); Laura Sanchis Ruiz (1); Magda Heras Fortuny (1); Manel Sabate Tenas (1); Josep Brugada Terradellas (1). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospi-tal Clínic, Universitat de Barcelona. (2) Servei de Bioquímica i Genètica Molecular, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona.

Introducció: Requerim nous models assistencials d’atenció ambulatòria cardiològica per di-agnosticar ràpida i eficaçment la insuficiència cardíaca (IC). Existeix una elevada prevalença d’IC amb fracció d’ejecció preservada (ICFEP) actualment infradiagnosticada.

Objectius: Avaluar la implementació d’una consulta d’alta resolució pel diagnòstic d’IC am-bulatòria (CAR-IC) en un hospital universitari. Valorar l’aplicabilitat de les guies ESC diagnòsti-ques d’ICFEP (GESCIC).

Metodologia: S’estudien pacients ambulatoris derivats a la CAR-IC per IC inicial. Visita d’acte únic: anamnesi, exploració, analítica, BNP, radiografia tòrax, electrocardiograma i ecocardio-grafia. Aplicant les GESCIC, s’estableix diagnòstic –ICFEP, IC fracció d’ejecció reduïda (ICFED) o no IC (no-IC)– i s’indica tractament.

Resultats: Durant el primer any s’avaluen 65 pacients a CAR-IC, d’edat mitjana 74 ± 11 anys, amb 47 (72 %) dones i alt percentatge d’hipertensos 54 (83 %). El patró diastòlic ecocardio-gràfic fou: normal 2 (3 %), alteració relaxació: 35 (54 %), pseudonormal: 20 (31 %) i restrictiu: 8 (12 %). I el diagnòstic final: 33 (51 %) ICFEP, 14 (21 %) ICFED i 18 (28 %) no-IC. Dels pacients amb patró diastòlic tipus-1, 19 (54 %) tenien IC; mentre que dels de tipus-2 i tipus-3 el 100 % es van diagnosticar d’IC, amb 15 (75 %) d’ICFEP en el tipus-2 i 4 (50 %) en el tipus-3. El valor del BNP (pg/mL) fou 37,18 ± 4,79 en els no-IC; 133,42 ± 19,55 en els ICFEP; i 493,00 ± 218,91 en els ICFED amb p < 0,05 si comparem els que tenen IC front els que no.

Conclusions: És factible implementar una CAR-IC per pacients ambulatoris en un hospital universitari. Les GESCIC són aplicables en aquest context i permeten estudiar la ICFEP a la nostra població.


ELS NIVELLS CIRCULANTS DEL TELOPÈPTID C-TERMINAL DEL COL·LÀGEN TIPUS I INCREMENTEN EN PACIENTS AMB INSUFICIÈNCIA CARDÍACA MÉS AVANÇADA

Montserrat Batlle Perales (1); Félix Pérez-Villa (1); M. Àngels Castel Lavilla (1); Vanesa Hervàs (1); Silvia Vidorreta Gracia(1); Josep Ramírez Ruz (2); Begoña Campos (3); Carlos Plata Mosquera (1); Alessandro Sionis Green (1); Eulàlia Roig Minguell (1). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) Centre de Diagnòstic Biomèdic, Hospital Clí-nic, Universitat de Barcelona. (3) Departament de Salut Pública, Universitat de Barcelona.

En pacients amb Insuficiència Cardíaca (IC) tenen lloc dilatació i fibrosi cardíaques. La síntesi i la degradació de col·làgens tipus I i III i són claus en el manteniment de la geometria ventricu-lar.

Mètodes: En 35 pacients amb IC de classes II ó III de la NYHA, es va realitzar un test de 6 mi-nuts i es van analitzar els nivells circulants de BNP, PCR i ICTP (telopèptid C-terminal del col-làgen tipus I).

Resultats: La fracció d’ejecció (FE) dels pacients va ser de 28 ± 7 %, el DTD i el DTS van ser de 68,8 ± 13 i 50,8 ± 24 mm. Els pacients amb NYHA classe funcional III presentaven nivells més elevats de BNP i de ICTP comparat amb els pacients amb NYHA classe II (BNP: 302,3 ± 69 pg/ml classe III, n = 5 versus 188,4 ± 39,7 pg/ml classe II, n = 28, *p = 0,039 i ICTP: 8,75 ± 0,9 µg/l classe III, n = 4 versus 5,79 ± 0,37 µg/l classe II, n = 26, **p = 0,009).

Hi va haver una tendència a menys recorregut en pacients amb NYHA classe III, 290 ± 5m, n = 5, comparat en pacients amb NYHA classe II, 410 ± 1,7m, n = 27.

Conclusions: 1/ En un grup de pacients amb IC més avançada (de classe III, amb menys re-corregut en el test de 6 minuts i amb nivells circulants de BNP més alts), els nivells de ICTP circulants són més elevats que en el grup de classe II. 2/ Aquesta elevació indica una major degradació de fibres de col·làgen I en aquests cors que segurament es correlaciona amb un increment de la dilatació ventricular.


SALA B

Divendres 4 de juny

11:15-12:45

INTERVENCIONISME CORONÀRI

Moderadors

Dr. Joan BassaganyasDr. José A. Gómez Hospital


RESULTATS A 6 MESOS DE L’UTILITzACIÓ DEL BALÓ FARMACOACTIU (PACLITAXEL) EN EL TRACTAMENT DE LA RESTENOSI INTRASTENT I LA MALATIA DE PETIT VAS: REGISTRE MULTICÉNTRIC ESPANYOL

Beatriz Vaquerizo (1); Antonio Serra (1); Fautino Miranda-Guardiola (1); Joan Antoni Gómez-Hos-pital (2); Àngel Cequier (2); Eduard Fernández (3); Oriol Rodríguez (3); Josepa Mauri (3); Andrés Iñiguez (4); José Ramón Rumoroso (5); Rafael García-Borbolla (6); Antonio Martínez (7); Francisco Bossa (8); Raul Moreno (9); Eduardo Pinar (10); Mariano Valdés (10). (1) Hospital del Mar, Barcelo-na. (2) Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat. (3) Hospital Universitari Ger-mans Trías i Pujol, Badalona. (4) Hospital Meixeiro, Vigo. (5) Hospital de Galdakao. (6) Hospital de Jerez. (7) Hospital General de Castellón. (8) Hospital Universitario de Canarias, Tenerife.

Introducció: L’intervencionisme coronari de la restenosi intrastent (RIS) i de la malatia de pe-tit vas s’ha associat a un elevat risc de restenosis i/o trombosi de l’stent.

Objectius: Avaluar l’eficàcia d’un baló farmacoactiu (BF) de paclitaxel en aquestes situacions en que la implantació d’un stent s’ha vist associada a un elevat risc de restenosi i/o trombosi.

Mètodes: Registre prospectiu i multicèntric que inclou 225 pacients i 230 lesions tractades mitjançant el BF, recobert de paclitaxel (3,0 µg/m2). Les indicacions van ser: RIS 50 % (45 % SF), lesions en vasos petits (≤ 2,5 mm) 50 %. En tots els casos, després d’una òptima pre-dila-tació amb un baló convencional, s’utilitzava el BF amb un temps d’inflat mínim de 60 segons. Seguiment angiogràfic en el 30 %.

Resultats: L’edat va ser 67 ± 9,5 anys, 28,4 % eren diabètics, 63,5 % tenien una angioplàstia prèvia, 36,5 % tenien lesions de bifurcació i 17,5 % malaltia de 3 vasos. La longitud i diàmetre del BF van ser: 21 ± 5mm i 2,71 ± 0,5 mm. La durada i pressió màxima d’inflat del baló van ser: 12 ± 4 mm Hg i 118 ± 36 seg. En 10 % de les lesions després del BF es va implantar un stent nu per estenosi residual o dissecció major. Amb seguiment de 6,2 ± 1,2 mesos s’ha descrit un 10,5 % de MACE (1,6 % infart, 2,4 % mort cardíaca, 8,2 % TLR). La tasa de trombosi va ser del 0,8 %.

Conclusions: La utilització d’aquest nou BF en el tractament de la RIS i la malaltia de petit vas proporciona molt bons resultats a curt i mig termini amb tases de TLR d’un sol digit.


L’ÈXIT ANGIOGRÀFIC ES RELACIONA AMB L’ABSÈNCIA DE MATERIAL FIBRINOHEMÀTIC EN EL TROMBUS ASPIRAT EN L’ANGIOPLÀSTIA PRIMÀRIA I DE RESCAT

Fernández Salinas Francisco; José González-Costello; Joan Antoni Gómez Hospital; Roger Llatjós; Àngel Cequier Fillat; Jaume Maristany Daunert; Francisco Jara; Kristian Rivera; Enric Esplugas. Unitat de Hemodinàmica Cardíaca, Servei de Cardiologia, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: L’aspiració sistemàtica de trombus ha esdevingut una pràctica rutinària en l’an-gioplàstia primària.

Objectius: Així com és conegut que la trombectomia en els pacients (pts) amb IAM amb ele-vació del ST (IAMEST) durant l’intervencionisme coronari percutani primari (ICPp) i de rescat (ICPr) és beneficiosa, és poc conegut si l’anàlisi histopatològica del material aspirat es relacio-na amb el resultat angiogràfic. Ens proposem evaluar aquesta relació.

Material i mètodes: Estudi prospectiu (octubre 2006-novembre 2009) incloent 1100 pts consecutius amb IAMEST admesos en el nostre centre i que van ser tractats amb ICPp o ICPr. En 446 pts es va a realitzar aspiració de trombus. El material aspirat es va classificar segons: 1) Quantitat: pobre, suficient o abundant; 2) tipus de material: fibrinohemàtic ± trombus (FH) o únicament trombus (TB); 3) Edat del trombus (quan era present): fresc (< 1 dia), o antic (> 1 dia). Es van registrar variables clíniques i angiogràfiques basals, el resultat angiogràfic, el per-centatge de resolució del ST i l’evolució intrahospitalària. L’èxit angiogràfic es va definir com una estenosi residual < 20 % i flux TIMI 3.

Resultats: Característiques dels 446 pts: 1)Edat mitjana: 60,3 ± 12,5 anys; 2)Sexe masculí: 74,7 %; 3)Diabètics: 21 %; 4)Temps mitjà d’isquèmia: 240 min. 5) ICPp: 82 %. El patòleg va po-der analitzar material de 382 pts. Característiques del material aspirat: 1) Quantitat de materi-al: pobre 41 %; suficient 36 %; abundant 23 %. 2) Tipus de material: FH 61 %, TB 39 %. 3)Pre-sència de trombus: 53 %. 4)Edat del trombus: Fresc 71 %, Antic 29 %. L’anàlisi estadística va mostrar que l’èxit angiogràfic es va presentar en el 89 % dels pts amb material FH i 96 % amb material TB (p = 0,014).

Conclusions: L’absència de material fibrinohemàtic en el material aspirat durant l’ICPp i l’ICPr es correlaciona significativament amb l’èxit angiogràfic. Aquesta dada podria tenir implicaci-ons en el tractament antitirombòtic d’aquests pacients.


TRACTAMENT AMB BALÓ ALLIBERADOR DE PACLITAXEL EN LA REESTENOSI INTRASTENT DE STENTS FARMACOACTIUS. RESULTAT D’UN REGISTRE PROSPECTIU MULTICÈNTRIC

Xavier Carrillo Suárez; Oriol Rodríguez Leor; Eduard Fernàndez Nofrerias; Alessandro Aprile (1); Neus Salvatella Giralt; Giuseppe Sangiorgi (2); Josepa Mauri Ferré; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (1) Ospedali Riuniti di Bergamo, Bergamo. (2) Uni-versità degli Studi Tor Vergata, Roma.

El tractament percutani de la restenosi intrastent (RIS) de stents farmacoactius (SFA) presenta una taxa d’esdeveniments cardiovasculars en el seguiment entre 25 i 40 %. No disposem de dades de l’ús del baló alliberador de paclitaxel (BAP) en el tractament de la RIS d’SFA.

Mètodes: Registre prospectiu multicèntric del tractament amb BAP (DIOR®, Eurocor) en RIS de SFA. L’objectiu primari fou la pèrdua luminal en el seguiment angiogràfic a 6 mesos. Els objectius secundaris van ser la incidència d’esdeveniments cardiovasculars majors (ECAM: mort, reinfart no fatal, revascularització) i de RIS binària als 12 mesos.

Resultats: Entre 08/2007 i 08/2008 es van incloure 63 pacients (67 lesions). El patró de RIS fou difusa en el 61,2 %, amb un 41,2 % de pacients diabètics. El diàmetre de referència pre-proce-diment va ser de 2,68 ± 0,47 mm; la longitud de la lesió 12,51 ± 6,6 mm; el diàmetre luminal mínim 0,93 ± 0,47 mm. El diàmetre luminal post-procediment va ser de 2,49 ± 0,53 mm, amb un guany de 1,55 mm. La pèrdua tardana en el control angiogràfic als 6 mesos va ser de 0,56 mm. La incidència acumulada d’ECAM als 12 mesos va ser del 22,2 % (infart 6,3 %, revascula-rització 23,9 %, mort 0 %), amb una incidència de trombosi subaguda del 1,5 %.

Conclusions: El tractament amb BAP de la RIS de SFA és un procediment segur, amb una efi-càcia acceptable a 12 mesos. El BAP constitueix una alternativa al tractament convencional de la RIS de SFA.


STENT DE EVEROLIMUS EN EL TRACTAMENT DE LA RESTENOSIS INTRASTENT: SEGUIMENT ANGIOGRÀFIC I CLÍNIC A 9 – 12 MESOS

Bernat Serra; Gerard Martí; Bruno García; Neus Bellera; Imanol Otaegui; Vicens Serra; Enric Do-mingo; Joan Àngel; David Garcia-Dorado. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Àrea del Cor, Bar-celona.

Introducció: El tractament percutani de la restenosis intrastent (RIS) amb stents farmacoac-tius amb rapamicina o paclitaxel mostra resultats clínics bons. Existeix poca informació dis-ponible amb l’ús d’stents de everolimus en aquest tipus de lesions.

Objectius: Seguiment angiogràfic i clínic als 9-12 mesos de pacients consecutius no selecci-onats tractats amb stent d’everolimus en lesions per RIS.

Mètodes: Seguiment clínic i angiografic als 9-12 m de 44 pacients (45 lesions) tractats amb stent d’everolimus per restenosis intrastent.

Resultats: 39 pacients (40 lesions) han completat el seguiment clínic i angiogràfic. Caracte-rístiques basals: Edat m 63,18, Dones 18,5 %, DM 31,5 %. Malaltia multivas (44,73 %). Tipus stent restenosat DES 34,2 %, Lesió en bifurcació 39,5 %, Localització: TC 3 p, DA 19 p, Dx 1 p, CX 5 p, CD 10 p. Tipus de restenosis (Mehran): I (13p), II (4p), III (14 p), IV (7 p). Longitud m d’stent per lesió 28,6 mm amb 1,31 stents per lesió. Als 9 -12 m 5 pacients (13,15 %) han pre-sentat restenosis binària > 50 %. 2 p. restenosats han requerit cirurgia coronària, 1 p. s’ha tractat medicament i 2p. han estat sotmesos a nova angioplàstia. No hem registrat cap trom-bosis intrastent.

Conclusions: En aquesta sèrie d’alt risc de restenosis l’stent d’everolimus ofereix resultats comparables als previament reportats amb stents farmacoactius de primera generació.


RESULTATS A MIG TERMINI DE LA MODIFICACIÓ AGRESSIVA DE LA PLACA AMB BALÓ DE TALL EN LESIONS MODERADAMENTE CALCIFICADES I ROTABLATOR EN LESIONS SEVERAMENT CALCIFICADES, ABANS DE L’IMPLANT D’STENT FARMACOACTIU

Beatriz Vaquerizo; Antoni Serra; Faustino Miranda; Guillermo Delgado; Andrés Puentes; Jordi Bru-guera. Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: En l’era dels stents farmacoactius (SF), no tenim informació sobre l’eficàcia del baló de tall (BT) en lesions moderadament calcificades i tenim escassa evidència de l’eficàcia de l’aterectomia rotacional (AR) en lesions severament calcificades.

Objectius: Desciure el nostre protocol de selecció de pacients per BT i AR en lesions calcifica-des abans de l’implant d’un SF i mostrar els nostres resultats a mig termini.

Mètodes: Estudi prospectiu que inclou 145 pacients amb 164 lesions tractades mitjançant BT i/o AR previ a la implantació d’un SF. Al nostre centre és segueix un protocol de sel·lecció de pacients i maneig uniforme en aquest tipus de lesions.

Resultats: L’edat va ser 68,7 ± 10,1 anys, 47 % eren diabètics, 39 % tenien malaltia de 3 vasos. 95 % eren lesions tipus B2/C (classificació AHA) i 100 % eren lesions moderada/severament calcificades. El BT sol, es va utilitzar en el 57 % i l’AR sola o seguida de BT en el 43 %. En tots els casos es va implantar un SF. No hi va haver cap implant d’stent fallit. El MACE als 15 ± 11 me-sos, va ser de 9,6 % (3,4 % mort cardíaca, 2,3 % infart de miocardi i només 3,4 % TLR). La inci-dència de trombosi de l’stent global (definitiva, probable, possible) fou del 2,1 %.

Conclusions: La modificació de la placa, utilitzant una selecció acurada dels pacients i apli-cant un protocol d’actuació uniforme, amb us de BT en lesions moderament calcificades i l’AR en lesions severament calcificades abans de l’implant d’un SF, sembla que ofereix molt bons resultats a curt i mig termini.


DANY MIOCÀRDIC DESPRÉS DE L’INTERVENCIONISME CORONARI PERCUTANI DE LES OCLUSIONS CORONÀRIES CRÒNIQUES. COMPARACIÓ AMB PROCEDIMENTS CONVENCIONALS

Luis Teruel; Kristian Rivera; Joan Antoni Gómez-Hospital; Gerard Roura; Jaume Maristany; Paco Jara; Francisco Fernández; Enric Esplugas; Àngel Cequier. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hos-pitalet de Llobregat.

Introducció: L’intervencionisme coronari percutani (ICP) de les oclusions coronàries cròni-ques (CTO) inclou procediments complexes amb tècniques agressives.

Objectius: L’objectiu del nostre estudi fou avaluar la incidència d’infart postprocediment (IP) durant l’ICP de les CTO, comparat amb l‘ICP de lesions convencionals.

Mètodes: S’han registrat prospectivament tots els casos d’ICP de CTO des de Desembre del 2007. S’ha mesurat el valor de troponina I i de Creatin-Kinasa mb (CKmb) de forma basal, a les 12 i 24 hores. S’ha comparat la incidència d’IP per troponina y CKmb (> 3x límit detecció) amb una sèrie prèvia de 757 pacients amb ICP de lesions convencionals.

Resultats:S’han realitzat 122 procediments d’ICP de CTO amb una edat de 64 ± 11 anys, 82 % homes, 39 % diabètics, 70 % angina estable, 14 procediments per via retrògrada i quatre amb dispositiu Crosser.La taxa d’èxit fou del 86,7 %.S’ha detectat IP per troponina en el 21,3 % de la sèrie CTO i en el 22,9 % de la sèrie convencional (p = 0,9), mentre que l’IP per CKmb ha estat del 5,7 % i 6,1 % respectivament (p = 0,9).En la via retrògrada l’IP s’ha detectat en 64,3 % per troponina i en 7,1 % per CKmb; i en els pacients tractats amb el Crosser del 75 % i 50 % respectivament.Si analitzem únicament els pacients per via anterògrada habitual la incidèn-cia de IP fou inferior (13,5 % DMM i 3,8 % IAM, p = 0,45).

Conclusions: La incidència dany miocàrdic durant la ICP de les CTO és similar a la observada en procediments de ICP convencionals.Els procediments per via retrògrada i amb el disposi-tiu Crosser produeixen més dany miocàrdic postprocediment que la via anterògrada.


LA TÈCNICA DE SzABO, NO ES UNA TÈCNICA ACURADA PER L’IMPLANT DE L’STENT EN LESIONS OSTIALS: BASAT EN RESULTATS ANGIOGRÀFICS, D’IVUS I ESTUDI DE «3D-BENCH TESTING»

Beatriz Vaquerizo (1); Antonio Serra (1); Faustino Miranda (1); John Ormiston (2); Bruce Webber (2); Guillermo Delgado (1); Jordi Bruguera (1). (1) Hospital del Mar, Barcelona. (2) Mercy Angio-graphy Unit (Auckland Heart Group), Auckland, New Zealand.

Introducció: S’ha publicat que la tècnica de Szabo(TS) podria ser una bona tècnica per l’im-plant de l’stent en lesions ostials, de forma acurada.

Objectius: Descrivim els nostres resultats inicials utilitzant la TS, proporcionant imatges sor-prenents d’IVUS i tests in-vitro en 3 dimensions.

Mètodes: Registre prospectiu de 25 pacients amb lesions ostials significatives tractades mit-jançant TS. En l’estudi in vitro els stents es despleguen en plataformes de silicona. Cada pas de la tècnica es registra mitjançant angiografia tradicional i es realitzen múltiples fotos mit-jançant micro-tomografia computeritzada.

Resultats: 37 % eren diabètics i 37 % tenien malaltia de 3 vasos. 83 % eren lesions de la des-cendent anterior. DES en el 91 %. Amb un 82 % de seguiment angiogràfic als 7,1 ± 1,4 mesos, es va objectivar 1 cas de restenosis. Als 18 ± 4,2 mesos MACE va ser 13 % (1 mort cardíac, 1 TLR, 1 infart). 4 IVUS van confirmar que l’ostium es cobria completament, però amb l’stent protuïnt a la branca principal uns 3-4mm. L’estudi in vitro va mostrar que l’stent protuïa de forma significativa en la branca principal i que l’última cel·la del stent, la cual s’utilitza d’ancla, patia una deformació significativa.

Conclusions: Basat en el resultats clínics, podem dir que la TS sembla ser segura amb accep-tables resultat a mig termini. Però, amb els estudis in-vitro i d’IVUS, no podem dir que amb aquesta tècnica l’stent s’implanta a l’ostium del vas a tractar de forma totalment acurada i aparentment l’ultima cel·la de l’stent sofreix cert grau de deformació.


CATETERISME CARDÍAC DIAGNÒSTIC VIA RADIAL. DESCRIPCIÓ DE LES CAUSES DE CROSS-OVER EN UNA SÈRIE DE 7964 PROCEDIMENTS CONSECUTIUS

Eduard Fernandez-Nofrerias; Neus Salvatella Giralt; Xavier Aparicio Ortiz; Àngels Gonzalez Guar-dia; Rayyan Hemetsberger; Oriol Rodriguez-Leor; Josepa Mauri Ferré; Antoni Bayés Genís. Hospi-tal Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: L’accés transradial (ATR) en el cateterisme cardíac presenta menys complicaci-ons vasculars que el transfemoral. L’ATR requereix una corba d’aprenentatge i en alguns ca-sos, un cross-over o canvi de via d’accés (CVA) generalment per problemes específics de l’ATR. Al 2002 es va iniciar un programa de ATR al nostre hospital.

Objectius: Analitzar les causes CVA en procediments diagnòstics realitzats per ATR.

Mètodes: Es van recollir de forma prospectiva les dades demogràfiques, clíniques i del pro-cediment de tots els pacients consecutius. Es van revisar tots els procediments diagnòstics electius realitzats per ATR, valorant la freqüència anual de CVA i analitzant-ne les causes.

Resultats: Entre 01/2002 i 06/2009 es realitzaren 8729 cateterismes diagnòstics per ATR (77,3 % del total), dels quals 7964 procediments electius (mostra final), amb CVA en 443 paci-ents (5,6 %). Las causes de CVA van ser: punció fallida 207 (46,7 %), tortuositat braquicefàlia 107 (24,2 %), loop radiohumeral 42 (9,5 %), oclusió/estenosi vascular 33 (7,5 %), espasme ra-dial 33 (7,5 %). La distribució anual de CVA va ser: 9,1 % al 2002, 9 % al 2003, 5,8 % al 2004, 4,6 % al 2005, 4,8 % al 2006, 5 % al 2007, 5,2 % al 2008 i 4 % al 2009. El percentatge anual de cateterismes diagnòstics realitzats per ATR va ser 43,6 %, 77,8 %, 89,7 %, 88,1 %, 91,7 %, 95,9 %, 96 % i 96,7 % respectivament.

Conclusions: En un centre amb experiència en ATR, la necessitat de CVA va ser baixa i va dis-minuir a mesura que augmentà l’ús de l’ATR. Les causes principals de CVA van ser la fallida de punció i la tortuositat braquicefàlia.


CARACTERITzACIÓ AUTOMÀTICA DE LA PLACA MITJANÇANT L’ANÀLISI DE L’ESPECTRE DE RADIOFREQÜÈNCIA EN ESTUDIS D’ECOGRAFIA INTRACORONÀRIA: RESULTAT DE LA FUSIÓ DE DADES INVIVO I EXVIVO

Oriol Rodríguez Leor; Rayyan Hemetsberger; Francesco Ciompi; Eduard Fernàndez Nofrerias; Án-gel Serrano Vida; Mariana Bernet; Petia Radeva; Josepa Mauri Ferre; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

L’anàlisi de l’espectre de radiofreqüencia (RF) de la senyal d’EIC a 30 MHz s’ha emprat per classificar els components de la placa, validada en models experimentals exvivo. Aquesta va-lidació té la limitació de que les condicions dels models exvivo no són les mateixes que invi-vo.

Objectius: Describim la validació d’un nou algoritme de classificació de la placa, basat en la combinació de dades de l’espectre de RF d’EIC a 40 MHz obtingudes en un model exvivo amb dades obtingudes invivo.

Mètodes: Es va dissenyar un model experimental per realitzar EIC en coronàries humanes exvivo. Es van estudiar 10 coronàries obtingudes de necropsies, amb 56 plaques aptes per l’estudi, en les que es va realitzar anàlisis histopatològic a partir del que es va caracteritzar la placa en les imatges d’EIC.

Posteriorment, a partir d’estudis d’EIC realitzats invivo, es van seleccionar 66 plaques que es van caracteritzar de forma manual, segons l’aspecte de l’espectre de grisos, per 2 cardiòlegs.

Combinant la informació exvivo i invivo es va entrenar un algoritme de classificació, validat mitjançant leave-one-patient-out cross validation.

Resultats: La classificació d’aquest algoritme va mostrar una precisió del 91 % per diferenciar plaques de tipus fibrós, lipídic o calcificat (histologia com referència) i es va obtenir una millo-ria del 13 % en la precisió al caracteritzar les imatges in vivo, comparat amb l’algoritme entre-nat únicament amb la informació exvivo.

Conclusions: L’algoritme de classificació obtingut a partir de la combinació de dades exvivo i invivo va millorar la precisió de la caracterització automàtica de la placa.


PÒSTERS ORALS MODERATS


HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA)

Dijous 3 de juny

10:30-11:15

CARDIOPATIA ISQUÈMICA

Moderadora

Dra. Mercè Camprubi


PREDICTORS DE COMPLICACIONS HEMORRÀGIQUES EN PACIENTS INGRESSATS PER SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA

Albert Ariza Solé; Victòria Lorente Tordera; José Carlos Sánchez Salado; Vanessa Martínez Garcia; Joel Salazar-Mendiguchía y García; Joan Antoni Gómez Hospital; Jaume Maristany Daunert; Ja-ver Berdejo Gago; Enric Esplugas Oliveras. Unitat Coronària, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: El tractament actual redueix el risc de complicacions isquèmiques en la síndro-me coronària aguda (SCA), però amb un increment de complicacions hemorràgiques, tenint aquest fet un clar impacte pronòstic negatiu.

Objectius: Documentar les complicacions hemorràgiques dels pacients amb SCA a la nostra Unitat Coronària (UCC) i registrar-ne els possibles factors predictors.

Mètodes: D’1 Octubre 2009 a 12 Març 2010 ingressaren 340 pacients amb SCA a la nostra UCC (81 % SCAEST, 19 % SCASEST).

Resultats: Edat mitjana: 60,8 anys. 79,1 % homes i 30,3 % diabètics. Dels pacients amb SCA-EST, 79,5 % es sotmeteren a ICP primari i un 6 % a ICP de rescat (fibrinolisi prèvia a altres cen-tres). Coronariografia durant l’ingrés al 97,1 % (59,1 % radial, 40,9 % femoral). Tractaments antitrombòtics administrats: 98,2 % AAS i clopidogrel; 61,5 % heparina no fraccionada; 38,5 % enoxaparina; 20 % bivalirudina; 16,8 % abciximab i 6,8 % tirofiban. Mitjana de tractaments antitrombòtics per pacient: 3,41. Durant l’ingrés, 27 pacients (7,9 %) presentaren complicaci-ons hemorràgiques: 23 mínimes, 3 menors i 1 major (classificació TIMI). Localització del sag-nat: accés coronariografia (51,9 %); hematúria (37 %); digestiva (7,4 %) i respiratòria (3,7 %). Mortalitat global intrahospitalària: 2,1 %. Predictors independents de complicacions hemor-ràgiques: hemorràgia prèvia, AVC previ, edat, nº fàrmacs antitrombòtics utilitzats, accés fe-moral, tractament amb abciximab i durada del tractament amb enoxaparina. Les hemorràgi-es no es van relacionar amb un increment de la mortalitat.

Conclusions: Els pacients d’aquesta sèrie tenen una baixa taxa de mortalitat i complicacions hemorràgiques. Els predictors d’hemorràgia foren hemorràgia prèvia, AVC previ, edat, núme-ro de fàrmacs antitrombòtics, accés femoral, tractament amb abciximab i durada del tracta-ment amb enoxaparina


HA CANVIAT LA PREVALENÇA DE COMPLICACIONS HEMORRÀGIQUES EN LA SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA AMB L’ESTRATÈGIA TERAPÈUTICA ACTUAL?

Sandra Cabrera; Jordi Sans; Mercè Camprubí; Ramón de Castro; Jordi Mercè; Pilar Valdovinos; Est-her Sanz; Maria Garcia; Alfredo Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

Antecedents: L’hemorràgia és una de les complicacions més freqüent en la síndrome coro-nària aguda (SCA) i temuda per les seves implicacions pronòstiques.

Objectius: Conèixer el perfil de risc i prevalença d’hemorràgies dels pacients amb SCA sota l’actual estratègia terapèutica en comparació amb registres previs.

Mètodes: Inclosos tots els pacients ingressats en el nostre hospital per SCA durant l’any 2009 registrats a la base de dades RENACI de la Secció de Cardiopatía Isquèmica i Unitats Coronari-es de la SEC.

Resultats: La mostra inclou 473 pacients: 28 % dones, 31 % amb edat ≥ 75 anys, 5 % amb pes ≤ 60 kg i 29 % amb filtrat glomerular < 60ml/min/1,73m2. Pel que fa a l’estratègia terapèutica el 93 % va rebre tractament amb AAS, 90 % clopidogrel (dels quals 76 % amb dosis de càrre-ga) 86 % AAS + clopidogrel, 85 % van rebre anticoagulant (78 % heparina de baix pes mole-cular), 12 % inhibidors de IIB-IIIA. Es va realitzar coronariografia en 71 % de casos, practicant-se intervencionisme percutani en 48 %. Les xifres de tractament antitrombotic i invasiu en la nostra mostra van ser mes altes que les obtingudes en el registre MASCARA. Tanmateix, la prevalença d’hemorràgies va ser molt semblant (0,2 % d’hemorràgies cerebrals en el nostre medi versus 0,2 % en l’estudi MASCARA, 2,1 % d’hemorràgies majors no cerebrals vs 2,5 %)

Conclusions: La prevalença de complicacions hemorràgiques en la SCA no es superior en el nostre medi respecte al registre MASCARA, malgrat un major ús d’antitrombòtic i una major aplicació d’una estratègia invasiva.


AVALUACIÓ DE LA IMPLEMENTACIÓ DEL CONTINUUM ASSISTENCIAL ENTRE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA I LA CONSULTA DE CARDIOLOGIA EXTRAHOSPITALÀRIA

Eva Bernal Labrador (1) (3); Silvia Serrano García (2) (3); Manel García Duran (4); María del Mar Domingo Teixidor (5); Asunción Wilke Trinxant (6); Cristina Lleal Barriga (7); Antoni Bayés Genis (3). (1) Servei de Cardiologia, CAE Dr. Barraquer, Sant Adrià de Besòs. (2) CAE Dr. Robert, Badalo-na. (3) Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (4) EAP Sant Adrià de Besòs. (5) EAP Gorg-Sant Roc, Badalona. (6) EAP Bufalà, Badalona. (7) EAP Centre Dalt La Vila, Badalona.

Introducció: Es requereixen estratègies per a millorar el flux de pacients entre atenció primà-ria (AP) i el cardiòleg extrahospitalari (CEH) a fi de prioritzar les visites que requereixen con-sulta especialitzada i evitar les innecessàries.

Objectius: Avaluar si la difusió d’una Cartera de Serveis (CS), consensuada amb AP, als dife-rents centres d’atenció primària (CAP) i la realització de consultories permeten millorar el flux assistencial i reduir les derivacions que no procedeixen.

Material i mètodes: En 2007 es va elaborar la CS establint els criteris de derivació d’AP al CEH. Anualment, es presenta als metges de primària de referència, a més, es complementa amb consultories mensuals. S’han avaluat 200 sol·licituds de primeres visites consecutives, valorant si compleixen els criteris establerts a la CS; si inclouen correcta informació clínica i exploracions complementàries i el nombre de primeres visites que després de la primera va-loració han estat donades d’alta.

Resultats: S’aprecia una lleu tendència a augmentar el percentatge de sol·licituds amb ade-quada informació (80 % en 2007 / 85 % en 2008 / 82 % en 2009). Les derivacions per a valora-ció d’ECG «alterat» o exploració complementària s’han reduït (28 % en 2007 / 24 % en 2008 / 18 % en 2009). El 80 % compleixen els criteris segons la CS i el 30 % han estat donats d’alta després de la primera valoració, percentatges que s’han mantingut durant els tres anys.

Conclusions: L’elaboració i difusió de la CS i de consultories mensuals permeten un augment en l’adequació de les sol·licituds a la CS, optimització diagnòstica i millora del flux assistenci-al.


VALORACIÓ DE LES ESCALES DE RISC TIMI I GRACE SCORE A LA NOSTRA POBLACIÓ AMB SCASEST

Cosme García-García; Lluís Recasens; Nuria Farré; Oona Meroño; Soledad Ascoeta; Faustino Mi-randa; Jordi Bruguera. Hospital del Mar. Barcelona

Objectius: Analitzar la utilitat del TIMI i el Grace Score com valoració de risc a la nostra pobla-ció amb síndrome coronària aguda sense elevació de ST (SCASEST).

Mètodes: A l’any 2009 ingressaren consecutivament a la Unitat Coronària 82 pacients amb SCASEST. S’analitzen les característiques, el tractament i la mortalitat hospitalària en funció del risc TIMI i Grace.

Resultats: L’edat mitja és 67,2 anys (DE 12,3), són homes el 66,7 %. La mitja de punts segons TIMI risc és 3,6 (DE 1,2). Per categories TIMI, el 14,6 % seria baix risc, intermig el 59,8 % i alt el 25,6 %. La mitja Grace Score és 139,4 (DE 38,9) i per categories, el 25,6 % són baix risc, 23,8 % intermig i 50 % alt. Es realitza cateterisme al 82,5 % i angioplastia al 55,5 %. En funció TIMI per categories de risc alt, intermig i baix, es realitza cateterisme al 72,6 %, 83,0 % i 91,7 % respecti-vament, p = 0,37. Segons Grace risc alt, intermig o baix, es realitza cateterisme cardíac al 71,8 %, 89,5 % i 95,0 % respectivament, p = 0,12. Els pacients amb Grace alt tenen més malal-tia coronària multivas que els de risc intermig o baix (51,5 % vs 11,8 % vs 15,0 %, p = 0,005). La mortalitat intrahospitalaria és 1,2 % i segons Grace haurian de ser 4,53 % (p < 0,01).

Conclusions: Al nostre centre, els pacients que ingressen per SCASEST tenen risc TIMI inter-mig i risc Grace intermig-alt. El risc teòric TIMI ó Grace no s’associa a la realització de cateteris-me però si a malaltia multivas. La mortalitat intrahospitalaria observada és menor a la teòrica.


BIVALIRUDINA EN PACIENTS AMB IAMEST SOTMESOS A ICP PRIMARI

Albert Ariza Solé; José carlos Sánchez Salado; Victoria Lorente Tordera; Vanessa Martínez García; Joan Antoni Gómez Hospital; Remedios Sánchez Prieto; Raquel Benedicto Calpe; Montserrat Gra-cia Blancas; Enric Esplugas Oliveras. Unitat Coronària, Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospi-talet de Llobregat.

Introducció: Les complicacions hemorràgiques incrementen la mortalitat dels pacients amb IAMEST. Dades recents suggereixen que la bivalirudina redueix les complicacions hemorràgi-ques en pacients sotmesos a intervencionisme coronari percutani primari (ICPP) comparat amb heparina no fraccionada més inhibidors de la GPIIbIIIa en aquest escenari clínic.

Objectius: Avaluar les característiques clíniques, els tractaments cocncomitants, les compli-cacions hemorràgiques i l’evolució intrahospitalària dels pacients sotmesos a ICPP amb biva-lirudina per IAMEST al nostre centre..

Resultats: Des d’octobre 2009 fins a febrer de 2010 es realitzà ICPP amb bivalirudina en 57 pacients. L’edat mitjana d’aquests pacients erea de 63 anys, amb un 77 % homes i un 22, 8 % de diabètics, La localització de l’infart era anterior en un 42 % i inferior en un 45 % de casos. La classe Killip a l’ingrés era I en 84, 2 %, II en 12, 3 %, III en un 1,3 % i IV en 1, 3 % de casos. El temps mitjà des del començament dels símptomes fins l’ICPP era de 261 minuts.

Tots els pacients van rebre aspirina més dosi de càrrega de clopidogrel (en un 91 % la dosi eren 600 mg). Durant el procediment, s’utilitzà HNF en un 49 % i abciximab en un 5 % de ca-sos. L’accés radial fou utilitzat en un 42 % de casos.

4 pacients (7 %) van patir complicacions hemorràgiques. Cap d’aquestes complicacions he-morràgiques era major segons la classificació TIMI Les localitzacions de l’hemorràgia foren: accés femoral en 2 pacients, hematúria en 1 pacient i gastrointestinal en 1 pacient. Les com-plicacions hemorràgiques foren més freqüents en pacients tractats amb abciximab (67 % vs 4 %, p < 0,001) Cap dels nostres pacients va morir.

Conclusions: El tractament amb bivalirudina sembla segur en pacients amb IAMEST sotme-soss a ICPP. La incidència de complicacions hemorràgiques és baixa, i sembla estar en relació amb el tractament concomitant amb abciximab


EL PITJOR PERFIL CLÍNIC DELS PACIENTS D’ALT RISC PER GRACE RISk SCORE CONDICIONA L’ESTRATEGIA INVASIVA PRECOÇ EN LA SCASEST

Jordi Sans Roselló; Sandra Cabrera Góme; Jordi Mercè; Ramón de Castro; Pilar Valdovinos; Esther Sanz; María García; Isabel Serrano; Alfredo Bardají. Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona.

Introducció i objectius: El GRACE Risk Score és una escala validada i d’utilització classe I se-gons les guies de pràctica clínica en el maneig terapèutic de pacients amb SCASEST.

Mètodes: Tots els pacients que ingressen en el nostre hospital amb diagnòstic de SCA són inclosos en el Registre RENACI de la Secció de Cardiopatía Isquèmica i Unitats Coronàries de la SEC. S’han analitzat variables clíniques, analítiques i de mortalitat intrahospitalària dels 272 pacients ingressats per SCASEST l’any 2009.

Resultats: Edat mitjana de 67,1 ± 12,6 anys. 52,6 % de varons, 38,9 % diabètics. 11,4 % ante-cedents d’insuficiència renal i 72,1 % amb troponines positives. A l’ingrés, el 17,3 % presenta-va un estadi Killip superior a I, un 36,4 % presentava alteracions segment ST i un 21 % alteraci-ons ona T. Un 31,2 % dels pacients es van classificar com a GRACE baix, un 33,1 % com GRACE intermig i un 35,7 % com GRACE alt. El grup de pacients amb GRACE alt presentaven significa-tivament una major freqüència de dones, de baix pes, d’arteriopatia perifèrica, amb pitjor fracció d’ejecció i una afectació coronària més severa. Sense diferències en el tractament mè-dic, excepte un menor ús de betablocadors. Es va adoptar una estratègia invasiva precoç en el 68,4 % dels pacients (74,1 % en els de baix risc, 75,6 % en els de risc intermig, 56,7 % en els d’alt risc, p = 0,01). La mortalitat intrahospitalària va ser del 2,9 % (1,2 %, 1,1 % i 6,2 % respec-tivament, p = 0,04).

Conclusions: El pitjor perfil clínic dels pacients amb GRACE alt condiciona el tractament in-vasiu precoç del SCASEST en la pràctica clínica habitual.


HALL AUDITORI (ÀREA DRETA)

Dijous 3 de juny

10:30-11:15

VALVULOPATIES

Moderador

Dr. Josep Guindo


INSUFICIÈNCIA MITRAL EN PACIENTS AMB ESTENOSI AÒRTICA SOTMESOS A CIRURGIA DE SUBSTITUCIÓ VALVULAR

Carlos J. García Alonso; Nuria Vallejo; Elena Ferrer; María Luisa Cámara (1); Jorge López-Ayerbe; Carolina Bosch; Miquel Espriu; Francisco Gual; Antoni Bayés Genis. Servei de Cardiologia, (1) Ser-vei de Cirurgia Cardiaca. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: En pacients amb Estenosi aòrtica (EAo) i IM moderada, existeix controvèrsia si tractar-la quirúrgicament. Tot i que el grau IM es redueix després de substitució valvular aòr-tica (SVAo), la IM residual post-cirurgia és factor de mal pronòstic i el tractament quirúrgic de IM incrementa el risc.

Objectius: Conèixer actitut sobre IM moderada en pacients amb EAo sotmesos a SVAo. Co-nèixer quins factors determinen l’elecció d’opció terapèutica (no actuació, reparació o substi-tució mitral (SVMi)) i l’evolució posterior

Mètodes: Estudi retrospectiu (2000-2010). Pacients intervinguts SVAo per EAo amb IM mo-derada (II-III).

Resultats: 46 pacients: 37 % homes, edat 73 anys. Es realitza SVMi en 26 %, reparació 12 % i es va decidir no tractar la IM en 62 %. La calcificació d’anell mitral és un factor que determina la no actuació quirúrgica (p = 0,02). L’opció quirúrgica més agresiva (reparació/SVMi) s’associa a presència d’IM grau III (p = 0,001). La cirurgia urgent i ICC són factors de pitjor pronòstic (p = 0,028 i p < 0,001). En 66 % dels pacients en els que no es tracta la IM, s’objectiva millora del grau IM, i en 62 % millora de CF NYHA.

Conclusions: En pacients amb EAo i IM moderada sotmesos a SVAo, l’opció quirúrgica més agresiva (reparació/SVMi) es realitza en graus més severs de IM, mentre que es decideix no actuar sobre IM si exiteix calcificacio de l’anell. En un elevat percentatge de pacients en que es decideix opció conservadora, s’objectiva millora clínica i reducció del grau de IM.


ENDOCARDITIS INFECCIOSA. ES RELACIONA LA CIRURGIA PRECOÇ AMB LA INCIDÈNCIA DE RECURRÉNCIA?

Carlos García Alonso (1); Nuria Vallejo(1); Àngels Gonzalez Guardia (1);Raquel Nuñez Aragon (2);Carol Bosch (1);Lourdes Mateu (2);Francisco Gual (1); Elena Ferrer (1); Antoni Bayés Genís (1). (1)Servei de cardiologia, (2) Servei de medicina interna, Hospital Universitari Germans Trias i Pu-jol, Badalona.

Existeix controvèrsia sobre el moment òptim per dur a terme la cirurgia durant la fase activa de l’endocarditis infecciosa (EI). La mortalitat hospitalària, el risc de recurrència i de disfunció valvular podria ser major quan es realitza la cirurgia durant la primera setmana de tractament antibiòtic.

Objectius: Comparar les característiques clíniques, la incidència de recurrència de la malaltia i el pronòstic dels pacients que es van intervenir de forma precoç (≤ 7 dies després del diag-nòstic) respecte als que es van intervenir de forma tardana (≥ 8 dies).

Mètodes: Anàlisi retrospectiu dels pacients ingressats en el nostre centre amb el diagnòstic d’EI durant el període Gener 2003 – Desembre 2009.

Resultats: D’un total de 212 episodis d’EI, 99 (47 %) van precisar cirurgia durant la fase activa. D’aquests, 44 (44 %) van ser intervinguts durant els primers 7 dies després del diagnòstic (grup 1) i 55 (56 %) posteriorment i abans de finalitzar el tractament antibiòtic (grup 2). No es van trobar diferències pel que fa a les característiques epidemiològiques, però sí pel que fa a a la forma de presentació: 64 % en forma d’insuficiència cardíaca en el grup 1 vs 42 % en el grup 2(p = 0,031)La mortalitat va ser similar (28 % en el grup 1 i 27 % en el grup 2) La recur-rència va ser inclús major en el grup 2 (9’1 % vs 4’7 %, p = ns).

Conclusions: En la nostra sèrie, la cirurgia precoç de l’EI s’ha vist que no implica major morta-litat com tampoc major risc de recurrència.


RESULTATS DE LA CIRURGIA DE REPARACIÓ DE LA INSUFICIENCIA MITRAL DEGENERATIVA SEGONS L’ASSOCIACIÓ O NO D’ALTRES PROCEDIMENTS QUIRúRGICS

Miquel Espriu; Elena Ferrer; * Luis Delgado; Jorge López Ayerbe; Nuria Vallejo; Francisco Gual; Án-gel Caballero; * Xavier Ruyra; Antoni Bayés. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Objectius: Conèixer si existeixen diferències en resultat de reparació mitral (RM) segons si s’associen procediments quirúrgics o es realitza RM aïllada.

Mètodes: Pacients sotmesos a RM per IM degenerativa en nostre centre (2002-09). Anàlisi morbimortalitat, evolució clínica i seguiment ecocardiogràfic. Dos grups: A: RM ± anuloplàs-tia tricuspídea (AT), grup B: RM ± AT + altres procediments.

Resultats: 115 pacients: Grup A: 89, grup B: 26. Cirurgia associada grup B: revascularització 77 %, recanvi aòrtic 15 %, reparació vàlvula aòrtica 4 %, tancament CIA 4 %. Homes: A: 60 %, B: 88 % (p < 0,05). Edat: 64 ± 13, B: 69 ± 8 (p = 0,06). Major percentatge dislipèmia i fumadors en grup B (A: 22 %, 15 %; B: 44 %, 28 %. P < 0,05). Sense diferències significatives en altres ca-racterístiques clíniques, euroescore ni percentatge d’afectació vel anterior. Sense diferències característiques ecocardiogràfiques (DTDVE, DTSVE, FE, PAP, grau IM, ORE). Sense diferències en ETE intraoperatori (grau IM residual, área mitral, gradient mig). Tendència a major mortali-tat pre-alta en el grup B (A: 3 %, B: 8 %; p = 0,06). En el seguiment sense diferències en grau IM (IM 0-1: A 89,9 %, B 78,3 %; p = ns) ni en altres característiques ecocardiogràfiques. Reinter-venció: grup A 2,2 %, B 3,8 %; p = ns.

Conclusions: El pacients sotmesos a reparació mitral més altres procediments quirúrgics te-nen una tendència a ser més grans, tenen més factors de risc i major mortalitat hospitalària que pacients intervinguts únicament de IM. No objectivem diferències en grau IM ni en ETE intraoperatori ni durant el seguiment. L’associació d’altres tècniques quirúrgiques no com-porta un major precentatge de reintervenció.


ANáLISI DE RESULTATS DE LA CIRURGIA DE REPARACIÓ DE LA INSUFICIENCIA MITRAL DEGENERATIVA SEGONS L’úS DE NEOCORDES DE POLITETRAFLUOROETILENO(PTFE)

Miquel Espriu; Elena Ferrer; *Luis Delgado; Jorge López Ayerbe; Nuria Vallejo; Francisco Gual; Car-los Garcia Alonso; *Xavier Ruyra; Antoni Bayés. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Bada-lona.

Introducció: En últims anys, l’ús de neocordes de PTFE s’ha mostrat com a tècnica eficaç en tractament quirúrgic de la insuficiència mitral (IM) degenerativa amb prolapse.

Objectius: Conèixer si existeixen diferències en el resultat de reparació mitral segons l’ús o no de neocordes.

Mètodes: Pacients sotmesos a reparació IM degenerativa en nostre centre (2002-09). Resul-tat ETE intraoperatori (ETEI) post-cirurgia, seguiment clínic i ecocardiogràfic. Dos grups: A: No ús neo-cordes, grup B: Ús neocordes.

Resultats: 115 pacients: Grup A: 91, grup B: 24. Sense diferències en les característiques clíni-ques (sexe, edat, CF, factors de risc) ni ecocardiogràfiques (DTDVE, DTSVE, FE, PAP, grau IM, ORE). Afectació vel anterior (grup A 5 %, grup B 46 %, p < 0,005). Sense diferències en el ETEI: IM residual 0-1: A 100 %, B 97 %; área mitral: A 2,3 ± 0,4, B 2,3 ± 0,4 cm2; gradient mig: A 3,5 ± 1, B 3,6 ± 1 mmHg (p = ns). Durant seguiment, no objectivem diferències en grau IM (IM 0-1 Grup A: 88,6 %, Grup B: 82,6 %, p = ns) ni en altres dades ecocardiogràfiques. El per-centatge de reintervenció és similar en dos grups (grup A 2 %, grup B 4 %, p = ns).

Conclusions: En el nostre grup la reparació mitral amb ús de neocordes de PTFE s’associa a un major percentatge d’afectació del vel anterior. Tot i que això implica una major complexi-tat quirúrgica, no objectivem diferències en grau IM en ETE intraoperatori ni durant segui-ment ni en percentatge de reintervenció.


SINDROME AÒRTICA AGUDA TIPUS A. EL GRAU D’INSUFICIÈNCIA AÒRTICA AGREUJA EL PRONÒSTIC?

Carolina Bosch Carabante; Jorge Lopez Ayerbe; Ángel Caballero Parrilla; Miquel Espriu Simon; Carlos Garcia Alonso; Elena Ferrer Sistach; Nuria Vallejo Camazon; Francisco Gual Capllonch; An-toni Bayes Genis. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

La Síndrome Aòrtica Aguda tipus A (SAA) segueix sent una malaltia amb alta mortalitat. El nostre objectiu és analitzar si el grau d’insuficiència aortica agreuja la mortalitat a la nostra sèrie als últims 10 anys.

Resultats: Durant aquest període, hem recollit 68 pacients consecutius amb SAA tipus A. Edat 61 ± 10 anys. 71 % homes. 78 % hipertensió, 34 % dislipèmics i 11 % diabètics. 53 % taba-quisme. Síndrome d’apnees del son diagnosticat al 16 %. Marfan 4 %, 6 % amb cirurgia cardí-aca prèvia.

Formes de presentació: 86 % dissecció clàssica, el 13 % hematoma intramural i úlcera pene-trant aòrtica 1 %. Etiologia de la SAA 91 % idiopàtica, traumàtica 5 % i iatrogènica 4 %. D’aquests 68 pacients, 24 presentaven regurgitació aòrtica severa secundària a la dilatació de l’aorta ascendent o prolapse de sigmoides pel penjall de l’íntima. Els pacients que tenien insuficiència aòrtica greu van ser més joves (58 vs 62 anys p = 0,07). No hi va haver diferènci-es en quant al sexe, taxa d’hipertensió o d’altres factors de risc, excepte per la síndrome de Marfan que va ser més freqüent en el grup amb insuficiència aòrtica severa (8 % vs 0 %, p = 0,05). Els símptomes en el grup amb insuficiència aòrtica severa van mostrar una presen-tació amb dispnea a l’ingrés (17 % vs 5 %, p = 0,09). No hi va haver diferència entre la pressió arterial a l’admissió o la presència de xoc o taponament. Per lo que respecta al tractament quirurgic: de 24 pacients amb insuficiència aòrtica greu, 14 pacients es va realitzar la resus-pensió i es va realitzar substitució de la vàlvula aòrtica en 10 pacients. En termes de mortali-tat, paradoxalment, en la fase aguda hi havia una disminució de la mortalitat en el grup amb insuficiència aòrtica severa (30 % vs 51 % p = 0,05).

Conclusions: En pacients amb SAA de tipus A, la presència de inuficiencia aòrtica greu no és un marcador de mal pronòstic. Es requereix no obstant un major percentatge de tractament quirúrgic de la vàlvula aòrtica be recanvi o resuspensio de sigmoidees


EXPERIÈNCIA EN EL TRACTAMENT ENDOVASCULAR DE LA COARTACIÓ D’AORTA AMB IMPLANTACIÓ D’STENTS

Gerard Marti; Josep Girona; Bruno García; Joan Àngel; Laura Dos; Antònia Pijuan; Artur Evange-lista; Jaume Casaldàliga; David García-Dorado. Àrea del Cor, Hospital Universitari Vall d’Hebrón, Barcelona.

Introducció: Encara que la cirurgia es considerada el tractament gold-standard de la Coarta-ció d’aorta (Coa), l’incorporació dels stents en el tractament endovascular sembla oferir resul-tats comparables.

Objectius: Descriure l’experiència del nostre centre en el tractament de la Coa mitjançant l’implantació d’stents.

Mètodes: S’han analitzat els casos de Coa tractades amb implantació d’stent en els darrers anys (2007-2010).

Resultats: S’han identificat 16 p. Edat m 30,53 anys (7 – 58 a). Relació H/D – 11/5. Tipus de coartació: Recoartació (4 p), Coartació subatrética nativa (8 p) i Coartació discreta nativa (4 p) S’han utilitzat stents recoberts en 9 p. (Covered CP i AdvantaV12) i stents no recoberts (CP stent) en 7 p. Diàmetres: Precoartació (15,4 mm), lumen mínim (6,8 mm) y postcoartació (21,2 mm). El gradient transcoartació mig inicial va ser de 39,5 mmHg. Es va utilitzar accés femoral amb técnica «preclose» amb introductors de 9F (2p), 10F (1p) (12F (9p), 14F (4p). En tots els casos s’ha assolit l’éxit del procediment i el gradient residual ha estat de 0-5 mmHg. S’han documentat dos complicacions en dos pacients: (un hematoma retroperitoneal per laceració de l’artèria epigàstrica) i un hematoma intramural aórtic tipus B amb evolució a aneurisma sacular que requerí l’implant d’un segon stent. No s’ha registrat mortalitat i l’estància hospi-talaria mitja ha estat de 2,6 dies.

Conclusions: El tractament de la Cao amb stents es pot realitzar amb excel·lents resultats hemodinàmics, una tasa aceptable de complicacions i amb una recuperació postintervenció molt breu. Els stent recoberts possibiliten l’actuació sobre Cao complexes.


HALL AUDITORI (ÀREA ESQUERRA)

Divendres 4 de juny

10:30-11:15

ICI CIRURGIA

Moderadora

Dra. Josefia Orus


EVOLUCIÓ DE LA MORTALITAT EN CIRURGIA CARDÍACA

R. Rodríguez; A. Torrents; E. Berastegui; M. A. Castro; A. García; J. M. Gràcia; X. Peris; R. Rios; C. Sure-da. Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: La cirurgia cardíaca ha aconseguit, en els últims anys, optimitzar els seus resul-tats gràcies a millores tècniques, tecnològiques i tàctiques. Analitzem aquesta evolució.

Material i mètodes: Revisem la mortalitat d’un hospital terciari dels últims 20 anys analit-zant les causes de mort, el tipus de cirurgia i les comorbiditats prèvies.

Resultats: Al llarg d’aquests anys la mortalitat ha disminuït dràsticament del 14,4 % a 1990, fins a un 5,4 % a 2009 (Coronaris del 2 %, valvulars 4,5 %, congènits 0 % i miscel·lània 16,4 %).

L’edat mitjana dels pacients intervinguts a inicis dels 90 era de 56 anys, essent en l’actualitat de 71 anys amb un EuroSCORE mitjà de 6,8.

La mortalitat d’origen cardíac a 1992 va ser 76 %, a 2009 del 44 %.

L’edat mitja del grup de morts, el 2009, ha estat de 71 anys, essent la patologia valvular la predominant en aquest grup (65 %) seguida de la coronaria (16 %).

Les causes més freqüents de mort vàren ser: fracàs multiorgànic(29 %), sepsis (15 %), neuro-lògica (7 %) i insuficiència respiratòria (4 %). L’EuroSCORE mitjà d’aquest grup era del 24,8.

Conclusions: La mortalitat d’origen cardíac secundària a la cardiopatia de base, ha experi-mentat una important reducció. Les millories tècniques, la major estabilitat clínica amb la que el pacient coronari arriba a la cirurgia, així com una cirurgia més precoç en el pacient valvular, han permès intervenir amb bons resultats a pacients abans rebutjats per la seva co-morbiditat.

El biaix en la cardiopatia ha cedit al biaix a la comorbiditat.

Seran necessàries escales de risc més discriminatòries i l’optimització de les teràpies per a la prevenció i el tractament de la comorbiditat pre i postoperatòria, per seguir reduint la morta-litat en cirurgia cardíaca.


TELEMEDICINA A LA PRÀCTICA CLÍNICA (MOTIVA-PHILIPS): VIABILITAT, NIVELL D’ACCEPTACIÓ, CONFIANÇA I SATISFACCIÓ: ESTUDI CARME (CATALAN REMOTE MANAGEMENT EVALUATION)

M. Domingo; J. Lupón; B. Gónzalez; E. Crespo; R. López; A. Ramos; A. Urrutia; R. Cabanes; J. Valen-zuela (1). Unitat d’Insuficiència Cardíaca, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (1) Philips HealthCare, Barcelona.

Antecedents: La telemedicina pot ser útil en el seguiment de pacients amb insuficiència car-díaca (IC). Desconeixem, però, el seu nivell d’acceptació en la nostra població.

Objectius: Avaluar la viabilitat, grau d’acceptació, confiança i satisfacció d’un Programa de Gestió Remota (PGR) en pacients controlats en una Unitat d’IC.

Mètodes: Aleatorització a 2 grups: Sistema Motiva (vídeos educatius, missatges, qüestiona-ris) amb o sense telemonitorització de constants (TA, FC i pes). S’exclouen: classe funcional I, no tenir TV-telèfon, no ser capaç d’utilitzar el sistema a criteri d’infermeria.

Resultats: De 211 pacients, 44 tenien criteris d’exclusió, 62 no acceptaren participar (35 no interessats,15 se sentien incapaços, 5 depressió, 3 llargs períodes fora de casa, 4 altres causes) i 105 acceptaren inicialment, però 8 retiraren el consentiment abans de la instal·lació. Per tant s’inclogueren 97 pacients (71 % homes; edat mitjana 66,5 ± 11,5 anys). 22 pacients disconti-nuaren voluntàriament el PGR abans de la finalització (mediana 3,8 mesos), 5 no van fer l’en-trevista final i 3 moriren durant l’estudi (1 discontinuat). Finalment, 68 pacients completaren el període d’avaluació (1any) i els qüestionaris. La satisfacció amb les eines de telemonitorit-zació fou alta. Quasi tots els pacients mostraren confiança amb la informació rebuda i mani-festaren que el sistema els agradava.

Conclusions: Menys de la meitat dels nostres pacients foren elegibles o volgueren participar en l’estudi i aproximadament una quarta part dels inclosos van discontinuar-lo. No obstant això, aquells pacients que van acabar l’estudi van mostrar confiança amb el sistema i un alt grau de satisfacció amb les eines utilitzades.


L’OBESITAT COM PREDICTOR DE MORBI MORTALITAT EN CIRURGIA CARDÍACA

E. Berastegui Garcia; A. Torrents; A. Garcia; X. Peris; F. Roma; M. A. Castro; J. M. Gracia Baena; R. Rios Barrera; R. Rodriguez Lecoq; C. Sureda Barbosa; A. Igual Barcelo. Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, Barcelona.

El motiu del present estudi es valorar l’obesitat,IMC superior a 35 kg/m2 com predictor de morbi-mortalitat en pacients sotmesos a cirugía cardiovascular.

Mètodes: De Gener/2006 a Gener /2010 1655 pacients s’han intervingut en el nostre centre. 79 pacients presentàven un IMC ≥ 35 Kg/m2. L’edad mitja va ser de 67 anys. 45 pacients eren dones. 45 pacients van ser intervinguts de cirurgia de revascularització coronaria. 30 paci-ents intervinguts de sustitució valvular, 4 pacients per cardiopatía congénita. El 32 % del total de pacients intervinguts van ser sotmesos a cirugía d’urgència, la resta es va correspondre a cirugía electiva.

Resultats: El 87 % dels pacients presentaven un IMC superior a 35 kg/m2 i 10 obesitat mòrbi-da amb un IMC superior a 40 kg/m2. IMC mig de les dones va ser de 38,08 i del homes de 36,44. 27 pacients eren hipertensos; 48 diabèticos; 40 EPOC i 10 dislipèmics. L’EuroScore Lo-gístic mig va ser 2,7. L’estada mitja hospitalària va ser de 18 días.La mortalitat operatòria va ser del 5 %. El seguiment mig después de l’alta hospitalària va ser de 29 mesos.

23 pacients van presentar complicacions de ferida quirúrgica, (26 % requirió resutura quirúr-gica); 12 pacients complicacions respiratories.

Conclusions: L’obesitat, en la nostra experiència, aumenta la morbiditat. La probabilitat de presentar complicacions respiratories i sobre la ferida aumenten al tenir un IMC superior a 35 kg/m2.


LES UNITATS MULTIDISCIPLINARS D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA DISMINUEIXEN EL NOMBRE D’INGRESSOS HOSPITALARIS I LA QUALITAT EN EL TRACTAMENT MÈDIC

Jose González Costello; Irene Tatjer Hernanz; Nicolás Manito Lorite; Josep Roca Elias; Ainhoa Tor-rens Osés; Magda Nebot Margalef; Cristina Capdevila Aguilera; Joel Salazar Mendiguchía; Enric Esplugas Oliveras. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Objectius: Les Unitats interdisciplinars d’insuficiència cardíaca (UIIC) van ser creades per dis-minuir la morbimortalitat en pacients amb insuficiència cardíaca (IC). El nostre estudi prete-nia avaluar la capacitat de la nostra unitat per disminuir les consultes a urgències i els reingre-sos en pacients amb IC.

Mètodes: S’analitzaren els primers 150 pacients inclosos a la nostra UIIC i es van seguir du-rant 1 any. Es va comparar el tractament i el nombre de visites a urgències i reingressos l’any abans i després de ser inclosos a la UIIC.

Resultats: La mitjana d’edat fou de 64 anys, amb una fracció d’ejecció mitja del 29,2 ± 10 %. L’etiologia de la miocardiopatia era en un 54 % isquèmica i en un 31 % idiopàtica. Un 32 % dels pacients es trobaven en CF II i un 52 % en CF III. El percentatge de pacients que rebien tractament amb IECA/ARA-II i betabloquejants abans i després de ser inclosos a la UIIC va ser del 65 % vs. 94 % i 57 % vs. 86 %, respectivament (p < 0,001). A l’any de seguiment es va cons-tatar una disminució en el nombre de consultes a urgències i de reingressos: 48 vs. 168 i 63 vs. 114, respectivament (p < 0,01). Aquesta millora va ser a expenses de 97 consultes urgents a la nostra unitat. Durant el seguiment, 25 pacients van morir o van ser trasplantats.

Conclusions: Una UIIC pot millorar la qualitat en el tractament de la insuficiència cardíaca en pacients amb disfunció ventricular i redueix el nombre de consultes a urgències i de reingres-sos hospitalaris.


SÍNDROME AÒRTICA AGUDA: EXPERIÈNCIA EN UN HOSPITAL TERCIARI

Joel Salazar-Mendiguchía y García; Vanessa Martínez García; Irene Tatjer Hernanz; Albert Ariza Solé; José Carlos Sánchez Salado; Victoria Lorente Tordera; José Manuel Rabasa Baraibar; Daniel Ortiz Berbel; Enric Esplugas Oliveras. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: La síndrome aòrtica aguda (SAA) té una elevada mortalitat, el que implica la importància d’una sospita clínica elevada, diagnòstic i tractament precoç. A Espanya, el re-gistre RESA ha donat una àmplia visió en relació a l’estat actual de la SAA en aquest país, en pacients no seleccionats.

Objectius: Revisar una mostra de casos de SAA al nostre Centre en relació a característiques basals, tècniques diagnòstiques emprades i evolució intrahospitalària, en comparació amb altres registres.

Mètodes: Des de Gener/2006 fins a Desembre/2009 es varen incloure un total de 50 pacients amb diagnòstic de SAA, essent el 72 % de tipus A i el 28 % de tipus B.

Resultats: El 81,6 % eren homes i la mitja d’edat fou de 62,9 anys. L’interval de temps entre l’inici dels símptomes i el diagnòstic fou < 24h en el 74,5 % dels pacients. L’interval diagnòs-tic-cirurgia fou < 24h en el 81,4 % dels casos operats. El 61,2 % es varen tractar quirúrgica-ment (77,1 % tipus A vs 15,4 % tipus B). La mortalitat intrahospitalària del tipus A fou del 25,7 % (11,1 % en operats i 75 % en no operats). La mortalitat del tipus B fou del 23,1 % (sota tractament mèdic el 18’2 % i 50 % en els pacients operats). Exploracions complementàries: TAC (100 %), ecocardiograma transtoràcic (83,7 %), ETE (18,4 %).

Conclusions: Els pacients de la nostra mostra no difereixen de forma significativa respecte els d’altres sèries La gran majoria dels pacients es varen diagnosticar precoçment. La mortali-tat intrahospitalària no és superior respecte a altres sèries, i sembla estar en relació amb l’es-tratègia terapèutica escollida.


RECUPERACIÓ DE LA FUNCIÓ VENTRICULAR AMB ASSISTÈNCIA CIRCULATÓRIA MECáNICA

Eduard Castells Cuch; Albert Miralles Cassina; Anna López; Arnau Blasco; Nicolás Manito Lorite; David Toral; Daniel Ortiz;Josep Roca;Carles Fontanillas. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospi-talet de Llobregat.

Introducció: L’ús més frequent de l’assistència circulatória mecánica (ACM) es com a pont al transplantament cardíac, encara que el interés com a recuperació ventricular va en augment.

Objectius: Estudiem les sevas possibilitats i la nostra experiència i resultats.

Mètodes: Des de 1992 hem fet 54 ACM (80 % amb bombes AbiomedBVS), de les que en onze es va retirar l’aparell per recuperació de la funció cardíaca, amb FE. entre 30 i 55 %.Eran 8 ho-mes i 3 dones, de 48 anys de edat mitjana. En 9 la ACM va ser de curta durada (6,5 dies de mitjana) per shock cardiogénic irreversible, en 6 poscardiotomía (4 coronaris i 2 valvulars), en 2 post IAM i en 1 per fallida de l’empelt posttransplant. En 2 la durada de la ACM va ser llarga: De 42 díes en una miocarditis postpartum (Abiomeds BVS i 5000) i de 135 dies en una miocar-diopatía tóxica post quimioteràpia (Incor).

Resultats: Tres (27 %) van morir a l’hospital per infeccions i FMO. A llarg plaç, ho feren dos més, a l’any per una aturada cardiorespiratoria i als 14 anys per un IAM.Els altres están bé, mantenin la seva funció.

Conclusions: La recuperació de la funció ventricular amb ACM es possible i se sol manten-dre. Es té que valorar abans de decidir un transplantament cardíac.


HALL AUDITORI (ÀREA DRETA)

Divendres 4 de juny

10:30-11:15

ARÍTMIES

Moderador

Dr. Joan Nicolás


UTILITAT DEL ECG DURANT MÀXIMA PREEXCITACIÓ EN LA LOCALITzACIÓ DE LES VIES ACCESSÒRIES INFEROSEPTALS.

Miguel Jauregui; Jose María Guerra; Enrique Rodriguez; Concepción Alonso; Bieito Campos; Car-los Grande; Francisco Tornés; Elena Paz; Xavier Viñolas. Unitat d’Arítmies, Hospital de la Santa Creu I Sant Pau, Barcelona.

Introducció: En pacients amb preexcitació tipus WPW, l’anàlisi de la polaritat de l’ona delta en el ECG de superfície permet fer una aproximació de la localització de la via accessòria, no obstant això, multiples algoritmes han fallat a diferenciar la localització dreta o esquerra de les vies accessòries (VVAA) inferoseptals probablement pels diferents graus de fusió presents en cada pacient.

Mètodes: Des de sept-07 fins a març-10 es van realitzar 23 ablacions de VVAA inferoseptals en el nostre centre (78 % homes, edat mitjana 32 ± 9 anys). Es van revisar els ECGs basals i durant màxima preexcitació durant estimulació des de sinus coronari. En 12 d’ells es va realit-zar l’ablació des d’un abordatge dret i en 11 d’ells amb abordatge esquerra.

Resultats: No es van trobar diferències determinants en l’anàlisi del ECG basal. No obstant això, l’anàlisi de V1 sí va mostrar diferències durant maxima preexcitació. En les VVAA amb abordatge dret, el QRS va ser negatiu en 11 (91,6 %), el pacient restant va tenir un patró de QRS trifàsic rsR (patró lleugerament positiu predominant) i va tenir diverses desaparicions transitòries abans de desaparèixer definitivament. En les VVAA esquerres, 7 van tenir un com-plex QRS en V1 totalment positiu (63 %), 2 morfologia rsR i 2 qR (patró positiu predominant). En aquests últims 4 pacients també es van observar desaparicions transitòries de la preexci-tació amb aplicacions de RF des del costat dret.

Conclusions: En les VVAA inferoseptals, la derivació V1 durant màxima preexcitació és util en diferenciar les vies dretes de les esquerres. Així, un QRS totalment negatiu orienta a una loca-lització dreta, mentre que un QRS totalment positiu obliga a un abordatge esquerre. Els pa-trons intermedis, probablement d’inserció ventricular esquerra, ocasionalment poden ser abordats des de la dreta, encara que en la majoria de casos amb desaparicions unicament transitòries.


ESTUDI DE SINCOPE PER UN EQUIP MULTIDISCIPLINARI EN UN HOSPITAL COMARCAL

Francesc Planas Comes; Ludmila San Vivente Urondo; Francesc Planas Aymà; Joan Viles Valenti; Ana Maria Serrado Iglesias; Albert Planas Comes; Edgardo Kaplinsky; Montserrat Altimira Galce-ran, Hopital Municipal de Badalona.

Introducció: L’estudi de la causa d’un sincope pot ser complexe i en ocasions comporta un bon nombre de proves diagnòstiques i l’ingrés hospitalari. L’Hospital Municipal de Badalona disposa d’un equip multidisciplinari dedicat a l’estudi del sincope.

Material i mètodes: Estudi propectiu de 402 casos amb un protocol propi en 3 fases, basat amb les guies europees. Es va calcular el nombre de proves diagnòstiques efectuades per cada 100 casos. S’avaluà el rendiment diagnòstic: proves diagnòstiques / proves realitzades i es calculà el percentatge de ingressos hospitalaris. Aquestes dades es compararen amb les publicades a la literatura

Resultats: S’aconseguiren diagnosticar el 83 % de síncopes, amb un 26,6 % de ingressos. Per cada 100 casos es varen fer 31 taules basculants, 22 massatges del si carotidi, 17 ecocardio-grames, 16 Holter, 1,4 TC toràcic, 1,2 EEF i 0,7 registres en Holter insertable. El rendiment diag-nòstic va ser 62 %, 3,3 %, 6,8 %, 9,1 %, 16 %, 40 %, 33 % respectivament

Les proves realitzades son inferiors a les efectuades en altres centres i amb altres protocols, excepte les taules basculants que va ser la prova amb millor rendiment

Conclusions: L’estudi realitzat de malalts no seleccionats de sincope amb un protocol propi i per un equip multidisciplinari d’un hospital comarcal ha estat molt efectiu amb un alt per-centatge de diagnòstics aconseguits amb un nombre reduït de proves i ingressos hospitala-ris.


FLUTTER AURICULAR COM PREDICTOR DE RECIDIVA DE FA DESPRÉS DE L’ABLACIÓ DE VENES PULMONARS

Miguel Jáuregui; Enrique Rodríguez; Jose María Guerra; Concepción Alonso; Francisco Tornés; Bi-eito Campos; Carlos Grande; Elena Paz; Xavier Viñolas. Unitat d’Arítmies, Hospital de la Santa Creu I Sant Pau, Barcelona.

Introducció: En els pacients amb FA paroxística (FAp), s’observen amb freqüència episodis de flutter auricular típic (FLA). La inducció de FLA s’aconsegueix amb sobrestimulació des de sinus coronari, reproduint la mateixa fisiopatologia que produiria una estimulació mantingu-da des d’una vena pulmonar. Analitzem les característiques electrofisiologiques dels paci-ents sotmesos a un (grup A) o mes (grup B) procediments de ablació de FAp, tenint en comp-te la història prèvia de FLA i altres variables. Tots els pacients tenen un seguiment major a 6 mesos.

Mètodes i resultats: Des de Jun-07 fins a Sep-09 es van realitzar 110 procediments en 97 pacients (78 % barons), dels quals 64 (grup A) van ser sotmesos a un unic procediment, i 33 (grup B) a 2 o més procediments (1-4). En 23 pctes del grup A (35,9 %) i en 24 pctes del grup B (72,7 %) es va documentar també FLA i es va realitzar ablació de l’istme cavo tricuspidi (p < 0,01). A mes es va objectivar activitat automàtica complexa pre-ablació de VVPP en 25 pacients del grup A (39 %), mentre que en el grup B es va observar activitat automàtica en 26 dels 33 (78 %) (p < 0,01).

Conclusions: El FLA en pacients sotmesos a ablació de FAp sembla ser predictor de pitjor re-sultat i de requerir procediments repetits. Aquests pacientes presenten una major càrrega arritmica, almenys durant l’ablació, el que pot afavorir la recidiva i ser el factor desencade-nant de mes episodis de flutter en aquests pacients.


LA TAULA BASCULANT, ME’N PUC REFIAR?

Íñigo Lechuga Durán; Emma Forcadell Drago; Núria Albiol Tomàs; Delicia Gentille Lorente; David Bierge Valero; Pilar Rull Murillo; Lluís Gutiérrez Palau; Maria José Álvarez Díaz. Hospital Verge de la Cinta de Tortosa.

Introducció: L’absència d’un patró or per al diagnòstic de les síncopes reflexes (SR) dificulta el càlcul exacte de l’especificitat de la taula basculant (TB). Tot i això, conèixer-la és d’especial importància per evitar etiquetar com a reflexes síncopes d’etiologies més greus.

Objectius: Determinar l’especificitat de la TB al nostre medi utilitzant el diagnòstic al final del seguiment com a patró or i analitzar les característiques d’aquells pacients que ocasionen falsos positius.

Mètodes: S’ha realitzat un estudi observacional descriptiu transversal d’avaluació de proves diagnòstiques. S’han analitzat totes les TB des de 1999 fins 2009 i a partir de les històries clíni-ques i/o contacte telefònic amb els pacients, hem seguit la seva evolució.

Resultats: Hem analitzat una mostra de 338 individus (edat mitjana 52 anys, 54 % dones i 13 % amb cardiopatia prèvia) amb un temps de seguiment mitjà de 4,8 anys. Del total, un 68 % presenta TB positiva. La sensibilitat i especificitat calculades són del 82 % i 72 % respec-tivament. S’observen 24 falsos positius dels quals 8 tenen com a diagnòstic definitiu síncope d’origen cardíac, essent aquests tots barons, majors de 59 anys i amb electrocardiograma (ECG) basal alterat. En aquest subgrup l’especificitat és del 55 %.

Conclusions: Fent servir el diagnòstic al final del seguiment com a patró or, la TB té una bona sensibilitat i una acceptable especificitat per a SR. No obstant, en els homes majors de 59 anys i amb ECG basal anormal hem d’ampliar l’estudi cardiològic tot i un resultat positiu a la TB.


INFLUÈNCIA DE L’EDAT EN LA QUANTITAT D’ENERGIA DE RADIOFREQÜÈNCIA NECESSÀRIA EN L’ABLACIÓ DEL FLUTTER AURICULAR TÍPIC

Axel Sarrias; Jordi Pérez-Rodon; Àngel Moya; Nuria Rivas; Ivan Roca; Marta Riera; Dolors Bofill; David García-Dorado. Àrea del Cor, Unitat d’Arítmies, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barce-lona.

Objectius: L’ablació de l’istme cavotricuspidi (ICT) amb radiofreqüència (RF) en el flutter auri-cular típic (FAT) té un alt percentatge d’èxit. No obstant, la quantitat d’energia de radiofre-qüència (QER) requerida és variable. L’objectiu d’aquest estudi retrospectiu és avaluar la in-fluència de l’edat i d’altres variables clíniques en la QER requerida per aconseguir el bloqueig de l’ICT.

Mètodes: Entre gener de 1995 i novembre de 2009 es van realitzar 332 ablacions per RF de FAT al nostre centre (77 % homes, edat mitja 63 ± 12 (11-83) anys). Es van excloure els paci-ents amb cardiopaties congènites. Es van recollir les següents dades clíniques: edat, sexe, presència d’hipertensió, diabetis mellitus, cardiopatia estructural, hipertensió pulmonar, hi-pertròfia ventricular esquerra, insuficiència cardíaca, dilatació auricular i disfunció ventricu-lar esquerra o dreta.

Resultats: L’ablació va ser efectiva en 304 pacients (91,6 %). La QER, mesurada en segons d’aplicació, va ser 823 ± 636. En els pacients amb ablació efectiva l’edat es correlacionava de manera inversa amb la QER: r = -0,165, p = 0,008. La resta de paràmetres clínics avaluats no es correlacionaven amb la QER (p = NS).

Conclusions: En pacients joves es necessita major QER per a aconseguir bloqueig de l’ICT. Això pot tenir implicacions en l’estratègia d’ablació. Aquesta troballa podria ser atribuïble a un major grau de fibrosi miocàrdica en la població de més edat.


LOCALITzACIÓ DEL CIRCUIT DE REENTRADA EN LES TAQUICÀRDIES AURICULARS MACROREENTRANTS EN ELS PACIENTS AMB CARDIOPATIA CONGÈNITA

Ivo Roca Luque; Nuria Rivas Gándara; Jordi Pérez Rodon; Àngel Moya Mitjans; Laura Dos Subirà; Antònia Pijuan Domenech; Jaume Casaldàliga Ferrer; David García-Dorado García. Unitat d’Arít-mies, Unitat de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult, Servei de Cardiologia, Àrea del Cor, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: Les taquicàrdies per reentrada intraauricular (TRIA) són freqüents en pacients amb cardiopaties congènites. Tot i que poden implicar un circuit relacionat amb teixit cicatri-cial quirúrgic, estudis previs suggereixen que la majoria no difereixen del flutter típic i poden ser ablacionades amb el bloqueig de l’istme cavoricuspidi (ICT).

Mètodes i resultats: S’han revisat 34 ablacions realitzades en 27 pacients (edat: 33 ± 18, rang 9-83 anys) amb diferents cardiopaties congènites: 8(29,6 %) comunicació interauricular (CIA) reparada, 7(25,9 %) transposició de grans artèries (TGA) pal·liada amb cirurgia de switch auricular (Mustard/Senning), 2(7,4 %) Tetralogia de Fallot, 1(3,7 %) CIA no reparada, 1(3,7 %) comunicació interventricular (CIV), 1(3,7 %) ventricle únic i 7(25,9 %) altres cardiopaties. Els tipus de circuit macroreentrant dels 37 estudis va ser: 21(56,8 %) relacionats amb cicatriu, 15(40,54 %) ICT-depenents i 1(2,7 %) d’origen desconegut, diagnosticant-se ambdós tipus de circuits en 3 casos. Segons les etiologies, la presència de TRIA depenent de cicatriu o ICT va ser respectivament: CIA reparada 6 cicatriu(54,5 %, 3 casos incloent també ICT) vs 5 ICT(45,5 %), CIA no reparada 1 ICT(100 %), CIV 1 ICT(100 %), TGA 8 cicatriu(88,9 %) vs 1 ICT(11,1 %), Tetralogia de Fallot 4 cicatriu(66,7 %) vs 2 ICT(33,3 %), Ventricle únic 1 ICT(100 %) i altres 2 cicatriu(25 %) vs 5 ICT(62,5 %).

Conclusions: Tot i que les TRIA ICT-depenents són freqüents en pacients amb cardiopatia congènita, en la nostra série són més freqüents els circuits que impliquen una cicatriu, espe-cialment en casos de cirurgies àmplies sobre l’aurícula com el switch auricular (Senning/Mus-tard).


PÒSTERS


CIRURGIA DE ROSS COM TRACTAMENT QUIRúRGIC DE L’ENDOCARDITIS INFECCIOSA

Ángel Caballero; Nuria Vallejo; Àngels Gonzalez-Guardia; Raquel Nuñez Aragon; Elena Ferrer; Jorge Lopez-Ayerbe; M. L. Pedro Botet; Xavier Ruyra; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol, Badalona.

El tractament quirúrgic de l’endocarditis infecciosa (EI) consisteix en l’excisió radical del teixit infectat i la substitució valvular. Una de les opcions quirúrgiques seria la cirurgia de Ross, atractiva en pacients joves, per la seva durabilitat i la innecessitat d’anticoagulació crònica. Es pensa que aquest procediment presenta una baixa incidència de recidiva de l’EI.

Objectius: Avaluar les característiques clíniques, epidemiològiques i el pronòstic dels paci-ents sotmesos a cirurgia de Ross per EI en el nostre centre. Avaluar la incidència de recidiva (recaiguda o reinfecció).

Mètodes: Estudi retrospectiu del pacients ingressats en el nostre centre amb el diagnòstic d’EI durant Gener 2003 a Desembre 2009

Resultats: Van ingressar 106 pacients amb el diagnòstic d’EI a nivell aòrtic, dels quals 67 (63 %) van precissar cirurgia. En 12 pacients es va realitzar cirurgia de Ross. 11 EI sobre vàlvula nativa 1 EI sobre vàlvula protèsica. Edat mitjana 42 anys, 75 % homes. Mortalitat total relacio-nada del 16 % (2 pacients). Es va trovar recidiva de l’EI en 2 casos (18 %); el primer un pacient ADVP que va presentar EI a nivell de l’homoinjert pulmonar i l’altre una pacient que va pre-sentar febre i hemocultius positius per staphylococcus epidermidis, complicat amb pseudoa-neurisma. En el grup de SVAo la mortalitat va ser similar (18 %). Únicament 2 casos (3 %) van presentar reinfecció documentada.

Conclusions: La cirurgia de Ross és una tècnica segura pel tractament de l’EI sobre vàlvula aòrtica, amb una mortalitat similiar a la SVAo. No obstant, la incidència de recidiva no és me-nyspreable.


PERFIL EPIDEMIOLÒGIC I PRONÒSTIC DE L’ENDOCARDITIS PROTÈSICA PRECOÇ EN ELS úLTIMS 6 ANYS EN UN HOSPITAL DE TERCER NIVELL

Àngels Gonzalez-Guardia; Nuria Vallejo; Raquel Nuñez Aragon; Lourdes Mateu; Neus Sopena; Ca-rol Bosch; Jorge Lopez-Ayerbe; Lluís Serés; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Germans Tri-as i Pujol, Badalona.

L’endocarditis valvular protèsica (EVP) precoç es defineix com aquella que es presenta al llarg del primer any després de la cirurgia. Comporta una elevada morbimortalitat, sobretot si re-quereix cirurgia durant la fase activa.

Objectius: Avaluar la prevalença de l’endocarditis protèsica precoç, els factors epidemiolò-gics, tipus de presentació i el seu pronòstic.

Mètodes: Estudi retrospectiu dels pacients amb endocarditis infecciosa (EI) de Gener 2003 a Desembre 2009

Resultats: De 212 episodis d’EI, 56 (26 %) van correspondre a EVP i d’aquests, 29 episodis (52 %) EVP precoç. Els microorganismes més freqüents van ser els staphyloccocus (48 %). Edat mitjana de 67 anys. Es va trobar comorbilitat associada en 55 % (Índex de Charlson mtijà 2). 41 % associades a l’ambit sanitari. Localització predominant aòrtic (58 %). Es va trobar in-suficiència valvular severa en un 51 % dels casos i fins un 75 % presentava complicacions lo-cals per ecocardiografia. Aquestes, junt amb la insuficiència cardíaca van ser les indicacions més freqüents de cirurgia. Es va indicar cirurgia en 24 pacients (82 %) i es va dur a terme en 17 pacients. La mortalitat relacionada total va ser del 45 % i la mortalitat del grup quirúrgic de 53 %. En l’anàlisi univariada l’únic factor associat a la mortalitat va ser el sexe femení i la pre-sència d’insuficiència valvular severa.

Conclusions: El perfil epidemiològic de l’EVP precoç inclou de forma predominant la infec-ció estafilocòccica, comorbilitat associada i la presència de complicacions locals. La mortali-tat és elevada independentment del tractament. La insuficiència valvular greu és un predic-tor de mortalitat.


ANÀLISI COMPARATIU DE L’ENDOCARDITIS INFECCIOSA SOBRE VÀLVULA PROTÈSICA I VÀLVULA NATIVA

Teresa Oliveras; Elena Gómez; Luis José Serés; Lourdes Mateu; María Luisa Pedro-Botet; Ángeles González; Raquel Núñez; Nuria Vallejo; Antoni Bayés. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Objectius: analitzar les diferències epidemiològiques, bacteriològiques i de mortalitat entre l’endocarditis infecciosa sobre vàlvula nativa (EIN) i sobre vàlvula protèsica (EIP).

Pacients i mètodes: estudi observacional prospectiu de malalts amb endocarditis infecciosa (EI) segons criteris de Duke, registrats entre gener de 2003 i desembre de 2009. Es van inclou-re 195 malalts: 56 (30 %) amb EIP i 137 (70 %) amb EIN. L’anàlisi estadístic s’ha realitzat amb la tècnica de X2.

Resultats: La infecció nosocomial va ser del 24 % en l’EIP i del 13 % en l’EIN (NS). A l’EIP la in-fecció per estafilococ va ser del 47 %, la d’estreptococ del 24 %, i la de bacils gram negatius del 7 %, mentre que a l’EIN la infecció per estafilococ va ser del 31 %, la d’estreptococ del 49 % i la de bacils gram negatius del 7 % (p < 0,03). Tenien indicació quirúrgica el 81 % dels malalts amb EIP i el 70 % amb EIN (NS). Es va realitzar tractament quirúrgic en el 59 % dels casos amb EIP i en el 52 % amb EIN (NS). En ambdós grups, la major part dels casos amb indicació quirúr-gica no intervinguts va ser per comorbilitat associada. La mortalitat al grup d’EIP va ser del 32 % i al d’EIN del 27 % (NS).

Conclusions: L’EIP presenta una major incidència d’infecció per estafilococ. No es van trobar diferències significatives en la incidència d’infecció nosocomial, la indicació quirúrgica i la mortalitat entre ambdós grups.


ENDOCARDITIS PROTÈSICA: TRACTAMENT MÈDIC O TRACTAMENT QUIRURGIC

Àngels Gonzalez-Guardia; Nuria Vallejo; Raquel Nuñez Aragon; Carlos Garcia Alonso; Elena Fer-rer; Francisco Gual; LLiusa Pedro Botet; Carol Bosch; Antoni Bayés Genís. Hospital Universitari Ger-mans Trias i Pujol, Badalona.

Tot i que el tractament quirúrgic és sovint necessari en l’endocarditis valvular protèsica (EVP), la millor opció terapèutica encara continua en debat.

Objectius: Comparar el pronòstic dels pacients diagnosticats d’EVP i tractats amb cirurgia respecte els tractats amb tractament mèdic.

Mètodes: Estudi retrospectiu dels pacients ingressats en el nostre centre amb el diagnòstic d’EVP durant el període Gener 2003-Desembre 2009.

Resultats: De 212 episodis d’endocarditis infecciosa, 56 pacients van ser diagnosticats d’EVP. Sexe: 57 % homes. Edat mitjana: 65 anys. Vam realitzar una anàlisi per intenció de tractar. 11 pacients es van considerar canditats per tractament antibiòtic (grup 1) i 45 candidats per tractament quirúrgic (grup 2). Del grup de pacients quirúrgics, 11 o bé van ser rebutjats per elevat risc quirúrgic o bé van ser éxitus previament a la cirurgia. La mortalitat del grup de pa-cients candidats a tractament mèdic va ser de 18 % i la mortalitat del grup de pacients candi-dats a tractament quirúrgic va ser de 44 % (p = 0,073). El grup un 2 engloba grup de pacients amb insuficiència valvular greu e insuficiència cardíaca (48 %), amb complicacions locals (84 %) i amb EVP precoç en fins un 56 % dels casos.

Conclusions: L’EVP presenta una elevada mortalitat independentment del tractament em-prat. La mortalitat en la nostra sèrie ha estat menor en el grup de pacients candidats a tracta-ment mèdic. Determinats pacients diagnosticats d’EVP es poden beneficiar per tant del trac-tament mèdic aïllat.


ENDOCARDITIS PROTÈSICA PRECOÇ O TARDANA:DIFERÈNCIES EPIDEMIOLÒGIQUES I PRONÒSTIQUES

Àngels Gonzalez-Guardia (1); Nuria Vallejo (1); Ángel Caballero (1); Raquel Nuñez Aragon (2); Lourdes Mateu (2); Jorge Lopez Ayerbe (1); Elena Ferrer (1); Francisco Gual (1); Antoni Bayés Genís (1). (1) Servicio de Cardiologia, (2) Servicio de medicina interna, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

L’endocarditis valvular protèsica (EVP) precoç es defineix com aquella que es presenta al llarg del primer any després de la cirugía assumint un canvi en el perfil microbiològic pronóstic

Objectius: Comparar els subgrups d’EVP precoç i tardana pel que fa a la seva epidemiologia, forma de presentació i pronòstic.

Mètodes: Estudi retrospectiu dels pacients ingressats en el nostre centre amb el diagnòstic d’endocarditis infecciosa (EI) de Gener 2003 a Desembre 2009.

Resultats: De 212 episodis d’EI, 56 (26 %) van correspondre a EVP. 29 (52 %) EVP precoces i 27 (48 %) tardanes. En el grup d’EVP precoç la infecció estafilocòcica va ser majoritària (48 % vs 41 %) sobretot pel que fa als ECN (34 % vs 15 %), tot i que sense assolir diferències significati-ves. L’adquisició va estar relacionada amb l’àmbit sanitari en un 41 % dels pacients amb EVP precoç vs 15 % dels pacients amb EVP tardana (p = 0,027). Indicaciò quirúrgica similiar en ambdós grups (58 % vs 59 %), tot i que la mortalitat va ser significativament major en el grup de pacients amb EVP precoç (44 vs 19 %; p = 0,002). No vam trobar diferències pel que fa a la presència d’insuficiència valvular greu, insuficiència cardíaca o complicacions locals.

Conclusions: En la nostra serie, i segons el punt de tall establert, no vam trobar diferències significatives pel que fa al perfil microbiològic, clínic ni les troballes ecocardiogràfiques. Tot i així, l’EVP dins del primer any sí que engloba un subgrup de pacients amb pitjor pronostic.


COMPLICACIONS PERIANULARS EN L’ENDOCARDITIS INFECCIOSA: EPIDEMIOLOGIA, PRONÒSTIC I CIRURGIA

Ángel Caballero (1); Nuria Vallejo (1); Àngels Gonzalez-Guardia (1); Raquel Nuñez Aragon (2); Lourdes Mateu (2); Jorge Lopez-Ayerbe (1); Elena Ferrer (1); Lluís Serés (1); Antoni Bayés Genís (1). Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

L’extensió perivalvular en l’endocarditis infecciosa (EI) és la causa més freqüent d’infecció no controlada. S’associa a un pitjor pronòstic i major necessitat de cirurgia.

Objectius: Avaluar el perfil microbiològic i clínic, pronòstic i els factors associats amb el de-senvolupament de complicacions perianulars en el curs de l’endocarditis infecciosa.

Mètodes: Estudi retrospectiu del pacients amb el diagnòstic d’EI durant el període Gener 2003 –Desembre 2009.

Resultats: 181 pacients amb EI esquerra. Es van detectar complicacions perianulars en 59 pacients (33 %). Incidència en el cas de vàlvula protésica de 55 % i de 33 % en vàlvula nativa (p = 0,001). L’antecedent d’EI prèvia (p = 0,001) i la localització valvular a nivell aòrtic, junt amb el desenvolupament de qualsevol grau de bloqueig auriculoventricular (BAV), van ser factors que es van relacionar amb la presència de complicacions perianulars. La necessitat de cirurgia va ser major (98 % en el grup de pacients amb complicacions perianulars vs 64 % en el grup de pacients sense complicacions perianulars) La mortalitat va ser similar en ambdós grups de pacients. El grup de microorganismes més freqüent va ser el grup dels estafilococ, però sense arribar a trobar diferències estadísticament significatives.

Conclusions: La localització aòrtica de l’EI, l’antecedent d’endocarditis prèvia, la presència de vàlvula protèsica i el BAV van ser els factors associats amb el desenvolupament de compli-cacions perianulars en el curs de L’EI. El grup de pacients amb complicacions perianulars va precisar cirurgia en una major proporció dels casos, però la mortalitat va ser similar al grup de pacients sense complicacions perianulars.


SÍNDROME AÒRTICA AGUDA: MORTALITAT I SEGUIMENT A 10 ANYS EN UN HOSPITAL TERCIARI

Miquel Espriu Simon; Ángel Caballero Parrilla; Carlos Garcia Alonso; Jorge Lopez Ayerbe; Elena Ferrer Sistach; Nuria Vallejo Camazón; Francisco Gual Capllonch; Antoni Bayes Genis. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Hem recollit de forma prospectiva des de la nostra experiència a l’hospital amb la Síndrome aòrtica aguda (SAA) en els últims 10 anys. Es va avaluar l’episodi agut i la mortalitat durant la hospitalització. Durant el període entre 2000-2009 es van presentar 96 pacients amb AAS. L’edat mitjana de 60,4 ± 12 anys (rang 21-85). 81 % homes. 76 % hipertensió, 30 % dislipèmics i només el 11 % dels diabètics. Fumadors 26 % i 24 % d’exfumadors. 16 % Síndrome d’apnea del son. De Marfan 4 %, 5 % després de cirurgia cardíaca del 73 % del tipus A, tipus B 27 %.

Presentació: 86 % de dissecció clàssica, el 13 d’hematoma intramural i l’1 % l’úlcera pene-trant aòrtica. Etiologia SAA idiopàtica al 91 %, traumàtica 5 %, iatrogènica 4 %. El dolor estava present en el 71 % dels casos, la síncope en el 18 %, els accidents cerebrovasculars 8 %, 6 % i dispnea. 20 % tenien algun tipus de compromís vascular. Es va realitzar el diagnòstic de la SAA amb la TC en el 77 % dels casos, seguit de l’ecocardiografia en el 16 % i 7 % per angiogra-fia. Tipus A: Es realitza la cirurgia en el 78 % dels pacients. El restant 22 % va ser rebutjat per la comorbiditat (tots van morir) o van morir abans de la cirurgia. Només el 55 % dels pacients amb tipus A van sobreviure i van ser donats d’alta de l’hospital. Tipus B: A diferència, el 78 % dels pacients ingressats amb SAA Tipus B van ser donats d’alta vius.

Conclusions: Els resultats de la nostra sèrie són molt semblants a la dels registres nacionals i internacionals. El tipus A encara té un mortalidat alta, la cirurgia que requereix en la majoria dels casos. El tipus B té una menor mortalitat, però no insignificant


DISSENY D’UN ESTUDI PER LA CREACIÓ I VALIDACIÓ D’ESCALES DE PREDICCIÓ DE MORTALITAT I DE REINGRÉS PER MALALTS HOSPITALITzATS PER INSUFICIÈNCIA CARDÍACA

Laura Guillamón Torán (1); Josefina Orús Puigvert(1); Manel Bonastre Thio (1); Eva Guillaumet Gasa (1); Antonio Escobar Martínez (2); Raul Quirós López (3); Lidia García Perez (4); Gemma Na-varro Rubio (1). Investigadors de l’estudi pronòstic insuficiència cardíaca. Hospital de Sabadell, Corporació Sanitària Parc Taulí, Sabadell.

Introducció: La insuficiència cardíaca (IC) afecta a Europa a més de 10 milions de persones. A l’Estat Espanyol la seva prevalença és del 7 % en majors de 45 anys i és la primera causa d’hos-pitalització en majors de 65 anys, el que representa un 5 % de tots els ingressos. La tasa de mortalitat és d’un 20 % anual. Hi ha pocs models que ajudin a fer un pronòstic objectiu d’aquests pacients i els que tenim sovint s’han obtingut de bases de dades recollides per al-tres propòsits amb poblacions diferents a la que trobem a la pràctica clínica habitual.

Objectius: Desenvolupar escales pronòstiques per valoració de mortalitat i reingrés en paci-ents ingressats per IC. Validar aquestes escales en una segona submostra de l’estudi

Mètodes: Estudi multicèntric, observacional de cohorts prospectiu. S’inclouran de forma consecutiva 2200 episodis de pacients que ingressin per IC. Es recolliran variables que es con-sideren possibles predictores (sociodemogràfiques, etiològiques, comorbiditats, dades clíni-ques, electrocardiogràfiques, radiològiques, ecocardiogràfiques, analítiques i qüestionaris de qualitat de vida). El seguiment serà d’un any. Les variables de resultat seran reingressos a 30-90 dies i la mortalitat global. La fase de reclutament començarà al juny 2010 i està prevista una durada d’un any. L’estudi finalitzarà al desembre 2012.

Conclusions: Elaborarem una eina informàtica pràctica per classificar els pacients amb IC segons el risc de mortalitat i de reingrés. Això farà que els metges coneguin millor el pronòs-tic dels pacients i podran adequar tant el tractament com el seguiment dels mateixos.


UNITAT D’INSUFICIÈNCIA CARDÍACA EN UNA CONSULTA DE CARDIOLOGIA EXTRAHOSPITALÀRIA: EXPERIÈNCIA INICIAL.

Eva Bernal Labrador (1) (2); Núria Martrat Duch (1); Laura Merlos García (1); Sílvia Serrano García (2); Josep Lupón Rosés (2); Lucía Cano Sanz (2); Irene Figuera Mas (1); Antoni Bayés Genis (2). (1) Servei de Cardiologia, C.A.E. Dr. Barraquer, Sant Adrià de Besòs. (2) Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: La insuficiència cardíaca (IC) continua essent una causa important de morbi-mortalitat. La creació de les Unitats d’Insuficiència Cardíaca (UIC) a nivell hospitalari ha acon-seguit reduir el nombre de reingressos per aquesta causa i també millorar el seu pronòstic. No obstant això, la presència d’UIC a nivell extrahospitalari és anecdòtica.

Objectius: Descriure l’experiència inicial d’una UIC integrada en una consulta de Cardiologia Extrahospitalària.

Material i mètodes: Al Setembre 09’s’engega la UIC amb un cardiòleg i 2 infermeres. Se se-gueixen els protocols de la UIC de l’hospital terciari de referència.

Resultats: Des de Setembre 09 - Febrer 10 s’han realitzat 19 primeres visites per part de car-diòleg i 30 visites d’infermeria. 84 % són homes. Edat mitjana: 65 anys. 74 % no fumadors, 53 % hipertensos, 58 % dislipèmics i 26 % diabètics. 34 % amb BBEFH en l’ECG. Dades ecocar-diogràfiques: FE mitjana: 30,3 %. Diàmetre telediastòlic mitjà: 65 mm. Tots duen antiagrega-ció i/o anticoagulació; el 95 % pren betabloquejants; el 95 %, inhibidors de l’ECA/ ARA II; el 95 %, diurètics de forma fixa o a demanda i el 21 % duu espironolactona/eplerenona. Un paci-ent duu desfibril·lador automàtic implantable (DAI) i altre, un DAI-resincronitzador. La classe funcional de la NYHA és I-II en el 95 % i III en el 5 %.

Conclusions: Els pacients visitats en la nostra UIC tenen característiques clíniques similars a les descrites en la majoria de sèries. Les recomanacions terapèutiques de les guies clíniques es compleixen de forma raonable. Per tant, la UIC a nivell extrahospitalari és factible i podria contribuir a la descentralització de la UIC hospitalària.


VALOR PREDICTIU DE LA MIELOPEROXIDASA A LA SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA DE BAIX RISC

Carlos J. García Alonso; Amparo Galán (1); Eva Bernal; Silvia Serrano; Beatriz Asensio; Jaume Ba-rallat (1); Nuria Ortega (1); Laura Pomar (1); Antoni Bayés Genis. Servei de Cardiologia, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (1) Servei de Anàlisis Clínics, Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona.

Introducció: La mieloperoxidasa (MPO) és una hemoproteïna que s’emmagatzema en els grànuls azuròfils dels monòcits i neutròfils que afavoreix el dany oxidatiu en teixits inflamats, incloent la placa ateromatosa. Estudis suggereixen que la medició de MPO en el moment de la consulta mèdica del pacient amb dolor toràcic podria ser un predictor de placa vulnerable.

Objectius: Analitzar el valor predictiu de MPO en pacients amb sospita de síndrome coronà-ria aguda (SCA) de baix risc, en relació a esdevediment combinat d’infart, reinfart, necessitat de revascularització, reingrés o mort d’origen cardiovascular.

Mètodes: S’analitzà MPO (automatitzada en Dimension RxL, Siemens) en 45 pacients que consultaren a urgències (març 2009-febrer 2010), amb dolor toràcic i primera determinació de Troponina I negativa, considerats tributaris de test d’isquèmia precoç. Es realitzà segui-ment telefònic a 1 i 6 mesos.

Resultats: 65 % homes. Edat mitjana 61 ± 11 anys. 66,7 % fumadors/exfumadors, 79 % disli-pèmics, 26 % diabètics i 47 % amb diagnòstic previ de cardiopatia isquèmica. Durant el segui-ment, s’observaren 15 esdeveniments combinats, amb 13 revascularitzacions i 2 reingressos. Trobàrem una tendència no significativa a presentar més esdeveniments cardiovasculars en pacients amb nivells elevats de MPO (> 500pmol/L, p = 0,08). Objectivàrem una excel·lent correlació entre la positivitat del test d’isquèmia i la presència d’esdeveniments (p = 0,008).

Conclusions: En la nostra sèrie, els pacients amb sospita de SCA i troponina negativa que te-nen nivells elevats de MPO tenen una tendència no significativa a tenir més esdeveniments cardiovasculars.


EXPERIÈNCIA ANUAL D’UNA UNITAT DE DOLOR TORÀCIC AMB POSSIBILITAT DE SEGUIMENT CLÍNIC

Gonzalo Grazioli; Alfredo Cuppoletti; Giovanna Benedetti; Alberto Cabestrero de Diego; Carmen Martinez Useros; Agustin La Corte Contreras; Eduardo Garrido Marin; Akram Loubad Rabie; Glo-ria Oller Cid. Capio Hospital General de Catalunya.

Objectius: Establir la utilitat de la unitat de dolor toràcic (UDT) per identificar pacients d’alt risc coronari, que consulten a urgències per dolor precordial no característic i analitzar el se-guiment clínic d’aquesta població.

Mètodes: Període d’inclusió: tot l’any 2009, pacients amb dolor precordial de característi-ques no definides. Es va realitzar una avaluació clínica, ECG seriats, Troponina, Ecocardiogra-ma i Prova d’esforç.

Resultats: Es van incloure 131 pacients, mitjana d’edat de 55 ± 15 anys, homes 74 %. Els fac-tors de risc coronari associats van ser: tabaquisme 30 %, HTA 29 %, dislipèmia 33 %, i diabetis 17 %. Antecedents coronaris 30 % i d’IAM 17 %. El dolor «opressiu» es va referir en un 63 %, el «punxant» 22 % i el indeterminat en el 15 %. La irradiació va anar a braç 22 %, esquena 8 % i coll 8 % i en la resta dels pacient no tenia irradiació. En el 14 % es va arribar al diagnòstic de síndrome coronària aguda (SCA). Els estudis realitzats Prova d’esforç 80 % (ergometria 65 %, SPECT 15 %), Ecocardiograma 87 % i cateterisme 16 % dels quals van requerir Angioplàstia 9 %. Del 66 % que podien fer seguiment en el nostre Hospital, un 56 % ho va fer, amb una mitjana de 166 dies, sense registrar esdeveniments clínics.

Conclusions: Al nostre centre la UDT demostra ser un protocol útil en la identificació de paci-ents amb SCA, amb una alta sensibilitat per predir esdeveniments coronaris d’alt risc durant el seguiment.


LA SÍNDROME CORONÀRIA AGUDA EN MALALTS D’EDAT AVANÇADA. UN REPTE PEL MANEIG TRASVERSAL.

Glòria Canal Rodríguez (1); Antonio Sánchez Hidalgo (2); Mireia Llonch Masriera (1); Cristina Moure Roget (2); Mercè Capo Pallàs (1); Maria Dolores Martínez Ruiz (2); Alí Jaber Houbani (2); David López Gómez (2); Alfons Vancells Vallhonrat (2); Joan V. Martínez Tur (2), Miguel Ángel de Miguel Díaz (2). (1) Departament de Geriatria, (2) Departament de Cardiologia, Hospital de Ter-rassa.

Introducció: L’edat s’ha considerat clàssicament un predictor independent de mortalitat i de morbiditat en la majoria d’estudis en cardiopatia isquèmica. Per altra banda, els malalts d’edat avançada han estat exclosos de la majoria d’assaigs clínics en la síndrome coronària aguda (SCA).

Metodologia: Estudi observacional retrospectiu dels malalts de 80 anys o més ingressats durant l’any 2009 amb el diagnòstic de SCA a l’Hospital de Terrassa.

Resultats: Durant l’any 2009 es van admetre un total de 89 malalts de 80 o més anys amb un primer diagnòstic de SCA. L’edat mitjana fou de 84 anys i rang (80-93). 45(50,6 %) dones. El 68,5 % tenien antecedents de cardiopatia isquèmica. La mediana de dies d’ingrés va se d’11 dies sent el P25-75 de 8-19. Un 94,4 % va rebre antiagregació amb aspirina i el 88,8 % va rebre clopidogrel i d’aquest, el 80,9 % amb dosi inicial de càrrega de 300 mg. El 71,9 % va rebre anti-coagulació terapèutica i un 18 % tan sols a dosis profilàctiques. El 79,2 % rep betablocadors, el 85,7 % estatines i el 77,9 % IECA/ARAII. La mortalitat global fou del 13,5 % (12 malalts).

SCASEST: 70 malalts (78,6 %). Aixecament de Tn 37,7 %. Estratificació de risc 34 %. Insuficièn-cia cardíaca 48,4 % (16 % Killip III-IV). Coronariografia 41,4 %. Mortalitat 13 %.

IAMEST: 11 malalts (12,4 %). Insuficiència cardíaca 75 % (41,6 % Killip III, 0 % Killip IV). Trom-bòlisi, cap malalt. Angioplàstia primària 33,3 %. Mortalitat 16,6 %.

SCA inclassificable: 8 malats (9 %). Aixecament de Tn: 50 %. Insuficiència cardiaca: 87,5 % (25 % en Killip III-IV). Coronariografia 25 %, Mortalitat 12,5 %.

Conclusions: En la nostra població de malalts vells, la SCA es sol presentar sense aixecament de l’ST, la presència d’insuficiència cardíaca és freqüent i la mortalitat és alta sobretot si el malalt pateix un IAMEST. És necessari un maneig transversal d’aquest malalts per poder opti-mitzar el millor tractament i millorar el seu pronòstic.


ESTUDI REGISTRESTENTS: AVALUACIÓ DEL MANEIG I SEGUIMENT PERIOPERATORI DELS PACIENTS PORTADORS D’STENTS CORONARIS SOTMESOS A CIRURGIA NO CARDÍACA

A. Rodríguez Pont (1) (6); N. Guilera (1) (6); J. Guindo (1) (7); P. Sierra (2) (6); A. Mases (3) (6); R. As-bert (4) (6); F. Parramon (5) (6); C. Colilles (1) (6); A. Martínez (1) (7). (1) Hospital de Sabadell. (2) Fundació Puigvert, Barcelona. (3) Hospital del Mar, Barcelona. (4) Mútua Terrassa. (5) Hospital Josep Trueta, Girona. (6) Serveis d’Anestesiologia. (7) Cardiologia. Investigadors de l’Estudi Regis-treStents.

Introducció: La Cardiologia Intervencionista ha permès un gran avenç en el maneig de la malaltia coronària amb la implantació d’stents. Com a tractament coadjuvant és necessària la doble antiagregació. La retirada prematura del tractament antiagregant (AAP) és el factor predictiu més important de la trombosi de l’stent (TS).

El maneig perioperatori d’aquests pacients és un repte, donat que el tractament AAP els situa en risc hemorràgic. Els professionals han de valorar el risc de retirada dels fàrmacs AAP, amb la possibilitat derivada de TS, IAM i mort, o el risc de manteniment i per tant de sagnat quirúr-gic.

Objectius: 1. Registrar els esdeveniments adversos cardiovasculars en pacients portadors d’stents coronaris sotmesos a cirurgia no cardíaca. 2. Avaluar l’adherència a les recomanaci-ons clíniques del tractament AAP.

Metodologia: Estudi observacional, prospectiu i multicèntric. A cada centre hospitalari es constituirà un grup de treball multidisciplinar: anestesiologia, cardiologia, cirurgia i hemato-logia.

S’identificaran els pacients portadors d’stents coronaris sotmesos a cirurgia no cardíaca. Es realitzarà un seguiment durant l’ingrés, fins a l’alta hospitalària i als 30 dies de la cirurgia.

Es recolliran com a variables principals els esdeveniments cardíacs majors i el maneig del tractament AAP i com variables secundàries els esdeveniments cardíacs menors i neurovas-culars, complicacions hemorràgiques i mortalitat global.

Conclusions: La informació recollida permetrà conèixer les característiques demogràfiques d’aquests pacients, la variabilitat en el maneig clínic, i la seva relació amb l’evolució i compli-cacions. Les dades obtingudes seran informació útil per la promoció de guies de pràctica clí-nica en el maneig d’aquests pacients.


INCIDÈNCIA DE NEFROPATIA PER CONTRAST DESPRÉS DE L’INTERVENCIONISME CORONARI PERCUTANI DE LES OCLUSIONS CORONÀRIES CRÒNIQUES, UTILITzANT UNA PAUTA INTENSA DE NEFROPROTECCIÓ

Luis Teruel; Kristian Rivera; Joan Antoni Gómez-Hospital; Gerard Roura; Jaume Maristany; Paco Jara; Paolo Dallaglio; Enric Esplugas; Àngel Cequier. Hospital Universitari de Bellvitge, L’Hospita-let de Llobregat.

Introducció: L’intervencionisme coronari percutani (ICP) de les oclusions coronàries cròni-ques (CTO) freqüentment requereix procediments perllongats amb elevat consum de con-trast.

Objectius: Avaluar si una estratègia basada en una pauta intensa de nefroprotecció permet realitzar l’ICP de les CTO sense establir un límit en el consum de contrast, valorant la incidèn-cia de nefropatia per contrast (NPC).

Mètodes: S’han registrat prospectivament tots els casos d’ICP de CTO realitzats des de De-sembre 2007. En tots els pacients s’ha realitzat una pauta intensa de nefroprotecció: hidrata-ció endovenosa, n-acetilcisteina, bicarbonat endovenós, iodixanol i suspensió de fàrmacs nefrotòxics. S’ha mesurat el valor de creatinina de forma basal, a les 24 i 48 hores. S’ha definit com a NPC l’elevació de més del 25 % del valor de creatinina.

Resultats: S’han realitzat 122 procediments d’ICP de CTO amb una edat de 64 ± 11 anys, 82 % homes, 39 % diabètics, 70 % angina estable. El filtrat glomerular fou inferior a 60 ml/min en 19 pacients (15,6 %), i inferior a 30 en 2 (1,6 %), un en hemodiàlisi. La taxa d’èxit del proce-diment fou del 86,7 %. El temps del procediment fou de 90 min (amplitud interquartil IQ 60), amb 39 (IQ 41) minuts d’escòpia. El consum de contrast ha estat de 550 (IQ 400) ml, rang 100-1475 ml. Cap malalt ha requerit diàlisi. S’ha produït NPC en 3 pacients (2,5 %), sense impor-tància clínica.

Conclusions: Una estratègia basada en una pauta intensa de nefroprotecció permet realitzar l’ICP de les CTO sense establir un límit de contrast, amb una incidència molt baixa de NPC.


CANVIS DE VOLUM A L’ARTÈRIA RADIAL DESPRÉS DE L’ADMINISTRACIÓ DE DOS TRACTAMENTS VASODILATADORS. AVALUACIÓ MITJANÇANT ECOGRAFIA INTRAVASCULAR

Neus Salvatella Giralt; Eduard Fernàndez Nofrerias; Francesco Ciompi (1); Oriol Rodriguez Leor; Xavier Carrillo Suàrez; Rayyan Hemetsberger; Petia Radeva (1); Fina Mauri Ferré; Antoni Bayés Ge-nís. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona. (1) Centre de Visió per Computador.

Introducció: La mida de l’artèria radial i la seva tendència a l’espasme són les principals limi-tacions de la via radial. Per això s’utilitzen diversos tractaments vasodilatadors, principalment la nitroglicerina i el verapamil, o ambdós.

Objectius: Avaluar els canvis de volum de l’artèria radial valorats mitjançant ecografia intra-vascular (IVUS), després de l’administració de dos tractaments vasodilatadors diferents.

Mètodes: Després d’un procediment en què s’havia utilitzat IVUS, es va realitzar una avalua-ció basal per ultrasons de l’artèria radial. Posteriorment es va administrar un dels dos tracta-ments, i es va fer una segona valoració per ultrasons. Els dos tractaments foren: 2,5 mg de verapamil (grup 1; n = 15) i la combinació 0,2 mg de nitroglicerina + 2,5 mg de verapamil (grup 2; n = 15). Els volums de l’artèria radial van ser mesurats mitjançant una aplicació infor-màtica de detecció automàtica de vores i reconstrucció intravascular.

Resultats: Els pacients dels dos grups eren similars. En ambdós grups augmentà significati-vament el volum radial: en el grup 1 augmentà de 456,1 a 508,6 mm3 (p < 0,001), i en el grup 2 de 450,6 a 508,4 mm3 (p < 0,001). No vàrem observar diferències significatives en l’aug-ment absolut de volum (52,5 mm3 al grup 1 vs 57,8 mm3 al grup 2, p = ns) ni en l’increment relatiu (19,9 % vs 14,1 % respectivament, p = ns) entre els dos grups.

Conclusions: El volum de l’artèria radial augmentà de forma similar després d’administrar els dos règims vasodilatadors.

Els volums de l’artèria radial poden ser valorats de forma senzilla i acurada mitjançant una aplicació informàtica basada en imatges d’ecografia intravascular.


CARACTERITzACIÓ ANATÒMICA I ELECTROFISIOLÒGICA DE LA VIA LENTA EN PACIENTS AMB TAQUICÀRDIA PER REENTRADA NODAL. IMPLICACIONS PER A L’ABLACIÓ PER RADIOFREQÜÈNCIA

Debora Cian; Víctor Bazán; Ermengol Valles; Jordi Bruguera; Julio Martí-Almor. Hospital del Mar, Barcelona.

Introducció: En pacients amb taquicàrdia per reentrada nodal (TRN) no s’ha establert corre-lació entre les característiques electrofisiològiques diferencials de les vies lenta (VL) i ràpida (VR) nodals, el tamany del triagle de Koch i la localització eficaç de l’ablació de laVL.

Mètodes: S’inclouen prospectivament 54 pacients amb TRN i ablació efectiva de la VL. La ve-locitat de conducció diferencial entre VL i VR fou mesurada com la diferència entre l’interval A2H2 en el periode refractari de la VR i l’A2H2 en el ‘salt’de l’AH. Es determinà la distància fluo-roscòpica entre la regió Hisiana-node AV (His) i la boca del si coronari (SC), anàloga al diàme-tre longitudinal anteroposterior (màxim) del triangle de Koch. Es mesurà la distància entre el His i la localització d’ablació eficaç de la VL (RF). S’analitzà el paper d’un segon ‘salt’de l’AH.

Resultats: De la població a estudi (17 homes, edat 55 ± 16 anys), la velocitat de conducció diferencial entre VL/VR (139 ± 98 ms) no es correlacionà amb la distància His-SC (19 ± 6 mm, r = -0,084; p = 0,6), ni amb la distància His-RF (14 ± 4 mm, r = -0,138; p = 0,4). Una major dis-tància longitudinal del triangle de Koch sí es correlacionà amb una localització baixa de l’ablació eficaç (r = 0,652, p < 0,01). La presència d’un segon ‘salt’de l’AH no s’acompanyà de cap correlació electrofisiològica-anatòmica.

Conclusions: Una localització més baixa (per tant més segura per a l’ablació) de la VL s’asso-cia amb un major diàmetre longitudinal del triangle de Koch, sense que es pugui establir cap correlació anatòmica-electrofisiològica entre VL i VR.


ABLACIÓ DE TAQUICÀRDIES SUPRAVENTRICULARS SENSE FLUOROSCÒPIA

Ivo Roca Luque; Núria Rivas Gándara; Jordi Pérez Rodon; Àngel Moya Mitjans; A. Sarrias Mercè; M. Riera Musach; D. Bofill; David García-Dorado García. Unitat d’Arítmies, Servei de Cardiologia, Àrea del Cor, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: L’ús de fluoroscòpia ha estat un element bàsic pel desenvolupament de l’abla-ció de radiofreqüència. No obstant, els efectes secundaris sobretot tenint en compte que es tracta habitualment de malalts joves són sempre una incògnita. Els sistemes de navegació i reconstrucció electroanatòmica han obert un complement o un recurs a la fluoroscòpia.

Objectius: Avaluar la factibilitat i seguretat de realitzar ablació de taquicàrdies supraventri-culars sense fluoroscòpia.

Mètodes: Es van incloure únicament malalts amb sospita de taquicàrdies supraventriculars amb origen a l’aurícula dreta. La navegació i localització dels catèters diagnòstics i d’ablació es realitzà mitjançant el sistema de navegació NavX EnSite (Endocardial Solutions,St Paul, Minn).

Resultats: Un total de 24 pacients (12 homes; 40 ± 20 anys) es varen incloure amb tres tipus de taquicàrdies: taquicàrdia per reentrada intranodal (TIN) (n = 15, 62,5 %), flutter auricular (n = 5, 20,83 %) i taquicàrdia per reentrada ortodròmica per via accessòria dreta (n = 4, 16,7 %). En tots els casos l’ablació fou efectiva. Només es va observar una complicació en for-ma de bloqueig de branca dreta en una ablació de via accessòria mig-septal. El temps total d’escòpia fou de 38 segons (0 a 151 segons) per les TIN, 596 segons (13 1 1691) pel flutter típic i 110 segons (60 a 200) per les taquicàrdies ortrodròmiques per via accessòria.

Conclusions: L’ablació de les taquicàrdies supraventriculars més comuns de l’aurícula dreta guiada pels sistemes de navegació (NAvX EnSite) sense fluoroscòpia fou factible i segur en la nostra sèrie


LA INTEGRACIÓ ENTRE CARDIOLOGIA I ATENCIÓ PRIMÀRIA AUGMENTA L’ANTICOAGULACIÓ ORAL I L’ESTUDI ECOCARDIOGRÀFIC EN ELS PACIENTS AMB FIBRIL·LACIÓ AURICULAR

Carles Falces Salvador (1) (3); Rut Andrea Riba (1) (3); Cristina Vehí Gasol (1); Magda Heras For-tuny (1) (3); Marta Sorribes Capdevila (2) (3); Laura Sanchis Ruiz (1); Joaquim Cevallos Morales (1); David Font Ferrer (3); Josep Brugada Terradellas (1). (1) Servei de Cardiologia, Institut Clínic del Tòrax, Hospital Clínic, Universitat de Barcelona. (2) CAP Numància, Institut Català de la Salut, Bar-celona. (3) Grup Clínic de Cardiologia, Atenció Integrada en Salut, Barcelona, Esquerra.

Objectius: Avaluar l’impacte d’un programa d’integració entre Cardiologia i Atenció Primària (AP) sobre la indicació d’anticoagulació oral (ACO) en els pacients amb fibril·lació auricular (FA).

Metodologia: Estudi analític observacional transversal de dues cohorts: atenció convencio-nal (AC) i atenció integrada(AI), que consulten al cardiòleg consecutivament per control crò-nic de FA des de gener 2008 fins desembre 2009 en 7 Centres d’Atenció Primària (CAP). L’AI consisteix en: un cardiòleg hospitalari visita en cada CAP, història clínica informatitzada com-partida, guies clíniques consensuades, amb criteris d’anticoagulació definits, sessions de consultoria per discussió dels casos dubtosos, disponibilitat de consultes telefòniques o elec-tròniques i possibilitat d’indicar l’anticoagulació i el control pel metge de família, d’acord amb les guies consensuades.

Resultats: S’analitzen 3194 consultes, de les que 681 (21,3 %) presentaven FA, 513 (16,1 %) com a motiu de consulta principal i 168 (5,2 %) associada a insuficiència cardíaca (IC). S’exclo-uen pacients amb pròtesis valvulars o valvulopaties greus. La realització d’ecocardiografia per estudi de la FA augmenta amb l’AI (85,7 % vs 71,7 %; p < 0,001). La indicació d’ACO aug-menta significativament en els pacients amb FA com a motiu de consulta (85,7 % vs 71,7 %; p < 0,001), i tendeix a l’augment en els casos amb IC (93,7 % vs 85,4 %; p = 0,08). Els pacients controlats pel cardiòleg crònicament per FA disminueixen amb l’AI (13,7 % vs 18,4 %; p < 0,001).

Conclusions: La integració entre Cardiologia i AP millora significativament l’estudi de la FA ambulatòria amb ecocardiografia i la indicació d’anticoagulació. L’AI permet disminuir els pa-cients que requereixen control crònic pel cardiòleg i potenciar el paper de l’equip d’AP.


RELACIÓ ENTRE LA DURADA I MORFOLOGIA DEL QRS I ELS PARÀMETRES DE CONDUCCIÓ AURÍCULO-VENTRICULAR EN MALALTS AMB TETRALOGIA DE FALLOT REPARADA

Ivo Roca Luque; Nuria Rivas Gándara; Jordi Pérez Rodon; Àngel Moya Mitjans; Antònia Pijuan Do-menech; Laura Dos Subirà; Jaume Casaldàliga Ferrer; David García-Dorado García. Unitat d’Arít-mies, Unitat de Cardiopaties Congènites de l’Adolescent i l’Adult, Servei de Cardiologia, Àrea del Cor, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: En els pacients afectes de Tetralogia de Fallot reparada (TdF) s’han observat di-ferents graus de transtorn de conducció. La correlació entre la morfologia i durada del QRS i els paràmetres de conducció aurículo-ventricular (AV) no és ben coneguda en aquesta po-blació.

Mètodes: Estudi prospectiu descriptiu de 34 pacients consecutius (22 homes, 36 ± 7,9 anys), afectes de TdF reparada i remesos per estudi electrofisiològic (EEF). Es va analitzar la durada i morfologia del QRS en l’electrocardiograma (ECG) de superfície i els paràmetres habituals de conducció AV.

Resultats: La durada mitjana del QRS, interval AH i interval HV va ser: 167,8 ± 27,1, 102,5 ± 37,1 i 54,5 ± 11,6 mil·lisegons (ms) respectivament. No es va evidenciar correlació entre la durada del QRS i l’interval HV (r = -0,142, p = ns). Segons la morfologia del QRS els pacients es varen classificar en: bloqueig de branca dreta (BBD) (n = 29, 85,3 %), bloqueig bi-fascicular (BBD i hemibloqueig anterior) (n = 4, 11,8 %) i bloqueig AV de primer grau i BBD (n = 1, 2,9 %). No es varen trobar diferències significatives en els intervals AH i HV entre els malalts amb BBD (AH 101,5 ± 37,5 ms; HV 53 ± 10,4 ms) i bloqueig bifascicular (AH 112,3 ± 9,8 ms, HV 56 ± 4,7 ms). Únicament el malalt amb BAV de primer grau tenia un transtorn greu de la conducció AV (HV 90 ms).

Conclusions: Segons els resultats de la nostra sèrie, no existeix correlació entre la morfologia i durada del QRS i els paràmetres de conducció AV estudiats mitjançant EEF convencional en pacients afectes de TdF reparada.


REGISTRE DE CARDIOVERSIONS ELÈCTRIQUES ELECTIVES A L’HOSPITAL DEL MAR DE BARCELONA. NOVES DADES DESPRÉS DEL REGISTRE REVERSE

Soledad Ascoeta; Víctor Bazán; Nùria Farré; Alvaro Sainz; Juan Hernández; Josefa Villena; Lluís Molina; Jordi Bruguera; Ramón Serrat. Servei de Cardiologia, Hospital del Mar, Parc de Salut Mar, Barcelona.

Introducció: El registre REVERSE valora el perfil clínic, l’eficàcia aguda i el manteniment del ritme sinusal (RS) a l’any, dels pacients sotmesos a cardioversió elèctrica (CVE).

Objectius: Analitzem característiques diferencials respecte a aquest registre en l’evolució de la CVE electiva realitzada al nostre centre.

Mètodes: Entre 2002 i 2009, 237 pacients consecutius foren sotmesos a CVE electiva i inclo-sos a l’estudi. S’analitza l’eficàcia aguda de la CVE i el manteniment de RS a l’any. També la HTA, obesitat, dilatació auricular esquerre, cardiopatia estructural, ús de fàrmacs antiarítmics, i temps d’evolució de l’arítmia abans de la CVE, com a factors determinants de l’eficàcia d’aquest procediment en contraposició al REVERSE.

Resultats: Els 237 pacients (edat 64, DE 11 anys, 82 dones) presentaven dades basals compa-rables al registre REVERSE: el 52 % tenien HTA, 12 % obesitat i 56,2 % cardiopatia estructural, amb diàmetre auricular esquerre de 43mm (DE 6 mm). Igualment, una proporció comparable es mantenia en RS al cap d’un any (53,7 %). El 75 % de pacients prenien tractament antiarít-mic (50 % al REVERSE), essencialment amiodarona (87 %). La menor eficàcia aguda de la CVE al nostre centre (79 % dels casos, en contraposició al 87 % del REVERSE) fou a expenses dels malalts amb un major temps d’evolució de l’arítmia (> 6 mesos, p = 0,022).

Conclusions: El perfil clínic i de manteniment de RS dels pacients sotmesos a CVE és essenci-alment comparable amb el REVERSE, amb però un aparent major ús de fàrmacs antiarítmics. El temps d’evolució de l’arítmia és un factor determinant de l’eficàcia aguda de la CVE.


UTILITAT DEL TAC CORONARI PEL SEGUIMENT DE PACIENTS AMB MALALTIA CORONÀRIA SEVERA TRACTATS AMB CIRURGIA DE REVASCULARITzACIÓ CORONARIA

Paolo Domenico Dallaglio; Gerard Roura Ferrer; Albert Miralles Cassina; Daniel Ortiz Berbel; Fran-cesca Martinez; Silvia Homs Vila; JoanAntoni Gomez Hospital; Carles Fontanillas Amell; Enric Es-plugas Oliveras; Àngel Cequier Fillat- Hospital Universitari de Bellvitge, IDIBELL, L’Hospitalet de Llobregat.

Introducció: Existeixen poques dades sobre la permeabilitat dels empelts coronaris en ma-lalts assimptomàtics valorats amb angiografia no invasiva.

Objectius:Evaluar la permeabilitat dels empelts coronaris a mig termini amb TAC de 64 coro-nes en pacients assimptomàtics.

Mètodes: Tots el pacients inclosos foren tractats amb revascularització quirúrgica amb l’ob-jectiu d’obtenir la màxima revascularització arterial·la TAC de control es va realitzar amb un escàner de 64 corones.Els pacients amb freqüència cardíaca elevada van rebre propranolol intravenós per arribar a freqüències inferiors a 65 bpm. Es feu una reconstrucció de les imat-ges retrospectiva.

Resultats:S’inclogueren prospectivament 40 pacients, 90 % homes, edat 58 ± 10a, 33 % dia-bètics, amb 101 empelts (79 arterial).La cirurgia sense bomba es realitzà en el 55 % d’ells. L’artèria mamària interna esquerra (AME) s’utilitzà en 39 pacients (97,5 %), la mamària dreta (AMD) en 26 (65 %) i l’artèria radial en 7 (17,5 %).La tècnica composite es realitzà en 18 paci-ents (45 %, 42 empelts arterials). El temps mig de seguiment fou de 179 dies. La dosis de radi-ació fou 20mSv ± 5,5mSv.El 92,5 % dels empelts arterials eren permeables. El 85 % de la po-blació tenia tots els empelts arterials permeables.

En el subgrup de pacients amb tècnica composite s’observà només una oclusió d’una AME a descendent anterior i d’una AMD a circunflexa objectivant-se una permeabilitat del 95,3 % dels empelts utilitzats en aquest grup.

Conclusions: El nostre registre de seguiment amb TAC coronari de pacients revascularitzats quirúrgicament mostra taxes elevades de permeabilitat dels empelts, especialment en aquells realitzats amb tècnica composite.Aquestes dates recolzen les recomanacions actuals per a una revascularització quirúrgica òptima.


VALORACIÓ DE L’ASINCRONISME VENTRICULAR ESQUERRA MITJANÇANT L’ANÀLISI DE FASE AMB GATED-SPECT DE PERFUSIÓ MIOCÀRDICA

E. Mariscal-Labrador; N. Kisiel González; G. Cuberas-Borros; V. Aliaga; N. Pizzi; S. Aguadé-Bruix; J. Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Universitari Vall d’Hebron, Barcelona.

Introducció: L’anàlisi de fase (AF) de la gated-SPECT de perfusió miocàrdica (Gated-SPECT MPI) permet obtenir uns paràmetres quantitatius que ens informen del grau de sincronisme de la contracció miocàrdica del ventricle esquerre.

Objectius: Determinar els parámetres quantitatius de l’AF amb l’aplicació Emory Cardiac To-olbox (ECT) en una mostra de pacients amb diferents patologies cardíaques i comparar els resultats amb la referència de normalitat obtinguda de la nostra població.

Mètodes: Han estat analitzats retrospectivament les gated-SPECT MPI de 201 pacients (edat mitjana 66,42 ± 12,40 anys, 86 dones) dividits en normals (n: 85), fibril·lació auricular (n: 18), bloqueig de branca dreta (n: 20), bloqueig de branca esquerra (n: 17), marcapassos (n: 22), miocardiopatia dilatada (n: 12) i infart de miocardi (n: 27). S’han analitzat els següents parà-metres amb l’AF: pic de fase (PF), desviació estàndar (DE) de la distribució de fase, amplitud de l’histograma (AH), simetria de la distribució de fase (SH) i kurtosi.

Resultats: Els valors de DE, AH, SH i kurtosi dels pacients amb MCP, miocardiopatia dilatada i infart de miocardi estan significativament alterats respecte a la normalitat (p < 0,05), mentre que que en els malalts amb bloqueig de branca esquerra únicament la SH mostrava diferèn-cies estadísticament significatives respecte al grup control.

Conclusions: El bloqueig de branca esquerra, que és un dels criteris més valorats a l’hora de resincronitzar un pacient, només altera significativament, el paràmetre de simetria de la dis-tribució de fase a la gated-SPECT MPI. La sincronia de la contracció miocàrdica del ventricle esquerre està globalment més alterada en els pacients amb MD i IM, inclús en absència de trastorn de la conducció intraventricular.


FUNCIÓ AURICULAR AMB ECOCARDIOGRAFIA 3D: IMPACTE DE REPETIDES ABLACIONS DE VENES PULMONARS

S. Montserrat; N. Calvo; B. Vidal; S. Poyatos; E. Silva; M. Nadal; L. Mont; M. Sitges. Hospital Clínic de Barcelona.

Introducció: La ablació de venes pulmonars (AVP) indueix remodelat revers de l’aurícula es-querra (AE). L’efecte sobre la funció auricular és menys coneguda, especialment després de procediments repetits. Tant important és aconseguir el ritme sinusal com mantenir la funció auricular, per evitar el risc embòlic. El nostre objectiu ha estat evaluar la funció AE amb eco-cardiografia 3 D, abans i als 6 mesos de l’ablació de venes pulmonars, i comparar els primers amb els segons procediments.

Métodes i resultats: 90 pacients amb fibril·lació auricular tractats amb ablació de venes pul-monars (AVP), 71 primer procediment i 19 segon procediment. El volums de l’aurícula es-querra s’analitzen a diferents moments del cicle cardiac abans i als 6 mesos post-ablació. A partir del vol max, vol min i vol prep, es calculen diferents paràmetres de funció contràctil i reservori de la AE.

1r AVP Re-AVP

Basal 6 mesos Basal 6 mesos

diàmetre AP AE (mm) 44 ± 5 41 ± 6 44 ± 4 44 ± 5

Volume max AE (ml) 59 ± 20 49 ± 17 * 61 ± 18 57 ± 20

Volume min AE (ml) 36 ± 20 30 ± 14 * 39 ± 17 38 ± 16

Fracció ejeccció AE ( %) 40 ± 17 40 ± 14 36 ± 17 32 ± 14

Funció buidament actiu AE ( %) 25 ± 15 26 ± 14 32 ± 17 18 ± 19

Index d’expansió AE ( %) 89 ± 73 78 ± 45 75 ± 71 56 ± 40

*p < 0,05 versus Basal

Conclusions: La ecocardiografia 3D permet valorar volums i funció de l’aurícula esquerra. La funció auricular no empitjora als 6 mesos post-ablació de venes pulmonars, inclús després de procediments repetits.


PRE-ABLACIÓ DE FIBRIL·LACIÓ AURICULAR: TAMANY I FUNCIÓ DE L’AURÍCULA ESQUERRA AMB ECOCARDIOGRAFIA 3D SEGONS EL SEXE

Sílvia Montserrat; Naiara Calvo; Barbara Vidal; Carles Paré; Manel Azqueta; L. Mont; A. Berruezo; Marta Sitges. Hospital Clínic de Barcelona.

Introducció: Valorar el tamany i funció auricular esquerra (AE) per ecocardiografia 3D en ho-mes i dones sotmesos a ablació de fibril·lació auricular.

Mètodes: 104 pacients amb fibril·lació auricular refractària a més d’1 fàrmacs, amb estudi ecocardiogràfic amb 3D pre-primera ablació de venes pulmonars. 81 homes i 23 dones. Ana-litzem els volums en diferents moments del cicle cardiac i calculem la funció contràctil i el re-servori de l’aurícula esquerra.

Resultats: No hi diferències significatives entre homes i dones pel que fa al tamany (diàme-tre AP 43 ± 6 vs 42 ± 5 mm, vol màx 3D 61 ± 19 vs 54 ± 18 ml, vol mín 3D 39 ± 19 vs 38 ± 18 ml) ni funció auricular (Fracció ejecció AE 38 ± 17 vs 33 ± 20 %, pre- fracció d’ejecció de bui-dament AE 25 ± 14 vs 23 ± 10 %, pre-fracció d’ejecció buidament FE AE 40 ± 24 vs 40 ± 21 %, index d’expansió 75 ± 58 vs 69 ± 85 %, ona A 59 ± 19 vs 74 ± 26, ona A’8 ± 3,5 vs 9 ± 3,5). Tampoc hi ha diferències en les característiques basals: FA paroxística (43/81 vs 11/23), dura-ció FA (54 ± 36 vs 46 ± 27, nº de fàrmacs pre-ablació (1,5 ± 1 vs 1,6 ± 1), hipertensió arterial (33/81 vs 11/23). Tampoc hi ha diferències sgnificatives en la resposta a la ablació de venes pulmonars (38/81 vs 10/ 23) valorada amb Holter als 4 mesos postprocediment.

Conclusions: No hem trobat diferències entre sexes ni en el tamany ni el la funció de l’aurícu-la esquerra, en pacients amb fibril·lació auricular sotmesos a ablació de venes pulmonars.


INDICACIONS APROPIADES, NO APROPIADES, INCERTES I INCLASIFICABLES DE LA GATED-SPECT DE PERFUSIÓ MIOCÀRDICA

V. Aliaga; G. Cuberas-Borrós; N. Pizzi; E. Mariscal-Labrador; S. Aguadé-Bruix; J. Castell-Conesa; D. García-Dorado; J. Candell-Riera. Unitat de Cardiologia Nuclear, Hospital Universitari Vall d’He-bron, Barcelona.

Introducció: L’American College of Cardiology (ACC) i l’American Society of Nuclear Cardio-logy (ASNC) han publicat una serie d’indicacions apropiades per a la realització d’una SPECT de perfusió miocàrdica.

Objectius: Examinar el grau de cumpliment d’aquests criteris a nivell d’una Unitat de Cardio-logia Nuclear d’un Hospital terciari i analitzar les causes de l’incumpliment d’aquests criteris.

Mètodes: Es van analitzar retrospectivament 300 pacients consecutius (edat mitjana: 66,6 anys, 31 % de dones) en els quals es va realitzar una gated-SPECT de perfusió miocàrdica. Es va valorar la seva correspondencia amb els 47 criteris d’indicació subdividits en 5 grups. Els pacients que no van poder ser inclosos en cap de les 47 indicacions van ser considerats como inclasificables.

Resultats: Es van considerar apropiades un 73 % de les indicacions, inapropiades un 15,4 %, incertes un 9,4 % i inclasificables un 2 %. Dintre de les indicacions inapropiades i/o incertas la majoria corresponien a la valoració de la progressió de la malaltia coronària en pacients asimptomàtics revascularitzats a l’any de la intervenció (8,4 %) i a detecció de malaltia coro-nària en pacients simptomàtics amb baixa probabilitat pre-test amb ECG sense alteracions i amb bona capacitat de realitzar exercici físic (5,4 %). Les indicacions inclasificables van ser: 3 síncopes, una transposició corregida dels grans vasos, una dissecció aòrtica tipus A operada i un tumor intramiocàrdic.

Conclusions: En el nostre medi hospitalari el 73 % de les indicacions de la gated-SPECT de perfusió miocàrdica són apropiades segons els criteris de l’ACC i de l’ASNC.

Planta Baixa

ENTRADA

Planta –1

Planta +1

SALA A

SALA

B

Plan

ta +

1

Uria

ch

3

Astra

2

Almirall

4

Novartis

1Servier

Rovi

6

7

Boehringer

5

Planta –1 Secretaria Zona pòsters Auditori

Planta +1 Sales A i B Zona stands Zona cafè

World Trade Center

xxii congrés de la societat catalana de cardiologia

Documents