Xarxa senders 2 a. part xarxa vs itinerari

Download Xarxa senders 2 a. part xarxa vs itinerari

Post on 28-May-2015

76 views

Category:

Documents

6 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

(C) Analitza la viabilitat de dos models en la gesti del senderisme: xarxa de senders versus itineraris de senderisme. (E) Analiza la viabilidad de dos modelos en la gestin del senderismo: red de senderos versus itinerarios de senderismo.

TRANSCRIPT

<ul><li> 1. Idees i Assessorament Turstic. C/ Mare de Du del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info DOCUMENT 1: LA XARXA DE SENDERS 1a. Part Des dels anys 80 cap aqu, habitualment hem associat el senderisme a un (sol) producte turstic per ell mateix. Tractar-lo per ell mateix com a producte vol dir simplificar-lo, i sobre tot, minimitzar les seves possibilitats. Al meu entendre, aix s un error en la mesura que: - senderisme fa referncia a caminar - existeixen molts motius diferents per caminar, per salut, per fer exercici, per conixer un territori. - els usuaris dels camins poden ser molt diferents entre ells. - no sempre caminar (senderisme) ha destar associat a vacances. Tot i que el senderisme podria ser considerat un producte turstic, labast del seu contingut fa preferible tractar-lo com una especialitzaci, fora concreta, del turisme. Sota aquesta especialitat estem observant que shi acullen (o es poden acollir) molts sub-productes (o ofertes) diferents. Amb la voluntat doptimitzar les seves possibilitats es proposa el desenvolupament dun model especfic per a la seva gesti. La importncia doptar per un bon model de gesti. Existeixen avui dos models clarament diferenciats: 1) model ditinerari 2) model de xarxa </li></ul> <p> 2. Idees i Assessorament Turstic. C/ Mare de Du del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info El model basat en la creaci ditineraris consisteix en crear senders (o itineraris) que surten dun punt per arribar a una altre punt. El punt darribada pot coincidir o no amb el punt inicial, tenint itineraris circulars o lineals. Aquest mapa de Formentera ofereix una concepci clara del model basat itineraris. Cada recorregut s una proposta. Un visitant pot triar entre 19 propostes, totes elles en aquest cas, dunes caracterstiques similars Si anteriorment ens referem a les mplies possibilitats del senderisme com a producte turstic, aquest model, actua exactament en direcci contrria: limitant considerablement les seves possibilitats. Com sobserva en el full publicitari, cada itinerari es correspon directament amb una proposta (oferta) turstica. Si volem crear ms ofertes haurem de crear ms itineraris. Per cada oferta nova que volem crear haurem de crear un nou itinerari. Aix, a ms de la feina que pot suposar, vol dir un consum extraordinari del territori (en tan que sn senders senyalitzats, adequats a uns suposats interessos, etc. 3. Idees i Assessorament Turstic. C/ Mare de Du del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info Seguint doncs aquests raonament no es difcil pensar que aquest model no t gens de flexibilitat i alhora permet, noms limitadament, donar resposta a la demanda (seria ms correcte afirmar que noms permet donar resposta a un segment molt especfic de la demanda). Per contra, es proposa el model de xarxa de senders per tal doptimitzar millor totes les possibilitats. Aquest model s similar al model de circulaci per carreteres. Existeix un mapa de carreteres (en el nostre cas, serien senders). En funci de qu volem fer, on volem anar, el temps que tinguem disponible, etc., traarem un itinerari o un altre. Traslladant el smil a la productivitat turstica, el funci de les caracterstiques de loferta (la ubicaci dels recursos i de lallotjament i dels serveis, la seva duraci, etc.) i de la demanda (segment a qui dirigim el producte: nens, adults, persones avesades a caminar, motius del viatge, etc.) traarem un itinerari o un altre. La conseqncia ms immediata s que nosaltres podrem crear tants itineraris com desitgem sense necessitat defectuar modificacions en el territori. Alguns aspectes importants a destacar pel que fa a aquest model: 1. La importncia dun bon traat en el moment de definir la xarxa de senders. Una xarxa ha de transcrrer per molts recursos, ha de ser variada, etc. Es la qualitat daquest xarxa de senders la que ens permetr oferir tantes possibilitats (itineraris) com desitgem. 2. Es recomanable lexistncia dun ens gestor de la xarxa, que es preocupi del seu manteniment i tamb de la seva millora constant (nous recursos, nous camins, nous equipaments, etc.). a. Si b s important inaugurar senders, encara hauria de ser ms important, mantenir en ptimes condicions els senders inaugurats (pel que fa a senyalitzaci, equipament, etc.). En aquest mateix sentit, no sempre s necessari invertir en nous senders, a vegades (tot sovint) s recomanable millorar la inversi (p.e. posta en valor dalguns recursos, millores en lequipament, etc.) de senders ja creats. b. Noms assegurant el manteniment de la xarxa (sense creixements) es dna joc a la mltiple creaci ditineraris. 4. Idees i Assessorament Turstic. C/ Mare de Du del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info 3. A partir daquesta xarxa fsica i estable (en tot cas, en millora contnua de la seva qualitat) hauran de ser els empresaris, els grups excursionistes, les escoles, fins i tot els mateixos operadors turstics, els que cren els seus propis itineraris. Els segents grfics ens mostren la plena similitud entre els models de xarxa de carreteres (als que estem acostumats) i el de xarxa de senders que es proposa en aquest treball. A continuaci es mostra la facilitat del model de xarxa de senders per a la creaci ditineraris. 5. Idees i Assessorament Turstic. C/ Mare de Du del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info Mapa de senders Mapa de carreters 6. Idees i Assessorament Turstic. C/ Mare de Du del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info Itinerari 1: proposat per persones amb poca preparaci fsica, que caminen amb Famlia (nens) i que volen fer una passejada de dues o tres hores Itinerari 2: proposat a persones que tenen ja una preparaci fsica. Lexcursi T una duraci aproximada de 6 hores i hi ha 700 metres de desnivell. 7. Idees i Assessorament Turstic. C/ Mare de Du del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info Itinerari 3: persones amb molta preparaci fsica. Lexcursi t una duraci aprox. de 8h. I 1000 m. de desnivell Itinerari 4: Proposat a persones que tenen preparaci fsica (500m desnivell). Dormen en lloc diferent del de sortida 8. Idees i Assessorament Turstic. C/ Mare de Du del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info Els 4 itineraris proposats corresponen a la poblaci de Chamonix (Frana). Si b els itineraris han estat inventats per mi mateixa han estat confeccionats en base al Mapa cartogrfic 1:25.000 del masss dels Alps, carta real de venda a les llibreries. Igual que els he confeccionat jo mateixa, els estan confeccionant (alguns molts similars, altres molt diferents) les diferents empreses i entitats que operen en aquesta destinaci turstica. Si b habitualment associem Chamonix, als Alps, i al Mont-Blanc, per tant, alpinisme i trekking, la oferta turstica daquesta destinaci turstica s, en la seva vessant de senderisme, destinada a tots els pblics (precisament grcies a la seva diversitat doferta). Encoratjo a les persones que estiguin treballant en senderisme a visitar-la per poder-se fer, noms una idea, del volum de negoci que pot generar aquesta oferta turstica. La importncia duna gesti efica en el Model de la xarxa de Senders. Un dels parmetres ms valorat pel consumidor-turista durant les seves vacances, s la seguretat. Superada (a priori) la seguretat que ofereix la mateixa destinaci turstica, existeix una seguretat ntimament lligada a la prctica del senderisme, que t relaci amb no perdres. Una gesti efica del territori i del model, ha se servir per assegurar, al menys pel que fa a les responsabilitats que li corresponen als diferents provedors de loferta turstica, aquesta seguretat. Que les nostres destinacions turstiques ofereixin senderisme en les seves ofertes turstiques, necessriament ha danar associat a un comproms de seguretat amb els consumidors. Tres aspectes sn claus en la voluntat dassegurar aquesta seguretat: 1. la senyalitzaci horitzontal (de seguiment) i vertical (de direcci) 2. la informaci que es dispensa en destinaci(habitualment a travs de mapes o informacions turstiques): des de la recomanaci ditineraris concrets, la informaci de desnivells i distncies de les rutes. 9. Idees i Assessorament Turstic. C/ Mare de Du del Remei, 43 17005 Girona T. 092 40 60 29 idees@idees.info 3. El consell sobre aspectes diversos vinculats al senderisme1. Tot i que no es nega mai la bona voluntat, a vegades les recomanacions poden ser poc encertades. Una destinaci que es vulgui especialitzar en senderisme ha destar formada en aquesta activitat (s recomanable elevar el coneixement de tota la poblaci). En cas contrari haurem de dotar la destinaci dels mecanismes necessrias (per exemple una oficina dexperts perqu qualsevol recomanaci, sigui amb el mxim encert. Malgrat la gran importncia daquest aspectes, sn poques encara avui les destinacions que asseguren la veracitat i eficcia daquestes informacions i equipaments. Marta Rotllan, Girona desembre 2005. 1 Tot i que sovint el senderisme sassocia a un pblic expert, el creixement efectuat en aquesta especialitat fa que molts consumidors siguin encara menys experts que els mateixos provedors. </p>