werther. definitiu

of 18 /18
ELS PATIMENTS DEL JOVE WERTHER 1r batxillerat B, 3r trimestre. Curs 2010-2011 Marta Hormigo, Alba Lafarga Aquest treball es basa en l’edició Los sufrimientos del joven Werther de l’editorial De bolsillo. Traducció de José María Valverde i el pròleg de Gustavo Martín Garzo. 1.- ARGUMENT La història narra els fets que ocorren al jove Werther, qui s’enamora d’una noia anomenada Carlota i que ja està promesa. La novel·la té lloc des dels dies previs a conèixer la noia fins al tràgic desenllaç. Els esdeveniments es desenvolupen a l’Alemanya del segle XVIII. L’acció té una durada aproximada d’un any i mig (del maig de 1771 al desembre de 1772). Werther és un jove que pertany a una família rica que s’instal·la en un petit poble. Ell dedicarà les seves hores a dibuixar i a anar coneixent la gent d’allà. Fins que Carlota entri en la seva vida i canviï el curs d’aquesta. Werther s’enamora de la bondat de la jove al tenir cura dels seus germans d’ençà que una malaltia s’endugué la mare d’aquesta, també s’enamorà de la seva bellesa. Però és un amor impossible que anirà corroent l’ànima del protagonista fins a portar- lo a l’extrem del suïcidi.

Author: lectorsillibres

Post on 27-Nov-2014

239 views

Category:

Documents


1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

comentari literari sobre la novel.la de Goethe, Werther.

TRANSCRIPT

ELS PATIMENTS DEL JOVE WERTHER

1r batxillerat B, 3r trimestre. Curs 2010-2011

Marta Hormigo, Alba Lafarga

Aquest treball es basa en ledici Los sufrimientos del joven Werther de leditorial De bolsillo. Traducci de Jos Mara Valverde i el prleg de Gustavo Martn Garzo.

1.- ARGUMENT La histria narra els fets que ocorren al jove Werther, qui senamora duna noia anomenada Carlota i que ja est promesa. La novella t lloc des dels dies previs a conixer la noia fins al trgic desenlla. Els esdeveniments es desenvolupen a lAlemanya del segle XVIII. Lacci t una durada aproximada dun any i mig (del maig de 1771 al desembre de 1772). Werther s un jove que pertany a una famlia rica que sinstalla en un petit poble. Ell dedicar les seves hores a dibuixar i a anar coneixent la gent dall. Fins que Carlota entri en la seva vida i canvi el curs daquesta. Werther senamora de la bondat de la jove al tenir cura dels seus germans den que una malaltia sendugu la mare daquesta, tamb senamor de la seva bellesa. Per s un amor impossible que anir corroent lnima del protagonista fins a portarlo a lextrem del sucidi.

2.- ANLISI El nucli argumental de la novella s la vida de Werther des de que arriba al nou poble fins la seva mort i es divideix en tres parts (quan arriba al poble, quan coneix a Carlota i lenfosquiment de Werther). Els principals personatges que mantenen aquest nucli argumental sn Werther, el protagonista de la histria i Carlota, la jove de qui depenen les accions de Werther. En un segon pla per tamb dimportant rellevncia tenim a lAlbert, el proms de Carlota, i Guillem, el receptor de les cartes enviades per Werther durant les dues primeres parts. A la tercera part, en lltima trobada dels joves, Werther llegeix la traducci dun conte dOssin que se suposa que el mateix Werther ha tradut. s una histria intercalada que origina una escena molt emotiva ja que aquesta narraci s fora parallela a all que els est passant a Werther i Carlota. Considerem que lobra en conjunt s esttica i ideolgica alhora. s esttica per lexhaustiu s de descripcions, sobretot de paisatges naturals que les relaciona amb els seus sentiments; la naturalesa esdev un reflex dels sentiments. Un clar exemple s que la novella sinicia al maig, la primavera, i s lpoca en qu Werther coneix a Carlota i se nenamora. Per exemple, en la pgina 19 observem aquesta relaci: Una admirable serenidad ha invadido toda mi alma, semejante a la dulce maana primaveral que disfruto con todo mi corazn. Tanmateix, la part ideolgica s ms important ja que es mostra la psicologia del personatge, la seva evoluci cap a la desesperaci i la mort. Werther mostra en les seves cartes que els sentiments dominen a lhome i contrasta aquesta opini amb les ideologies daltres personatges. Werther destaca clarament la defensa dall que s natural, innat i rebutja les lleis i les normes. Per exemple, en la pgina 27 trobem que diu el segent: Slo la Naturaleza tiene una riqueza sin fin, y slo ella forma al gran artista. I Todas la reglas destruyen el verdadero sentimiento de la naturaleza y la autntica expresin. El fet que ha portat a Werther cap a aquest poble ha estat el desig de trobar-se a s mateix a partir de la solitud. Per exemple, tal i com trobem a la pgina 18: la soledad es un blsamo precioso para mi corazn en este lugar paradisaco; y la estacin de la juventud calienta con toda riqueza este corazn que se estremece tan a menudo. Per trobar aquesta solitud, sha allunyat de la ciutat . A la pgina 22 veiem la idea que el protagonista t sobre els humans: El gnero humano es una cosa uniforme. La mayor parte de ellos pasan la mayor parte del tiempo trabajando para vivir, y lo poco que les queda de libertad les da tanta angustia, que buscan todos los medios para librarse de ella... Nuestro destino es ser mal entendidos. A la pgina 48 destaca el pessimisme com en els homes: Los hombres nos lamentamos a menudo de que los das buenos sean tan pocos, y los malos sean tantos, pero me parece que muchas veces sin razn. Sin siempre tuviramos el corazn abierto para disfrutar lo bueno que Dios nos depara da tras da, tendramos tambin bastante fuerza para soportar el mal cuando llega.. Ms endavant, a la pgina 50 continua parlant del comportament hum: No es bastante que no podamos hacernos felices mutuamente, sino que tambin hemos de quitarnos el contento que todos los corazones pueden obtener alguna vez? ... Vemos persona felices a las que no hemos hecho felices nosotros, y esto nos resulta insoportable... No puedes hacer por tus amigos ms que dejarles sus alegras y aumentar su dicha saborendola con ellos. Werther tamb parla de la insuficincia del llenguatge per representar langelical Carlota, ell ho diu aix: Tendra que tener los dotes del mayor de los poetas para poder representar a lo vivo la expresin de sus gestos, la armona de voz, el fuego celeste de sus miradas. No, no hay

palabras que expresen la ternura que haba en toda su actitud y en todo su nimo; es tosco todo lo que pudiera presentar. Pel que el tipus de narrador respecta, lobra es divideix en dues parts. La primera est narrada en forma epistolar per la m de Werther (primera persona). Les cartes van dirigides al seu amic Guillem i alguna a la Carlota. Aix els fets es succeeixen de manera lineal i el lector t constncia dels dies que transcorren entre carta i carta (el temps no avana sempre de la mateixa manera). Els recursos emprats sn el resum i el dileg (el dir i el mostrar). A travs dels resums sens explica all que passa en un dia i que no s massa rellevant. Lescriptor escenifica les parts essencials per a levoluci de la trama i del personatge, aqu fa s dels dilegs i potser duna descripci ms extensa. A la segona part hi ha un narrador omniscient en tercera persona que s combinat amb dues cartes del protagonista dirigides a Guillem i una dirigida a Carlota. Aquest canvi de narrador s degut a que podr mostrar millor la desesperaci del personatge ja que el narrador gaudeix de ms llibertat a lhora de mostrar els esdeveniments que precipiten el trist final. Combina aquest narrador extern amb cartes que illustren lestat desesperat de Werther; les seves cartes prenen un to ms i ms fosc progressivament. Com ja hem explicat una mica ms amunt, el dileg est introdut de manera indirecta ja que al tractar-se de cartes els fets no tenen lloc en un temps real, sin que sn esdeveniments ja passats. La descripci s molt important al llarg de la novella ja que la majoria de vegades que lha emprat la relaciona directament amb els seus sentiments. Les descripcions sempre ens mostren una naturalesa misteriosa, lligada al seu estat dnim. Un exemple daix, el trobarem a la pgina 128 on diu: Aquel umbral dnde tantas veces haban jugado los nios de la vecindad ahora estaba manchado de sangre. El amor y la fidelidad, los ms hermosos sentimientos humanos, se haban transformado en violencia y muerte. Los fuertes rboles estaba sin follajes y escarchados; los setos hermosos que formaban una bveda sobre los bajos muros del cementerio estaban sin hojas, y las lpidas de las tumbas asomaban por los huecos, cubiertas de nieve. En aquest cas concret Werther est en el seu procs dofuscaci, molt lligat a lpoca de lany, lhivern. Els fets daquesta novella sn versemblants perqu podien haver esdevingut en aquella poca; de fet, a partir de la publicaci de Los sufrimientos del joven Werther es desencaden una onada de sucidis que oblig a Goethe a introduir una nota dadvertncia a la segona edici. s una novella que no mostra cap element fantstic, ni irreal ni absurd. S que hi ha moments en qu Werther passeja sota la llum de la lluna i sens mostra una naturalesa molt viva, per en cap moment ratlla limaginari o labsurd. El llenguatge utilitzat en lobra s fora elaborat per en cap cas s massa recarregat. A travs daquest es creen imatges molt esttiques. En lobra el protagonista valora positivament el llenguatge popular ja que el considera lorigen, la ptria; una idea molt romntica. Valora els sentiments i el llenguatge amb ms capacitat per reproduir la natura. 3.- COMENTARI Aquesta novella no destaca perqu shi esdevinguin una gran quantitat desdeveniments, sin que ms aviat s una obra psicolgica que busca mostrar els canvis interns que li ocorren al protagonista. No es centra gaire en mostrar la manera de fer duna societat, tot i que certes convenincies socials s que hi sn representades (els balls, el comportament de les persones en aquest...). Werther no defensa la societat classista ja que ell interacciona molt amb la gent del poble; realment est molt interessat en la gent de condici ms humil (com per exemple al

principi del llibre apareixen dos nens que ell dibuixa, cada dia juga amb ells i els diumenges els dna una moneda). Ms amunt ja hem explicat la ideologia de Werther respecte els humans i la seva condici. Destacar que defensa molt els sentiments com a motor de lacci de lhome i la naturalesa lligada fortament a les persones. Quan Werther va escriure aquesta novella tenia uns vint anys dedat. La seva publicaci fou un xit que el convert en un escriptor fams. Basada vagament en una experincia autobiogrfica: Goethe va patir un desencant amors amb Charlotte Buff, un tal Karl Willhelm Jerusalem es sucid desesperat per la mort duna dona casada. Lobra popularitz la figura del protagonista com un arquetip dheroi romntic. Los sufrimientos del joven Werther s la novella que inaugura el moviment del Romanticisme. Representa una innovaci total respecte el moviment anterior. Lestil epistolar ja havia estat utilitzat durant els anys de la Illustraci per Goethe renova aquest gnere al combinar diversos tipus de narrador en una mateixa obra. Reuneix totes les caracterstiques prpiament romntiques com la recerca del jo, lexaltaci dels sentiments per mitj duna naturalesa misteriosa o el tractament del tema amors amb el trgic desenlla. 4.- FINAL (Alba Lafarga) Los sufrimientos del joven Werther s una de les primeres novelles de Goethe, l'escrigu amb tan sols vint anys. Aix em va sorprendre fora ja que essent tan jove va aconseguir elaborar una obra que va marcar tota una poca. Amb Werther s'inicia el Romanticisme. Una de les coses que em va cridar l'atenci sobre el llibre s el seu format. Est presentat en petites cartes que Werther escrigu al seu amic Guillem (personatge que no fa acte de presncia durant l'obra per les opinions del qual sn incloses dins les mateixes cartes de Werther). Com que Guillem s un personatge extern al que el protagonista est vivint les cartes ens mostren amb total exactitud (dins la subjectivitat de la primera persona i la visi del protagonista) qu va passant al llarg dels dies. Trobo molt encertat el canvi de narrador a l'ltima part: la combinaci de cartes en 1a persona i narraci amb 3a persona. Aix se'ns mostra l'enfosquiment del protagonista des de diversos punts de vista que donen ms versemblana a aquest canvi intern. A ms a ms, el format epistolar ens fa conscients del temps que va passant i com evoluciona Werther, que poc a poc va entrant dins un estat ms obscur i torturat. Aix, crec convenient destacar que s important quan el protagonista escriu (ja que d'altre manera no tindrem histria) per tamb s molt important quan no escriu; per exemple, quan Werther coneix a la Carlota es passa uns dies sense escriure, aix ens adonem que el que li ha passat s tan important que no ha tingut temps de posar-se a escriure res. M'ha agradat bastant, sobretot pel protagonista ja que en tot moment he pogut visualitzar-lo i sentir-lo proper (en certa manera), crec que aix s molt difcil d'aconseguir; posar el lector dins d'un ambient s un fet mgic; s un punt que no podem arribar a definir amb paraules ja que elles mateixes ho engloben tot per s soles (pot sonar contradictori per jo ho veig aix...). Per finalitzar, noms em cal dir que Los sufrimientos del joven Werther s un llibre que tothom hauria de poder llegir alguna vegada a la vida, no noms perqu ens mostra d'una forma molt clara el Romanticisme, sin tamb perqu s una novella amb la que un gaudeix molt llegint: per les imatges que descriu i per la manera com mostra l'evoluci dels sentiments del protagonista. (Marta Hormigo) Els patiments del jove Werther ha estat un llibre que mha agradat molt des del principi. Totes les reflexions que fa el mateix protagonista, totes les descripcions tan realistes que fa i

sobretot quan descriu la naturalesa, per mi sn unes descripcions molt vives que mentre llegia el llibre mimaginava molt del que ell deia i em sentia propera. A ms a ms ha estat un llibre que mha enganxat molt des de primer moment. Molt fcil de llegir i un llenguatge senzill per no vulgar. Personalment, el fet que hagi estat escrit de forma epistolar se mha fet ms am i no tan pesat que si hagus estat escrit a la forma com estem acostumats normalment. Tamb vull destacar el canvi de narrador que fa a la tercera part que va combinant la primera persona (amb les cartes que han recuperat de Werther) i la tercera persona. Tot i que ha estat un llibre amb un final trgic i saps ms o menys com acabar des dun principi, et mant amb expectativa pels petits detalls que explica de principi a fi de cada carta. Sincerament s un llibre que mha marcat molt i dels que ms mha agradat, no tant la part que hi havia ms filosofia de vida la qual no entenia gaire, per si quan explica tots els seus sentiments, la manera com ho explica i la seva forma de veure les coses. En definitiva, aquest llibre estar a la meva biblioteca personal tota la meva vida.

Jordina Solans, Alba Salomon, Judit Feu J.W. Goethe Les desventures del jove Werther. Traducci de Joan Alavedra. Biblioteca bsica dEl Peridico 33. Edici 62. Barcelona 2005.ARGUMENT Werther s un jove alemany que decideix marxar lluny de casa plorant la seva desesperaci. Arriba a un poble anomenat Wahlheim, el qual li proporciona pau i tranquillitat envoltat duna naturalesa que lencisa. Tamb li agrada la gent del poble per la seva senzillesa, cosa poc comuna en la gent de la seva classe social. Ms endavant, coneix a Carlota, una noia de qui queda profundament enamorat al veure lamor que mostra cap als seus germans dels quals t cura. El problema principal que t el Werther s que la Carlota est compromesa amb l Albert, tot i que aquest es troba lluny de casa.1.

A mesura que va passant el temps, el Werther i la Carlota es van fent inseparables i neix entre ells una molt bona relaci damistat. Quan torna lAlbert, en Werther i ell estableixen una estreta relaci damistat. Tanmateix la seva arribada causa al pobre Werther una terrible desolaci i angoixa. s aix, com acaba prenent la decisi de treures la vida pel seu permanent malestar emocional. ANLISI A. Lacci Lacci es centra en tres personatges principals que sn: Charlotte, Werther i Albert. El procs que segueix el nucli argumental s el segent:2.

Primerament, Werther es trasllada a Wahleim que est situat a una hora aproximadament de la ciutat, ja que com diu els llocs petits li resulten encisadors. Just desprs es produeix lenamorament de Werther cap a Charlotte que es queda meravellat al veure la tendresa que comparteix amb els seus germans. En segon lloc apareix lAlbert i estableixen una molt bona relaci damistat, cosa que resulta confosament frustrant ja que en teoria s lhome que es casar amb la seva estimada. Com diu un cop Werther A vegades no puc comprendre com un altre pot estimar-la, gosa estimar-la,

quan jo lamo tan nicament, tan intensament, tan plenament; quan no conec res ms, ni s res ms, ni tinc res ms, sin ella! Mostrant-nos aqu, el seu delit envers ella i la seva incapacitat de comprendre com alg altre pot arribar a estimar-la tant com ell. Anteriorment, tenia diverses motivacions, per aquestes esdevingueren insignificants i foren substituides pel foll amor cap a Charlotte. Tamb, per, sabent que el seu amor no complir les seves expectatives vol conservar ni que sigui el segon lloc en el cor de Charlotte. No estic jo, tamb, sense mouret a tu, en el cor de Lota? Hi tinc, s, hi tinc el segon lloc all dins, i vull, i dec conservar-lo. Desprs podem veure com comena una etapa de desig de morir, marxa del costat de Charlotte, qui el desconcerta. Un cop decideix morir vol, abans conversar amb Charlotte perqu segons ell aquesta ser una mort ms dola. Com a personatges i accions secundaries podem considerar: - Els senyors Audran i un tal NN, que sn la parella de ball de la Lotte i la tia. Aquests dos complementen la histria. Sn necessaris ja que daquesta manera Werther aconsegueix conixer a Lotte. - Lambaixador. s el cap de Werther i li fa la guitza, no el suporta. s un manitic que li fa impossible el seu treball. Intenta aguantar i superar els problemes, per finalment ho deixa. - Congregaci de noble cenacle de senyors i senyores (es destaquen el comte von C i la senyoreta von B). Es reuneixen els vespres, i un dia Werther va a visitar al comte von C, ms tard tenen una reuni. Quan van entrant Werther ens diu Passen vora meu amb el seu aire insolent i ridcul, i com sia que aquesta famlia membafa, miro dacomiadar-me i espero noms que el comte quedi lliure un moment daquella fastigosa xerrameca*...+. Seguit daix, veu la senyoreta von B i es queda amb ella. Desprs, li demanen cortesament que sen vagi, com per exemple Ja coneixen la nostra estranya etiqueta; la societat est descontenta, em sembla, de veure-us ac. Per res del mn no voldria... Excellncia, us demano perd mil vegades; hauria dhaver-hi caigut ms aviat, i espero que em perdonareu aquesta inconseqncia. Ja havia pensat a retirar-me; un mal geni mha retingut. - El doctor. El doctor ve a la vila a veure el majordom. s en aquest moment on el doctor el mira amb una cara de menyspreu perqu est jugant per terra amb els germanets de la Lotta. Tal com diu al llibre El doctor, que s un estaquirot dogmtic, *...+, va trobar aix molt per dessota de la dignitat dun home com cal; li ho vaig conixer en el nas. Com a accions suplementries sen destaquen: la del rector i la seva dona, la de la senyora M i el vell M, i la del pageset. La senyora M i el vel M estaven casats des de feia ja molt de temps. El vell M era un avar mesqu i garrepa. En el moment en qu la senyora M sest morint, fa passar al seu marit i li diu que li ha robat diners durant ms de trenta anys per fer-se crrec de la casa ja que li va exigir de passar la setmanada amb tan sols 7 florins.

El pageset, que serveix a casa duna viuda que el tractava molt b. Ell lapreciava molt, a diferncia del seu primer marit que la maltractava, i desitjava que lescolleixi per estar amb ell. El fan fora, perqu intenta forar la viuda i el seu germ vol que els seus fills siguin els nics hereus. Werther es sent identificat amb el pageset perqu a ligual que ell tamb sent un amor impossible. Ens explica la histria ocorreguda al pags, i acaba dient-nos Aquesta amor, aquesta fidelitat, aquesta passi no s, doncs, cap ficci de poeta. s vivent, existeix en la ms gran puresa entre aquella mena dhomes que nosaltres anomenem rstecs, grollers. Nosaltres, els cultes, estem tan deformats que ja no som res! [...] Llegeix-la, estimat, i pensa, entretant, que s, tamb, la histria del teu amic. No sc ni la meitat tan brau, ni la meitat tan resolt, com aquest pobre malaurat amb el qual no goso, gaireb, comparar-me. Aquest fragment apareix perqu s amb un pobre pags del poble en que Werther, una persona dalta categoria es veu reflectit. No ens hem doblidar de la histria del rector i la seva dona que tenen una filla que es diu Fredericke. La Fredericke est amb el senyor Schmidt, que aquest esdev gels al veure com Werther s excessivament corts amb Fredericke. Aquesta histria apareix, perqu Werther i Charlotte passen molts moments sota les nogueres que ms tard seran talades.B. Motivaci

La novella de Werther pot ser considerada tant ideolgica com esttica. Ideolgica, perqu tracta de manera dominant els sentiments, les emocions, els ideals, les idees i els conceptes que t Werther de la vida i de lamor, com per exemple podem veure en la pgina Per alhora s esttica ja que ens descriu lamor i tot all que sent a travs daspectes de la naturalesa, donat que s un amor idealitzat i inaccessible i pateix una impossibilitat dexpressar amb paraules els seus sentiments, a ms, ell canvia de parer sobre tot all que el rodeja, segons el seu estat dnim perqu quan es troba feli converteix el paisatge en parads, per ms endavant s transformat en un esperit torturador, a ms, grcies a que molts fets meteorolgics no concorden amb lestaci de lany en que es troba, queda demostrat que la descripci de la natura la fa segons lestat dnim que t Werther. Quant a les motivacions que mouen al personatge principal sn lamor, ladmiraci cap a la cultura rural, caracterstica de la melancolia romntica i la fascinaci de la naturalesa, doncs en el poble de Walheim, com ell diu en la pgina 14 el dia 4 de maig de 1771, la solitud daquesta contrada paradisaca s el blsam ms delits pel meu cor,*...+. La majoria de les motivacions apareixen de forma explcita, doncs a les cartes que escriu a Guillem expressa els seus sentiments de manera ntima i en un to subjectiu. Aspectes de la tcnica novellstica Referint-nos al tipus de narrador, el protagonista s el propi narrador, qui descriu de primera m de forma subjectiva i objectiva i amb monlegs interiors tot el que hi succeeix, aix fa augmentar la sensaci dautenticitat. Com a tal, majoritriament parla dels sentiments i les emocions al contrari del que faria un narrador omniscient que sap el que pensen la resta deC.

personatges, el que senten, tot i que molts cops Werther ho dedueix pels seus gestos o reaccions. Tot i aix, a lltima part, el narrador passa a ser leditor que narra la histria en tercera persona a partir dels testimonis de trossos de cartes de Werther o de relats daltres personatges, en aquesta part la narraci passa a ser i objectiva amb verbs dacci. Pel que fa al gnere narratiu ens trobem que s una novella, i est escrita en forma epistolar, ja que simula una collecci de cartes a Guillem, a qui explica tots els fets que li succeeixen i les decisions que pren, a qui demana consells, etc. I aix permet a lautor destapar lliurement la forma de ser del protagonista. El temps narratiu s lineal, comena el 4 de maig de 1771 i acaba amb lenterrament de Werther el dia de St. Esteve. Aix doncs, lacci es desenvolupa gradualment, captant des del principi latenci del lector. Per no deixa dhaver-hi petites referncies retrospectives, quan explica fets i accions actuals que tenen un origen i unes causes passades. A part, el lloc on esdevenen la major part dels fets no t nom, tot i que el 26 de maig, ens anomena per primera vegada que es troba a prop del poble de Walheim. Pel que fa a la versemblana de lobra, el fet que estigui narrada en primera persona i que tingui forma epistolar, fa augmentar la sensaci dautenticitat, produeix ms credibilitat, refora la versemblana... Donat que delements fantstics, irreals o absurds no nhi ha pas. El llenguatge amb el que est expressada lobra,segons Werther est saturat, tot i ser culte, diu que est molt deformat, que no sap com expressar moltes coses...com ens demostra en la pgina 110 el 4 de setembre, on ens ho demostra dient que ho he esguerrat en expressar-lo amb el nostre llenguatge tan saturat de pdic convencionalisme. Tot i que per altra banda, com que en el romanticisme hi ha una nostlgia cap al passat, una preocupaci per la naturalesa i per tot all rural que caracteritzen la melancolia romntica, li agrada el llenguatge de les classes ms baixes, pel fet de sentir-se a prop de la natura,cosa que Werther considera autntica, aix doncs sen diferencien dos tipus de llenguatge, el culte i convencional, i lautntic i proper a la natura i a les arrels de tot home. Tanmateix, el dileg s indirecte, donat que com est narrat en primera persona, Werther explica el que li han dit. Finalment, per acabar la part tcnica queda dir com sn les descripcions, que responen al tpic romntic, amb atributs i connotacions a la naturalesa, la relaci daquesta segons lestat dnim de Werther,quant a la descripci de si mateix, ho fa de manera ms psicolgica que fsica, sens presenta com a jove amb sentiments irracionals, per tamb com a un jove ms de la resta, s el tpic heroi romntic, que no s lescollit, que no t res per oferir als altres, que no ha de fer cap gesta inslita, que no destaca ni per la valentia ni pel coratge, que no ha denfrontar-se a grans perills externs, ja que s un home corrent a qui li ocorren coses corrents i que senfronta a problemes corrents. A part, descriu un amor passional, entusiasmat, i la descripci de Carlota ens apareix com a la imatge de la tpica dona perfecta, tot i que ms que apassionada, s realista i sensata. Werther s un tipus de novella subjectiva, ja que est narrat en primera persona. Els temes que tracta en gran abast podrem dir que sn lamor, la naturalesa i la seva actitud envers aquests. Es tracta duna novella de personatge i despai, ja que descriu detalladament el

paisatge que lenvolta, aix idealitzant-lo com tamb ho fa amb el comportament que t la gent del poble.3.

COMENTARI

Sabem que lobra de Goethe s semi autobiogrfica. s a dir, al llibre de Goethe apareixen fets importants ocorreguts en la seva vida, que el van marcar i per aix al moment descriure shi reflecteixen. Goethe va tenir amistat amb karl Wilhelm Jerusalem i amb ell van anar a un ball. All senamor de Charlotte Buff, per aquesta ja promesa, el rebutj i li digu que no hi havia esperances per aquesta relaci. Ms endavant, Goethe sen va anar sense acomiadar-se. Per aix, podem dir que hi ha molts parallelismes entre els fets reals i la histria del llibre. Alguns, podrien ser que tant el protagonista com Goethe senamoren duna noia que sanomena Charlotte i que s un amor impossible, que els dos les abandonen el 10 de setembre i que compleixen anys el 28 dagost. Lamic de Goethe real tamb t semblances amb el del llibre i aquest sacaba sucidant com far Werther pel desamor que sent cap a una noia. Werther fou un llibre escrit durant l etapa de joventut, i de ms gran es pened de la seva fama i dhaver escrit una cosa tant personal. Va ser amb aquest llibre on un autor gaireb desconegut com ell, arrib a la fama amb una velocitat increble. Caus un gran rebombori al moment com lanomenada Febre-Werther (on la gent imitava el vestir de Werther) i tamb els sucidis del voltant de dos mil lectors. La gent enamorada no corresposta es sentia clarament identificada amb el protagonista. Aquest llibre fou una innovaci i es veu com un dels primers llibres romntics tant pel tractament de lamor com el de la naturalesa com un paisatge idllic i encisador. Signific un canvi dins del neoclassicisme i inaugura un estil nou com ser el romanticisme. Un ritual per a molts joves era anar a visitar-lo. Molts dells, noms havien llegit Werther entre tots els que havia escrit. Aquesta novella pertany al moviment anomenat Sturm und Drang, que tradut significa tempesta i mpetu. Va abraar majoritriament al camp literari, per tamb al musical i lartstic respectivament durant el segle XVIII a Alemanya. Aquest moviment facilit la introducci del Romanticisme a Europa. Supos un trencament a les estrictes normes del neoclassicisme. Fou revolucionari per la introducci de la subjectivitat personal i el malestar del home en la societat, al veures forat per les diferncies socials i les hipocresies morals com tamb per la intensitat en qu es va desenvolupar el tema del geni de la joventut i lentusiasme per la naturalesa. Trobem adequat explicar una mica el neoclassicisme, el context histric per entendre el canvi ocorregut. El neoclassicisme tamb fou desenvolupat durant el segle XVIII i pren com a models els autors grecollatins. Prefereixen la ra davant els sentiments, creuen en lexperimentaci i progrs cientfic i segueixen un seguit de regles i sadapten a elles. Rebutgen la imaginaci i la fantasia, i escrivien per educar, no per divertir. Organitzen i classifiquen la societat. Sabem que la histria sempre va endavant i endarrere, que els moviments es contraposen. s aix, que desprs sorgeix el Romanticisme. El romanticisme com ja hem dit es contraposa al neoclassicisme. Domina la literatura a Europa des de finals del segle XVIII fins a mitjans del XIX. Es caracteritza per la llibertat de pensament i expressi, rebutjant les estrictes normes anteriors, la imaginaci sense lmits i la idealitzaci de la natura. Lemoci no podia ser privada, ja que tenien com a bases els sentiments i la irracionalitat.4.

CONCLUSI

El protagonista daquesta novella, que s leix vertebrador de la histria, s un tipus de personatge totalment nou i desconegut fins al moment. s sens dubte la gran aportaci de Goethe a la literatura. El jove Werther s una persona capa de veure la bellesa i sentir una gran felicitat en la tpica gent de poble, en la cultura rural i en la ms estranya naturalesa. Intellectual, per al mateix temps es deixa portar pels sentiments irracionals. Senamora, i tot el que tenia, es converteix en un res ja que no la pot tenir. Al final de la histria est bojament enamorat i es converteix en un foll ple de deliris que sacabar sucidant. Werther s el prototip de lheroi romntic. I daquesta manera la novella esdev la primera obra important del romanticisme i que marcar tota una etapa i estil literari. Napole Bonaparte considerava Werther un dels treballs ms importants dEuropa i sempre portava aquest llibre al pit durant les campanyes. La novella linspir a escriure un monleg a lestil de Goethe. El romanticisme, igual que altres diferents moviments que hi ha hagut al llarg de la histria ha deixat alguns valors importants que resten actualment en la cultura. Del Romanticisme les aportacions ms importants sn que va ensenyar a la humanitat a fruir de la vida, de la natura, dels sentiments i especialment aprendre a estimar. Per aix sn molt importants les aportacions que aquest corrent va fer en totes les arts. Per contra el Neoclassicisme va ensenyar la importncia de la ra i de la cincia. De manera que va ajudar molt al progrs cientfic i tecnolgic i no tant a les arts. Aquests moviments eren intensos i radicals i tots trencaven amb lanterior, proposant nous corrents ideolgics per de tots aquests han perdurat nicament aquells elements ms essencials. Per aix es diu que per entendre el present cal fer una retrospecci al passat i agafar les millors aportacions de cada un daquests corrents.

Carla Linares, Camila SanintJ.W. Goethe Les desventures del jove Werther. Col. Lull de vidre. Tusquets

editores1.- ARGUMENT La novella transcorre a finals del segles XVIII, concretament entre el 1771 i el 1772. Narra la histria den Werther, un jove enginyer que marxa del seu poble com a conseqncia duna oferta de treball. A partir daqu, el jove protagonista, explica la seva nova vida en forma epistolar al seu gran amic Wilhelm. En aquest nou escenari , coneix Carlota, una noia que no t mare, i que t cura dels seus germans. La forma en qu Carlota cuida els seus germans, entendreix a Werther, juntament amb les seves qualitats, que fan que el jove acabi bojament enamorat della. La seva relaci s enforteix cada dia, en les diverses visites que ell fa a Carlota, i als seus germans. Per tot es capgira amb larribada de lAlbert,el proms de Carlota. Aquesta nova incorporaci suposa un gran entrebanc en la relaci dels enamorats, sobretot per a Carlota, que tot i aix sestima a Albert i vol complir la voluntat de la seva mare, que encarreg a Albert que cuids della, just abans de la seva mort. Les circumstncies generen una situaci critica en Werther , que desesperat marxa del poble a la ciutat. Quan el protagonista decideix tornar al poble es troba en que Carlota sha casat amb Albert, i que el poble ja no s el que era abans.

Intensament desesperat, Werther es sucida. 2.- ANLISI A- Lacci. Determinar a. 1 Nucli argumental. Personatges que el mantenen. Procs (fases daquest procs) El nucli argumental es centra en el triangle amors format per Werther, Carlota i Albert. Aquest sn els que mantenen el nucli argumental. Werther, un jove irracional en els sentiments, sentimental, molt apassionat, en general, un romntic extrem, coneix a Carlota al canviar de feina i viatjar a un altre poble. Carlota, al contrari, s alg que descriurem com la noia perfecta, s dola, i aix ho podem veure amb la relaci que t amb els seus germans, seguint les passes de la seva mare, que abans de morir li va prometre que cuidaria dels seus germans com si fos ella. Aquesta, s una noia ms realista, amb certa passi, per amb els dos peus a terra, podrem dir, que a causa de les seves circumstncies. Carlota, est compromesa amb Albert, que segons lopini de Werther, s una bona persona, tot i que s el seu rival, no li molesta que estigui amb Carlota, ja que arribats a aquest punt de mxim amor cap a ella, lnic que vol s que ella sigui feli. Sembla ser que no es lnic que ho pensa, ja que la mare de Carlota, li encoman a Albert que cuids de la seva filla un cop ella ja no estigus present, s aquesta la ra principal perqu Carlota, no el deixi . a.2 Accions secundries associades al nucli fonamental. Els seus personatges. Relaci amb el nucli argumental (completar, contrastar...com es lliguen amb el nucli) Sn accions que fan que la vida dels personatges canvi, o que ja ha canviat, com per exemple en el cas de Carlota per la mort de la seva mare, per que les sabem a partir de les explicacions de Carlota o de Werther, mai de manera directa. a.3 Accions suplementries. Personatges que les mantenen. La seva justificaci dins de lobra. Alguns personatges que han aparegut al llibre, sn els nens que ell coneix al principi a la plaa del poble, que no son importants, per tamb s una manera de descriure el poble, la plaa, etc. Desprs apareixen altres personatges com el treballador que coneix que est enamorant de la seva mestressa, tamb coneix a una dona que viu en una casa peculiar, que li explica que el seu marit ha marxat a Sussa, i que podem observar com al segon llibre, quan Werther torna , la noia, trista diu que el seu marit a tornat de Sussa amb les mans buides, i que el seu fill ha mort. Aix dona un toc trist al segon llibre ja que s el que Werther ja est trasbalsat i ja no s el mateix jove del primer llibre. Aquestes petites accions no fan avanar lobra, per matisen el significat. B- Motivaci. Determinar: b.1 De lobra en conjunt : esttica, ideolgica o b de poden considerar-se ambds aspectes. En aquest cas en quin grau un i altre. Lobra de Goethe es pot considerar tan esttica com ideolgica. La finalitat de lautor era expressar els sentiments dels personatges i com aquests sn capaos de governar a les

persones, aix com per un altra banda volia fer-nos entendre la societat del moment i el moviment romntic que prcticament neix dell. b.2 Si observem en la novella motivacions ideolgiques, mostrar: - Quina s la fonamental (veure si apareix manifestada de forma explcita o implcita, i la seva relaci amb el desenvolupament argumental). Creiem que les motivacions ideolgiques es veuen reflectides en les cartes que Werther escriu al seu amic Wilhelm. La carta es converteix en un mitj per tal de comunicar els seus sentiments i sensacions. Werther no gaudeix de la vida cortesana, de les festes de lalta societat i laristocrcia . Es diu amb bastant certesa que lobra t un gran contingut autobiogrfic i utilitza el seu personatge per manifestar les seves idees. - Altres coses que puguin assenyalar-se , com es manifesten. Cal dir que Werther es va convertir en lheroi antiburgs , crtic amb la seva societat A ms el dileg queda substitut per un monleg ja que en el llibre gaireb no hi ha referncies a les respostes de les cartes, convertint-se en una reflexi interior. I s a partir daquesta reflexi interior que Goethe, en la veu del seu personatgedenuncia i protesta contra les bases morals i les normes socials establertes. C- Aspectes de la tcnica novel.lstica c.1 Tipus de relat - Des del punt de vista del narrador (subjectiu, memries, epistolar...) - Per lestructura ( oberta, tancada, lineal, circular, plans parallels...) El relat s de gnere epistolar, com podem observar al llarg de la histria en qu ell escriu cartes al seu amic, un exemple s s una desgrcia, Wilhelm, les meves energies han caigut en una indolncia inquieta i aspra (22 dagost, pgina 28) La novella t una estructura lineal i tancada, ja que acaba conclusivament fent impossible la seva continuaci. En lobra es poden diferenciar tres parts: la primera, en que Werther descobreix la seva passi amorosa, la segona quan fuig del poble i la tercera que conclou amb el seu sucidi. c.2 El dileg El primer llibre, Werther escriu cartes a Wilhelm , en que apareixen dilegs narrats pel protagonista, en un estil que no s directe. El segon llibre les seves cartes no tan sols van dirigides a Wilhelm sin que tamb van dirigides a Carlota i a Albert. En el segon llibre tamb trobem una carta del editor al lector i una introducci als Cants d Ossian (Colma, Ryno, Alpin, Armin). c.3 La descripci Werther fa unes descripcions molt concretes, que fins i tot poden ser massa extenses. La descripci s acurada i molt viva, concentrada en la primera part de lobra. Hi abunden les metfores i lestil entusiasta. Principalment es descriuen sentiments i paisatges per sobre dindumentries, carcters fsics i espais c.4 Ls del temps. Successi cronolgica, anticipacions, referncies, retrospectives, desordre...

Tot i que molts cops escriu fen referncia a cartes que lhi ha escrit el seu amic Wilhelm dies abans, i que parla daccions passades, podem dir que aquest relat s lineal, com b em dit abans, i per tant en la successi cronolgica, en la novella, Goethe es decanta per un equilibri entre acci i pensament: Werther es dedica a explicar el que a fet en el dia, com si fos un diari, a diferencia de desprs, que es limita a expressar els seus sentiments c.5 Versemblana en lacci dels personatges. Podem dir que lacci dels personatges s totalment versemblant, tant en aquella poca com fins i tot podrem dir que en lactualitat. c.6 Els elements fantstics, els irreals, labsurd. En aquesta novella no shi presenten elements fantstics, irreals o absurds. s tot totalment creble i real, ja que podem saber que aquesta obra en part va ser un reflex de la vida ntima del autor, Goethe. c.7 Consideracions sobre el llenguatge. Sobre el llenguatge podem dir que es pot observa la gran varietat i extensi lingstica que posseeix Goethe i com laplica amb un llenguatge molt culte tota la historia, aprofundint en les descripcions. 3.- COMENTARI A- Tipus de novella: desdeveniments , de personatges (carcter), despai (mostra una societat amb propsit de descriure-la, de criticar-la, etc.) Aquesta novella lhem considerat sobretot com de personatge, ja que explica les vivncies dun personatge principal. Tamb , podem veure que parla de lentorn i la seva fascinaci per la natura , aix doncs creiem que la podrem considerar com a novella despai. B- Valor de la novella en el conjunt total de lobra de lautor. Per lautor, aquesta novella significava lalliberament de tot el pes que portava a sobre: les seves experincies viscudes, els desamors,i altres vivncies que van marcar-lo, per aix, va sentir la necessitat de plasmar-ho damunt del paper. Feia poc que havia llegit Shakespeare,Homer i Ossuan, que el van influir molt. Les desventures del jove Werther ha passat a la histria com lobra que inici el Romanticisme alemany, i per tant una obra que marc el perode. C- Tradici literria o grup de novelles on pot ser inclosa. En quins aspectes sidentifica i en quins no, si suposa una innovaci. Aquesta obra de Goethe pot ser inclosa al grup de novelles romntiques, en les quals shi destaca la importncia del sentiment i de la imaginaci, rebutjant els temes literaris convencionals. Hi predomina la imaginaci per sobre la ra, la emoci sobre la lgica i la intuci per sobre la cincia 4.- FINAL Judici que et mereix, que destaques, que censures, etc. Des del nostre punt de vista, creiem que s una novella fora especial, en la qual podem destacar el llenguatge empleat per Goethe que sorprn al llegir amb les extenses descripcions, tant despais fsics com dels seus sentiments, aix ens permet posar-nos en la seva pell tal i com ho explica, sabent com ho experimenta, i que es el que veu.

El personatge Werther, com b hem dit, s el tpic personatge romntic, que viu la vida passionalment, gaudint de la natura, dels plaers de la vida, valorant les petites coses i enamorant-se bojament de la magnifica Carlota, aix doncs no podia acabar millor que amb el sucidi de Werther, tenint en compte que s una novella totalment de lpoca del romanticisme. Altres suggeriments. Hem aprofitat aquest apartat que la resposta era fora lliure per parlar de les conseqncies que va tenir al pblic daquella poca amb la publicaci de Werther. El llibre, poc desprs de ser publicat, es va convertit en un gran fenomen de masses, creant aix tendncies a les que actualment estem acostumats. Per les repercussions van anar ms enll de la fama, molts joves daquella poca van decidir seguir el cam dacabar com Werther, sucidant-se per acabar amb els seus dies, fins i tot casos de gent que es vestia igual que ell, sasseia en un escriptori, obria un llibre i tot seguit feia, all que Werther va fer.

Elsa Mateos, Nina WollersbergerJ.W. Goethe Les desventures del jove Werther. Col. Lull de vidre. Tusquets editoresAquesta novella fou escrita per Johann W. Goethe i publicada lany 1774. Actualment es considera una de les millors novelles del moviment Sturm und Drang alemany i, es creu, tamb, que aquesta obra va ser els desencadenants del moviment romntic alemany, linici daquest gran moviment. Aquesta novella va causar un gran impacte a la societat daquella poca i Goethe, lautor, va haver de patir les conseqncies de fer pblica la seva vida intima, ja que aquesta obra s semi biogrfica; per no va ser solament ell qui va quedar marcat per aquesta trgica novella... Aqu tenim el comentari de Werther. L'acci transcorre en un perode d'any i mig: des del 4 de maig de 1771 fins al 20 de desembre de 1772. Werther s una novella moderna de lescriptor alemany Johann W. Goethe. Aquesta novella tracta sobre Werther, un home jove que abandona la cuitat per a dedicar-se a la pintura i a la lectura en un petit poble alemany anomenat Wahlheim. Aquest poble enamora a Werther per la natura que lenvolta, la bonica plaa que t i la senzillesa dels seus habitants, persones de camp molt agradables. All coneix a Lotte i a la seva famlia; Lotte s una dona que fa de mare dels seus germans ja que la mare dells s morta. El jove senamora profundament daquesta dona des del primer moment que la coneix en un ball, on comparteixen moments esplndids; per hi ha un problema, Lotte est promesa a Albert, un home que actualment s fora de la ciutat per que compleix el desig de la mare de Lotte i s per aix que la cuida a ella i a tots els seus fills, formant una gran famlia. Werther passa cada dia a casa de Lotte vivint moments plens de felicitat amb ella i els seus germans, cada dia que passa amb ella senamora encara ms. Malauradament, un dia arriba Albert, el proms, i tot i qu a Werther li fa moltssima rbia que ja estigui promesa, reconeix que Albert s molt bon home i est feli per Lotte, perqu veu que Albert se la mereix. La segona part del llibre ens mostra en Werther que no pot aguantar ms veure com la noia que ms estima est amb un altre home i aleshores decideix marxar a una ciutat del sud dAlemanya on troba una plaa com a funcionari. Werther no se sent cmode ja que no li agrada la gent que hi ha a la ciutat ni amb qui treballa, s la classe de gent que ell detesta, egoista i malhumorada.

El jove no pot evitar sentir-se molt atret a Lotte i quan sassabenta del seu casament comena a desesperar-se. En aquest moment demana la baixa i es dirigeix al seu poble natal. Sense poder contenir-se, torna als braos de Lotte, per acaba obsessionat per ella de tal manera que Albert, el proms gels, senfada amb ell. Werther besa a Lotte i ella el rebutja, enfadada. Werther, sentint-se intil i rebutjat demana al criat les pistoles dAlbert i, desesperat, es sucida, disparant-se un tret al cap. Dintre el nucli argumental se situen els tres personatges principals: Werther, Lotte i Albert. Tot comena quan Werther, al traslladar-se a Wahlheim, coneix a Lotte, de qui senamora a primera vista no hi havia pensat en relaci amb ella, que en tan poca estona se mhavia tornat tan estimada. (16 de Juny, pg. 38) per la seva gran personalitat: simptica,delicada, generosa, agradable, tamb fascinat per la seva bellesa; I s que no em veig capa dexplicar-te com s de perfecta, ni per qu s perfecta. Prou: que mha empresonat tots els sentits. (16 de Juny, pg.30). Aquestes dues persones comparteixen els dies ms felios de Werther Em posa tant content, trobar-la sola. (pg.63) i sadonen de que tant un com laltre estan enamorats i des daleshores, ja poden el Sol, la Lluna i les estrelles haver fet el seu curs tranquillament, que no he tornat a distingit el dia de la nit i he perdut el mn de vista. (16 de Juny, Pg.42); per aquest amor no s possible ja que Lotte ja est promesa a Albert. Quan Werther coneix a Albert es mostra content al veure que s una persona adient per a Lotte, t molta sensibilitat i sap el que t amb la Lotte, a ms, sembla que no tingui gaire mal humor i aix Werther ho considera molt important no puc negar a lAlbert la meva estimaci. Abans de marxar la relaci que tenen tots tres s bona No tens ms poder sobre els teus amics que el de deixar-los viure en pau i contribuir a la seva felicitat, mentre la comparteixes amb ells. (pg.51), per quan torna, Lotte i Albert ja estan casats i Werther, a causa daix, es mostra diferent, ha passat a ser una persona molt gelosa i ja no s gaire simptic, a ms t una gran obsessi cap a Lotte i no gosa desenganxar-se della en tot el dia, aleshores Albert est gels em seria insuportable tenir-lo a la cara i veurel en possessi de tantes perfeccions. (3o de Juliol, pgina 62) Werther acaba sucidant-se just desprs de ser rebutjat per Lotte; Que sigui el que ell vulgui, amic meu: estar amb la Lotte se mha acabat. Les accions secundries les duen a terme els nou germans de Lotte. Daquests nous germans hi ha nois i noies de diferents edats que viuen dolament cuidats per Lotte i se lestimen enormement. Werther coneix primer als nens petits i immediatament els hi mostra afecte, els estima, Werther passa molta estona jugant amb ells i li agrada molt veurels felios. Ms tard, Werther va dexcursi amb les germanes, amb qui tamb t molta confiana. Tota la famlia de Lotte estima a Werther com si fos un pare i tenen una gran connexi. Un personatge que no duu a terme accions per que s molt important s lamic den Werther, en Wilhelm, a qui dirigeix totes les seves cartes. Wilhelm s una persona agradable i es preocupa per Werther i sent que li pot dir qualsevol cosa. Des dun bon principi lentn i laconsella sobre els seus problemes i sobre lamor que desenvolupa cap a Lotte. Al principi, Werther no fa gaire cas sobre el que diu Wilhelm i senamora, tot i aix, cap al final de la primera part, Werther creu que Wilhelm t ra i decideix separar-se i anar-sen daquell petit poble.

Werther ens mostra tots els sentiments i les emocions humanes, ens ensenya fins quin extrem pot arribar la passi. Aquesta novella s caracteritza per mostrar tot all que ens fa ser humans; la llibertat, lamor, el sentiment, la passi, la sensibilitat Goethe representa en aquesta novella el mal del segle i aprofita per a criticar la societat del classicisme. Werther s una novella romntica i trenca amb les caracterstiques del classicisme: Es rebutja la fantasia i els esdeveniments fantstics, lo misteris i poc natural i dna molta importncia als sentiments. La literatura t un objectiu educatiu, aleshores adopta un to moral i didctic. Ens centrem ms en els personatges de la noblesa i la cort ja qu sn ms importants i la classe baixa no t gaire importncia. En la novella t molta importncia: El sentiment i l imaginaci. Lentorn i la naturalesa. La crtica a la societat. El sucidi. Aleshores Werther s una obra preromntica que va destacar en el moviment Sturm und Drang, Tempesta i Passi. Aquesta obra cont molts conceptes que es van manifestar en la literatura romntica posterior que sinici a Alemanya i a Anglaterra, a la primera meitat del segle XIX. Aquests conceptes preromntics introduts per Goethe sn: Latracci per all misteris, estrany, diferent i extic. El sentiment per sobre de la ra. s valora ms la imaginaci i la intuci. Sadmira la naturalesa i el paisatge definit reflexa lestat dnim dels personatges. Destaquen els paisatges tenebrosos i melanclics. Predomina la individualitat i sexalta la llibertat. La vida no t valor i el sucidi s lalliberaci. Sallibera la literatura dall que est relacionat amb el classicisme. Werther adora la natura que lenvolta, sadmira della, creu que mai podr arribar a trobar un lloc millor que aquest parads del poblet de Wahlheim, segons diu ell mateix Estic sol i visc amb plenitud la meva vida en aquest lloc fet per a esperits com el meu. (10 de Maig, pg.15). Aquest poblet el fa sentir-se cmode i b amb si mateix, gaudeix de la llibertat que t i la felicitat que el transmet aquest poblet, que per a ell, s tot un mn. Gaudeix plenament llegint Homer sota els arbres daquest meravells paisatge. Tot i aix el que pensa Lotte sobre Wilhelm canvia quan torna; Mhe quedat sense imaginaci, la naturalesa no minspira sentiments de cap mena i els llibres em fan fstic. Quan ens fallem a nosaltres mateixos, ens falla tot. (22 dAgost, pg.78). Referint-nos a lescriptura d aquesta novella; cal dir que Werther s una novella epistolar, s a dir, es tracta duna novella que sexplica en forma de cartes. Aquestes cartes sn escrites per Werther i dirigides al seu amic Wilhelm, en elles sexplica tots els esdeveniments que passen entre el protagonista i Lotte. Sobre lestructura es veu que aquestes cartes segueixen una estructura lineal; aix vol dir que estan ordenades cronolgicament, tal i com passen sense anar al passat ni al futur. Les cartes sinicien el 4 de maig 1771 i acaben el 6 de desembre 1772. s una obra tancada, que vol dir que sabem el dest del personatge principal. El punt de vista daquestes cartes s del mateix Werther, aleshores, s un punt de vista subjectiu, on el protagonista escriu en primera persona i s capa dexplicar i opinar tot els seus sentiments i mostrar-nos el que pensa. El dileg es presenta en estil indirecte, s a dir, no sutilitzen guions ja que tot el dileg es barreja en forma de text, ens introdueixen al que diu una persona utilitzant i aquest estil sutilitza per explicar el que diu una altra persona sense que intervingui directament.

En la novella ens presenten nombroses descripcions de llocs i espais. Els llocs que ms es descriuen sn les valls i la font a dalt les muntanyes, tamb la famosa plaa de Wahlheim. Aquesta descripci s gaireb sempre de la natura i ens la presenten magnfica, impressionant, com un lloc on pots pensar i gaudir de la teva llibertat. En les descripcions de persones, com la de Lotte, utilitza un to ms delicat i enamorat. Fent-nos veure a aquesta persona com a alg que no hem vist mai abans, molt bella i agradable. Werther escriu en una successi cronolgica i descriu el que passa cada dia i senrecorda de tots els detalls. Escriu gaireb cada dia i al principi de la primera part menciona una tal Leonore, per diu el passat, el passat est, i vull viure plenament el present. (pg. 13). En aquesta part tamb explica en alguna ocasi com era viure en una ciutat i com eren les persones dall. En la segona part escriu menys sovint, tamb en successi cronolgica, per parla molt ms de la seva estimada Lotte. Al principi de lobra hi ha molta versemblana amb lacci dels personatges ja que els esdeveniments que passen podrien ser perfectament reals. Les seves actituds tamb sn versemblants, ja que tots els personatges mostren comportaments humans. s ms aviat en la segona part on no hi ha tanta versemblana, sobretot quan es retroba amb Lotte. En aquest retrobament, Werther ens mostra una actitud tpica de boig amor i obsessi. Aquesta actitud no s molt real ja que en la novella, Werther, est tot el dia al costat de Lotte i no creiem que un hum pugui arribar als extrems de sucidar-se per tal amor. Creiem que s absurd que el protagonista es sucidi perqu una dona lhagi rebutjat perqu estava casada, creiem que en aquest cas Werther hauria de marxar i oblidar-se della, per molt difcil que fos, i aix iniciaria una nova vida amb una altra dona que no el rebutgs; sucidar-se per aix s com malgastar la vida. Johann Goethe va utilitzar un llenguatge colloquial ja que Werther escriu les cartes tal i com ell les ha viscut i dient tot el que opina. Aleshores, Werther utilitza un llenguatge colloquial. Tot i aix Werther s un home potic i sovint parla de Lotte utilitzant versos o aplicant poesia al llenguatge colloquial. El vocabulari s senzill, en conclusi, podem dir que s una novella fcil de llegir, tot i que algunes vegades utilitza frases filosfiques o potiques. Werther s una novella de personatge on el protagonista s el mateix Werther. Des del seu punt coneixem els personatges i el que opina de tots ells i ens explica tot el que passa entre ells. La novella se centra en els sentiments del jove Werther i les persones que lenvolten, un espai que t molta importncia en la novella s la plaa on es retroba amb els amics del poble. A ms, Werther critica la societat del classicisme, la societat de la ciutat, considera que sn persones malhumorades i antiptiques. Werther va ser escrita per Goethe quan tansols tenia 24 anys. Va escriure aquesta novella perqu el mateix autor va viure una situaci semblant amb Charlotte Buff. Goethe havia escrit algunes obres abans daquesta per cap delles va tenir xit. Va ser amb Werther quan el pblic va poder conixer a aquest gran autor. Les desventures del jove Werther va ser el primer gran xit de Goethe per no va estar-ne orgulls perqu desprs va penedir-se de fer saber a tothom el sentiment que sentia per Charlotte Buff. Aquesta obra va tenir un gran impacte a la societat; s va iniciar el que sanomenava Febre del Werther, que va causar la renovaci de la vestimenta dhomes joves que van comenar a vestir a lestil que t en Werther a la novella. Ms bestial va ser la reacci del sucidi copiat que consistia a sucidar-se de la mateixa manera com ho va fer Werther per amor. I aquest sucidi el van dur a terme moltes persones que van ser rebutjades per amor o que estaven en una situaci semblant a la de Werther. A una persona que li va marcar molt aquest llibre va ser a Napole Bonaparte, que va afirmar que aquesta era una de les millors obres que havia llegit mai i la portava sempre a sobre. Werther va ser una de les poques obres de Goethe en el moviment de Sturm und Drang. Aquest moviment, com hem dit abans, Tempesta i Passi, va iniciar-se a Alemanya i era un

moviment preromntic. Aleshores, aquesta obra va representar una gran innovaci per tota Alemanya i va ser una de les obres que va iniciar el romanticisme, moviment cultural i literari posterior. Desprs dhaver llegit aquesta obra creiem que est b per no s una de les millors que haguem llegit. Potser s perqu s una obra massa sentimental que no ha acabat de sorprendrens massa; s una obra interessant per no hem gaudit tant llegint-la com altres, probablement perqu pertany a una altra poca o perqu no estem realment acostumades a llegir aquesta mena de novelles on tot sexplica a partir de les cartes que escriu el protagonista. De totes maneres Werther escriu gaireb sempre de Lotte i el que succeeix amb ella, per si entre ells hi hagus ms passi o ms moments de tensi amorosa hauria estat millor ja que s bonic que passin tant de temps junts i amb la famlia i abundi la felicitat entre ells per no hi haur amor si no es dna el primer pas cap a la persona, si no es lluita per a obtenir el que vols i el que desitges. En ocasions ens ha semblat una mica cansada, sobretot en la segon part, ja que el tema s molt constant i Werther parla tota lestona sobre lenyorament i lamor a Lotte. La primera part ens ha agradat ms perqu s ms feli i mostra bonics moments que comparteixen Werther i Lotte, moments amorosos, on dues persones se senten realment b lun amb laltra, moments que haurien de ser eterns. Werther ens ha sorprs perqu s un personatge nic que es deixa portar pels seus sentiments fins que aquests prenen control dell i el tronen boig Els mals sentiments, que tothom evita de bon grat. Ning no pot saber fins on arriben les prpies forces fins que no les ha posat a prova. (1 de Juliol, pg. 49). Ens ha agradat veure com Werther adora passar els dies amb la Lotte La veur!, crido als matins quan em desperto i miro el bonic sol de casa amb lnim ser. La veur!, i ja no tinc cap ms desig en tot el dia. Tot, tot es dilueix en aquesta perspectiva. ja que quan estimes a una persona de veritat et sents tant b al seu costat, i quan veus que aquesta persona tamb testima, s increble, No, no menganyo! Llegeixo en els seus ulls negres un vertader inters per mi i el meu dest. S, sento i en aix puc confiar en el meu cor- que ella ah! ms perms, ms possible adrear-me al cel amb aquestes paraules?- mestima! (11 de Juliol, pg. 56). Pensem que si aquesta obra hagus tingut un final feli o Werther hagus tingut, finalment, el que tant desitjava, que s Lotte, ens hagus agradat ms. Tinc tantes coses, i el sentiment per ella ho devora tot; tinc tantes coses, i sense ella tot sem torna res. (27 dOctubre, al vespres, pg.124). De totes maneres lautor ha volgut que el protagonista ens sorprengus amb el seu sucidi, i amb totes les paraules de Werther i la seva trgica mort va causar molta impressi Prou pena tinc de portar oculta en mi la font de totes les desgrcies, aix com abans portava la de tota la felicitat. Que no sc ja el mateix que abans vivia plenament les emocions que menvoltaven, aquell que a cada pas empaitava un parads, que tenia un cor capa dabraar un mn sencer amb tot lamor? I ara aquest cor s mort. (3 de Novembre, pg. 125).