Webquest Purins La Salle Tarragona 2010

Download Webquest Purins La Salle Tarragona 2010

Post on 21-Nov-2014

470 views

Category:

Documents

5 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

El power point dels purins que hem fet.

TRANSCRIPT

<p>Qu sn els purins? Provoquen algn problema?Els purins literalment sn els excrements porcins, en concret el lquid que segrega l'excrement porc, s la nica part del porc que no es pot menjar i noms es pot aprofitar com a adob. s molt contaminant, sobretot a causa de la concentraci porcina a diverses regions que tinguin un excs de purins i que no puguin reaprofitar-los com adob. Els purins sn una de les majors causes de la contaminaci ramadera, una contaminaci equiparable, salvant les distncies, amb la de les indstries.</p> <p>La funci dels purins s la d'adob, tot i aix s'acaba convertint en un greu contaminant de les aiges subterrnies. L'excs de purins a les granges deixa de ser considerat un adob per convertir-se en una crrega contaminant de greus conseqncies. Aquesta crrega contaminant pot provocar un desequilibri en el medi ambient, i algunes espcies d'animals fins i tot s'hi poden veure afectades.</p> <p>De qu estn compostos, els purins?Els purins tenen a veure amb l'orina i la urea dels porcs, ja que el lquid excretat dels excrements sol ser l'orina mesclada amb l'excrement slid prpiament dit. -L'orina s un lquid aqus transparent i groguenc, d'olor caracterstica, excretat pels ronyons i eliminat a l'exterior per l' aparell urinari. Desprs de la producci d'orina pels ronyons, aquesta recorre els urters fins a la bufeta urinria on s'emmagatzema i desprs s expulsada a l'exterior del cos a travs de la uretra, mitjanant la micci. Les funcions fisiologiques dels mamifers tenen a veure sobretot amb l'excreci.</p> <p>-La urea s produda pels mamfers com a producte per a l'eliminaci de l'amonac, el qual s altament txic pels mateixos. El nitrogen de la urea, que constitueix la major part del nitrogen de l'orina, procedeix de la descomposici de les cllules del cos per, sobretot, de les protenes dels aliments. A causa del seu alt contingut en nitrogen, la urea preparada comercialment s'utilitza en la fabricaci de fertilitzants agrcoles.</p> <p>Compost Biolgic dels purinsLa nova sntesi dels purins consisteix en la formaci de nucletids de purina (adenina i guanina) a partir dels seus precursos ms simples. La sntesi de novo tracta en general de la creaci de qualsevol biomolcula a partir de molcules ms senzilles tals com glcids o aminocids.Urea a la natura La urea s produda pels mamfers com a producte de l'eliminaci de l'amonac, el qual s altament txic per a aquests. L'anomenat cicle de la urea, s el procs que consisteix en la formaci d'urea a partir d'amonac. s un procs que consumeix energia, per s indispensable per al quimisme vital. En els humans igual que en la resta dels mamfers, la urea s un producte de rebuig, produt quan el cos ha digerit les protenes. Aquesta s portada a travs de la sang als ronyons, els quals filtren la urea de la sang i la dipositen en l'orina. Un home adult elimina aproximadament uns 28 g d'urea per dia. D'altra banda, es troben a terra nombroses bacteris que alliberen un enzim anomenat ureasa. La ureasa s un enzim hidroltica que catalitza la reacci de descomposici d'urea per l'aigua, amb formaci d'una molcula d'anhdrid carbnic i dues molcules d'amonac. D'aquesta manera veiem que en dues situacions diferents, a la natura es verifica la reacci en ambds sentits.</p> <p>LA BIOREMEIACI COM A RECURS MEDIAMBIENTAL</p> <p>Introdunt-nos en la bioremeiaciLa "bioremediaci" s el procs que s'ocupa de la utilitzaci de sistemes biolgics, com ara enzims i bacteris, per produir ruptures o canvis moleculars de txics, contaminants i substncies d'importncia ambiental en sls, aiges i aire, generant compostos de menor o cap impacte ambiental. Aquestes degradacions o canvis ocorren normalment en la natura (i llavors es denomina "atenuaci natural"), per la velocitat d'aquests canvis s baixa. Mitjanant una adequada manipulaci aquests sistemes biolgics poden ser optimitzats per augmentar la velocitat de canvi o degradaci i aix usar-los en llocs amb una elevada concentraci de contaminants. En general, les manipulacions involucren producci i immobilitzaci d'enzims en determinats suports i canvis gentics a algunes soques bacterianes. Una varietat de contaminants poden ser eliminats per bioremediaci: pesticides, herbicides, petroli i els seus hidrocarburs derivats, gasolina i metalls pesants, entre altres. Fent una aplicaci a la contaminaci del purins, mitjanant la bioremeiaci podem descontaminar aquests purins i reconvertir-los en adob o fer que contaminim menys, el mtode bioremeiador ms efeciu s l's de la biotecnologa, que ara veurem.</p> <p>La Biotecnologa: un efectiu mtode bioremeiadorLa biotecnologia s el conjunt de disciplines o cincies que t per objectiu l'estudi dels ssers vius o parts dels ssers vius per tal d'obtenir-ne bns i serveis. La seva zona d'estudi est entre la biologia, la bioqumica i l'enginyeria qumica i t a ms gran repercussi en la farmcia, medicina, microbiologia, la cincia dels aliments i l'agricultura, entre d'altres camps. El coneixement de qu disposen els biotecnlegs, que fa de lligam entre la biologia i l'enginyeria qumica, els permet d'optimitzar i dur a gran escala la sntesi de productes que afecten tots aquests camps citats. Un dels mtodes bioremeiadors ms utilitzats en l'actualitat s l's de la biotecnologa, el qual ens permet modificar genticament o qumicament una substncia, els purins, en aquest cas contaminant per una d'altra reaprofitable i biodegradable.</p> <p>Biotecnologia: punts positiusEls organismes i sistemes biolgics tenen la capacitat de degradar ,reduir i fins i tot eliminar la contaminaci en aire, sl i aigua. Les plantes, sn un recurs econmic i renovable. Els cientfics utilitzen les plantes i els seus productes com a alternatives als processo d'engenyeria pero amb l'inconvenient de que aquestes alternatives sn ms intensius energticament i molt ms costosos. D'aquesta manera la utilitzaci de diferents tecnologies de bioremediaci es presenta com el complement ptim als tradicionals processos de tecnologia mediambiental.</p> <p>Biotecnologa: punts negatiusEls seus punts negatius: La biotecnologia tamb pot tenir els seus efectes negatius. Per exemple l'alliberament de peixos o altres animals modificats genticament o fins i tot en els arbres, podria provocar efectes negatius sobre el medi i sobre ells, ja que pot posar en perill la salut humana, provocant l'aparici de malalties o d'allrgies insospitades, o fins i tot provocar l'extinci d'altres espcies en el medi. La biotecnologia pot presentar molts i nombrosos efectes sobre el medi ambient. Organismes i sistemes biolgics tenen la capacitat de reduir, degradar i fins i tot eliminar la contaminaci en aire, sl i aigua. En el cas de les plantes, compten a ms amb l'envejable posici de ser un recurs renovable i barat. El gradual esgotament dels recursos naturals impulsa als cientfics a utilitzar plantes i els seus productes com alternativa</p> <p>SITUANT EL PROBLEMA DE LEXCS DE PURINS DES D UN PUNT DE VISTA ECOLGIC</p> <p>L'excs de purins a l'aigua: manes i possibles problemes (I)Els oceans sn salats, ja que qualsevol alteraci dels minerals que es produeix quan l'aigua corre cap a la mar augmentar el contingut mineral de l'aigua, per l'aigua no pot sortir dels oceans, excepte per l'evaporaci, i l'evaporaci deixa els minerals enrere. Per tant, les pluges i les nevades es componen d'aigua relativament potable, amb l'excepci dels contaminants (com els cids) que sn absorbits per l'atmosfera. Els Organismes tenen un paper important en el cicle de l'aigua. Es coneix que la majoria dels organismes contenen una quantitat significativa d'aigua (fins a un 90% del seu pes corporal). Aquesta aigua no es mant durant un llarg perode de temps i surt de l'organisme bastant rpidament en la majoria dels casos. En plantes i els animals, la descomposici dels carbohidrats (sucres) per produir energia (respiraci) produeix tant dixid de carboni i aigua com a productes de rebuig. La fotosntesi inverteix aquesta reacci, i l'aigua i el dixid de carboni es combinen per formar carbohidrats. Ara vost entn la pertinncia del terme d'hidrats de carboni, que es refereix a la combinaci de carboni i aigua en els sucres que anomenem hidrats de carboni.</p> <p>L'excs de purins a l'aigua: manes i possibles problemes (II)El problema i les manes (en part de ra) qe poden tenir els habitants d'una regi porcina es que per la planta de potabilitzaci passen els purins, i en molts casos, degut a la complicaci de potabilitzar-los, moltes vegades es dubta sobre si aquestes agues residuals han sigut tractades correctament o si estn contaminades a causa dels purins. Llavors, tot i que segurament s que l'aigua no ser perillosa, molts ciutadans consideren que s millor prevenir que curar i decideixen consumir noms d'aigua embotellada per tal d'evitar possibles intoxicacions.</p> <p>Sistema actual d'emmagatzematge de purins</p> <p>Acumulaci del nitrogen quan s'aboquen als purins: Forma i causesLa presncia de nitrats en les aiges de subministrament pblic s deguda a la contaminaci de les aiges naturals per compostos nitrogenats. La ingesti de nitrats no s exclusiva de l'aigua de beguda, ja que aquest compost es La pot trobarde nitrats en les aiges de subministrament pblic s presncia en molts aliments.</p> <p>deguda a la contaminaci de les aiges naturals per compostos nitrogenats. Es pot parlar de dos tipus principals de fonts de contaminaci de les aiges naturals per compostos nitrogenats: la contaminaci puntual i la dispersa. El primer cas s'associa a activitats d'origen industrial, ramader o urb (abocament de residus industrials, d'aiges residuals urbanes o d'efluents orgnics de les explotacions ramaderes; lixiviaci d'abocadors, etc.) mentre que en el cas de la contaminaci dispersa o difosa, l'activitat agronmica n's la causa principal.</p> <p>Canvis dels compostos del Nitrogen en el sl, des de que sn excretats els purins fins que sn absorbits per les arrels dels vegetalsEl problema t com a origen sobretot una aplicaci excessiva de purins en els camps agrcoles-on sn usats com a fertilitzants-o un abocament incontrolat. L's desmesurat o incorrecte dels excrements provoca la filtraci de nitrats en els sls fins a acabar contaminant els cursos d'aiges. L'OMS no permet que l'aigua potable superi els 50 mil.ligrams de nitrats per litre, una xifra que es supera en ocasions en aquestes rees. La contaminaci del sl per nitrats mant viu un expedient obert per la Comissi Europea contra Espanya (en concret, contra Catalunya i altres comunitats autnomes).</p> <p>Tipus de bacteri que afavorir la depuraci dels purinsEl tipus de bacteri ideal seria aquell que tingus caracterstiques liquades. Els purins un cop liquat s ms fcil de transportar si es porta a una central de Purins Variacions tpiques desprs d'una setmana de tractar biolgicament les fosses de purins: Amonac de 18-0,5 Amoni d'4,6-0,6 Nitrits de 29-0,01 A ms d'equilibrar el pH el que evita cremar el terreny</p> <p>L'S DELS TRANSGENICS COM A SOLUCI MEDI AMBIENTAL</p> <p>Un bacteri transgnic s un microorganisme que ha estat modificat genticament, amb la qual cosa, obt noves propietats. Els bacteris transgnics s'utilitzen principalment en la indstria alimentria com additiu alimentari, aminocids, pptids, cids orgnics, polisacrids i vitamines. Tamb s'utilitzen en processos de bioremediaci i en medicina.</p> <p>Com obtenir un bacteri transgnic:1. Identificar un carcter desitjable en l'organisme d'origen. 2. Trobar el gen responsable del carcter desitjat (gen d'inters), allar i caracteritzar-lo. 3. Combinar aquest gen amb altres elements necessaris (vector) perqu aquest sigui funcional en l'organisme receptor. 4. Transferir el gen d'inters, prviament introdut en el vector adequat, a l'organisme receptor. 5. Crixer i reproduir l'organisme receptor, ara modificat genticament.</p> <p>GEN BIOREMEDIADOR:Existeixen microorganismes capaos d'utilitzar com nutrients compostos txics o perillosos, com hidrocarburs, detergents, bifenils policlorats, etc, de manera que el seu metabolisme els converteix en productes no contaminants per al medi ambient. L'ocupaci d'organismes vius per a degradar residus es coneix com bioremediaci. La majoria d'aplicacions biotecnolgiques aplicades al medi ambient utilitzen microorganismes naturals, per s'estan desenvolupant microorganimes transgnics per a eliminar materials difcils de degradar. La investigaci en aquest camp busca els enzims presents en microorganismes naturals que sn eficients en el tractament de compostos txics i determinar com poden millorar-se mitjanant enginyeria gentica.</p> <p>Un Bacteri Remeiador per tal de solucionar els problemnes dels purins</p> <p>El bacteri que hem creat s'acostuma ha trobar als ronyons dels animals. Aquest , juntament amb altres bacteris que posseeixen unes altres caracterstiques, per tant, que realitzen una funci diferent als ronyons, sn necessaris per: Una correcta excreci de residus mitjanant l'orina Regular la homestasi del cos Secretar l'eritropoetina, la renina i la vitamina D Regular la producci d'orina i el volum dels fluids extra-cel Participar en la reabsorci dels electrlits. Aquest bacteri s utilitzat freqentment en experiments biotecnolgics.</p> <p>Triarem un bacteri donador que sigui capa de secretar l'hormona eritropoetina i renina i, un bacteri hoste el qual secreti vitamina D per ajudar al rony a realitzar correctament les seves funcions.</p> <p>El primer pas s veure les caracterstiques que desitgem de l'organisme d'origen. En segon lloc, buscar un bacteri que respongui a les caracterstiques de destigem, l'allem i el caracteritzem. A continuaci, transferim el bacteri obtingut a l'organisme receptor; en el nostre cas, un rony d'un animal. Finalment, deixar que l'organisme receptor creixi i es reprodueixi desprs de ser modificat genticament.</p> <p>CORRECTEEL PROBLEMA DELS PURINS SOBRE LA BIOTECNOLOGIA Anomenen el problema (8 p.) Anomenen noms els punts positius de la bioremeiaci (8 p.) L'anomenen,per no especifiquen el bacteri, donador ni el receptor (8 p.)</p> <p>BAnalitzen correctament el problema (10 p.) Anomenen els punts positius i negatius de la bioremeiaci ( 10 p.) Especifiquen correctament el bacteri donador i el bacteri receptor (10 p.)</p> <p>MOLT BAnalitzen i expliquen cada pas del problema (17 p.) Expliquen els punts positius i negatius de la bioremeiaci (17 p.)</p> <p>equip</p> <p>professor</p> <p>14</p> <p>C O N T I N G U T S</p> <p>14</p> <p>EL BACTERI TRANSGNIC</p> <p>Especifiquen correctament i donen raons sobre el bacteri donador i el bacteri receptor (17 p.) S'han comunicat de manera fluida i han consensuat les decisions a prendre (25 p.)</p> <p>15</p> <p>TREBALL EN GRUP</p> <p>S'han comunicat noms al principi i al final del treball (13 p.)</p> <p>S'han comuniat amb freqncia per consultar dubtes (15 p.)</p> <p>22</p> <p>PRESEN TACI POWER POINT</p> <p>El treball t l'ortografia correcte i les frases estan ben construides (13 p.)</p> <p>L'ortografia i la sintaxi sn correctes.Tamb utilitzen el color i la imatge (15 p.)</p> <p>Ortografia i sintaxis correctes.Utilitzen el color, la imatge, el moviment i altres recursos del programa (24 p.)</p> <p>20</p> <p>TOTAL</p> <p>85</p> <p>Webquest purins: Autors- Francesc Beltran Liarte (ecleg) - Carlos Agorreta Zafra (ecleg) - Nria Bigord Pri (genetista) - Raquel Fernndez Grau (genetista)</p>