VORA LA MAR, de Jacint Verdaguer

Alba Mariño

ÍNDEX

• Lectura del poema• Autor i obra• Contigut temàtic• Métrica• Figures retòriques• Conclusió

POEMAAl cim d’un promontori que domina

les ones de la mar,quan l’astre rei cap a ponent declina

me’n pujo a meditar

5 Amb la claror d’aqueixa llàntia encesacontemplo mon no-res,

contemplo el mar i el cel, i llur grandesam’aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles

10 me guarden tants records,que em plau reveure tot sovint en elles

mos somnis que són morts

Aixequí tants castells en eixes ribesque m’ha aterrat lo vent,

15 amb ses torres i cúpules altivesde vori, d’or i d’argent:

poemes, ai! que foren una estona

joguina d’infantons,petxines que un instant surten de l’ona

20 per retornar al fons:

vaixells que amb veles i aparell s’ensorrenen un matí de maig,

illetes d’or que naixen i s’esborrendel sol al primer raig:

25 idees que m’acurcen l’existència

duent-se’n ma escalfor,com rufagada que s’endú amb l’essència

l’emmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen30 les ones que se’n van;

si no tinc res, les ones que ara vénendigueu-me, què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia

tinc de rodar al fons,35 per què, per què, enganyosa poesia,

m’ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l’arena?Platja del mar dels cels,

quan serà que en ta pàgina serena40 los escriuré amb estels?

AUTOR I OBRA

JACINT VERDAGUER:• Neix a Folgueroles el 1845• Mor a Vallvidrera el 1902

• Sacerdot i poeta català • Una de les figures més importants de la

Catalunya moderna• Libre: Flors del Calvari (1896) Canigó• Romanticisme (segle XIX)

CONTINGUT TEMÀTICVORA LA MAR:• Tema:Pas del temps i la contemplació de la natura per conèixe’s a una mateix.• Subtema:Eternitat, la persecució d’un món ideal i l’engany de la creativitat poètica.

CONTIGUT TEMÀTICARGUMENT• 3 primeres estrofes descriu el paisatge

• 4 estrofes següents gradació del material poètic de més gran i a més petit

• 3 últimes estrofes rapidesa del pas del temps

MÉTRICA

• 10 quartets• Versos decasíl·labs i hexasíl·labs • Rima creuada 10A/6b/10A/6b• Sense cesura• 1r i 3r vers rima femenina F/m/F/m • 2n i 4t vers rima masculina

FIGURES RETÒRIQUES

• Hipèrbaton(v.3) quan l’astre rei cap el ponent declina

• Metàfora(v.5) amb la claror d’aqueixa llàntia encesa

• Anàfora(v.6-7) Contemplo mon no-res/ contemplo el mar i el cel, i llur grandesa• Pregunta retòrica(v.37) per què escriure més versos en l’arena?

- HIPÉRBATON -ANÀFORA -ENUMERACIÓ- METÀFORA -PREGUNTA RETÓRICA

Al cim d’un promontori que dominales ones de la mar,

quan l’astre rei cap a ponent decliname’n pujo a meditar

5 Amb la claror d’aqueixa llàntia encesa

contemplo mon no-res,contemplo el mar i el cel, i llur grandesa

m’aixafa com un pes.

Eixes ones, mirall de les estrelles10 me guarden tants records,

que em plau reveure tot sovint en ellesmos somnis que són morts

Aixequí tants castells en eixes ribes

que m’ha aterrat lo vent,15 amb ses torres i cúpules altives

de vori, d’or i d’argent:

poemes, ai! que foren una estonajoguina d’infantons,

petxines que un instant surten de l’ona20 per retornar al fons:

vaixells que amb veles i aparell s’ensorrenen un matí de maig,

illetes d’or que naixen i s’esborrendel sol al primer raig:

25 idees que m’acurcen l’existència

duent-se’n ma escalfor,com rufagada que s’endú amb l’essència

l’emmusteïda flor.

A la vida o al cor quelcom li prenen30 les ones que se’n van;

si no tinc res, les ones que ara vénendigueu-me, què voldran?

Amb les del mar o amb les del temps un dia

tinc de rodar al fons,35 per què, per què, enganyosa poesia,

m’ensenyes de fer mons?

Per què escriure més versos en l’arena?Platja del mar dels cels,

quan serà que en ta pàgina serena40 los escriuré amb estels?

CONCLUSIÓ

• Poema de Jacint Verdaguer

• Romanticisme (s. XIX)

• Flors del Calvari Canigó

• Tema: pas del temps i contemplació de la natura