viu l'hospitalet - juliol 2016

NÚM. 124 · juliol ‘16 [email protected]

www.elginjoledicions.com

MOSAIC, EN L'APARTAT GASTRONÒMIC - CARLOS JIMÉNEZ I LA HISTORIA DEL BALONCESTO EN ESPAÑA - CRÍTICA D'INDÓMITO, PREMI L'H CONFIDENCIAL - HOMENATGE A L'ONA NUIT

Una tarda amb... els cops solidaris contra el càncer infantil de RIOT Wrestling

FOMENTEM LA RECOLLIDA SELECTIVA (PÀG. 15)

ED

ITO

RIA

L

VIU L'HOSPITALET

Revista gratuïta de

societat i cultura

NÚMERO 124,

JULIOL DE 2016

[email protected]

Tel. 93 337 77 47

FOTO DE PORTADA:

TONI DELGADO

DIRECTOR DE

CONTINGUTS:

T. DELGADO

PUBLICITAT:

IVAN PUIG

IMPRESSIÓ:

IMPRINTSA

Dipòsit Legal.

B-20065-2005

EDITA:

EL GÍNJOL EDICIONS, SL.

BRUC, 30 2n 08901

L'HOSPITALET

B-63785034

La redacció de Viu L'Hospitalet

no coincideix necessàriament

amb l'opinió dels seus

col·laboradors.

L’EXEMPLE DELS AVIS

El marrec estava impacient, potser indignat. Ningú l’entenia.

—Vull loliço! Vull loliço! —Loliço? Però què és loliço, maco?

L’àvia Dominica no sabia què volia per a dinar el net. Sort que el tiet Tonino va desxifrar el missatge del petitó.

—El nano el que vol és xoriço! Li encanta i més el seu, mare.

La cara que devia posar servidor quan l’àvia Dominica em van pre-parar un bon plat de xoriço, de la seva matança al poblet, amb pa-tates també de la terra, Galícia, seria antològica. Fins i tot còmica. No és estrany que un dels esdeveniments de l’any fos quan el tiet portava a casa uns paquets, envasats al buit, de xoriços de l’àvia.

Vaig gaudir molt, però molt poc de la Dominica. Parlàvem de tant en tant per telèfon i ens vèiem alguns estius, com aquell del loliço, que també fou el de les ferides als genolls. Me les va curar no sé quantes ve-gades. Pretenia saltar murs i córrer per terrenys desconeguts per a mi i plens de pedres, tractant d’empaitar les veïnes, més grans i expertes.

L’àvia era la del tortell casolà; la de la veu dolça; la que quan reia se li tancaven els ulls; la dels petons seguits i les abraçades que et posaven la pell de gallina; la que em passava la pilota de platja per-què rematés de cap a la piscina; la que no va dubtar a recórrer prop de 1.200 quilòmetres per a venir a la meva comunió... Per a mi la Dominica sempre serà L’Estiu. Gairebé no vaig poder estar amb ella, igual que amb els pares del pare, el José i la Casilda, als qui encara vaig veure menys. A l’altre, en Pedro, ni el vaig arribar a conèixer.

Quan algú parla dels seus avis gairebé se’m fa un nus a la gola. Sento enveja sana del fet que puguin gaudir-los, encara que sigui a distància. Em reservo l’opinió per als qui els tenen a prop i no els valoren. No saben què es perden: anècdotes, experiències, lliçons i amor incondicional. En molts casos són gairebé els pares en funcions, perquè passen més temps amb els nanos que els seus progenitors, ��

Així que us desitjo a tots els qui encara teniu els avis que en gau-diu, del seu exemple i experiència, que us deixeu estimar. L’estiu és l’estació de l’any en què tenim més temps per a dedicar-los-hi. A mi m’encantaria compartir uns bons dies amb els quatre. Però no pot ser. Feu-ho per mi.

ÍNDEX5.Una tarda amb...

Fa gairebé dos anys de la conversa de Carlos Benito i el seu amic Javi, membres de l’associació RIOT Wrestling. La primera pedra de la jornada solidària Lluita Lliure Contra El Càncer, celebrada a principis de juny al Poliesportiu Municipal de Bellvitge Sergio Manzano, en el �� de la Fundación Alba Pérez. Lucha contra el càncer infantil. Teniu raó: un pressing catch solidari!

ELS COPS SOLIDARIS CONTRA EL CÀNCER INFANTIL DE RIOT WRESTLING

Fa un parell de mesos Carlos Jiménez (l’Hospitalet de Llobregat, 1976) va fer una petita visita per la seva ciutat, de la qual va marxar als 26 anys: “vam viure a La Torrassa i després a Collblanc, al carrer Montseny. Vam passar també per la zona de l’Escola Balaguer, a La Florida, i per l’institut, el Margarida Xirgu. M’hauria agradat entrar-hi, però era diumenge i estava tancat”. Acabarà tornant-hi el primer divendres de juliol, i per sorpresa, perquè Carlos no en sabia res, amb Viu L’Hospitalet. Entrevistat i entrevistador tenen en comú l’institut i la passió pel bàsquet. L’excusa de la conversa és el llibre de Carlos Jiménez, Historia del Baloncesto en España, una obra tan minuciosa com necessària.

18.Esports CARLOS JIMÉNEZ I LA HISTORIA DEL BALONCESTO EN ESPAÑA

5

VIU

L'HO

SPITA

LET

Jaume Busquets, Jonatan Bermejo i Carlos Benito.

Text i fotos TONI DELGADO—Javi, per què no muntem un esdeve-niment de lluita lliure contra el càncer? El que hem organitzat contra la gana ha funcionat molt bé. —Seria genial! Jo tinc un amic a Cana-dà, en Jorge Morillas, que ha muntat tres edicions i li ha anat molt bé. És un bon paio, i segur que li agradaria que im-portéssim el seu model a l’Hospitalet. A més, ell és gairebé hospitalenc d’adop-ció, perquè els seus pares són espanyols i es van casar a l’Església de Santa Eulà-lia. Hi té molta família aquí.

Fa gairebé dos anys de la conversa de Carlos Benito i el seu amic Javi, mem-bres de l’associació RIOT Wrestling. Fou la primera pedra de la jornada solidària Lluita Lliure Contra El Càncer, celebrada el 4 de juny al Poliesportiu Municipal de Bellvitge Sergio Manzano, en el marc de �� Fundación Alba Pérez. Lucha contra el càncer in-fantil. Un pressing catch solidari.

La idea original és, doncs, de Jorge Morillas que va voler organitzar un esde-veniment de lluita lliure, amb temàtica llatina, amb l’objectiu de recaptar fons per a un hospital infantil i lluitar contra el càncer infantil. I a tall d’homenatge d’un

amic i el seu pare, víctimes de la malal-tia. També ha patit un parell de casos a la seva família Víctor Castellà, el director de RIOT Wrestling, enamorat de la lluita gràcies als combats que va veure a Cu-atro, en especial els del Rey Misterio, “d’estil aeri, com jo”.

“El primer que cal aprendre és a sa-ber rodar i fer caigudes per no prendre mal. És quan estàs preparat per a fer el que sigui”, continua Víctor Castellà: “dediquem força hores al treball càrdi-omuscular, a enfortir els músculs, les cames, els abdominals i pectorals... En

una tarda amb...

RIOT Wrestling, cops solidaris

contra el càncer infantil

el wrestling, per a aixecar-te o saltar, has d’utilitzar gairebé tot el cos. S’ha de tenir un bon fons i força”.

—L’alumne ha de trobar el seu personatge només quan està preparat?VÍCTOR CASTELLÀ: Cada persona és un món. Tenim shows privats, només per a gent de l’escola, i que són una prèvia dels reals. Quan veiem que estan llestos, els diem que es preparin un personatge. Hi ha qui ve amb el personatge fet, a altres els costa més.

—I a tu et va costar?VÍCTOR: Una mica, però com era prim i petit, i saltava molt, va sortir La Pulga. És un bon malnom.

—Ets dels bons o dels dolents al ring? VÍCTOR: Sempre he estat més bo que dolent. Amb els salts em guanyo de seguida els aplaudiments del públic. En els darrers mesos, però, vam començar a fer que la gent sentís ràbia per La Pulga, que va prendre una decisió polèmica contra el pú-blic. En l’últim show crec que tot s’ha solucionat.

—El wrestling, el pressing catch, és una obra de teatre. Els lluitadors sabeu poques hores abans qui ha de guanyar, però heu de saber improvisar molt. VÍCTOR: Com més aprenem, molt millor. Si tots sabem claus, cops i diferents tècniques de wrestling ens podem moure molt bé i improvisar molta part del combat. Potser un company s’ha fet mal i has d’actuar tu. Has d’estar preparat. Això sí, planejar un combat sencer és impossible. Ningú se’n recordaria de tots els moviments.

[Víctor Castellà se’n va a una reunió i a la seu de RIOT Wrest-ling, al passatge Vintró número 16 de Barcelona, ens quedem amb Carlos Benito, Jonatan Bermejo i Jaume Busquets, mem-bres de l’associació].

Fa 8 anys que Carlos Benito es va introduir en la lluita lliure i quatre que lluita. En té 24 i ja li diuen veterà. “En Jorge [Mo-rillas] es va oferir perquè utilitzéssim el seu nom i el model de show. Vam treballar en el projecte any i mig”, explica. Lamenta que en alguns locals els diguessin que, malgrat �� “Molts lloguers eren alts, i no podíem complir l’objectiu de recaptar diners contra el càncer”. A més, necessitaven un local força alt, perquè el ring ja ho és, “i si has de pujar a la tercera cor-da...”

El Poliesportiu Municipal de Bellvitge Sergio Manzano era l’ideal. A l’Ajuntament de l’Hospitalet li va agradar el projecte, igual que a la Fundación Alba Pérez, a qui va anar destinada el total de la recaptació de les entrades i dels bitllets dels sor-teigs de diferents productes de lluita lliure, com samarretes de RIOT, de lluitadors, polseres, fotos signades per diferents lluitadors estrangers...

—Quin personatge ets i com el vas triar?CARLOS BENITO: Encara estic en un procés de reciclatge, per-què pots arribar a canviar de personatge. En l’WWE, l’empresa més important del món de lluita lliure, s’hi fan constantment �� -terrador ha estat motorista i abans era molt místic i sortia amb un mànager que tenia una urna en què, en teoria, hi havia l’ànima d’algú. Ara torna a ser una mica místic.

—Ostres, L’Enterrador era un dels meus favorits. CARLOS: Un crac! Encara no t’he dit quin és el meu personatge. Un lluitador britànic ens va recomanar que era millor que ens poséssim noms llatins perquè, si anàvem, per exemple, a lluitar al Regne Unit, no tindria gaire gràcia tenir noms en anglès, com allà. Així que vaig mantenir Carlos i vaig triar Vega de cognom.

—Però no té res a veure amb Vega de l’Street Fighter?CARLOS: Ve d’aquí. Molts dels que estem aquí som una mica freaks. JONATAN BERMEJO: Tots! [Riem]. CARLOS: Carlos Vega va començar sent un lluitador revoluci-onari. En aquella època m’agradava la política i volia estudiar ciències polítiques. Vaig debutar a Madrid i després vaig patir una lesió. Vaig estar un any i mig fora del

culturauna tarda amb...

6

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(passa a la pàgina 8)

Jaime Léctor ho té magre amb Carlos Vega...

CÈNTRIC gastrobar Dinars i sopars tots els dies (NO tanquem per vacances)Plaça de Catalunya 39-41 El Prat_Bcn L9_CèNTRIC | centricgastrobar.com

centricgastrobar.com .com/centricgastrobar @centricgastro @centricgastrobar

#centricgastrobar #viulestiualprat #elpratmola

ring i a l’agost farà un any que hi vaig tornar. Com sóc vegetarià, hem convertit Vega en un lluitador vegà. "�� #��comenci la propera temporada. —Jonatan, i tu en quin estat estàs?De sis mesos! [Riallades]. El meu personatge, Jon Hammer, és un maleït ric. La meva connexió amb ell és el món eqüestre, perquè la meva família té una hípica. Em vaig comprar un bar-ret de cowboy i el vestit és molt semblant als que fan servir els rodeos quan distreuen els braus. Jon Hammer és el mal abso-lut. Si no pot guanyar-te, ho farà amb els dòlars, pagarà a algú perquè et foti una pallissa. Un tipus que encaixaria a Dallas, una sèrie dels 90: és un terratinent amb molta pasta i ego.

—Amb o sense puro?JONATAN: Sense puro! Vaig deixar de fumar a l’octubre, així que els puros... Ben lluny. És un bocamoll que només té diners i esbirros. En la nova temporada també em reciclaran, però no et puc avançar res.

—Com va reaccionar el públic de l’Hospitalet amb Jon Hammer? JONATAN: Sobretot si el públic no et coneix, com era el cas, has de guiar-los ràpid perquè vegin si ets bo i t’han d’aplaudir o si ets dolent i t’han de xiular.

—Haurien de saber ja les teves intencions a la presentació?JONATAN: En els cinc primers segons hauries de poder ser capaç de posicionar-te. Potser t’apropes a algú del públic i fas veure que li donaràs la mà i passes olímpicament de fer-ho. O li crides a la cara a un nen perquè plori davant els pares. Això és una delícia.

—Pel que dius, no interpretes gaire. JONATAN: Al carrer sóc una bona persona, però al ring faig de cabró i he de gaudir-ho. He après a ser una mica dolent i, quan arribes a aquest punt, el joc et surt sol. El públic de l’Hospitalet es va portar molt bé. Com em xiulava quan colpejava el bo i els cridava de què us queixeu, si ell ja sap a què venia?! Van ser moments molt macos.

—Tu ets dels que van enganxar-se a la lluita lliure a Telecinco?JONATAN: $�� %�&�� '��estan. Els meus favorits eren Hulk Hogan i Jake The Snake, que sortia amb una serp i semblava Tao Pai Pai, amb el bigoti. A la pubertat vaig desconnectar i molts anys després, quan el van tornar a emetre a televisió, em va sorprendre, perquè pensava que era una moda que havia mort. Des de fa un mes comparteixo pis amb el Carlos a l’Hospitalet. Abans vivia a Ole-sa. De sobte ens va sortir fer el show allà i mudar-nos al mateix barri, a Bellvitge. CARLOS: De fet, ens vam mudar l’1 de juny, i la jornada soli-dària fou el 4. JONATAN: Estàvem morts i ens dèiem quan acabi aquest show, vacances, sis-plau.

cultura

(ve de la pàgina 6)

una tarda amb...

8

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

(passa a la pàgina 10)

La mirada (perillosa) de Jaime Léctor.

Duel previ entre Jon Hammer i Carlos Vega.

CARLOS: A mi, aquells dies, em va sortir feina i tot. —Em faltes tu, Jaume. JAUME: Em dic Jaume Busquets i el meu nom artístic és Jaime Léctor, un sonat, el personatge més inestable que et puguis imaginar. És bipolar. Léctor podria venir d’Hannibal Lecter.

—Provoques xiulets, aplaudiments... JAUME: Provoco de tot! Em falta molta experiència, però el per-sonatge va sol. El Jaume Busquets és molt tímid, callat, calmat i, com pots comprovar, tartamut. El Léctor crida, pega, insulta... —T’ha servit per a ser més extravertit fora del ring?JAUME: Sí, totalment.

—Abans el Jon parlava dels nanos. Suposo que quan veieu les seves reaccions, torneu a ser petits. Als temps en què vau descobrir la lluita lliure a la tele. JONATAN: I tant! Jo tenia la foto d’un nen a qui va el Jaime Léc-tor va fer plorar. Crec que ja l’he esborrat. Volia que la tingués ell, perquè era de la seva batalla.

—Els pares entenen que fer plorar al nen forma part del show? JONATAN: I tant! Segur que pensen en algun moment en què el marrec els ha fet alguna de grossa i que ara s’ha emportat un bon escarment. Podem dir que estem ajudant els pares a criar els nens [riu]. JAUME: El nen plorava i el pare reia i el gravava amb el mòbil.

—L’associació RIOT Wresting està en subhasta pública. CARLOS: Tallem aquí... No, no. Pots gravar [riuen]. Aquesta és la màgia de la lluita lliure, la línia que s’estableix entre la re-�� #��* ��+�� /�3�5��;��King, els que se suposa que eren els propietaris, els van arres-tar i inhabilitar. Eren molt manipuladors i anaven canviant les normes segons els seus interessos.

—Forma part del circ, doncs. Les entrevistes dels possibles compradors [Pereoso i Alexandre Bonilla] que heu publicat al web ja em semblaven de broma... CARLOS: Estan implicats en els papers de Panamà! Curiosa-ment, ara, sense propietaris, vivim el nostre millor moment. [I això ja forma part de la realitat] en les últimes dues setmanes s’han apuntat 10 alumnes nous i en tenim uns 50. Fa un any i mig o dos, en teníem 10, i la gent cada cop se sentia més frustrada amb la lluita lliure. Són qüestions internes. El cas és que els companys li van donar una mà de pintura a l’associa-ció i també li van canviar el nom. Han fet un treball tan bo que nosaltres, que érem fundadors d’una altra escola a Barcelona que funcionava molt bé en l’àmbit dels espectacles, vam deci-dir unir-nos a aquest projecte perquè ens il·lusionava més. No parem de fer coses, però no ens cansem perquè ens encanta fer-ho. És la nostra passió. §

cultura

(ve de la pàgina 8)

una tarda amb...

10

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

Sembla que Jaime Léctor està remuntant ara...

Jaume Busquets transformant-se en Jaime Léctor.

11

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

Redacció ANC

Les petites i mitjanes empre-�� -mades per una sola persona,

són l’eix de l’economia: entre 2002 i 2010 van generar el 85% de la creació d’ocupació laboral a Europa i, a causa d’això, la Comissió Europea va aprovar el 2008 la Small Business Act, per fa-�� -preses, reduir la burocràcia, promoure l’accés al mercat i estimular l’empre-nedoria.

Però l’Estat, fent cas omís de les di-�� +�� -centiva l’autoocupació i l’obertura d’un negoci o empresa. Aquests són alguns dels entrebancs que cal superar:

1-. BUROCRÀCIA: Les petites i mitja-nes empreses (Pimes) es regeixen pels mateixos tràmits legals que les grans empreses. Per a moltes, es fa indispen-sable contractar una gestoria adminis-trativa que suposa un cost aproximat d’uns 500€ anuals, sense incloure im-postos ni despeses.

2-. PRESSIÓ FISCAL: D’entre els principals països europeus, Espanya és �� =�� -reix a les Pimes en relació a les grans ��+�� #�� la competitivitat i fomenta l’evasió d’im-postos.

3-. QUOTES DE LA SEGURETAT SOCI-AL: L’empresari o l’autònom estan obli-gats a cotitzar abans de rebre cap euro pel seu negoci i a pagar mensualment, independentment de la facturació. El 2016, aquestes quotes suposaran >�@>G�@XY��3��+�� -llador. En altres països hi ha sistemes al-ternatius, com per exemple, cotitzacions segons els ingressos.

4-. SANCIONS: En cas d’endarreri-ments o impagaments s’apliquen recàr-recs severs que oscil·len entre un 20% i un 100% de l’import. Aquesta duresa contrasta amb la impunitat que tenen algunes administracions públiques que incompleixen els terminis amb els seus proveïdors.

5-. LIQUIDACIÓ DE L’IVA: Pimes i au-tònoms han d’avançar l’import de l’IVA encara que no l’hagin cobrat, tenint en compte que, moltes vegades, la part mo-rosa és la mateixa administració.

6-. MOROSITAT: Alguns proveïdors abusen de les Pimes i incompleixen els terminis de pagament establerts per la llei. Aquestes empreses es mostren inde-

fenses, ja que si reclamen, poden perdre clients, sobretot si es tracta de grans em-preses o la mateixa administració pública.

7-. ACCÉS AL CRÈDIT: El poc patri-moni que tenen les Pimes fa que se les consideri poc solvents i tenen moltes �� +�� '��els empresaris o autònoms han de res-pondre amb el seu patrimoni als crèdits. Alguns s’han hagut d’hipotecar i altres ho han perdut tot.

8-. PREU DE L’ENERGIA: A banda de ser un dels països amb l’electricitat més cara, sembla que les polítiques del Go-vern posen pel davant els interessos del sector elèctric al progrés de l’economia i dels treballadors.

El 8 entrebancs

als emprenedors

societat

Text MARIANO MARTÍNEZ

Abans de començar a parlar de l’Osa-ma, no he pogut resistir-me a viatjar als seus orígens. La

persona que avui ocupa aquestes líni-es és siri i em vénen al cap les paraules d’Adonis, poeta del mateix origen: “no sabia que entre nosaltres / hi havia un pont de germanor, / de passos de foc i profecia. / No sabia que el meu rostre / era un vaixell navegant en una espur-na”. Intento allunyar-me una mica de la realitat que sorgeix quan parlem de Síria, un país actualment en runes, que pateix el conflicte més cruent dels que van esclatar amb les revoltes i revoluci-ons de les primaveres àrabs.Però tornem a l’Osama, que ja uns quants anys que és un hospitalenc més: “sóc a Catalunya des de 1994. Amb poc més de 24 anys vaig arribar perquè el meu cosí hi estava fent el doctorat i em va animar a viatjar”. L’Osama prové d’una família benestant i va ser empre-nedor quan aquesta paraula encara no estava tan present com ara. Un negoci de restauració o una perfumeria van ser les passes inicials fins que al gener de 2006 va arrencar amb el Mosaic: “el món de restauració sempre m’ha-via agradat. De fet, la meva titulació és d’enginyer tècnic. Fins i tot vaig estar fent pràctiques en un restaurant siri, però la influència de la meva mare va ser decisiva per fer un pas endavant. Jo em fixava molt en com cuinava, li pre-guntava feia moltes preguntes, estava

atent a tot el que feia rere els fogons de casa”.

Síria al plat

La gastronomia de Síria té certes in-fluències de la cuina mediterrània i, sobretot, de l’egípcia. La proximitat de la frontera amb Turquia fa que alguns plats i formes de preparació siguin molt similars: “la meva mare barrejava la cui-na turca i la libanesa”. I la seva oferta des dels seus inicis es va fonamentar en aquesta cuina de fusió mediterrània: la carta del Mosaic presenta una inte-ressant varietat d’especialitats en plats vegetals, plats típics i plats combinats. Des de costelles de be a la brasa fins a "mutabal" (puré d’albergínia rosti-da amb crema de sèsam), passant per unes arayes d’espinacs (pa de pita farcit amb espinacs a la planxa), una de les delícies típiques. Apropant-nos a l’ama-nida Tabuleh, hi trobem tomàquet, juli-vert, ceba, llimona i sèmola de blat; o l’humus, un puré de cigrons amb crema de sèsam i llimona; o el popular falafel, unes croquetes vegetals que triomfen en l’establiment de l’Osama. Si t’endins-es en l’oferta del Mosaic, veus que les nostres cultures tenen molts més punts de contacte que de diferència.Encara que treballa amb molts pro-ductes d’importació dels seus orígens, reconeix que s’ha adaptat molt bé a la cuina d’aquí: “per a mi la cuina medi-terrània i, en especial, l’espanyola, són les millors del món. I la gent ha acollit 1

2

VIU

L'HO

SPITA

LET

��

LA CULTURA GASTRONÒMICA DE LA MEDITERRÀNIA A L'HOSPITALET

OSAMA GHALAWAN Gerent del Mosaic Bar RestaurantCuina de Síria i mediterrània

Pç Milagros Consarnau i Sabaté, 30 Local 9L'Hospitalet de Llobregat93 162 52 66

De dilluns a dijous de 9 h a las 23 h.Divendres, dissabte i diumenge de 9 a 00.30 h

També pots demanar els seus menús mitjançant La Nevera Roja

�� 1

4

VIU

L'HO

SPITA

LET

LA RECEPTA

KEBEH TRAVELSIE AMB SALSA TAHINA I HUMUS Croqueta de sèmola de blat amb carn farcida vedella, ceba i nou,amb salsa de sèsam, i crema de cigrons

INGREDIENTS

molt bé les nostres propostes gastro-nòmiques. Treballem molt amb els ci-grons, les llenties, l’arròs”. I amb la seva participació al QuintoTapa l’Hospitalet de 2016, també han introduït amb més força els productes de temporada, com la Carxofa Prat, els carabassons, les albergínies: “amb aquests productes hi treballo molt bé. És una cuina molt sana i natural i amb què aconsegueixes contrastos molt bons que hem anat in-corporant a la nostra carta”.

Iniciativa per donar-se a conèixer

Retornant a la seva participació en les rutes de tapes, l’Osama està molt sa-tisfet: “vam participar també a L’Hos-pitalet Experience de la Plaça Europa, i a tots dos projectes van sortir molt satisfets. Hem aconseguit molts clients nous que ens han conegut a través d’aquestes accions gastronòmiques. Aquesta força que hem agafat ens ha empès a introduir novetats al nostre ne-goci, com el menjar per emportar, que està funcionant molt bé: tota la nostra oferta gastronòmica la pots gaudir a casa o a la feina, utilitzant el servei de menjar a domicili. O els plats dolços, que la gent també està descobrint i que els fan gaudir d’un esmorzar diferent del de la pastisseria clàssica”. Se'ns fa la boca aigua pensar en tot el que Osama ens ofereix. Solament queda descobrir els seus secrets siris.

DESCRIPCIÓ

Per a la massa: piquem la carn amb ceba, pebrot vermell, sèmola de blat i espècies.Per al farcit: sofregim la ceba, des-prés tirem la carn i quan estigui gaire-bé feta afegim nous.Per a l’humus: cigrons triturats amb salsa de sèsam, llimona i sal.

15

V

IU L

'HOS

PITA

LET

ÀREA METROPOLITANA

L’AMB fomenta la recollida selectiva de residus

La iniciativa sorgeix de l’Àrea Metropoli-

tana de Barcelona (AMB) i dels ajunta-

ments metropolitans, que vol fer arribar

a la ciutadania la necessitat de reciclar

correctament els residus. Des del maig fins al

novembre grups d’informadors distribuïts per 28

municipis metropolitans s’acosten als veïns i ve-

ïnes que van a llençar la brossa per conscienci-

ar-los sobre la necessitat de reciclar i ajudar-los

a fer-ho correctament.

“Hi ha gent que no recicla gens i que té molts dubtes”, explica la Mireia Tortajada,

una de les informadores que treballen en la

campanya. En aquests casos, continua el seu

company Adrián Amorós, “no pots saturar el ciutadà d’informació, la idea és anar pas a pas i que, si no reciclen res, comencin amb

Un equip de 144 informadors fa un mes que explica als veïns dels

municipis metropolitans, a peu de contenidor, trucs i consells per

separar els residus correctament. A l’àrea metropolitana només es

separa una tercera part dels residus que es generen i de cara a

l’any 2020, Europa demana un 50%.

el vidre i el cartró, que és el més fàcil, i no costa gens de transportar”.

Els informadors, que estan identificats amb

un peto i una gorra verds, sempre treballen

en parelles. Estan situats en llocs on circulen

moltes persones i on, a més, s’ha detectat que

hi ha punts negres de la recollida selectiva.

APOSTA PELS RESIDUSLa campanya està finançada per Ecoembes i

Ecovidrio i té un cost que s’apropa als 1,2 milions

d’euros, principalment destinats als salaris dels

informadors. Es tracta d’una acció que se suma a

tot un seguit de campanyes que fa anys que im-

pulsa l’AMB amb l’objectiu de millorar les taxes

de recollida selectiva de residus.

Segons l’AMB: “Mai com ara havia estat tan fàcil, ràpid i pràctic reciclar. Hi ha més siste-mes de recollida que mai, i més campanyes informatives com aquesta, que ens han de permetre millorar les actuals taxes de se-paració de residus i acostar-nos a la mitjana d’altres països de l’entorn”.

“Fa falta més informació i que la gent prengui consciència”

JULIA I HECTOR INFORMADORS

Quina és la vostra feina? Júlia: Informem els veïns sobre com han de

fer la recollida selectiva a casa i els donem

trucs perquè els sigui més fàcil.

Com reacciona la gent? Héctor: La majoria agreixen els consells,

perquè els cal informació. També és

important que prenguin consciència de la

necessitat de separar els residus.

Quins són els errors més freqüents? Júlia: Pensar que el bric de llet és cartró.

Els brics van al groc!

Héctor: Llençar l’oli, que és molt conta-

minant, a l’aigüera. L’oli s’ha de portar a la

deixalleria.

Quan es llença un envàs en un contenidor groc, un diari en un de blau o una ampolla en un de verd, se’ls està donant una nova vida. Però on van a parar els 1,3 milions llargs de tones de residus municipals que es reciclen cada any?

=

8 CAPSESDE CEREALS

1 llibre

=

40 AMPOLLESDE PLÀSTIC

1 folre

=

8 LLAUNESDE CONSERVA 1 Olla

La taxa de recollida selectiva a l’àrea metropolitana és del 33,73% actualment

“Ha estat una sorpresa saber que si porto l’oli usat a la deixalleria em faran un descompte en la factura de l’aigua”DEISY - L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

16

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

Text i foto TONI DELGADO

“M’encanten els diàlegs perquè em donen l’oportuni-�� -�� -

��!"��#��$ ��&'(()�� "��*+��/�9�� com a guanyador del Premi Internacional de Novel·la Negra "��$��;<&(��Indómito/�

—T’estan esperant allà sota a la cua —li diuen. —Ara mateix baixo, que amb el Toni tinc... Ara baixo, de veritat —respon.

Vladimir és un home de paraula. Abans de la gala m’ha promès una estona per a fer-li preguntes. És la segona entre-vista que concedeix a Viu L’Hospitalet, el primer mitjà que va contactar amb ell quan es va anunciar que havia guanyat l’LH "��>^_X��

És igual de detallista en persona que escrivint. Té un estil molt audiovisual, li agrada dotar de vida el detall més mínim, però ho fa sense abusar de les descripcions. No s’enamora ��+�� 3��de la trama. Ho fa sense gaires retòriques. Amb poc, en sa-bem molt d’ells:�= �� >��/�De com se senten: =��>�� /�9��>��/�

*@K9�Y\K^_`k9�Recrea amb bona punteria els ambients i atmosferes, que

connecten amb l’escena. No són gratuïts: =�� >�� {�� |��}��/��

En l’inici d’Indómito, Vladimir Hernández aconsegueix an-goixar-nos, provocar-nos diverses ganyotes. El protagonista, Mario Durán, es desperta sota terra. ="�� /�` �}�/�"��` �}��/�El cos del seu amic li ha salvat la vida. Però qui els ha enterrat a El Bosque de L’Havana? Per què? Trigarem a saber-ho, perquè abans hem de conèixer millor Durán, almenys la seva vida més recent.

\K9�`_$_`$9�No destriparem l’argument. Sí que podem avançar que és el

relat d’una recerca, i no d’una investigació. Durán vol entendre moltes coses. El mou molt més que la venjança de la mort del seu únic amic. El mou un passat sense treva ni gaires emoci-ons. Va néixer supervivent.

Indómito és una història tèrbola, plena de personatges amb �� =��`��>^_{�+�� -zada per un representant =�� >��

�� +�� +�� }� ��~�� -��/��

9K9`��_K""�Vladimir Hernández, assegura, beu de l’hiperrealisme, de

�� #� �� +�� -�� |��3}�� +��~��el model dels revòlvers o dels vehicles dels personatges. “A #��}��era baix i tenia una cicatriu al costat de l’orella esquerra/� �� }��explica. La Harley-Davinson (no direm de qui és ni què �� +�� '�� il·lustra la portada del llibre.

=$�� #��{�� -��/�9�� /�Vladimir Hernán-dez s’acomiada. Li espera una bona cua de gent que vol que li signin els exemplars que acaben de comprar d’Indómito. §

El pols d’escriure

cultura

Vladimir Hernández, amb la seva novel·la i el premi.

18

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

Text i fotos TONI DELGADO

“En aquesta cistella vaig fer la meva primera esmai-��+��|��$��-�}�� !�� "�� &'�()��

��#��k_�� /�"�� #�� /�\�� -�� |�� Historia del Baloncesto en España, �� !((��)�� -��/�� >��}�� Y��k��#��-��Y��|�� #��#��}��;<��/��

Conversem amb Carlos Jiménez, cofundador i director del web Solobasket i mestre de primària, a l’aula on va estudiar primer de BUP. De la motxilla treu una pilota de bàsquet: “re-�� |�#�� #��}�� /��}�� }��/�

—Te’n recordes d’on seies? La pissarra era a l’altra banda i jo estava al mig, amb un tal Isaac. Vaig tenir al Josep Bringué a Història, el Vicenç Font, maquíssim, a Matemàtiques. I de Castellà tenia una mestra que també feia Llatí. Com es deia?

�@��Y�� "��/�9��#��Paquita! Era dura! Dura, dura! Al Benedico el vaig tenir a ca-talà, i en Joan Sales em va marcar molt. Un dia ens va escriu-re el nom de les drogues que coneixia. En Joan Sales t’obria els ulls. Et parlava sense embuts. A segon de BUP vaig tenir una professora de literatura catalana, pel-roja, amb el cabell curt i ulleres, que el dia de l’examen ens va posar la cançó de Mecano = �� ///��perquè en féssim una interpretació amb l’època dels trobadors. Era una gran mestra.

—Què tens de l’Hospitalet?��3��>X��=�� maduresa, els partits de bàsquet amb els amics, les nits a La Salamandra... Hi torno de passada, quan vaig al Torneig [de Bàsquet] Júnior [Ciutat de L’Hospitalet].

�\�� #�� {� ��_�*��9��*��/��Ell era dels poquets que al pati de l’Acadèmia Balaguer, que estava a La Florida, jugava a bàsquet i no a futbol. Organit-zàvem petits campionats d’equips de tres i jo m’encarregava ��#�� '��

a l’institut i jo el venia a veure. El bàsquet em va atrapar a les interclasses del Margarida Xirgu. Vaig fer unes proves al Collbanc-Torrassa i l’entrenador em va preguntar si havia jugat algun cop. L’home tenia raó: sabia fer coses pel meu instint, però no era capaç d’entrar per l’esquerra. Hi vaig estar dos o tres anys i en vaig aprendre molt.

�"��{�&''��#��}�� #��/�En sóc el cofundador. La idea inicial, editar una revista, era inviable, i en Santi Rodríguez em va in-

$��}��~ =_�� #��

esports

Carlos Jiménez a l'aula on va fer primer de BUP.

�+��+��>^�

sistir que havíem de muntar un web. Jo es-tava molt desconnectat de la informàtica i ell ja n’era un expert [és programador informàtic]. Amb Solobasket vam superar les expectatives.

�� #� �� >� �� Historia del Baloncesto en España, que a l’Hospitalet es pot comprar a ^��*�� /�� '�� {^��=��+��-��3��'��_^^��=��història del bàsquet a Espanya, i que fos d’interès i de qualitat. Per això vaig decidir que fossin els mateixos protagonistes els que l’expliquessin.

�_�� }�� }� �� !�� ///�� >///)�K��-�� -��/��El que més m’ha costat és decidir els testimonis. Sí que tenia clar que tots no havien de ser estrelles. Toni Espinosa, per �3��+�� =��_>��__��jugador, però n’era el capità i sabia tractar els americans. Era tan important que hi aparegués com Pau Gasol o Na-varro.

�_��#�� >��Sí. Hi havia qui escrivia els articles molt curts i qui els feia molt llargs. Pensa que no és gens fàcil resumir una temporada concreta per a algú que la va viure fa molt de temps ni una altra més recent per a una persona més jove. En una tempo-rada passen tantes coses... Ricky Rubio, que és un nano amb un molt bon cap, em va proposar que li fes preguntes sobre la temporada i les lligués en un text. Aquest és el format que he utilitzat amb altres personatges, com Juan Carlos Navarro [sona el xiulet... Del pati].

��>��}��<<��/�I ara em semblen poques. Hi ha qui em diu que hi falten el bàsquet en cadira de roda o altres personatges. No els falta raó. En un principi, no em donava temps d’incloure el bàsquet femení, però no tenia sentit que no hi aparegués.

�k��#�� Ajuntar-se amb gent que en sap molt més que jo ha estat la clau per al llibre i Solobasket. Crec que s’ha repassat força bé la història del femení. Lluís Puyalto, de la Fundació Bàsquet "� �� _�_>~_�X^��"�� '��+�� "��3+��+��_�X^��_��^��$�� 3�� #� �� _��^� ��ara. Després hi ha personatges que, a tall d’entrevista, par-len d’aquests períodes. Una de les entrevistades és Encarna `��=��+�� seu documental La niña del gancho��;��=��^��hi podien faltar Betty Cebrián, Blanca Ares, Amaya Valdemoro, Lucas Mondelo i Alba Torrens.

�_��|��+��+�}��}�� /��>��{��$��'��+��^^�+��+�� -nir reunions amb Planeta i altres editorials, i cap el va voler publicar. No tinc cap problema a reconèixer-ho. Deien que era massa gran i de bàsquet, i que en aquest format sortia molt �� +��d’extensió. Veig que el que has portat tu és de la primera edi-ció. Tinc guardat el primer que va sortir de la impremta!

�$��#��>��M’hauries d’haver vist com estava de nerviós esperant que me’l portés el missatger. Doncs em va semblar que era molt gran i pesava molt. A vegades me’l miro i penso si m’haguessin dit que havia de fer-lo, no sé si hauria acceptat. Pensa que després de la jornada laboral potser em posava tres hores da-vant de l’ordinador...

—I d’on treies l’energia necessària per a continuar? La pas-��>�� }�}� ��/��L’interès dels lectors de Solobasket, del meu entorn i dels testimonis me la proporcionaven quan

culturaesports

20

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

��+��_��

L’entrevistat, a l'IES Margarida Xirgu.

�+��+��>>�

no me’n quedava. Coordinar una obra així és esgotador. Pensa que de l’ACB cap endavant sí que hi ha molta informació, però cap enrere no. És una obra viva i les noves aporta-cions es podrien afegir en una tercera edició. És un homenatge a molta gent oblidada. Nino Buscató m’insistia que faria justícia.

�$��}��;�<�� /�Si et sóc sincer, no estava previst que hi intervinguessin tants. Per la seva tra-jectòria, de Barça, Madrid o Penya hi ha més informació, però havien de sortir molts altres equips. Era necessari trobar equilibri i em va costar molt aconseguir-ho. L’Hospitalet havia de ser-hi perquè, entre d’altres, Marcel·lí Maneja hi va ju-gar. Tenir una visió tan àmplia va endar-rerir molt l’edició del llibre.

�� #�� -�� #�� #� �� /�I estava súper bé de salut. Tampoc el va veure un altre hospitalenc, Eduard �� '�� "��-��'��'�� @{�anys i em va ajudar moltíssim malgrat viure a Madrid. Va escriure molts Sabi-es que...

�� #��<��Un company de Solobasket, l’Alejandro Gómez, em va enviar un correu electrò-nic amb l’enllaç del vídeo. Pensava que era un muntatge. L’àudio no és massa bo i se sent una periodista preguntant-li a Pedro Sánchez quin és el llibre que li ha regalat Pablo Iglesias. Va ser una setmana molt boja i em van entrevistar �� *��

�Y��k��#��Historia del Baloncesto en España�� -��#��/�Sí, i feia quatre dies que hi era. Vaig tenir molta sort. He fet una distribució molt austera i personal perquè les distribu-ïdores tenen unes condicions impossi-bles per a un autor que es vol fer una coedició: et paguen un any després, els has d’enviar tu els llibres...

��|�� |��-�� 9�� |�-� }��|�� Pau Gasol m’ha costat un any i mig. Epi va ser dur també perquè està des-connectat del bàsquet. I, malaurada-ment, no vaig poder entrevistar Jaume Duñach, un dels jugadors que queden �� {^��trucar a casa unes quantes vegades, però crec que tenia la dona malalta i es-tava atabalat.

—Aquest any vas viure el teu primer ��/��*��-��*��/�Em va fer molta il·lusió que vingués gent que feia molt de temps que no veia. Molts són de l’Hospitalet, com una pa-rella de mestres que vaig tenir a l’EGB, el Casimiro i la Tina, la profe que més em va marcar. De petit jo era un desas-tre i només volia jugar... Van venir amics amb qui he quedat després de l’entre-vista. §

culturaesports

22

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

��+��>^�

Carlos Jiménez llançant a la cistella de la seva primera esmaixada.

ACTIVITAT GRATUÏTA

Adreçada a famíliesamb infants

de 3 a 10 anys

Veniu a gaudir de la ludoteca d’aigua al Museu Agbar de les Aigües!

Ctra. de Sant Boi, 4-608940 Cornellà de Llobregatwww.museudelesaigues.cat Com arribar-hi:

MetroL5 Cornellà centre

TrambaixT1 i T2 Les Aigües

FGCL8 Cornellà Riera

Bus67, 68, L74, L75, L77, L82, L85

Segueix-nos a facebook.com/museuagbardelesaigues

Consulteu tots els horaris al web www.museudelesaigues.cat.

Del 4 de juny al 31 de juliolDurada: Estada lliure (1 h si hi ha cua) Lloc: Jardí del Museu No es fan reserves.

24

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

gastronomiasocietat

Ona Nuit, un s

Text TONI DELGADO

Fem bullir l’olla era l’eslògan d’un �� dos restaurants, l’Ona Nuit i el Cèn-

tric Gastrobar. Al centre, abraçats de la mà i envoltant una olla bullint amb un cor dins, la Susana Aragón i l’Óscar Teruelo. Els ca-pitans de dos actius d’El Prat i la comarca. Fa unes setmanes van decidir prendre’s un descans amb l’Ona Nuit. En aquesta en-trevista amb Viu El Prat, Viu Cornellà i Viu L’Hospitalet ens expliquen els motius.

—Com us vau sentir el 12 de juny? ÓSCAR TERUELO: Plenament satisfets en tots els sentits. Ens vam adonar de com ens estimaven els clients. Molts han arribat a ser amics. Els úl-tims dies va venir molta gent només per acomia-dar-se de nosaltres. SUSANA ARAGÓN: Vam rebre moltíssimes mos-tres d’afecte i tothom em preguntava per què Su-sana, per què? Necessitàvem parar per a agafar aire. L’última temporada ha estat una bogeria. La cuina de l’Ona Nuit és molt exigent i, d’alguna ma-nera, ja no podíem gestionar el Cèntric Gastrobar com es mereix.

—Retirar-se un temps és un exercici de respon-sabilitat?ÓSCAR: És un exercici de responsabilitat absolut. Aquest any hem tingut molt èxit, però no l’hem gaudit. Ens mou la il·lusió i la passió per la feina, però davant d’aquesta situació ens vam plantejar (res)pirar un temps per a tornar a agafar impuls. Aquest any, en l’àmbit gastronòmic, hem tocat el nostre sostre de cristall. Fa 14 anys Susana i jo no teníem aquest concepte gastronòmic: un espai petit, amb una cuina molt elaborada i conceptual, i un discurs que tenim molt inte-rioritzat personalment i professional. En el Cèntric Gastrobar hem crescut molt en els últims anys i creiem que la gent ha apreciat també molt la línia de Susana, més casual i infor-mal, però també molt unida al producte. Hi havia clients que ens deien ostres, vam estar l’altre dia al Gastrobar, i va anar

bé, però vam veure saturat l’equip. No estàvem capitanejant el vaixell perquè l’Ona Nuit ens exigia molt i ens demanava molt d’afecte. Aquest descans és un exercici de responsabi-litat total.

�� }�� |�� }�� l’altre, adolescent, necessités moltes atencions. ÓSCAR: Exacte. L’Ona Nuit s’ha emancipat i viu sol. Volem trobar persones que puguin seguir amb el projecte i a qui pu-guem ajudar sense tenir una responsabilitat diària, sobretot per part de Susana a la cuina. Com dius, el Gastrobar encara necessita acompanyament i sentíem que no podíem acompa-

25

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

n sentit parèntesi

nyar-lo com ens hagués agradat. Ens entusiasma el projecte del Gastrobar perquè té molt creixement encara i ens motiva treballar-hi.

�� -nuïn el llegat de l’Ona Nuit? Canviaria de nom?SUSANA: Tant de bo mantingui el nom, que la gent ja reco-neix com un símbol de defensa del territori i el producte. Per a mi, l’ideal seria una parelleta, igual que Óscar i jo. Ell a sala i jo a la cuina li posàvem tot l’afecte del món. Tant de bo tro-bem aquesta parella per a la qual sigui un somni com ho ha estat per a Óscar i per a mi.

—M’imagino una parella valenta. Perquè en el seu dia, Ona Nuit va intentar promoure un ti-� �� |�� _��Y��a la comarca.SUSANA: Per sort, la restauració local cada cop aposta més pels productes de proximitat. Són un atractiu perquè ens vingui a visitar gent de fora. El Pota Blava, la Carxofa Prat, els produc-tes del Parc Agrari... Són el nostre tresor. ÓSCAR: Amb projectes com els que es fan des de l’Associació de Gastronomia i Turisme s’està donant valor al producte local i de temporada i el client, cada cop, el sol·licita més. És una tendència i esperem que no es converteixi en una moda. Vam ser dels primers en creure en aquesta aposta, que al principi no ens sortia tan rentable. L’Ona Nuit i, sobretot les mans i el cap de Susana han fet que la gent valori i +��'��+�� |� ��+�� +� ��+�� |� ��'��la distinció Slow Food ens va posicionar molt. Hi ha altres restaurants i bars que estan treballant en aquesta línia i que contribueixen a atreure més gent al Prat.

�� |� #�� més. ÓSCAR: Teníem molt clara l’aposta amb el Pota Blava, però quan t’arriben les factures i veus la

rendibilitat... Et dius �� Però quan et comencen a trucar, per exemple, de Tarragona +��+�� ~ �� |� ��`�� moltes capes de gel. Potser jo dubtava i ella estirava de mi o al revés. Ella elaborava i jo estava a sala escoltant el client. No hi ha cosa més bonica a l’hostaleria que veure clients fent quilòmetres per a venir a visitar-te. Recordo una parella que va venir expressament a dinar des de Vic, i van voler conèixer ��3��5��`�� +�� -ció directa com aquest. SUSANA: A poc a poc, el client ens ha fet veure que la nostra aposta pel producte era l’encertada. Els nostres pagesos ens

gastronomiasocietat

26

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

han ajudat i ens ajuden molt. Susana, arriben els primers pèsols. Ja tenim tomàquets. Pots anar preparant alguna re-cepta perquè tenim molta carabassa aquesta temporada. Si deixem de consumir als pagesos, hauran de deixar de treba-llar al camp. Seria una llàstima que perdéssim el Parc Agrari, el nostre tresor i el pulmó de Barcelona. Si deixen de cuidar-��+��+��aquest espai verd per a respirar, passejar i mantenir la his-tòria del Delta. ÓSCAR: Hem ajudat a visualitzar i donar valor al producte local i de temporada, que sempre serà molt més fresc, i hem ajudat a canviar el sistema productiu que tenia el pagès. Hem �� 3��+�� -ment a les botigues dels productors. El pagès abans malve-nia a Mercabarna. Potser venia la Carxofa Prat la venia a 40, 50 o 70 cèntims, inclús a 30, i ara, en la seva botiga, es pot permetre, quan està estupenda, de fer-ho a 1,50 o 2 euros. Ell es guanya millor la vida. A l’Ona Nuit hem parlat molt amb els clients i els ho hem explicat. Els pagesos ens estimen per la tasca que hem fet. Estem molt satisfets de l’etapa de l’Ona Nuit i amb el Cèntric Gastrobar podem aconseguir en-

cara més èxits perquè arribem a molta més gent. Hi portem algunes elaboracions que Susana ha anat fent a l’Ona Nuit, �� |� �� ~�� el seu plat estrella. I a poc a poc, anirem incorporant altres coses, però no pretenem que el Gastrobar sigui la mateixa gastronomia de l’Ona Nuit. La del Gastrobar és més divertida, més de compartir platets.

�$��|��SUSANA: Han estat moments súper emotius. Ara vénen ca-�� coses. Un grapat d’històries, elogis i... Esbroncades... Perquè ens dèiem ostres, no ens deixeu! Però els ho explicàvem i la gent entenia que havíem de frenar pel ritme que portàvem. ÓSCAR: Ens fotien esbroncades i, alhora, s’alegraven per no-saltres perquè ens veien molt apurats i sabien que havíem assolit els nostres objectius. Ara estem molt implicats en el Gastrobar i el client ens està seguint aquí. Aquest (res)pirar de l’Ona ha estat molt especial i a Susana l’han tret contínua-ment de la cuina per a abraçar-la i felicitar-la. Va venir també gent nova l’última setmana i que ha repetit. §

sabies que ...?entreteniments sabies que ...?entreteniments

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

12

13

HORITZONTALS: No li interessa gens el que dius sinó la manera com ho dius / 7. Del monument que ens estimaríem més no veure. Abracen l’agnosticisme / 8. Gens cohesionat. Els nadons en fan una pila abans no els els prohibim / 9. Centre de la Vega. Treu el fons de la cadira de l’escolà. Raja fotent-li un roc / 10. Que es faci servir com a entrada, mira, d’acord. De la inscripció trobada entre runes / 11. El napolità. No solament té el nas aplanat sinó que a sobre mira enrere. Firmar terra endins / 12. �� i astut sí. Teca de la que s’agra-eix / 13. Aquells punts de duresa que només dóna el temps (i algu-na cosa més). Opinions dels grecs sobre dones i boxa.

VERTICALS: 1. Van de primera per protegir els ocells i escampar els cafres. Esport d’aquell que ja no es practica / 2. A mi. M’ajuda a dormir millor quan la mar m’ofe-ga. Marges d’error / 3. Companys a l’hora de rebre. Com a nervi de la cama provoca una certa desafecció / 4. Entre els orotxos no crida gens l’atenció. Evitéssim que la sabata ens sortís disparada / 5. Refer sen-se recórrer a vocals. Del comentari que fàcilment serà contestat amb silenci. Al cap de poc / 6. Al cap de res. De l’exercici literari consistent �� nosaltres una casa, pels veïns més / 7. L’herba preferida d’en Jordi Évole. Al torero li surt amb aque-��"��Va molt bé perquè la truita es faci ��#�� #��$��%��&��*��+��#��-ralitzaran pràcticament tot l’Iran. La meitat de molt / 10. I jo, per la meva banda, també paralitzaré. <�� #�� estudis / 11. Separat pel mètode de la levigació. Menjador col·lectiu de crispetes / 12. Amenaça a l’es-cola barcelonina de formació cine-��$��#��%��danses i piruetes.

MOTS ENCREUATS PER PAU VIDAL

28

V

IU L'

HOSP

ITALE

T

sabies que...

El periodisme autèntic de Josep Maria Planes

sabies que...

Text TONI DELGADOIl·lustració ELIBET ROVIRA

“9|�� Esquerra i Cañardo, tingueren una escena no menys pública

� �� #��/� _�� {��|�#��#�� Y��/�Cañardo li responia que el dia abans, que ell es va quedar clavat a la carre-tera, no va venir ningú a ajudar-lo. Tots dos tenien raó, i això que tots dos són del mateix equip.

Poca estona després Cañardo ens deia:—No sé què em passa. No «marxo» bé. �_�� K��}/��/�Si Cañardo no marxa bé, la Volta, des �� #�� |��marxarà gaire”.

L’Empordà sota la pluja és una de les delicioses cròniques sobre la Volta Ciclista a Catalunya de 1936 que va escriure Josep Maria Planes i Martí (Manresa, 1908-Bar-celona, 1936), un periodista esportiu que �� des de dins, sempre exigent pels horaris dels esdeveniments i els lliuraments.

A Josep Maria Planes no el preocupa parlar de la tècnica, sinó descriure les �� 3�� protagonistes i dels anònims, els segui-�� +*�� 3� �� +�� n’hi ha pocs tan generosos com el del ci-clisme, capaç d’aplaudir els esportistes sense mirar el seu dorsal, malgrat que tingui els seus favorits.

“A la pujada de Santigosa un grup de �� |��|�#��/—Periodistes?��/�—Sobretot no us oblideu de dir que per Olot en Sucarrats anava al davant.—Al davant de qui?

—Del grup on ell anava. 9�� /�\��|��cridant:�K� �� |/�

En Sucarrats és d’Olot. Ja està dit”.

És un altre detall d’una crònica seva de la Volta a Catalunya de 1936, una de les set edicions que va guanyar Mariano Cañardo. El rècord es manté vigent. Cam-pió d’Espanya en quatre ocasions, d’una etapa del Tour de 1937 i tres de la Volta a Espanya, fou el primer ciclista espanyol professional. Un pioner en temps de pe-núria i que la història no ha col·locat en el lloc que es mereix. D’aquí la importància ��El primer campeón. El mundo que vio Mariano Cañardo, escrita pel periodista Iván Gar-cía i editada per Cultura Ciclista.

Potser Josep Maria Planes també està infravalorat i també fou un pioner, en aquest cas del periodisme d’investigació català. “Per començar direm que tots els �� >� �� -��|��primera mà. No cal, doncs, que els lec-tors esperin trobar en aquests articles ��#��>��-

terària”, explica en el primer de la sèrie de reportatges d’Els gàngsters de Barcelona.

El segon el comença d’una manera molt directa: “Està comprovat que les �� |�� darrerament a Barcelona no són altra cosa que uns agents de la FAI. Els nos-tres gàngsters no són lladres vulgars. �̂��|��

l’«ideal»”. S’entrevista amb condemnats, fugitius, assassins a sou, expresidiaris... Denunciarà la relació entre els atracadors i les associacions anarquistes, el pistole-risme de la FAI... Fruit d’aquesta investiga-ció publicarà, també en format d’articles i en el mateix mitjà, La Publicitat, una altra sèrie fonamental: L’organització de l’anar-quisme a Catalunya i a Espanya.

Dos anys després, Josep Maria Planes denunciarà l’assassinat dels germans Badia (Miguel, cap de les Joventuts d’Es-tat Català, i el seu germà Josep). No te-nia por de la FAI, malgrat que es va haver d’amagar en un pis del carrer Muntaner. Allà el van trobar els seus assassins. Els miserables van acabar amb la vida d’un periodista de 29 anys amb una trajectò-ria esplèndida i valenta a la carretera de l’Arrabassada el 24 d’agost de 1936. §

CNL de l’HospitaletMare de Déu de la Mercè, 20, 3r08901 L’Hospitalet de Llobregat

Tel. 93 440 65 70Fax 93 440 48 69

http://www.cpnl.cat/lh

cnl

"��ben entesa

Per què les persones que atenen trucades et fan esperar un *segonet?

Per què els dependents ens demanen en què *li puc atendre?Per què els treballadors del banc et proposen obrir *una compta?Per què les campanyes de prevenció et parlen de *dolor de gola?Per què els monitors esportius et fan estirar a la *colchoneta?Per què les mestres de les escoles bressol posen crema als *culetes?Per què la gent fa més *treball que feina?|��3��^�� Per què els polítics es passen el dia *contemplant els problemes?Per què els cambrers et recomanen la taula on no *dóna el sol?Per què els anuncis de rentaplats ens recomanen *apoltronar-nos al sofà? Per què la gent menja però no dina?Per què a la perruqueria ens passen el *secador?Per què no *ens dóna temps de fer res?Per què *lo seu seria... és una expressió que val per tot?Per què les dependentes ens animen *provar-nos la roba quan només hi volem fer una ullada? Per què a la feina ens recomanen clicar un *link i no un enllaç?Per què al servei de préstec ens diuen que el llibre no *està a la biblioteca quan sí que hi és? Per què les cartes ens informen que millor en breu que més aviat rebrem una resposta?Per què queda tot més net si passes el *mocho que no el pal de fregar?

I és que tots aquests misteris són casos reals! I no és pas que no sapiguem com hem de fer-nos aquestes preguntes, si cal, en català de debò; més aviat és que les interferències ca-uen bé. És aquesta la sort que tenen, que ningú no troba un despropòsit dir *juerga, o *lianta o *no t’he pillat, ni pronun-ciar *chaqueta o que sense neutralitzar, ni fer un pa *am[b]oli sense sonoritzar la b?

La feina dels professionals de la llengua i de qualsevol per-sona amb un mínim de sensibilitat lingüística hauria de ser fer anormal aquesta percepció. Parlar malament és tan difícil, o

tan fàcil, com parlar bé. En català tenim prou eines per parlar i escriure correctament i sense afectacions, en tots els registres i en totes les situacions.

Ara que ve l’estiu, i que la informalitat omple els dies, dels àpats a la manera de vestir, esborrem les *xancles i les *som-brilles i amb xancletes i calça curta agafem el para-sol i pas-sem-ho bé.

Bones vacances! §

30

VI

U L'H

OSPI

TALE

T

31

VI

U L'H

OSPI

TALE

T 3

1333333333333

VIU

L'HOSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS

PPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPPIIIIIIIIIIIIIIIIIITTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

LLLLLLLLLLLLETTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTTT

��=��>��una edició de Viu l’Estiu, que es repartirà a les nostres tres ciutats #��K��W�X��$��+��Y��Z�� %��#��-tatges de platja i de gastronomia, i

�� el pilot Isidre Esteve sobre la seva ��[��&��&��-��#��-ressant per Miravet.

viu l'hospitalet - juliol 2016

Documents