visquem terrassa número 155 (abril 2013)

Visquem Terrassa | Núm. 155 | Abril-maig | 2013

sortimEl govern obert arriba a l’Ajuntament

p. 8

Les polítiques socials d’habitatge reben un nou impuls

p. 20

L’agenda de cultura i espectacles

A les pàgines centrals...

Noves tarifes socials per al

transport públic

2 | VisquemTerrassa | Abril-maig 2013

Edita: Servei d’Imatge i Comunicació. Ajuntament de TerrassaDirecció: Manuel GalindoCoordinació: Josep Manel MartínezRedacció: Josep Manel Martínez i Joan Serrano

Disseny i maquetació: Marta SerránProducció: Olga Cabús i Pilar Ordoño Correcció: David AguilarFotografies: Badia Casanova, Marta Serrán, Juan J. Domínguez, Manel Marquès i Arxiu Municipal

Impressió: Gratesa

Dipòsit legal: B-16102-82 0

Revista gratuïta80.000 exemplars

Horaris d’atenció ciutadana

010 Informació i tràmitsDe dilluns a dijous, de 8 a 19 h, i divendres, agost i vigílies de festius, de 8 a 14.30 h

Oficines centrals de la plaça DidóDe dilluns a dijous, de 8.30 a 14.30 h i de 17 a 19 h, i divendres, agost i vigílies de festius, de 8.30 a 14.30 h

Oficines municipals de districteDe dilluns a divendres, de 9 a 14 h

Contacta amb l’Ajuntamentwww.terrassa.catRaval de Montserrat, 14. 08221 Terrassa010 / 807 210 [email protected]

Més informació[email protected]@ajterrassa

VisquemTerrassa.TV

Abril

15 Impost de vehicles de tracció mecànica: inici del període de pagament (fins al 14 de juny). Domiciliant el rebut fins al 28 de maig t’estalviaràs temps i diners. Si fas el pagament en un sol termini, gaudiràs d’una bonificació de l’1,5%.23 Sant Jordi29 Dia de la Música30 IBI: pagament del 3r termini Taxa d’horts municipals: finalització del termini de pagament

Maig

1 Dia Internacional del Treball 6-17 Preinscripció a les escoles bressol públiques 9 Dia d’Europa11-12 Fira Modernista15 IAE: inici del període de pagament (fins al 15 de juliol)17-19 Festa major del Barri Universitari - Cementiri Vell18 Dia dels Museus24-26 Festa major del barri de Sant Pere24-26 Festa major del barri del Segle XX24-26 Festa major del barri de Ca n’Aurell

Juny

3 Taxa sobre la gestió de residus municipals: inici del període de pagament (fins al 2 d’agost) 5 Publicació de les llistes definitives de preinscripcions a les escoles bressol públiques

CALENDARI 010807 210 01093 739 70 00900 900 120

93 788 23 3293 731 59 8293 784 83 9093 789 45 8993 786 91 5993 734 26 0393 733 30 9893 739 74 1193 735 74 3893 727 68 4193 727 50 5993 788 53 7693 731 59 8293 780 35 1193 784 27 1193 789 11 11900 268 26893 736 34 60900 720 13593 736 66 9593 731 59 82

93 739 74 08

93 780 55 5593 731 59 8293 739 74 2193 733 77 0693 739 70 1993 736 14 14

93 735 77 77 93 735 66 66650 651 65293 785 33 35

112

09293 780 55 55091900 770 092

Informació i tràmitsDes del mòbil o fora de TerrassaAjuntament de Terrassa (centraleta)Atenció a les dones en situació de violència (24 h i gratuït)Autobusos municipals (TMESA)Targetes bus (més de 65 i discapacitats)Baumann Servei JoveBiblioteca Central de TerrassaCentre Cívic Alcalde MoreraCentre Cívic Avel·lí EstrenjerCentre Cívic Maria Aurèlia CapmanyCentre Cívic Montserrat RoigCentre Cívic President MaciàCentre d’Atenció d’Animals Domèstics

Cinema CatalunyaConsulta Sexual JoveEducacióEgarvia (grua municipal)FomentFunerària (gratuït)Gestió de l’espai públicNeteja i estris vells (gratuït)Oficina d’Intermediació HipotecàriaOficina Municipal d’Informació al ConsumidorPolítiques de gènere (informaciói atenció)Retirada de vehicles abandonatsServeis SocialsSíndica Municipal de GreugesTerrassa MediacióTurisme (Oficina de Turisme)Canal Terrassa Vallès | 95.2 Ràdio |www.terrassadigital.catTele Taxi Terrassa

Nou Taxi TerrassaTop Taxi Terrassa

EMERGÈNCIESEmergències (Bombers, Mossos, Protecció Civil i emergències mèdiques)Policia Municipal (urgències)No urgènciesPolicia NacionalTelèfon gratuït 24 h per comunicar comportaments vandàlics o sospitosos o situacions de perill

telèfons d’interès

Revista periòdica d’informació municipal i ciutadana

Abril-maig 2013 | VisquemTerrassa | 3

- L’Ajuntament posa en marxa un nou sistema de bonificació del bus

- Impuls i reactivació econòmica pàg. 6- Polítiques socials d’habitatge per donar suport a les persones afectades per la crisi pàg. 7- L’Ajuntament crea dos nous portals d’Internet per guanyar en transparència pàg. 8- Impuls del Pacte de Ciutat Àgora Terrassa pàg. 9- Bonificacions fiscals per estimular l’activitat econòmica pàg. 10- Estalvi energètic, un compromís de tothom pàg. 12

Sortim!- Torna la Fira Modernista pàg. 14- El teatre arriba als barris amb “Escenes locals” pàg. 16- Activitats per a tothom en el Dia Internacional dels Museus pàg. 18- Sant Jordi omple de cultura i tradició els carrers de Terrassa pàg. 19

- El Congrés de Cultura, punt de partida del Llibre Blanc de la Cultura de Terrassa pàg. 20- Neix el Fòrum de Ciutadania pel Compromís Social pàg. 21- La Trobada, el “restaurant del temps” pàg. 21- Horts urbans: tothom hi surt guanyant pàg. 22- Primer aniversari del Banc del Temps pàg. 23- Breus pàg. 24- Temps de record: col·lecció fotogràfica d’Antoni Germain pàg. 25- Protagonistes: Coordinadora de Entidades Andaluzas de Terrassa pàg. 26- Protagonistes: Associació Veïnal Can Roca pàg. 27- Anem de visita! pàg. 28- L’opinió dels grups municipals pàg. 30- L’artista de capçalera pàg. 31

Aquests dies estem posant en marxa el procés parti-cipatiu que, amb el nom “Àgora Terrassa”, ens ha de portar d’aquí a uns mesos a definir un Pacte de Ciutat. El consens i el diàleg entre els grups municipals han permès estructurar el procés i aprovar un primer docu-ment de bases, com a punt de partida. Busquem noves idees, noves aportacions que permetin repensar el futur de la ciutat: el Pacte es planteja de forma molt oberta i flexible, perquè siguin precisament les persones i les entitats participants les que l’omplin de contingut. L’objectiu és generar reflexió, diàleg, debat, propos-tes i afavorir l’aportació i discussió d’idees en diversos àmbits, i fer-ho de manera ràpida i eficaç. Es tracta de repensar el futur que volem entre tots i totes, de bus-car noves estratègies per als propers anys. El model de ciutat actual ha estat clarament un èxit col·lectiu, però l’entorn està canviant de forma radical i hem d’afrontar els plans de futur amb una nova visió. En el rerefons, evidentment, hi ha una qüestió clau: la reactivació de

l’economia i la creació d’oportunitats i de feina, que és imprescindible en tots els casos. També ho és, essen-cialment, la millora de les condicions de vida de totes les persones de Terrassa. El Pacte de Ciutat ha de ser, finalment, de tothom. Ara ja existeixen mecanismes de prevenció i de protecció, i amb això treballem dia a dia pel bé de la ciutat, de tothom. Però necessitem més eines, més actors i anar plegats. El Pacte de Ciutat neix per l’impuls de l’Ajun-tament, però no és de l’Ajuntament, sinó -més que mai- de la ciutat. De tota la ciutat. En això volem ser també innovadors, assenyalarem un camí per consen-suar entre tots i totes la Terrassa que volem per al futur, el model de ciutat que permeti a tothom progressar, viure millor i avançar en benestar.

Jordi Ballart i PastorJordi Ballart Pastor@jordi_ballart

L’alcalde

l ’ índex pàg. 4

Pacte de Ciutat: repensar el

futur que volem

Les tarifes de la nova targeta de transport públic T-Blanca es basen en el nivell de renda de les persones


T-Blanca, una nova targeta de transport públic dirigida als col·lectius més vulnerables

L’Ajuntament posarà en marxa un nou sistema de bo-nificació del bus que implicarà un reajustament equi-tatiu de les targetes socials de transport per atendre les necessitats de les persones en situació clara de risc d’exclusió. Per assolir aquest objectiu, l’Ajunta-ment planteja una nova tarifació social basada en una gamma de tarifes diferents en funció dels ingressos de les persones. Així, desapareix la gratuïtat universal per a les persones de més de 65 anys, per tal de ra-cionalitzar la despesa i respondre a les necessitats de la població més vulnerable provocades per la situació econòmica actual.

Nova targeta T-BlancaAquest nou títol social de transport el podran fer servir al voltant de 19.000 persones i permetrà fer viatges il·limitats durant l’any de vigència de la targeta per la xarxa d’autobusos urbans de Terrassa. Tindrà una tari-fa anual de 5, 10, 15 o 20 euros, en funció del nivell de renda de les persones que pertanyin als col·lectius beneficiaris del nou títol de transport social. Està pre-vist que la nova T-Blanca es pugui sol·licitar abans de la fi del segon trimestre. El nou títol serà efectiu quan la Generalitat de Catalunya aprovi la nova mesura de bonificació del transport públic.

Tindrà una tarifa anual d’entre 5 i 20 euros, basat en el nivell de renda de les persones. Substituirà el carnet Bus 65, la T-Social i la T-Social reduïda

Ingressos destinats a polítiques socialsL’estalvi i els ingressos derivats d’aquesta mesura es destinaran a polítiques d’habitatge social i a tots aquells serveis que ofereixen suport a les persones que més ho necessiten, entre els quals la redistribució d’aliments. De molts d’aquests serveis també se’n beneficiaran les persones de més de 65 anys i les que pateixen alguna discapacitat.


Qui pot sol·licitar la T-Blanca?Les persones empadronades a Terras-sa, amb uns ingressos individuals de valor igual o inferior a 13.046,49 eu-ros nets de renda anual, que complei-xin els requisits següents:

Majors de 65 anys Persones a partir de 4 anys amb cer-tificat de discapacitat (igual o superior al 33%)

Majors de 60 anys que cobrin jubilació anticipada Persones amb reconeixement d’una incapacitat permanent Acompanyants, en l’ús del transport públic, de persones amb discapacitat que tinguin reconeguda aquesta necessitat en la valoració de discapacitat

Quin serà el preu de les noves targetes?El cost anual de la targeta vindrà determinat pel nivell de renda indivi-dual. A menys ingressos, menor cost. La xifra límit de renda anual és la suma dels rendiments nets del treball i de qualsevol altra prestació o rendiment econòmic.

Com es pot sol·licitar la T-Blanca?

Quin títol puc comprar si no em correspon la T-Blanca?

Si té el carnet Bus 65, Accés Bus o Gent GranAbans de finalitzar el segon trimestre rebrà al seu domicili tota la informa-ció per tramitar la T-Blanca mitjançant un full de sol·licitud que s’enviarà adjunt.

Si encara no és usuariA finals del segon trimestre s’haurà d’adreçar a les oficines d’atenció ciu-tadana, situades als centres cívics de tots els districtes i al Casal de Can Parellada, o a les oficines de la plaça Didó, i omplir els formularis de sol·licitud.

T-12Cost únic d’emissió: 35 euros

Viatges il·limitatsPer a nens i nenes de 4 a 13 anys

T-2518 euros / 25 viatges50% del bitllet senzill

T-Trimestre142 euros/trimestreViatges il·limitats

T-109,80 euros / 10 viatges

T-Trimestre bonificada en situació d’atur

29,40 euros/trimestreViatges il·limitats

5 euros/anyFins a 7.455,14 euros de renda





impuls i react ivació econòmicaVisquem Terrassa inicia una nova secció que, amb el títol d’“Impuls i reactiva-ció econòmica”, recollirà notícies sobre innovació, desenvolupament i totes les activitats que es posen en marxa a la ciutat per superar la crisi i crear ocupació.

Nou model de gestió i manteniment del polígon Els BellotsEl polígon industrial Els Bellots ha posat en marxa un nou pla de gestió i manteniment amb l’objectiu de millorar la seva competitivitat. El pla és fruit d’un conveni signat entre l’Ajuntament i l’entitat urbanística respon-sable d’aquesta àrea empresarial. L’acord estableix que ambdues parts es faran corresponsables de totes les qüestions que tenen a veure amb la gestió integral del polígon, com ara la neteja, la vigilància, la mobilitat i altres serveis per a les empreses i el seu personal. La voluntat municipal és estendre a més polígons de la ciutat aquest model de col·laboració entre l’administració i el sector empresarial.

Creixen un 58% les llicències d’obres per a usos industrials i productius Les llicències d’obra nova per a usos industrials i productius es van in-crementar un 58,22% durant l’any 2012. La totalitat d’aquestes noves llicències es van demanar per ampliar empreses dels sectors farmacèutic i químic. A diferència d’altres anys, la nova edificació industrial correspon majoritàriament a l’ampliació de la capacitat productiva d’indústries en funcionament. Destaca també la reforma de naus existents per dedicar-les a altres usos, com ara les activitats metal·lúrgiques o la nova construcció i reforma de locals destinats a l’activitat comercial.

Alumnes de primària s’inicien en el món empresarialEls alumnes de 5è de primària de l’escola Cultura Pràctica participen en un projecte impulsat per la Diputació de Barcelona i gestionat per l’Ajun-tament per promoure la cultura emprenedora entre els més petits. A través d’aquesta iniciativa, anomenada “Cultura emprenedora a les escoles”, els escolars aprenen a crear, organitzar i gestionar una cooperativa, a dema-nar un microcrèdit per al seu funcionament i a vendre’n els productes en un mercat local.

Cursos per a empreses i persones emprenedores El passat mes de març es van lliurar els diplomes dels cursos de formació per a empreses i persones emprenedores organitzats per l’Ajuntament al llarg del 2012. L’any passat, el Servei d’Empresa va organitzar 28 accions formatives de diferents tipus, amb la participació de 515 persones em-prenedores, empresaris i càrrecs directius. Les empreses representades en aquests cursos van ser 140.

L’Ajuntament s’incorpora al Centre de Reempresa de CatalunyaL’Ajuntament s’ha incorporat al Centre de Reempresa de Cata-

lunya. L’objectiu és assessorar les persones que vulguin fer-se càrrec d’empreses ja existents, assegu-rar-ne la seva continuïtat i evitar la pèrdua de llocs de treball. El Con-sistori s’ha sumat a aquesta inicia-tiva mitjançant un conveni signat amb la patronal Cecot, impulsora del projecte, i la Diputació de Bar-celona. D’aquesta manera, Terras-sa disposarà de dos punts d’aten-

ció del Centre de Reempresa: el de la Cecot i el que ofereix l’Àrea de Promoció Econòmica i Innovació de l’Ajuntament al Vapor Gran, ca-rrer del Telers, núm. 5, 1a planta, passadís B.

Mira el vídeo de la signatura del conveni

O visita el web www.visquemterrassa.tv


L’Ajuntament crea el Programa de Polítiques Socials d’Habitatge

L’Ajuntament, davant la preocu-pació pel creixement de les exe-cucions hipotecàries i els des-nonaments que s’estan produint a la nostra ciutat, que aboquen moltes famílies a la pobresa i po-sen en greu risc la cohesió social a Terrassa, ha creat el Programa de Polítiques Socials d’Habitatge. Ubicat dins de l’Àrea de Serveis a les Persones, Cohesió i Benestar Social, té per objectiu desenvolu-par actuacions que evitin el risc de pèrdua de l’habitatge de persones i famílies afectades directament per la crisi econòmica i residenci-al. Una de les línies claus d’aquest programa passa per l’enfortiment de l’àmbit de la prevenció i la in-termediació en temes d’habitatge. En aquest sentit, després d’un any de funcionament, l’OFIMEH (Ofi-cina d’Informació, Assessorament i Intermediació en Matèria d’Exe-cucions Hipotecàries) amplia les seves funcions, amb un equip de professionals que, a més d’infor-

mar i assessorar sobre execucions hipotecàries, ho farà també sobre lloguers. Les persones i famílies que han perdut el seu habitatge o estan en risc de perdre’l es po-den adreçar a l’OFIMEH i un equip de professionals els atendrà, amb hora concertada, de forma indivi-dual, gratuïta i confidencial. Les persones interessades poden tru-car al telèfon 93 736 66 95 o al 010, o bé fer la sol·licitud a través de la seu electrònica.

Fons d’Habitatge de Lloguer SocialD’altra banda, l’Ajuntament ha cre-at el Fons d’Habitatge de Lloguer Social per a situacions especials i d’emergència. L’objectiu d’aquest Fons es facilitar l’accés al lloguer a famílies i persones que han vist reduïts els seus ingressos i la seva capacitat de mantenir l’habitatge i que es troben ja afectats, o ho esta-ran en el futur, per un procediment d’execució hipotecària o desnona-

ment. El Fons comptarà amb l’apor-tació de més de 150 habitatges provinents d’entitats financeres i de propietat municipal. El compromís de l’Ajuntament és el de treballar perquè aquest fons augmenti amb l’objectiu que les persones i famí-lies que necessiten un habitatge amb urgència es puguin beneficiar dels habitatges buits i disponibles de la ciutat. L’Ajuntament ja ha fet una detecció d’habitatges desocu-pats que no donen compliment a la seva funció social, i iniciarà mesu-res sancionadores, per tal d’evitar que romanguin desocupats. Prope-rament, l’Ajuntament constituirà la Taula Local d’Habitatge Social, que pretén sumar esforços i unificar cri-teris d’actuació per a dur a terme iniciatives innovadores i emprene-dores que donin resposta a aquesta problemàtica de manera conjunta des de l’àmbit municipal, les enti-tats i organismes de prevenció, les entitats del tercer sector i el món empresarial.

Neix per evitar el risc de pèrdua de l’habitatge de persones afectades per la crisi econòmica

Diàleg amb la PAHL’alcalde, Jordi Ballart, s’ha reunit diverses vegades amb representants de la Plataforma d’Afectats per la Hi-poteca (PAH) i els ha mostrat el seu reconeixement com a interlocutors de les famílies afectades pels desno-naments a la ciutat. L’alcalde i els membres del col·lectiu han acordat establir un marc de diàleg estable per millorar la coordinació entre l’Ajuntament i la Plataforma i, així, afavorir la intensificació de les actuacions en suport de les persones que es troben en una situació especialment vulnerable pel que fa a l’habitatge.

El govern obert ha de permetre:

Garantir que el flux constant d’informa-ció municipal arribi a tota la ciutadania amb

puntualitat i de manera clara i útil. Facilitar que la informació pública esdevingui

útil, tant per crear opinió a través del coneixement com per impulsar serveis més eficaços o productes

derivats que generin valor i riquesa. Fomentar valors com la integritat, l’eficàcia i la

responsabilitat dels qui governen.Dins d’aquest context, l’Ajuntament ha po-sat en funcionament dues noves iniciati-

ves: el portal Open Data Terrassa i el portal Transparència.

Al setembre del 2011, les Nacions Unides van aprovar la Declaració sobre Govern Obert, que reconeix el valor que els principis del govern obert (transparència, participació i col·laboració) tenen per “millorar els serveis i la gestió dels recursos públics, assolir governs més eficaços i responsables, promoure la innovació...”. Instau-rar aquests valors és una de les apostes de l’Ajuntament, mitjançant la creació d’instruments destinats a obrir un procés de renovació democràtic i restablir la confiança en la política, la participació, la transparència i el desenvolupament polític, social i econòmic de la ciutat.

Aposta municipal pel govern obert i la transparènciaNeixen dos nous portals d’Internet que posaran a l’abast de la ciutadania dades públiques obertes i informació sobre els aspectes més rellevants de la gestió de l’Ajuntament

Open Data Terrassa = dades públiques obertes a tothom

http://opendata.terrassa.cat

Al portal Open Data Terrassa podem trobar dades pú-bliques obertes per a la seva explotació agrupades segons diferents tipologies: cens d’activitats, equipaments munici-pals, agenda cultural, informació econòmica, carrerer, fons

fotogràfic de l’arxiu municipal, etc.La llicència d’ús d’aquests continguts és personalitzada en funció de la tipologia i les característiques de cada conjunt

de dades.L’Ajuntament continuarà incorporant-hi dades obertes i millorant la seva reutilització, atès que el projecte té

una vocació facilitadora de la generació d’activi-tat econòmica, tot aprofitant l’actual context

favorable a l’ús de les noves tecnolo-gies a la ciutat.

i

€

€€

€€€


Portal Transparència =

millora de la qualitat democràtica

http://transparencia.terrassa.cat

El portal Transparència es constitueix com un ca-nal d’informació que ha de servir per conèixer en tot

moment què fa l’Ajuntament, com gestiona el pressu-post, a quines empreses contracta i, en general, tot un

conjunt ampli d’informació sobre els aspectes més rellevants de la gestió municipal. El portal inclou també indicadors sobre la qualitat de la gestió municipal i sobre la qualitat de vida a la ciutat,

extrets respectivament de l’índex de trans-parència dels ajuntaments (ITA) i dels

Global City Indicators (GCI) del Banc Mundial.

Direcció govern obert

Amb la posada en marxa d’aquestes dues actuacions, l’Ajuntament ha fet un pas important

cap al govern obert, però no el definitiu. La intenció és que aquests dos portals creixin progressivament en

continguts, amb més i millor informació. Properament, s’hi incorporaran l’agenda dels càrrecs polítics, el detall de tota

la contractació municipal i els indicadors associats al Mapa de les Bones Pràctiques de la Comunicació Local Pública.

L’Ajuntament posa aquestes dades a l’abast de la ciutadania, les persones emprenedores, les institucions i les empreses de la ciutat per tal de fer-les més útils i promoure’n la difusió.

Amb aquest objectiu, es posaran en marxa mecanismes que garanteixin el tractament d’aquestes aportacions, amb l’encàrrec de transmetre aquesta nova visió de la gestió

de dades públiques, per identificar les prioritats d’obertura de les dades a tota la ciutat i per

aconseguir la generació real de valor i innovació.


Es reuneix per primer cop la comissió d’impuls del Pacte de Ciutat “Àgora Terrassa” La comissió, integrada pels portaveus de tots els grups polítics municipals, ha aprovat els eixos principals, l’estructura i el calendari inicial del procés per assolir un gran acord de ciutat que permeti construir el futur de Terrassa des de la innovació social i econò-mica i la sostenibilitat. L’objectiu final és de-finir els valors i les línies d’actuació per als propers anys, repensant el model de ciutat per reactivar l’economia local i generar opor-tunitats, riquesa i ocupació. La participació i la transversalitat són claus per assolir aquest objectiu amb un ampli consens ciutadà. Per això el procés s’ha obert a totes les perso-nes, entitats, empreses, institucions i col-lectius de la ciutat, que hi podran participar per invitació de la pròpia organització o per inscripció voluntària a través de la Seu Elec-trònica (https://seuelectronica.terrassa.cat). A més de la comissió d’impuls, es crearan una comissió dinamitzadora i un plenari que reunirà totes les persones i entitats partici-pants. També es formaran grups de treball i comissions estratègiques i es portaran a terme sessions específiques i tallers d’idees.

El Pacte s’aplicarà abans de final d’anyEstà previst que el procés de debat culmini a finals d’octubre del 2013 amb la pre-sentació pública del document del Pacte, mentre que al novembre s’iniciarà la seva aplicació, amb la posada en pràctica de les conclusions obtingudes al llarg dels mesos de debat. Per tal de garantir el màxim de participació i difusió possibles de tot el procés, les activitats es desenvoluparan tant presencialment, en diversos espais i equipaments de tots els districtes de la ciutat, com a través d’Internet i de les xar-xes socials.

i


Bonificacions fiscals per a empreses i persones emprenedoresL’Ajuntament ha previst en les seves ordenances fiscals nombroses bonificacions i exempcions en el pagament adreçades a empreses i persones emprenedores amb el propòsit d’estimular l’activitat econòmica. L’objectiu principal és el de contribuir a la creació de llocs de tre-ball, fet que s’ha convertit actualment en la principal necessitat de la nostra ciutat i de la resta del país. El que a continuació presentem és un mapa detallat de

les principals bonificacions de què es poden beneficiar les empreses i les persones emprenedores que vulguin establir el seu negoci a Terrassa.

Més informació i tràmits010 / 807 210 010https://seuelectronica.terrassa.cat

Principals bonificacions de les ordenances fiscals del 2013per a empreses

IBI 50% en els immobles que cons-titueixin l’objecte de l’activitat de les empreses d’urbanització, construcció i promoció immobi-liària (90% en construcció d’ha-bitatges de protecció oficial).

95% de la quota íntegra de l’impost en els immobles d’or-ganismes públics d’investigació i els d’ensenyament universitari sempre que estiguin directa-ment relacionats amb la inves-tigació o l’ensenyament univer-sitari.

IAE Bonificacions per inici d’activitat fins als sis primers anys (entre el 50% i el 25%).

Bonificacions per contractació de personal, de fins al 50% quan s’in-crementi la plantilla en un 5%.

Fins a un 80% quan es facin obres en les vies públiques que tinguin una durada superior a tres mesos i afectin els locals en què es des-envolupin activitats de comerç, restaurants i hostaleria, i reparacions.

Fins a un 50% en les activitats que estableixin un pla de transport per als seus treballadors que tingui per objecte reduir el consum d’energia i les emissions.

En les noves activitats que ja hagin gaudit de dos anys d’exempció per inici d’activitat i que tinguin una renda o un rendiment net de l’activi-tat negatius, la bonificació serà del 50% el tercer, quart i cinquè exer-cicis i del 25% el sisè, setè i vuitè exercicis des de l’inici de l’activitat.

Millora de la gestió deresidus

Serveis ambientals: 50% per obertura o trasllat (locals de menys de 500 m2) per a joves d’edat inferior a 30 anys.

Viver d’empreses (empreses constituïdes per empresaris de menys de 30 anys): bonificació els dos primers anys amb un 75% els 8 primers mesos, un 50% els 8 mesos següents i un 25% els 8 últims mesos.

Joves

ActivitatsConvenis de reducció i minimitza-ció de residus (fins al 13% de bo-nificació) o empreses que dispo-sin d’una certificació ISO 14.000 o EMAS o Distintiu de Garantia de Qualitat Ambiental que inclogui la gestió dels residus generats.


Viver d’empreses

Bonificació d’entre un 25% i un 75% del preu públic d’utilització dels vivers de serveis i industrial i Qu4drant.0 durant el primer any d’estada. Bonificació a les empreses constituïdes per empresaris/àries de menys de 30 anys o per empresàries de més de 40 anys durant els dos

primers anys d’utilització del servei; els preus es reduiran en un 75% els primers 8 mesos, un 50% del 9è al 16è mes i un 25% del 17è al 24è mes.

Bonificació de fins a un 20% de les tarifes resultants dels dos apartats anteriors a les empreses ubicades als vivers que contractin durant el pri-mer any d’estada i a jornada completa persones a l’atur amb dificultats per trobar feina (joves de menys de 30 anys, aturats de llarga durada i dones de més de 45 anys) o persones amb discapacitat, sempre que l’empresa no tingui l’obligació legal de fer aquestes contractacions.

Impost sobre construccions, instal·lacionsi obres (ICIO)

Fins al 95% de la quota en elstipus d’obres següents: - Rehabilitació de paràmetres exte-riors i elements comuns

- Utilització de materials ecològics o fàcilment reciclables

- Rehabilitació d’habitatges afec-tats per patologies estructurals

- Arranjament de façanes, parets mitgeres i elements exteriors

- Instal·lació de plaques solars, panells fotovoltaics o receptors d’energia eòlica

- Construcció d’immobles en què s’implanti energia solar

Fins al 90% en obres que afa-voreixin les condicions d’accés i habitabilitat de les persones amb discapacitat.

Fins al 95% en les construccions, ins tal·lacions i obres relacionades amb habitatges de protecció oficial.

Bonificacions en les obres en què concorrin circumstàncies de fo-ment de l’ocupació (entre el 5% i el 90%).

Foment de les energiesrenovables

IBI: 50% en béns amb siste-mes d’aprofitament tèrmic (3 anys) o elèctric (5 anys) de l’energia solar.

IAE: Fins al 50% en activi-tats que utilitzin o produeixin energia a partir d’instal·la-cions per a l’aprofitament d’energies renovables.

ICIO: Fins al 95% en obres d’implantació d’energia solar tèrmica o fotovoltaica.

IVTM: 75% de la quota en funció de la incidència de la combustió de carburant i de la part mecànica en el medi ambient: diferents durades entre 2 i 10 anys, i percen-tatges de fins al 75%. Bo-nificació del 10 al 30% per utilització de carburant bio-dièsel.

Taxa de serveis urbanístics Exempció en obres d’implan-tació d’energies renovables en edificis existents.

Exempció en cas d’implan-tació d’energies renovables o utilització de materials re-ciclables en un percentatge superior al 5% dels materials totals.

Taxa de legalització d’activi-tats i instal·lacions i serveis ambientals 25% per disposar de siste-mes d’aprofitament d’energi-es renovables o utilització de la cogeneració neta.

10% per la incorporació de dispositius d’estalvi energè-tic que suposin una reduc-ció de com a mínim el 10% sobre el consum total de la instal·lació a la qual s’incor-porin aquests dispositius

10% per la producció i dis-tribució de productes i ma-terials d’estalvi energètic i/o energies renovables.

75% en el certificat del sis-tema d’ecogestió i ecoau-ditories de la Unió Europea (EMAS).

Altres bonificacions

Parades de venda no sedentària: Entre un 50% i un 80% en les transmissions entre familiars (1r i 2n grau).Produccions audiovisuals: Entre un 25% i un 100% segons el ti-pus de producció de què es tracti.Llicència d’activitats: 80% en elstrasllats d’establiments o locals que disposin de la legalització corresponent des de zones on el Pla d’Ordenació Urbanística Mu-nicipal no permet la seva instal-lació o la continuïtat de l’activitat.Campus Professional Vallpa-radís: Fins al 75% per a ins-titucions que hi desenvolupin activitats formatives de manera continuada.

Llicències urbanístiques: exemp-ció per a les obres d’arranjament de façanes o de rehabilitació d’ha-bitatges amb patologies.Llicències d’autotaxi: 50% per als vehicles adaptats per a persones amb mobilitat reduïda.Gestió de residus: 10% de boni-ficació el primer any quan s’iniciï l’exercici d’una activitat a la ciutat i, a més, es contracti com a mínim un empleat.Entitats: 50% per a les entitats i associacions sense finalitat lucra-tiva inscrites en el Registre Mu-nicipal d’Entitats i Associacions Ciutadanes i que estiguin actives, sempre que compleixin determi-nats requisits.

010 / 807 210 01093 739 70 00, ext. 8702

Agència Local d’Energia i Canvi ClimàticServei de Medi Ambient i SostenibilitatCarrer del Pantà, 3008221 Terrassa

[email protected]

www.terrassa.cat/mediambient

ajterrassa

@ajterrassa

@www

Consells per ser més eficients:

Utilitzeu sempre que sigui possible la llum natural.

Tanqueu els llums cada cop que sor-tiu d’una habitació i eviteu tenir-los encesos inútilment.

Les bombetes de baix consum con-sumeixen un 80% menys d’energia que les convencionals.

Mantingueu les bombetes i les pan-talles netes per aprofi tar millor la llum que aporten.

Deixeu entrar la màxima radiació so-lar a l’hivern per estalviar calefacció. En canvi, a l’estiu, si impediu el pas del sol, estalviareu molta refrigeració.

A l’hivern, una temperatura d’uns 20-21 °C ens proporciona un confort adient, i a la nit uns 15-17 °C són sufi -cients. Apujar la temperatura un grau comporta un augment del consum d’energia del 8%.

Pel que fa a l’aire condicionat, a l’es-tiu, una temperatura de 24-26 °C és su-fi cient per tenir un bon grau de confort.

Col·locar rivets adhesius en marcs i tancaments permet estalviar fi ns a un 10% d’energia.

Les cuines de gas, també n’hi ha de vitroceràmiques, consumeixen menys que les elèctriques.

Rentar a mà amb aigua calenta pot resultar fi ns a un 60% més car que fer-ho amb rentaplats.

Tots els electrodomèstics de la línia blanca s’identifi quen amb una etique-ta energètica que informa del consum d’energia de l’aparell. La classifi cació va des de la lletra A, per als més efi -cients, fi ns a la G, per als que ho són menys.

La temperatura de la nevera s’ha de mantenir entre 3 i 5 °C, i la del conge-lador no convé reduir-la per sota dels −18 °C.

L’estalvi energètic és un compromís de tothom. Tu també pots!

L’Ajuntament estalvia prop de 260.000 euros en la factura energètica durant el 2012L’any passat, el consum energètic de les infraestructures i serveis municipals va baixar en 1.503.578 kWh respecte al 2011, el que signifi ca una reducció d’emissions de CO2 de 339.754 tones i un estalvi econòmic de 258.463 euros. D’aquesta manera, per cada euro invertit en el pla d’estalvi i efi ciència energè-tica municipal es va aconseguir un estalvi de 2,5 euros. L’estalvi acumulat des de l’any 2009 arriba ja als 4,18 milions d’euros.


sortimL’agenda de cultura i espectacles

Terrassa reviu l’esplendor modernista

Terrassa reviu l’esplendor modernista

14 | Sortim! | Abril-maig 2013

Al maig torna la Fira Modernista

Casament modernistaAquest any, per primera vegada, l’Ajuntament acollirà un casa-ment real on la parella i els convidats aniran vestits a l’estil de la burgesia modernista.

Mercat modernistaHi haurà més de 80 parades d’artesania i alimentació a la Ram-bla, a la plaça de Josep Freixa i Argemí i al Parc de Sant Jordi, on també hi haurà una exhibició d’oficis i tallers participatius.

Mercat de pagèsEs recrearan les parades de pagès a l’exterior del Mercat de la Independència i s’ambientaran les parades interiors. Com a novetat, es podrà visitar una mostra d’herbes aromàtiques, cu-linàries i medicinals.

Certificat d’oficisEls visitants es podran registrar fent constar el seu ofici en una oficina municipal de principis del segle XX, habilitada al Raval de Montserrat.

Durant el cap de setmana de l’11 i el 12 de maig, Terrassa tornarà a fer un viatge en el temps i se situarà a principis del segle XX per reviure l’època modernista. Els carrers del centre acolliran nombroses activitats i parades de venda de productes per recrear la vida quotidiana de fa uns cent anys a la nostra ciutat.

Algunes recomanacions

Abril-maig 2013 | Sortim! | 15

El cartell d’aquesta onzena edi-ció de la Fira Modernista està inspirat en un dels motius deco-ratius de les rajoles de la cuina de la Casa Baumann. L’edifici, obra de l’arquitecte Josep Maria Coll i Bacardí, compleix enguany el seu centenari. Amb aquest motiu, es programaran visites guiades a la casa, que actual-ment acull la seu dels serveis municipals de Joventut i Lleure.

Un cartell inspirat en la Casa Baumann

Visites a museus i edificis modernistesEls museus de la ciutat obren les seves portes durant la Fira i organitzen visites guiades i tallers. També es poden visitar edificis emblemàtics com la Masia Freixa, l’Ajuntament, el Teatre Principal, l’Escola Industrial o la farmàcia Albiñana, entre d’altres.

Circ RaluyTorna a la plaça Nova aquest espec-tacular circ museu amb carruatges dels segles XIX i XX perfectament restaurats. 80 anys d’història ava-len la qualitat artística de la família Raluy i d’un dels circs més bonics del món.

Fira de ciutats modernistesParades de diferents ciutats i terri-toris amb patrimoni modernista al Raval de Montserrat.

Oferta gastronòmicaLa cuina i els productes autòctons tornen a ser protagonistes. Hi haurà tastets, i diversos restaurants i bars oferiran un menú modernista.

Aplicació per a mòbilsEls visitants podran descarregar una aplicació per a mòbils que per-metrà participar en un joc i superar diferents reptes mentre es fa el re-corregut per la Fira.

Més informaciówww.terrassa.cat/firamodernistawww.facebook.com/groups/fira-modernista


“Escenes locals” omple de teatre els barris

Dissabte 13 d’abril, 19 hLa papereraEl Social Teatre Grup JuvenilCentre Cívic Montserrat RoigComèdia fresca i alhora absurda que té com a fil conductor un pa-per. Es tracta d’una crítica política molt actual i divertida.

Dissabte 20 d’abril, 19 hAntavianaPAM Teatre del Casal de Sant PereSala Xavi Sallent del Centre Parro-quial Santa CreuRecull de contes de Pere Calders. Històries provinents del món fan-tàstic dels somnis que la compa-nyia Dagoll Dagom va adaptar al teatre.

Diumenge 21 d’abril, 18 hVeus les línies...?Punt i Seguit TeatreCentre Cívic President MaciàEn Sergi s’ha comprat un quadre amb el fons blanc però, si ajustem

una mica la vista, podrem obser-var unes finíssimes línies blanques transversals...

Dissabte 27 d’abril, 19 hLa importància de ser FrancFarga’m TeatreCasal de Can BoadaUna comèdia d’equívocs, para-doxes, mentides i dualitats, prota-gonitzada per Franc, un personatge de l’alta societat amb una doble vida.

Dissabte 4 de maig, 18 hTarzán Grup de Teatre Ja Som AlgúTeatre dels Salesians de TerrassaMusical que recrea una història que ha captivat diverses genera-cions: la del nen orfe que es cria amb els animals salvatges i esdevé el rei de la selva.

Diumenge 5 de maig, 18 hEn un tres i no resCompanyia 8Centre Aragonès de TerrassaTres històries sense relació i amb personatges ben diferents que aca-ben coincidint en situacions extre-mes, divertides i delirants.

Diumenge 12 de maig, 18 hDe algún tiempo a esta parteTherkas TeatreCasal de Can BoadaConsiderat per la crítica com un dels millors monòlegs escrits al se-

El musical Jesucristo Superstar, interpretat per la companyia La Reta-llada, va obrir el passat 9 de març la programació del cicle “Escenes locals”, una iniciativa cultural que arriba a la setena edició amb la par-ticipació de 18 companyies de teatre amateur de la ciutat. Fins al 8 de juny es podrà gaudir d’un total de 15 obres en 12 escenaris diferents

sortim


sortimgle XX, narra l’angoixa d’una dona a la Viena del 1938, sota el domini dels nazis.

Dissabte 18 de maig, 19 hUna història qualsevolGrup Teatral Egarenc del Casal Terrassa CentreCentre Cívic Avel·lí EstrenjerDrama que manté la seva vigència i que retrata uns personatges que viuen en una crisi constant de va-lors: familiar, econòmica...

Diumenge 19 de maig, 18 hMadam VerduxEl Social TeatreCentre Cívic Alcalde MoreraA casa d’un marquès arriba una vídua. El nebot del marquès i un amic seu tramen un pla per ca-sar-los. Una comèdia on la diversió està assegurada.

Dissabte 25 de maig, 21 hRevolta de bruixesLes Pisanes i Cia.Ateneu Candela

Històries i reivindicacions laborals de sis dones de la neteja que con-flueixen de matinada en unes ofici-nes davant la mirada d’un vigilant que no els fa costat.

Dissabte 25 de maig, 22 hPuebla de las mujeresNielesSala Crespi del Casal de Sant PereComèdia dels germans Quintero situada en un poble habitat majo-ritàriament per dones. Un foraster que ve de Madrid és l’objectiu de la celestina del poble.

Diumenge 26 de maig, 18 hSota la mantaQollunakaCentre Cívic M. Aurèlia CapmanyDivertidíssima comèdia sobre la troballa d’una maleta plena de di-ners per part de l’Enric, un modest empleat. Una obra hilarant i amb un ritme trepidant.

Dijous 30 de maig, 20 hMorir (un moment abans de morir)Grup de Teatre del Campus Uni-versitari de TerrassaAuditori I de l’ETSEIATAquesta obra de Sergi Belbel pre-senta diverses situacions dramàti-ques independents que fan reflexio-

nar l’espectador sobre el tema de la mort.

Dissabte 1 de juny, 22 hNit de cabaretKaòtik TeatreAteneu CandelaLa companyia Kaòtik Teatre cele-bra el seu cinquè aniversari amb aquest espectacle que convida els espectadors a viure intensament el cabaret.

Dissabte 8 de juny, 19 h3GKiut TeatreCentre Cívic Alcalde MoreraDe vegades es perd la cobertura, però hi ha sensacions que activen les connexions. Estar en sintonia és clau, i més per donar notícies im-portants.


Terrassa celebra el Dia Internacional dels Museus

La Casa Alegre de Sagrera, el Castell Cartoixa de Vallparadís i la Seu d’Ègara fan una jornada de portes obertes amb motiu del Dia Internacional dels Museus, que se celebra cada any el 18 de maig. El Museu de Terrassa se suma a la commemoració d’aquesta diada organitzant diverses activitats que se celebraran durant el mes de maig. Com a acte final destaca la inauguració de la nova exposició temporal “Terrassa inspira”, que serà acollida pel Castell Cartoixa de Vallparadís i que constarà d’una selecció d’obra artística del segle XX amb imatges de la ciutat i el seu entorn procedents del fons del Museu.

El Museu de Terrassa organitza una jornada de portes obertes el 18 de maig i una visita nocturna a la Seu d’Ègara

Del 18 al 31 de maigAl Castell Cartoixa de VallparadísDescobreix una joia del MuseuAmb motiu de la commemoració dels fets històrics del setembre de 1713, que van suposar la caiguda de la ciu-tat en mans de les tropes borbòni-ques de Felip V, el Museu de Terrassa presenta una nova peça inèdita del seu fons per donar-la a conèixer al públic. En aquest cas es lliurarà als visitants una fitxa d’una pistola de clau de Miquelet, de producció cata-lana, del segle XVIII.

Dissabte 18 de maigDia Internacional dels MuseusJornada de portes obertes a: Casa Alegre de Sagrera (de 10 a 13 h i de 16 a 20 h) Castell Cartoixa de Vallparadís (de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h) Seu d’Ègara. Esglésies de Sant Pere (de 10 a 13.30 h i de 16 a 19 h)

Dissabte 18 de maig, de 22 a 24 hLa Nit dels Museus a la Seu d’Ègara A les 22 h: Visita nocturna a la Seu d’Ègara A les 23 h: El grup A Tres oferirà a l’Església de Santa Maria un espec-tacle gratuït de dansa, castanyoles, guitarra i piano on es fusionen la música hispànica i la dansa.

Exposició temporal “Terrassa inspira” a la Sala del Tinellet del Castell Cartoixa de Vallpa-radísEl Museu de Terrassa té prevista la inauguració entre finals de maig i principis de juny de la nova exposició temporal “Terrassa inspira”. Es trac-ta d’una selecció d’obra artística del segle XX amb imatges de la ciutat i el seu entorn procedents del fons del Museu de Terrassa. Hi destaquen els primers apunts de paisatge dels germans Viver i les darreres mani-festacions artístiques dels Premis de

Pintura Ràpida. L’exposició es podrà visitar fins al 28 de febrer del 2014 (consulteu horaris i preus).

Més informació: Museu de Terrassa

93 739 70 72www.terrassa.cat/museu

Pro

gra

ma

d’a

ctiv

itat

ssortim


sortimViu Sant Jordi al carrer

Llibres i roses arreuEl centre de Terrassa es convertirà el 23 d’abril en el punt de trobada de la diada de Sant Jordi. Hi podrem trobar més de 150 parades de llibres i de roses concentrades a la plaça Vella, el Raval

de Montserrat i els seus voltants: el carrer Major, el Portal de Sant Roc, la plaça Clavé, la rambla d’Èga-ra, el carrer de la Font Vella, les places de Salvador Espriu, Progrés i Doctor Robert, la placeta de la Font Trobada, el carrer de Sant Pere...

Comença la temporada castelleraSant Jordi coincideix amb la primera gran diada caste-llera a la ciutat. A les 20 h, a la plaça Vella, tindrà lloc una exhibició conjunta dels Minyons de Terrassa i els Castellers de Terrassa, en què ambdues colles provaran, com és costum en aquestes dates, els primers castells importants de la temporada. Abans, a les 19 h, podrem gaudir a la mateixa plaça Vella de l’actuació dels Basto-ners de Terrassa.

Els més menuts al MuseuDins de les activitats familiars del Museu de Terrassa, s’ha programat per al dia 23 d’abril l’especta-cle Per Sant Jordi, la llegenda del drac, adreçada a infants de

3 a 6 anys. Si teniu ganes de conèixer aquesta llegen-da explicada per un titella no dubteu a participar-hi. La representació es farà al Centre d’Interpretació de la Vila Medieval de Terrassa, a la plaça de la Torre, s/n. El preu serà de 2 euros per persona. Us hi podeu inscriure trucant al telèfon 93 739 70 72.

Activitats a la Xarxa de BibliotequesDiverses biblioteques de la Bct Xarxa han programat actes per Sant Jordi. Us en destaquem alguns.

bctLa bct s’afegeix a la celebració de la revetlla de Sant Jordi el 22 d’abril i, en col·laboració amb l’Escola Mu-nicipal de Música - Conservatori de Terrassa, oferirà actuacions musicals d’alumnes del centre.

bd2El 23 d’abril, a les 17 h, es farà la Festa de la Masco-ta. Les autores de la mascota de la biblioteca, Sílvia Negra i Teresa Roncal, presentaran la Bededós. A les 18 h, el pallasso Tinet dedicarà l’Hora del Conte a explicar Les aventures de la Bededós.

bd3El 18 d’abril, a les 17.30 h, es farà un taller infantil adreçat a infants de 4 a 12 anys. Els nens i nenes fa-ran un punt de llibre i una rosa i escoltaran el conte de Sant Jordi. El 22 d’abril, a les 18 h, l’Elmer presentarà llibres de Sant Jordi a la sala infantil.

bd4Per celebrar el 6è aniversari de la bd4, s’han previst activitats al llarg de tota la setmana, com ara tallers infantils i diverses sessions de l’Hora del Conte. Des-taquem el concert líric que es farà el dia 25 d’abril a les 20.30 h. Una vetllada musical d’òpera i cançó catalana amb música d’Enric Morera, Giacomo Puccini i Wolfgang Amadeus Mozart, entre d’altres.

bd6Revetlla de Sant Jordi el 22 d’abril, en què la biblioteca allargarà el seu horari fins a les 22 h. Hi trobarem les principals novetats editorials, una visita guiada per a nens i nenes a la sala infantil, un taller de punts de lli-bre, una representació teatral a càrrec dels alumnes del Taller de Lectoescriptura i una xerrada sobre la història i la llegenda de Sant Jordi a càrrec de Joan Puig.


El món de la cultura plasmarà la seva realitat en un llibre blanc

L’elaboració del Llibre Blanc de la Cultura de Terrassa ha començat amb una participació molt activa de les entitats, les associacions i els representants de l’àmbit cultu-ral de la ciutat. El Congrés de Cul-tura celebrat a finals del mes de gener a l’Auditori Municipal va des-pertar un gran interès i va servir per constatar la riquesa, la diversitat i el dinamisme de l’oferta cultural de Terrassa. Hi van participar més de 300 persones i s’hi van presentar

170 ponències per explicar la fei-na i els projectes que es porten a terme en àmbits tan diversos com la cultura popular i tradicional, la música, les arts escèniques, les arts visuals o el patrimoni, entre d’altres.

Totes les experiències, a la xarxaEl congrés s’inscriu en la primera fase dels treballs d’elaboració del Llibre Blanc, que comprèn també

la creació d’un banc de pràctiques culturals amb les experiències reco-llides. El banc de pràctiques estarà disponible en format de vídeo a In-ternet. El procés participatiu con-tinuarà en fases posteriors amb la creació de grups de treball per defi-nir i prioritzar accions i amb la cele-bració d’un cicle de conferències al voltant de diversos eixos estratègics per a la cultura. Es preveu que el Llibre Blanc de la Cultura estigui redactat a principis de l’any vinent.

Després d’intercanviar experiències en un Congrés de Cultura molt participatiu, es posarà en marxa un banc de pràctiques a Internet

Un document de referènciaEl Llibre Blanc de la Cultura de Terrassa pretén recollir les aspiracions culturals dels terrassencs i terrassenques i, a la vegada, vol ser un referent i una guia per a l’aplicació de les politiques culturals a la ciu-tat. Per aquest motiu, la seva elaboració requereix necessàriament un ampli procés de participació, no només de la comunitat cultural sinó també de tot el teixit associatiu i de la ciutadania en general, per tal d’assolir un gran consens.

L’actor i director teatral Josep Maria Pou, que va participar en l’obertura del Congrés,

va defensar una major col·laboració entre els sectors públic i privat. Tradicions,

teatre, música, dansa..., tots els àmbits hi van ser representats en un congrés que

servirà de preludi del Llibre Blanc.


La Trobada és el nom d’un nou restaurant sense ànim de lucre impulsat per l’associació ALEI i per l’Ajuntament. L’establiment, ubicat al local dels Minyons de Terrassa, gràcies a la cessió de l’espai feta per aquesta enti-tat, ofereix un menú de qualitat a persones amb dificultats econòmiques i també a clients convencionals, que hi compartiran espai. El servei es posa en marxa amb el finançament de la Fundació La Marató de TV3, que li va atorgar 95.700 euros a través de la Marató per la Pobresa, i amb l’aporta-ció inicial de 30.000 euros per part de l’Ajuntament.

Xavier Casas Gerent de La TrobadaLa Trobada és el pri-mer restaurant del país on es pot pagar amb diners o bé amb temps. Obert a tot-

hom, reuneix clients que cerquen un menú de qualitat a bon preu i d’altres que, afectats per la crisi, no el poden pagar. Aquests últims hi dediquen temps com a resposta voluntària a l’ajut rebut i, així, re-forcen la confiança en ells mateixos i en la societat defugint l’assisten-cialisme. La convivència dels dos mons els permet experimentar la força transformadora de la coope-ració per combatre la desigualtat. La Trobada fa “cuina del temps”: actual, estacional, pròxima i sense pressa.

Terrassa ha fet un pas endavant en la lluita contra la pobresa i l’exclu-sió social amb la constitució del Fòrum de Ciutadania pel Compro-mís Social de Terrassa, un nou espai de co operació entre les entitats del tercer sector, l’Ajuntament i la ciuta-dania. Amb aquest treball en xarxa es pretén enfortir el capital social i organitzatiu de la ciutat per afrontar amb més garanties els reptes socials que planteja la crisi econòmica. El Fòrum neix amb la voluntat de ser un espai referent dels nous processos de col·laboració i participació social de la ciutadania. El seu objectiu és enfortir el capital social i organitza-tiu de la ciutat i convertir-se així en un referent de la nova col·laboració i participació social per a la solida-

ritat. A l’acte de constitució del nou organisme, que es va dur a terme el 19 de març, hi van participar i hi van fer les seves aportacions 72 entitats. A partir d’ara es recolliran

els suggeriments tant d’entitats com de ciutadans i al maig es reuniran el comitè de directius i el Consell de Govern. Més tard es constituiran les diferents xarxes temàtiques.

El Fòrum de Ciutadania pel Compromís Social lluitarà contra la pobresa i l’exclusió

Mira el vídeo de constitució del Fòrum de Ciutadania pel Compromís Social de TerrassaO visita el web www.visquemterrassa.tv

Mira el vídeo de la inauguració de La TrobadaO visita el web www.visquemterrassa.tv

La Trobada, un restaurant solidari obert a tothom


Nova xarxa d’horts urbans destinats a l’autoconsum

El Programa d’Horts Urbans de Terrassa, iniciativa prevista al Pla de Mandat, impulsarà i facilitarà la creació d’una xarxa ciutadana d’espais verds produc-tius per a l’autoconsum en espais públics i privats. Es calcula que actualment hi ha a Terrassa 200 solars privats i 80 públics en desús, de més de 500 m2, que es podrien destinar a encabir-hi horts urbans. El Servei de Medi Ambient i Sostenibilitat ha detectat una demanda creixent per part d’entitats de la ciutat, fet que l’ha portat a facilitar la creació d’una xarxa ciutadana d’horts per a l’autoconsum situats en la trama urbana.

Custòdia urbanaEl model de gestió dels nous horts urbans implica la cessió voluntària i gra-tuïta del solar, tant si és de propietat privada com pública. L’Ajuntament faci-litarà, si s’escau, l’accés a l’aigua en aquests espais. En el cas que les entitats interessades plantegin un projecte en el marc del programa que compti amb el vistiplau de l’Ajuntament, el consistori podria pagar el consum de l’aigua fins a 620 litres per metre quadrat i any. El programa regula que els espais públics només es puguin cedir a entitats mitjançant una llicència d’ocupació i segons les condicions de les bases reguladores. Per la seva banda, els solars privats es poden destinar a entitats a través d’acords o convenis. En aquests horts urbans serà obligatòria l’agricultura ecològica, descartant l’ús de pesti-cides químics, i caldrà fer una correcta gestió dels residus.

La iniciativa, aprovada al ple municipal del febrer, consistirà en la cessió de terrenys públics i privats a entitats de la ciutat per al seu conreu

Tothom hi guanyaEl foment dels horts urbans de-dicats a l’autoconsum suposa tot un seguit de beneficis per a les parts implicades. El propie-tari cedeix el terreny de manera voluntària i gratuïta. A canvi, no s’haurà d’ocupar del seu mante-niment i podrà obtenir un des-compte en el rebut de l’IBI d’en-tre el 10 i el 20%, en funció de la grandària i de la ubicació del terreny, fins a un màxim de 500 euros l’any. L’entitat farà un ús provisional de la terra, la ges-tionarà i destinarà els conreus a l’autoconsum. Finalment, l’Ajun-tament garanteix el correcte manteniment d’aquests espais de manera sostenible.

El programa s’inspira en l’Associació Plantem-nos, que conrea uns terrenys del carrer de Montserrat des de fa dos anys per a l’autoconsum

Mira el vídeo de presentació del Programa d’Horts Urbans

O visita el web www.visquemterrassa.tv


Prop de 150 persones comparteixen serveis en el Banc del Temps

Prop de 150 persones compar-teixen coneixements, habilitats i serveis a través del Banc del Temps. Ara fa poc més d’un any que l’Ajuntament va posar en mar-xa aquesta xarxa ciutadana d’inter-canvi de temps que compta amb la col·laboració de l’Associació Salut i Família i de l’Institut Montserrat Roig. La majoria dels usuaris del Banc del Temps són homes i do-nes d’entre 30 i 60 anys i la seva oferta arriba a prop de 300 ser-veis diferents. Hi predominen els

acompanyaments per fer ges tions, les tasques domèstiques, les pe-tites reparacions i la formació en idiomes i informàtica. A més dels intercanvis individuals, el Banc del Temps ha celebrat sis trobades de socis amb l’objectiu d’establir lla-ços de confiança i potenciar els in-tercanvis, i vuit intercanvis en grup amb temes tan diversos com l’ob-servació astronòmica, la poesia, la gimnàstica o les aplicacions per a mòbils. Les persones interessades a participar en el Banc del Temps

poden inscriure-s’hi als centres cí-vics de la ciutat a través de la seu electrònica.

Primer any de vida d’aquesta xarxa de cooperació ciutadana

Julià Bergès 39 anysVaig conèixer el Banc del Temps per un cartell a la Rambla i pel Visquem Ter-rassa. Vaig estudiar informàtica i faig petites reparacions. El Banc del Temps és una bona manera d’intercanviar ex-

periències i relacionar-te amb la gent. Fins ara he fet una dotzena de serveis. A canvi, em van reparar una porta d’alumini i he fet sortides lúdiques per prendre un cafè o per xerrar una estona. A mi m’ha enriquit com a persona perquè he après molt i m’he sentit útil als altres.

Roser Pérez 60 anysFa tres anys que visc a Terrassa. A Bar-celona vaig deixar la feina per una ma-laltia i aquí no coneixia ningú. El Banc del Temps m’ha ajudat a integrar-me a la ciutat. He fet amistat amb persones

amb qui ara comparteixo aficions. Faig costura i gan-xet i he intercanviat experiències amb quatre perso-nes. Com que tinc dificultats per caminar, m’han ofert serveis com ara treure a passejar el meu gos. He par-ticipat també en un intercanvi de grup per aprendre el funcionament de les càmeres digitals.

El primer aniversari del Banc del Temps va reunir molts usuaris i usuàries

al Casal Cívic de Ca n’Aurell

Més informació:Truca al telèfon 010Sucursals del Banc del Temps

als centres cí[email protected]/usostemps

Inscripció electrònica:https://seuelectronica.terrassa.cat

Troba aquí més informació sobre el Banc del TempsO visita el web www.terrassa.cat/usostemps


L’empresa Endesa ha desmantellat, a instàncies de l’Ajuntament, vuit torres elèctriques d’alta tensió a la finca de Can Bogunyà, molt a prop del Llac Petit. Les torres retirades formaven part de la línia Manresa - Can Barba, que estava fora de servei. A causa de les carac-terístiques del terreny, va ser necessària la utilització d’un helicòpter per poder transportar les estructures metàl·liques. Amb el desmantellament de les torres s’ha aconseguit una millora notable del paisatge en aquesta zona del nord de Terrassa.

Des del passat mes de març es poden planificar els des-plaçaments dins de la ciutat o per les vies interurbanes que connecten l’Àrea Metropolitana de Barcelona a través del Mapa Continu de Trànsit. Aquest dispositiu ofereix in-formació real en línia, actualitzada cada cinc minuts, de l’estat de la circulació. Es pot accedir a través del web de l’Ajuntament (www.terrassa.cat) i inclou la possibilitat de veure fotografies de les vies. Un codi de colors informa sobre l’estat de les carreteres: verd si el trànsit és fluid, groc si és dens i vermell si hi ha congestió; el gris indica que no hi ha dades, i el negre, que el carrer està tallat.

L’Ajuntament tirarà endavant les actuacions pendents del Pla de Barris de la Maurina, encara que la Genera-litat hagi retirat el seu finançament al projecte. Així es va informar en la darrera reunió del Consell Plenari del Pla de Barris. Per poder fer-hi les obres, l’Ajuntament ha demanat una pròrroga en l’execució del pla fins a finals de l’any 2014. Dels 16 milions de pressupost total, que s’havien d’aportar al 50% entre les dues ad-ministracions, ja se n’han executat gairebé 10 milions i la Generalitat només ha posat 743.188 euros.

Almudena Almagro Vargas és la nova regidora de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament. Va prendre possessió del càrrec el passat 8 de març i cobreix la vacant creada arran de la renúncia de Pere Navarro a l’alcaldia. La nova regidora va néixer l’any 1971 i és diplomada per la UNED. Emprenedora des dels 23 anys, ha participat en di-

ferents societats mercantils dedicades a l’assessoria empresarial, agència d’assegurances, agència ban-cària i serveis socials privats. També ha treballat al sector bancari i com a oficial de notaria.

La Casa Baumann acollirà fins al 26 d’abril una nova edició de la Mostra d’Ensenyament, que enguany arri-ba a la seva dotzena edició. La Mostra va adreçada a l’alumnat de 4t d’ESO i ofereix informació i orientació sobre les diferents opcions educatives disponibles.

Retiren vuit torres d’alta tensió sense servei a Can Bogunyà

L’Ajuntament acabarà el Pla de Barris de La Maurina tot i la manca de fi-nançament de la Generalitat

Ja es pot consultar l’estat del trànsit a Terrassa en temps real

Almudena Almagro, nova regidora de Polítiques de Gènere

La Mostra d’Ensenyament arriba a la seva dotzena edició

Icona per entrar al Mapa Continu de Trànsit des del web municipal: www.terrassa.cat

breus


temps de record

L’Arxiu Municipal disposa, des del passat 19 de febrer, de la col·lecció de fotografies del terrassenc Antoni Ger-main (1922-2011), fotògraf amateur vinculat al Club de Fotografia del Casino del Comerç. La cessió d’aquest arxiu l’ha feta el fill de l’autor, Josep Germain, que ha donat tot el material fotogràfic del seu pare a l’Ajun-tament per tal que el pugui posar a disposició de tots els ciutadans i ciutadanes que el vulguin consultar o utilitzar.El fons fotogràfic d’Antoni Germain consta de 2.632 imatges en paper fotogràfic i 69 clixés en pel·lícula de

35 mm. Les fotografies permeten veure la Terrassa quotidiana d’entre els anys 1955 i 1962, mostrant com era la ciutat llavors i com vivien els seus habi-tants. Mig miler d’aquestes instantànies ja han estat digitalitzades.

L’Arxiu Municipal rep la donació de la col·lecció fotogràfica d’Antoni Germain

Actuació d’un grup de danses tradicionals a la Residencia Fundació Torres Falguera, 1956

Autoretrat d’Antoni Germain llegintal seu estudi, maig de 1956

Parades al costat del Mercat de la Independència, juliol de 1956

Llançament de javelina a la pista d’atletisme de la zona esportiva de l’avinguda

de l’Abat Marcet, març de 1959

Foto

s: A

rxiu

Mun

icip

al d

e Te

rras

sa

Mira aquí la notícia de la incorporació de la Col·lecció Antoni Germain al blog de l’Arxiu de Terrassa O visita el web blogs.terrassa.cat/arxiu


protagonistes

La Coordinadora de Entidades An-daluzas de Terrassa (CEAT) va néixer fa 15 anys i actualment agru-pa 12 entitats de cultura andalu-sa de la nostra ciutat. Està previst que pròximament s’hi sumin dues noves entitats. A més de represen-tar davant les institucions i la so-cietat el col·lectiu de persones que pertanyen a aquestes entitats, la CEAT exerceix un important paper de coordinació i de col·laboració en totes les activitats organitzades pels seus membres. La Coordinadora

treballa principalment per difondre la cultura en general i l’andalusa en particular i per promoure els vincles entre Andalusia i Catalunya, però també per fomentar la participació ciutadana i per millorar la cohesió social i la convivència entre la ciu-tadania, independentment del seu lloc d’origen. També organitza diver-ses activitats o hi participa, com ara el Dia d’Andalusia, la Mostra de la Diversitat Cultural, la Fira d’Abril, la Festa Major o la Diada Nacional de Catalunya. Des del gener del 2012

edita el butlletí El Mirador, una pu-blicació trimestral que recull els ac-tes organitzats per les entitats que formen part de la CEAT.

Antonio Merino President de la Coordinadora de Entidades Andaluzas de TerrassaEstamos trabajando para que las enti-dades de cultura andaluza entiendan la necesidad de coordinarnos mejor y evitar, por ejemplo, que coincida en una misma

fecha la celebración de varios actos. Otro aspecto que estamos mejorando es la relación con las entidades de cultura tradicional catalana y con las que tienen su origen en otras comunidades autónomas. El sentido común nos dice que trabajando juntos llegaremos más lejos. Como retos para el futuro nos planteamos conso-lidar las actividades actuales e incrementarlas y lograr el reconocimiento como entidad por parte de la Junta de Andalucía.

Coordinadora de Entidades Andaluzas de Terrassa

Manuel Moya President de la Hermandad Andaluza de San Sebastián de Fiñana en TerrassaEste año celebramos nuestro 50 aniver-sario. Somos una de las entidades anda-luzas más antiguas de la ciudad. Hemos contado con una gran participación y

con el apoyo de la Coordinadora de Entidades An-daluzas de Terrassa. A lo largo de estos años hemos mantenido las tradiciones en torno a la festividad de San Sebastián, que celebramos el segundo domingo del mes de febrero. En la entidad somos unas 250 personas, de los 700 fiñaneros que viven en Terrassa. Las relaciones entre Terrassa y Fiñana son muy estre-chas y son habituales los intercambios institucionales y culturales entre ambas poblaciones.

Coordinadora de Entidades Andaluzas de TerrassaMasia Ca n’Anglada

Carrer de la Mare de Déu del Mar, 49

607 83 64 95 Andaluces en [email protected]

Més informació


Amada Cano Membre de l’Associació Veïnal Can RocaYo vivo en el barrio desde hace más de 40 años. Recuerdo que cuando llegué es-tábamos prácticamente solos, con barro por todas partes, campo, viñas y olivos. Los taxis no querían ni entrar. El cambio

en todos estos años ha sido espectacular, y gran parte de las mejoras se las debemos a los primeros miem-bros de la Asociación. Por ejemplo, hemos plantado muchos de los árboles del parque de las Naciones Uni-das. Creo que la estación de Can Roca le irá muy bien al barrio, aunque haría falta construir el instituto en el terreno que tiene reservado.

Can Roca és un barri situat al Districte 5, prop del marge esquerre de la riera de Can Bogunyà (que més endavant rep el nom de riera del Palau), i travessat pels torrents d’en Sala i d’en Pere Parres. Al final de la dècada del 1960 es va crear una cooperativa de treballadors de l’empresa AEG que va edificar un bloc de pisos en aquesta part del nord de la ciutat, el Pla de Can Roca. Al principi, la barriada es va conèixer amb el nom de “pisos de Sant Eloi”, però més tard va adoptar la denominació del mas que dóna nom a una extensa àrea de la ciutat, situat al sud d’aquest barri.

Una zona amb projeccióActualment s’hi està construint l’estació de Terrassa Nacions Unides, que serà la terminal del futur Metro de Terrassa vora el parc de les Nacions Unides, el qual, amb 30.000 m², és el tercer més gran de la ciutat. Avui dia és un barri que ha experimentat un fort creixement, amb la cons-trucció constant de pisos en direcció al Pla del Bon Aire i cap al nord i l’oest. Entre les reivindicacions actuals de l’AV destaca la reclamació de la construcció de l’Institut Can Roca, que actualment acull una seixantena d’alumnes de 1r d’ESO en mòduls prefabricats.

Habitants: 3.290Superfície: 0,25 km2

Dades de l’Anuari Estadísticde Terrassa 2012

Més informació

Salvador Esquius President de l’Associa-ció Veïnal Can RocaL’AV va néixer l’any 1978 i actualment compta amb 75 per-sones associades. Es

va crear per reclamar millores en temes de serveis, ja que aleshores teníem necessitats de llum, de pa-vimentació... L’expansió urbanísti-ca dels darrers anys ha transformat el barri i ha canviat la seva estruc-tura social, que s’ha rejovenit. Ara com ara volem destinar els nostres recursos a ajudar persones que tenen dificultats per trobar feina facilitant-los algun tipus de forma-ció. Pel que fa a les nostres princi-pals reivindicacions, volem que els compromisos presos respecte als terminis de construcció de l’esta-ció o de l’institut de Can Roca es respectin.

Piedad Romera Membre de l’Associació Veïnal Can RocaJo vaig venir al barri l’any 1992 i ha canviat molt des d’aleshores. Quan jo hi vaig arribar només hi havia els pisos de Sant Eloi i les quatre cases del voltant. Crec que el canvi ha estat molt positiu

per al barri, tot i que la gent que ha vingut a viure és més independent i no fa tanta vida veïnal. Pen-so que la feina que fem des de l’Associació serveix perquè el veïnat s’impliqui més al barri. Ara estan tancant molts comerços que s’havien creat gràcies al creixement urbanístic dels últims anys i això és un problema greu.

Associació Veïnal Can Roca

Membres de l’Associació Veïnal Can Roca davant de l’Escola Serra de l’Obac

Cultura Pràctica Cultura Pràctica

La Roda La Roda

Antoni Ubach Antoni Ubach

Vedruna Vedruna


anem de v is ita !

Francesc Aldea Andersen

Germans Amat Enxaneta

Enxaneta Enxaneta

Abat Marcet Abat Marcet


Més informacióUs podeu descarregar el Visquem Terrassa en PDF al web municipal: www.terrassa.cat/visquem.

[email protected]

Gru

p M

unic

ipal

d’Ini

ciat

iva

per

Cat

alun

ya V

erds

-

Esq

uerr

a U

nida

i A

ltern

ativ

a

[email protected]

Gru

p M

unic

ipal

del

Pa

rtit

Popu

lar

de C

atal

unya

[email protected]

Gru

p M

unic

ipal

de

Con

verg

ènci

a i U

nió

[email protected]

Gru

p M

unic

ipal

Soc

ialis

ta


l ’opinióT-Blanca:transport públic i justícia social

Pacte de Ciutat. Una porta oberta a l’esperança

Ja tenim Pacte de Ciutat

Evitem que tanquin l’escola de Can Montllor

Hi ha dos moments especialment rellevants en la història recent de la nostra ciutat. Parlem, concretament, del Pla General Urbà del 1983 i del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal del 2003. En ambdós ca-sos, Terrassa, en el marc de processos participatius de diversa inten-sitat i amb amplíssims consensos, va ser capaç d’imaginar el futur i repensar-se ella mateixa. Les grans transformacions del nostre munici-pi han estat, doncs, canalitzades a través d’aquests dos instruments.Avui, immersos en una greu crisi estructural que ens aboca a qües-tionar elements bàsics del nostre model productiu i de creixement, Terrassa es veu obligada a obrir un nou procés de reflexió col·lectiva per determinar com afrontem les properes dècades. Hem de pensar amb visió estratègica, hem de mirar a llarg termini, com ja ho vam fer el 1983 i el 2003. L’instrument, tanmateix, ja no tindrà una base estrictament urbanística. El POUM vigent continua tenint validesa. Per això, des de CiU, entenem que és una bona iniciativa impulsar un gran Pacte de Ciutat, des de la reflexió a l’entorn de les debilitats, però, so-

L’Ajuntament ha impulsat una nova targeta de transport públic bonificat, la T-Blanca, per atendre de manera més equitativa les situacions de diferents col·lectius. A partir d’ara, no es generalitza la gratuïtat del transport públic per a les persones de més de 65 anys i les tarifes es graduen en funció dels ingressos, de forma proporcional i justa, així com d’altres criteris: prejubilacions, discapa-citats… Altres bonificacions específiques inclouen, per exemple, les persones a l’atur. Una vegada més, el Go-vern de la ciutat actua amb responsabilitat i amb visió de conjunt. I sense oblidar que l’ajust no afecta la volun-tat política, ja que el cost global del servei de transport públic ja està bonificat per l’Ajuntament en un 45%.

Des del nostre grup municipal venim reclamant des de fa mesos la ne-cessitat i urgència d’un gran Pacte de Ciutat centrat en els àmbits d’ac-tuació que en aquests moments han de ser prioritaris: les polítiques de promoció de l’activitat econòmica, que és la veritable generadora d’ocupació, i la millora i reforç de les polítiques socials. Finalment, tot i que amb una formulació i uns objectius i finalitats, temporals i de continguts, diferents i més amplis, s’ha acordat i impulsat, amb el consens de tots els grups municipals, el procés per assolir un gran Pacte de Ciutat que possibiliti en definitiva repensar Terrassa i el model de ciutat que volem per situar-nos en el millor escenari possible per fer front a la crisi econòmica, desenvolupant les nostres potencialitats i situant-nos en el futur en un escenari de progrés i desenvolupament. Un procés que pretén fonamentar-se, i aquest és per a nosaltres un dels seus principals actius, en la societat civil terrassenca, que ha de ser la veritable protagonista d’aquest nou pacte.Esperem que el Pacte de Ciutat es configuri com un punt de partida. Cal treballar per Terrassa des de Terrassa, amb un veritable municipa-

La nova tarifació del servei d’autobusos de la ciutat ha modificat els títols instaurats l’any 2007, quan es va establir la gratuïtat uni-versal per al col·lectiu de majors de 65 anys. Aleshores vam votar en contra d’aquesta mesura en considerar que no era justa ni equi-tativa amb el conjunt de la població, ja que només beneficiava un sector de població per raó de la seva edat, independentment de la capacitat econòmica de cada persona i sense tenir en compte les necessitats d’accés al servei públic d’autobusos d’altres col·lectius que podien tenir dificultats econòmiques. Pensàvem, i continuem pensant, que aquella decisió es va prendre per raons més electo-ralistes que no pas socials i l’error comés en aquell moment ha condicionat ara l’establiment d’una tarifació social més equitativa en la seva globalitat. Valorem que s’hagi començat a corregir l’error, però lamentem que el grup majoritari del Govern municipal no hagi tingut la valentia de plantejar una revisió profunda de les tarifes amb l’objectiu de redistribuir l’esforç en funció de la capacitat econòmica de cada persona. Valorem que s’hagi condicionat la gairebé gratuïtat

T-Blanca: un primer pas, però molt camí per recórrer

l ’ar t ista de capçalera

Anna Taratiel (Terrassa, 1982), l’artista que ens ha fet la cap-çalera d’aquest número, inicia el seus contactes amb el món de l’art a través del grafit amb el sobrenom d’Ovni. Estudia disseny gràfic a l’Escola Mu-nicipal d’Art de Terrassa i es diploma en tècniques murals

a la Llotja de Barcelona. La seva obra evoca paisatges interns expressats mitjançant l’abstracció provocant emo-cions intenses a través de la interessant relació que manté l’artista amb el color. La seva línia artística es pot descriure a través de dues importants dimensions que caracteritzen el seu treball: l’orgànica, present als seus primers treballs, i la geomètrica, que marca la seva obra actual, influencia-da pels paisatges urbans i les estructures socials.

Exposicions destacades

En els darrers tres anys, Taratiel ha expo-sat la seva obra arreu d’Europa i d’Amèrica. Així, cal destacar les exposicions a Barcelo-na, Bilbao, Amsterdam (Ho landa), Poznam

(Polònia), Colònia (Alemanya), Rio de Janeiro i Sao Paulo (Brasil), Perusa i Torí (Itàlia) i Los Angeles (EUA). A Terrassa, va participar el 2012 en la 9a edició del cicle anual Interferències, organitzat per Terrassa Arts Visuals amb el nom de “Qüestió de disciplina”. El ma-teix any va coordinar el projecte educatiu artístic Art és Part, entre l’Escola Nova Electra i l’Institut Investigador Blanxart. El 2010 va exposar la mostra Trajectòries a la Fundació Arxiu Tobella.


bretot, de les potencialitats de la Terrassa d’avui, dibuixant un horitzó d’esperança. Caldrà incorporar-hi generositat, rigor i treball col·lectiu que, evidentment, vagi més enllà del món estrictament polític. Aquesta predisposició a treballar colze a colze amb l’equip de govern municipal topa, però, amb el dia a dia. Malauradament, estem afron-tant un mandat on esdevé pràcticament impossible assolir cap acord amb el bipartit PSC-ICV. Malgrat l’absoluta predisposició de CiU, no hem pogut assolir cap acord ni en els dos paquets d’ordenances, ni en els dos pressupostos aprovats fins ara, ni en el Pla de Mandat. Cap esmena acceptada, cap voluntat d’acord ni diàleg. Ni amb l’assumpció de l’alcaldia per part de Jordi Ballart no sembla que hi hagi hagut un canvi d’actitud.Heus aquí la paradoxa: impossibilitat de construir plegats en el dia a dia, voluntat (esperem que es mantingui) d’imaginar plegats la ciutat del futur. Resignadament, ho acceptem. Tot sigui per construir la Ter-rassa del progrés i el benestar.

Recordem que quan es va aprovar aquesta gratuïtat ge-neralitzada per a majors de 65 anys, era una bona me-sura i es podia fer: nosaltres defensem que en matèria d’avantatges socials es faci sempre el màxim possible. Però ara no es pot mantenir de la mateixa manera, per-què les demandes socials s’han incrementat extraordi-nàriament en tots els camps i els ingressos municipals han disminuït. Fem el canvi amb la mateixa sensibilitat progressista i el mateix compromís social, tenint molt en compte la situació i la renda de cada persona: amb l’esforç de tots i totes, amb criteris de justícia social i de cohesió, és la ciutat en el seu conjunt la que hi surt guanyant.

lisme, centrant-nos, com fem des del nostre grup, a aportar solucions a les problemàtiques reals de la ciutadania i potenciant l’objectiu que en principi ens uneix a tots els grups municipals: millorar Terrassa i fer-ne la millor ciutat per viure-hi. Això serà possible si alguns grups municipals, com CiU i ICV-EUiA, s’obliden dels escenaris polítics su-pramunicipals que marquen les seves agendes. En l’àmbit de l’ensenyament, ara necessitem, més enllà de les sigles, l’esforç i el compromís de tots i totes per evitar que tanquin una escola, l’Escola de Can Montllor. És una actuació, una demanda de ciutat que pensem necessita el suport a nivell local de totes les formacions políti-ques amb representació al Parlament, i aquí malauradament decauen CiU i ERC. Encara som a temps i aprofitem aquest espai, per la seva difusió i repercussió, per recordar que el dia 14 de març del 2013 hauria estat suficient l’abstenció d’ERC al plenari del Parlament dels Diputats per evitar que es tanqui l’escola de Can Montllor. Fem ciutat. Donem suport a les demandes de les AMPA de les escoles de Can Montllor i Roser Capdevila.

de les persones grans al seu nivell de renda i que s’hi hagin introduït nous col·lectius, com ara els discapacitats, però encara es mantenen greuges en no haver articulat una tarifació que incorpori a les bo-nificacions les persones i famílies en situacions d’alta vulnerabilitat social, amb recursos escassos i amb necessitats de mobilitat obliga-da. Per aquests motius, la proposta de tarifes no ha comptat amb el vot a favor d’ICV-EUiA.D’acord amb les característiques dels títols de transport integrat ges-tionats per l’ATM i la potestat que té l’Ajuntament per crear i definir títols propis, a ICV-EUiA apostem per mantenir un servei de transport urbà de qualitat, viable per a les finances municipals, accessible per a tothom i amb unes tarifes que redistribueixin el seu cost de la manera més equitativa possible entre els diferents usuaris i usuàries, d’acord amb les seves necessitats i possibilitats. Confiem que l’any 2014 la resta de grups municipals acceptin la necessitat d’avançar en un sistema de tarifació social basat en la capacitat econòmica real de les persones i amb el rigor que exigeix la situació que estem vivint.

Anna Tarat ie l

[email protected]://taratiel.comhttp://blog.taratiel.com

visquem terrassa número 155 (abril 2013)

Documents