visita al sr. joan pedrós
TRANSCRIPT
EJI 2016 - 2017
VISITA AL SR. JOAN PEDRÓS
TROBADA El dia 6 de març del 2017 ens trobem un grup de joves
de l’EJI, del grup “Investiguem la Història de Mollerussa” amb un grup de persones del Casal Municipal de la Gent Gran, per fer una visita al Sr. Joan Pedrós.
El Sr. Pedrós ens rep a la porta del garatge de casa seva, que és al mateix temps el seu taller- museu. Allí, ens parla de la seva vida i ens ensenya les seves obres, fotos d’algunes d’elles i premis que ha guanyat.
A més de parlar-nos de les seves creacions, ens explica quines eren les eines que es feien servir abans, com han canviat amb el temps, i la diferencia entre el treball avui en dia i el treball de fa anys.
TORNER I FORJADORTorner n. Masc. Artesà que conforma peces utilitzant un torn.
Forjador n. Masc. Persona que transforma els metalls a cops de martell oper mitja de successives compressions entre dues superfícies.
Torn: n. Masc. Màquina que dona forma al ferro, a la fusta...
Forja: n. Femení. Procés de transformació de diferents material a través la força la compressió.
Els artesans són aquelles persones que realitzen objectes fent servir les seves mans com a eina principals. El Sr. Pedrós, com a bon artesà, porta tota la seva vida utilitzant les seves per donar forma tant al metallcom a la fusta.
Quan ens varen dir que aniríem a fer una visita a casa del Sr. Pedrós i que era torner i forjador, no ens imaginàvem pas que trobaríem tantes i tantes peces fetes a mà per ell, tota una vida dedicant-se alferro, primer com a treball, i desprès com a hobby. Fins i tot, va fer reproduccions amb ferro de històries de vida, com el carro amb el que el
visitava la seva dona,entre molts altres.
Aquí podem veure la rebuda que ens va realitzar i on vam començar a contemplar algunes de les seves creacions: la porta d’entrada al garatge i el seu nom com a element insignia de la seva façana.
RECULL BIOGRÀFIC Va néixer a Mollerussa el 1942, essent el petit de
6 germans, passant a ser “el petit de Cal Miquel del Mestre”, tal i com ell ens va explicar. Tot i que la seva família es dedicava a la pagesia, ell va decidir ser torner, doncs de ben petit li va interessar aquest ofici.
Cal Miquel, estava situat al carrer Balmes, on hi va viure fins que es va casar
RECULL BIOGRÀFICEl Sr. Joan Pedrós va estar
estudiant al col·legi de La Salle fins als 12 anys, moment en el que va decidir anar-se’n a treballar.
La seva primera feina va ser al Taller de cal Coca, situat al Carrer Arbeca i on va començar a aprendre el que per molts anys, seria el seu ofici i el seu hobby.
Any 1972
Any 1950
RECULL BIOGRÀFICDurant alguns anys, va anar treballant en diferents empreses tant de Lleida com de Mollerussa, fins que es va casar i se’n va anar a viure a la Ronda Sant Pere, on encara viu avui en dia acompanyat per la seva senyora. Actualment el Sr. Pedrós es pare tres filles i avi de dos nets.
La Ronda Sant Pere, en l’antiguitat i en l’actualitat.
RECULL BIOGRÀFICUna de les anècdotes
que recull la seva història és que a la edat de 17 anys, es va presentar a un
concurs nacional de forja i quina sorpresa
quan va ser el guanyador d’aquest !
Encara avui en dia conserva el diploma que li van lliurar.....
Títol de campió Nacional de Forja que va guanyar el Sr. Joan Pedrós als 17 anys.
El Sr. Joan Pedrós ens va explicar les seves experiències i els diferents premis que ha guanyat.
LA SEVA PROFESSIÓ “Ofici de foc, molta feina i
guanya poc”Aquesta dita fa referència als mestres
del ferro, dels quals trobem les primeres referències al S. IX.
Com veiem a la dita, la professió de torner i forja es una professió molt dura que no esta compensada. Els torners i forjadors han de treballar
molt i molt dur !
LA SEVA PROFESSIÓ Amb 12 anys va començar a treballar a Cal Coca de Mollerussa. Aquest taller es dedicava a la forja i en l’any 1973 va ser el taller encarregat de fer l’escut de la ciutat. I sabeu quin era el salari del Sr. Pedrós
quan va començar a treballar ?
El salari del Sr. Pedrós quan treballava al Taller Coca era de 2 rals al mes.
Per que ens fem una idea del que cobrava: El ral equival a 4 pessetes. 4 pessetes equivalen a 0,02 €, o sigui 2
cèntims d’euro.
Ral pesseta
euro Dos cèntims
LA SEVA PROFESSIÓ Desprès de gaire bé 6 anys treballant i aprenent al Taller de cal Coca, se’n va anar a viure a Lleida , on treballava als Tallers Vulcano als matins i estudiava a l’escola de Treball per les tardes. Als tallers Vulcano treballaven amb metalls. Encara avui en dia els podem trobar a Lleida... Tot i així, la feina del Sr. Pedrós sempre va anar dirigida al torn, la fresadora (que s’utilitza per tallar ferro, metall...) i la forja (transformació dels metalls a cops de martell).
LA SEVA PROFESSIÓ Desprès d’un temps a Lleida, en un moment donat va decidir tornar a Mollerussa i va ser quan va començar a treballar a Cal
Ignasi Clotet, on va treballar fins que el van cridar per fer la mili a Barcelona.
I sabeu que vol dir fer la mili? Fins fa uns anys, al nois de més de 18 anys, els cridaven per aprendre el servei militar i era
obligatori anar-hi!
El Sr. Pedrós, juntament amb altres companys, realitzant la mili a Barcelona.
LA SEVA PROFESSIÓ Finalment, i desprès de passar alguns anys
treballant i aprenent en empreses de Mollerussa i Lleida, va decidir crear el seu propi taller, que el seu dia es deia “Taller
Mecánico J. Pedros” El rètol de fora estava amb castellà ja que a la època en la que el
van col·locar, no es podia posar amb català.
I SABEU COM ES FEIEN LES FERRADURES ?
El seu taller estava situat als baixos de casa seva, lloc on actualment continua. Una de les feines que feia era les ferradures per les mules i els cavalls. Quan el Sr. Pedrós va obrir el seu taller, al davant de casa seva no hi havien tots els edificis que veiem avui en dia. Tot eren trossos, camps i horts.
LES FERRADURES... Els cavalls i les mules eren portades fins a la porta on ell els hi canviava les ferradures, que abans, havien estat fetes a mida. Aquestes ferradures es clavaven amb claus als cascos dels animals. El procés de creació de les ferradures no era gens fàcil... Primer, s’havia d’escalfar el ferro al foc, foc que es feia amb un carbó especial. Desprès, a l’enclusa, a base de cops de martell, se li donava la forma de la ferradura.
A l’esquerra, el carbó per fer el foc i les pinces amb les que agafar les ferradures. A la dreta, l’enclusa en la qual se’ls hi dona forma.
EL RESULTAT FINAL!
Com veieu, tota la feina era una feina molt manual, de precisió, paciència.... I s’havia de vigilar molt amb els dits ! Doncs llavors si ens fèiem mal no hi havia ambulàncies ni baixes com tenim ara.... Les ferradures s’havien de fer a mida, pel que s’havia de ser molt curós i tenir molt clar les mides. Una petita
curiositat… Diuen que les ferradures son símbol de bona sort i que encara avui en dia hi ha llocs en els que col·loquen ferradures per cridar la bona sort !
LES SEVES EINES….
Abans de començar a fer servir les eines, hi ha una feina prèvia de disseny de les peces, de
mesurament precís d’aquestes per a que tinguin el tamany que es desitja. La destresa i la precisió son indispensables, a més de tenir
molt clara la idea del que volem crear !!
Quan més petita es la peça, més difícil es mesurar-la. Per això tenim el les diferents eines de mesura, que ens permet mesurar peces realment petites ! El micròmetre, per exemple, mesura amb mil·límetres i es molt, molt precís. La seva mesura va dels 0 als 25mm... Podeu marcar amb els dits quan són 25 mm?
LES SEVES EINES….
La premsa: amb la premsa i a base de força, es pot xafar el ferro, es poden fer diferents eines o motlles que desprès es faran servir per crear diferents objectes.
Torn de precisió: aquest torn ens permet polir i acabar de donar forma al ferro. Tal i com ens diu el nom, es necessita molta precisió i molta coordinació, doncs les dos mans han d’anar a la vegada per que ens quedi una feina pràcticament perfecta!
LES SEVES EINES….
Talladora: Aquesta eina ens permet tallar el ferro i altres materials i donar-los-hi la forma que nosaltres volem. Vam al·lucinar quan vam veure la rapidesa i la destresa amb la que va donar forma a un tros de ferro !!!
Torn : en aquest torn, el Sr. Pedrós treballa la fusta, donant-li la forma que desitja i polint-la fins que aconsegueix la peça. En aquest cas, veiem com dóna forma a bitlla, una de les seves altres passions.
LES SEVES CREACIONS
A dalt, un ram de roses fet per ell mateix i que va ser un regal per a la seva dona. Les roses de Sant Jordi son diferents a casa del Sr. Pedrós. Com va dir la seva senyora, entre rialles i mirades de complicitat, “aquesta va ser la primera i única rosa que em va regalar. Amb una vegada va tenir prou!”. Ara be, aquesta hi es per tota la vida ..... A la dreta, podem observar un mirall forjat pel Sr. Joan Pedrós, un mirall únic i diferent, que de ben segur només podrem trobar al petit museu de l’antic taller....
LES SEVES CREACIONS
Les miniatures que podem observar a la imatge de dalt, son miniatures de les eines que es feien servir a la pagesia antigament. Tampoc era una feina fàcil al de la pagesia i de ben segur que a casa del Sr. Pedrós ho sabien.... El canelobre de la dreta es un altre regal fet pel Sr. Pedrós a la seva estimada dona.
LA SEVA PASSIÓ El treball que podem observar a la imatge de la dreta es una de les seves ultimes creacions. Aquí podem veure reflectit l’esforç, la força, la precisió convertida amb passió, els començaments i la seva evolució. I com no podia faltar.... La ferradura de la sort !
Les seves creacions i la seva manera d’explicar-les demostren una passió que desprès d’anys i anys encara avui en dia perdura.
LA NOSTRA EXPERIÈNCIA
Va ser una visita molt agradable on vam conèixer un ofici diferent, del que segurament molts i moltes de nosaltres no en coneixíem molta cosa. A més, el fet de compartir aquest tipus de visita amb un grup de
gent diferent, l’aporta un punt d’interès afegit.
F O T O G R A F I A D E G R U P
Grup de joves de l’EJI amb un grup de persones del Casal Municipal de la Gent Gran.
MOLTES GRÀCIES
ESPAI JOVE INTERCULTURAL 2016 - 2017
Sr. Joan Pedrós