Visió bíblica de la dona

Misogínia dels pares de l‘Església

INTRODUCCIÓD'acord amb la " paraula de Déu ! ", almenys la delDéu jueu i cristià de la Bíblia, segons es mostra acontinuació, la dona és un simple objecte , que esrapta, es pren, es compra, o es ven o es deixa ambel major menyspreu imaginable, proclamant que"per la dona va començar el pecat ", que "per culpad'ella morim tots ", que és "la maldat ", que "ésmés amarga que la mort ", que “el cap de la donaés l'home “ i que " la dona ha de portar [ ... ] sobreel seu cap un senyal de subjecció ", així que had'estar subordinada a l'home .

HIPOCRESIA DELS MEMBRES DE L’ESGLÉSIA

Els dirigents cristians i els catòlics en particularjutgen que la Bíblia és la “paraula de Déu”, demanera que aquesta “paraula” és la que ha deservir-los de guia a l'hora d'establir els seusvalors morals i de tot tipus. Però succeeix que,com en la Bíblia hi ha moltes doctrines ques'afirmen en uns passatges per ser negades enuns altres, els dirigents catòlics procuren silenciaro treure a la llum aquelles doctrines que elsresulten més convenients segons lescircumstàncies del moment.

En aquest sentit, per exemple, quan s'està parlantdel denigrant que és per a la dona l'ús de el“burka”, que oculta per complet el seu cos i el seurostre, la qual cosa és una manera d'anul·lar laseva personalitat, procuren silenciar que aixòmateix era el que predicava el seu “apòstol delsgentils”, Pablo de Tars, dient que la dona havia deportar sobre el seu cap un vel com un senyal desubjecció a l'home. Les paraules de Pablo de Tarssón part de la Bíblia, i, per això, són tan “paraulade Déu” com les de la resta de la Bíblia. Enconseqüència, els dirigents catòlics tractarand'aplicar aquestes doctrines quan i en la mesuraque ho creen convenient per als seus interessos.

De fet, fins a no fa molts anys, els capellans -elsamos de “les cases de Déu”-, prohibien que dones onenes entressin a l'església sense portar el capcobert amb un vel; la seva grandària era el quepodia variar, segons els temps anessin més omenys propicis per exigir que fossin majors omenors. I, si en aquests moments els dirigentscatòlics callen davant el fet que les dones entrin al'església sense vel, és només pel temor a seguirperdent clientela i poder, i no perquè hanevolucionat des del seu masclisme primitiu fins alreconeixement de la igualtat entre la dona i l'home.

VISIÓ DE LA DONA PER PART DE L’ESGLÉSIA

La visió denigrant de la dona que els dirigentscatòlics accepten -o han d'acceptar- en la mesuraen què jutgen que la Bíblia és la “paraula del seuDéu” tal com es mostra a continuació, té lessegüents característiques:

la dona és l'encarnació de la maldat i és, a més,“més amarga que la mort”;

els homes són “fills de Déu”, mentre que les donesnomés són “filles dels homes”;

la dona és una simple cosa; no existeix un novèmanament relacionat amb la dona de maneraexclusiva, sinó només un novè –i últim- relacionatamb la casa, la dona, els animals i els altresobjectes, és a dir, un novè manament en el qual ladona és col·locada al mateix nivell que a la resta de“propietats codiciables”;

la dona és objecte de compra;

la dona és propietat del marit;

el marit pot tenir diverses dones i concubines, però la donano té amb prou feines drets.

el marit pot repudiar a la dona, però la dona no potrepudiar al marit.

la dona pot ser presa o raptada amb absoluta normalitat;

és preferible la violació de les pròpies filles abans quel'ofensa a un convidat.

la dona amb prou feines té valor; gairebé tot elprotagonisme ho té l'home.

la mateixa figura de María, la mare de Jesús, ésmenyspreada per Jesús, qui, a més, tampoc va nomenar acap dona com a apòstol.

el valor d'unes poques dones que s'enalteixen en la Bíblia,com Judith, Jael o Dalila, es basa en la seva capacitat deseducció o de traïció.

la dona és un cos sense cap, ja que el seu cap és el marit,i, per això, la dona ha de sotmetre's a ell i portar el capcobert en senyal de subjecció.

ASPECTES DEGRADANT PER LA DONA PER PART DE L’ESGLÈSIAa) En primer lloc, en la Bíblia es diu que la donaés l'encarnació de la maldat, i “més amarga quela mort”:

“L'home que parlava amb mi es va avançar i em vadir:

-Aixeca la teva vista i mira el que apareix ara.

Vaig preguntar:

-Què és?

Em va respondre:

-Un tonell , i representa la maldat de tota aquestaterra.

Llavors es va aixecar la tapa rodona de plom i vaigveure una dona asseguda dins del tonell. L'àngel emva dir:

-És la maldat” .

Igualment en L’Eclesiastès, d'acord amb aquestamateixa valoració menyspreadora de la dona, esdiu:

-“He trobat que la dona és més amarga que la mort,perquè ella és com una xarxa, el seu cor com un llaç iels seus braços com a cadenes. El que agrada a Déu eslliure d'ella, mes el pecador cau en el seu parany” ,

- “Per més que vaig buscar no vaig trobar; entre mil espot trobar un home total, però dona total, ni una entretotes” .

I un plantejament similar apareix en Eclesiàstic, unaltre llibre de la Bíblia, en el qual s'equiparen dona ipecador:

-“Tota maldat és poca al costat de la de la dona; caiguisobre ella la sort del pecador!” ,

-“Per la dona va començar el pecat, per culpa d'ellamorim tots”

-“Val més maldat d'home que bondat de dona”

Resulta sorprenent que uns llibres que es considereninspirats per Déu arribin a dir barbaritats taninqualificables i que el grau d'adoctrinament rebutper molts dels anomenats cristians –i especialmentcristianes- sigui tan intens i alienants que prefereixinignorar textos com aquests abans que acceptar queels seus dirigents religiosos simplement són unsengalipadors sense escrúpol.

b) L'actitud degradant cap a la dona es mostraigualment d'una manera alhora ingènua i ridículaquan en el Gènesi es parla dels homes com a “fills deDéu” i de les dones com a “filles dels homes”, alhoraque es deixa clar que la dona té el valor d'una simplecosa, quan es pren o es compra per part de l'home,de manera que ella no té per què gaudir de llibertatper decidir sobre la seva pròpia vida:

“Quan els homes van començar a multiplicar-se a laterra i els van néixer filles, els fills de Déu van veure queles filles dels homes eren belles i van prendre per a sicom a dones les que més els van agradar” .

c) D'acord amb aquesta forma de reificació de ladona, Jacob va comprar a Raquel al seu oncleLaban a canvi de treballar set anys per a ell , peròaquest li va enganyar i

“a la nit […] va prendre a la seva filla Lia i la hi va portara Jacob, i Jacob es va unir a ella” .

Però, com a Jacob li agradava Raquel, la hi va tornar ademanar al seu oncle i aquest li va dir:

“-…Acaba la setmana de noces amb aquesta, i et donarétambé a l'altra a canvi d'altres set anys de servei.

Així ho va fer Jacob; va acabar la setmana amb laprimera, i després Laban li va donar per dona també a laseva filla Raquel […] Jacob es va unir també a Raquel ila va estimar més que a Lia; i va estar al servei del seuoncle altres set anys” .

Té interès observar com en aquest passatge esmostra:

1) la reificació de la dona, la voluntat de la qual noexplica en absolut a l'hora de prendre la decisiósobre a qui es ven;

2) l'absència de contracte matrimonial, doncs, com ladona és una simple possessió del seu pare, elcontracte no es fa amb ella sinó amb el seu futurpropietari que és qui la compra a canvi de diners od'una altra cosa, com, en aquest cas, el temps detreball que Jacob acorda amb el seu oncle; i

3) la poligàmia com a costum absolutament normal,d'acord amb la qual, Jacob pot sol·licitar una novadona com qui compra una altra vaca, doncs el fet deposseir una no és cap inconvenient perquè puguicomprar més, si té alguna cosa que pugui interessaral venedor.

Aquest costum de la poligàmia entre els jueusarriba a extrems realment notoris en Salomó, qui,quan la Bíblia sigui “paraula de Déu” i no enganyi,com a conseqüència de la seva riquesa va poderpermetre's el capritx de comprar set-centesesposes i tres-centes concubines , al marge que perla influència negativa (?) que aquestes donesestrangeres van exercir sobre ell, en induir-li aadorar a altres déus, diu la Bíblia que Salomó

“no va ser tan fidel [a Déu] com el seu pare David” ,

però no perquè s'hagués casat amb totes aquestesdones sinó perquè

“quan es va fer vell [aquestes esposes i concubines] vandesviar cap a altres déus el seu cor, que ja no vapertànyer al Senyor” .

Igualment, Abies

“va tenir catorze dones, vint-i-dos fills i setze filles”.

I va anar el mateix sacerdot Joiadà qui vaproporcionar dues esposes a Joàs:

“Joàs va agradar amb la seva conducta al Senyor mentreva viure el sacerdot Joiadà, qui li va proporcionar duesesposes de les quals Joàs va tenir fills i filles” .

Aquesta última referència té l'interès de posar demanifest novament que la poligàmia no és vista demanera negativa per si mateixa, ja que és unsacerdot qui li proporciona dues esposes a Joàs,sinó només quan es realitzi amb dones estrangeresque poden introduir els seus déus i pervertir al jueuallunyant-ho del seu Déu, la qual cosa equival a dirque als sacerdots el que els molesta no és lapoligàmia sinó la competència que les altresreligions poden suposar per al seu propi negoci.

En definitiva, al llarg dels seus diversos llibres elque predomina en la Bíblia de forma constant ésaquesta valoració negativa de la dona, consideradacom un simple objecte de comprar, vendre, usar itirar.

d) De fet i en aquest sentit té especial interès elque, a pesar que el clergat catòlic segueixi parlantde el “decàleg” o dels deu manaments de Moisés,qualsevol que sàpiga llegir pot comprovar que en laBíblia només apareixen nou manaments! sent elnovè i últim:

“No desitjaràs la casa d’un altre, ni la seva dona, ni elseu serf, ni el seu bou, ni el seu ase, ni gens del que lipertanyi” ,

de manera que el manamentque actualment s'enumeracom el novè i penúltim, “nodesitjaràs la dona d’un altre”,en la Bíblia apareix noméscom una part del novè i últim,que els dirigents cristians vandividir en dos a fid'emmascarar el fet evidentque a la dona se la tracta a laBíblia i en aquest mateixpassatge relacionat amb lestaules de Moisés, com unapertinença o cosa o a unanimal –un bou, un ase-.

e) Com ja s'ha dit, hi ha ocasions en què ni tan sols hiha contracte matrimonial entre home i dona, sinónomés un contracte de compra, o un simple rapte,com succeeix quan els ancians de la comunitatproposen que els benjaminites raptin dones, doncs notenien i la tribu era a punt de desaparèixer:

“Llavors l'assemblea [d'Israel] va enviar dotze mil homesdels més valents, amb aquesta ordre: -Aneu i passeu adegolla a tots els habitants de Jabesh Galaad, inclosesdones i nens. Consagrareu a l'extermini a tots els homes i atotes les dones casades, però deixareu amb vida a lesverges.

Així ho van fer. Entre els habitants de Galaad van trobarquatre-centes verges que no havien tingut relacions ambcap home i les van portar al campament de Siló, a la terrade Canaán. Després, l'assemblea va enviar missatgers alsbenjaminites […] per oferir-los la pau. Els benjaminites vantornar, i ells els van donar les dones supervivents deJabesh Galaad, però no hi havia bastants per a tots.

[…] Els ancians de la comunitat es preguntaven:

-Les dones de la tribu de Benjamí han estatexterminades. Què farem per procurar dones als qualsencara no les tenen? […]

Llavors van decidir això:

-Està a prop la festa del Senyor que se celebra tots elsanys en Siló […].

I van donar aquest encàrrec als de Benjamí:

-Aneu i amagueu-vos entre les vinyes. Us quedeuobservant, i quan vegeu que les joves de Siló surten aballar, sortiu de les vinyes, us porteu cadascun una noiade Siló i us torneu a la vostra terra […].

Els de Benjamí ho van fer així i van prendre d'entre lesquals ballaven aquelles que necessitaven; després vantornar cadascun al seu hereteu, van reconstruir lesciutats i es van establir en elles”.

f) Un altre exemple més d'aquest menyspreu tanabsolut a la dona és el fet que, davant l'opció deconsentir o no l'ofensa a un convidat, s'opti peroferir a les pròpies filles per ser violades Aixísucceeix en Gènesis, 19: 6-8, on Lot, per protegir auns estrangers que tenia allotjats a la seva casa,diu a els qui volien violar-los:

– “-Germans meus, us suplico que no cometeu tal maldat.Tinc dues filles que no s'han ficat al llit amb cap home;us les vaig a treure fora i feu amb elles el que vulgueu,però no feu gens a aquests homes que s'han acollit sotael meu sostre” .

Alguna cosa molt similar es narra en Jutges, on,com en el cas anterior, la violació de dones no témajor importància en relació amb l'ofensa a unconvidat. En aquest sentit es diu en defensa d'unconvidat:

– “-No, germans meus, no feu, semblant crim, per favor.És el meu hoste i us demano que no feu tal infàmia.Aquí està la meva filla, que és verge; us la trauré perquèabuseu d'ella i feu amb ella el que us plagui; però nocometeu amb aquest home semblant infàmia”

g) Igualment en les referències genealògiques dequalsevol personatge només explica la línia paternai per res la materna, fins al punt que per demostrarla filiació divina de Jesús l'evangeli atribuït a Lucases remunta per la línia genealògica de José! fins aAdán, incorrent en la contradicció d'afirmar lapaternitat de José respecte a Jesús perquè enaquest moment interessa demostrar que Jesús eraFill de Déu, però negant tal paternitat quan liinteressa afirmar que María era “verge” i que vaconcebre per obra de l'Esperit Sant i no per lesseves relacions sexuals amb José.

h) Una altra expressió del menyspreu més absolutcap a la dona queda de manifest en comparar elseu paper social amb el de l'home, a qui se li dónaun protagonisme gairebé absolut que es mostra,per exemple, quan en parlar de Déu es diu que és“Pare” i no “Mare”, “Fill” i no “Filla”, i “Esperit Sant”,teòric pare de Jesús; Déu va crear a Adán com a reide la creació, i, a Eva perquè Adán tingués unacompanya; la dona -Eva- va ser qui va introduir elpecat al món i, per això, entre altres càstigs, Déuva condemnar a la humanitat a haver de morir, i ala dona a ser dominada per l'home , la qual cosa ésuna forma de justificar “religiosament” les diversesformes de masclisme.

Els fills d'Adam i Eva els noms dels qualss'esmenten en la Bíblia només són els de Caïm,Abel i Set, de manera que no s'esmenta per res elsde les filles a les quals van deure unir-se Caïm i Setper tenir descendència; els personatges femeninsde la Bíblia gairebé sempre tenen un papersecundari.

D'altra banda, tots els noms dels àngels són nomsd'home: Miquel, Rafael, Gabriel. El propi “Príncepde les Tenebres” es mostra com a home: Satan,Lucífer o Luzbel. I gairebé tots els noms rellevantsde la Bíblia són d'home i amb prou feines algun dedona, que gairebé sempre juga un paper secundario anecdòtic.

En ocasió del famós “diluvi universal”, ni tan solss'esmenta el nom de la dona ni de les filles de Noé,que van ser les que s’havien de salvar, juntamentamb el propi Noé i els seus fills perquè la humanitattornés a multiplicar-se, la qual cosa demostraevidentment la escassa importància que esconcedeix a la dona, a pesar que sense ella lacontinuïtat de l'espècie hauria estat un miracleespecialment digne de ressenyar.

Resulta igualment curiós i significatiu que en l'AnticTestament la dona quedi menystinguda fins al puntque, quan s'enumera la llista dels fills de qualsevolpersonatge, gairebé tots els noms siguin d'home iamb prou feines algun de dona, com si nohaguessin nascut o com una mostra de laconsideració tan anecdòtica de la seva existènciaque fos irrellevant fins i tot esmentar-la.

i) La mateixa figura de María té un paperinsignificant en la Bíblia, com pot constatar-se enl'evangeli de Marc, on el propi Jesús arriba atractar-la de manera despectiva quan, al momenten què aquesta i els seus altres fills van ser abuscar-ho, els seus deixebles li van avisar dient-li:

– “Sent! La teva mare i els teus germans i germanes estanfora i et busquen”,

i Jesús els va respondre:

– “Qui són la meva mare i els meus germans?”. I mirantdesprés als quals estaven asseguts al voltant, va afegir:“Aquests són la meva mare i els meus germans. El quecompleix la voluntat de Déu, aquest és el meu germà, lameva germana i la meva mare” .

Aquesta baixa consideració de la dona, referida aMaría en aquest cas, es mostra igualment quan esqualifica a Jesús com a “home” per ser fill de María inomés com a “Fill de Déu” -segons l'evangeli deLucas- a partir de l'enumeració de la genealogiapaterna de Jesús per ser fill de José, el llinatge delqual es remuntaria fins a Adán, el qual ésconsiderat “fill de Déu” per haver estat creat per ell,i, a pesar que l'escriptor d'aquest evangeli haguésescrit abans que l'autèntic pare de Jesús no va serJosé sinó el “Esperit Sant”, sembla que a l'escriptord'aquest evangeli no se li va ocórrer la idea queaquest “Esperit Sant” fos també Déu i, per això, nova poder argumentar que Jesús era fill de Déuperquè el “Esperit Sant” també era Déu, tal comvan proclamar posteriorment els dirigents cristiansen el concili de Constantinoble, l'any 381.

j) Igualment, una altra forma d'ignorar a la donapot veure's en certa manera en l'actitud de Jesús,segons els evangelis, en haver triat a dotzeapòstols, sense que cap d'ells fos dona. A la críticaque aquells temps no eren els més adequats per al'elecció d'una dona com a apòstol, es podriareplicar que si Jesús era “Fill de Déu”, pel mateixque va defensar una nova forma de moraligualment hagués pogut predicar la igualtat entreels éssers humans, doncs precisament el fet que nonomenés com a apòstol a una dona ha estatutilitzat per alguns bisbes com a argumentespecialment agut i profund (?) per rebutjar que ladona pogués accedir al sacerdoci, dient que, siJesús hagués volgut que les dones accedissin a talscàrrecs, hauria triat a alguna d'elles com a apòstol.

Es tracta d'un argument absurd, però és el que vautilitzar l'arquebisbe de Màlaga en una entrevistaen la CNN+ (27/03/02) per negar a la dona l'accésal sacerdoci. Sent coherents amb un argument tancontundent (?) resulta estrany que la JerarquiaCatòlica hagi consentit que al llarg dels temps elsqui no eren jueus ni de raça blanca hagin pogut serordenats sacerdots, doncs tots els apòstols erenjueus i de raça blanca.

La pobresa de tal argument resulta tan evident queni tan sols mereix una crítica. És cert que la societatdel poble jueu era fortament masclista i és moltpossible que Jesús no triés a cap dona entre elsseus apòstols per influx d'aquell llast i d'aquellambient masclista de la societat jueva.

Però, per això mateix, l'actitud de Jesús només hauriademostrat que ell mateix no estava preparat per assumirque la dona tenia en essència les mateixes capacitatsque l'home per exercir les mateixes tasques que aquest.Però, en qualsevol cas, el fet que en la pràctica fos unseguidor del masclisme jueu tradicional mostrasimplement que Jesús hauria estat una persona comqualsevol altra, amb els mateixos prejudicis, i no un Déucom el que presenta el cristianisme més avançat.

D'altra banda, quan tal argumentació relacionada amb elnomenament d'apòstols homes hauria estat absurda, caltornar a Pablo de Tars para comprendre que van anarespecialment els seus prejudicis sobre la dona,expressats en diverses epístoles, la qual cosa vacontribuir de manera especial a donar a la dona unpaper totalment secundari en l'estructura organitzativadels dirigents catòlics, que van estar inicialment moltcondicionats per les idees de l'anomenat “apòstol delsgentils”.

k) Hi ha alguna ocasió en què apareixen en la Bíbliapersonatges femenins de certa rellevància, comJudith, (Ruth) Jael o Dalila, però les gestesd'aquestes heroïnes es van basar en la seducció oen la traïció, o en ambdues formes d'actuació.

Així Judith es va basar en la seva capacitatseductora, és a dir, d'engany -capacitat que no esconsidera precisament una virtut- per tallar-li el capa Holofernes:

“[Judit] es va calçar les sandàlies, es va posar collarets,polseres, anells, pendents i totes les seves joies; i es vaempolainar amb cura per ser capaç de seduir als homesque la veiessin” .

I, així, una vegada que va seduir a Holofernes, Judit esva ficar al llit amb ell, i després, aprofitant que aquestjeia dormit a causa del vi,

“va avançar cap al pal que estava a la capçalera deHolofernes, va prendre el alfange, es va apropar al llit,ho va agarrar per la cabellera i va dir:

-Enforteix-me en aquest moment, Senyor, Déu d'Israel.

Li va donar dos cops en el coll amb tota la seva força i liva tallar el cap”.

Una altra dona, Jael, mata a Sisserà a traïció:

“Beneïda entre les dones sigui Jael […] Aigua li vademanar, i li va donar llet; en copa preciosa li va oferirnata. Amb la seva esquerra va agarrar un clau, amb laseva dreta un martell d'obrer i va copejar a Sisserà, li vapartir el cap, ho va picar, li va travessar la templa” .

I la seducció i la traïció són les armes utilitzades perDalila, a qui els filisteus havien ofert unaconsiderable quantitat de diners perquè els lliurés aSamsó, aconseguint que aquest li rebel·lés el secreton radicava la seva força. D'acord amb aquestatraïció,

“ella va dormir a Samsó sobre els seus genolls i vacridar a un home, que li va tallar les set trenes del seucap”

i va manar que avisessin als filisteus perquèvinguessin a detenir-li. A continuació, perduda laseva força, els filisteus li van detenir, ho van deixarcec i ho van empresonar.

l) La continuació d'aquest punt de vista degradantrespecte a la dona apareix, com ja s'ha dit, enPablo de Tars, qui considera que “el cap de la donaés l'home”, la qual cosa implica evidentment ladoctrina que la dona és un cos sense cap propi.Igualment, justificant l'ús del vel que oculta el capde la dona, afirma que

“tota dona que ora o parla en nom de Déu amb el capdescobert, deshonra al marit, que és el seu cap”.

Defensa a continuació la idea de la subordinació isubjecció de la dona respecte a l'home i l'ús del velcom a símbol de tal subjecció insistint en la ideaque l'home “és imatge i reflex de la glòria de Déu”,mentre que la dona només és “glòria de l'home”:

“l'home no ha de cobrir-se el cap, perquè és imatge i reflexde la glòria de Déu. Però la dona és glòria de l'home,doncs no procedeix l'home de la dona, sinó la dona del'home, ni va ser creat l'home per causa de la dona, sinóla dona per causa de l'home. Per això […] ha de portar ladona sobre el seu cap un senyal de subjecció”.

Aquesta doctrina del vel ha arribat fins al'actualitat, a pesar que no ho hagi fet fins al'extrem al que ha arribat al món musulmà amb l'úsdel “burka” –amb pocs mil·límetres de diferènciarespecte als uniformes de diverses comunitats demonges catòliques- que cobreix la pràctica totalitatdel cos i del rostre femení. Però l'essencial d'aquestassumpte és que el seu fonament últim és elmateix: la consideració de la dona com a propietatdel marit.

Aquesta mateixa idea torna a aparèixer no nomésen relació amb l'ús del vel sinó també en relacióamb la norma per la qual l'apòstol Pablo proclamaque la dona ha de sotmetre's al marit, fins al puntque se li prohibeix fins i tot que parli en públic ique, si desitja saber alguna cosa, no ha depreguntar-ho durant l'assemblea, sinó després almarit i de forma privada:

“que la dona aprengui en silenci amb plena submissió. Noconsento que la dona ensenyi ni domini al marit, sinó queha d'estar en silenci. Doncs primer va ser format Adán, idesprés Eva. I no va ser Adán el que es va deixarenganyar, sinó la dona que, seduïda, va incórrer en latransgressió” .

“que les dones guardin silenci en les reunions; no els està,doncs, permès parlar, sinó que han de mostrar-serecatades, com mana la llei. I si volen aprendre algunacosa, que preguntin a casa als seus marits, doncs no ésdecorós que la dona parli en l'assemblea” .

Els dirigents catòlics van intentar posteriormentdissimular aquesta doctrina bíblica sobre quin haviade ser el paper de la dona enaltint la figura deMaría, encara que la seva opinió sobre la dona vaser sempre, de manera més o menys explícita,denigrant fins a arribar a considerar-la com unsimple objecte de compravenda, creat per viuresotmesa a l'home.

La valoració tan degradant de la dona no noméss'ha donat en una gran part de les religions delpassat sinó que segueix donant-se en l'actualitat, ino només en qüestions religioses sinó també enqüestions polítiques i socials, encara que en elsúltims anys s'han produït avanços importants.

No obstant això, els dirigents catòlics, com tambésucceeix en el terreny científic, encara no han estatcapaços d'assumir aquests avanços a l'interior de laseva organització. No obstant això, quan l'absènciade la dona en càrrecs més importants, accedint alsacerdoci, a l'episcopat i al papat, puguin tenirefectes negatius en els interessos econòmics ipolítics de l'organització catòlica, és probable queen un curt termini de temps, quan comprenguinaquesta situació i quan les pròpies donespertanyents a aquesta organització religiosapressionin adequadament, es produeixi el canviconsegüent en l'estratègia dels dirigents catòlics, talcom en aquests moments s'està produint al'Església Anglicana, sobretot a partir del momenten què les “vocacions” sacerdotals fluixegin fins alpunt que la situació repercuteixi negativament en labona marxa del negoci religiós.

Convé tenir en compte en aquest sentit que larevolució política i social pel que es refereix alsdrets de la dona a Occident va començar arealitzar-se fa poc més de cent anys, així que,tenint en compte que els dirigents catòlics portenen gairebé tots els terrenys un desfasament demolts segles i que no poden desviar-se alegrementde les “sagrades” doctrines de la Bíblia, és “lògic”(?) que tinguin les seves prevencions a l'horad'acceptar la igualtat entre la dona i l'home, doncs,com per als dirigents catòlics la Bíblia és la “paraulade Déu”, teòricament infalible, renunciar a ellaequivaldria a tractar al seu Déu com a un mentidero a acceptar que els escrits bíblics només tenencaràcter humà i no diví, i tal canvi no seriaespecialment favorable per al seu negoci.