vint anys frenÈtics - historiata.files.wordpress.com · historiata - 1 - 1r de batxillerat –...

historiata

- 1 -

1r de BATXILLERAT – HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

UNITAT DIDÀCTICA

VINT ANYS FRENÈTICS

L’ÈPOCA D’ENTREGUERRES (1919-1939)

índex

1. Objectius 2. Competències clau i indicadors d’èxit 3. Continguts 4. Avaluació 5. Recursos, exercicis, activitats, tasques

1. Fris cronològic 4. Conceptes 7. Pel�lícules, vídeos

2. Textos històrics 5. Protagonistes 8. Lectures

3. Mapa 6. Imatges, gràfiques 9. Webgrafia

6. Rúbrica

Nom de l’alumne/a:

9

historiata

- 2 -

1. OBJECTIUS

1. Comprendre l’evolució històrica durant l’època d’entreguerres.

2. Identificar les principals etapes i conèixer els principals fets.

3. Conèixer i valorar l'impacte polític, econòmic, social i humà de la postguerra, de la crisi de 1929 i de l’augment dels extremismes.

4. Utilitzar amb propietat vocabulari i interpretar diferents fonts d’informació.

5. Valorar negativament la guerra i tota solució violenta d'un conflicte.

2. COMPETÈNCIES CLAU I INDICADORS D’ÈXIT

COMPETÈNCIES CLAU INDICADORS D’ÈXIT

1. Competència en comunicació lingüística CCLI

1. Expressió correcta, oral i escrita. 2. Utilització de terminologia pròpia del tema. 3. Domini de recursos expressius. 4. Capacitat d’elaborar un discurs coherent.

2. Competència matemàtica i competència bàsica en ciència i tecnologia CMCT

1. Desenvolupament de càlculs. 2. Relació entre diverses dades numèriques. 3. Coneixement i aplicació de dades científiques. 4. Reconeixement dels avanços de la tecnologia.

3. Competència digital CD

1. Cerca d’informació amb les TIC. 2. Presentació de tasques amb les noves tecnologies. 3. Comunicació fluïda amb les TIC. 4. Ús rigorós de les xarxes socials.

4. Competència per aprendre a aprendre CAA

1. Cerca d’informació. 2. Treball ordenat. 3. Col�laboració amb altres companys/es. 4. Resolució de problemes.

5. Competències socials i cíviques CSC

1. Valoració de la convivència no-violenta. 2. Comprensió de l’evolució històrica de les societats. 3. Reconeixement dels diversos factors als processos històrics. 4. Coneixement dels/de les protagonistes dels fets històrics.

6. Sentit d'iniciativa i esperit emprenedor SIEE

1. Valoració del treball ben fet. 2. Fer les coses d’una altra manera. 3. Proposar canvis. 4. Crítica constructiva.

7. Consciència i expressions culturals CEC

1. Coneixement de les diverses manifestacions artístiques. 2. Valoració estètica. 3. Plasmació dels interessos humans en l’art. 4. Pulcritud en la presentació de treballs i activitats.

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC

1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4

historiata

- 3 -

3. CONTINGUTS

a) Conceptuals • La Societat de Nacions i les relacions internacionals durant l’època d’entre-

guerres. • Els anys vint: canvis econòmics, socials i culturals. La societat de masses. El

sufragisme i l’extensió del sufragi universal. • Les causes de la crisi de 1929 i la Gran Depressió. El cas dels Estats Units i el

New Deal. • Europa Occidental: entre la reconstrucció i la crisi de l’estat liberal: els

feixismes europeus i el nazisme alemany. • Les relacions internacionals del període d’Entreguerres: l’escalada de conflictes

cap a la guerra. La Guerra Civil espanyola.

b) Procedimentals • Interpretació dels processos històrics mitjançant frisos cronològics, textos,

imatges, mapes, lectures, pel�lícules, etc.

c) Actitudinals • Rebuig a la violència com a instrument per a solucionar conflictes. • Respecte als pobles i cultures diferents a la pròpia. • Condemna als abusos de poder i defensa de la dignitat humana.

4. AVALUACIÓ

4.1. Criteris d’avaluació

1. Conéixer els principals processos socials, polítics, culturals i econòmics de la UD.

2. Identificar els protagonistes i els fets més importants de la UD.

3. Comprendre l’evolució i les causes i conseqüències dels processos històrics de la UD.

4. Saber interpretar les dades, evidències i informació històrica, tant escrita com gràfica (imatges, mapes, estadístiques, audiovisual, informàtica, etc.)

5. Tractar la informació d’una manera rigorosa, i utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació de manera eficaç.

6. Comunicar de forma oral i escrita el procés d’aprenentatge i els seus resultats.

7. Valorar la convivència pacífica i la resolució no violenta dels conflictes.

8. Criticar la falta de rigorositat, la manipulació, les desigualtats socials, les injustícies i la simplificació barroera dels problemes.

9. Assumir actituds de respecte i d’assertivitat davant de persones o testimonis que tenen opinions diferents a les nostres sobre qüestions socials, polítiques, culturals i econòmiques.

Criteris d’avaluació 1 2 3 4 5 6 7 8 9

4.2. Criteris de qualificació

- 70 % - Conceptes: examen, prova escrita, claredat expositiva, domini dels conceptes, correcció.

- 20 % - Procediments i actituds: exercicis, activitats, tasques, participació, convivència, crítica.

- 10 % - Autoavaluació: rúbrica.

historiata

- 4 -

5.1. FRIS CRONOLÒGIC

Ompli aquest fris cronològic de la UD conforme anem trobant-nos dates:

1918

1919

1920

1921

1922

1923

1924

1925

1926

1927

1928

1929

1930

1931

1932

1933

1934

1935

1936

1937

1938

1939

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC

1 2 2 1 2 1 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4


historiata

- 5 -

5.2. TEXTOS HISTÒRICS

Llegeix atentament els textos i realitza un comentari del text que t’haja tocat.

a) Matteotti. Discurs de març de 1921.

"En plena nit, quan la gent honrada està a casa, dormint, els camions dels feixistes arriben a les petites aldees situades enmig del camp, o als masos d'alguns centenars d'habitants. Arriben en companyia dels dirigents de la Agrària local (organització patronal), naturalment, sempre conduïts per ells, ja que altrament seria impossible, en plena foscor. reconèixer la casa del cap de la Lliga (el sindicat agrari local) o la petita oficina de col�locació. Arriben fins a una de les cases i se sent l'ordre: «Envolteu la casa». Són de vint a cent homes armats amb fusells i revòlvers. Criden al cap de la Lliga i li ordenen que baixe. Si aquest no obeeix se li diu: «Si no baixes, cremarem la casa, amb la teva dona i els teus fills». Llavors el cap de la Lliga baixa. S'obri la porta, l'agafen, el lliguen, el pugen al camió, on li sotmeten a les tortures més inversemblants, simulant que ho van a ofegar o a matar, i després l'abandonen al mig del camp lligat a un arbre, nu. Si, per contra, aquest és un home amb coratge, que no obre la porta i utilitza algun arma per defensar-se, llavors el resultat és l'assassinat immediat."

b) A. Briand. Declaracions sobre el Tractat de Locarno.

"L'acord de Locarno presenta la novetat de substituir l'esperit de desconfiança per un esperit de solidaritat. I és per la solidaritat humana que cal fer que la guerra siga impossible. Ací tinc, davant meu, als delegats d'Alemanya ... i això no vol dir que jo no seguisca sent un bon francès, com ells són, de ben segur, uns bons alemanys. Però és que aquí tots nosaltres no som més que uns bons europeus.

Prou de guerres, prou de solucions sagnants per a les nostres diferències. Per descomptat que no han desaparegut, però a partir d'ara serà el jutge qui fixe el dret. De la mateixa manera que els ciutadans individuals solucionaran les seves dificultats davant els magistrats, també nosaltres solucionarem les nostres per procediments pacífics. Enrere els fusells, les metralladores, els canons! Que deixen lloc a la conciliació, l'arbitratge, a la pau! "

d) Gordon Thomas. “El dia en què es va enfonsar la borsa”, 1984.

"Edward Stone, important especulador borsari, va arribar a casa a les sis de la tarda del Dijous Negre. Amb els ulls embogits va cridar a la seva filla Edith:

- No podem conservar res. No tinc ni un cèntim. La Borsa s'ha enfonsat. Ens hem quedat sense res. Res, vaig a matarme! És l’única solució. Tindreu l’assegurança...

I es va posar a córrer en direcció a la terrassa (...). Un pas el separava de la barana quan Edith va aconseguir agafar-un peu i doblegar-li’l fins enderrocar-lo (...). Llavors va intervenir l'esposa, que el va bufetejar repetides vegades i, a la fi, Edward Stone va començar a reaccionar (...). Tot havia passat en menys de cinc minuts. Van començar a arribar els criats, als que van haver de dir que havia caigut.

Al final, ja més calmat i a la seva habitació amb la seva dona i filla, va aconseguir explicar el que havia passat. Estaven en la més completa misèria. Aquell dia havia perdut més de cinc milions de dòlars.

historiata

- 6 -

e) Arthur Miller. “Voltes al temps”

"L'estiu de 1932 va ser probablement el punt més baix de la depressió. Tot era molt senzill: ningú tenia diners. El que seria l'últim govern republicà en el curs de dues dècades estava a punt de rebre la liquidació, sense idees, i per a nosaltres com si diguérem al cubell de les escombraries, mancat fins i tot de la retòrica de l'esperança. Els records que tinc d'aquell any (...) em configuraven una ciutat fantasma que a poc a poc s'anava cobrint de pols, carrer i més carrers, cada vegada amb més rètols de ES TRASPASSA en bruts aparadors de botigues i tallers oberts molts anys abans i en l'actualitat tancats. Va ser també l'any de les files a les panaderies, d'homes sans i robustos que formaven en batallons de sis i vuit en fons al llarg del mur d'algun magatzem, tot esperant que aquest o aquell organisme municipal improvisat, o l'Exèrcit de salvació o qualsevol església, els donés un bol de caldo o un panet. "

f) Discurs de presa de possessió de F. D. Roosevelt. Març de 1933.

"Aquest és inexorablement el moment de dir la veritat, tota la veritat, amb franquesa i atreviment. Hem d'actuar ràpidament; utilitzaré el Congrés com l’últim recurs per combatre la crisi, amb un poder executiu ampli per lliurar una batalla contra l'estat d'emergència, amb un poder tan gran com el que em seria conferit si de fet fórem envaïts per un país estranger. (...)

La nostra més àrdua tasca, la primera, és fer que el poble torne a la faena. No és un problema insoluble si ens enfrontem a ell amb prudència i valentia. Pot realitzar-se, en part, mitjançant la contractació directa per part del govern, actuant com en un cas de guerra però, al mateix temps duent a terme els treballs més necessaris, a partir d'aquestes persones contractades, per estimular i reorganitzar la utilització dels nostres recursos naturals."

g) W. Eggert, sindicalista alemany en un discurs. Abril de 1932.

"Es diu sovint que els joves pateixen menys que les persones grans aquesta situació d'atur. La nostra experiència no demostra el contrari. La nostra desorganitzada economia ja no és capaç, avui dia, de preparar de manera ordenada a la nova generació per al treball. Centenars de milers de joves queden sense treball així que acaben el seu aprenentatge; romanen en aquesta situació llargs períodes de temps, i perden així la perícia que van adquirir en la seva preparació i que mai van portar a la pràctica. En què es convertirà l'economia alemanya, pregunto jo, si no hi ha una nova generació que conserve la famosa qualitats del poble alemany?"

h) Benito Mussolini. La doctrina del feixisme, 1932.

"Sent antiindividualista, el sistema de vida feixista posa en relleu la importància de l’Estat i reconeix l’individu només en la mesura que els seus interessos coincideixen amb els de l'Estat. S'oposa al liberalisme clàssic que va sorgir com a reacció a l'absolutisme i va esgotar la seva funció històrica quan l’Estat es va convertir en l'expressió de la consciència i la voluntat del poble. El liberalisme va negar a l’Estat en nom de l'individu; el feixisme reafirma els drets de l’Estat com l'expressió de la veritable essència del que és individual. La concepció feixista de l’Estat ho abasta tot; fora d'ell no poden existir, i menys encara valdre, valors humans i espirituals. Entès d’aquesta manera, el feixisme és totalitarisme, i l’Estat feixista, com a síntesi i unitat que inclou tots els valors, interpreta, desenvolupa i atorga poder addicional a la vida sencera d’un poble (...).

historiata

- 7 -

El feixisme, en suma, no és només un legislador i fundador d'institucions, sinó un educador i un promotor de la vida espiritual. No intenta merament remodelar les formes de vida, sinó també el seu contingut, el seu caràcter i la seva fe. Per aconseguir aquest propòsit imposa la disciplina i fa ús de la seva autoritat, impregnant la ment i regint amb imperi indiscutible (...)."

i) Discurs de Mussolini sobre l'Estat corporatiu. 28 octubre 1933.

Avui estem enterrant el liberalisme econòmic. El corporativisme exerceix en el terreny econòmic el mateix paper que el Gran Consell i la Milícia han exercit en el pla polític.

El corporativisme és l'economia disciplinada i per tant, controlada, perquè no és possible una disciplina sense control.

El corporativisme supera al socialisme i al liberalisme, creant una síntesi nova.

Heus aquí un fet simptomàtic, sobre el qual ha reflexionat molt poc: la decadència del capitalisme coincideix amb la decadència del socialisme. Tots els partits socialistes d'Europa estan per terra. I no em refereixo només a Itàlia i Alemanya, sinó també a altres països."

j) Programa del Partit Obrer Alemany. 1920.

* Aquest ideari constituirà el nucli conceptual del Partit Nacional Socialista Alemany (Nazi).

«1. Demanem la unió de tots els alemanys per constituir una Gran Alemanya fundada en el dret de la independència que tenen les nacions.

2. Demanem per al poble alemany la igualtat de drets en els tractats amb les altres nacions i l'abolició dels tractats de Versalles i de Saint-Germain.

3. Demanem espai i territori per a l'alimentació del nostre poble i per establir el nostre excés de població.

4. Ningú, llevat dels membres de la nació, podrà ser ciutadà de l'Estat. Ningú, llevat d'aquells per les venes circula sang alemanya, sigui quin sigui el seu credo religiós, podrà ser membre de la nació. Per tant, cap jueu serà membre de la nació.

8. Cal impedir tota la immigració no alemanya. Demanem que s'obligue a tot no ari arribat a Alemanya a partir del 2 d'agost de 1914 a abandonar immediatament el territori nacional.

11. S’abolirà tot ingrés no aconseguit per mitjà del treball, així com la servitud imposada per l'interès.

13. Demanem la nacionalització de totes les empreses que actualment estan en poder dels trusts.

14. Demanem la participació en els beneficis de les grans empreses.

15. Demanem que es pose en pràctica un pla gradual d'assistència social a la vellesa.

16. Demanem la creació i el manteniment d'una sana classe mitjana [...].

17. Demanem una reforma agrària que servisca als nostres interessos nacionals, la sanció d'una llei que ordene la confiscació sense compensacions de la terra amb propòsits comunals, l’abolició de l'interès en el préstec sobre les terres i la prohibició d'especular.

20. [...] Exigim que l'Estat eduque al seu càrrec als nens dotats de talent superior i els fills de pares pobres, siguen quines siguen la classe i l'ocupació d'aquests.

historiata

- 8 -

21. L'Estat procurarà elevar el nivell de la salut de la nació protegint a les mares i els nens, prohibint el treball infantil, augmentant l'eficàcia corporal mitjançant la gimnàstica obligatòria i els esports [...].

22. Demanem l'abolició de l'exèrcit mercenari i la formació d'un exèrcit nacional.

25. Per dur a terme tot el precedent, demanem la creació d'una poderosa autoritat central de l'Estat: indiscutibles atribucions del parlament políticament centralitzat sobre tota la nació i sobre la seva organització [...]."

k) Adolf Hitler. La meva lluita, 1925.

"La fi suprem de l'Estat racista ha de ser el d'assegurar la conservació dels representants de la raça primitiva, creadora de la civilització que fa la bellesa i el valor d'una humanitat superior.

L'Estat racista haurà complert el seu paper suprem de formador i educador quan haja gravat en el cor del jovent que li ha estat confiada l'esperit i el sentiment de la raça. Cal que ni un sol xic o xica puga deixar l'escola sense estar plenament instruït de la puresa de la sang i de la necessitat absoluta de mantenir-la pura (...)

El Reich alemany, com a Estat, ha d’arribar a tots els alemanys i imposar-se la missió, no només de cohesionar i de conservar les reserves més preuades dels elements racials originaris d'aquest poble, sinó també el de conduir-los, lenta i fermament, a una posició predominant (...)

L'existència de tipus humans inferiors ha estat sempre una condició prèvia essencial per a la formació de civilitzacions superiors (...).

La política exterior de l'Estat racista ha d'assegurar a la raça que forma aquest Estat els mitjans de subsistència, establint una relació natural, vital i sana, entre l'augment de la seva població i l'extensió i la qualitat del sòl que habita (... )

Només un territori suficientment ampli pot garantir a un poble la llibertat de la seva vida (...)."

l) A. Krupp. Declaració en el Procés de Nuremberg. 1948.

"Al principi vam votar pel partit populista (conservador), però els conservadors no podien governar el país: eren massa febles. En aquesta lluita implacable pel pa i el poder, teníem necessitat de ser guiats per una mà vigorosa i ferma. La de Hitler ho era. Després dels anys passats sota el seu comandament, ens sentíem molt més satisfets.

Volíem un sistema que funcionés bé i que ens proporcionés els mitjans per treballar tranquil�lament."

MÉS TEXTOS:

Sobre crisi de democràcies: http://perseo.sabuco.com/historia/Textos%20crisis%20de%20las%20democracias.pdf

Sobre la crisi de 1929: http://perseo.sabuco.com/historia/textos%20crisis%201929.pdf

Sobre el feixisme: http://perseo.sabuco.com/historia/Textos%20fascismos%202013.pdf

Competències clau

CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC



historiata

- 9 -

5.3. MAPES

La crisi del parlamentarisme durant l’època d’entreguerres (1919-1939): copia i pinta.

Font: http://4.bp.blogspot.com/_-TVCxOfx--A/SspuYYhOedI/AAAAAAAAJsQ/Q4Dc5cy2NjQ/s1600-h/1919-39-europa.JPG

Competències clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC



historiata

- 10 -

5.4. CONCEPTES. Cerca informació i apunta una breu explicació:

República de Weimar

Tractat de Locarno

New Deal

Totalitarisme

5.5. PROTAGONISTES. Cerca informació i apunta una breu explicació:

A. Briand

G. Matteoti

Benito Mussolini

Adolf Hitler

F.D. Roosevelt

J.M. Keynes

Competències clau CCLI CMCT CD CAA CSC SIEE CEC



historiata

- 11 -

5.6. IMATGES, GRAFIQUES

Observa les imatges. Comenta-les en grups (què, qui, quan, com, per què):

Revolució espartaquista (1918-1919)

Freikorps

Crisi de 1929

F.D. Roosevelt i el New Deal

Benito Mussolini, Palazzo Venezia (Roma)

Adolf Hitler, Reichstag session, Berlin, 1939

MÉS IMATGES: Fotos en color de l’Alemanya nazi: http://rarehistoricalphotos.com/color-photos-from-nazi-germany/

Competències clau




historiata

- 12 -

5.7. PEL�LÍCULES, DOCUMENTALS

a) Pel�lícules: tria una pel�lícula i cerca informació sobre ella, i mira alguna.

� Hitler, el regnat del mal, director Christian Duguay, 2003

� Michael Collins, director Neil Jordan, 1996

� Rosa Luxemburg, directora Margarethe von Trotta, 1986

� Novecento, director Bernado Bertolucci, 1975

� Matar un ruiseñor, To Kill a Mockingbird, Robert Mulligan, 1962

� Qué bello es vivir, It’s a Wonderful Life, Frank Capra, 1946

� Las uvas de la ira, The Grapes of Wrath, John Ford, 1940

� El gran dictador, The Great Dictator, Charles Chaplin, 1940

� El triunfo de la voluntad, Triumph des Willens, Leni Riefenstahl, 1935

b) Documentals, vídeos:

� “El crac de 1929“, 1990, The American Experience, 50 min, documental, qüestionari i imatges: https://historiata.wordpress.com/2013/06/18/documental-el-crac-de-1929/

� “Roosevelt y el New Deal“, 1986, BBC, 20 minuts.

� “1929 (La gran depresión)”, 2009, Canal +, 100 minuts.

� “Apocalipsis. El ascenso de Hitler. La amenaza“, National Geographic, 45 min.

Competències clau




historiata

- 13 -

5.8. LECTURES

a) Articles:

� “Franquismo o fascismo, característiques d’un règim feixista”, Vicenç Navarro, 09/07/2013

b) Llibres: existeixen?

� Stefan Zweig: “El món d’ahir. Memòries d’un europeu” (1944), l’auge del nazisme.

� Stefan Zweig: “Castellio contra Calvino. Conciencia contra violencia” (1936), brutal!!!

� Groucho Marx: “Groucho y yo” (1972), el crac de 1929.

� Horace Mc Coy: “¿Acaso no matan a los caballos?” (1935), una novel�la sobre les conseqüències socials de la Gran Depressió, portada al cine: “Danzad, danzad, malditos” (1969).

� Fernández, A.; Rodríguez, J.L.: “Fascismo, Neofascismo y Extrema Derecha” (2001).

� Harper Lee: “Matar un ruiseñor” (1960), intolerància i racisme.

� Bertolt Brecht: “Històries del senyor Keuner“, expressionisme literari i compromís polític.

c) Altres recursos

� DOSSIER. “Els feixismes: l’Alemanya nazi“, diversos recursos, blog Pissara Social.

� TEXT i TREBALL. El 25 punts del programa nazi (1920), per a treballar els sentiments i les emocions: https://historiata.wordpress.com/2014/01/31/text-els-25-punts-del-programa-del-partit-nazi-1920/

� DISCURS. Charles Chaplin: “El gran dictador” (1940).

Competències clau




5.9. WEBGRAFIA

Visita alguns blocs i compara’ls. Tu com ho faries? Què posaries? Què llevaries?

- HISTORIATA: https://historiata.wordpress.com/2013/03/05/tema-8-lepoca-dentreguerres-1919-1939/

- BUXAWEB:

- CLASESHISTORIA:

- CLIO:

- HISTORIASIGLO20:

- CCSOCIALS:

- ALTRES? Etc.

Competències clau




historiata

- 14 -

6. RÚBRICA

Coavaluaem la nostra autoavaluació, és a dir omplim els camps entre tots/es i després ens autoavaluem. Açò són coses de fer-nos majors, que hem de ser responsables de nosaltres mateixos i del que fem.

:)

CRITERIS / OBJECTIUS

Serà que no... (0-0,5 punts)

Acceptable (1 punt)

Açò té bona pinta

(1,5 punts)

Magnífic (2 punts)

1. Comprendre l’evolució

històrica durant l’època

d’entreguerres.

2. Identificar les principals etapes i

conèixer els principals fets.

3. Conèixer i valorar

l'impacte polític,

econòmic, social i humà de la postguerra, de la crisi de

1929 i de l’augment dels extremismes.

4. Utilitzar amb propietat

vocabulari i interpretar

diferents fonts d’informació.

5. Valorar negativament la

guerra i tota solució violenta d'un conflicte.

Competències

clau CCLI CMCT CD CAA CEC SIEE CSC

1 1 Indicadors d’èxit 3 4 4


historiata

- 15 -

ANNEX

MODEL D’EXAMEN. L’època d’entreguerres (1919-1939)

Alumne/a:

1. Explica la crisi del sistema parlamentari, l’auge de les solucions totalitàries i la “por a la llibertat” durant l’època d’entreguerres (7,5 punts)

Competències clau CCLI CMCT CD CAA CEC SIEE CSC

1 2 1 2 1 2 2 1 2 1 2 1 2 Indicadors d’èxit 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4 3 4


2. Defineix breument (5 línies) els següents conceptes (2,5 punts):

- Ocupació del Ruhr - Tractat de Locarno

- Keynesianisme - Batalla dels naixements

- Incendi del Reichstag

Competències clau

CCLI CMCT CD CAA CEC SIEE CSC



vint anys frenÈtics - historiata.files.wordpress.com · historiata - 1 - 1r de batxillerat –...

Documents