Flaire de viola Ulls encelats Moviment de daina Regust de vainilla Fragància de llimona Veu d'ocell cantor Ombra de lliri Esclat d’un somriure breu Poncem engelabrit Licoret de marrasquí

TU!Esmorteix ta veu i aferma’m fort la mà Gronxa'm els fervors i tanca't ben closa Crea el precís encís que em duu a l'insomni

Trenquen, brillen, trenquen, el sol i les estrelles Brillen, trenquen, brillen, les estrelles i el solCelistia relliscada damunt el mirall calc dels teus ulls com un orient de perla sobre la nit, la negror, bruna de tants naufragis

Flaire de viola Ulls encelats Moviment de daina Regust de vainilla Fragància de llimona Veu d'ocell cantor Ombra de lliri Esclat d’un somriure breu Poncem engelabrit Licoret de marrasquí

TU!Esmorteix ta veu i aferma’m fort la mà Gronxa'm els fervors i tanca't ben closa Crea el precís encís que em duu a l'insomni

Trenquen, brillen, trenquen, el sol i les estrelles Brillen, trenquen, brillen, les estrelles i el solCelistia relliscada damunt el mirall calc dels teus ulls com un orient de perla sobre la nit, la negror, bruna de tants naufragis

Fas una passa....ben viu ton motiui.....em dónes la mà.Càlida mà que estrenyoi m'acosto d'una revolada cega. Lligo, fugit el neguit, seré,la teva mirada i la meva

Enyor del bressol Batec del cor

No sé que dir

Jo, jo que sóc home fidel,fervent com pocs,

d'arrel nuada,de joventut i cos cafit d'angúnies,

d'ulls blaus,de desitjos meus,

i d'il·lusions ben petites.Aquest, aquest sóc jo

Sol. Perdut. Lluny.Atansa'm la mà.....

caminarem, caminarem junts,cercarem en camins de terra groguenca,buscarem entre núvols i boira,la bandera encesa de la esperança,el foc en la nit tancada,el volar de les orenetes,el refilet del rossinyol.

Vindràs?

Jo, jo que sóc home fidel,fervent com pocs,

d'arrel nuada,de joventut i cos cafit d'angúnies,

d'ulls blaus,de desitjos meus,

i d'il·lusions ben petites.Aquest, aquest sóc jo

Sol. Perdut. Lluny.Atansa'm la mà.....

caminarem, caminarem junts,cercarem en camins de terra groguenca,buscarem entre núvols i boira,la bandera encesa de la esperança,el foc en la nit tancada,el volar de les orenetes,el refilet del rossinyol.

Vindràs?

Caminarem, caminaren juntsi remourem les engrunes del tempsObrírem els ulls Fredor en les ungles

Passejarem com dos dissortats plebeus, pels carrers ideals de la Barcino de l'Almilcar i pels erms estèrils d'una incerta Alfaranja fugirem encalçats pels alarbs de l’Almançor.

Desprès farem història en rutes de llegenda i ferropetjades per aquell rei Jaume el gloriós,dels sarraïns, trossejada mitjallunai ens embarcarem en naus quatribarradesenvers els ducats d'Atenes i Neopàtriaportant la nostra punya,com un homèric retorn de l’Ulises,fins contra el turc, fins contra els maleïts paleólegso raurem a les aspres muntanyes d'Albánia,proscrits de la terra per sempre més.

Vindràs?..

Caminarem, caminaren juntsi remourem les engrunes del tempsObrírem els ulls Fredor en les ungles

Passejarem com dos dissortats plebeus, pels carrers ideals de la Barcino de l'Almilcar i pels erms estèrils d'una incerta Alfaranja fugirem encalçats pels alarbs de l’Almançor.

Desprès farem història en rutes de llegenda i ferropetjades per aquell rei Jaume el gloriós,dels sarraïns, trossejada mitjallunai ens embarcarem en naus quatribarradesenvers els ducats d'Atenes i Neopàtriaportant la nostra punya,com un homèric retorn de l’Ulises,fins contra el turc, fins contra els maleïts paleólegso raurem a les aspres muntanyes d'Albánia,proscrits de la terra per sempre més.

Vindràs?..

Flaire de viola Ulls encelats Moviment de daina Regust de vainilla Fragància de llimona Veu d'ocell cantor Ombra de lliri Esclat d’un somriure breu Poncem engelabrit Licoret de marrasquí

Tu!

Trobarem temps de tardori els blasons dels Felips a les Espanyes

Crit i desvetlla,horitzó i sageta, Renaixença,

en la Jove Catalunya d'en Valentí Almirallcercarem el neguit dels burgesos de la Mancomunitat

i també cremarem convents i esperances.

Flaire de viola Ulls encelats Moviment de daina Regust de vainilla Fragància de llimona Veu d'ocell cantor Ombra de lliri Esclat d’un somriure breu Poncem engelabrit Licoret de marrasquí

Tu!

Trobarem temps de tardori els blasons dels Felips a les Espanyes

Crit i desvetlla,horitzó i sageta, Renaixença,

en la Jove Catalunya d'en Valentí Almirallcercarem el neguit dels burgesos de la Mancomunitat

i també cremarem convents i esperances.

Ebris de cant com una Irlandaperò orfes sense Garibaldi,en les tavernes eixamplarem els corsabraçant l'ideal suprem d'en Clavéo morirem també, tísics i utòpics com en Salvat,guardant fusta als foscos molls del cel.

Amb les dents serradesafrontarem als sicaris de la Canadenca

l'orgull obreri.... sense temps de llevar-nos la granota del taller

a l'Aragó,plantarem cara a la imposició i al feixisme cruel.

Vençuts, no morirem encara,serem maquisards a la França lliure,carn de canóa tots els camps d'Europa.Trobarem temps de presó

i l'espera del nostre temps millor. Vindràs?

Ebris de cant com una Irlandaperò orfes sense Garibaldi,en les tavernes eixamplarem els corsabraçant l'ideal suprem d'en Clavéo morirem també, tísics i utòpics com en Salvat,guardant fusta als foscos molls del cel.

Amb les dents serradesafrontarem als sicaris de la Canadenca

l'orgull obreri.... sense temps de llevar-nos la granota del taller

a l'Aragó,plantarem cara a la imposició i al feixisme cruel.

Vençuts, no morirem encara,serem maquisards a la França lliure,carn de canóa tots els camps d'Europa.Trobarem temps de presó

i l'espera del nostre temps millor. Vindràs?

Emprendrem l'intenta, potser absurda,de saber qui forneix el destí,llumenera sobre l'enigma de l’esfinx,i si és massa severa la veritat,superant qualsevol por,picarem l'ullet al príncep de les mentides.

Llegirem les ratlles de la mài buscarem com astròlegsel llenguatge dels estels del zodíac.Cridarem la veu del mort volgut,picant, picant sobre el mur de les tenebres, cercant amb veu d'infant,creient amb fe segura.

Vindràs?

Emprendrem l'intenta, potser absurda,de saber qui forneix el destí,llumenera sobre l'enigma de l’esfinx,i si és massa severa la veritat,superant qualsevol por,picarem l'ullet al príncep de les mentides.

Llegirem les ratlles de la mài buscarem com astròlegsel llenguatge dels estels del zodíac.Cridarem la veu del mort volgut,picant, picant sobre el mur de les tenebres, cercant amb veu d'infant,creient amb fe segura.

Vindràs?

Flaire de viola Ulls encelats Moviment de daina Fragància de llimona Veu d'ocell cantor Ombra de lliri Esclat d’un somriure breu Poncem engelabrit Licoret de marrasquí

Tu!

Sóc fill de foner celtibèric, a les legions de Roma

servidor de Mart, deu de la guerra, a sou contra càntabres i asturs.

Pastor transhumant després,bosquetà, raier i finalment traginerper raure als peus del Montserrat,

nuvi de la pubilla més formosa del país català.

No vaig ésser Timbaler del Brucperò al pas marxava vers Moscou de voluntari, a l'exercit de les Vint Nacions.

Afrancesat, lliure pensador, maçó,federal i de l'Internacional primera.

pótol, mort de gana, bordegàs,taifa, comuner a Castella,

agermanat a València, cantonalista,llueixo llaç de separatista

en la Nova Icaria d'en Narcís Monturioli tot escoltant una americana

se'm menja la nostàlgiaen la Cuba criolla del dinou.

Vida i història són viaranys de mestissatgei en tal maridatge, unió és noció i és naciói força per prevaldrà i reeixir,ara que som foragitats a la foscor,esperant la propera albada, sempre.

No vaig ésser Timbaler del Brucperò al pas marxava vers Moscou de voluntari, a l'exercit de les Vint Nacions.

Afrancesat, lliure pensador, maçó,federal i de l'Internacional primera.

pótol, mort de gana, bordegàs,taifa, comuner a Castella,

agermanat a València, cantonalista,llueixo llaç de separatista

en la Nova Icaria d'en Narcís Monturioli tot escoltant una americana

se'm menja la nostàlgiaen la Cuba criolla del dinou.

Vida i història són viaranys de mestissatgei en tal maridatge, unió és noció i és naciói força per prevaldrà i reeixir,ara que som foragitats a la foscor,esperant la propera albada, sempre.

Neixo l'any 39, finals de la incivil guerrai em nomeno Ramonsota l'advocació de Sant Cornelia major glòria de Cernunnosi la seva Senyora consort,Dea altíssima de la natura.

Salut als arquetipus i a totes les potestats!

Vindràs?

Flaire de viola Ulls encelats Moviment de daina Regust de vainilla Fragància de llimona

Veu d'ocell cantor Ombra de lliri Esclat d’un somriure breu Poncem engelabrit Licoret de marrasquí

Vindràs?

Vindràs?No em deixis tenyit de soledat faltat d’objecte i objectiu

Vindràs?

Vindràs, Joana?

Vindràs?No em deixis tenyit de soledat faltat d’objecte i objectiu

Vindràs?

Vindràs, Joana?

REFERENCIES

Alfaranja: Zona geogràfica més enllà del riu Ebre, situada al nord- est de l'Andalús, ben a la vora dels contraforts pirinencs, on hom suposa fou el bressol de Catalunya (F. Soldevila)

La Canadenca: Referent al conflicte social esdevingut a la ciutat de Barcelona (1919) que comportà l'establiment de la jornada de vuit hores (Homenatge a S. Seguí, Noi del Sucre)

Martínez: (Ez) Sufix got per a dir (Fill de....)

Martínez: Martín (Apel·latiu llatí que literalment vol dir Servidor de Mart) A les legions romanes, guerrer mercenari al servei del senyor que més paga

Contalles diverses del meu avi Ramon de la nissaga de can Llàtzer d'Esparreguera. Extret del petit l’anècdotari real de la meva família.

Cernunnos: Divinitat silvana d’origen protohistòric, pròpia dels cultes pagans d'Europa (Posteriorment, fou l’infamat Banyut dels cristians)

REFERENCIES

Alfaranja: Zona geogràfica més enllà del riu Ebre, situada al nord- est de l'Andalús, ben a la vora dels contraforts pirinencs, on hom suposa fou el bressol de Catalunya (F. Soldevila)

La Canadenca: Referent al conflicte social esdevingut a la ciutat de Barcelona (1919) que comportà l'establiment de la jornada de vuit hores (Homenatge a S. Seguí, Noi del Sucre)

Martínez: (Ez) Sufix got per a dir (Fill de....)

Martínez: Martín (Apel·latiu llatí que literalment vol dir Servidor de Mart) A les legions romanes, guerrer mercenari al servei del senyor que més paga

Contalles diverses del meu avi Ramon de la nissaga de can Llàtzer d'Esparreguera. Extret del petit l’anècdotari real de la meva família.

Cernunnos: Divinitat silvana d’origen protohistòric, pròpia dels cultes pagans d'Europa (Posteriorment, fou l’infamat Banyut dels cristians)

Ramon Martínez i Travessa (1966)