vilanova i la geltrú carnaval 2016

Download Vilanova i la Geltrú Carnaval 2016

Post on 25-Jul-2016

215 views

Category:

Documents

1 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

  • 1

  • 2

  • 3

  • 4Any rere any!

    Un any ms us presentem el programa del Carnaval de Vilanova i la Geltr. Aquest programa, que un cop ms teniu entre les mans, s una mostra no noms del llegat histric del Carnaval sin, tamb, de la gran vitalitat so-cial que tenim a Vilanova i la Geltr. Aix, doncs, altra vegada oferim aquest testimoni de la feina feta durant aquests mesos per la FAC, collaboradors i entitats.

    Trobar un motiu de celebraci en el Car-naval de Vilanova s un fet que no costa gaire: si no celebrem 25 anys duna recuperaci en celebrem 30 duna altra. Per la denguany s diferent, ja que es celebren 40 anys de la recu-peraci del Serm del Rei Carnestoltes i 80 de lltim discurs pronunciat a la Plaa de la Vila en el perode de la Repblica. No deixa de ser, doncs, un fet ms que destacat i per aquest mo-tiu ha estat escollit com a centre de la temtica del programa denguany.

    Aquest programa ha estat elaborat se-guint els mateixos criteris de lany passat. La intenci, un cop ms, ha estat entrellaar lam-pli programa dactes amb el contingut histric i cultural de la nostra festa. En aquest sentit, tornem a tenir entre nosaltres les aportacions i mirades del Taller Histria a les nostres mans

    Dones amb memria, que ens parlen dels l-tims anys del perode republic i dels anys en qu el Carnaval visqu en la penombra del Franquisme. Per altra banda, a la secci de lentrevista shi troben testimoniatges dels anys 1936, 1976 i el present 2016, que pre-tenen entendre el sentit de la festa i levolu-ci histrica del Carnaval. Aquests testimonis sn els dArtur Galceran, Ramon Nolla i Da-vid Andreu. Per acabar el contingut histric del programa, Albert Tubau ens fa una anlisi daquests dos Carnavals -el del 1936 i el del 1976- de la m dels discursos pronunciats pel Rei del Carnaval en el seu cadafalc, volent reflectir com aquests han retratat la societat vilanovina amb acidesa i humor.

    Com a junta noms ens queda passar el testimoni, tot esperant que els propers que visquin el Carnaval des daquesta perspecti-va endeguin, com nosaltres hem estat fent, un programa que estigui al nivell daquesta fes-tivitat. No podem cloure aquest prleg sense donar explcitament les grcies a la Judith, la Francesca, lAlbert i el Xevi i a totes les en-titats que, un any ms i a contrarellotge, han contribut a construir aquest programa i a la vegada a vetllar pel patrimoni del Carnaval.

    A tots vosaltres, grcies! La Junta de la FAC

    Prtic

  • 5 De manifestacions carnavalesques, sen celebren de molt diverses en molts indrets. Fa just uns mesos, en el marc del primer Sal del Carnaval, nhem pogut conixer algunes dal-tres poblacions, totes elles de gran inters i fins ara fora desconegudes per a molts vilanovins i vilanovines. A banda de ser sempre una ex-perincia enriquidora, conixer altres visions i altres maneres de viure les tradicions, tamb ens referma en el reconeixement de les nostres prpies singularitats, dall que fa que la nostra festa sigui per a nosaltres tan especial.

    Efectivament, per a les vilanovines i els vilanovins el Carnaval s una festa especfi-cament ressaltada en el calendari. I s que des dels primers preparatius comencem a embolca-llar-nos dun ambient i una emoci creixents, que ja no saturen fins que esclaten el Dijous Gras. s tota una etapa de vivncies amb com-panys i amistats, persones amb les quals teixim relacions mentre confeccionem la festa.

    Com un bon xat, el Carnaval de Vilanova i la Geltr s el resultat duna srie dingredients, tots ells imprescindibles, carregats dillusi: la implicaci infinita de les entitats i associacions, que promouen lorganitzaci dels actes i la par-ticipaci de la ciutadania; la divulgaci de les escoles, mitjanant diverses activitats, per

    tamb amb un paper molt actiu en el guarni-ment de carrers; la collaboraci dempreses i comeros, sigui econmica, en espcies o amb una activitat tan participada com la cerca de lanomalia, per exemple... o tamb, s clar, el suport institucional, com no pot ser daltra manera, des de lAjuntament.

    En tots els indrets de la ciutat, el Car-naval hi s present i hi t vida. Aix s el que ens porta a afirmar, des del punt de vista vila-nov, que el Carnaval de Vilanova i la Geltr s el millor del mn, sempre amb la voluntat de contribuir a preservar-lo, per tamb de millorar-lo i de fer-lo encara ms participa-tiu, perqu sigui encara ms estimat i perdu-rable.

    Vull agrair a totes les persones i enti-tats que fan possible el Carnaval, en especial a la FAC, per oferir-nos el programa dac-tes. Us animo a viurel amb alegria, diversi i rauxa, alhora que amb respecte i civisme, perqu en puguem gaudir totes i tots, vilano-vines, vilanovins i convidats.

    Bon Carnaval!Neus Lloveras i MassanaAlcaldessa de Vilanova i la Geltr

    Salutaci de lAlcaldessa

  • 6El Carnaval s Stira!

    La junta de la FAC que us saluda i us dna la benvinguda al Carnaval 2016 tanca les seves funcions amb la festa denguany. Han estat tres carnavals i tres anys mal comptats on ens han passat moltes coses, algunes de bones i unes quantes de dolentes. El ms important de tot, per, s que des del moment en qu ens vam erigir com a candidatura i vam concrrer a les eleccions fins a lactualitat hem intentat ser fidels al nostre argumentari: El Carnaval s Stira!

    La presentaci de la candidatura ja volia deixar clar que el nostre Carnaval s diferent, singular, nic i la stira s la materialitzaci daquest ideari. Lluny que aix sigui vist com un problema, entenem que s precisament all que cal potenciar. Per aix, hem instaurat el premi de la carrossa ms satrica de lArri-vo.

    El cert s, per, que ens trobem en un moment delicat pel que fa a aquest gnere. El ms cmode s amotllar-se als carnavals de disfresses ms estndards, pagar i tenir el teu vestuari per sortir un dia amb la colla. Nosal-tres, per, pensem que no ens pot passar per sobre aquesta onada uniformitzadora i llenar per la borda la nostra tradici ms genuna. Creiem que, entre tots, hem de tenir clares les particularitats del nostre Carnaval, defen-sar-les i promocionar-les. I en aquesta lnia, acabarem el mandat amb ganes de fer millor el nostre Carnaval, amb les singularitats que ens sn prpies.

    El Carnaval s una festa que ens reu-neix amb mesos danterioritat, que ens fa estar junts en moments alegres i que ens deixa dies memorables per al record. Al Carnaval tots ens ho volem passar b, per tamb som conscients que cal endrear coses i en aquest sentit fem autocrtica davant dactes com la cercavila de lArrivo que, majoritriament, s millorable. La grandesa del Carnaval s que ho haurem darreglar entre tots, perqu tan sols amb unes

    indicacions o normatives no ens en sortirem. Des de les entitats, sha de fer entendre qu s i qu no s lArrivo.

    La FAC i lAjuntament poden installar grades a la plaa de la Vila per potenciar les-pectacle escnic, per els comparsers i compar-seres tamb han de ser conscients que s el mo-ment que ens mira el mn i, per tant, haurem de saludar amb barretines i serrells dels mantons a lentrada a la plaa. Al cap duns minuts, quan sortim de plaa, ja podrem encendre la cigarreta o fer un beure amb la resta de la colla. No es tracta de prohibir lalcohol, per s de fer-ne un s responsable i ajustat a cada moment.

    Tots fem el nostre particular Carnaval, per aquesta junta de la FAC intenta vetllar per-qu aquells actes que ens donen nom, els que fem junt amb milers daltres ciutadans, quan ens graven cmeres darreu... brillin al mxim. Amb alguna espineta clavada que ens emportarem, es-tem contents perqu pensem que ens nhem sor-tit en bona part. El Carnaval ms clssic de les bandes musicals tocant a les Competncies hem aconseguit combinar-lo amb un Vidalot que aga-fa una nova dinmica. La joia de les Comparses lhem vestit de graderies i de recomanacions als participants i la transmetem al futur en bon estat. A lArrivo, sha acceptat el canvi de format i per primer cop en la histria de la FAC dues entitats van disputar-se el fer-lo el mateix any. Els Co-ros ens fan xalar cada cop ms i lEnterro torna a tenir una societat animada a fer-lo.

    A ms, hem pogut viure com empreses fornies shan acostat a la FAC per poder venir al nostre Carnaval (cosa que esperem que animi a fer el mateix a moltes de locals) i el mateix Ajuntament ha organitzat un Sal del Carnaval a la Fira de Novembre per singularitzar la ciutat davant de loferta de fires darreu.

    Esperem que aquest matiner Carnaval del 2016 faci un pas ms, amb les modificacions i novetats que anireu visualitzant aquests dies, perqu tots plegats ens estimem una mica ms la festa que ens fa ms vilanovins: el Carnaval!

    Salutaci de la Federaci dAssociacions pel Carnaval

  • 7

  • 8 Aquest any fa quaranta anys de la represa del Carnaval desprs de la dictadura franquista. I ho dic aix, tot i que actes com Les Comparses ja feia temps que es venien celebrant sota el poc convincent ttol de Fiestas de Invierno. El 1976, desprs de la mort del dictador, es va recuperar lArrivo i, amb ell, el serm del Rei Carnestoltes, testimoni ms solemne de la tradici trans-gressora i irreverent del Carnaval. Aix, doncs, han estat quaranta anys de Carnaval en llibertat i democrcia. Per encara ms, aquell any 1976 nhavien passat quaranta den del darrer Car-naval dabans de la guerra, el febrer del 1936. Per tant, 40 + 40, quaranta anys de franquisme i de Carnaval en quarantena, i quaranta anys ms de Carnaval en llibertat.

    Cadafalc del Rei Carnestoltes dabans del 1936 - Arxiu Escofet

    Quaranta anys cantant les quaranta

    Article escrit per Albert Tubau

  • 9 El Carnestoltes llegia el serm el vespre del 21 de febrer de 1936 a la plaa de la Repblica, alter ego de lactual plaa de la Vila. Uns versets reproduts en 23 pgines que es venien a 30 cn-tims. La ciutat tenia al voltant de 17.000 habitants. Noms feia cinc dies