VIDA DE JULI CÈSAR

Caius Iulius Caesar (100-44 aC) era de llinatge patrici, de la gens Iulia, descendent, segons la llegenda de

Iulus o Ascanius, fill d’Eneas i , per tant, nét de Venus. Per part de l’àvia Màrcia era descendent del rei

Ancus Marcius. Però la seua família havia vingut a menys i s’incorporà en la nobilitas romana quanr un dels

seus parents va entrar en política gràcies a les relacions amb Marius ( representant del partit “del poble”).

Però el fet que Màrius perdera la guerra civil contra Sil.la, és un factor perquè la família de Juli Cèsar no

tinguera molt de prestigi en Roma quan ell era jove.

Políticament Cèsar representà sempre el “partit del poble”. Es casà amb Cornèlia, filla de Corneli Cinna,

lloctinent de Mari. Quan aquest fou vençut per Sila (82 aC), l’obligà a repudiar a Cornèlia. Com que Cèsar

s’hi negà, el dictador el va desposseir del càrrec que ocupava en eixe moment (sacerdot de Júpiter- flamen

dialis-) i es va convertir en un proscrit. Això suposava confiscació de bens per part del govern, ordre de busca

i captura, amenaça de mort. Cèsar hagué d’escapar d’Itàlia a Orient on intervingué en algunes campanyes

militars en Àsia Menor. Això li reportà fama de valent i afortunat. Allí també assistí a classes de retòrica,

considerada aleshores una disciplina molt important si es volia fer carrera política.

De fet començà la seua en el 69 aC, com a qüestor a la Hispània Ulterior. La seua dona, Cornèlia, va morir i

més tard es casà amb Pompeia de la qual es divorciaria cinc anys més tard a causa d’un escàndol en què es va

veure involucrada. D’aleshores és aquella frase seua que diu “ la dona de Cèsar no sols ha de ser honrada,

sinó que a més ho ha de paréixer”.

La seua ascenció política continua amb el càrrec d’edil l’any 65 aC i el de pontífex màximus, un càrrec

religiós, l’any 63. Com a pretor l’any següent va fer un paper prou ambigu respecte de la conjuració de

Catilina. L’any 59 aC és elegit cònsul amb un tal Bíbul,gràcies a l’ajuda de Pompeu i Cras, amb els quals

havia firmat l’any anterior un acord secret, que és conegut pels historiadors com el primer triumvirat. Per a

ratificar aquesta aliança Pompeu es casa amb Júlia, filla de Cèsar, i ell es casa amb Calpúrnia, filla d’un dels

patricis més influents del moment.

En el 59 aC li són confiades per a l’any següent com a procònsol tres províncies: Il.líria, Gàl.lia Cisalpina i

la Provença o Gàl·lia Narbonense. El govern de les províncies significava la coronació d’una carrera política,

perquè era una ocasió per enriquir-se. En el cas de Cèsar les pretensions eren més ambicioses: li suposava

igualar la glòria militar dels seus socis de govern i fer-se amb un exèrcit fidel a la seua persona. De fet

disposava de tres legions en la Gàl.lia Cisalpina i una altra en la G. Transalpina, més alguns esquadrons de

cavalleria.

L’any 58 aC s’estableix en la G. Transalpina o Provença. .Pensava sotmetre els Belgues, els Aquitans i els

Celtes o Gals. A l’altra banda del riu Rhin estaven els indòmits germànics i al sud d’aquestos, els helvecis.El

primer objectiu que se li presenta és el dels helvecis. Aquestos, pressionats pels germànics d’Ariovist, que

penetren en el seu territori, es veuen obligats a desplaçar-se en massa cap a l’oest. Amb la batalla de

Bibracte Cèsar acaba amb la migració helvètica. Justifica la seua intervenció a petició de pobles com els

sequans o els edus que han reclamat la seua ajuda per a frenar els helvecis que s’introduïen en el seu territori.

Més tard es produirà un enfrontament entre Cèsar i Ariovist ( germànics) i aquestos hauran de retrocedir a

l’altra banda del Rhin.

L’any 57 aC Cèsar inicia la campanya contra els Belgues, els Nervis sobretot. Aconsegueix la submissió

d’aquestos i també dels pobles de la Bretanya i Normandia.

L’any 56 aC Cèsar ha d’intervindre contra els Vènets, un poble de la Bretanya que s’ha sublevat.

Però, a Roma, malgrat els èxits militars, el Senat amenaça. Cèsar aconsegueix convocar els socis del

triumvirat a Luca -56 aC- i renovar l’aliança: decideixen que Pompeu i Cras es presenten al consolat l’any

següent perquè se li puga prorrogar cinc anys més a Cèsar el proconsolat sobre les Gàl.lies. Al mateix

temps, des del consolat, ells dos es procuraran el govern de bones províncies com a procònsols. Pompeu

administrarà Hispània i el Nord d’Àfrica i Cras, Síria.

L’any 55 aC els Sueus ( un poble germànic), pressionen, sobre els Usipetes i Tecters, i creuen el Baix Rhin,

la zona pròxima a la desembocadura. Cèsar derrota aquestos i, a continuació, construint un pont sobre el riu,

ataca els Sueus.

També decideix fer una incursió ràpida en Britannia, convençut que els britans envien reforços als gals.

L’expedició ha de tornar de seguida a la Gàl.lia perquè Casivelaune, el cap dels britanns, resulta ser un

enemic més fort del que esperaven.

En l’any 54 aC en una altra expedició a Britannia han d’enfrontar-se a una guerra de guerrilles. Finalment

Casivelaune es rendeix, després d’una forta resistència. Eixe any mor Júlia, la filla de Cèsar casada amb

Pompeu.

El 53 aC Cèsar ha de frenar les revoltes en la Gàl.lia. També es produeix la mort de Cras a l’Orient. És el

final del triumvirat. A Roma hi ha un ambient d’enfrontament i guerra civil entre els partidaris dels dos

partits polítics, els populars i els aristocràtics. En les revoltes, Clodi, l’home fort de Cèsar a Roma, és

assassinat (52 aC). Pompeu és nomenat “cònsol únic” pel Senat, amb poders excepcionals.

Aprofitant la crisi de la república , hi ha una sublevació contra els romans en tota la Gàl.lia central.

Vercingetòrix, el rei dels arverns, derrota els romans a Gergòvia , però més tard els gals són derrotats a

Alèsia. Vercingetòrix s’havia refugiat a Alèsia, la ciutat sagrada dels gals. Cèsar assetja la ciutat i deixa aïllat

el cabdill gal. Els reforços no poden trencar el setge. Vercingetòrix es rendeix. Cèsar recompon la situació de

la Gàl.lia. (52 aC)

El 49 aC Cèsar decideix presentar la candidatura a cònsol per a l’any següent , abans que expire el seu segon

manament sobre la Gàl.lia. A finals d’any el senat decideix llevar-li aquest comandament. Així es veurà

obligat a llicenciar l’exèrcit. L’any anterior, mentre passava l’hivern a Ràvena, en la Gàl.lia Cisalpina, havia

intentat un pacte amb Pompeu: ell renunciaria a les seues províncies si Pompeu renunciava a les seues.

Pompeu s’hi negà.

Com que el senat ha declarat l’estat d’excepció i la seua persona ja no és inviolable, Cèsar pren la decisió de

travessar el riu Rubicó (límit entre la Gàl.lia Cisalpina i Itàlia) amb les seues legions. Això li estava prohibit,

i, per tant, suposa una declaració de guerra civil. S’ha fet famosa la seua arenga als soldats i la frase “Alea

iacta est”. En els tres mesos següents s’apodera d’Itàlia. A Roma, l’assemblea del poble i el senat li

concedeixen, atemorits, plens poders. A Hispània s’apodera de les millors tropes pompeianes i, finalment

derrota Pompeu a Farsàlia (Grècia). Persegueix Pompeu fins a Egipte on el troba assassinat .

L’any 47 aC derrota Ptolomeu XIII, rei d’Egipte, i col.loca en el tron Cleopatra, amb qui viu un idili.

A Síria sufoca la rebel.lió de Farnaces i al Nord d’Àfrica (Tapso) derrota els exèrcits pompeians, que es

refugien a Hispània.

El 45 aC Cèsar és nomenat dictador vitalici. Derrota les últimes tropes pompeianes a Munda.(Hispània)

Els Idus de març de l’any 44 aC. és assassinat en el senat, davant mateix de l’estàtua de Pompeu, per un

grup de senadors que el consideraven una amenaça per a la república i un retrocés cap al poder unipersonal.