vicsona 2011. presentació dels grups

/ Artús Roca'n'Roll

/FITXA TÈCNICA

/Membres:

Veu: Artús Roca

Guitarra: Martí Llavina

Guitarra: Arthur Salas

Baix: David Vila

Bateria: Pablo Mir-Mir

Teclat: Helena Cànovas

Veus: Núria Graham

Veus: Laura Domènech

/Tipus de música: Pop-Rock

/Contacte: 634.893.372

/Mail: [email protected]

/Web o myspace: http://www.myspace.com/artusrocanroll

/Descripció del grup:

Tot i que fa temps que Artús Roca, de només 18 anys, apareix pels escenaris d'Osona imitant Michael Jackson o inventant els seus propis espectacles, aquesta vegada s'ha envoltat d'una colla de músics d'entre 15 i 19 anys per enregistrar un disc. Artús Roca'n'Roll debuta com a grup a l'escenari del VicSona. La posada en escena continua essent un dels punts forts d'aquest jove artista, que no pensa decebre el seu públic, i que ja ha preparat alguna sorpresa pel VicSona, “acabaré en una cadira elèctrica”. El repte de la banda més jove d'enguany és vendre CDs i fer molts concerts per presentar-lo.

/ Artús Roca'n'Roll ENTREVISTA A ARTÚS ROCA'N'ROLL (ARTÚS ROCA, MARTÍ LLAVINA, ARTHUR SALAS, DAVID VILA, PABLO MIR-MIR, HELENA CÀNOVAS, NÚRIA GRAHAM, LAURA DOMÈNECH)

1/ Com va néixer aquest grup? Vaig començar a gravar un CD i vaig anar coneixent músics i gent, i els anava demanant si podien venir a gravar el baix, o el piano. Així, quan surti el CD reunim un grup per fer uns quants concerts per mostrar-lo a Osona. 2/ De què parlen les teves cançons? La majoria són de donar esperança, més que res, per animar a la gent, per aconseguir els somnis, que és una mica el que nosaltres i tots volem. Intentar viure de la música, viure el moment... És un tòpic, però que a la majoria de gent li agrada. 3/ Quins elements us diferencien? La posada en escena. Aquí estem acostumats a només escoltar, però a nosaltres ens agrada barrejar-hi més coses. Si només vols escoltar pots quedar-te a casa i escoltar el CD, el que ens agrada és que la gent tingui ganes de veure-ho, no només d'escoltar-ho. Fem una cosa més gran, amb coreografies... Ja veureu algun secret. Al VicSona acabaré en una cadira elèctrica.

4/ Quins són els teus referents? Jo sempre he estat un gran fan de Michael Jackson. La majoria de cançons són molt de Michael Jackson però també m'agraden molt els Bee Gees, Police, Pink Floyd... És difícil dir-ne un de sol. Hi ha un ventall molt ample. 5/ Amb aquest grup no havíeu tocat mai junts... Amb alguns músics del grup havia tocat puntualment. Sempre he tocat amb el mateix baixista, ja fa tres o quatre anys que estic amb ell, i amb el guitarra solista també, perquè són gent que coneixes i un cop has tocat amb ells ja vols continuar. Però amb la resta no, l'altre dia vam començar els assajos. 6/ Com t'acull el públic? Jo estic molt content perquè sempre he tingut una resposta molt agradable. Normalment, sempre que he tocat a sales de concerts, festes majors, a la gent li agrada molt que surti un 'tio' en calçotets o vestit de Peter Pan fent el 'tonto'. Hi ha gent que em diu que faig molta pena, però és el que m'agrada, a més veus la gent que s'ho passa bé, suposo que són dos mons diferents. Estàs acostumat a viure el dia a dia, treballar, estar a casa, a l'escola, dormir, i de tant en tant, quan surts a l'escenari et venen ganes de transformar-te en alguna cosa que no pots ser cada dia. A la gent li agrada que hi hagi algun friki que surti de tant en tant, i faci el boig. 7/ Quins són els projectes del grup a partir d'ara?

Ara que surt el CD intentar vendre'n totes les còpies, i a partir d'aquí fer concerts de presentació. És un repte però a la vegada una il·lusió molt gran. 8/ Què n'espereu del VicSona? Tocar en directe, que ens encanta, i a part que ens agradarà tocar amb la resta de grups que hi haurà. També donar-nos a conèixer, perquè com que el VicSona és una mostra, hi ha molta gent barrejada. Jo cada any espero el VicSona, i el Mercat de Música Viva per poder veure grups, i suposo que hi deu haver molta gent que també ho espera.

/ Bonobos

/FITXA TÈCNICA

/Membres:

Guitarra i veu: Jordi Ginesta

Guitarra i veu: Arcadi Giol

Guitarra elèctrica: Roger Olivella

Bateria: Arnau Figueres

Saxo: David Nuri

Baix: Irma Kappstein

/Tipus de música: Pop Rock Català

Mestís

/Contacte:

telf: 679.98.33.60/93.882.01.97

mail: [email protected]

/Web o myspace: www.myspace.com/bonobosandcia


Es van emmirallar amb els Gossos per començar a tocar. El que no s'esperaven era que en un dels seus primers concerts, a Vic, apareixerien, per casualitat, els Gossos mentre ells versionaven Corren, i pujarien dalt l'escenari a cantar amb ells, i que l'endemà sortirien per TV3. Una casualitat que recorden amb il·lusió. Bonobos és, també, fruit de la casualitat, del bon rotllo que una colla d'amics respiren a Centelles. Després d'anys de fer música amb l'únic objectiu de passar-ho bé, aquest any volen prendre-s'ho més seriosament, i on millor per començar que al VicSona.

/ Bonobos ENTREVISTA A BONOBOS (JORDI GINESTA, ARCADI GIOL, ROGER OLIVELLA, ARNAU FIGUERES, DAVID NURI I IRMA KAPPSTEIN)

1/ Què feu? S'assemblaria molt a un rock català, si s'ha d'assemblar a alguna cosa. Però mestís. Tant podem tocar un tema pop, com un tema de mestissatge, més reggae. Som uns tastaolletes de diferents estils. Ens agrada el funky, ens agrada el reggae, l'ska, la rumba... Intentem mesclar pop amb mestissatge, que ja vol dir mesclar coses. En català, això si. I les lletres són reivindicatives, o expliquen la nostra manera de ser: transmeten optimisme. Són lletres enfocades a buscar que la gent visqui el dia a dia, amb crítica social, però enfocant-ho una mica amb filosofia. Crítica a la societat però des del nostre punt de vista. Alegria, optimisme i buscar alguna cosa que et mogui a la vida. Esforç, amor, i humilitat per fer les coses. 2/ Com i quan va néixer Bonobos? Una mica per casualitat. En Jordi Ginesta tot just acabava de començar a tocar la guitarra i havia fet una cançó. En un concert al City Arms de Centelles la va pujar a tocar. A l'amo del bar li va agradar i li va demanar si tenia un grup. El grup va néixer allà mateix. Al principi érem tres, però després vam buscar un bateria. I aquest any, que volem buscar més 'bolos', i promocionar-nos una mica, s'incorpora en David Nuri i la Irma Kappstein. 3/ Què us diferencia d'altres grups? Fa molt temps que no hi ha cap grup que canti en català, tant semblant al rock tradicional. Nosaltres fem cançons en català molt planes, senzilles, i amb trets característics que barregem amb altres estils. El que ens diferencia, potser, és que és una festa. I ara aquest tipus de música no es fa. S'assembla molt a l'antic rock català que hi havia abans, com els Gossos, els Pets, però dels inicis. El saxo també ens diferencia, perquè no hi ha cap grup que tingui saxo, i amb això aprofitem per fer els temes reggae i ska.

4/ Com ha estat l'experiència de ser seleccionats pel VicSona? El VicSona ens motiva molt perquè és una mostra, perquè n'hem sentit a parlar sempre. I al VicSona hi ha mitjans, és una cosa que és popular dins la comarca, que n'han sortit grups d'aquí com La iaia, i que és seriós. Aquest any ens estrenem amb 6 músics i en un lloc com el VicSona, estem molt contents. Hi haurà públic, un tècnic, és a Vic, i al juliol és una cita clau de la música de la comarca. I el fet que s'hagin presentat tants grups, i que ens hagin seleccionat, ens dóna empenta, i fa il·lusió. 5/ Com us ha anat acollint el públic? Nosaltres sempre tocàvem a Centelles o pobles del costat, i ja portàvem les nostres colles, i hi havia confiança, i si un s'equivocava els altres rèiem. Pujava la Roser d'Els Catarres, o les The Sey Sisters, i la gent fins i tot ens demanava pujar a cantar cançons noves, i omplíem el bar de les diferents colles que venien, i fèiem la festa, i ens ho passàvem molt bé. L'acollida va ser molt bona. Sempre hem fallat per un lloc o per un altre però perquè mai ens hi hem posat. Potser som 20 persones però ja hi ha 4 grups de música, cinc persones que ballen, tres que canten, doncs amb tot això fem l'espectacle, i encara el seguim fent. A Centelles hem anat fent coses, i fa poc es va fer un lipdub i ens van demanar si podíem fer la cançó. S'hi ha plasmat la nostra filosofia i tot Centelles se la sap. 6/ Quins projectes teniu? Vam fer una maqueta, i fer un disc seria un somni. Ara volem fer concerts, passar-ho bé, i que la gent s'ho passi bé. Ens hem de conèixer musicalment i acabar d'encaixar-ho tot. 7/ Què n'espereu del VicSona?

Serà un bolo benparit. HI haurà gent interessada i t'assegures la difusió. És bo que et valorin, a més, ens sonoritzaran bé. Al VicSona vas a escoltar, i a les festes majors vas a sentir.

/ Canvi de plans

/FITXA TÈCNICA

/Membres:

Veu: Jeannine Ponsa

Guitarra: Guille Borralleras

Guitarra: Gerard Fumanya

Baix: Jordi “Sensi” Sensada

Teclat i veu: Guille Vilar

Bateria: Albert Medina

/Tipus de música: Pop-Rock Català

/Contacte: 690.11.69.75/660.09.70.80

/mail: [email protected]

/Web o myspace:

www.myspace.com/canvideplans


Van entrar per la porta grossa. Abans de fer cap concert, els antic Ice World, ara Canvi de plans, van enregistrar un CD, S'ha de fer camí, i en un mes n'han venut més de tres-centes còpies. Els sis joves del Lluçanès comencen ara el seu camí. Influenciats per Sau, Sopa de Cabra o Lax'nBusto, aposten pel pop rock fet en català. El seu repte és ara fer molts concerts, promocionar-se, i demostrar que són capaços de fer que un directe soni tan bé com el disc.

/ Canvi de plans ENTREVISTA A CANVI DE PLANS (JEANNINE PONSA, GUILLE BORRALLERAS, GERARD FUMANYA, GUILLEM VILAR, JORDI SENSADA I ALBERT MEDINA)

1/ Descriviu-me el que feu. Toquem rock tranquil en català, pop rock, i tenim moltes influències, tenim molta diversitat de grups que escoltem. Per exemple, un escolta rock dur, un altre és més de la banda clàssica, un altre és més d'ska i rock alternatiu, i la Jeannine és més pop. Aquesta barreja fa que surti un nou estil una mica propi. 2/ Com i quan va néixer el grup? Va néixer de les cendres d'un altre grup. Abans hi havia Ice World. Vam mantenir quatre membres de l'antic grup, i dos dels que hi havia van marxar i van entrar-ne dos de nous, va ser un canvi de plans! Va venir el Sensi, el baix, i la novetat va ser que vam passar d'una veu masculina a una veu femenina. És estrany perquè vam començar una mica per la porta gran, vam començar gravant un EP de set temes, que es diu “S'ha de fer camí”, mentre que molts grups comencen promocionant-se amb concerts. Nosaltres ja vam començar amb el disc, gràcies al que ja havíem fet abans. Pels que van marxar d'Ice World era com un punt i final, i per nosaltres gravar el CD era com un punt de partida.

3/ Quins creieu que són els elements que us diferencien? Aquesta barreja d'influències i de gustos. Tenir teclat també és el que ens fa tenir una música molt personal. Hi ha grups de rock en català que no tenen teclat i nosaltres utilitzem molt aquesta eina. Ara que estan sortint tota aquesta fornada de grups folk, tipus Els Amics de les Arts, Manel, gairebé no queden grups de rock de tota la vida, en català. Seguim més la influència de Sau, Sopa de Cabra, Lax'n'Busto... 4/ Com us ha acollit el públic, de moment? De moment molt bé, no ens ho esperàvem. Hem venut gairebé 300 CD en un mes! Molt millor del que ens pensàvem. A Prats ja ens coneixen de tota la vida, però vam anar a Puigreig i vam trobar gent que se sabia les cançons, i estaven atents, i ens miraven. Ens ha agradat molt que molta gent a qui no li agrada el rock en català, ens ha dit que el nostre CD els ha sorprès. Ens agrada més que ens diguin que els ha sorprès que no que ens diguin que els ha agradat. 5/ Ja teniu disc, i ara què? Estem buscant molts concerts! Que la gent ens escolti, que vegin si el que toquem en concert sona igual que el CD. Volem practicar el directe. 6/ Aneu a l'inrevés! Totalment! És un repte, perquè la gent es basa en el que ha escoltat al CD, i un CD, vulguis o no, està ben gravat. 7/ Què n'espereu del VicSona?

Que soni! Poder-nos promocionar una mica més i agradar a tota la gent que vingui, la veritat. Que ens conegui més la gent d'Osona, i conèixer grups, conviure amb ells.

/ Emma Goldman

/FITXA TÈCNICA

/Membres:

Bateria: Pau Ribas

Baix i veus: Paula Kultanen

Teclats: Ferran Font

Guitarra i veus: Andreu Ribas

/Tipus de música: Indie-Rock

/Contacte:

telf: 699.284134


/Web o myspace:

http://www.facebook.com/EmmaGoldmanBcn


Tot i que tenen nom d'anarquista lituana, els Emma Goldman són quatre joves de Vic. Pau Ribas i el seu germà Andreu, amb Ferran Font i Paula Kultanen s'expressen a través de a música amb un estil heretat de bandes com Pixies, The Jesus and Mary Chain, o My Bloody Valentine. Tot i que se'n podria dir Indie-rock, el que surt dels Emma Goldman és fruit d'una connexió on no calen les paraules, és el que té la família, que tot es crea espontàniament. I perquè això “entri bé” necessiten tocar amb el volum ben alt.

/ Emma Goldman ENTREVISTA A EMMA GOLDMAN (PAU RIBAS, PAULA KULTANEN, FERRAN FONT I ANDREU RIBAS)

1/ Com va començar Emma Goldman? L'Andreu i en Pau som germans, i des de petits tocàvem junts. Després ens vam conèixer amb la Paula, i com que tocava el baix, es va afegir. Vèiem que anava bé i vam anar continuant, amb amics, fins que es va afegir un altre noi, en Ferran, que toca els teclats. 2/ Què feu? Es podria dir que és rock, indie... No busquem res en concret, és el que surt de la connexió entre germans de sang, i la família. 3/ De què parlen les vostres cançons o què és el que voleu transmetre? No cantem gaire. Les lletres tenen importància, però en té més la música. Per fer les lletres en Pau diu el que vol transmetre en castellà i la Paula ho tradueix a l'anglès. Hi ha diverses cançons instrumentals, i les veus, quan hi són, les hi afegim després.

4/ Quins creieu que són els elements que us diferencien? La sang, la família. Tenim una connexió especial i ja surt tot sol, és molt espontani. També ens agrada tocar molt fort, amb el volum molt alt, perquè entri bé. 5/ Com ha estat l'experiència de ser seleccionats pel VicSona? Mai ens havíem presentat enlloc, era la primera vegada. Vam pensar que ja que nosaltres som a Vic i es fa el VicSona, ens havíem de presentar. Ens motiva molt perquè portem poc temps tocant, un any i mig, i hem fet pocs concerts, però són molts assajos i molta feina feta. 6/ Què us ha influenciat? Una mica d'aquí, una mica d'allà. No pots evitar estar influenciat, i com més influències, millor. Ens agraden molt Pixies, Jesus and Mary Chain, My Bloody Valentine... de tot, de tot, com més, millor. 7/ Com us ha acollit de moment el públic?

En els pocs concerts que hem fet, molt bé, però ens falta encara una mica d'experiència. 8/ Quin creieu que és el vostre públic? Qui vulgui, que vingui! 9/ Teniu projectes? Ens estem enregistrant a casa, i depèn del que surti i com surti, volem treure un disc. Ara l'estem fent com una demo nosaltres mateixos, però tenim una oferta d'anar a enregistrar a Londres, i una altra d'un noi argentí... Hi ha possibilitats, però de moment ho fem nosaltres a la nostra manera, i quan estigui acabat, ja veurem. 10/ Què n'espereu del VicSona? Que soni. Passar-ho bé, fotre canya i prendre 'canyes'.

/ Erase

/FITXA TÈCNICA

/Membres:

Veu: Pere Llimós

Baix: Nadina Latorre

Teclat: Martí Aparicio

Bateria: Aitor Carrillo

Guitarra: Marc Peiron

/Tipus de música: Rock Metal

/Contacte:

telf: 608.13.60.36


/Web o myspace:

www.facebook.com/eraseoficial


De les cendres de Nyflheim va néixer Erase, completat fa poc més d'un mes amb la incorporació del cantant, Pere Llimós. Una gran novetat, tenint en compte que Nyflheim tenia veu femenina. Sempre entre el rock i el metal, Erase barreja trossos més durs amb d'altres de més melòdics, deixant de banda la vessant gòtica amb què havien començat el 2006. Contents de poder participar al VicSona, els joves d'entre 20 i 21 anys tenen clar que faran tot el possible perquè els surti un gran concert, i demostrar la feina feta en poc temps.

/ Erase ENTREVISTA A ERASE (NADINA LATORRE, MARTÍ APARICIO, PERE LLIMÓS, AITOR CARRILLO I MARC PEIRON)

1/ Com descriuríeu el que feu? Una mica variat. Intentem combinar estils o trossos més durs del tipus In Flames o Stone Sour, amb trossos més melòdics, com Breaking Benjamin, Red, o algun grup d'aquest estil. Intentem barrejar les dues coses. Els diferents grups que escoltem cadascun ens influeixen. Però sempre entre el rock i el metal, hi ha trossos durs però combinant una mica també la melodia. 2/ Com i quan va néixer Erase? Abans ens dèiem Nyflheim. Vam començar el 2006, i des de llavors hi ha hagut molts canvis. En Marc i la baixista, la Nadina, som els únics que quedem del principi, llavors va arribar l'Aitor, va entrar i sortir gent, i llavors ens vam estabilitzar bastant, vam fer força concerts, i ara feia un any que estàvem aturats buscant cantant. Vam trobar en Pere fa un mes. Vam canviar molt d'estil, abans fèiem una cosa més gòtica, la veu principal era femenina. Vam intentar mantenir el grup que teníem abans, però substituir una veu femenina per una veu masculina és complicat, i ho vam canviar tot. 3/ De què parlen les vostres cançons? Com que no teníem cantant, no havíem fet lletres. Les lletres són importants però més important és el que intentem transmetre en el concert. Tot el que són els reefs de la guitarra, des dels més durs als més melòdics, ja intenten motivar la gent, o calmar-la, o el que sigui, juguem bastant amb aquest factor de canvis de música. La lletra la tenim en un segon pla. Hi havia molts temes composats sense veu, era complicat. Tampoc sabíem el cantant que trobaríem. Les que tenim ara parlen d'experiències personals, amb que la gent es pugui reflectir.

4/ Què us diferencia? Aquí hi ha bastants grups de metal, però o són molt extrems o ja no surten del metal. I nosaltres estem en un punt entremig, és un metal que es pot escoltar, és bastant interessant. De fet aquí a la comarca està bastant fotut el tema rockero i metalero en general, hi ha pocs grups. Costa d'aguantar aquest estil perquè no hi ha gaire gent que li agradi, però la barreja que estem fent, com que tampoc és molt extrem, es pot escoltar. Hi ha trossos melòdics on s'escolta bé la veu, i s'aprecien els ritmes. Té bona sortida, a veure al VicSona què passa. 5/ Us esperàveu ser seleccionats pel VicSona? Des de que va sortir la proposta vam estar fent molta feina per poder tenir les coses a lloc, estem a mitja temporada d'exàmens pràcticament tots, i el resultat que hem tingut ha estat satisfactori. I que et seleccionin és ja la hòstia. Que ens donin una oportunitat per tocar en un escenari i mostrar el que hem fet en aquest temps, vol dir que val la pena escoltar-nos. 6/ Què n'espereu del VicSona? Donar-nos a conèixer una mica, fer un bon concert, passar-ho molt bé. Gaudir del moment, i ja que ens donen aquesta oportunitat, doncs a fondo, i que a la gent li agradi. Farem tot el possible perquè surti un gran concert, això segur. 7/ Quins projectes teniu?

Continuar amb el grup, per nosaltres la música és molt important. Passes estones que no saps què fer, o que tens alguna cosa al cap, i comences a tocar i et desconnectes del món, de l'exterior. És molt complicat quadrar un grup de música pels horaris, per implicació, per moltes coses, i un cop tens el xiringuito muntat, i t'hi entens, és d'agrair.

/ Full Eggs Rhythm

/FITXA TÈCNICA

/Membres:

Bateria: Carles Gómez

Guitarra: Albert Mestres

Teclat: Joan Casas

Saxofon: David Nuri

Baix: David Prera

/Tipus de música: Jazz Fusió

/Contacte: 676.13.79.04


/Web o myspace:

www.fulleggsrhythm.bandcamp.com


Ningú canta a Full Eggs Rhythm, i tenen clar que això és un repte que requereix polir més la part instrumental. Però no els fa por, als cinc músics els agrada experimentar, i fer una música considerada no convencional. Full Eggs Rhythm combina l'harmonia del jazz amb el funky, aconseguint un resultat innovador i ballable, jugant amb el color dels instruments. Els diferencia la profunditat instrumental, “cada instrument dóna de si tot el que pot donar en aquell moment”. Saben que la seva no és una música fàcil d'escoltar, però la única cosa que demanen al seu públic és que tingui curiositat.

/ Full Eggs Rhythm ENTREVISTA A FULL EGGS RHYTHM (CARLES GÓMEZ, ALBERT MESTRES, JOAN CASAS, DAVID NURI I DAVID PRERA)

1/ Com i quan va néixer el grup? Dos de nosaltres ja ens coneixíem, érem amics. Ens vam anar animant i vam anar buscant gent. Va ser surrealista, buscàvem un teclista i vam posar un anunci a Internet. Resulta que qui va venir assajava al local del costat! I llavors en Nuri, l'havíem vist tocar però ens semblava massa bo per nosaltres. Finalment va ser ell qui ens va trucar a nosaltres! El grup es va formar quan va entrar l'Albert, a partir de llavors ja vam començar a fer temes propis. D'això fa dos anys i mig, i en Nuri, l'últim a incorporar-se, hi és des de novembre o desembre. Els altres, potser fa un any. 2/ Què voleu transmetre amb la vostra música? El que no fem és una música fàcil d'escoltar, i això ho tenim clar tots. No és convencional i tracta d'innovar, i combinar l'harmonia del jazz amb el funky i fer una cosa que sigui més ballable. Ens agrada fer una música bastant profunda, pel que fa a melodies, harmonia, tot i que hi ha temes més lleugers. Totes les cançons acaben tenint un punt que les fa característiques, un so, un acord, o un motiu... Com que no tenim veu, hem de polir molt més la part instrumental, i jugar més amb el color dels instruments... Alguna vegada ens hem plantejat posar-hi una veu, però tots arribem a la conclusió que no cal.

3/ Quins són els vostres elements diferencials? La profunditat instrumental, cada instrument dóna de si tot el que pot donar en aquell moment. 4/ Com ha estat l'experiència de ser seleccionats pel VicSona? Ens fa molta gràcia. Hi ha molts grups que s'hi han presentat i que no han passat, i és xulo perquè vol dir que ha agradat, i això motiva. 5/ Quin és el vostre públic? És un públic que li agradi escoltar la música. Que tingui curiositat musical. El problema és que si no et pares a fixar-te en els detalls de la música, passa molt per alt. No té un tema reconegut, no té una veu que enganxi, una estructura d'acords, coses que puguis reconèixer fàcilment, sinó que has de tenir curiositat i fixar-te en els instruments. Gent curiosa en general, que tingui curiositat a la vida. 6/ Creieu que la vostra música encaixa més en altres països? A Noruega, la majoria de gent escolta jazz, aquí la gent no escolta jazz. Amb l'electrònica, concerts de rock o de funky hi ha molta més gent. Però és cultural. Per escoltar aquest tipus de música ja has d'anar a escoltar-la expressament, mentre que l'ambient de nit és més de sentir, la música queda de fons. No vas a parar-hi atenció. Però la nostra música pot ser més propera a aquest segment de gent perquè pot ser més ballable, té ritme. És un públic més reduït, però a molta gent li sembla que és interessant. Hi ha d'haver coses pels dos públics. 7/ Què n'espereu del VicSona?

Fer un bon concert, motivar-nos, passar-nos-ho bé, una experiència. La difusió ho és tot, perquè hi ha grups molt bons i no vol dir que els que es coneguin siguin més bons que d'altres, sinó que per casualitat han arribat a més gent, simplement. Per això, arribant a més gent potser surt algun altre concert.

/ Galcats

/FITXA TÈCNICA

/Membres:

Veu: Guillem Moral

Bateria: Eric Camacho

Guitarra: David Brea

Baix: Marçal Berga

Guitarra: Jordi Roy

/Tipus de música: Rock

/Contacte:

telf: 691.42.16.95


/Web o myspace:

www.galcats.wordpress.com / www.myspace.com/galcats


Encara no fa un any que Galcats existeix. El grup de rock va néixer a la Universitat de Vic, on dos dels seus estudiants van començar a tocar. Mica en mica van anar fent un grup més consistent, amb membres de Vic, Manlleu i Sant Martí d'Albars. Aprofiten la música per fer crítica social, “veient com està tot no ens surt una altra cosa”, diuen, tot i que també els agrada fer “música per nenes”. A Galcats els agrada que la seva música faci picar amb el peu a terra, els raspats ràpids de guitarra, i transmetre el seu costat més gamberro. Això ho fa la barreja d'estils que els han influenciat, des de grups de rock espanyol, fins al punk o el rock folk country.

/ Galcats ENTREVISTA A GALCATS (ERIC CAMACHO, DAVID BREA, MARÇAL BERGA, JORDI ROY I GUILLEM MORAL)

1/ Què feu? És complicat perquè fa poc que toquem i no tenim potser un estil decidit, però el que és important és que fem una cosa que ens agrada, que és estar junts, passar-ho bé. Quan assagem desconnectem de tot. Som un grup de rock, però no és el típic rock de sempre, hi entren uns estils una mica més folks, d'altres més metaleros... no es podria definir un estil concret. 2/ Com i quan va néixer Galcats? Dos de nosaltres érem estudiants de Comunicació Audiovisual a la Universitat de Vic, i fa temps vam començar a tocar. Mica en mica va anar entrant gent. Al principi érem tres. I quan va començar a tenir una mica de consistència vam buscar algú que toqués la bateria, algú que toqués el baix i vam fer un grup una mica més consistent. Estem parlant de finals de setembre, o sigui que no fa ni un any. Som bastant novells, però tots tenim una mica d'idea i compartim el que ens agrada, i això també és important. 3/ De què parlen les vostres cançons? Hi ha de tot. Des d'amor fugaç d'una nit, al sistema en general, de l'SGAE... És crítica social amb cançons per nenes, que ja ens agraden també. Ens agrada la música, la música mai et deixa, l'has de gaudir, i moltes lletres parlen d'això.

4/ Quins elements us diferencien? A nosaltres ens agrada que hi hagi una urpa que t'esgarrapi quan estàs als concerts. Potser per això vam tirar cap a un cantó més gamberro, vam començar amb temes bastant durs, però també tenim temes molt profunds, i potser a la gent és el que li agrada. A més, hi ha alguns temes que s'enganxen una mica. Ens diferencia la música, però també les lletres. Amb aquest temps que estem, parlar de les flors del camp o d'un home que fa de gos està molt bé, però a nosaltres no ens surt. Veiem la gent i les coses que passen i pensem que això és una merda, que ho sàpiga tothom. Transmetre això també ens diferencia. 5/ Com ha estat l'experiència de ser seleccionats pel VicSona? No pensàvem que estiguéssim preparats, fa poc temps que toquem, ens falta una mica d'experiència, i vam decidir provar-ho, tampoc teníem res a perdre, i va ser una sorpresa. Estem molt il·lusionats, perquè això ens demostra que estem fent una cosa que ens agrada i que a l'altra gent també, i això ens omple, a més hi havia força grups. Tenim moltes ganes que arribi el dia del concert, però ja. 6/ Quins són els vostres referents? És precisament això el que ens fa tocar aquesta música, arribem a l'assaig i cadascú li fica el seu tipus d'estil i surt això que a tots ens agrada. Ara últimament ens estem tirant cap a un tipus de rock folk country d'aquest americà. També tenim influències d'en Bruce, també de rock espanyol com ser Mclan. També punk, i una mica de toc irlandès. Ens agraden els raspats de guitarra ràpids, i aquells que et fan picar el peu a terra. Les influències de cadascú és el que forma tot el conjunt. Jo no m'ho esperava pas que un estil així li agradés tant a la gent. 7/ Quins projectes teniu?

No pensem gaire. Ens ho volem passar bé, i que la gent ens conegui, i que li agradi. També ens agradaria fer un CD però estem una mica verds, fa molt poc que toquem. 8/ Què n'espereu del VicSona? Que ens coneguin, i també conèixer els altres grups, que també és bo, sempre pots aprendre.

/ Mates Mates

/FITXA TÈCNICA

/Membres:

Guitarra i veu: Luca Masseroni

Baix: Andreu Ribas

Bateria: Jordi Erra

Trombó: Pau Orri

Guitarra: Ferran Font

/Tipus de música: Pop Rock

/Contacte: 660.03.46.89


/Web o myspace:

www.myspace.com/elsmatesmates


Mates Mates fan música festiva. Es podria encabir dins l'etiqueta de pop rock, però el fet de tenir un trombó els dóna una personalitat pròpia, “en Pau en sap un pilot”. També és singular la veu del cantant, Luca Masseroni. Els cinc vigatans fa més d'un any i mig que toquen junts, tot i que van començar a fer concerts els setembre passat. El seu proper projecte és enregistrar un disc, amb l'únic objectiu de poder tocar en directe a tot arreu. Tocar, això és el que volen

/ Mates Mates ENTREVISTA A MATES MATES (LUCA MASSERONI, ANDREU RIBAS, JORDI ERRA, PAU ORRI I FERRAN FONT)

1/ Com vau començar? En Luca i l'Andreu, quan eren petits ja tocàvem, i fa un temps vam pensar que ja hi hauríem de posar més ganes per tocar, i vam decidir fer alguna cosa més seriosament. Li vam dir a l'Erra que vingués a tocar la bateria, i a en Pau també, i així s'ha quedat. D'això ja fa un any i mig, i que fem concerts, des del setembre. 2/ Descriviu-me el que feu. És el que surt, no busquem cap estil en concret. Potser seria pop rock, però és que és molt global. El fet de tenir trombó fa que sigui diferent, i les guitarres espanyoles, també. Fem música festiva, de passar-t'ho bé, per gaudir tocant i veient els altres gaudir 3/ De què parlen les vostres cançons? Són coses que li passen a tothom. Amor, desamor, amics, històries estranyes, experiències... 4/ Què us diferencia? El trombó és un element important, a més en Pau en sap un pilot; la veu d'en Luca també és un punt de diferenciació, els guitarreos d'en Ferran... Una mica de tot. Al final veus que la música cadascú la fa una mica com li surt, és una barreja de tot, i si no fóssim els que som el resultat seria diferent. Cadascú hi aporta alguna cosa.

5/ Com ha estat l'experiència de ser seleccionats pel VicSona? Estem contents perquè és el primer concert que fem que no sigui dins el nostre cercle d'amistats, i això sempre està bé. A més, hi haurà un bon escenari, serà a Vic, a una hora bona... Ens anirà bé perquè la gent de Vic ens conegui. I el fet que ens enregistrin també és un punt a favor. També ens hi hem presentat perquè ja no és un concurs, i vam trobar que era una bona idea. Fer una mostra de grups d'aquí està molt bé. Endavant. 6/ Com us ha acollit el públic, de moment? Bé, però casi sempre són els col·legues. A la gent li agrada i s'ho passa bé. Per això també estem animats. 7/ Quin creieu que és el vostre públic?

Pot arribar a ser bastant general, però més que res són els nostres amics i gent de la nostra edat. Gent jove i “vieja escuela”. És una música que li pot agradar bastant a tothom. No tenim cap target definit. 8/ Teniu projectes? Volem enregistrar un disc i si surt tot bé, el volem treure amb el Petit de Ca l'Eril, que en teoria ens enregistrarà a casa seva, en un teatre, i sembla que la cosa funcionarà. I després, treure'l amb bandcamp, que tothom s'ho pugui escoltar, i que ens surtin més concerts, bàsicament. Ho fem per poder tocar a més llocs, perquè la gent ens conegui més. I també volem que els Famèlic, uns nostres col·legues que volen tirar endavant una discogràfica, ens el treguin en vinil, però això està més verd. Tocar, és el que volem.

vicsona 2011. presentació dels grups

Documents