Vicent Andrés

Estellés

Cristina Chacón i Alejandra Obando 4ºB

Vicent Andrés Estellés

Vicent Andrés Estellés va nàixer en una família de forners. Durant la Guerra Civil va aprendre l'ofici de forner, d'orfebre i mecanografia. Va passar la joventut a València, on s'aficionà a la literatura, en 1942 va publicar el seu primer article i se n'anà a estudiar periodisme a Madrid. En 1948 tornà a València per treballar al diari “Las Provincias” i establí una relació amb la seua futura dona Isabel amb la que es va casar en 1955 i va tindre una filla que va morir als quatre mesos, les seues obres "La Primera Soledad" i "La Nit" estan inspirats en eixe fet, més tard va tindre dos fills més, Carme i Vicent. El 1958 arribà a redactor en cap del periòdic, càrrec que va ocupar fins l'any 1978, es va jubilar anticipada als cinquanta-quatre anys i va decidir dedicar-se íntegrament a la seua obra i participar en activitats culturals. Durant uns anys es traslladà a viure a Benimodo i finalment va morir als 68 anys a València. Estellés, un dels poetes més grans del segle XX, té una obra diversa i molt extensa. És més conegut per la seua poesia, encara que també va escriure novel·les, obres de teatre... El tema principal de les seues obres es la mort el sexe i l’amor. A partir dels anys setanta, va publicar amb més freqüència i va rebre molts premis per les seues obres. Al 1971 va publicar les seues obres més importants que son: “El coixinet” , “L'oratori de nostres dies” , “Tractat de les maduixes” , "La clau que obri tots els panys" i "Llibre de Meravelles" que es lóbra més coneguda. Andrés Estellés es considerat com un dels principals renovadors de la poesia valenciana contemporània, a Estellés la guerra civil l’afectat molt i es va obsessionar amb la mort fins a tal punt de fer el tema principal de les seues obres. Gracies a les seues obres Vicent Andrés Estellés es considerat un dels grans autors de la llengua catalana al segle XX, va ajudar molt a la cultura no sols catalana sinó també espanyola.

DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ (Vicent Andrés Estellés)

Animal de records, lent i trist animal, ja no vius, sols recordes. Ja no vius, sols recordes

haver viscut alguna volta en alguna banda. Felicitat suprema, l'hora d'escriure els versos.

No els versos estellats, apressats, que escrivies, sinó els versos solemnes -¿solemnes?- del record.

Et permets recordar amb un paisatge i tot: les butaques del cine, el film que es projectava,

del que no vàreu fer gens de cas, està clar; i evoques l'Albereda, les granotes del riu, les carcasses obrint-se en el cel de la fira,

tota València en flames la nit de Sant Josep mentre fèieu l'amor en aquella terrassa.

Animal de records, lent i trist animal, ara evoques i penses la carn fresca i suau

per on les teues mans o els teus besos anaven, la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,

els cavallons de teules rovellades, la brossa que creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.

Animal de records, lent i trist animal.

-PRESENTACIÓ I EXPLICACIÓ DEL POEMA- Demà serà una cançó és un poema que forma part de Llibre de meravelles (1971) de Vicent Andrés Estellés, concretament a la secció I del bloc central. Aquest poemari tracta de la postguerra, reconstruïnt l’ambient de l’època en València. En aquest poema, Estellés parla de la seua joventut i els seus records amb la seua amant en falles, de la evolució dels seus versos, que al principi eren “estellats i aprestas” i en eixe moment eren “solemnes del record”. També descriu el paisatge que observa de la terrassa i sorolls com les carcasses ... Com a recurs retòric utilitza el paral·lelisme en l’estribill: “Animal de records, lent i trist animal” i també s’ajuda de metàfores per a descriure l’aparell genital femení: “els cavallons de teules rovellades, la brossa que

creixia, adorable, de sobte, entre unes teules.” Utilitzant elements de la natura.

-CONCLUSIÓ- Nosaltres pensem que aquest poeta aporta llums a la literatura catalana, ja que és un autor que parla, als seus poemes, temes de la vida: l’amor, el sexe, la mort, la dona, el camp, la por... i acava parlant de la protesta, convertint-se en un símbol valencià. Concretament Demà serà una cançó no és un dels poemes més importants, però, a banda d’exposar els seus records de la seua amant i joventut, fa un xicotet homenatge a la seua València estimada en la nit de Sant Josep i per als valencians Vicent era un poeta molt important i volgut.