veritat i mentida en sentit extramoral
DESCRIPTION
Nietzsche, filosofiaTRANSCRIPT
VERITAT I MENTIDA EN SENTIT EXTRAMORAL
Els objectius de la investigació
TEORIA CRÍTICA DEL CONEIXEMENT
A quin coneixement es refereix?
TRADICIÓ METAFÍSICA OCCIDENTAL
PlatóAristòtil
DescartesCiència moderna
Quin abast té aquestacrítica?
LLENGUATGE VERITAT
IDEESIDEES
CIÈNCIA
1. La crítica de les idees
QUÈ ÉS?
NOSALTRES HEM INVENTATLES IDEES.
LES IDEES SÓN EL CAMÍ CAP A LA VERITAT
QUI LES CONEIX I LES SAPESPRESSAR ÉS UN SAVI
QUÈ SÓN LES IDEES?
UN GREU ERRORDEL PENSAMENT!
LES IDEES INVENTEN L'ORDREQUAN LA REALITAT ÉS
CAOS
LA LÒGICA DESTRUEIX LA VIDAI ES UN PRODUCTE DELS
DÈBILS
IDEA: les característiques pròpies d’una cosa = l’essència d’una cosa = el conjunt de caractérístiques comuns a una sèrie d’individus
La IDEA representa el coneixement, la veritat, que va més enllà de les aparences
1. La crítica de les idees
QUÈ ÉS = DEFINICIÓ = CONCEPTE
CÒPIA = IMITACIÓ = IMATGE= PARTICIPACIÓ
1. La crítica de les idees
Idea = modelCoses = còpia
Món de les coses (sensible)
Mòn de les idees (intel·ligible)
1. La crítica de les idees
Quina és la causa d’aquest canvi tan gran en la forma d’entendre el món que representa la teoria de les idees de Plató?
La veritat és aquella classe d'error sense la qual els homes no podrien viure
No és possible quetot estigui en canvi constant!
1. 1. NO ÉS POSSIBLE QUE TOT ESTIGUI EN CANVI CONSTANT
Si Si tot està
canviant contínuament...
El coneixement mai no seria DEFINITIU
Però ha d’haver un coneixement que valgui per sempre, que sigui etern
Els grans conceptes han de tenir una resposta objectiva = la definició correcta només pot ser una = el què és només pot tenir una resposta
1. La crítica de les idees
1. 1. NO ÉS POSSIBLE QUE TOT ESTIGUI EN CANVI CONSTANT
Si
La nostra existència està mancada de sentit perquè té el seu origen i final en el món natural
Però l’èsser humà té un destí propi FORA DEL MÓN NATURAL
1. La crítica de les idees
Si tot està canviant contínuament...
1. La crítica de les idees
El meu llegat filosòfic...
Aristòtil
SUBSTÀNCIAABSTRACCIÓSIL·LOGISME
Descartes
RES COGITANS/EXTENSA
Ciència moderna
MATEMÀTICA
Història d'un error...
1. La crítica de les idees
1. La crítica de les idees
Les idees neixen de la tendència humana a sotmetre tot allò que és singular a patrons de tipus universal
La realitat és sempre canviant, mutable, innacessible per a
l'enteniment
Però l'ésser humà la immobilitza, la sotmet a normes, lleis, fòrmules...
1. La crítica de les idees
Les idees neixen de la tendència humana a substituir el caos per l'ordre
La realitat és caòtica, desordenada, atzarosa
Però l'ésser humà inventa l'ordre, l'harmonia
1. La crítica de les idees
Les idees neixen de la tendència humana a malfiar-se dels sentits i buscar fonts d'informació fiables
Els sentits ens mostren la realitat tal i com és
Però l'ésser humà ho considera una aparença i assenyala la Raó
conceptual com la font de la veritat
1. La crítica de les idees
Les idees no tenen realitat objectiva. Responen a la necessitat de sentir-nos segurs
●La POR i no la raó ha fet que ens inventèssim un món de ficció (una fàbula, un error, un món paral·lel) al qual hem anomenat MÓN DE LES IDEES, VERITAT, CONEIXEMENT.
●L'abstracció (la capacitat de crear conceptes) representa DESTRUCCIÓ de la vida. Ens fa l'existència més CÒMODA (gregarisme, domesticació de la realitat).
●Els conceptes, la lògica, són el fruit d'una valoració malalta de la vida (moral dels esclaus).
2. La crítica de la veritat
La veritat és un INVENT del pensament occidental.
Com a invent ha adoptat MOLTES FORMES al llarg de la història.
Totes aquestes formes tenen en comú:
Existeix una realitat en si mateixa (permanent i eterna) que no està present davant dels nostres sentits
Aquesta realitat és accessible per a l'ésser humà si s'hi adreça de forma adequada
Quan l'ésser humà troba la veritat pot expressar-la a través del llenguatge
La veritat esdevé una guia per a la vida (moral)
La veritat és allò que un grup de persones pacta que és la veritat (convencionalisme)
2. La crítica de la veritat
La veritat és el resultat de la imposició de les creences del ramat sobre l'individu (gregarisme de la veritat).
Qui s'oposa a aquest pacte esdevé un anormal: mentider, perillòs, subversiu.
Coneixement de les idees. Matemàtica i dialèctica
Presoner ignorant
Fe en la veritat revelada per DéuPecador
Matematització de la realitatEmpirista ingenu
Societat sense classes
Burgès capitalista
No hi ha una sola veritat sinó una multiplicitat de veritats (perspectivisme)
2. La crítica de la veritat
La veritat és sempre una interpretació entre d'altres.
Subjecitivisme: interpretar és aplicar el punt de vista de l'individu irrepetible
Relativisme : hi ha una pluralitat d'interpretacions i totes són vàlides
Hi ha diverses veritats i, per
consegüent, cap veritat
3. La crítica del llenguatge
El llenguatge és una eina multifuncional
Però la filosofia i la ciència han reduït les funcions del llenguatge a UNA SOLA
REPRODUIR LA REALITAT (FUNCIÓ DESCRIPTIVA)
DE LA FORMA MÉS PRECISA POSSIBLE
CLAU
Peça de metall que, introduint-la en el forat d’un pany i fent-la girar, posa en moviment el mecanisme del pany i serveix així per a obrir i tancar.
3. La crítica del llenguatge
El llenguatge no pot reflectir la realitat. Tota expressió lingüística és figurada. No hi ha un significat autèntic de les paraules.
arbre
L'autèntica realitat no pot ser expressada a través del llenguatge. El llenguatge és METAFÒRIC perquè veiem la realitat en PERSPECTIVA
3. La crítica del llenguatge
L'autència funció del llenguatge no és descriure la realitat, sinó expressar experiències vitals singulars (funció estètica)
3. La crítica del llenguatge
L'art està més pròxim a la realitat que la filosofia i la ciència, perquè és l'expressió d'allò individual, no d'allò universal.
3. La crítica del llenguatge
En l'art, el pensament actua com a senyor, mentres que en la ciència actua com a esclau.
L'home racional(científic). El llenguatge al servei de la realitat, limitat per les convencions. Il·lusió de veracitat, precisió (prudència) i repetició.
L'home intuïtiu (l'artista). La realitat al servei del llenguatge, sense límit nio barreres. El gust de deixar-se enganyar, ambigüitat i creació.