varsovia ciutats literaries

Download Varsovia ciutats literaries

Post on 06-Apr-2016

219 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

 

TRANSCRIPT

  • CIUTATS LITERRIES

  • LLISTAT DAUTORS POLACS

    Bieczyk, Marek. Tworki (el manicomio)

    Chwin, Stefan. El Valle de la alegra

    Gombrowicz, Witold. Curs de filosofia en sis hores i quart

    Gombrowicz, Witold. Diario : 1953-1969

    Gombrowicz, Witold. Dietari : 1953-1956

    Gombrowicz, Witold. Ivonne, princesa de Borgonya

    Grochola, Katarzyna. Nigdy w zyciu!

    Huelle, Pawel. Castorp

    Kapuscinski, Ryszard. Crist amb la carrabina al coll

    Kapuscinski, Ryszard. bano

    Kapuscinski, Ryszard. Encuentro con el Otro

    Kapuscinski, Ryszard. El Imperio

    Kapuscinski, Ryszard. La Jungla polaca

    Kapuscinski, Ryszard. El Mundo de hoy

    Kapuscinski, Ryszard. Viatges amb Herdot

    Korczak, Janusz. El Rey Matas I

    Laskier, Rutka. El Cuaderno de Rutka

    Lem, Stanislaw. Fbulas de robots

    Lem, Stanislaw. El Fracs

    Lem, Stanislaw. Mscara

    Lem, Stanislaw. Solaris

    Libera, Antoni. Madame

    Milosz, Czeslaw. Travessant fronteres : antologia potica : 1945-2000

    Milosz, Czeslaw. La Ment captiva

    Mrozek, Slawomir. La Mosca

  • Mysliwski, Wieslaw. El Arte de desgranar alubias

    Orlev, Uri. Corre, noi, corre!

    Orlev, Uri. El Hombre del otro lado

    Orlev, Uri. Lidia, reina de Palestina

    Orlev, Uri. El Monstruo de la oscuridad

    Reymont, Wladyslaw S. La Tierra de la gran promesa

    Sapkowski, Andrzej. Bautismo de fuego

    Sapkowski, Andrzej. La Dama del lago

    Sapkowski, Andrzej. La Espada del destino

    Sapkowski, Andrzej. La Sangre de los elfos

    Sapkowski, Andrzej. Tiempo de odio

    Sapkowski, Andrzej. La Torre de la golondrina

    Sapkowski, Andrzej. El ltimo deseo

    Sosnowski, Jerzy. Apokryf Aglai

    Stasiuk, Andrzej. El Mundo detrs de Dukla

    Szczypiorski, Andrzej. La Bella senyora Seidenman

    Szpilman, Wladyslaw. El Pianista del gueto de Varsvia

    Szymborska, Wislawa. Vista amb un gra de sorra : antologia potica

    Szymborska, Wislawa. Lecturas no obligatorias : prosas

    Tokarczuk, Olga. Un Lloc anomenat Antany

    Tryzna, Tomek. La Senyoreta Ning

    Witkiewicz, Stanislaw Ignacy. El Pop o la visi Hyrkanesa del mn ; Sobre la forma pura

    / Stanislaw Ignacy Witkiewicz. El Pop : projecte de muntatge / Tadeusz Kantor

    Zagajewski, Adam. Deseo

    Zagajewski, Adam. Mano invisible

  • Varsvia (en polons Warszawa) s la ciutat ms gran de Polnia i la seva capital a partir de l'any 1596, quan el rei Zygmund III va traslladar la capitalitat des de Cracvia. Varsvia s tamb la seu de la Presidncia de la Repblica, del Parlament i de la resta de les autoritats centrals.

    Varsvia s coneguda internacionalment per haver donat el seu nom al Pacte de Varsvia, a la Convenci de Varsvia, als diversos Tractats de Varsvia i a la Sublevaci de Varsvia.

    El centre histric de la ciutat, completament destrut arran del Sublevaci de Varsvia el 1944, va ser reconstrut meticulosament desprs de la guerra, i el 1980 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO com a "exemple destacat de reconstrucci gaireb total d'una seqncia histrica que s'estn des del segle XIII fins al segle XX.

    La ciutat s la seu de nombroses indstries (manufactureres, de l'acer, d'enginyeria elctrica, de l'autombil, etc.) i comprn 66 institucions d'estudis superiors (incloent-hi la Universitat de Varsvia, la Universitat Tecnolgica de Varsvia, l'Escola Superior de Negocis i l'Acadmia Mdica) i ms de 30 teatres que inclouen el Teatre Nacional, l'pera i l'Orquestra Filharmnica Nacional.

    Etimologia

    El nom Warszawa ve del possessiu del nom Warsz, s a dir Warszewa, Warszowa. Segons les llegendes el nom ve d'un pescador pobre, Wars, i d'una sirena, Sawa.

    Emblemes i colors

    A partir de la segona meitat del segle XVII, l'emblema de la ciutat s una sirena amb l'espasa i un escut a les mans, que representa la criatura que segons les llegendes orden fundar la ciutat.

    Geografia

    Est situada al centre del pas, a la regi de Masvia (n's tamb la capital), a la riba del riu Vstula (Wisa), uns 100 msnm i a uns 350 km tant de la costa del mar Bltic com dels Crpats i a 523 km de Berln.

    Ocupa una superfcie de 494,28 km2 i t 1,6 milions d'habitants (els varsovians).

    Varsovia es troba en dos formes geomorfolgiques principals: l'altipl morrena plana i la vall del Vstula amb el seu asimtric disseny de marjades diferents. El riu

  • Vstula s l'eix de Varsvia, que divideix la ciutat en dues parts, esquerra i dreta. La part esquerra es troba en l'altipl de morrena (entre 10-25 metres sobre el nivell del Vstula) i sobre les marjades del mateix riu (mx. 6,5 m per sobre del nivell del Vstula). L'element important del relleu en aquesta part de Varsvia s la vora de l'altipl morrena, coneguda com l'escarp de Varsvia. Aquesta s de 20-25 m d'alada al nucli antic i en el districte central i prop de 10 m al nord i el sud de Varsvia. Passa per la ciutat i juga un paper important com a smbol de Varsvia.

    La plana altipl de la morrena t uns pocs basses naturals i artificials, i tamb grups de pous de fang. El disseny de les marjades del Vstula sn asimtriques. El costat esquerre consisteix principalment en dos nivells: el ms alt una antiga bancal inundable i la ms baixa en la bancal plana inundable. La bancal inundable contempornia t encara valls i depressions visibles amb sistemes d'abastament d'aigua procedent d'antics lleres del Vstula. Es componen de encara bastants rierols i llacs naturals, aix com el disseny de les rases de drenatge. El costat dret de Varsvia t diferents models de formes geomorfolgiques.

    Clima

    Varsvia t un clima continental humit, amb hiverns freds i estius molt calorosos. Els hiverns sn relativament temperats i els estius sn frescos. La temperatura mitjana s de -2,4 C al gener i 19,1 C al juliol. Sovint poden arribar a temperatures de 30 C a l'estiu. La mitjana anual de pluges s de 500 millmetres de precipitaci i el mes ms plujs s juliol. La primavera i la tardor solen ser temporades agradables.

    Flora i Fauna

    Els espais verds sn una quarta part de la superfcie de Varsvia, incloent-hi una mplia gamma d'estructures afins; des de petits parcs en els venats, espais verds al llarg dels carrers i en els patis; fins a grans parcs histrics, rees de conservaci de la natura i boscos urbans a la franja de la ciutat.

    Paisatge de Varsvia

    Hi ha 82 parcs a la ciutat, que cobreixen en total el 8% de la seva rea. Els ms antics, formen part de palaus molt representatius de la ciutat com; el jard del Palau Krasinski, el Parc azienki, el parc del Palau Wilanw, el parc del Palau Krlikarnia i el Jard Sax (possedor d'una rea de 15,5 hectrees) que solia ser un jard real, en el qual hi ha ms de cent espcies diferents d'arbres i les avingudes sn un lloc per passejar i relaxar-se.

  • Al segle XIX, el jard del Palau Krasisk fou remodelat per Franciszek Szanior. Dins de la seva rea central es poden veure encara vells arbres que daten d'aquell perode: ginkgo, nogueres negres, avellaners turcs, etc. Complementat pels seus bancs, catifes de flors, un bassal amb necs i un pati per als nens, el jard del Palau Krasinski s un popular dest dels varsovians a l'hora de fer una passejada. El parc del Palau Krasinski cobreix una rea de 76 hectrees. El carcter nic i la histria del parc est reflectida en la seva arquitectura: pavellons, escultures, ponts, cascades, basses, i en la seva vegetaci: Espcies vernacles i foranes d'arbres i arbustos. El que fa a aquest parc diferent a altres espais verds de Varsvia s la presncia de paons i faisans, que poden ser vistos caminant lliurement, i de carpes reals a l'estany.

    Pa al Parc azienki

    El parc del Palau Wilanw data de la segona meitat del segle XVII. Aquest cobreix una rea de 43 hectrees. La seva rea central d'estil francs, correspon a l'antic estil barroc de les formes del Palau. La secci oriental del parc, la ms propera al palau, s un jard de dos nivells amb una terrassa enfrontada a l'estany.

    Altres espais verds a la ciutat inclouen el Jard Botnic i el jard de la Biblioteca Universitria, els quals tenen extenses colleccions botniques de plantes estranyes, tant endmiques com foranes, mentre que un hivernacle al New Orangerie presenta plantes subtropicals de tot el mn.

    La flora de la ciutat t una gran varietat d'espcies. La riquesa d'aquestes, s deguda, en gran part, a la localitzaci de Varsvia a les vores de grans regions florals que comprenen substancials proporcions d'rees tancades a l'activitat humana (boscos naturals, pantans i zones humides a la llacuna del Vstula) aix com terres arables, prats i boscos. El bosc de Bielany, localitzat als lmits de Varsvia, s la part restant del primitiu bosc de Masvia. La seva reserva natural es connecta amb el bosc de Kampinos, llar d'una rica fauna i flora. Dins del bosc hi ha tres senders per a bicicletes o per recrrer a peu.

    A 15 km de Varsovia, l'ambient del riu Vstula canvia sorprenentment l'entorn i constitueix un ecosistema ben conservat, amb un hbitat d'animals entre els quals figuren, entre altres, la lldria, el castor, i centenars d'espcies d'ocells.

    El zoolgic de Varsvia cobreix una rea de 40 hectrees, amb al voltant de 5.000 animals que representen unes 500 espcies. Encara que va ser creat oficialment el 1929, el seu origen est en els vedats privats del segle XVII sovint oberts al pblic

  • Demografia

    Histricament, Varsvia ha estat el dest de l'emigraci interna i estrangera, ms concretament del centre i l'Est d'Europa. Durant uns 300 anys, va ser coneguda com "L'antiga Pars" o "La segona pars". Polnia tenia un 20% de la poblaci nascuda a l'estranger o jueva. Demogrficament Varsvia era la ciutat ms cosmopolita del pas i a