Trets distintius català oriental-occidental que podem trobar en el registre

estàndard:

Oriental

� No pronom neutre: açò. Adverbi de lloc: aquí. Adverbis de temps: dintre,

aviat.

� Possessius: meva, teva, seva.

� Desinències del present de subjuntiu (persones 1a, 2a, 3a, 6a): canti,

cantis, canti, cantin.

� Desinència -o al present d’indicatiu.

� Desinències –às, -és, -ís a l’imperfet de subjuntiu: anàs, digués, patís.

� Alternança e: nedar, xerrar...

� Accentuació: anglès, cafè, aprèn, aparèixer...

Occidental. Principals trets específics de l’estàndard valencià:

� Pronom neutre: açò. Adverbi de lloc: ací. Adverbis de temps: dins,

prompte (en lloc de dintre, aviat).

� Possessius: meua, teua, seua, meues, teues, seues.

� Desinències del present de subjuntiu (persones 1a, 2a, 3a, 6a): cante,

cantes, cante, canten

� Desinència –e al present d’indicatiu: jo cante...

� Desinències –ara, -era, -ira a l’imperfet de subjuntiu: anara, diguera,

patira.

� Alternança a: nadar, xarrar...

� Accentuació: anglés, café, aprén, aparéixer...

� Altres trets és poc freqüent que apareguen en un text en estàndard:

Demostratius: este, eixe; esta,eixa..(en lloc d’aquest, aqueix...). Numerals:

huit, dihuit, dèsset, dènou i huitanta (en lloc de vuit, divuit, disset, dinou,

vuitanta). Adverbi de temps: hui (en lloc d’avui).