valors basics urbana 2016

7/25/2019 Valors Basics Urbana 2016

1/137

2016Valorsbsicsimmobles urbanssl, construcci, ndex correctors

2016


2/137


3/137

Valors bsics del sl i de la construcci i ndexscorrectors per comprovar els valors dels bnsimmobles de naturalesa urbana situats aCatalunya, en els impostos sobre transmissionspatrimonials i actes jurdics documentats i sobresuccessions i donacions

Fets imposables de l any 2016

ndex

PginaIntroducci .................................................................................................................. 1

Valor de les construccions

1. Aspectes generals ................................................................................................. 22. Determinaci del mdul M ..................................................................................... 23. Mdul M per a les declaracions dobra nova i divisi de la propietat horitzontal ..... 34. Factors multiplicadors del mdul M ........................................................................ 35. Factors de les diverses tipologies dedificaci ........................................................ 36. Factors de les diverses qualitats de les construccions o edificacions ..................... 47. Valor de les construccions, segons tipologia i qualitat, en /m2construt ............... 8

8. Criteris dassignaci de la qualitat de les construccions ................. ...................... 12

Costos durbanitzaci .............................................................................................. 14

Valors de repercussi del sl

1. Aspectes generals ............................................................................................... 172. Valors de repercussi del sl ds residencial

(habitatges plurifamiliars i unifamiliars) ................................................................ 203. Valors de repercussi del sl ds doficines(edificis doficines) ........................... 234. Valors de repercussi del sl ds comercial(edificis i locals comercials) ............. 255. Valors de repercussi del sl ds hoteler ............................................................ 26

6. Valors de repercussi del sl destinat a equipaments(edificis ds sanitari, cultural i docent) ................................................................. 277. Valors de repercussi del sl ds industrial

(edificis, locals industrials i naus-magatzem) ....................................................... 298. Valors de repercussi del sl sota rasant(soterranis)............. ...............................309. Criteris dassignaci de les categories d'ubicaci del sl ds residencial ............ 3310. Criteris dassignaci de les categories d'ubicaci del sl ds doficines .............. 3311. Criteris dassignaci de les categories dubicaci del sl ds comercial .............. 3512. Criteris dassignaci de les categories dubicaci del sl ds hoteler .................. 3613. Criteris dassignaci de les categories d'ubicaci

del sl ds sanitari, cultural i docent .................................................................... 3614. Criteris dassignaci de les categories dubicaci del sl ds industrial ............... 36

15. Criteris dassignaci de les categories dubicaci del sl ds sota rasant ........... 3616. Ubicacions de categoria mxima entre les mximes i mnima entre les mnimes . 3717. Altres consideracions respecte a les categories dubicaci .................................. 37


4/137

II

Valors unitaris del sl

1. Aspectes generals ............................................................................................... 382. Valors unitaris del sl ds industrial .................................................................... 383. Criteris dassignaci de les categories dels polgons industrials ........................... 404. Valors unitaris del sl ds residencial .................................................................. 41

5. Criteris dassignaci de les categories dels polgons o urbanitzacions dsresidencial ............................................................................................................ 436. Valors unitaris del sl dotacional .......................................................................... 447. Polgons industrials i urbanitzacions ds residencial de categoria mxima

entre les mximes i mnima entre les mnimes ..................................................... 458. Polgons industrials i urbanitzacions ds residencial de categoria especial ......... 45

Coeficients correctors

1. Coeficients de realitzaci ..................................................................................... 462. Coeficients reductors per antiguitat o estat de la construcci ............................... 503. Coeficients reductors per arrendament ................................................................ 53

4. Coeficients correctors per caracterstiques especials ........................................... 545. Coeficients correctors per adequaci al mercat ................................................... 55

Altres consideracions referents al sl i a la construcc i

1. Superfcies de les edificacions a computar .......................................................... 572. Valoraci doficines i despatxos ubicats en edificis ds residencial ..................... 573. Valoraci de trasters............................................................ ................................ 574. Supsits de construccions runoses ..................................................................... 585. Edificabilitats a computar ..................................................................................... 586. Valoraci de terrasses ds privatiu dun habitatge............................................... 587. Valoraci de les rees enjardinades que envolten un habitatge i estan

vinculades a aquest o sn ds privatiu ................................................................ 588. Supsits dinfradotaci de serveis ........................................................................ 599. Valoraci del sl urbanitzable .............................................................................. 59

Valors de les places daparcament

1. Aspectes generals ............................................................................................... 612. Valors de les places daparcament de cotxes dels diferents quadres ................... 613. Valors de les places daparcament de moto dels

diferents quadres ................................................................ ................................ 664. Criteris dassignaci de les categories dubicaci a les places daparcament ..... 68

Valors dels amarradors de ports esportius

1. Aspectes generals ............................................................................................... 712. Mduls dels amarradors ....................................................................................... 753. Valoraci dels amarradors ................................................................................... 76

Participants i validesa temporal dels valors i dels ndexs daquest estudi ................... 77

Annex I

Quadres assignats als diversos municipis a lefecte de la valoraci del sl perrepercussi.

Annex II

rees assignades als diversos municipis a lefecte de la valoraci del sl per unitari.


5/137

1

Introducci

En aquest document es descriuen els valors bsics de les construccions i del sl i

els ndexs correctors que sn daplicaci en la formulaci dels dictmens pericials

per a l a comprovaci dels valors dels bns immobles de naturalesa urbana de

Catalunya, en els impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurdicsdocumentats i sobre successions i donacions. Tamb s'hi especifica el procs

seguit fins arribar a aquests valors i les fonts documentals consultades.

Lobjectiu s afavorir la coordinaci de l es valoracions i el contingut formal dels

dictmens pericials, en nom de l 'equitat i dels requisits de motivaci fixats pels

tribunals.

En tot cas, aquest estudi de v alors bsics i ndexs correctors no representa capobstacle a l'hora de formular valoracions de forma singular si aix ho exigeixen les

peculiaritats dels bns que s'han de valorar.

En l'apartat corresponent s'exposa la validesa temporal d'aquests valors bsics i

ndexs correctors.


6/137

2

Valor de les construccions

1. Aspectes generals

Les construccions es valoren a partir del mdul M, que expressa el cost del m2

d'una construcci d's residencial plurifamiliar de c ategoria mitjana. L'import

d'aquest cost est integrat pel cost d'execuci material, el benefici industrial, els

honoraris dels tcnics, les llicncies i les assegurances del procs dedificaci.

En conseqncia, M fa referncia als costos unitaris dels edificis d'habitatges

plurifamiliars de c arcter urb, en i lla tancada, equivalents als considerats de

categoria quarta en el quadre de coeficients de valor de les construccions del Reial

decret 1020/93, pel qual s'aproven les normes tcniques i el quadre marc de valors

del sl i de l es construccions a fi de det erminar el valor cadastral dels bns

immobles de naturalesa urbana.

La quantia del mdul M es corregeix, en c ada cas, per coeficients o factors

expressius de l's i de la qualitat o categoria de les construccions.

2. Determinaci del mdul M

Dacord amb el nmero 158 de la publicaci EME DOS, Agenda de la

construccin, corresponent al 4t trimestre de 2015, el cost per m2 dexecuci

material d'una construcci d's residencial plurifamiliar de categoria mitjana, entre

mitgeres, similar a la dels habitatges plurifamiliars en illa tancada de carcter urb

de la categoria quarta del quadre de coeficients del valor del Reial decret 1020/1993

oscilla, a Catalunya, entre un mxim de 775,46 i un mnim de 615,31 , segons la

superfcie de lhabitatge.

Si s'afegeix a aquesta ltima xifra de 615,31 , un 14% en concepte de despeses

del constructor i un 6% corresponent al benefici industrial propi de lactivitat

empresarial, i tamb safegeix un 10% per honoraris dels tcnics que intervenen en

la construcci, llicencies i assegurances, resulta un cost unitari mnim de 615,31 x

1,30 = 799,90 . Aix no obstant i atesa la ponderaci amb qu sactua, el valor delmdul Mes fixa en 720 . En conseqncia, M= 720 .


7/137

3

3. Mdul M per a les declaracions dobra nova i divis i de la prop ietat

horitzontal

A efectes exclusivament de comprovar el valor de les declaracions dobra nova i de

la divisi de l a propietat horitzontal en limpost dactes jurdics documentats, el

mdul M es multiplica per un c oeficient (0,76923, que s la inversa d1,30), de

manera que el mdul Mpassa a ser de 720 x 0,76923 = 553,85 , ja que el valor de

la construcci en aquest impost es refereix exclusivament al cost dexecuci

material, sense incloure cap altre concepte i detraient, per tant, el 30% corresponent

a les despeses i benefici del constructor, honoraris tcnics, llicncies i

assegurances, dacord amb el que estableix la sentncia de 9 dabril de 2012 delTribunal Suprem.

4. Factors mult iplicadors del mdul M

Els dos factors multiplicadors del mdul M es refereixen, respectivament, a la

tipologia i a la qualitat de les construccions.

A l'hora de determinar-los s'ha considerat com a guia el quadre de coeficients de

valors de les construccions del Reial decret 1020/93, aix com els costos d'edificaci

de les diferents tipologies de les publicacions tcniques "Boletn Econmico de la

Construccin", "Construc" i "Eme Dos"; tamb shan considerat els preus de

referncia per al visat del Collegi dArquitectes de Catalunya, els costos de

construcci dedificis tipus dels Preus de referncia dobra nova dedificaci de

lInstitut de Tecnologia de Catalunya i els Indicadors de r eferncia de costos de

ledificaci dhabitatge protegit de C atalunya del Pacte nacional per a lhabitatge

2007-2016.

5. Factors de les diverses tipologies d'edificaci

Habitatges plurifamiliars ............................. 1,00

Habitatges unifamiliars entre mitgeres ....... 1,10

Habitatges unifamiliars allats ..................... 1,25

Habitatges rurals ........................................ 0,90

Edificis comercials ...................................... 1,30

Edificis d'oficines ........................................ 1,20Hotels: categoria de 2 * .............................. 1,35


8/137

4

Edificis d's sanitari .................................... 1,30

Edificis d's cultural .................................... 1,00

Edificis d's docent ..................................... 1,00

Locals comercials ....................................... 1,00

Locals industrials ........................................ 1,00

Naus-magatzem ......................................... 0,40

Edificis industrials ....................................... 0,60

Soterranis ................................................... 0,50

Piscines descobertes ................................. 0,60

Pistes esportives ........................................ 0,45

rees enjardinades ................................... 0,10

6. Factors de les diverses qualitats de les construccions o edificacions

Habitatges plurifamiliars

Molt bona .................... ................................1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Habitatges unifamiliars entre mitgeres

Molt bona ................................................... 1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Habitatges unifamiliars allats

Molt bona ................................................... 1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60


9/137

5

Habitatges rurals

Molt bona ................................................... 1,75

Bona .......................................................... 1,35

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Edificis comercials

Molt bona ................................................... 1,70

Bona .......................................................... 1,30

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Edificis d'oficines

Molt bona ................................................... 1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Hotels

Categoria 5* (molt bona) ............................ 2,00

Categoria 4* (bona) .................................... 1,50

Categoria 3* (mitjana) ................................ 1,20

Categoria 2* (modesta) .............................. 1,00

Categoria 1* (molt modesta) ....................... 0,85

Edificis d's sanitari

Molt bona ................................................... 1,70

Bona .......................................................... 1,30

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60


10/137

6

Edificis d's cultural

Molt bona ................................................... 1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Edificis d's docent

Molt bona ................................................... 1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Locals comercials

Molt bona ................................................... 1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Locals industrials

Molt bona ................................................... 1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Naus-magatzem

Molt bona ................................................... 1,70

Bona .......................................................... 1,30

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60


11/137

7

Edificis industrials

Molt bona ................................................... 1,70

Bona .......................................................... 1,30

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Soterranis

Molt bona ................................................... 1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Piscines descobertes

Molt bona ................................................... 1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

Pistes esportives

Molt bona ................................................... 1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60

rees enjardinades

Molt bona ................................................... 1,60

Bona .......................................................... 1,25

Mitjana ....................................................... 1,00

Modesta ..................................................... 0,80

Molt modesta .............................................. 0,60


12/137

8

7. Valor de les construccions, segons la tipologia i la qualitat, en /m2

construt

Aquests valors s'obtenen multiplicant 720 per dos coeficients: el de la tipologia i el

de qualitat de l 'edificaci, els quals s'especifiquen en el s anteriors apartats 5 i 6,

respectivament.

Habitatges plur ifamiliars

Molt bona ........ ........................................ 1.152

Bona ........................................................... 900

Mitjana ........................................................ 720Modesta ...................................................... 576

Molt modesta ............................................... 432

Habitatges uni familiars entre mi tgeres

Molt bona ................................................. 1.267

Bona .......................................................... 990

Mitjana ........................................................ 792

Modesta ...................................................... 634

Molt modesta ............................................... 475

Habitatges un ifamiliars allats

Molt bona ................................................. 1.440

Bona ........................................................ 1.125

Mitjana ........................................................ 900

Modesta ...................................................... 720

Molt modesta ............................................... 540

Habitatges rurals

Molt bona ................................................. 1.134

Bona ........................................................... 875

Mitjana ........................................................ 648

Modesta ...................................................... 518

Molt modesta ............................................... 389


13/137

9

Edificis comercials

Molt bona ................................................. 1.591

Bona ........................................................ 1.217

Mitjana ........................................................ 936

Modesta ...................................................... 749

Molt modesta ............................................... 562

Edificis d'oficines

Molt bona ................................................. 1.382

Bona ........................................................ 1.080

Mitjana ........................................................ 864

Modesta ...................................................... 691

Molt modesta ............................................... 518

Hotels

Categoria 5* (molt bona) . ........................ 1.944

Categoria 4* (bona)........... ....................... 1.458

Categoria 3* (mitjana)......... ...................... 1.166

Categoria 2* (modesta)....... ........................ 972

Categoria 1* (molt modesta) ....................... 826

Edificis d's sanitari

Molt bona ................................................. 1.591

Bona ........................................................ 1.217

Mitjana ........................................................ 936

Modesta ...................................................... 749

Molt modesta ............................................... 562

Edificis d's cultural

Molt bona ................................................. 1.152

Bona ........................................................... 900

Mitjana ........................................................ 720

Modesta ...................................................... 576

Molt modesta ............................................... 432


14/137

10

Edificis d's docent

Molt bona ................................................. 1.152

Bona ........................................................... 900

Mitjana ........................................................ 720

Modesta ...................................................... 576

Molt modesta ............................................... 432

Locals comercials

Molt bona ................................................. 1.152

Bona ........................................................... 900

Mitjana ........................................................ 720

Modesta ...................................................... 576

Molt modesta ............................................... 432

Locals industrials

Molt bona ................................................. 1.152

Bona ........................................................... 900

Mitjana ........................................................ 720

Modesta ...................................................... 576

Molt modesta ............................................... 432

Naus-magatzem

Molt bona .................................................... 490

Bona ........................................................... 374

Mitjana ........................................................ 288

Modesta ...................................................... 230

Molt modesta ............................................... 173

Edificis industrials

Molt bona .................................................... 734

Bona ........................................................... 562

Mitjana ........................................................ 432

Modesta ...................................................... 346

Molt modesta........................ ....................... 259


15/137

11

Soterranis

Molt bona .................................................... 576

Bona ........................................................... 450

Mitjana ........................................................ 360

Modesta ...................................................... 288

Molt modesta ............................................... 216

Piscines descobertes

Molt bona .................................................... 691

Bona ........................................................... 540Mitjana ........................................................ 432

Modesta ...................................................... 346

Molt modesta ............................................... 259

Pistes esportives

Molt bona .................................................... 518

Bona ........................................................... 405

Mitjana.................................. ....................... 324Modesta ...................................................... 259

Molt modesta ............................................... 194

rees enjardinades

Molt bona .................................................... 115

Bona ............................................................. 90

Mitjana.................................... ....................... 72

Modesta ........................................................ 58

Molt modesta ................................................. 43


16/137

12

Observacions

Els valors unitaris anteriors quedaran reduts al 50% en les superfcies sobre rasant

de les tipologies edificatries dels usos residencial, comercial, oficines, sanitari,

docent i cultural, quan es trobin mancades de distribuci interior.

Igualment quedaran reduts al 50% els locals comercials i industrials mancats de

distribuci interior o dacabats.

Si es tracta de piscines cobertes amb estructura permanent, saplicaran els valors

de les descobertes afectats pel coeficient 2,50, per analogia al quadre de valors la

norma 20 del RD 1020/1933. Si la coberta s desmuntable, saplicar el coeficient

1,50.

8. Criteris d'assignaci de la qualitat de les construccions

L'assignaci de la qualitat de la construcci s'ha de fer considerant la dels materialsconstructius utilitzats.

La qualitat mitjana s'ha d'assignar quan es consideri que els materials constructius

sn, en general, de qualitat similar a la mitjana dels utilitzats en les edificacions de

la mateixa tipologia que es construeixen actualment a Catalunya. Si sn habitatges,

aquesta qualitat, que s la que predomina en les construccions que es fan a

Catalunya, coincideix amb la dels de protecci oficial (HPO) o protegits. Concorda

amb la de l es categories 4a i 5a de l "Catlogo de Edificios y Construcciones de

Carcter Urbano", editat pel "Instituto de Estudios Fiscales del Ministerio de

Economa y Hacienda".

La qualitat bona s 'ha d'assignar quan la qualitat dels materials constructius, en

general, sigui superior a la mitjana dels utilitzats en les edificacions de la mateixa

tipologia que es construeixen a Catalunya. Concorda amb les categories 2a i 3a del

"Catalogo de Edificios y Construcciones de Carcter Urbano".


17/137

13

La qualitat modesta s'assigna quan la qualitat dels materials constructius sigui, en

general, inferior a la mitjana dels utilitzats en les edificacions de la mateixa tipologia

que es construeixen a Catalunya. Concorda amb la categoria 6a i 7a del "Catlogo

de Edificios y Construcciones de Carcter Urbano".

La qualitat molt bona es reserva als supsits d'utilitzaci generalitzada de materials

constructius d'alta qualitat. Concorda amb la categoria 1a del "Catlogo de Edificios

y Construcciones de Carcter Urbano".

La qualitat molt modesta es reserva per als supsits d'utilitzaci generalitzada de

materials constructius de molt baixa qualitat i a les naus-magatzem si l'edificaci s

tan senzilla que noms disposa dels elements constructius indispensables per al

seu s com a tal. Concorda amb les categories 8a i 9a del "Catlogo de Edificios y

Construcciones de Carcter Urbano.


18/137

14

Costos durbanitzaci

Segons el nmero 158 de la publicaci relacionada amb la construcci "Eme Dos",

corresponent al 4t trimestre de 2015, el cost mitj d'urbanitzaci a Catalunya, sense

incloure ni el planejament ni el moviment preliminar de terres, s de 1.001,86 per

metre lineal en carrers de 6 metres d'amplada; de 1.337,87 en carrers de 10 metres

d'amplada; de 2.508,37 si l'amplada s de 16 metres i de 3.061,70 si l'amplada s

de 20 metres. Aquestes quantitats sn equivalents a 166,98; 133,79; 156,77 i

153,09 /m2de vial, respectivament.

La mitjana d'aquestes darreres quantitats s de (166,98+133,79+156,77+153,09) / 4

= 152,66 /m2 i com sigui que el cost mitj del moviment preliminar de les terres es

pot fixar en 16 /m2de vial, i els del planejament, gesti i projecte durbanitzaci en

20 /m2 resulta, per tant, un c ost mitj d'urbanitzaci de 1 88,66 /m2, que pot

arrodonir-se a 190 /m2.

Per a l es altres qualitats d'urbanitzaci s'apliquen els coeficients de valor que

s'indiquen a continuaci, els quals s'han dedut prenent com a referncia el quadre

de la norma 20 del Reial decret 1020/1993, resultant:

Qualitat d'urbanitzaci Coeficient Cost /m2de vial

molt bona 1,60 304,00

bona 1,25 237,50

mitjana 1,00 190,00

modesta 0,80 152,00

molt modesta 0,60 114,00

Considerant que actualment les superfcies dels vials, incloent-hi les voreres,

representen de mitjana el 20% de la superfcie del sl a urbanitzar, resulten els

costos segents per m2de sl urbanitzable:


19/137

15

Qualitat d'urbanitzaci Cost /m2de sl urbanitzable

Molt bona 60,80

Bona 47,50

Mitjana 38,00

Modesta 30,40

Molt modesta 22,80

En el sl urbanitzat, ats que la relaci entre les superfcies del sl urbanitzat i les

del sl urbanitzable es pot fixar en 0,60, s'obtenen els costos segents:

Qualitat d'urbanitzaci Cost /m2de sl urbanitzat

Molt bona 101,33

Bona 79,17

Mitjana o normal 63,33

Modesta 50,67

Molt modesta 38,00

Si s'arrodoneixen les xifres anteriors a mltiples deuro, resulten els costossegents, en /m2:

Qualitat d'urbanitzaci Sl urbanitzable Sl urbanitzat

molt bona 61 101

bona 48 79

mitjana 38 63

modesta 30 51

molt modesta 23 38

La qualitat d'urbanitzaci respon a la naturalesa i a la qualitat dels serveis.

Es considera de qualitat mitjana si els serveis corresponents es limiten a complir

amb els estndards que s'exigeixen actualment a les obres d'urbanitzaci, cosa que

comporta una situaci similar a la segent: el paviment s asfltic, noms hi ha una

simple conducci per les aiges residuals, hi ha fanals per a l'enllumenat pblic tot i


20/137

16

que no estan situats regularment, no s'asseguren sobrants d'aigua i les voreres i les

zones verdes no estan finalitzades.

Les qualitats bona i modesta corresponen a les obres d'urbanitzaci que comporten

dotacions de s erveis superiors o i nferiors, respectivament, a l es de l a qualitat

mitjana.

La qualitat molt bona correspon a les obres d'urbanitzaci que, a ms de comportar

uns serveis superiors als de la qualitat mitjana, s'hagin fet amb materials de molt

alta qualitat.

La qualitat molt modesta correspon a l es obres d'urbanitzaci que, a ms de

comportar uns serveis inferiors als de la qualitat mitjana, s'hagin fet amb materials

de molt baixa qualitat.


21/137

17

Valors de repercussi del sl


Els valors de r epercussi del sl es determinen a par tir dels valors de venda del

producte immobiliari observats. A tal efecte sutilitzen diverses fonts dinformaci

immobiliria (estudis peridics de la Secretaria dHabitatge, preus doferta dels

diferents portals immobiliaris dinternet, informaci de les societats de taxaci, altres

organismes oficials com lINE o el Ministerio de Fomento...), per la informaci de

base sn els valors declarats i els valors comprovats de l es declaracions dels

mateixos ciutadans per a limpost de transmissions patrimonials i actes jurdics

documentats, gestionat per lAgncia Tributria de Catalunya.

Aquests valors declarats es refereixen als darrers dos anys (2014 i 2015),

actualitzats a dat a 31 de des embre de 2015, amb un -1% i +3% anual

respectivament; es considera la hiptesi de que lany 2016 els preus es mantindran,

com a mitjana, estables, per tant sense increment ni decrement respecte 2015.Els

valors es refereixen a operacions de compravenda dhabitatges de tipologiaplurifamiliar (pisos), excloent altres tipus de t ransaccions (herncies, donacions o

similars). Als valors declarats safegeixen els valors comprovats per ladministraci,

una vegada aquests han estat acceptats. En total shan considerat poc ms de

40.000 testimonis.

Amb aquesta informaci es calcula un ndex de referncia dels valors de mercat per

a cada municipi que tingui un nombre mnim de 10 testimonis vlids. Per calcular

lndex de referncia dels valors de mercat, homogenetzem les medianes del valorde la mostra per antiguitat. Els trams dantiguitat que prendrem sn els segents:

0 - 14 anys

15 - 29 anys

30 - 49 anys

50 o ms anys


22/137

18

La metodologia de clcul de lndex de referncia dels valors de mercat consisteix,

en primer lloc, en obtenir el valor de la mediana dels testimonis per a cada tram

dantiguitat; corregir, posteriorment, aquest valor afegint la part de v alor que es

correspondria amb la depreciaci fsica mitjana terica dels immobles segons cada

tram dantiguitat; i, ponderar, finalment, aquests valors de m edianes corregits, en

funci del nombre de testimonis que obtenim per a cada tram dantiguitat.

Aix, el valor de la mediana dels testimonis de cada tram dantiguitat concret, ser el

segent:

Mediana de valor corregida = Mediana del valor mostra + [cost de la construcci x

coeficient de realitzaci x coeficient dadequaci al mercat x (1 coeficient

antiguitat)].

Com a cost de la construcci es pren el mdul bsic de 720 / m2.

Com a coeficient de realitzaci es considera el que saplica a la categoria

dubicaci mitjana i qualitat de la construcci mitjana en funci del quadre aplicable

al municipi per al qual calculem la mediana del valor.

Com a coeficient dadequaci al mercat, el que li correspon en funci del quadre

on sha classificat el municipi, i suposant una categoria de la ubicaci mitjana.

Com a coeficient dantiguitat equivalent, en coherncia amb els coeficients

reductors aplicats, computem 0,90, per al tram dantiguitat 0-14 anys; 0,70, per al

tram dantiguitat 15-29 anys; 0,55 per linterval de 30 a 49 anys; i 0,40 per al tram

dantiguitat 50 o ms anys.

Per calcular lndex de r eferncia dels valors de mercat (VRM) dun municipi

obtenim la mitjana ponderada de la mediana de valors corregida de cada tram

dantiguitat:

VRM = (NT 0-14 x MVC 0-14)+(NT 15-29 x MVC 15-29)+(NT 30-49 x MVC 30-49)+(NT >50 x MVC >50)Nombre total de testimonis del municipi


23/137

19

On:

NT: Nombre de testimonis

MVC: Mediana de valor corregida.

Una vegada obtinguts els ndexs de r eferncia dels valors de mercat de c ada

municipi, aquests es classifiquen en trestipus de quadres:A, B i E, amb les seves

corresponents concrecions, atenent a la diversitat de valors: A01, A02, A03, A04,

A05, A06, A07, A08, A09, A10, A11 i A12; B01, B02, B03, B04 i E.

El quadre A01 correspon a la ciutat de Barcelona, on per a ls residencial (tipologia

plurifamiliar) la mediana del valor de venda de referncia del municipi se situa en

2.733 /m2.

La mediana del valor de referncia dels quadres A02 a A12 es fixa en 2.471, 2.204,

1.988, 1.851, 1.725, 1.600, 1.476, 1.350, 1.226, 1.100 i 1.000 /m2, respectivament.

La mediana del valor de referncia dels quadres B01 a B04 es fixa en 910, 847, 786

i 701, respectivament, amb una mediana de valor de 653 /m2per al quadre E.

A lannex I daquest estudi es relacionen els quadres corresponents als diversos

municipis.


24/137

20

2. Valors de repercussi del sl ds residencial

(habitatges pluri familiars i habitatges unifamiliars)

Per a la determinaci dels valors de repercussi del sl ds residencial es

consideren catorze categories dubicaci en el quadre A01(1a, 2a, 3a, 4a, 5a, 6a,

7a, 8a, 9a, 10a, 11a, 12a, 13a i 14a); set categories dubicaci (1a, 2a, 3a, 4a, 5a,

6a i 7a) per als municipis integrats en els quadres A02 a A012; cinc categories

dubicaci (1a, 2a, 3a, 4a i 5a) per als municipis dels quadres B01 a B04; i tres

categories per als municipis del quadreE.

s a dir, enguany els municipis es classifiquen en els quadres:

A01, A02, A03, A04, A05, A06, A07, A08, A09, A10, A11 i A12.

B01, B02, B03 i B04.

E

Per determinar els valors de sl del quadre A01 (corresponent a la ciutat de

Barcelona) es parteix de la mediana del valor de les 9.744 transaccions dhabitatges

plurifamiliars, de 2.733 /m2

.

A partir daquesta dada, el valor del sl per a ubicaci mitjana (categoria 7a), amb

qualitat de construcci mitjana (720 /m2) ser, aplicant el mtode residual, amb

coeficient de realitzaci K = 1,40:

Valor del sl = (valor de limmoble / coeficient realitzaci ) cost construcci:

Valor del sl = (2.733 / 1,40) 720 = 1.232 /m2,

Per a la resta de municipis, el valor mitj de repercussi del sl sobt de manera

similar:

Valor mitj de r epercussi del sl = (Valor mitj de l immoble / coeficient de

realitzaci) cost de construcci:


25/137

21

Quadre Valor /m Coeficientrealitzaci

Cost construcci/m2

Valor delsl /m2

A01 2.733 1,40 720 1.232

A02 2.471 1,40 720 1.045

A03 2.204 1,40 720 854

A04 1.988 1,40 720 700

A05 1.851 1,40 720 602

A06 1.725 1,40 720 512

A07 1.600 1,40 720 423

A08 1.476 1,40 720 334

A09 1.350 1,35 720 280

A10 1.226 1,35 720 188

A11 1.100 1,25 720 160A12 1.000 1,25 720 80

B01 910 1,15 720 71B02 847 1,15 720 -

B03 786 1,15 720 -

B04 701 1,10 720 -

E 653 1,10 720 -

Aquest quadre mant valors mitjans de sl similars a lany anterior, excepte per als

municipis classificats en el quadres A01, A02, A03 i A041

Es comprova, tamb com lany 2014, que a partir del quadre B02 fins al E, elsvalors de s l que sobtenen no sn significatius. Aquest fet s degut, en gran

mesura, al fet que bona part de les promocions en venda daquests municipis tenen

valors molt baixos, fins i tot a vegades suposadament per sota del cost de reposici.

Tamb es constata que els municipis que pertanyen a aq uests quadres registren

una molt baixa o nulla xifra dhabitatges iniciats els darrers tres anys. Per tant, en

aquests territoris no hi ha noves promocions dobra nova, i les que es transmeten

ho fan a uns preus molt minvats. Per aix en aquests quadres es determinen, tal i

com es va fer en els dos anys precedents, uns valors de sl terics, a la vegada

que per a l es valoracions es plantegen uns coeficients correctors dadequaci al

mercat, que permetin arribar als valors mitjans detectats (vegeu lapartat de

coeficients correctors daquest document, pgina 55).

1 Per establir aquesta equivalncia, cal tenir present que els que en anys anteriors eren

quadres B1, B2, B3, B4, B5, C1. C2. C3 i C4, ara sn anomenats A04, A05, A06, A07,A08, A09, A10, A11 i A12, i els quadres D1, D2, D3, i D4 sn equivalents a B01, B02,B03, B04. El quadre E mant la mateixa denominaci.


26/137

22

Els valors de repercussi del sl ds residencial per al 2016assignats als diferents

quadres i categories dubicaci sn els que sexposen a la taula segent:

Quadres de valors de repercussi del sl d's residencial, /m2

(habitatges unifamiliars i plurifamiliars)

Categoria d'ubicaci

Quadre 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 13a 14a

A01 3.185 2.795 2.405 2.058 1.750 1.476 1.232 1.045 854 700 602 512 423 334A02 2.405 1.750 1.232 1.045 854 700 602A03 1.750 1.232 1.045 854 700 602 512A04 1.232 1.045 854 700 602 512 423A05 1.045 854 700 602 512 423 334

A06 854 700 602 512 423 334 280A07 700 602 512 423 334 280 188A08 602 512 423 334 280 188 160A09 512 423 334 280 188 160 80A10 423 334 280 188 160 80 71A11 334 280 188 160 80 71 55A12 280 188 160 80 71 55 39B01 160 80 71 55 39B02 80 71 55 39 30B03

71 5539

30 22B04 55 39 30 22 13E 30 22 13

Amb aquests valors de repercussi del sl, afegint els de la construcci referits

anteriorment i els coeficients de realitzaci que ms endavant es detallen, sarriba a

valors unitaris dels habitatges plurifamiliars nous, en general inferiors als obtinguts

daltres fonts dinformaci, la qual cosa demostra la ponderaci amb qu es fixen

els valors bsics.


27/137

23

3. Valors de repercussi del sl ds oficines (edificis do ficines)

A partir de l a informaci recopilada a f inals de lany 2015 es detecta una c erta

recuperaci en les rendes i els preus del mercat doficines, modificant la tendncia a

la baixa dels anys anteriors.Aquesta recuperaci es detecta especialment en les

zones prime, centre i noves centralitats, i no tant en les zones perifriques.

A la zona prime de la ciutat de B arcelona els valors de v enda de l es oficines

abasten un ventall que va dels 3.000 als 4.500 /m2, que considerant un cost de

construcci de 864 /m2 i un coeficient de realitzaci d1,40, comporta uns valors

de repercussi del sl entre els 1.300 i els 2.350 /m2. A la zona de n egocis els

valors de v enda es troben entre 1.800 i 3.000 /m2, que aplicant els mateixos

parmetres que en el cas anterior situen els valors de repercussi del sl entre 450

i 1.300 /m2. A la zona centre els valors de les oficines, dentre 1.500 i 2.000 /m2,

comporten uns valors de sl de 210 a 550 / m2, i entre 207 i 900 /m2de sl a la

zona de nova centralitat; finalment, valor de sl a la perifria es troba entre 200 i

450 /m2, bona part fora del municipi de Barcelona.

Per a la resta de municipis de Catalunya saplica la mateixa proporci existent per alquadre A01 de Barcelona entre els valors de repercussi ds residencial i el ds

doficines: Ats que la relaci del valor del sl doficines respecte del valor del sl

ds residencial va de 0,75 en la primera categoria dubicaci fins a 0,40 en la ms

baixa, saplica aquesta proporci en la resta de quadres:

Quadres A02 a A12:

Categories dubicaci 1a i 2a: 0,75

Categories dubicaci 3a i 4a: 0,70Categoria dubicaci 5a: 0,60

Categoria dubicaci 6a: 0,50


Quadres B01 a B04:

Categories dubicaci 1a, 2a i 3a: 1,00

Categories dubicaci 4a: 0,75



28/137

24

Quadre E:

Categories dubicaci 1a i 2a : 1,00

Categories dubicaci 3a: 0,75

A la taula segent sexposen els valors de repercussi del sl ds doficines dels

diversos quadres i categories dubicaci.

Quadres de valors de repercussi del sl d's oficines, /m2(edificis doficines)

Categoria d'ubicaci

Quadre 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 13a 14a

A01 2.389 2.096 1.684 1.441 1.138 959 801 627 470 350 301 230 169 134A02 1.804 1.313 862 732 512 350 241

A03 1.313 924 732 598 420 301 205A04 924 784 598 490 361 256 169A05 784 641 490 421 307 212 134A06 641 525 421 358 254 167 112

A07 525 452 358 296 200 140 75

A08 452 384 296 234 168 94 64A09 384 317 234 196 113 80 32

A10 317 251 196 132 96 40 28A11 251 210 132 112 48 36 22A12 210 141 112 56 43 28 16B01 160 80 71 41 23B02 80 71 55 29 18B03 71 55 39 23 13B04 55 39 30 17 8

E 30 22 10


29/137

25

4. Valors de repercussi del sl ds comercial(edific is i locals comercials)

La informaci de mercat recopilada els darrers anys ens mostra una forta

polaritzaci dels preus de l loguer i venda dels locals comercials, segons la seva

ubicaci en el teixit urb. Aix, a la ciutat de B arcelona els valors creixen en els

eixos comercials prime (Passeig de Grcia, Portal de lngel, avinguda Diagonal i

entorns), per continuen baixant en la resta de la ciutat, sobretot a les zones amb

escassa activitat comercial, on els valors poden situar-se notablement per sota de

ls residencial. Aquest fet es dna tamb, en major o menor escala, a la resta de

ciutats i pobles de Catalunya

Per aix, a la vista de la relaci existent entre els valors del sl de ls comercial i

els valors de repercussi del sl residencial, en el quadre A01, corresponent a la

ciutat de Barcelona, el coeficients s de 5 vegades el valor de sl residencial en la

zona primera (corresponent als eixos prime), de 2,5 per a la segona i 1,5 per a la

tercera; a partir de la quarta, el coeficient disminueix progressivament des de 1,20

fins a 0,15 en la catorzena zona.

Per a la resta de municipis de Catalunya saplica la mateixa proporci existent per al

quadre A01, per a partir del coeficient 1,20 en les zones de valor ms alt, fins a

0,20 en les de valor inferior:

Quadres A02 a A12:

Coeficients 1,20; 1,00; 0.85; 0,70; 0,50; 0,30 i 0,20 per a les categories dubicaci

de la primera a la setena.

Quadres B01 a B04:

Coeficients 1,00; 0,70; 0,50; 0,40 i 0,20 per a les categories dubicaci primera a 5a.

Quadre E:

Coeficients 1,00; 0,60 i 0,30 per a les categories dubicaci de la primera a tercera.

A la taula segent sexposen els valors de repercussi del sl ds comercial dels

diversos quadres i categories dubicaci:


30/137

26

Quadres de valors de repercussi del sl d's comercial, /m2

(edificis i locals comercials)

Categoria d'ubicaciQuadre 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 13a 14a

A01 15.925 6.988 3.608 2.470 1.488 1.107 862 575 427 315 211 128 85 50A02 2.886 1.750 1.047 732 427 210 120

A03 2.100 1.232 888 598 350 181 102A04 1.478 1.045 726 490 301 154 85A05 1.254 854 595 421 256 127 67

A06 1.025 700 512 358 212 100 56

A07 840 602 435 296 167 84 38A08 722 512 360 234 140 56 32

A09 614 423 284 196 94 48 16A10 508 334 238 132 80 24 14

A11 401 280 160 112 40 21 11A12 336 188 136 56 36 17 8

B01 160 56 36 22 8

B02 80 50 28 16 6

B03 71 39 20 12 4B04 55 27 15 9 3

E 30 13 4

En aquelles zones on els locals tinguin poc inters comercial, a efectes de valor delsl poden considerar-se com ds industrial.

5. Valors de repercussi del sl ds hoteler

En els plans dordenaci urbanstica, el sl ds hoteler acostuma a ser un s

alternatiu al residencial, no un s exclusiu, la qual cosa aconsella que el ventall de

valors de repercussi de ls hoteler sigui el mateix que el de ls residencial.

Per tant, sadopta per a cadascun dels tipus de quadres, A01, A02, A03, A04, A05,

A06, A07, A08, A09, A10, A11, A12, B01, B02, B03, B04 i E els esglaonaments de

valors de repercussi que anteriorment sha especificat per a ls residencial.

A la taula segent sexposen els valors de repercussi del sl ds hoteler dels

diversos quadres i categories dubicaci:


31/137

27

Quadres de valors de repercussi del sl d's hoteler, /m2

Categoria d'ubicaci

Quadre 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 13a 14aA01 3.185 2.795 2.405 2.058 1.750 1.476 1.232 1.045 854 700 602 512 423 334

A02 2.405 1.750 1.232 1.045 854 700 602

A03 1.750 1.232 1.045 854 700 602 512

A04 1.232 1.045 854 700 602 512 423

A05 1.045 854 700 602 512 423 334

A06 854 700 602 512 423 334 280

A07 700 602 512 423 334 280 188

A08 602 512 423 334 280 188 160

A09 512 423 334 280 188 160 80

A10 423 334 280 188 160 80 71A11 334 280 188 160 80 71 55

A12 280 188 160 80 71 55 39

B01 160 80 71 55 39

B02 80 71 55 39 30

B03 71 55 39 30 22

B04 55 39 30 22 13

E 30 22 13

6. Valors de repercussi del sl destinat a equipaments

(edificaci ds sanitari, cultural i docent)

Tant en estudis realitzats sobre la relaci entre els valors del sl residencial i el sl

destinat a equipaments (com lestudi Valor del sl a Catalunya. 2002 realitzat pel

Consell del Collegi dAparelladors i Arquitectes Tcnics de Catalunya), com en els

valors del sl de l es ponncies de v alors cadastrals, hi ha unanimitat en situaraquesta relaci de valors de repercussi dequipaments entre el 60% i el 30-40% de

valor de l s predominant, en a quest cas el residencial, essent ms baix el

percentatge a les zones de menor dinmica immobiliria.

Per aix, els valors de r epercussi del sl destinat a e quipaments (edificaci

sanitria, cultural i docent) es fixen a partir de ls residencial, afectats pels

segents coeficients:


32/137

28

Quadre A01:

Els coeficients van des de 0,60 per a la categoria dubicaci 1a fins a 0,40 per a la

14a, disminuint de manera progressiva.

Resta de Quadres:

Coeficients de 0,55 per a l es primeres categories dubicaci fins a 0, 40 en l es

darreres.

A la taula segent sexposen els valors de repercussi del sl destinat a

equipaments (edificaci sanitria, cultural i docent) dels diversos quadres i

categories dubicaci:

Quadres de valors de repercussi del sl destinat a equipaments, /m2

(edificaci ds sanitari, cultural i docent)


A01 1.911 1.677 1.395 1.152 945 768 616 502 393 308 253 205 169 134A02 1.323 963 653 523 401 280 241

A03 963 678 554 427 329 241 205

A04 678 575 453 350 283 205 169A05 575 470 371 301 241 169 134

A06 470 385 319 256 199 134 112

A07 385 331 271 212 157 112 75

A08 331 282 224 167 132 75 64A09 282 233 177 140 88 64 32A10 233 184 148 94 75 32 28

A11 184 154 100 80 38 28 22

A12 154 103 85 40 33 22 16B01 88 42 36 24 16

B02 44 38 28 17 12B03 39 29 20 13 9B04 30 21 15 9 5

E 17 11 5


33/137

29

7. Valors de repercussi del sl ds industrial

(edific is industrials, locals industrials i naus-magatzems)

El sl ds industrial es valora normalment per unitari (en /m2de sl). Si es valora

per repercussi, la norma 18 del Reial decret 1020/1993 estableix un ventall de

coeficients de valors que indica que la relaci entre el valor de repercussi de ls

industrial i el valor de r epercussi de l s residencial es pot establir en un m nim

dun 0,42 en el cas de les ubicacions molt bones dun municipi molt important i que

aquesta relaci pot anar augmentant fins a arribar a 1,00 en municipis de poca

entitat. Tamb creix en disminuir la categoria de la ubicaci.

Aix no obs tant, considerant que a vegades els edificis industrials es destinen a

aparcaments i que la vigent normativa dhabitatges de protecci pblica fixa el preu

mxim de v enda daquestes superfcies en el 60% del preu de l es superfcies

habitables annexes, sembla oport que la relaci entre els valors de repercussi del

sl industrial i els valors de r epercussi del sl ds residencial no s uperi el

coeficient de 0,60.

Aix, els valors de r epercussi del sl ds industrial que es fixen sn els de l sresidencial afectats per coeficients que en el quadre A01 van progressivament des

de 0,42 per a la primera categoria dubicaci fins a 0,60 en la catorzena. En la resta

de quadres es procedeix de la mateixa manera, partint dun coeficient de 0,50 en la

categoria dubicaci primera fins a 0,60 en la darrera.

Al quadre segent sexposen els valors de repercussi del sl ds industrial dels

diferents quadres i categories dubicaci:


34/137

30

Quadres de valors de repercussi del sl industr ial, /m2

(edificis i locals industrials i naus-magatzems)


A01 1.338 1.202 1.082 988 840 723 628 554 461 392 343 297 254 200

A02 1.203 893 641 564 487 420 361

A03 875 628 543 461 399 361 307A04 616 533 444 378 343 307 254

A05 523 436 364 325 292 254 200

A06 427 357 313 276 241 200 168A07 350 307 266 228 190 168 113

A08 301 261 220 180 160 113 96A09 256 216 174 151 107 96 48

A10 212 170 146 102 91 48 43A11 167 143 98 86 46 43 33A12 140 96 83 43 40 33 23

B01 80 42 39 31 23B02 40 37 30 22 18

B03 36 29 21 17 13B04 28 20 17 13 8

E 15 12 8

8. Valors de repercussi del sl sota rasant (soterranis)

De lanlisi dels valors mitjans declarats i comprovats dels aparcaments de vehicles,

es dedueix que els valors mxims es donen en els quadres A01, amb un valor mitj

de 19.063 per plaa en el municipi de Barcelona, i la mitjana ms baixa es dna

en els municipis pertanyents al quadre E, on el valor per plaa s duns 5.500 .

A partir del ventall de valors obtinguts, i estratificant els valors en l es diferents

categories dubicaci de cada quadre de v alor, es poden obtenir els valors de

repercussi del sl sota rasant.

Per tal dhomogenetzar i escalar adequadament els valors del sl, aquests valors

de repercussi de soterranis obtinguts dels valors declarats es posen en relaci

amb els valors del sl de ls residencial, ja que habitualment existeix una relaci


35/137

31

entre ambds valors; aquesta relaci, per, no s homognia per a tot el territori,

sin que depn de l a quantia dels valors. Aix, de l anlisi dels valors declarats

poden establir-se les segents relacions amb els valors de sl residencial, que van

del 18 al 9%:

Quadre A01

Categoria de la ubicaci 1r soterrani 2n soterrani 3r soterrani

1a a 14a 0,18 0,14 0,09

Quadre A02 i A03

Categoria de la ubicaci 1r soterrani 2n soterrani 3r soterrani1a a 3a 0,18 0,14 0,10

4a a 7a 0,14 0,12 0,10

Quadres A04, A05, A06, A07, A08, A09, A10, A11 i A12

Categoria de la ubicaci 1r soterrani 2n soterrani

1a a 7a 0,12 0,10

Quadres B (B01, B02, B03, B04)Categoria de la ubicaci 1r soterrani

1a a 3a 0,15

Quadre E

Categoria de la ubicaci 1r soterrani

1a a 3a 0,15

A la taula segent sexposen els valors de r epercussi del sl sota rasant dels

diferents quadres i categories dubicaci:


36/137

32

Quadres de valors de repercussi del sl sota rasant, /m2


A01 primer 573 503 433 370 315 266 222 188 154 126 108 92 76 60segon 446 391 337 288 245 207 172 146 120 98 84 72 59 47tercer 287 252 216 185 158 133 111 94 77 63 54 46 38 30

A02 primer 433 315 222 146 120 98 84segon 337 245 172 125 102 84 72tercer 241 175 123 105 85 70 60

A03 primer 315 222 188 120 98 84 72

segon 245 172 146 102 84 72 61tercer 175 123 105 85 70 60 51A04 primer 148 125 102 84 72 61 51

segon 123 105 85 70 60 51 42A05 primer 125 102 84 72 61 51 40

segon 105 85 70 60 51 42 33A06 primer 102 84 72 61 51 40 34

segon 85 70 60 51 42 33 28A07 primer 84 72 61 51 40 34 23

segon 70 60 51 42 33 28 19

A08 primer 72 61 51 40 34 23 19segon 60 51 42 33 28 19 16

A09 primer 61 51 40 34 23 19 10segon 51 42 33 28 19 16 8

A10 primer 51 40 34 23 19 10 9segon 42 33 28 19 16 8 7

A11 primer 40 34 23 19 10 9 7segon 33 28 19 16 8 7 6

A12 primer 34 23 19 10 9 7 5segon

28 19 16 8 7 6 4B01 primer 24 12 11 8 6B02 primer 12 11 8 6 5B03 primer 11 8 6 5 3B04 primer 11 8 6 3 2

E primer 5 3 2


37/137

33

9. Criteris dassignaci de les categories dub icaci del sl

ds residencial

Quadre A01

Dacord amb lndex de referncia dels valors de mercat que resulta per a cada

zona homognia, sassigna una de les catorze categories de valor possibles.

Resta de quadres A


zona homognia, sassigna una de les set categories de valor possibles.

Quadres B


zona homognia, sassigna una de les cinc categories de valor possibles.

Quadre E


zona homognia, sassigna una de les tres categories de valor possibles.

10. Criteris dassignaci de les categories dubicaci del sl

ds doficines

Quadres A

Les categories primera i segona la integren les ubicacions corresponents als eixosdel Passeig de G rcia i Diagonal des de a questa avinguda fins a la zona

universitria, corresponent a la zona prime o representativa. Els edificis doficines

que es troben en aquestes ubicacions sn, per regla general, de qualitat bona o

molt bona.

Les categories dubicaci altes (3a a 6a) les ocupen les zones de zona o districte

de negocis, amb ubicacions adjacents a les anteriors, amb major valor quan ms


38/137

34

properes als eixos anteriors, i amb edificis doficines de qualitat bona, adaptats a les

noves tecnologies.

Als edificis doficines ubicats a la zona del centre de la ciutat els hi corresponen les

categories dubicaci mitjana (6a a 9a) del quadre de valors de sl. Abasta gaireb

la totalitat de leixample, i sn localitzacions cntriques i/o ben dotades de transport

pblic, amb edificis de qualitat generalment bona.

Les rees de nova centralitat o noves rees doficines els hi corresponen valors de

sl de la zona central de la taula (categories dubicaci 5a a 9a), si estan ubicats al

municipi de Barcelona, per categories dubicaci alta si es tracta daltres municipis

per quan es tracta generalment dedificis relativament nous, de bon a qualitat,

adaptats a les noves tecnologies. El major valor zonal es correspon amb un bon

servei de transport pblic.

Finalment, als edificis ubicats en la denominada perifria els correspon la categoria

dubicaci 8a a 11a si estan en el municipi de Barcelona, per mitjana-alta si sn

municipis de la resta del territori.

Quadres B

La categoria primera la integren les ubicacions molt cntriques i amb un servei de

transport pblic suficient. En aquestes ubicacions els edificis doficines sn,

normalment, de bona qualitat. En aquesta categoria sintegren tamb les ubicacions

corresponents a la mateixa categoria del sl ds residencial.

La categoria 2a la integren les ubicacions cntriques i acceptablement ben dotades

de transport pblic. Tamb sintegren en aquesta categoria les ds residencial de2a categoria.

Les ubicacions de la resta de categories coincideixen amb les de ls residencial.

Quadre E

Les ubicacions de les diferents categories daquest quadre coincideixen amb les

ds residencial.


39/137

35

11. Criteris dassignaci de les categories del sl ds comercial

Quadres A01

La categoria primera la integren els eixos molt cntrics, que conformen la

denominada primera lnia dalt nivell, formada pel Passeig de Grcia, la part alta de

la Diagonal i la Porta de l ngel, on s ubiquen establiments de marques de m olt

renom.

La categoria 2a la integren els eixos de les ubicacions molt cntriques (Rambla

Catalunya i carrers perpendiculars a banda i banda, i bona part de la Diagonal entre

Passeig de Grcia i Francesc Maci, Plaa Catalunya i carrers adjacents a tots ells.

Els comeros sn tamb de firmes importants, tant nacionals con estrangeres.

La categoria 3a la integren les ubicacions cntriques, corresponents a eixos amb un

elevat trnsit peatonal, no referenciats abans, on la majoria de les plantes baixes

estan ocupades per comeros amb fora activitat comercial.

La categoria 4a l a integren les ubicacions corresponents a eixos propers als

anteriors, aix com els carrers comercials dels diferents barris barri.

Les ubicacions de la resta de les categories coincideixen amb les de ls

residencial, tret dels supsits indicats anteriorment. En aquestes zones el comer

s bsicament de barri.

Quadres A02 a A12 i Quadres B

Integren la categoria primera les ubicacions molt cntriques amb forta activitat

comercial i carrers molt transitats, on subiquen els establiments de referncia, i onla prctica totalitat de les plantes baixes sn comeros.

Integren la categoria 2a l es ubicacions cntriques amb comer molt divers,

adjacents a les de la categoria anterior.

Integren la categoria 3a les ubicacions no referenciades abans, amb comer

bsicament de barri.


40/137

36

Les ubicacions de la resta de les categories coincideixen amb les ds residencial,

amb escassa activitat comercial.

Quadre E

Integren la categoria 1a les ubicacions molt cntriques en les quals la majoria de les

plantes baixes estan ocupades per comeros.

Integren la categoria 2a les ubicacions no referenciades abans, les quals a efectes

del sl ds residencial comprenen les categories 1a i 2a.

La ubicacions de la categories tercera correspon a zones sense gaireb activitat

comercial.


ds hoteler

Les ubicacions de les categories del sl ds hoteler coincideixen amb les del sl

ds doficines.

13. Criteris dassignaci de les categories dubicaci del slds sanitari, cultural i docent

Les ubicacions de les categories del sl ds sanitari, cultural i docent coincideixen

amb les de les categories del sl ds residencial.


ds industrial

Les ubicacions de les categories del sl industrial coincideixen amb les del sl dsdoficines.


ds sota rasant

Les ubicacions de les categories del sl ds sota rasant coincideixen amb les del

sl ds residencial.


41/137

37

16. Ubicacions de categoria mxima entre les mximes i mnima entre

les mnimes

Els valors de repercussi dels diversos quadres i diferents usos corresponents a lacategoria primera, sincrementaran un 20% per a les ubicacions en qu concorrin de

forma molt notria les caracterstiques que configuren la categoria primera. Per

contra, els valors de repercussi corresponents a la categoria ltima es reduiran un

20% a les ubicacions en qu concorrin de forma molt notria les circumstncies que

conformen la categoria mnima.

17. Altres consideracions respecte a les categories dubicaci

Si en un m unicipi no es donen l es circumstncies que configuren una de l es

categories dubicaci dun s determinat, aix comporta que aquesta categoria en

concret no es pugui aplicar en aquest municipi.

Sense perjudici del que sha exposat anteriorment, en lnies generals les diverses

categories dubicaci dels diferents usos dins del context dun municipi, es poden

resumir tal com sindica a continuaci:

Quadres Categor ia Caracterstiques

A02 a A12 1a categoria mxima

2a categoria sensiblement superior a la mitja

3a categoria lleugerament superior a la mitjana

4a categoria similar a la mitjana

5a categoria lleugerament inferior a la mitjana

6a categoria sensiblement inferior a la mitjana

7a categoria mnima

B01 a B04 1a categoria mxima2a categoria superior a la mitjana


4a categoria inferior a la mitjana

5a categoria mnima

E 1a categoria mxima


3a categoria inferior a la mitjana


42/137

38

Valors unitaris del sl


Com a norma general el sl sha de valorar per repercussi, s a di r, per m2 de

sostre edificable. Aix no obstant, el sl ds industrial sha de valorar generalment

per unitari (per m2de sl), mentre que el sl ds residencial noms es valora per

unitari en el s supsits dedificaci unifamiliar allada quan no sesgota ledificaci

permesa pel planejament, o en el s supsits dedificacions unifamiliars en nuclis en

qu, per lescs valor del sl, el mercat no acostuma a contemplar les edificabilitats

susceptibles de materialitzar-se.

2. Valors unitaris del sl d s industrial

El valor del sl industrial depn, en gran mesura, de la seva ubicaci i, en menor

grau, dels accessos als principals nuclis urbans de lentorn i de la qualitat de les

obres durbanitzaci.

Lestudi Inventari i anlisi tipolgica de la urbanitzaci dispersa a Catalunya,

realitzat lany 2011 per lObservatori de la Urbanitzaci de la Universitat Autnoma

de Catalunya, per encrrec de lAgncia Tributria de Catalunya, identifica i codifica

les urbanitzacions residencials i els sectors dactivitat econmica on es localitza el

sl ds industrial.

Per establir els valors del sl shan utilitzat les dades de mercat de lany 2015 de

diferents fonts dinformaci (Forcadell, Aguirre Newman, Jones Lang LaSalle, BNP

Paribas Real Estate...), aix com els valors de s l de l Institut Catal del Sl

(INCASL).

Com en any s anteriors, per valorar els sls ds industrial de C atalunya, els

municipis shan agrupat en deu rees, cadascuna de les quals es caracteritza pels

seus respectius intervals de valors unitaris (expressats en /m2de sl).


43/137

39

Les cinc primeres rees integren els polgons de la zona dinfluncia de Barcelona;

les dues segents els de les zones de major pes industrial de Catalunya, llevat la

zona dinfluncia de B arcelona; la vuitena i la novena les zones de r elatiu pes

industrial, mentre que la desena est integrada pels polgons industrials situats a les

zones amb poc pes industrial.

En lannex II daquest estudi sindiquen les rees en qu sintegren els diversos

municipis.

Si cal realitzar valoracions en un municipi que no tingui assignada cap rea, es

considerar que aquest municipi resta integrat en lrea de menor valor dins dels

grups abans esmentat; s a dir, a lrea cinquena si es tracta dun municipi de zona

dinfluncia de Barcelona, a lrea sisena si el municipi subica en una de les zones

de major pes industrial de Catalunya fora de la zona dinfluncia de Barcelona, a

lrea vuitena si la zona on subica s de relatiu pes industrial, a lrea novena si s

de poc pes industrial i a lrea desena si la zona dubicaci s marginal per a ls

industrial.

En cadascuna de les 10 rees sestableixen tres categories de polgons industrials:1a, 2a i 3a.

Els valors unitaris del sl industrial de cada rea i categoria dubicaci es van

actualitzant anualment a partir de la informaci de mercat recopilada; enguany

sobserva que els valors mxims de mercat se situen, com en lany anterior, entre

els 361 i els 210 /m2 (corresponents al municipi de Barcelona) mentre que els

mnims queden al voltant dels 41 i 10 /m2, la qual cosa delimita el rang de valors

de sl a utilitzar per als diferents municipis de Catalunya.

En conseqncia, el ventall de valors unitaris del sl industrial de cada rea, amb

els serveis necessaris per a ser edificable, es fixa amb valors prudents en les xifres

segents, en /m2:


44/137

40

Valors unitaris del sl industrial

Categoria del polgon

rea 1a 2a 3a

primera 361 287 208

segona 304 234 165

tercera 247 189 131

quarta 200 152 106

cinquena 164 126 88

sisena 144 112 76

setena 101 78 52

vuitena 69 52 36

novena 51 36 18

desena 41 27 10

En el supsit de par celles amb excs de s uperfcie sobre la mxima usual a la

zona, lexcs es valorar aplicant el 70% daquests valors unitaris.

3. Criteris dassignaci de categories dels polgons indust rials

Les categories 1a, 2a i 3a c orresponen, respectivament, a pol gons de c ategoria

superior, similar o inferior a la mitjana de lrea corresponent.

Els elements que fonamentalment condicionen les categories dels polgons sn els

accessos als principals nuclis urbans de la zona i la qualitat durbanitzaci.

En la categoria 1a sintegraran, per regla general, els polgons que compleixin els

dos requisits segents: rpid accs als nuclis urbans de l a zona i bona q ualitat

durbanitzaci.

En la 2a categoria sintegraran, en general, els polgons que noms reuneixen un

dels dos requisits referenciats.

En la 3a categoria sintegraran els polgons que no reuneixen cap dels dos requisits

indicats.


45/137

41

No obstant aix, sintegraran en la 1a categoria els durbanitzaci molt bona i en la

3a categoria els durbanitzaci molt modesta.

4. Valors unitaris del sl ds residencial

En ls residencial, els valors del sl depenen bsicament de la seva ubicaci i, en

menor grau, dels accessos als principals equipaments de la zona i de la qualitat de

les obres durbanitzaci.

A efectes de la seva valoraci, els sls ds residencial de Catalunya destinats a

ledificaci allada en els que normalment no sesgota ledificabilitat permesa pel

planejament shan agrupat en deu r ees, cadascuna de l es quals es caracteritza

pels seus respectius intervals de valors unitaris.

Les cinc primeres rees integren en general les urbanitzacions residencials de l a

zona dinfluncia de B arcelona i algunes de l a costa nord de G irona; les dues

segents les de l es zones de m ajor atractiu residencial de Catalunya no

referenciades abans; la vuitena i la novena, les de l es zones de r elatiu atractiuresidencial, mentre que la desena est integrada per les urbanitzacions situades en

zones marginals.

En lannex II daquest estudi sindiquen les rees en qu sintegren els diversos

municipis.

Si cal realitzar valoracions en un m unicipi que no t assignada cap rea, es

considerar que aquest municipi resta integrat, tret que en el dictamen ems senjustifiqui una altra, en lrea de menor valor dins dels grups abans esmentat; s a

dir, a lrea cinquena si es tracta dun municipi de la zona dinfluncia de Barcelona;

a lrea sisena si el municipi subica en una de l es zones de major atractiu

residencial de Catalunya fora de la zona dinfluncia de Barcelona; a lrea vuitena

si la zona on subica s de relatiu atractiu residencial, a lrea novena si s de poc

atractiu residencial i a l rea desena si la zona dubicaci s marginal per a l s

residencial.


46/137

42

El ventall i la jerarquia de valors unitaris del sl residencial de cada rea, amb els

serveis necessaris per a ser edificables, es va fixar lany 2002. Aquesta estructura

es mant en lnies generals, tot que sha modificat la quantia dels valors, que han

experimentat una davallada des de finals de lany 2007, tot i que en aquest darrer

any sha redut la tendncia, i tal i com sha previst en els valors de repercussi, es

preveu una estabilitat de preus per a lany 2016. Aix, els valors unitaris de les rees

es determinen aplicant un criteri similar al del sl residencial valorat per repercussi,

mantenint els mateixos valors que per a lany 2015.

En cadascuna de l es deu r ees esmentades sestableixen tres categories de

polgons o durbanitzacions ds residencial: 1a, 2a i 3a, els valors de les quals, en

/m2sn els que a continuaci sindiquen:

Valors unitaris del sl residencial

Categoria del polgon / urbanitzaci


rea 1a 2a 3a

primera 535 391 275

segona 385 289 214

tercera 283 214 162quarta 210 158 116

cinquena 155 123 85

sisena 125 98 67

setena 101 80 54

vuitena 81 65 44

novena 67 48 34

desena 56 41 25

En el supsit de par celles amb excs de s uperfcie sobre la mxima usual a l a

zona, lexcs es valorar aplicant el 70% daquests valors unitaris.


47/137

43

5. Criteris dassignaci de categories dels polgons o urbanitzacions

ds residencial

Les categories 1a, 2a i 3a corresponen, respectivament, a polgons o urbanitzacions

ds residencial de categoria superior, similar o inferior a la mitjana de lrea en la

qu es troben.

Els elements que bsicament condicionen les categories dels polgons residencials

sn els accessos als principals equipaments de la zona i una bona qualitat

durbanitzaci.

En la categoria primera sintegraran, per regla general, els polgons que reuneixen

els dos requisits segents: un rpid accs als principals equipaments de la zona i

una bona qualitat durbanitzaci (sentn com a tal la que es defineix en el captol

dels costos durbanitzaci).

En la categoria 2a sintegraran els polgons que, per regla general, noms

reuneixen un dels dos requisits anteriors.

En la categoria 3a s integraran, per regla general, els polgons que no reuneixen

cap dels dos requisits indicats.

No obstant aix, sintegraran en l a categoria primera els polgons durbanitzaci

molt bona i en la categoria 3a els polgons durbanitzaci molt modesta.


48/137

44

6. Valors unitaris del sl ds dotacional

El sl ds dotacional sha de valorar per unitari en les circumstncies indicades peral sl ds residencial, per reduint els mduls al 65% en les categories primeres, al

60% en les categories segones i al 55% en les categories terceres, per les raons

esmentades en tractar de la valoraci daquest sl per repercussi.

En conseqncia, els valors ds dotacional, amb serveis, que sadopten en l es

diverses rees i categories dels polgons sn els segents, en /m2:

Valors unitaris del sl dotacional


rea 1a 2a 3a

primera 348 234 151

segona 250 173 118

tercera 184 129 89

quarta 137 95 64

cinquena 100 74 47

sisena 81 59 37setena 66 48 30

vuitena 53 39 24

novena 43 29 19

desena 36 24 14

Les rees i les categories dels polgons del sl ds dotacional coincideixen amb les

del sl residencial.

Lexcs de superfcie de les parcelles sobre la superfcie ms freqent a la zona,

es valorar aplicant el 70% daquests valors unitaris.


49/137

45

7. Polgons industrials i urbanitzacions ds residencial de categoria

mxima entre les mximes i mnima entre les mnimes

Els valors unitaris del sl ds industrial i ds residencial corresponents a l a

categoria primera, sincrementaran un 20% quan concorrin de forma molt notria les

caracterstiques que configuren aquesta categoria. Per contra, els valors unitaris

corresponents a l a categoria tercera es reduiran en un 20% quan concorrin de

forma molt evident les caracterstiques que configuren aquesta categoria.

8. Polgons industr ials i urbanitzacions ds residencial de categoria especial

Aquells polgons industrials i urbanitzacions ds residencial on el valor unitari del

sl estigui puntualment reflectit en un es tudi, podran ser considerats de categoria

especial. En aquest cas, el valor del sl es determinar directament, a partir del que

sindiqui en lestudi.


50/137

46

Coeficients correctors

1. Coeficients de realitzaci

La norma 16 del Reial decret 1020/1993 fixa, per als immobles de nova construcci,

un coeficient de realitzaci de valor 1,40 x FL.

FL s un factor de localitzaci que avalua les diferncies de valor dels productes

immobiliaris semblants quant a l a ubicaci i les caracterstiques constructives, a

causa de circumstncies socioeconmiques de carcter local que afecten la

producci immobiliria. Si es t en compte que, en general, FL s igual a 100, elcoeficient de realitzaci que en resulta s 1,40, la qual cosa significa que la suma

de les despeses de la promoci i del benefici del promotor s'estimen en un 40% de

la suma del valor del sl i del cost de la construcci.

No obstant aix, si el sl es valora per repercussi i atesa la ponderaci amb qu

s'actua i el funcionament heterogeni de la promoci immobiliria, sembla convenient

mantenir l'escala de coeficients de realitzaci segents que es va plantejar per a

anys anteriors: 1'40, 1'35, 130, 125, 1'20, 115, 110 i 105, segons els municipis,

les categories de les ubicacions i les qualitats constructives.

Els coeficients de realitzaci que s'han d'aplicar sn els segents:

Si el sl es valora per repercussi:

QUADRE A01 Categor ia de la ubicaciQualitat de laconstrucci 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a 11a 12a 13a 14a

Molt bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Mitjana 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Modesta 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35 1,35 1,35

Molt modesta 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35 1,35 1,35 1,30 1,30


51/137

47

QUADRE A02 Categor ia de la ubicaci

Qualitat de la construcci 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a

Molt bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40Bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Mitjana 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Modesta 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35

Molt modesta 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35 1,35



Molt bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Mitjana 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Modesta 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35

Molt modesta 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35 1,35 1,35



Molt bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Mitjana 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Modesta 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35 1,35

Molt modesta 1,40 1,40 1,35 1,35 1,35 1,35 1,30



Molt bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Mitjana 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40Modesta 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35 1,35 1,35

Molt modesta 1,40 1,35 1,35 1,35 1,35 1,30 1,30



Molt bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40

Bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35

Mitjana 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35

Modesta 1,40 1,40 1,35 1,35 1,35 1,35 1,35Molt modesta 1,35 1,35 1,35 1,35 1,30 1,30 1,25


52/137

48



Molt bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40Bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35

Mitjana 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35

Modesta 1,40 1,35 1,35 1,35 1,35 1,35 1,35

Molt modesta 1,35 1,35 1,35 1,30 1,30 1,25 1,25



Molt bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,30

Bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35 1,30

Mitjana 1,40 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35 1,25

Modesta 1,35 1,35 1,35 1,35 1,35 1,35 1,25

Molt modesta 1,35 1,35 1,30 1,30 1,25 1,25 1,20



Molt bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,40 1,30 1,30

Bona 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35 1,30 1,30

Mitjana 1,40 1,40 1,40 1,35 1,35 1,25 1,25

Modesta 1,35 1,35 1,35 1,35 1,35 1,25 1,25

Molt modesta 1,35 1,30 1,30 1,25 1,25 1,20 1,20



Molt bona 1,40 1,40 1,40 1,40 1,30 1,30 1,25

Bona 1,40 1,40 1,35 1,35 1,30 1,30 1,20

Mitjana 1,40 1,40 1,35 1,35 1,25 1,25 1,15Modesta 1,35 1,35 1,35 1,35 1,25 1,25 1,15

Molt modesta 1,35 1,30 1,25 1,25 1,20 1,20 1,15



Molt bona 1,40 1,40 1,40 1,30 1,30 1,25 1,25

Bona 1,40 1,35 1,35 1,30 1,30 1,20 1,20

Mitjana 1,40 1,35 1,35 1,25 1,25 1,15 1,15

Modesta 1,35 1,35 1,35 1,25 1,25 1,15 1,15Molt modesta 1,30 1,25 1,25 1,20 1,20 1,15 1,15


53/137

49



Molt bona 1,40 1,40 1,30 1,30 1,25 1,25 1,20Bona 1,35 1,35 1,30 1,30 1,20 1,20 1,15

Mitjana 1,35 1,35 1,25 1,25 1,15 1,15 1,15

Modesta 1,35 1,35 1,25 1,25 1,15 1,15 1,10

Molt modesta 1,25 1,25 1,20 1,20 1,15 1,15 1,10

QUADRE B01 Categor ia de la ubicaci

Qualitat de la construcci 1a 2a 3a 4a 5a

Molt bona 1,30 1,30 1,25 1,25 1,20

Bona 1,30 1,30 1,20 1,20 1,15

Mitjana 1,25 1,25 1,15 1,15 1,15

Modesta 1,25 1,25 1,15 1,15 1,10

Molt modesta 1,20 1,20 1,15 1,15 1,10



Molt bona 1,30 1,25 1,25 1,20 1,15

Bona 1,30 1,20 1,20 1,15 1,10

Mitjana 1,25 1,15 1,15 1,15 1,10

Modesta 1,25 1,15 1,15 1,10 1,05

Molt modesta 1,20 1,15 1,15 1,10 1,05



Molt bona 1,25 1,25 1,20 1,15 1,15

Bona 1,20 1,20 1,15 1,10 1,10

Mitjana 1,15 1,15 1,15 1,10 1,10Modesta 1,15 1,15 1,10 1,05 1,05

Molt modesta 1,15 1,15 1,10 1,05 1,05



Molt bona 1,25 1,20 1,15 1,15 1,10

Bona 1,20 1,15 1,10 1,10 1,05

Mitjana 1,15 1,15 1,10 1,10 1,05

Modesta 1,15 1,10 1,05 1,05 1,05Molt modesta 1,15 1,10 1,05 1,05 1,05


54/137

50

QUADRE E Categor ia de la ubicaci

Qualitat de la construcci 1a 2a 3a

Molt bona 1,15 1,15 1,10Bona 1,10 1,10 1,05

Mitjana 1,10 1,10 1,05

Modesta 1,05 1,05 1,05

Molt modesta 1,05 1,05 1,05

Si el sl es valora per unitari:

rees K

1a, 2a, 3a 1,30

4a, 5a, 6a, 7a, i 8a 1,25

9a i 10a 1,15

2. Coeficients reductors per l'antiguitat o per l 'estat de la construcci

Aquests coeficients no afecten el valor del sl sin el de la construcci, el qual est

integrat, a aquest efecte, per lobra nova de l a construcci ms les despeses i el

benefici del promotor.

Com sigui que la depreciaci fsica de l'immoble depn de l'edat real, de la qualitat

dels materials, de l's, de les condicions ambientals i de l'estat de conservaci, elscoeficients reductors establerts fan referncia a l'antiguitat equivalent, o sigui la real,

d'una edificaci de la mateixa tipologia, utilitat i qualitat de construcci que la que es

valora i amb una c onservaci normal per a la seva antiguitat, entenent-se per

conservac

valors basics urbana 2016

Documents