sempre demanen fotos de tot. Però penso que en el profund de l’ésser, els nens són com eren abans, la curiositat els segueix movent i motivant, per a ells la vida és nova i continuen volent descobrir-la. Hem viscut un moment social en què els pares han sobreprote-git molt els nens i això és un mal hàbit perquè el nens s’han d’espavilar. Sinó ho hauran de fer a cuita corrents quan siguin joves, estar sobreprotegit de petit no t’ajuda gaire perquè després ho passes molt malament.

Com seria la teva escola ideal, com la dibuixaries?Seria alegre, de color groc i amb una arquitectura moderna. Tindria totes les modernitats que tenen les escoles d’ara. Me la imagino amb una peixe-ra, animalets... i si estigués a prop de la natura seria ideal! el pati que fos un gran prat amb mil floretes o una preciosa platja.

Què és l’important ?L’important és estimar. Estimar als fills, la parella, els néts, l’art, una cul-tura, un país... en definitiva estimar!!!

Quan vas començar a dibuixar?Em sortia de dins, veia una cosa i necessitava dibuixar-la.

Quan dibuixes què vols aconseguir?Vull comunicar. L’art sempre és un diàleg entre el que ho mira i el que ho fa. Sovint l’artista fa coses per fer rumiar als demés.... fins i tot per es-candalitzar. Però crec que l’important és el diàleg.

Ets afortunada perquè treballes en el que t’agrada?I tant!!! Aviat farà 10 anys que hauria d’estar jubilada i no em vull jubilar perquè m’ho passo tan bé que si ho fes m’avorriria!!!

Com li podem dir als joves que bus-quin o triïn una professió que els hi agradi…Sovint depèn de la sort que tens i de

la feina que tries. Pots buscar-te una feina per subsistir, però sense oblidar-te i guardant una mica de temps per seguir fent allò que t’agrada i que t’omple. Una de les claus de la felici-tat és una feina que tingui sentit per a tu, que t’agradi. Com que li dediquem tantes hores a la feina millor que t’ompli.

Com han canviat els nens des de que vas començar a dibuixar, ara fa 50 anys?Uuuuui...jo veig que els nens han canviat molt per fora. Per exemple

16 Pilarín Bayés, ninotaire

“L’art sempre és un diàleg entre el que ho

mira i el que ho fa.”

“Sobreprotegir és un mal hàbit, els nens s’han d’espavilar perquè sinó, després, ho passen molt

malament”

Entrevista realitzada perCristina Gutiérrez

Tenir una feina quetingui sentit és clauper a la felicitat

inc7 4 anys. Vaig nèixer i visc a Vic. Sóc ninotaire, estic casada, amb quatre fills i vuit néts. L’important és estimar.

T

Edita: La Granja, Fundació per a l’EducacióApt. correus nº 3. Sta.. Maria de Palautordera 08460 (Barcelona)Tel: 938 482 277 · Fax: 938 482 203e-mail: info@la-granja.net

Redacció: Cristina Gutiérrez, Mar Llanas i Raquel OrtízCorreccions: Míriam BilbenyFotografíes: Susana Gutiérrez i Mar LlanasMaquetació i disseny: Alba Plana - www.albaplanasau.es

www.lagranja.cat / www.fundaciolagranja.com