unitat_2 contracte de treball

28
2 El contracte de treball El contracte de treball 1. El contracte de treball i la capacitat per contractar 2. Aspectes bàsics del contracte 3. Modalitats contractuals 4. Contractes indefinits 5. Contractes temporals 6. Altres contractes 7. Les empreses de treball temporal PRÀCTICA PROFESSIONAL Contractada a través d’una ETT EL MÓN LABORAL EN EL CINEMA Una nit a l’òpera ACTUALITAT LABORAL Incentius a la contractació coneixerem...

Upload: jean-claude-ml

Post on 08-Sep-2015

220 views

Category:

Documents


1 download

DESCRIPTION

Formació i orientació professional

TRANSCRIPT

  • 2 El contracte de treballEl contracte de treball

    1. El contracte de treball i la capacitat per contractar

    2. Aspectes bsics del contracte

    3. Modalitats contractuals

    4. Contractes indefinits

    5. Contractes temporals

    6. Altres contractes

    7. Les empreses de treball temporal

    PRCTICA PROFESSIONAL

    Contractada a travs duna ETT

    EL MN LABORAL EN EL CINEMA

    Una nit a lpera

    ACTUALITAT LABORAL

    Incentius a la contractaci

    coneixerem...

  • 2 El contracte de treball i la capacitat per contractarEl contracte de treball i la capacitat per contractar

    cas prctic inicial

    Qu s el contracte de treball?

    s un acord entre lempresari i el treballador, mitjanant el qual el treballador es compromet, voluntriament, a prestar uns serveis i sotmetres al poder dorganitzaci i direcci de lempresari, a canvi duna remuneraci, que ha de rebre independentment de la bona marxa de lempresa.

    La capacitat per contractar : Qui pot signar un contracte de treball?

    El contracte de treball s signat per: el treballador i lempresari o el representant legal de lempresa

  • 2

    cas prctic inicial

    El contracte de treball i la capacitat per contractarEl contracte de treball i la capacitat per contractar

  • 2 El contracte de treball i la capacitat per contractarEl contracte de treball i la capacitat per contractar

    Vocabulari

    Una persona fsica s un subjecte amb drets i obligacions (qualsevol de nosaltres som persones fsiques).

    Una persona jurdica s una associaci de persona/es fsica/ques a les quals la llei concedeix una personalitat prpia, diferent i independent de la de cadascun dels seus membres. Aquest s el cas de les societats. Per exemple, una societat annima o una societat limitada sn persones jurdiques.

    Larticle 392 del Codi civil estableix que hi ha comunitat de bns quan la propietat duna cosa o dun dret pertany proindivs a diverses persones. La capacitat per contractar correspon a qui posseeix la representaci de la comunitat de bns. En lactivitat econmica es distingeixen per aparixer amb el seu nom comercial i la sigla CB. Un exemple de comunitat de bns s la comunitat de propietaris dun edifici dhabitatges.

  • 2 Aspectes bsics del contracteAspectes bsics del contracte

    El treballador pot exigir en qualsevol moment que lempresari faci per escrit el contracte i que en quedi constncia des del primer dia en qu el treballador va anar a treballar.

    verbalescrita

    CONTRACTES QUE PODEN SER DE FORMA VERBAL

    CONTRACTES QUE HAN DE SER OBLIGATORIAMENT PER ESCRIT

    el contracte indefinit ordinari el contracte eventual per

    circumstncies de la producci, a temps complet, la durada del qual sigui inferior a quatre setmanes

    Tota la resta

    La forma del contracte

  • 2 Aspectes bsics del contracteAspectes bsics del contracte

    Lempresari ha dinformar per escrit el treballador en el termini de dos mesos des de la data de comenament de la relaci laboral (i sempre abans que acabi el contracte), sobre els elements essencials del contracte.

    Els elements essencials del contracteEls elements essencials del contracte

  • 2 Aspectes bsics del contracteAspectes bsics del contracte

    El treballador ha de signar el contracte de treball per indicar que est conformeamb la relaci acordada; no obstant aix, si hi ha alguna clusula abusiva o amb frau de llei, no perjudicar el treballador i es considerar com a no posada.

    Lliurar una cpia del contracte al treballador. Lliurar una cpia bsica als representants dels treballadors perqu

    la signin. Comunicar i lliurar a loficina docupaci, en el termini de 10 dies

    hbils des de la subscripci del contracte, una cpia daquest i la cpia bsica signada pels representants dels treballadors. Aquesta comunicaci es dur a terme amb independncia que el contracte es faci per escrit o de paraula.

    Validesa del contracte

    Obligacions de lempresaObligacions de lempresa

  • 2 Aspectes bsics del contracteAspectes bsics del contracte

    El contracte de treball es podr concertar per temps indefinit (sense lmit de temps) o per una durada determinada.

    La durada del contracte

    El contracte de treball temporal es transforma en indefinit en els El contracte de treball temporal es transforma en indefinit en els casos segents:casos segents:

  • 2

    EXEMPLE

    La Luca ha estat treballant per a la mateixa empresa, primer amb un contracte eventual de sis mesos, concertat a travs d'una ETT; desprs, l'empresa la va contractar directament durant 19 mesos amb un contracte d'obra o servei. El segent contracte que signi haur de ser indefinit.

    Aspectes bsics del contracteAspectes bsics del contracte

    L'encadenament dels contractes temporals (sups fins al 31/12/2012))

  • 2 Aspectes bsics del contracteAspectes bsics del contracte

    El perode de prova

    En signar un contracte de treball, es pot establir, mitjanant un pacte escrit, un perode de prova, durant el qual es pretn veure si la relaci laboral interessa a l'empresari i al treballador.Durant aquest perode, les dues parts poden trencar el vincle contractual en qualsevol moment, sense generar dret a indemnitzaci, i el treballador t els mateixos drets i deures que qualsevol altre.

    La durada mxima del perode de prova es pot fixar en el conveni collectiu. En absncia de regulaci, caldr atenir-se al que disposa l'Estatut dels treballadors, segons el qual, el perode de prova no podr excedir:De sis mesos per als tcnics titulats.De dos mesos per a la resta, excepte en les empreses amb menys de 25 treballadors, en qu no ha de superar els tres mesos.

    DuradaDurada

  • 2 Modalitats contractualsModalitats contractuals

  • 2 Contractes indefinitsContractes indefinits

    Poden celebrar-se per escrit o de paraula.

    No sexigeix cap requisit per la seva celebraci.

    Poden celebrar-se a temps complet o parcial.

    Per incentivar la contractaci indefinida, es concedeixen a les empreses unes bonificacions en les quotes que paguen a la Seguretat Social per cada treballador indefinit contractat. La quantia d'aquestes bonificacions varia segons els casos, i el seu gaudi pot durar uns anys o tota la vigncia del contracte.

    Contracte indefinit ordinari

    contracte de foment de la contractaci indefinida

  • 2 Contractes indefinitsContractes indefinits

    Contracte indefinit de suport als emprenedors

    Aquesta modalitat de contracte indefinit es crea l'any 2012, amb l'objecte de facilitar l'ocupaci estable i potenciar la iniciativa empresarial. Es podran realitzar fins que la taxa de desocupaci al nostre pas se situ per sota del 15%. Noms el poden concertar empreses que tinguin menys de 50 treballadors.

    Jornada: sha de formalitzar a temps complert.

    Forma: per escrit, en model oficial.

    Durada del perode de prova: un any.

    No es podr establir un perode de prova quan el treballador hagi exercit les mateixes funcions amb anterioritat en l'empresa, sota qualsevol modalitat de contractaci.

  • 2 Contractes indefinitsContractes indefinits

    L'empresa tindr dret i podr compatibilitzar els incentius segents:

    Contracte indefinit de suport als emprenedors

  • 2 Contractes indefinitsContractes indefinits

    Contracte indefinit de suport als emprenedors

    Limitacions:

    Per aplicar aquests incentius, l'empresari haur de mantenir el treballador ocupat, almenys, 3 anys i mantenir el nivell d'ocupaci en l'empresa durant almenys un any des de la formalitzaci del contracte (en cas contrari, haur de retornar els incentius).

    No es considerar incomplerta aquesta obligaci quan el contracte s'extingeixi per causes objectives o per acomiadament disciplinari declarats o reconeguts com a procedents; ni les extincions per dimissi, mort, jubilaci o incapacitat permanent total, absoluta o gran invalidesa del treballador o per l'expiraci del temps convingut o realitzaci de l'obra o servei objecte del contracte.

    No podran concertar aquest contracte les empreses que durant els sis mesos anteriors a la subscripci del contracte hagin adoptat decisions extintives improcedents. Aquesta limitaci noms afecta per a la cobertura de llocs del mateix grup professional que els afectats per l'extinci i per al mateix centre o centres de treball.

  • 2 Contractes temporals: Contractes temporals: contractes formatiuscontractes formatiusCONTRACTE PER LA FORMACI I LAPRENENTATGE

    Finalitat Aconseguir que el treballador adquireixi la formaci terica i prctica necessria per exercir un ofici o lloc de treball, alternant l'activitat laboral retribuda en una empresa, amb una activitat formativa rebuda en el marc del sistema de formaci professional per a l'ocupaci o del sistema educatiu.

    Requisits dels treballadors

    Lmit dedat. Amb carcter general, cal tenir entre 16 i 25 anys. Excepcions: No hi haur lmit mxim d'edat quan el contracte es concerti amb persones amb discapacitati en situaci d'exclusi social (quan siguin contractats per empreses d'inserci). Fins que la taxa de desocupaci al nostre pas se situ per sota del 15% es podran realitzarcontractes per a la formaci i l'aprenentatge amb treballadors menors de 30 anys. No tenir una qualificaci professional reconeguda pel sistema de formaci professional del sistema educatiu o de formaci professional per a l'ocupaci (ttol o certificat de professionalitat, respectivament) requerida per a un contracte en prctiques. No haver exercit abans aquest lloc de treball en la mateixa empresa per un temps superior a dotze mesos.

    Durada La durada mnima ser d'un any, i la mxima de tres. Per conveni collectiu es podran establir diferents durades del contracte, en funci de les necessitats organitzatives o productives de les empreses, sense que la durada mnima pugui ser inferior a sis mesos, ni la mxima superior a tres anys. Si el contracte es concerta per una durada inferior a la mxima legal establerta, es podr prorrogar fins a per dues vegades, sense que cada prrroga pugui ser inferior a 6 mesos, ni la durada total del contracte excedeixi de la mxima establerta.

    Formaci El treballador rebr la formaci directament en un centre de la xarxa de centres de formaci professional (prviament reconeguts pel Sistema Nacional d'Ocupaci). No obstant aix, tamb la podr rebre a lempresa quan aquesta disposi de les installacions i el personal adequats. L'activitat laboral exercida pel treballador en l'empresa haur d'estar relacionada amb la formaci. Acreditaci. La formaci sha de justificar a la finalitzaci del contracte..

    Jornada El temps de treball efectiu haur de ser compatible amb el temps dedicat a les activitats formatives, i no podr ser superior al 75%, durant el primer any, o al 85%, durant el segon i el tercer any, de la jornada mxima prevista en el conveni collectiu o, si no nhi ha, a la jornada mxima legal. Els treballadors no podran fer hores extraordinries (excepte casos de fora major), treballs nocturns, ni treball per torns..

    Retribuci Es fixar en proporci al temps de treball efectiu, d'acord amb el que estableix el conveni collectiu. En cap cas, la retribuci podr ser inferior al salari mnim interprofessional en proporci al temps de treball efectiu.

    Protecci Comprendr totes les contingncies, situacions protegibles i prestacions, inclosa la desocupaci.

    IncentiusBonificacions en les quotes que paguen les empreses a la Seguretat Social per cada treballador contractat, inscrit a loficina docupaci.

  • 2 Contractes temporals: Contractes temporals: contractes formatiuscontractes formatius

    CONTRACTE EN PRCTIQUES

    Finalitat Proporcionar al treballador prctica professional adequada al seu nivell d'estudis.

    Requisits dels treballadors

    Tenir un ttol universitari o dFP de grau mitj o superior, un ttol oficialment reconegut com a equivalent o un certificat de professionalitat.

    Que no hagin transcorregut ms de cinc anys des de la finalitzaci dels estudis (set anys si es tracta d'un treballador discapacitat).

    Forma Sha de subscriure per escrit i hi ha constar la titulaci del treballador, la durada del contracte i el lloc de treball a exercir durant les prctiques

    Durada Com a mnim ha de durar sis mesos i, com a mxim, dos anys. Dins d'aquests lmits, els convenis collectius podran especificar la durada d'aquest tipus de contractes. Un treballador no haur destar ms de dos anys contractat en prctiques a la mateixa o diferent empresa en virtut del mateix ttol o certificat de professionalitat; ni ms de dos anys a la mateixa empresa, per al mateix lloc de treball, encara que es tracti dun ttol o certificat de professionalitat diferents.

    Jornada Es pot formalitzar a temps complet i a temps parcial.

    Retribuci Ser la que fixi el conveni collectiu, sense que pugui ser inferior al 60% durant el primer any, o al 75% durant el segon, del salari fixat per conveni per a un treballador que exerceixi el mateix o equivalent lloc. Per als treballadors contractats a temps parcial, el salari es reduir en funci de la jornada que realitzin.

    Perode de prova

    Llevat del que disposa el conveni collectiu, el perode de prova no ha de ser superior a: Un mes per als treballadors amb un ttol de grau mitj o un certificat de professionalitat de nivell 1 o 2. Dos mesos per als qui tinguin un ttol de grau superior o un certificat de professionalitat de nivell 3.

  • 2 Contractes temporals: Contractes temporals: pel tipus de treball a realitzarpel tipus de treball a realitzar

    CONTRACTE EVENTUAL PER CIRCUMSTNCIES DE LA PRODUCCI

    FINALITAT Aquests contractes noms shan de subscriure per atendre circumstncies especials en el mercat: acumulaci de tasques o excs de comandes, fins i tot si es tracta de l'activitat normal de l'empresa.Per exemple: en l'poca nadalenca, els grans magatzems necessiten ms dependentes, a causa de l'augment decomandes i vendes durant aquestes dates.

    FORMA Per escrit, aquells la durada dels quals sigui superior a quatre setmanes. Si s inferior poden ser simplement verbals, si se subscriuen a temps complet.

    DURADA Com a mxim 6 mesos dins d'un perode de referncia de 12 mesos. Per conveni collectiu es pot ampliar el perode de referncia fins a 18 mesos; en aquest cas, el contracte no pot durar ms de 3/4 parts del perode de referncia que es fixi (entre 12 i 18 mesos). Aix i tot, si les 3/4 parts del perode de referncia superen els 12 mesos, el perode mxim de durada del contracte es considerar 12 mesos.Si el contracte es formalitza per temps inferior al mxim establert legalment o convencionalment, noms se n'admet una prrroga.

    JORNADA Es pot formalitzar a temps complet i a temps parcial.

  • 2 Contractes temporals: Contractes temporals: pel tipus de treball a realitzarpel tipus de treball a realitzarCONTRACTE DOBRA O SERVEI DETERMINAT

    FINALITAT Es concerta per realitzar una obra o prestar un servei, amb autonomia i substantivitat prpia dins de l'activitat de l'empresa (s a dir, diferent de l'activitat normal de l'empresa) i l'execuci de la qual sigui, en un principi,de durada incerta, encara que limitada en el temps. Els convenis collectius podran identificar els treballs o les tasques amb substantivitat prpia dins de l'activitat normal de l'empresa que es puguin cobrir amb contractes d'obra o servei.Exemple: una empresa l'activitat normal de la qual s la fabricaci i venda de bosses i sabates, decideix condicionar un local perqu els empleats el facin servir com a menjador. Aquesta obra d'obra de paleta s independent de la fabricaci de sabates i no se sap exactament quant temps trigaran a acabar-la. Per tant, amb els paletes que contracti per dur-la a terme, formalitzar un contracte d'obra o servei.

    FORMA Per escrit i shi han didentificar clarament lobra o el servei.

    DURADA En un principi, el contracte finalitzar quan acabin l'obra o el servei, sense que pugui superar els tres anys de durada. Aquest termini es pot ampliar fins a dotze mesos ms per conveni. Un cop hagin transcorregut aquests terminis, els contractes es converteixen en fixos. No s necessari que l'obra estigui acabada per complet perqu l'empresari pugui anar extingint a poc a poc els contractes.

    JORNADA Es pot formalitzar a temps complet i a temps parcial.

  • 2 Contractes temporals:Contractes temporals: pel tipus de treball a realitzarpel tipus de treball a realitzarCONTRACTE DINTERINITAT

    FINALITAT Aquest contracte noms es pot subscriure en els casos segents: Per substituir un treballador amb dret a reserva del lloc de treball, per exemple, un treballador que est de baixa per malaltia o accident. Per cobrir temporalment un lloc de treball, durant el procs de selecci que es faci per cobrir aquest lloc definitivament.

    FORMA Per escrit. Hi han de constar el treballador substitut i la causa de la substituci, i shi ha dindicar si el lloc s el mateix que ocupava la persona substituda o el d'un altre treballador que passi a desenvolupar el lloc de qui est de baixa.

    DURADA Quan es tracta de substituir un treballador amb dret a reserva del lloc de treball, la seva durada ser la mateixa que la de la baixa del treballador substitut. Si s'est cobrint un lloc de treball durant un procs de selecci, la durada mxima del contracte ser de 3 mesos, excepte si l'empresa s l'Administraci pblica, en aquest cas no hi ha lmit mxim.

    EXTINCI El treballador no rep cap indemnitzaci. El contracte d'interinitat es transforma en indefinit si una vegada produda la causa prevista per a l'extinci del contracte (reincorporaci del treballador substitut), no s'ha produt denncia expressa d'alguna de les parts i es continua treballant.

    JORNADA A temps complet. Noms es pot formalitzar a temps parcial quan: la persona substituda treballi a temps parcial o, quan es completi la jornada d'alg que hagi redut la seva.

    INCENTIUS Si el contracte d'interinitat se subscriu per substituir un treballador que s'acull a un descans relacionat amb la maternitat o amb la conciliaci de la vida familiar i laboral o per substituir una vctima de violncia de gnere o un discapacitat, l'empresari tindr dret a una bonificaci en les quotes que paga a la Seguretat Social.

  • 2 Contractes temporals: Contractes temporals: bonificatsbonificats

    Aspectes comuns als contractes temporals

    Preavs

    Si la durada del contracte temporal s superior a un any, la part que el vulgui donar per finalitzat ho ha de notificar a l'altra amb una antelaci mnima de quinze dies. Si l'empresari no ho fa aix, haur d'abonar al treballador una indemnitzaci equivalent al salari corresponent als dies en qu aquest termini s'hagi incomplert.

    Prrroga i conversi en indefinits

    Els contractes de durada determinada que tinguin establert un termini mxim de durada, inclosos els contractes en prctiques i per a la formaci, concertats per una durada inferior a la mxima legalment establerta, s'entendran prorrogats automticament fins a la durada mxima de la modalitat contractual corresponent, quan no hi hagi denncia o prrroga expresses i el treballador continu prestant serveis. Un cop expirada aquesta durada mxima o realitzats l'obra o el servei objecte del contracte, si no hi ha denncia i es continua en la prestaci laboral, el contracte es considerar prorrogat tcitament per temps indefinit, llevat de prova en contra que acrediti la naturalesa temporal de la prestaci.

  • 2 Contractes temporalsContractes temporals

    Indemnitzaci

    Aspectes comuns als contractes temporals

    A la finalitzaci dels contractes temporals (excepte els dinterinitat i els formatius), el treballador tindr dret a rebre una indemnitzaci corresponent a: Nou dies de salari per cada any de servei per als contractes temporals que se subscriguin a partir de l'1-1-2012. Deu dies de salari per cada any de servei per als contractes temporals que se subscriguin a partir de l'1-1-2013. Onze dies de salari per cada any de servei per als contractes temporals que se subscriguin a partir de l'1-1-2014. Dotze dies de salari per cada any de servei per als contractes temporals que se subscriguin a partir de l'1-1-2015.(o la indemnitzaci que estableix la normativa especfica aplicable)

    EXEMPLE

    LElena ha estat contractada en prctiques durant un any. Quan acaba el seu contracte, ning a l'empresa li diu res i ella segueix treballant com fins aleshores. Qu passa?El contracte es prorroga fins a la durada mxima dels contractes en prctiques, dos anys. Si desprs d'aquests dos anys, l'empresa tampoc avisa de la finalitzaci del contracte i lElena continua en el seu lloc, s'entn que el contracte es transforma en indefinit, tret que l'empresari demostri la naturalesa temporal de la prestaci.

  • 2 Altres contractesAltres contractes

    CONTRACTE DE RELLEU

    FINALITAT s aquell que es concerta per substituir parcialment el treballador que accedeix a la jubilaci parcial anticipada.

    REQUISITS El treballador ha d'estar inscrit com a aturat a l'oficina d'ocupaci.

    DURADA Es pot formalitzar per temps indefinit o temporal. En aquest ltim cas, la seva durada ser el temps que li falti al treballador substitut per arribar a l'edat de jubilaci. Si una vegada arribada aquesta edat, el treballador decideix continuar treballant, el contracte de relleu es pot prorrogar per perodes anuals i finalitza l'any en qu es jubili totalment el treballador rellevat.

    EXTINCI A la finalitzaci del contracte, el treballador t el dret de rebre una indemnitzaci de 8 dies de salari per cada any de servei o la part proporcional corresponent.

    JORNADA Pot ser equivalent a la disminuci de la jornada del treballador substitut o a temps complet; els dos treballadors poden assistir a la vegada a la feina.

    cas prctic inicial

  • 2 Altres contractesAltres contractesCONTRACTE A TEMPS PARCIAL

    CONCEPTE s el que es concerta per realitzar la prestaci de serveis durant un nombred'hores al dia, a la setmana, al mes o a l'any, inferior a la jornada de treballd'un treballador a temps complet comparable.S'entn per treballador a temps complet comparable aquell de la mateixa empresa, amb el mateix tipus de contracte, que realitzi un treball idntic o similar, a jornada completa. Si a l'empresa no hi ha cap treballador comparable a temps complet, es considerar la jornada a temps complet prevista en el conveni collectiu corresponent o, si no nhi ha, la jornada mxima que estableix l'ET.

    FORMA Sempre per escrit.

    DURADA Pot ser temporal o indefinit.

    HORAS EXTRES I HORAS COMPLE-MENTRIES

    Els treballadors a temps parcial podran fer hores extraordinries. El nombre mxim ser el legalment previst en proporci a la jornada pactada. Els treballadors a temps parcial poden fer hores complementries si el seu contracte s indefinit. Les hores complementries sn les que excedeixen de la jornada ordinria i es caracteritzen per:

    No poden superar el 15% de les hores ordinries. Per conveni collectiues pot ampliar aquest percentatge fins a un 60%. Es retribueixen igual que les hores ordinries. Es recullen en un pacte especfic, per escrit.

    En tot cas, la suma de les hores ordinries, extraordinries i complementriesno podr excedir del lmit legal del treball a temps parcial.

    cas prctic inicial

  • 2 Les empreses de treball temporalLes empreses de treball temporal

    Una empresa de treball temporal s aquella l'activitat fonamental de la qual consisteix a contractar treballadors per, posteriorment, cedir-los a una altra empresa (denominada empresa usuria) per a la qual treballaran durant un temps determinat.

    ETT

    EMPRESA USURIA

    TREBALLADOR

    Contracte de posada a disposici

    Indefinit

    Temporal:

    interinitat,

    eventual per circumstncies de la producci i

    per obra o servei

    Contracte de treball

    Prestaci de serveis

    Les ETT podran actuar com a agncies de collocaci si obtenen l'autoritzaci corresponent per fer-ho. Hauran de comunicar expressament i en cada cas si actuen en condici dETT o dagncia de collocaci.

  • 2 Les empreses de treball temporalLes empreses de treball temporal

    CONTRACTACI A TRAVS DUNA ETT

    EXCLUSIONS No es podran formalitzar contractes de posada a disposici en aquests casos: Per substituir treballadors en vaga en l'empresa usuria. Quan en els dotze mesos immediatament anteriors a la contractaci, l'empresa hagi amortitzat els llocs de treball que es pretenguin cobrir per acomiadament improcedent o per causes econmiques, tcniques, organitzatives o de producci (excepte fora major). Per cedir treballadors a altres empreses de treball temporal. Per a la realitzaci de treballs o ocupacions especialment perillosos per a la seguretat i la salut en el treball, excepte en els casos que preveu la llei.

    FORMA Sempre per escrit.

    EXTINCI Quan la durada del contracte sigui temporal, el treballador tindr dret a una indemnitzaci de dotze dies de salari per any de servei, o a l'establerta, si sescau, en la normativa especfica que sigui aplicable. La indemnitzaci podr ser prorratejada durant la vigncia del contracte.

    CONVENI COLLECTIU

    Als treballadors contractats per una ETT se'ls aplica el conveni collectiu de l'empresa usuria.

  • 2 Les empreses de treball temporalLes empreses de treball temporal

    DRETS DEL TREBALLADOR CONTRACTAT PER UN A ETT

    Tindran dret en les mateixes condicions que si han estat contractats directament per l'empresa usuria per ocupar el mateix lloc a: L'aplicaci de les mateixes condicions essencials de treball (remuneraci, durada de la jornada, hores extres, perodes de descans, treball nocturn, vacances, dies festius). L'aplicaci de les mateixes condicions de treball. Les mateixes condicions quant a protecci de dones embarassades i en perode de lactncia, protecci de menors, igualtat de tracte d'homes i dones, lluita contra la discriminaci i s de serveis i installacions comuns, com ara guarderia, menjador, transport, etc. Ser informats per l'empresa usuria sobre l'existncia de llocs de treball vacants, a fi de garantir-los les mateixes oportunitats que als treballadors contractats directament per aquesta. Ser representats pels representants dels treballadors de l'empresa usuria.

    RESPONSABILITATS I POTESTATS EMPRESARIALS

    Responsabilitats i potestats de l'ETT: Complir les obligacions salarials i de Seguretat Social. Destinar anualment l1% de la massa salarial a la formaci dels treballadors cedits. Sancionar el treballador (poder disciplinari).

    Responsabilitats i potestats de l'empresa usuria: Informar el treballador sobre els riscos del seu lloc de treball i les mesures de protecci i prevenci. T el poder d'organitzaci i direcci de l'activitat laboral. L'empresa usuria respondr subsidiriament de les obligacions salarials i de Seguretat Social contretes amb el treballador, aix com de la indemnitzaci econmica que correspongui a l'extinci del contracte.

  • 2 Incentius a la contractaci (extracte)Incentius a la contractaci (extracte)