unitat didàctica: teatre d'ombres

UNITAT DIDCTICA: TEATRE DOMBRES

1

PLANIFICACI GENERAL

Sessi 1 Sessi 2 Sessi 3 Sessi 4

Teatre dombres

Teatre dombres

Teatre dombres

Teatre dombres

OMBRES AL PATI

CONEGUEM LES

TCNIQUES DEL

TEATRE DOMBRES

SOM CREATIUS

I IMPROVISEM AMB

EL COS

TREBALLEM VALORS

EXPRESSATS AMB

EL COS

PLANIFICACI DE LES SESSIONS

Per a preparar les sessions daquesta unitat didctica, em utilitzat una

estructura determinada, la qual, divideix cada sessi en tres grans moments:

part inicial, part principal i part final.

En les taules que presentem a continuaci mostrem el pla inicial de

cadascuna de les set sessions, indicant tamb els objectius especfics, els

continguts, el lloc on realitzarem les activitats i els materials que necessitarem

per a cadascuna delles.

Sessi 5 Sessi 6 Sessi 7

Teatre dombres

Teatre dombres

Teatre dombres

INTERPRETEM I

REPRESENTEM

FIGURES

ESTTIQUES

REPRESENTEM UN

TEATRE DOMBRES

EXCURSI AL

TEATRE MUNICIPAL


2

UNITAT DIDCTICA: Teatre dombres CURS: 4t dEducaci Primria

SESSI N 1: Ombres al pati

Objectius especfics:

- Realitzar una primera presa de contacte amb el teatre dombres com a una cosa

quotidiana i que lalumnat conega una nova forma dexpressi per mitj del propi cos.

Continguts:

- El descobriment de les ombres mitjanant lexperimentaci de gestos i moviments.

Installaci: aula ordinria i pati.

Material: fitxa sobre el teatre dombres, el Sol com a focus i el sl com a pantalla.

PART DE

LA SESSI

ACTIVITATS

ORGANITZACI

TEMPS/

REPRESENTACI

Part

inicial

El mestre/a dEducaci Fsica saluda

als seus alumnes i passa llista.

Individual

2 minuts

A continuaci, el mestre/a presenta a

lalumnat la Unitat Didctica: Teatre

dombres que es va a treballar durant

els propers dies.

Grupal

3 minuts

Fitxa sobre el teatre dombres:

donarem a cada alumne un full amb

diverses preguntes respecte a l'origen

de les ombres per identificar

coneixements previs (Annex 1). Es

pretn que els alumnes facen ells sols

una definici del teatre dombres i

responguen el millor que spiguen a

les preguntes plantejades.

Seguidament, posarem en com les

respostes de lalumnat i el mestre/a

aclarir possibles dubtes.

Individual -

grupal

7 minuts


3

Part

principal

Ombres al pati: la primera experincia

relacionada amb el teatre dombres

que tenen els alumnes seran els jocs a

laire lliure (al pati); aprofitant el Sol

com a focus i el sl com a pantalla. Per

exemple: observar primer cadasc la

seua ombra i, desprs la dels

companys, fer gestos amb el cos per

tal de qu els alumnes vegen com

canvien la forma de les seues ombres,

fer l'ombra ms gran, ms menuda,

quedar-se sense ombra, trepitjar

l'ombra a un company, robar l'ombra a

un company, fer desaparixer el cap,

fer entre dos companys una ombra,

etc.

Grupal

25 minuts

Part

final

Dutxa mgica: amb una msica de

fons que transmeta tranquillitat i

relaxaci, es tracta de posar-se en

dues files formant un cam per on

passaran les dues persones (amb els

ulls tancats en tot moment) a les que

sels realitzar el massatge.

El mestre/a anir dictant les

instruccions: conforme vagen avanant

els dos alumnes que passen (un rere

laltre), la resta que estan als costats

en fila, comenaran tocant amb la

punta dels dits com que sn les gotes

d'aigua, fregaran com si fra el sab,

moviments ascendents i descendents

com si es posaren crema corporal,

fregaran els cabells, etc. En el moment

en qu aquests dos alumnes hagen

acabat de passar pel cam i tots els

companys hagen fet massatge,

aquests tornaran a la fila, cadascun a

una, i els tocar el torn als segents

Grupal

10 minuts


4

dos alumnes, i aix successivament,

fins que tots els alumnes hagen passat

pel massatge.

Posada en com: preguntem a

lalumnat com sho han passat, si els

ha agradat el que hem treballat,...

A continuaci, els alumnes aniran al

vestuari per a canviar-se la roba

esportiva.

TEMPS TOTAL: 55 minuts.

5 minuts

3 minuts

Grupal

Individual


5


SESSI N 2: Coneguem les tcniques del teatre dombres


- Captar latenci de tots els alumnes.

- Exterioritzar emocions i sentiments a travs del cos, el gest i el moviment, amb

desinhibici.

- Tenir clar des dun primer moment, el domini de lespai escnic, i del control de la

seua prpia ombra en la llum.

- Fer un primer contacte amb lombra sobre la tela.

- Aprendre els conceptes i tcniques bsiques del teatre dombres.

- Conixer el material necessari per a dur a terme la projecci.

Continguts:

- Explicaci de les tcniques bsiques del teatre dombres.

- Treballar lespontanetat, la creativitat i la improvisaci amb el cos en la desfilada de

models.

Installaci: gimns.

Material: projector i tela.

PART DE

LA SESSI

ACTIVITATS

ORGANITZACI

TEMPS/

REPRESENTACI

Part

inicial



Individual

2 minuts

El mestre/a recordar el qu es va

treballar a la sessi anterior.

Grupal

5 minuts

En la part inicial farem dues activitats:

Ronda daplaudiments: formem tots

un cercle de peu, i el mestre/a indicar

lalumne que comenar amb

lactivitat. Aquesta activitat de

concentraci consisteix en qu

lalumne elegit pel mestre/a

Grupal

7 minuts


6

comenar donant una palmada amb

la qual arrossegar al mateix temps la

m dreta, fent com si estiguera enviant

un missatge; lalumne que rep aquest

missatge far el mateix gest per a la

inversa, s a dir, arrossegar la m

dreta cap a s mateixa i, a continuaci,

aquest mateix alumne haur de fer el

gest denviar un missatge cap al

company que t a la seua dreta i aix

successivament.

Aquesta activitat la realitzarem a linici

de cada sessi incloent distintes

variacions, les quals, aniran creant

ms dificultat perqu lalumnat haur

de centrar ms la seua atenci.

Passeig: per tal de desinhibir-nos una

mica i concentrar-nos en lexpressi

corporal, en aquesta activitat, els

alumnes passejaran per lespai fins

que el mestre/a faa un senyal (com

una palmada per exemple). Llavors,

els alumnes hauran de representar

una situaci (que contindr algun

sentiment) amb el company que tinga

al davant. Un exemple podria ser:

Alegria, fa molt de temps que no ens

vegem!, ens abracem; o tamb:

Tristesa, la nostra mascota ha

desaparegut, plorem.

Grupal

6 minuts

Part

principal

Desfilada de models: aquesta

activitat consisteix en qu els alumnes

facen una mena de desfilada de

models, al ritme de la msica de

Grease, darrere de la pantalla per tal

que puguen veure que com ms

sapropen al focus de llum, ms gran

es veu la seua silueta; i quan ms

Grupal

25 minuts


7

sallunyen del focus de llum, la seua

silueta projectada es fa ms menuda i

definida.

Prviament shauran dividit en dos

grans grups i, mentre que un grup

desfila laltre fa despectador i,

desprs, a la inversa. Finalment, sels

preguntar que s el que passa amb la

seua silueta quan sapropen i per qu

pensen que pot servir aquest fenomen

al teatre de dombres.

A partir de les respostes dels alumnes,

es far una breu explicaci de les

tcniques bsiques del teatre

dombres.

Part

final

La bola mgica (joc simblic): es

tracta de posar-se en cercle i passar-

se un bola imaginria. Aquesta bola va

canviant les seues caracterstiques

fsiques, de sobte la bola pesa molt,

desprs rebota i sens escapa, ms

avant la pilota es torna tan lleugera

com un globus i viatja molt lenta, etc.

El mag que canvia les qualitats de la

bola mgica pot ser el docent o un

dels alumnes.

Projecci dun vdeo: desprs

dhaver treballat les tcniques

bsiques i haver-les posat en prctica,

mostrarem un vdeo (Annex 2) on

lalumnat puga veure el que es pot

arribar a aconseguir.

Finalment, arreplegarem el material

utilitzat i aniran al vestuari per a

canviar-se la roba esportiva.

Grupal

Individual

Individual

3 minuts

5 minuts

3 minuts

TEMPS TOTAL: 56 minuts


8


SESSI N 3: Som creatius i improvisem amb el cos



- Representar espontniament personatges, fets i situacions quotidianes.

- Tenir clar des dun primer moment, el domini de lespai escnic, i el control de la seua

prpia ombra en la llum.

- Interioritzar els tcniques bsiques del teatre dombres mitjanant activitats.

Continguts:

- El descobriment i lexperimentaci de gestos i moviments, com a recursos corporals per

a la comunicaci i lexpressi.

- La representaci espontnia de personatges, fets i situacions quotidianes.

- Millora de lespontanetat, la creativitat i la improvisaci amb el cos.

Installaci: gimns

Material: projector i tela, material del gimns (com poden ser balons, corda, cons...).

PART DE LA SESSI

ACTIVITATS

ORGANITZACI

TEMPS/

REPRESENTACI

Part

inicial

El mestre/a dEducaci Fsica

saluda als seus alumnes i passa

llista.

Recordar qu s el que vam

treballar a la sessi anterior.

Ronda daplaudiments: formem

tots un cercle de peu, i el mestre/a

indicar lalumne que comenar

amb lactivitat. Aquesta activitat de



comenar donant una palmada

amb la qual arrossegar al mateix

temps la m dreta, fent com si

Individual

Individual

Grupal

2 minuts

3 minuts

10 minuts


9

estiguera enviant un missatge;

lalumne que rep aquest missatge

far el mateix gest per a la

inversa, s a dir, arrossegar la

m dreta cap a s mateixa i, a

continuaci, aquesta mateix

alumne haur de fer el gest

denviar un missatge cap al

company que t a la seua dreta i

aix successivament.

Una vegada tots els alumnes

hagen reconegut el codi, podem

incloure variacions (de menor a

major nivell datenci):

1. Podem canviar de sentit,

tenint lopci de triar entre el

company que est situat a la

seua dreta o el que est situat

a la seua esquerra. La qual

cosa anir incrementant el

nivell datenci.

2. Una vegada adquirida prctica

en aquest joc, podem triar a

qualsevol company per a

enviar-li el missatge. Com

podrem fer a? Incorporant

la palmada cap avant, amb la

qual cosa, la estaria enviant a

un company que no estiguera

situat ni a la meua dreta ni a

la meua esquerra.

Figures immbils: tots corrent

lliurement per lespai. A la senyal

del mestre/a ens convertim en:

arbres, pedres, taules, cadires,

pilota, etc.

Individual

5 minuts


10

Part

principal

La cmera de fotos: aquesta

activitat t com a objectiu final

crear una escena esttica com si

es tracts duna fotografia. Per a

a, dividirem la classe en dos.

Mentre uns fan lactivitat, els altres

faran despectadors i a la inversa.

Es deixar un espai que

sanomenar escenari. Quan el

mestre faja una palmada, un

alumne immediatament haur de

sortir i quedar-se quiet en una

posici (com si es quedaren

congelats). El segent en sortir,

haur dincorporar-se a la foto

improvisant una nova posici que

un amb lanterior tinga significat; i

aix successivament fins crear una

escena esttica per plena de

successos. Exemple: el primer

xiquet al sortir es situa al mig amb

cara daterrat, el segent

improvisa i se li ocorre situar-se

com si li anara a disparar, el tercer

decideix posar-se davant de la

pistola per salvar la vida a la

companya, etc.

Qui sc?: es formaran grups

mixtes de quatre o cinc persones

a latzar; cada grup haur

descollir un membre per tal de

modificar la seua silueta i els seus

volums amb lajuda daltres

objectes. A continuaci, eixiran un

a un per darrere de la tela, mentre

que la resta haur dendevinar qui

s cadascun. Aquesta activitat ens

Grupal

Grupal

15 minuts

5 minuts


11

ajudar a treballar mitjanant el

joc, les principals tcniques del

teatre dombres (jugar amb la

mida de lombra en funci de la

distncia respecte al focus i la

tela; jugar amb el gruix de lombra

segons la collocaci frontal o de

perfil, la superposici de figures,

etc.)

Creem monstres: lalumnat

distribut amb els mateixos grups

que en lactivitat anterior, t que

crear monstres amb molts braos,

amb molts caps, amb una cama

Este tipus dacci s important

perqu domine la tcnica de

superposici dombres i que

comprove que un pot tapar parts

daltres, a ms de qu entenguen

que el que t que superposar sn

les ombres, no els cossos. Totes

aquestes accions hauran de ser

realitzades darrere de la tela.

Grupal

7 minuts

Part

final

Joc sense mans: tots els

alumnes asseguts al terra,

intentem alar-nos sense ajuda de

les mans, desprs, des de la

posici dassegut amb les cames

estirades i rectes cap avant,

intentem avanar amb les mans

en alt...

Passar-se els balons: tots en

cercle asseguts al terra. Tres

alumnes amb un bal entre els

Individual

Grupal

3 minuts

3 minuts


12

peus el passen als companys que

estan junt a dells, que

larrepleguen tamb amb els peus

sense ajuda de les mans.

A continuaci, aniran al vestuari

per a canviar-se la roba esportiva.

Individual

3 minuts



13


SESSI N 4: Treballem valors expressats amb el cos



- Fomentar la participaci de tots els alumnes en el circuit.

- Reflexionar sobre el valor del respecte, la integraci i laprenentatge cooperatiu.

- Representar la paraula COOPERACI amb el cos al terra del pati.

Continguts:

- Representar lletres de peu i al terra.

Installaci: pati.

Material: crcols (aros), cons, bancs, valles, piques, 28 sobres i imatges, cmera de fotos.

PART DE

LA SESSI

ACTIVITATS

ORGANITZACI

TEMPS/

REPRESENTACI

Part

inicial



Individual

2 minuts














aquesta mateix alumne haur de fer el



successivament.

Una vegada tots els alumnes hagen

reconegut el codi, podem incloure

variacions (de menor a major nivell

datenci):

Grupal

6 minuts


14

1. Podem canviar de sentit, tenint

lopci de triar entre el company

que est situat a la seua dreta o el

que est situat a la seua esquerra.

La qual cosa anir incrementant el

nivell datenci.

2. Una vegada adquirida prctica en

aquest joc, podem triar a qualsevol

company per a enviar-li el

missatge. Com podrem fer a?

Incorporant la palmada cap avant,

amb la qual cosa, la estaria

enviant a un company que no

estiguera situat ni a la meua dreta

ni a la meua esquerra.

3. El professor dir en veu alta un

tema general (per exemple,

colors), llavors, lalumne que haja

denviar el missatge dir una

paraula relacionada amb aquest

tema (per exemple: verd), la qual

ser rebuda per un altre company,

el qual, haur de repetir el

missatge (la paraula) que ha rebut

de laltre company i, seguidament,

enviar el missatge amb una

paraula diferent a un altre

company, fent al mateix temps el

gest denviar i rebre amb les

palmes.


15

El semblant: tots els alumnes corren

per lespai, a la senyal del mestre/a ell

donar una consigna: tots toquen a

un/a company/a, tots se senten per

parelles, tots formen grups de deu

persones, tots sagrupen segons el

nombre de calat, color dulls, menjar

preferit; color predominant de la roba;

estil de msica preferit (pop, rock,

jazz), etc.

Els grups que es formen en el moment

poden ser de diversos alumnes, un o

cap. Quan estan seleccionats, el

mestre/a els visualitza i els presenta a

la resta.

Reflexi final del joc: sexplica al grup

que aquest joc anomenat El

semblant, el realitzem perqu

d'alguna manera s la base del nostre

treball. Ats que algunes vegades,

durant lactivitat hem estat al costat

d'altres, altres vegades amb els

mateixos o sempre amb diferents i

potser en alguna ocasi hem estat

sols. I a, s el que de vegades

tamb passa a la vida real. Aquest joc

ens serveix per demostrar el que ens

passar fent i aprenent junts teatre. Un

va a aprendre de l'altre, perqu tots

tenim alguna cosa en com amb tots.

Un s semblant a l'altre i l'altre s

semblant a m. Tots tenim coses per

aprendre tant d'un mateix i dels altres,

com els altres tenen per aprendre de

m.

Grupal

7 minuts


16

Tren dels nucs: dividim la classe en

dos grups. Demanem als alumnes que

formen un cercle, agafats de les mans.

Desprs, el mestre/a obrir el cercle

per una part, designant a un dels

companys cap i a un altre la cua. La

cua ser lltim vag i el primer la

locomotora. Esta t com a objectiu

realitzar nucs en el mateix tren, a

implica que en el seu desplaament

sanir embolicament, fent nucs amb

la resta dels companys. Els vagons no

es poden soltar. Comenar la cadena

lalumne que siga la locomotora i

continuar lalumne que siga el primer

vago, desprs el segon, i aix fins

arribar a la cua. Una vegada han

participat tots els alumnes, tornem a

fer una altra ronda amb lobjectiu de

deslligar els nucs fins arribar a la

posici inicial.

En dos grups

5 minuts


17

Part

principal

Circuit: dividim als alumnes en set

grups de tres alumnes cadascun i

cada grup ha de fer el seu circuit. Tots

els circuits sn iguals.

Amb els materials indicats es

collocaran de forma circular amb el

segent ordre:

Banc collocat linealment per a pujar i

baixar dun lloc a un altre.

Piques, subjectades per pivots, per a

passar-les en zig-zag.

Crcols (aros) collocats linealment per

a botar-los per dins.

Colxonetes, fer una fila enfront de la

colxoneta i anar passant dun en un

per damunt corrent; desprs es giren

cap a la colxoneta i passen per

damunt botant amb els peus junts i,

per ltim, la tornen a travessar botant

al peu coix i segueixen amb el circuit.

Banc collocat linealment per a pujar,

caminar per ell i, al final, baixar-lo.

Valles, per a botar-les o passar-les per

davall.

Lltima prova del circuit consistir en

qu cada grup haur de triar tres dels

quatre sobres que tindran preparats

(Annex 3); cada sobre t un objecte o

lletra per a representar. Cada grup

est format per tres alumnes, llavors,

dos representaran i laltre alumne s el

que obrir el primer sobre seleccionat i

Grupal

30 minuts


18

dir als seus dos companys del grup

qu han de representar, lalumne que

briga el sobre supervisar la figura

representada i dir si est b o no.

Dins del sobre hi haur una imatge

amb la soluci.

Desprs faran el mateix amb els altres

dos sobres, canviant-se els rols de tal

manera que tots representen i

supervisen.

Al finalitzar el circuit correctament,

donarem a cada grup una paraula, de

tal manera que entre tota la classe

tindran set paraules. Amb aquestes

paraules el mestre/a els demanar que

les ordenen amb la finalitat de formar

una oraci que tinga sentit. Loraci

s: ENTRE TOTS TREBALLEM LA

COOPERACI A LAULA.

Una vegada formada loraci, el

mestre/a preguntar als alumnes quina

paraula pensen que deurem de

destacar de loraci. La paraula que

han de dir s: COOPERACI.

Desprs, far una breu reflexi sobre

la importncia del respecte, de la

integraci i de laprenentatge

cooperatiu.

Seguidament, els alumnes amb lajuda

del mestre/a (Annex 4), representaran

amb el seu propi cos la paraula

COOPERACI al sl del pati. Una

vegada la paraula estiga representada

completament, el mestre/a pujar al

pis ms alt de lescola per a realitzar

una fotografia en la que es veja la

paraula completa. Desprs, tots

veurem el resultat final.


19

Part

final

Estiraments i relaxaci: realitzem

mobilitat articular, estirament muscular

i exercicis de respiraci. s a dir,

soltarem cames individual i per

parelles i farem exercicis de respiraci

(inspirar i espirar). Desprs, els

alumnes sagafaran individualment les

cames i les acostaran al seu pit

estesos sobre una colxoneta, i es

balancejaran dun costat a un altre.

A continuaci, aniran al vestuari per a

de canviar-se la roba esportiva.

Individual -

per parelles

Individual

6 minuts

2 minuts

TOTAL TEMPS: 58 minuts.


20


SESSI N 5: Interpretem i representem figures esttiques



- Fomentar la participaci amb els alumnes, al imitar i representar personatges,

objectes i situacions quotidianes.

- Establir confiana entre els companys per tal de perdre la vergonya.

Continguts:

- Lexperimentaci de gestos i moviments, com a recursos corporals per a la

comunicaci i lexpressi.

- Imitaci de personatges, objectes, fets i situacions quotidianes.

- Millora de lespontanetat i de la creativitat en el moviment expressiu.

Installaci: gimns.

Material: projector i tela, material del gimns (com poden ser balons, cordes, cons, aros,

etc.).

PART DE

LA SESSI

ACTIVITATS

ORGANITZACI

TEMPS/

REPRESENTACI



















successivament.

Individual

Grupal

2 minuts

7 minuts


21




datenci):






nivell datenci.










3. El professor dir en veu alta un

tema general (per exemple,

colors), llavors, lalumne que haja

denviar el missatge dir una

paraula relacionada amb aquest

tema (per exemple: verd), la qual

ser rebuda per un altre company,

el qual, haur de repetir el

missatge (la paraula) que ha rebut

de laltre company i, seguidament,

enviar el missatge amb una

paraula diferent a un altre

company, fent al mateix temps el

gest denviar i rebre amb les

palmes.


22

4. Per ltim, el mestre/a explicar

que tornarem a la primera ronda

que havem practicat abans, s a

dir, fer tots les palmades en sentit

contrari a les agulles del rellotge

(cap a la dreta). A s perqu ara

els alumnes inclouran les paraules

S i NO i el que s pretn s que

mentre lalumne elegit pel

mestre/a done una palmada amb

la qual arrossegar al mateix

temps la m dreta, dir al mateix

temps S o NO (una de les

dues paraules que ell vulga);




m dreta cap a s mateixa i dir LA

PARAULA CONTRRIA al que

haja dit el seu company; a

continuaci, aquest mateix alumne

haur de fer el gest denviar un

missatge cap al company que t a

la seua dreta dient una de les

dues paraules que vulga i aix

successivament. En altres

paraules, lalumne que envia el

missatge decidir s diu S o

NO, i lalumne que el rep dir el

contrari. Per exemple: lalumne

que envia la palmada diu al mateix

temps S, aleshores el company

que ho rep haur de fer el gest de

rebre i dir a la vegada NO; i

seguidament, aquest alumne diu

NO mentre envia el missatge al

company que est situat a la seua

dreta i, aquest ltim, mentre fa el

gest de rebre el missatge, dir S


23

(la paraula contrria) i decidir

quina paraula vol dir per a enviar-

li-la al company.

Una vegada dominem aquesta

tcnica la seguirem practicant,

per ara fent les variacions que

hem explicat en els apartats 1 i 2.

s fonamental destacar i dir als

nostres alumnes que all que regir

prviament a lelecci del company s

la mirada. Si aquesta no es fixa en el

company elegit s molt probable que

responguen dos o ms. Per aquest

motiu cal estar atents.

Un, Dos, Tres, Pollito Ingls A la

paret!: un dels alumnes fa de pollito

ingls i es colloca de cara la paret,

desquenes a la resta dels seus

companys i ells es colloquen darrere

d'ell a diversos metres de distncia. El

pollito ingls canta la segent can:

Un, dos, tres, Pollito Ingls A la paret!

I quan lacabe es gira rpidament cap

als seus companys.

Quan el que paga que s el pollito

ingls est desquenes i pronuncie la

frase esmentada, el mestre/a mostrar

rpidament una imatge als companys,

els quals hauran de representar all

que sobserva a la imatge, al mateix

temps que avancen cap a la paret

(Annex 5). Lalumne que paga no

podr veure la imatge mostrada. Ara

b, aquests alumnes hauran destar

Grupal

7 minuts


24

completament immbils, representant

la figura, quan el que paga es gire i els

mire. El pollito ingls haur

dobservar als seus companys i

endevinar qu estan representant. El

jugador que el pollito ingls vega que

no ha representat b la figura perqu

no lentn, haur de retrocedir fins al

punt de partida inicial. Desprs, s

torna a girar de cara a la paret i diu

una altra vegada la frase i el mestre/a

ensenya una altra imatge, i aix

successivament. Lalumne que arribe

primer fins on est situat el pollito

ingls guanya el joc i fa de pollito

ingls.

Variaci: primer representaran

individualment les figures mostrades, i

desprs els animarem a qu les facen

per parelles si creuen que s

convenient per a fer la representaci.

Part

principal

La histria interpretada: dividim als

alumnes en tres subgrups de la

mateixa quantitat d'integrants (set

alumnes per grup), formant un triangle

al gimns, de manera que tots puguen

visualitzar-se. Es determina per

endavant quin ser l'ordre cronolgic

pel qual cada subgrup haur de

respondre. s a dir el grup 1 ser

origen de la situaci (Introducci); grup

2 qu va passar desprs (Nus), grup 3

al final (Desenlla).

En cada grup, es triar a dos alumnes

que faran de narradors (narrador 1 i

narrador 2), els quals hauran danar

contant un conte improvisat en el

Grupal

7 minuts


25

moment, mentre que la resta dels seus

companys de grup li donaran vida, fent

el que diguen els narradors (s a dir,

cal representar cada escena, imitant

als objectes i als personatges que

protagonitzen la histria).

Consells:

1. La narraci del conte i la

representaci han destar

coordinades. A far que els

alumnes estiguin pendents als

altres. Els narradors han

dobservar als seus companys que

estan representant les escenes i

adaptar-se a la velocitat dells.

Respecte a aquests ltims, no han

de perdre el temps i fer les figuren

el ms rpid possible.

2. Mentre els narradors conten la

histria han de donar detalls per

tal de qu els companys del grup

puguen representar-la. Per

exemple: hi havia una vegada, una

xiqueta que es mostrava trista

mentre passejava pel parc. Ella es

tocava amb la m dreta els seus

cabells arrissats. De sobte es va

trobar una pilota, i la seua cara va

canviar; ara estava contenta.

Decid agafar la pilota i comen a

votar-la Mentre els narradors

van dient a, al grup dalumnes

que li toque representar, un dells

haur de fer de xiqueta (ha de fer

com si estiguera passejant pel

parc, est trista, sha de tocar els

cabells, ajupir-se i agafar la pilota

quan heu diguen els narradors);

un altre alumne ha de fer de pilota


26

(quan els narradors diguen que

comena a votar-la, eixe alumne

ha de fer com si fra una pilota

que vota i la xiqueta deur moure

el bra com si estiguera votant-la),

etc. Altres exemples: un s carret

l'altre jardiner; un s el gos i l'altre

s el passejador; un (o ms si cal)

sn la bicicleta i l'altre dna un

passeig; un s peix i l'altre s

pescador. El mestre/a donar la

senyal de quan ha de comenar el

narrador 1 i quan ha de continuar

el narrador 2.

Representaci dobjectes

inanimats: formarem grups mixtes de

set alumnes i, a continuaci, donarem

a cada grup tres/quatre targetes que

contenen un objecte i hauran de

tractar de representar-lo (Annex 6).

Tindran un temps per a la planificaci i

preparaci de les figures; es podran

ajudar daltres materials que sels

proporcionaran al gimns.

Durant el temps de planificaci, el

mestre/a podr guiar i ajudar als

xiquets i xiquetes a realitzar les

diferents figures. Una vegada el

mestre/a haja passat per tots els

grups, i vega que tots els grups tenen

clar les figures que han de

representar, passarem a representar

aquestes figures darrere de la pantalla

sense lajuda del docent.

La resta dels grups hauran de dir qu

s all que veuen representat,

demanant torn de paraula.

s important que cada grup controle

Grupal

16 minuts en total:

7 minuts per a la

creaci de grups i

la planificaci.

9 minuts per a la

representaci.


27

les seues figures perqu en la propera

sessi les utilitzaran amb la finalitat de

construir amb eixes tres figures una

histria curta, la qual hauran de

representar mitjanant el teatre

dombres.

Part

final

La dutxa: en un msica relaxant de

fons, consisteix en qu els alumnes

donen als altres companys, els quals,

estan tombats a terra cap per amunt,

un massatge simulant una dutxa. El

mestre/a anir dient-los el que han de

fer: comenaran tocant amb la punta

dels dits com que sn les gotes

d'aigua, fregaran com si fra el sab,

moviments ascendents i descendents

com si es posaren crema corporal i,

finalitzaran, alant-se lentament i es

pegar cada parella una abraada

com si fra el barns. Desprs,

canviem els papers, s a dir, els

alumnes que han donat el massatge

s tomben i els que estaven al terra

fan el massatge, canviant de parella. A

continuaci farem el mateix descrit

anteriorment.

El massatge afavoreix el benestar fsic

i mental dels nens i nenes, aix com

enforteix vincles afectius amb un

mateix i amb els altres i desenvolupa

una bona autoestima.

Guardem el material utilitzat i anem al

vestuari.

Per parelles

Individual

10 minuts

6 minuts



28


SESSI N 6: Representem un teatre dombres



- Inventar una histria curta, enllaant tres imatges.

- Representar la histria curta inventada amb els companys i amb lajuda daltres

materials del gimns.

- Reflexionar sobre all qu hem aprs amb el teatre dombres.

Continguts:

- La representaci dun teatre dombres.

Installaci: gimns.

Material: projector i tela, targetes amb les imatges, material del gimns (com poden ser

balons, corda, cons...), fitxa sobre el teatre dombres.

PART DE

LA SESSI

ACTIVITATS

ORGANITZACI

TEMPS/

REPRESENTACI

Part

inicial



















successivament.

Grupal

Grupal

2 minuts

5 minuts


29




datenci):






nivell datenci.










3. Ara els alumnes inclouran les

paraules S i NO i el que s pretn

s que mentre lalumne elegit pel

mestre/a done una palmada amb

la qual arrossegar al mateix

temps la m dreta, dir al mateix

temps S o NO (una de les

dues paraules que ell vulga);




m dreta cap a s mateixa i dir LA

PARAULA CONTRRIA al que

haja dit el seu company; a

continuaci, aquest mateix alumne

haur de fer el gest denviar un

missatge cap al company que t a

la seua dreta dient una de les


30

dues paraules que vulga i aix

successivament. En altres

paraules, lalumne que envia el

missatge decidir s diu S o

NO, i lalumne que el rep dir el

contrari.

4. Una vegada dominem aquesta

tcnica la seguirem practicant,

per anirem augmentant la

velocitat.

s fonamental recordar als nostres

alumnes que all que regir

prviament a lelecci del company s

la mirada. Si aquesta no es fixa en el

company elegit s molt probable que

responguen dos o ms. Per aquest

motiu cal estar atents.

Part

principal

Representaci final: en relaci a

lactivitat Representaci dobjectes

inanimats de la sessi 5 en la part

principal, cada grup haur dinventar-

se una histria curta, enllaant les

tres/quatre figures que sels va donar

en la sessi anterior. Aquesta activitat

ser representada per grups, desprs,

darrere de la tela. Els alumnes

recordaran les figures i assajaran

tamb com enllaar les diverses

figures (entrades, eixides...) i com

representar la seua histria al teatre

dombres. Lalumnat disposar de

qualsevol material que hi ha al gimns.

s obligat que tots els alumnes

participen almenys en una figura.

Desprs veurem la histria de cada

grup projectada a la tela; la professora

gravar totes les representacions.

Grupal

40 minuts


31

Part

final

Fitxa sobre el teatre dombres: les

mateixes preguntes que els vam

proposar als alumnes en la part inicial

de la primera sessi de la Unitat

Didctica, seran una altra vegada

plantejades amb la finalitat de que les

tornen a contestar, per des dun punt

de vista diferent, ja que desprs

dhaver aprs al llarg daquesta Unitat

Didctica sabran contestar millor i amb

ms precisi, i aix comparar la

diferncia de les respostes del principi

amb les del final, per a comprovar qu

han aprs. A tamb orientar al

mestre/a si ell/a ha fet un bon treball o

no, s a dir, si la majoria dalumnes

contesten la fitxa bastant b,

significar que les activitats

plantejades han sigut adequades per a

laprenentatge significatiu dels

alumnes; en canvi, si les respostes

sn insuficients el mestre/a shaur de

plantejar qu s all que no ha fet b.

Individual-

Grupal

8 minuts



32


SESSI N 7: Excursi al Teatre Municipal


- Veure un espectacle en directe de teatre dombres realitzat pel grup Pilobolus.

- Valorar les possibilitats del teatre dombres a partir dall treballat a classe.

Continguts:

- Valoraci de les possibilitats que t el fet de treballar el teatre dombres.

Installaci: aula ordinria i Teatre Municipal.

Material: fulls en blanc, llapis, vdeos.

PART DE

LA SESSI

ACTIVITATS

ORGANITZACI

TEMPS/

REPRESENTACI

Part

inicial

Saludarem als alumnes i comprovarem

en quin estat es troben, per exemple,

si se senten relaxats, actius, etc.

Comprovarem que estan tots els

alumnes, expliquem als alumnes on

ens dirigim i que s el que anem a

veure, aix com tamb explicarem

breument com ens anem a organitzar

per a anar a veure lespectacle del

teatre dombres del grup Pilobolus al

Teatre Municipal.

Els alumnes, per parelles, formaran

una fila per a poder controlar-los millor

fins arribar al Teatre Municipal. El

teatre es troba prop de lescola, per

tant, no necessitarem transport

escolar.

Insistirem en qu deuen de tenir un

bon comportament i atendre a les

indicacions dels monitors.

Grupal

Grupal

2 minuts

5 minuts


33

Part

principal

Excursi al Teatre Municipal: els

alumnes veuran un espectacle del

grup Pilobolus.

Grupal

35 minuts

Part

final

Posada en com: quan tornem a

lescola, el mestre/a preguntar als

alumnes si han ents lobra, resoldrem

possibles dubtes. A continuaci,

parlarem de qu s el que ms ens ha

cridat latenci i, finalment, els

alumnes faran un dibuix de lombra

que ms els haja agradat. A ms a

ms, el mestre/a mostrar als alumnes

els vdeos de les representacions que

van fer a la sessi anterior (Sessi 6).

Finalment, entre tots recollim el

material utilitzat i ordenem la classe.

Grupal -

Individual

15 minuts


unitat didàctica: teatre d'ombres

Documents