unitat didàctica 2 definitiu
TRANSCRIPT
UNITAT DIDÀCTICA 2LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
ÍNDEX DE LA UNITAT DIDÀCTICA
1. INTRODUCCIÓ2. ELS ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL. FACTORS:
TRANSFORMACIONS AGRÀRIES CREIXEMENT DEMOGRÀFIC ALTRES FACTORS
3. LES INDÚSTRIES PIONERES MECANITZACIÓ I SISTEMA FABRIL LA INDÚSTRIA TÈXTIL COTONERA LA INDÚSTRIA SIDERÚRGICA ELS TRASNPORTS COMERÇ I CAPITALS: L’IMPULS DEL MERCAT
4. LA DIFUSIÓ DE LA INDUSTRIALITZACIÓ: FIRST I LATE COMERS
5. LIBERALISME ECONÒMIC I CAPITALISME6. LA SOCIETAT DE CLASSES
1. INTRODUCCIÓ
[Llegir introducció pàg 22 del llibre de text]
ACLARIMENT DE CONCEPTES:
Revolució: molts de canvis en un curt període de temps Industrial: el que fa referència a la Indústria, (sector secundari)
transformació de les matèries primeres en productes manufacturats Revolució Industrial: profunda transformació de l’economia i de
l’organització social que es va donar a Gran Bretanya entre el 1760 i 1860. Es caracteritza per: Font d’energia: carbó Nou maquinisme: la màquina de vapor i la fàbrica Indústria pionera: tèxtil del cotó
Industrialització: posterior difusió de l’exemple britànic a altres regions europees o altres continents.
2. ELS ORÍGENS DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
Societats preindustrials o de l’Antic Règim grans limitacions amb estancament econòmic, alimentari i demogràfic hi predominava:
Agricultura de subsistència i indústria artesanal amb barreres tecnològiques
La majoria població = escassa capacitat de compra +
mitjans de transport lent + comerç obstaculitzat (duanes interiors).
Factors de la revolució industrial (condicions necessàries, però no suficients): • Endògens (són els interns, sense ells no seria possible
el procés):invents i innovacionsempresaris dinàmics (no mentalitat rendista)acumulació de capitalpolítiques adequades
• Exògens (externs, són els condicionants):
EducacióTransportsDisponibilitat de fonts energètiquesAugment de la poblacióTransformacions agrícoles
a. Transformacions agràries
Transformacions en l’agricultura Revolució Agrícola: augment considerable de la producció d’aliments = supervivència d’una població que creixia ràpidament. La producció d’un treballador agrari permetia al:
1650 alimentar 1,5 persones 1880 alimentar 5 persones
Tres innovacions agràries més importants:
Sistema de conreu Introducció de màquines noves Nova estructura de la propietat
Sistema de conreu SISTEMA NORFOLK difusió de la rotació de conreus que combinava el conreu de cereals amb el de plantes farratgeres, va permetre suprimir el guaret (deixar una part del sòl sense sembrar perquè recuperés la fertilitat).
Naps, trèvols i alfals ajuden a fixar el nitrogen al sòl i van fer pujar el farratge augmenta la cabanya ramadera (a més permet la ramaderia estabulada en granges = millor alimentat = més carn i llet). Més excrements millora de la fertilitat de la terra
Introducció de màquines noves ajuden a augmentar i diversificar la producció d’aliments:
Introducció de nous mètodes de
sembrada Jethro Tull (sembrar en fileres)
Noves eines arada de Rotherham (1730, de forma triangular i podia ser estirada per dos animals, envers dels 4 o 6 dels d’abans), trilladores mecàniques...
Nous conreus patates, blat de moro...
Nous fertilitzats guano
Introducció de màquines noves
Arades
NOVA ESTRUCTURA DE LA PROPIETAT va anar lligat al canvi de la manera de conrear. • A Anglaterra més de la meitat de les terres eren propietat de la baixa
noblesa (gentry), que les arrendava als camperols sense terra. L’altra meitat pertanyia a l’alta noblesa i a propietaris lliures.
• Tancament de terres comunals (openfields) comporten la privatització mitjançant les lleis de tancament (Enclousure Acts, 1760 fins 1860).
• Pujada del preu dels cereals estimula els grans propietaris a apropiar-se les terres d’ús col·lectiu per poder produir més i incrementar els beneficis.
• Privatització incentiva millora dels sistemes de conreu augment de la producció destinada al mercat.
• Tancament de terres provoca concentració de la propietat perjudica els petits propietaris i pagesos pobres (perden el dret a utilitzar les terres comunals) No disposaven de recursos per tancar les terres venen les propietats = se converteixen en jornalers (salari) elevat Nº pagesos que buscaven feina = salaris baixos pagesos emigrar ciutats.
• Decisiva aparició de nous empresaris agrícoles amb mentalitat capitalista.
RESULTATS ESPECTACULARS DE LA REVOLUCIÓ AGRÍCOLA: • Productivitat al camp va augmentar un 90% els
ingressos dels agricultors també van créixer.
• Desenvolupament agrari afavoreix arrencada de la indústria El camp subministrava:
Alimentsprimeres matèries per a la indústriamà d’obra per treballar les fàbriques
• La població agrícola tenia més ingressos pot comprar
productes industrials
b. Creixement demogràfic
El pas d’una economia preindustrial a una fase d’industrialització va venir precedida per un creixement sostingut de la població i dels índexs de producció.
En el segle XVIII, en varis països d’Europa, entre el que hi figurava Gran Bretanya, s’observa una tendència a la reducció de l’índex de mortalitat i, consegüentment, un increment poblacional afavorit per les altes taxes de natalitat.
La població anglesa es va tripiclar en un segle i mig: 5 milions de persones al 1701 17,9 milions del 1851. Fases del creixement demogràfic:
Començaments del segle XVIII (1710-1740) creixement lent però ininterromput (no fou espectacular) a pesar de que la Pesta Negra havia desaparegut de l’Europa Occidental com a casa més greu de mortalitat (darrera = port de Marsella el 1720).
Aquesta fase creixement normal propi de l’Antic Règim alta natalitat + alta mortalitat (especialment infantil = pèssimes condicions higièniques en els parts, l’endarreriment de la medicina i epidèmies).
A partir de 1740-1760 ritme de creixement es va disparar i l’increment demogràfic fou el major que permet una estructura demogràfica tradicional.
El salt espectacular e 1760 a 1800 = REVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA altes taxes de natalitat + brusc descens de les taxes de mortalitat = fort creixement natural de la població.
Aquest creixement va ser resultat de canvis de la natalitat i la mortalitat.
NATALITAT: va pujar del 32,5 per mil al començament de segle al 37 per mil al final (va disminuir l’edat de contreure matrimoni i el nombre de celibataris a causa de la millora de la situació econòmica).
MORTALITAT: la reducció de la taxa de mortalitat (del 32 per mil al 1700 al 20 per mil al final del segle XIX) va ser resultat de:
Una millor alimentació la dieta va millor gràcies a l’augment
de la producció i als nous mitjans de transport, que van possibilitar la importació d’aliments.
2a meitat del segle XIX: avanços mèdics i higiènics (vacuna verola de Jenner, difusió de l’ús del sabó, extensió de l’aigua potable).
Evolució de les taxes de mortalitat i natalitat
Causes de la RevolucióDemogràfica
Manteniment de altes taxes de natalitat (matrimonis més primerencs = major
fertilitat), gràcies al: dinamisme agricultura + desenvolupament protoindustrialització.
Les transformacions agràries (increment de la producció agrícola i ramadera)
milloraren l’alimentació = feren descendir ràpidament els índexs de mortalitat. La menor incidència de la mortalitat deguda a la desaparició de la pesta i als
progressos tant higiènics com sanitaris. La revolució agrícola i la posterior industrialització apuntalaren el procés com
se demostra en la interrelació i interdependència entre revolució demogràfica, les transformacions agràries i la revolució industrial.
CONCLUSIÓ: es va produir una revolució demogràfica, perquè la població
va passar d’una fase d’estancament o creixement lent a una altra d’expansió ràpida.
Conseqüències de la Revolució demogràfica
Se va incrementar el nombre de productors i de consumidors.
Quan les transformacions agràries se
consolidaren i la protoindustrialització (domestic system / putting out system) dona pas a la industrialització (factory system), Gran Bretanya ja comptava amb una mà d’obra abundant, barata i semiespecialitzada.
c. Altres factors
El fet que la Revolució Industrial s’iniciés al Regne Unit no va ser casual. A més del gran creixement demogràfic i de les transformacions en l’agricultura, hi havia un seguit de condicionaments que van afavorir l’arrencada industrial del país.
El context polític i internacional va afavorir aquest canvi: Regne Unit = Monarquia Parlamentària. El Parlament estava dominat per classes mitjanes urbanes i rurals, molt actives econòmicament, que lesgislaven a favor dels negocis.
El país era la primera potència marítima i comercial del món. Els productes britànics van trobar una sortida en els nous mercats.
Des del segle XVII el país havia afavorit la llibertat comercial i es va
allunyar del sistema de monopolis comercials i industrials d’altres països.
L a Revo luc ió Indus t r i a l b r i tàn ica n o v a s e r u n a
t rans formac ió p l a n i f i c a d a , s i n ó espontàn ia , e n
q u è v a t e n i r u n p a p e r m o l t d e s t a c a t l a in i c i a t i va
pr i vada e n u n c o n t e x t d e l l i be r ta t econòmica
to ta l C a r a c t e r í s t i c a q u e d i f e r e n c i a l a R e v o l u c i ó
I n d u s t r i a l b r i t à n i c a d e l a r e s t a d ’ E u r o p a .
Conclusió altres factors:
3. Les indústries pioneres
El naixement de la indústria va anar estretament vinculat a tres elements que s’han convertit en emblemàtics del procés industrialitzador:
La fàbrica com a lloc de producció La mecanització del procés productiu L’ús generalitzat de l’energia del vapor
a. Mecanització i Sistema Fabril
Canvi dels sistemes de producció l’ús de màquines + substitució de les fonts animades d’energia (treball humà o amb animals) per unes altres inanimades (hidràulica i carbó).
Aquests dos elements + necessitat de control sobre la mà d’obra concentració d’obrers en edificis destinats a la producció (fàbriques)
La producció individualitzada (artesana) = substituïda progressivament pel sistema fabril (producció en sèrie).
Les innovacions: Primer sector de la indústria tèxtil Després siderúrgia. Més tard màquines aplicades en altres sectors industrials: minera,
transports i agricultura.
Nous i antics sistemes de producció
Filadores, Domestic System
Sistema fabril (Factory system)
Preindustrialització i Revolució Industrial
El desenvolupament de les innovacions tècniques va treure profit de l’estreta relació entre científics i fabricants.
La qualitat i el sentit pràctic de la formació impartida a les universitats tradicionals angleses (Oxford, Cambridge), a les acadèmies i a les universitats calvinistes d’Escòcia van facilitar els intercanvis entre ciència i indústria.
Part de la burgesia industrial britànica, que tenia una mentalitat capistalista, va donar suport a aquestes iniciatives.
El desenvolupament inicial de la mecanització se va donar a la indústria tèxtil, particularment en el sector DELS TEIXITS DE COTÓ Invencions:
Llançadora volant de John Kay (1733) va provocar un desequilibri entre el filat i el teixit, la qual cosa va fomenar noves invencions en el procés del filat.
Noves filadores:
Spinning jenny de James Hargreaves (1764) una màquina de filar manual que permetia que una sola persona, fent girar un volant, mogués a la vegada varis fusos en lloc d’un com en les velles filoses.
Water-frame de Richard Arkwright (1769) màquina que utilitzava ja la força motriu de l’aigua en lloc de la força humana. Amb aquesta màquina se produïa una major quantitat de fil i més ràpidament, abaratint els costos.
Mule jenny de Edmund Crompton (1779) combinava les característiques de la jenny i la water-frame. Aquesta nova màquina produïa un fil més fi, resistent i de major qualitat.
Innovacions tecnològiques
Spinning-jenny, de Hargreaves
Innovacions tecnològiques
Water-frame, de Arkwright
Mule-jenny, de Crompton
La màquina de vapor va ser el primer dispositiu mitjançant el qual es va poder transformar el calor en energia mecànica amb resultats satisfactoris. L'energia procedent de la combustió del carbó transmesa a l'aigua continguda en una caldera pot produir vapor a alta pressió, l'energia es transforma parcialment en energia mecànica i és capaç d'accionar una màquina o un generador elèctric .
Els telers mecànics i els primers telers automàtics que se difongueren després de 1830, i l’aplicació de la màquina de vapor com a força motriu, completaren el procés de mecanització.
Gran Bretanya al superar l’estadi de la manufactura, fou el primer país que va estar en condicions de produir teixits més abundants, barats i de major qualitat.
Màquina de vapor de James Watt
Freqüència de les innovacions tècniques des de 1800
Innovacions en la siderúrgia
1709 Abraham Darby utilitza per 1a vegada el carbó mineral (coc) per fondre mineral de ferro s’evita: tala boscs + fargues itinerants.
Altra innovació refondre el ferro obtingut en uns forns especials (forns de reverber) s’eliminaven moltes impureses i s’aconseguia un ferro competitiu.
Següent pas augmentar manxes de l’alt forn amb procediments
mecànics Amb l’aplicació d’una major energia (1r hidràulica i 2n màquina de vapor) s’aconsegueix una corrent induïda i controlada = sistema va millorar.
1784 Henry Cort va idear la pudelació i la laminació.
Pudelació permetia que cremessin el carboni i s’obtingués, per tant, ferro més pur (ferro dolç), fort i mal·leable.
Laminació la fabricació del ferro se va mecanitzar. Fabricació de planxes de ferro, més
còmodes a l’hora de ser transformades en lingots.
Salt definitiu cap als nous sistemes de producció màquines es mouen per l’ús de l’energia hidràulica (aprofita l’aigua dels rius mitjançant unes rodes hidràuliques).
Fou la maquina de vapor (James Watt,1769) permet deixar la dependència i les limitacions de les fonts d’energia tradicionals.
Mecan i tzac ió + Vapor + Concentrac ió en fàbr iques = permeten augmentar : Product iv i ta t quant i ta t produ ïda per un i ta t de temps Producc ió quant i ta t de béns produ ï ts Fe t que va permetre abarat i r e l s cos tos i aba ixar -ne e l preu .
Mecanització: conclusió
La mecanització del sector tèxtil
EL SECTOR EMBLEMÀTIC DE LA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL VA SER LA
INDÚSTRIA TÈXTIL DEL COTÓ VA SER EL MOTOR DELS CANVIS ( TAKE-OFF ) .
b. La indústria tèxtil cotonera
A principis del segle XVIII pareixia impossible que la manufactura de cotó desplacés a Anglaterra la tradicional industria artesanal llanera aquesta tenia unes clares avantatges:
Se disposava de la matèria primera en el seu propi país
La llana anglesa era d’alta qualitat El seu producte acabat se consumia en els mercats
més desenvolupats, situats a l’Europa occidental
Pel contrari, el cotó presentava una sèrie d’inconvenients:
S’havia d’importar la matèria primera El producte acabat havia de competir amb els teixits
de cotó importants d’Àsia (Índia; indianes) Donat l’endarreriment tècnic el producte
manufacturat era de poca qualitat els beneficis que representava el cotó eren escassos
Consum de llana i cotó a Gran Bretanya
Causes de l’expansió de la indústria cotonera
L’èxit de la indústria cotonera s’ha de cercar en:
l’existència d’una mà d’obra abundant i barata la disponibilitat de la matèria primera, el cotó la duresa, resistència i homogeneïtat de la fibra de
cotó que va facilitar la seva primerenca mecanització l’augment de la demanda interna (creixement de la
població i de les seves rendes) i exterior (desenvolupament dels mercats colonials)
Cotó treballat a Europa des de l’E. Mitjana artesans fabricaven el fil a mà amb un fus fil obtingut = escàs i fi.
Fins al segle XVIII teixits de cotó s’importaven de l’Índia inicis de la indústria tèxtil = prohibició, l’any 1750, de l’entrada a Anglaterra de teixits de cotó estampats (indianes).
Principis s. XIX amb la generalització innovacions tecnològiques foren el factor de l’enlairament industrialitzador.
Empresaris Industrials disposts a aplicar innovacions + introduir els nous sistemes i mètodes de producció per: ampliar la producció abaratir els costos obtenir majors beneficis
Sistema fabril (Factory System) s’estén a tota la indústria construcció grans edificis funcionals i se va deixar de banda la producció artesanal.
Importància indústria cotonera en la Revolució Industrial britànica fou la primera en què se produïren els factors propis de la industrialització: mecanització mà d’obra abundant i especialitzada concentració geogràfica ràpida acumulació de capitals producte final destinat preferentment a l’exportació
Gran Bretanya va fabricar teixits de cotó econòmics, en major quantitat i qualitat que la resta d’Europa perquè disposava: mà d’obra adundant i barata matèria primera assegurada
Sector tèxtil cotoner:
S’hi produïren les principals innovacions tècniques:
Llançadera volant de Kay (1773), Spinning Jenny de Hargreaves (1765), Water Frame d’Arkwright (1767),
Mule Jenny de Crompton (1779), Teler Mecànic de
Cartwright (1785). Introducció de la màquina de vapor de James Watt.
Gràcies a les transformacions en la xarxa de transports, se va produir una concentració geogràfica intensa Indústria cotonera: regió de Lancashire, sobretot a les ciutats de Manchester i Liverpool.
Indústria del cotó “sector punta” (take-off) permet l’arrencada d’altres sectors (siderúrgic, metal·lúrgic). Indústria cotonera sector de demanda important i creixent per:
l’agricultura d’on extreia les primeres matèries la indústria siderúrgica li proporcionava les màquines la mineria d’on obtenia el metall per construir les màquines i
el carbó per fer-les funcionar
Es tractava d’un sistema de sectors industrials totalment enllaçat indústria del cotó = paper motor.
c. La indústria siderúrgica
La siderúrgia i la metal·lúrgia (transformació del ferro, construcció maquinària) van experimentar avenços molt notables.
1r pas per a la millora de la producció de ferro introducció als forns del
carbó de coc (combustible sòlid que s’obté a partir de la calcinació de certs tipus de carbó mineral) poder energètic més elevat, en lloc del carbó vegetal.
Utilització carbó coc guanya interès quan Henry Cort va inventar procés de
pudelació (transformació del ferro colat en ferro dolç –més pur- per mitjà de l’eliminació de part del carboni que conté).
Laminatge (fabricació de planxes de ferro, més còmodes a l’hora de ser
transformades en lingots). El 1856, el convertidor Bessemer permetre convertir el ferro fos en acer
obri nova etapa fabricació de maquinària.
La indústria siderúrgica
Convertidor Bessemer = Acer
Primer impuls de la siderúrgia a finals del segle XVIII demanda de materials per:
• la construcció vivendes, canals, ponts
• la revolució agrària s’utilitzen de cada vegada més eines de ferro
• les màquines – eines pel sector tèxtil
Les dues grans regions siderúrgiques estigueren situades en:
* els Midlands (Sheffield i Birmingham)
* en el sud del País de Gal·les (Cardiff), que ja a finals del segle XVIII posseïa la meitat dels alts forns de Gran Bretanya, gràcies a la disponibilitat de matèries primes (carbó i ferro).
d. Els transports
Procés d’industrialització requereix el desenvolupament de: • nous mitjans de transport• l’expansió del comerç exterior• aparició de noves tècniques financeres per l’acumulació de
capital L’evolució d’aquests tres sectors va ser paral·lela i indissociable a la Revolució Industrial. Pel funcionament de la indústria necessitat d’un sistema eficaç de distribució requereix d’una xarxa de transports ràpida i eficaç.
A mitjan del segle XVIII transport de persones i mercaderies = lent solució:
carreteres de peatge (turnpike roads) xarxa de canals fluvials ferrocarril navegació de vapor Canal de Suez (1869) i Canal de Panamà (1914)
A partir de 1750 govern britànic permet construcció de carreteres de peatge (turnpike roads) a particulars. Al 1770 Gran Bretanya ja tenia una densa xarxa de carreteres = xarxa radial al voltant de Londres.
Construcció xarxa de canals fluvials unir centres productors de primeres matèries amb les zones industrials permet transport (més ràpid i barat) de mercaderies pesades com el ferro i el carbó. Cap el 1858 ja s’havien construït uns 6720 km així quedaren
connectades les regions industrials (tèxtils, mineria i siderúrgia) amb les grans ciutat i els ports més importants.
EL FERROCARRIL
Ferrocarril gran “revolució” del transport: Rapidesa Enorme capacitat de càrrega Cost més baix per unitat transportada Més seguretat per als passatgers i mercaderies.
Màquina de vapor es coneixia des del 1769 va tardar en aplicar-se al transport, perquè la competència inicial dels canals, connectats amb els centres miners i la xarxa de ports, no feia imprescindible el transport terrestre.
Sobre la base del sistema tradicional d’arrossegar vagonetes sobre rails
mitjançant animals de tir, el 1829 l’enginyer Stephenson va inventar la locomotora, una màquina de vapor capaç d’anar sobre rails.
El salt definitiu va ser la línia Liverpool-Manchester, inaugurada el 1830 primera línia fèrria regular que només utilitzava locomotores de vapor i que unia dues ciutats vinculades a la indústria cotonera.
El ferrocarril
Combinava la màquina de vapor (per a la propulsió) i el ferro (en la construcció dels trens i dels rails).
Cronologia
1814 Stephenson: primera locomotora de vapor (=Blucher), per transportar carregaments entre mines de carbó.
1825 Primera línia de ferracarril de càrrega a Anglaterra.
1830 Primera línia de ferracarril de transport de passatgers (Liverpool-Manchester).
La locomotora (Stephenson)
Conseqüències de l’invent del ferrocarril i la locomotora
Beneficia indústria metal·lúrgica producció de la qual va augmentar per fabricació trens i rails.
Significa gran desenvolupament per a l’enginyeria civil va dissenyar els traçats per als ferrocarrils. Traçats necessitaven condicions especials: revolts poc tancats, desnivells suaus, etc., va caldre construir molts ponts i túnels.
Facilita transport de materials pesants locomotora era capaç de transportar gran volum de càrrega.
Escurça temps dels viatges.
Abarata el preu de les primeres matèries i dels productes reducció de costos de transport es reflectia en el preu final.
Potencia la formació de grans societats de capital costos dels trens exigien grans inversions.
Fomenta que moltes persones comencessin a viatjar.
El transport marítim
Les primeres innovacions en els transport:• 1807, Fulton: primera línia
comercial de vaixells propulsats per motors de vapor.
• 1830-80: generalització dels bucs de ferro, amb hèlix per a la propulsió.
• Últim terç del s.XIX: s’incorporen cambres frigorífiques .
Grans infraestructures: Canal de Suez (1869) i Canal
de Panamà (1914).
La navegació a vapor
Augment de la velocitat, seguretat i capacitat de càrrega. Impacte sobre l’economia :
Comerç de mercaderies europees a mercats llunyans. Nous llocs de treball. Augment del consum de carbó i de la producció de ferro.
Canvi a la vida quotidiana: Millora de la dieta de la població (transport d’aliments peribles). Facilitat d’emigració a d’altres països i continents (abaratiment dels
preus dels passatges).
Conseqüències de la revolució dels transports
d. Comerç i Capitals: l’impuls del mercat
Millora infraestructures i transport s’implanta economia de mercat = no es produeix per l’autoconsum, sinó per a la venda trobar nous consumidors tant a l’interior com l’exterior.
L’impuls inicial de l’expansió comercial britànica va provenir del mercat exterior mercat atlàntic per exportar la producció.
Transformació més important desenvolupament mercat interior d’àmbit nacional que havia d’afavorir la generalització dels intercanvis.
Com a resultat augment considerable del comerç es va passar d’un àmbit d’intercanvis local i comarcal a un mercat integrat d’àmbit nacional i internacional.
4. La difusió de la Industrialització: first i late comers
Europa JapóEstats Units
Industrialització
Finals segle XVIII – XIX: procés industrialitzador expansió per:
Europa de manera molt desigual i amb diferències notables respecte model britànic presenta modalitats nacionals i regionals diverses.
Fora d’Europa EUA + Japó desenvolupament indústria semblant a l’europeu.
Industrialització
Europa continental disposa de tecnologia britànica però les condicions de partida eren més difícils: Pes de la societat agrària era més fort Estructura social era menys igualitària distribució riquesa = alta
noblesa gaudia d’enormes extensions de terra Hi havia barreres polítiques i faltava una política duanera i comercial
comuna dificultat d’intercanvi entre regions Paper de l’Estat:
Protagonisme de la iniciativa privada britànica Transformació econòmica continental no hagués estat possible sense la
participació activa dels governs
Difusió de la industrialització “conquesta pacífica”, lenta i gradual.
Industrialització europea es fixa en el mirall britànic però desenvolupà pautes i cronologia pròpies.
La difusió de la Industrialització
Els “First Comers”: grup de països continentals d’industrialització més precoç països que foren “els primers que arribaren” i que seguiren més precoçment l’exemple britànic.
Bèlgica (després de la seva independència en 1830). França. Alemanya.
Els països perifèrics “Late Comers”: majoria dels països europeus al industrialització va quedar restringida a àmbits concrets s’incorporaren al procés d’industrialtizació molt avançat ja el segle XIX o principis del segle XX.
En la Mediterrània: Catalunya (Espanya) i Piemont (Itàlia). En l’Imperi Austríac: Moràvia i Bohèmia. En el Nord: Dinamarca i Suècia. En l’Est: Rússia.
Primers focus industrials a Europa(First Comers)
Fàbrica francesa de principis del segle XIX
Ferrocarril a Alemanya de meitat de principis del segle
XIX
La industrialització fora d’Europa
Destaquen dues potències:
Estats UnitsLa seva industrialització s’accelera en finalitzar la Guerra Civil (1861-1865). A finals del segle XIX atrapa el Regne Unit.
• JapóLa seva industrialització va anar paral·lela als canvis socials i políticsque acabaren amb les estructures feudals en el darrer terç delsegle XIX, incentivades per la institució imperial (Era Meiji o de laLlum).
Fàbrica de seda japonesa
5. Liberalisme econòmic i Capitalisme
Procés industrialitzador unit al naixement i la consolidació del: liberalisme econòmic doctrina econòmica capitalisme sistema econòmic
Revolució Industrial permet el pas d’una economia limitada i mercantilista a una economia liberal.
Principis econòmics del liberalisme elaborats a finals s.XVIII conjunt de pensadors britànics = ESCOLA CLÀSSICA: Adam Smith David Ricardo Thomas Robert Malthus John Stuart Mill.
Liberalisme econòmic
L’economia liberal es bava en tres principis:
Propietat privada, lliure i sense limitacions, de la terra i els capitals.
Lliure empresa + lliure contractació de mà d’obra
+ lliure regulació del sistema productiu sense interferència de l’estat.
Un mercat lliure regulat només pel benefici i la llei
de l’oferta i la demanda en l’intercanvi comercial Lliurecanvisme.
a. Bases teòriques del liberalisme econòmic
Principal teòric del liberalisme clàssic Adam Smith (1723-1790), Assaig sobre la natura i causa de la riquesa de les nacions, publicada el 1776.
Defensava la supremacia de l’individu davant dels estaments o grups organitzats.
Considerava que la recerca de l’interès propi era el motor del desenvolupament econòmic interès individual
Donava suport a la iniciativa privada enfront de l’estat estat no intervencionista deixar que la “mà invisible” del mercat dirigís lliurement l’economia.
L’estat únicament havia de mantenir la justícia, defensar el territori i fer les obres que la iniciativa privada no feia Estat no ha d’intervenir en l’economia = eliminar barreres proteccionistes + monopolis.
Defensar que la riquesa procedia del treball humà i no de l’acumulació de metalls preciosos o de la terra.
Va introduir la diferència entre el “valor d’ús” (utilitat real d’un bé) i el “valor de canvi” (capacitat d’un bé per ser canviat per d’altres), fet que donava lloc a les diferències entre el preu natural i el preu de mercat de les coses.
Liberalisme pessimista de Malthus veia punts dèbils en el nou sistema capitalista.
Malthus població creixia a un ritme més ràpid que els aliments el creixement de la població desequilibraria la relació de la població amb els recursos disponibles ( faria empitjorar el nivell de la majoria de les persones).
La conseqüència periòdicament = fase de gran mortaldat
(crisis malthusianes) per tornar a equilibrar població i recursos. Per evitar la catàstrofe proposava frens “preventius”, com ara reduir voluntàriament la natalitat.
Altres pensadors: David Ricardo + Stuart Mill
b. El Capitalisme
Revolució Industrial triomf sistema econòmic capitalista regles de funcionament d’aquest sistema = basades en les teories del liberalisme econòmic.
Capitalisme sistema en què els instruments de producció (la terra, les fàbriques i la maquinària) i el que s’hi produeix són propietat privada: Aquesta propietat concentrada en una part de la població (burgesia o classe
capitalista) La majoria (assalariats o proletariat) només disposa de la capacitat per treballar i
la lloga a canvi d’un salari.
Treballadors i empresaris es relacionen en el mercat ocupació i salari
preu salari es fixa segons l’oferta i la demanda que hi ha. Capitalisme sistema d’iniciativa lliure no planificat objectiu = màxim
benefici individual els propietaris dels mitjans de producció intenten maximitzar el benefici que obtenen amb la seva propietat, mentre que els assalariats volen aconseguir un salari més alt.
Desajustos entre l’oferta i la demanda provoquen crisis periòdiques segons plantejaments liberals, es corregeixen ajustant els costos (els salaris) o a la producció (l’oferta).
Durant el segle XIX van desaparèixer les crisis de subsistència (Antic Règim), però no les situacions de crisi econòmica, en què els productes no es venen, els preus cauen, els beneficis disminueixen, les empreses tanquen i l’atur augmenta.
c. Proteccionisme vs Lliurecanvisme
Gran Bretanya partidari del lliure canvi = no-intervenció estatal en el comerç internacional permet que les mercaderies s’intercanviessin lliurement entre els diversos estats exclusivament segons la competitivitat de les empreses.
Irrupció en el mercat internacional dels productes britànics (més qualitat o més barats) va afectar la resta d’Europa. Evitar competència de Gran Bretanya + Fomentar el creixement de la
indústria pròpia països continent europeu i EUA = mesures proteccionistes.
Proteccionisme defensa imposició d’aranzels als productes estrangers que entren al país amb l’objectiu d’encarir-los perquè importar-ne no sigui rendible.
6. L’aparició de la societat de classes
El canvi econòmic grans transformacions socials que li van conferir un caràcter revolucionari.
Pas d’una societat rural de base agrària a societat de base industrial i de serveis amb un gran desenvolupament urbà.
Pas d’una societat estamental (privilegis d’origen jurídic) a una societat de
classes (basada en la riquesa). El creixement econòmic anava unit a la industrialització. La millora del
benestar general s. XIX el benestar econòmic global de molts de països va créixer i les nacions afectades van assolir un creixement constant de llarga durada.
Aquest creixement general va ser molt desigual i, almenys
temporalment, les condicions de vida de certs grups, com ara els obrers de la indústria, va empitjorar.
LA SOCIETAT DE CLASSES
Revolució Industrial + Canvis polítics que la van acompanyar aparició d’una estructura social nova el criteri de divisió = la riquesa i no el naixement en un estament social determinat.
Nova societat de classes persones podien canviar de grup social per mitjà de l’enriquiment o empobriment (mobilitat social). Van sorgir classes socials obertes, entre les quals hi havia una mobilitat constant.
Societat de classes
a. Les classes baixes (I)
Les classes baixes comprenien els diversos sectors pobres tradicionals: jornalers i camperols sense terres sectors pobres urbans marginats socials, etc. proletariat
El que destaca aparició d’un grup social nou vinculat a la industrialització i que creixia ràpidament: el PROLETARIAT (del llatí proles, “descendència”, designa en la terminologia marxista l’obrer assalariat i, per extensió, tota la classe obrera).
Les classes baixes (II)
Proletariat format pels obrers de la indústria moderna.
Augment del nombre d’obrers possible gràcies a: arribada de població camperola que s’havia quedat sense feina ni
terres per cultivar gran creixement demogràfic del segle XIX.
Això és el que va passar al Regne Unit, on els tancaments de camps i l’alta natalitat van fer que molts camperols marxessin a les ciutats per tal de buscar feina en la naixent indústria. Del 1801 al 1901 nombre de persones que treballaven en la
indústria al Regne Unit va passar de 4,8 milions a 16,7 milions.
Les classes baixes (III)
Homes +Dones + Nens treballar a fàbriques, mines o alts forns com a mà d’obra assalariada.
Es tractava d’una mà d’obra poc qualificada + gens habituada a treballar en la indústria o en locals tancats i insalubres, en què, a més, es va implantar un sistema disciplinari inhumà.
Condicions laborals + salarials molt dures + els contractes ignoraven tots els drets. Aquesta situació va començar a canviar a mitjan segle XIX
obrers es van organitzar per reivindicar els seus drets.
b. Les classes mitjanes (I)
Classes mitjanes també van experimentar un notable creixement.
Els sectors tradicionals de les classes mitjanes es van mantenir: camperols amb terres petits i mitjans comerciants. al llarg del s. XIX increment espectacular d’altres
professions: Aparició treballadors qualificats de la indústria els
quadres tècnics industrials (enginyers, contramestres, dissenyadors, comptables, representants, etc.) necessitaven formació especialitzada.
Les classes mitjanes (II)
Revolució Industrial acompanyada d’una veritable revolució en el sector dels serveis va generar aparició de noves ocupacions: Ex.: la figura del viatjant de comerç. Va augmentar el nombre de persones que treballaven a la
banca o que es dedicaven a professions liberals (advocats, metges, professors, notaris).
Augment de la riquesa + Formació d’estats liberals creixement considerable de les diferents administracions públiques i, per tant, del cos de funcionaris.
c. Les classes altes (I)
Tradicional paper de la noblesa com a grup rector de la societat va desaparèixer malgrat que els nobles van conservar prestigi i influència.
La Revolució industrial converteix burgesia grup social predominant va dominar poder polític + econòmic. Burgesia comprenia:
grans comerciants i industrials propietaris de terres que van aplicar les tècniques
modernes a les explotacions agrícoles que administraven
Família burgesa
Estructura de la societat de classes.
