Unitat 5. La Revolució industrial.

Bloc II. Les transformacions del segle XVIII.

Del camp a la ciutatRevolució Industrial: Canvi econòmic radical que s’inicia al Regne Unit a mitjans segle XVIII.

Economia de producció en massaEconomia agrícola de baixos rendiments

Conjunt de canvis: - demogràfics- productius- comercials- transports- mecànics.

Canvis demogràfics

La mecanització i la fàbrica La Revolució industrial presenta quatre fases comunes a tots els

països però amb ritmes cronològics diferents:1.- Es generen les condicions necessàries per a l’arrencada de

l’economia: augment demogràfic, augment de la productivitat agrària, acumulació de capitals pel comerç, expansió del mercat, canvi de mentalitat i recerca d’innovacions tecnològiques per augmentar la productivitat.

11.-En la segona fase o take-off (arrencada econòmica) es superen els obstacles que impedien un creixement regular de la producció.

III .-En la tercera fase s’aconsegueix la maduresa econòmica que permet mantenir el ritme regular de creixement i s’inicia la diversificació de la producció.

IV .-En la quarta fase s’arriba a l’etapa de consum massiu.

Novetats tècniques

1733. Llançadora volant de John Kay

1764. Spinning jenny de James Hargreaves

1769. Water Frame de Richard Arkwright

1779. Spinning mule de Samuel Crompton

1784. Teler mecànic d’Edmund Cartwright

La fàbrica• Característiques principals:

• La concentració dels mitjans de producció.• L’aplicació de màquines, de l’especialització dels obrers i la divisió del treball en els

processos productius. • Conseqüències:

• L’increment de la producció i de la productivitat.• Disminució dels costos de producció i del preu de les mercaderies.• El treballador s’ha de sotmetre a la disciplina fabril.

Les noves fonts d’energia

1769. James Watt patenta la màquina de vapor. 1789. S’aplica a la indústria tèxtil

Les noves fonts d’energia

A Catalunya

El vaixell de vapor 1807. Robert Fulton. Primer vaixell de vapor navega pel riu Hudson.

Els velers “cliper” (més ràpids i segurs) van seguir sent els més utilitzats.

1830-1880, els vaixells de vapor van incorporar novetats que els fan més ràpids, segurs i, sobretot, regulars (bucs de ferro,hèlixs metàl·liques.

Reducció de les distàncies i el temps en llargs recorreguts.

Especialització de les flotes: cambres frigorífiques, articles peribles a gran distància.

El creixement de la navegació va modernitzar les infraestructures portuàries fins arribar a la inauguració del canal de Suez (1869) que reduïa la distància de navegació marítima en un 40% entre Europa i l’Índia.

El ferrocarril 1804. Richard Trevithick construeix la primera locomotora. 1825. George Stephenson inaugura la primera línia de

viatgers.

Característiques: Uneix mines i fàbriques Uneix pobles i ciutats Facilita el comerç Estimula els sectors miners i siderúrgic.

El capitalisme Característiques:

Empreses i negocis són de propietat privada. Objectiu: benefici individual. Lliure competència entre les empreses.

Etapes: en l’evolució inicial del capitalisme. capitalisme fabril fins a meitats del segle XIX.

augment de producció per a satisfer la demanda. el capital familiar inicial serà insuficient.

capitalisme financer. S’allargarà fins al segle XX. caldrà el recolzament d’entitats bancàries que aportin més inversions pel

creixement de l’empresa. La Banca i la Borsa esdevindran elements bàsics per aquest sistema econòmic.

Laissez-faire. L’Estat burgès dóna suport al nou sistema no intervenint en l’economia.

Les noves classes socials La societat europea del segle XIX fou el resultat de les

transformacions polítiques que es van inspirar en les idees de la Il·lustració i que van dur a la formació de l’Estat liberal Es va produir un canvi en les elits de poder justificades

per l’ideari liberal, que pregonava la igualtat jurídica de les noves classes socials.

Aquesta teòrica igualtat era representada per la burgesia emergent, que defensaria les seves idees i la seva riquesa mitjançant l’estructuració d’un Estat liberal.

Les noves classes socials. Canvi de centre social• La mecanització va comportar l’èxode camp-ciutat, i aquesta darrera es va convertir en el nou centre econòmic, polític i social.• La instal·lació de les fàbriques a la ciutat va comportar el trasllat dels telers i la producció dispersa cap als nous centres productius. • Evidentment també es va traslladar la mà d’obra del camp a la ciutat.• Aquest canvi va provocar el ràpid creixement de les ciutats europees i la reconfiguració de l’espai urbà.• Les ciutats augmenten en nombre i en població i coneixem aquest fenomen amb el nom

d’urbanització que es va produir en menor intensitat en els països de l’Europa oriental i mediterrània on la industrialització va ser escassa o més tardana.

• L’arribada massiva de la població va provocar que la ciutat experimentés una remodelació urbanística profunda.• Les ciutats industrials no van poder allotjar a tota la gent que emigrava del camp a la ciutat. Alguns van haver d’emigrar a altres països.

Les noves classes socials. Canvi social: canvi de mentalitat

Moltes de les tradicions i els lligams que unien les famílies i les comunitats rurals i artesanals no tenen lloc a la ciutat.

La vida urbana requereix l’adaptació a un nou sistema de relacions en la vida familiar, laboral i social de manera que l’oci, els costums, la moda, els ritmes de vida, la noció del temps i els valors van canviar totalment.

La nova societat Es va produir la separació entre la burgesia, o propietaris

dels mitjans de producció (màquines, capital, primeres matèries, instal·lacions) i el proletariat, que només disposava del salari que rebia a canvi de vendre la seva força de treball.

La burgesia• La burgesia compartia amb l’aristocràcia terratinent bona part de la

riquesa i del poder polític. • Controlava el món dels negocis i la vida política.• Es distingia per la seva nova manera de fer, de vestir, d’alimentar-se, pels

seus nous hàbits, ocupacions del temps lliure, higiene...• Va aportar a la societat els seus nous valors: exaltació de la propietat

privada, el treball, l’estalvi i l’individualisme. • El joves burgesos podran accedir a l’ensenyament secundari i per tant les

noves elits polítiques, científiques i cultural sorgides d’aquesta nova societat difondran aquests valors.

• La família va continuar sent el nucli essencial de transmissió i consolidació del patrimoni però va començar a emular les ostentoses formes de vida aristocràtica.

La burgesia

La petita burgesia o baixa burgesia. està integrada pels hereus de l’artesania i el comerç minorista

tradicional (menestrals i botiguers). Sovint tenien dificultats a sobreviure. Situació similar a la dels obrers i pagesos,

dels qui només els separava la condició de no assalariats.

La gran burgesia o alta burgesia, • Industrials, banquers i alts funcionaris. • Gaudien de grans propietats, habitatges en els nous barris residencials, i • mantenien formes de vida per demostrar la seva superioritat econòmica. • es vincularà ràpidament a la política per a defensar els seus interessos.

Les noves classes mitjanes,• ocupacions que no realitzaven un treball manual• burgesia comercial tradicional, ocupacions amb reconeixement social

(advocats, metges, professors, militars d’alta graduació)• noves ocupacions sorgides arran de la industrialització

(tècnics, enginyers, funcionaris, empleats de banca, especialistes). • Reben el nom de professions liberals i simbolitzen: el progrés econòmic

i la cultura. • intentaran disputar el poder a la gran burgesia i esdevindran defensors del

sufragi universal en contraposició al sufragi censatari.

El proletariat o els assalariats• Era un grup social molt heterogeni• Orígens: pagesos i treballadors artesans del sistema

gremial en crisi.• Són la força necessària que vendran a canvi d’un salari.

Dures condicions sociolaborals• La divisió del treball i l’adaptació al ritme de treball de

la màquina.• L’excés de mà d’obra i la recerca del màxim benefici van

permetre l’explotació de l’obrer mitjançant:Llargues jornades laborals d’entre 14 i 16 hores.Salaris mísers que no cobrien les necessitats bàsiques.

• Les condicions higièniques del lloc de treball són sovint malsanes.

• Incorporació de la mà d’obra infantil i femenina.• La contractació lliure entre el patró i l’obrer sempre era

favorable a les necessitats de l’empresari qui imposava les seves condicions.

• La manca d’un legislació laboral i social que protegís a l’obrer .

El proletariat

Les condicions de vida de la classe obrera: problemes de malnutrició, la baixa esperança de vida, l’analfabetisme, l’alcoholisme, la delinqüència i la prostitució.

Amb aquestes condicions de vida de deshumanització de l’obrer reduint-lo a simple factor de producció, la reacció obrera no es va fer esperar; la presa de consciència col·lectiva d’una identitat comuna a tots els obrers es va convertir en una consciència de classe que els donarà unitat i força.

La lluita obrera: primeres protestesMoviment obrer: actuacions i associacions de treballadors per millorar la situació social i econòmica en que es trobava l’obrer.

La massa obrera estava adquirint una consciència col·lectiva de classe amb interessos comuns i donà resposta als problemes que provocava la industrialització.

Contra les màquines

Contra els abusos empresarials

Contra la manca de lleis

Ludisme. La mecanització havia fet innecessària part de la mà d’obra. Els obrers reaccionen violentament amb la destrucció. S’atribueix el lideratge de la primera protesta a Ned Ludd. Els treballadors enviaven missatges amenaçadors contra els empresaris abans d’actuar contra les màquines.

Associacionisme. Apareixen les primeres associacions basades en la cooperació i la fraternitat i es van crear les mútues o societats de socors mutus que tenien com un objectiu assistencial. Són l’origen de les trade unions o sindicats d’obrers d’un mateix ofici i de caràcter local .

Cartisme. Moviment polític per aconseguir el sufragi universal masculí per fer que les reformes socials s’iniciessin des del parlament per part dels representants obrers. L’any 1838 es presenta al parlament britànic la Carta del poble (d’on li ve el nom al moviment cartista) que conté les principals reivindicacions obreres i s’inicia un seguit de vagues (il·legals encara) que convocaran una gran massa obrera

El pensament obrer: el socialisme. Durant la primera meitat del segle XIX i com a resposta a la situació laboral i de condicions de vida de l’obrer, un grup d’intel·lectuals

i pensadors intenten analitzar les característiques i les conseqüències del procés d’industrialització i sense saber-ho, assentaran les bases teòriques de les reivindicacions obreres. L’evidència de les desigualtats socials que havia provocat, va fer que proposessin models socials molt influïts pels principis de la Il·lustració i les idees més radicals d’igualtat que es proclamaven durant la Revolució Francesa.

Aquests nous models socials havien de superar les desigualtats i possibilitar una vida digna i feliç per a tothom i aquesta idea va fer que fossin anomenats socialistes utòpics pels marxistes.

Saint-Simon (1760-1825). Claude Henri de Rouvroy, comte de Saint-Simon, fou un noble liberal que va impulsar un tipusde desenvolupament de la indústria que evités els enfrontaments socials. Aquest desenvolupament havia d’estar dirigit per les classes productores (científics i intel·lectuals) que estan preparats per a organitzar la societat. Per a educar les bases socials proposava els tallers cooperatius.

Charles Fourier (1772-1837). Va proposar la formació de falansteris, unes comunitats de producció i consum on les relacions socials i del treball fossin més harmònics i transformessin la societat (que van acabar fracassant). Les seves propostes més radicals eren la desaparició de la família burgesa i el reconeixement de la igualtat entre sexes.

Robert Owen (1771-1858). Empresari filantrop escocès que va aplicar mesures de caire paternalista a la seva empresa de filatura a New Lanarck per tal de millorar les condicions de vida dels obrers. La reducció de la jornada laboral, l’augment de salaris, l’educació dels infants i la creació de cooperatives de producció i de consum van portar un gran èxit econòmic a la seva empresa. La seva manera de fer, però, no va convèncer als altres empresaris. A més, va participar activament en la lluita sindical i és reconegut com un dels pares del cooperativisme i del mutualisme.

Pierre-Joseph Proudhon (1809-1865). Teòric francès que va participar activament en la política i va influenciar les primeres organitzacions obreres de França. Defensava que la propietat privada era l’origen de totes les desigualtats i dels problemes socials i que s’originava mitjançant el robatori. Atacava l’Estat, l’església i la classe burgesa com a acaparadors de la propietat i això el va convertir en un referent inspirador dels principis anarquistes.

En general, el socialistes utòpics proposen una societat basada en la concòrdia i la solidaritat humana, que fomentés el cooperativisme i la propietat col·lectiva per superar les desigualtats individuals provocades pel capitalisme.

El pensament obrer: el socialisme. El fracàs de la via utòpica durant la revolució de 1848 va contribuir a transformar les teories

socialistes de reformistes a revolucionàries. La segona meitat del segle XIX serà el moment del socialisme científic o marxisme.

Aquest socialisme proposat per Karl Marx i batejat per Friedrich Engelses basava en l’anàlisi i el coneixement de la societat capitalista amb l’objectiu de transformar-la. Marx analitza el passat històric buscant la raó per la que unes societats deixen pas a les altres. Aquesta interpretació de la història basada en l’anàlisi econòmica de les societats rebrà el nom de materialisme històric.

Aquesta teoria planteja que: La forma d’organitzar la producció i l’intercanvi de productes condiciona les organitzacions

polítiques, la mentalitat i la cultura de la societat. Tota transformació de la societat passa per la modificació de les formes de producció. El motor dels canvis històrics és la relació que s’estableix entre les classes dominants

(propietàries dels mitjans de producció) i les dominades (no propietàries). Aquesta relació l’anomena lluita de classes.

L’origen de les desigualtats socials del capitalisme el troba en la plusvàlua (el propietari s’apropia indegudament d’una part del benefici produït per l’obrer) i provoca l’enfrontament entre patró i proletari.

L’evolució lògica és la superació del capitalisme (injust i desigual) mitjançant el socialisme (just i igualitari).

Aquesta nova societat només pot assolir-se mitjançant una revolució proletària que li permeti conquerir el poder polític i econòmic. Només així la classe obrera podrà organitzar un Estat obrer.

Aquest nou estat ha de passar per una fase de transició anomenada dictadura del proletariat per tal d’assegurar l’abolició de la propietat privada i la socialització dels mitjans de producció.

La desaparició de les diferències econòmiques i socials faria innecessària l’existència d’un estat ja que la nova societat comunista seria totalment igualitària.

Aquesta nova societat s’organitzaria en comunitats de producció i de consum, en les que cada membre rebria segons les seves necessitats i aportaria segons les seves capacitats.

El pensament obrer: l’anarquisme.“anarquia” significa “absència d’autoritat i poder”.

Els anarquistes que no eren partidaris de l’acció política, van derivar cap a l’actuació violenta contra les estructures de poder mitjançant la propaganda del fet i es va començar a identificar anarquisme amb terrorisme.

Es va anar diferenciant del socialisme en el mètode per aconseguir la nova societat proletària.

Proper al socialisme:

Característiques compartides: crítica a la societat capitalista, model alternatiu de societat sense classes i defensa de la llibertat humana.

Diferències: els principis bàsics són el rebuig de qualsevol tipus d’autoritat i la supressió de la propietat privada.

els socialistes actuaran políticament per assaltar el poder i construir el nou estat proletari.

els anarquistes proposen la lluita espontània de les masses obreres i camperoles per tal de destruir l’Estat i la societat capitalista (la revolució obrera). L’únic instrument capaç d’aconseguir una consciència de classe que permeti un canvi social és l’educació popular.

El màxim representant i teoritzador de l’anarquisme va ser Mijail Bakunin.

La radicalitat del moviment anarquista va arrelar, sobretot, en aquelles societats europees poc industrialitzades on la presència dels obrers era minsa però que tenien gran quantitat de jornalers agraris que no gaudien de la propietat de la terra (Itàlia i Espanya).

Internacionalització del moviment obrer. La consciència de classe obrera va traspassar les fronteres dels països que s’estaven industrialitzant,

i van evidenciar que la problemàtica social del capitalisme afectava a tots els obrers europeus sense excepcions.

La consigna de Karl Marx al Manifest Comunista que proposava “Proletaris del món, uniu-vos” va estendre la idea de crear una organització internacional que defensés els interessos comuns dels obrers.

La I Internacional. Associació Internacional de Treballadors (AIT) fundada a Londres l’any 1864. Intent de front comú de les diferents ideologies obreres. L’obrer ha d’aconseguir l’emancipació per ell mateix i per fer-ho cal implicar-se en la lluita

política. L’any 1871 es funda la Comuna de París que és la primera experiència històrica d’un govern

obrer. El fracàs de la Comuna va significar el declivi de l’AIT.

La II Internacional. Intentar crear un marc de discussió i anàlisi de la situació obrera, orientar-lo ideològicament

i integrar estratègies d’acció. Formació de diversos partits polítics socialistes de caràcter nacional i d’orientació marxista

que acceptaven les normes de joc democràtic per a la defensa dels drets dels obrers. Aquests partits nacionals funden la II Internacional Obrera a París l’any 1889.

Els dos principals objectius són: .- la reivindicació d’una legislació més favorable per als treballadors, i .- la reivindicació de la jornada laboral de vuit hores.

Fortes tensions entre els defensors del revisionisme de Eduard Bernstein, (evolució lenta i pacífica cap al socialisme), i els partidaris de la revolució social de Rosa Luxemburg.

L’esclat de la I Guerra Mundial va dividir el moviment internacional obrer, ja que els partits nacionals es van involucrar en la defensa dels interessos dels respectius països.

El sufragisme. Antecedents:

La industrialització va comportar el sorgiment de la dona obrera, perquè el salari de l’home era insuficient per mantenir tota la família. Però mentre que les dones obreres patien la mateixa explotació que els seus homes amb inferioritat de sou i condicions també havien d’assumir les feines de casa.

Les dones burgeses van quedar relegades a l’àmbit domèstic, limitades en llurs aspiracions personals, educatives, professionals i polítiques. Les dones rebien una educació orientada als coneixements mínims i a les matèries considerades femenines: religió, música i llar.

  

Olympe de Gouges (Marie Gouze) qui va publicar l’any 1791 la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana com a reacció a la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà que només reconeixia la condició de ciutadania als homes i deixava les dones en una situació d’inferioritat.

“si una dona té dret a pujar al cadafal, ha de tenir igual dret a pujar a la tribuna política” o “la dona neix lliure i, en drets, és igual a l’home”. Per les seves idees fou guillotinada el 3 de novembre de 1793.

Mary Wollstonecraft a Anglaterra amb la seva Vindicació dels drets de la dona (1792) demana la igualtat política amb els homes.

La discriminació política, econòmica i legal de la dona era un tret comú entre les dones de la revolució industrial per sobre de les diferències de classe.

El sufragisme.

El 1776 a Nova Jersey es va autoritzar accidentalment el primer sufragi femení (es va usar la paraula «persones» en comptes d'«homes»), però es va abolir el 1807.

A la segona meitat del segle XIX, alguns estats van reconèixer un tipus de sufragi femení restringit a eleccions municipals.

1869, el Territori de Wyoming es va convertir en el primer estat dels EUA on es va instaurar el «sufragi igual» (sense diferències de gènere) encara que no el sufragi universal (no podien votar homes ni dones de pell negra).

El 1893 es va aprovar a Nova Zelanda el primer sufragi femení sense restringir, gràcies al moviment liderat per Kate Sheppard. De tota manera, a les dones només se'ls permetia votar però no presentar-se a eleccions. Altra vegada des de 1919 les neozelandeses van tenir el dret a ser elegides per a un càrrec polític.

El primer país a oferir el sufragi universal (i també permetre a les dones presentar-se a eleccions per al parlament) va ser Austràlia Meridional el 1902 (segons d'altres va ser el 1894) i Tasmània el 1903, el 1906 a Finlàndia i el 1913 a Noruega.

Dins del moviment es van formar dos corrents: el moderat, que pensava que amb el vot s'acabarien les desigualtats entre els sexes, i un de més radical (sufragettes) que a més del vot, demanaven canvis a la família, el treball, la sexualitat... Segons aquest corrent, el vot es veu com a condició necessària però no suficient. Molts anys de lluita, empresonament i mort de dones van ser necessaris per aconseguir el vot.

Les dones de la burgesia inicien el moviment sufragista.

Primera manifestació col·lectiva: Seneca Falls (EUA) l’any 1848. Reclamació del dret de vot.

A Anglaterra: l’any 1897 es funda la NUWSS: National Union of Women Suffrage Society). La defensa política del moviment va haver de córrer a càrrec d’un home degut a la situació política femenina, i John Stuart Mill va defensar-les a les tribunes polítiques.

• Durant el període d’entreguerres (1919-1939) la població femenina de molts països va aconseguir el dret a vot.

• Als nous estats europeus sorgits després de la guerra o als països on el sistema polític va canviar .

• Als Estats Units les dones van poder votar el 1920, i a la majoria de països desenvolupats el vot femení era una realitat en començar la Segona Guerra Mundial.

El sufragisme.• La situació de la dona va canviar amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. • La incorporació de bona part dels treballadors dels països industrialitzats als respectius

exèrcits, va fer que moltes dones comencessin a treballar a les fàbriques per tal de contribuir a l’economia de guerra nacional.

• El seu paper en la rereguarda va ser fonamental durant el conflicte. • Les dones europees havien aconseguit la igualtat econòmica, i per tant, el següent pas

era aconseguir la igualtat política. • Els governs que havien demanat la seva col·laboració a l’economia de guerra,

en molts casos no s’hi van poder negar.

En el cas d’Espanya, les dones van poder votar per primera vegada a les eleccions del 1933.

És destacable que les dones podien ser escollides com a diputades, però no podien votar.