unitat 5 l imperialisme ca
TRANSCRIPT
![Page 1: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/1.jpg)
L’ImperialismeL’Imperialisme
![Page 2: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/2.jpg)
Podria definir-sePodria definir-se
Com el sistema en què la cultura, la política i Com el sistema en què la cultura, la política i l’economia del món s’organitzen segons el l’economia del món s’organitzen segons el domini d’uns països sobre els altres. domini d’uns països sobre els altres. Bàsicament, els països europeus industrialitzats Bàsicament, els països europeus industrialitzats aconseguiran controlar gran part del planeta.aconseguiran controlar gran part del planeta.
![Page 3: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/3.jpg)
Últim terç del XIXPotències europees,EE.UU. I el Japó
Dominar i conquerir el món1914 85% del món
Passa al En són protagonistes les
volen
L’Imperialisme
El procés s’inicià al segle XV.
Al segle XIX es generalitzarà, amb un caràcter ràpid i global.
Els anys daurats de l’Imperialisme es donen entre 1870 i 1914.
![Page 4: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/4.jpg)
L’ImperialismeL’Imperialisme
Factors impulsors de l’ImperialismeFactors impulsors de l’Imperialisme Els canvis econòmicsEls canvis econòmics Els factors políticsEls factors polítics La realitat cultural i ideològicaLa realitat cultural i ideològica La situació demogràficaLa situació demogràfica
La creació dels territoris colonialsLa creació dels territoris colonials Modalitats de la colonitzacióModalitats de la colonització Els grans imperis colonialsEls grans imperis colonials La relació entre les potències imperialsLa relació entre les potències imperials
Les conseqüències de l’ImperialismeLes conseqüències de l’Imperialisme
![Page 5: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/5.jpg)
Els factors econòmics:Els factors econòmics:La II Revolució Industrial La II Revolució Industrial
(1870 – 1914)(1870 – 1914)Creixement econòmic
Noves energiesNous sectors
Noves potències
BèlgicaFrançaAlemanyaEE.UU.G.B.
PetroliQuímic
Principal sectorSiderúrgia
ElectricitatDinamitaAdobs, fertilitzants
EnllumenatProduccióComunicacions
RàdioTelègraf
Gasolina
TramviaAutomòbilAviació
Rutes marítimesCanals de Suez (1869)i Panamà (1914)
Consolidació ferrocarrilTransports
Netedat Adaptabilitat
![Page 6: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/6.jpg)
La IIª Revolució Industrial (1870-1914)La IIª Revolució Industrial (1870-1914)
Un fort augment de producció Gran competència
Va significar
1873 Crisi La Gran Depressió
Crisi de superproducció
Deflació, atur
Competència agrícola dels EE.UU i Canadà
Cauen preus a EuropaProvoca la ruïna dels pagesos
Poc poder adquisitiu
Crisi industrial
Crisi cíclica delcapitalisme
Es caracteritza per
![Page 7: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/7.jpg)
Conseqüències de la crisiConseqüències de la crisi
Concentració empresarial Nova organitzaciódel treball
Recerca de nousmercats
CàrtelsTrusts
Implantació delCapitalisme financer(Holdings)
Tècniquesmonopolístes
Es desenvolupen
Taylorisme
Organització científicadel treball
Treball en cadena(estalvi de temps i de feina)
Més producció i reducció de costos
Mercats i matèries primeres
Les colònies(Àfrica i Àsia)
Estimularà l’expansió colonial
Es trobaran a
Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)Es consoliden les característiques de la segona etapa del capitalisme(tot això passa a finals del XIX i començaments del XX)
![Page 8: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/8.jpg)
TaylorismeTaylorisme
Reducció del temps de fabricació
Producció massivaBaixa el preu de cost
Baixa el preu de cost
Augment del poder adquisitiu
Augment del poder adquisitiuSalari elevatSalari elevat
Estímul del consumEstímul del consumPublicitatPublicitat
CrèditCrèdit
Producció en sèrie
EstandarditzacióEstandardització
Taylor
![Page 9: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/9.jpg)
Model del primer telèfon d’Alexandre Graham Bell
Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un telègraf i inventà un alfabet, molt pràctic per enviar missatges a distància.
GUGLIELMO MARCONI, patentà la
ràdio el 1897 i el telègraf sense fils
![Page 10: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/10.jpg)
Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell
![Page 11: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/11.jpg)
Ford T i el primer tramvia elèctric.
El petroli feu possible l’aparició de l’automòbil amb les millores al motor de combustió interna, de Daimler-Benz a Alemanya a partir de 1900. El primer automòbil el construí Peugeot, el 1891 a França.
![Page 12: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/12.jpg)
Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903
Avió amb el que Bleirot creuà el Canal de la Mànega el 1909
![Page 13: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/13.jpg)
Canal de Suez inaugurat el 1869
Canal de Panamà inaugurat el 1914
![Page 14: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/14.jpg)
0
5
10
15
20
25
30
35
GranBretanya
EUA Alemanya Bèlgica Rússia
18801890190019101912
Producció d’acer (1880-1912)(en milions de tones)
![Page 15: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/15.jpg)
0
50
100
150
200
250
1910 1915 1920 1925 1930
energia devapor
energiaelèctrica
Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)
![Page 16: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/16.jpg)
![Page 17: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/17.jpg)
Cadena de muntatge de Ford
Acció
![Page 18: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/18.jpg)
Els factors econòmicsEls factors econòmics
Crisi agrícola i industrial
Competència i superproducció
Proteccionisme
Nous mercatsMatèries primeresFonts d’energiaMà d’obra barata
cerca
Imperialisme capitalista(Dominació monopolistaarmada)
![Page 19: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/19.jpg)
Causes econòmiques
![Page 20: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/20.jpg)
Els factors políticsEls factors polítics
Imperialisme capitalista(Dominació monopolista armada)
Tensió entre potències
Estímul nacionalista
Motius estratègicsControl de rutes marítimesDonar continuïtat als imperisProtecció colònies importantsDurant la cursa colonial es cerca l’equilibri entre les potències
Nacionalisme d’EstatL’Imperialisme proporciona prestigi.Cal tenir colònies per ser una potència
![Page 21: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/21.jpg)
Jules Ferry Cecil Rhodes Von Bismarck
Chamberlain
Els grans impulsors del colonialisme
![Page 22: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/22.jpg)
Els factors culturals i ideològicsEls factors culturals i ideològics
Missió civilitzadora Darwinisme.Racisme (superioritat de races)Els blancs han de difondre la seva cultura “superior”
Grups de pressió Societats geogràfiquesSocietats missioneresAssociacions colonials
Missioners belgues al Congo
David Livingstone
![Page 23: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/23.jpg)
Causes científiques
Societats geogràfiques
Livingstone
Amundsen exploràL’Antàrtida Peary arribà al
Pol Nord
Henry Stanley
![Page 24: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/24.jpg)
Els factors demogràficsEls factors demogràfics
Explosió Blanca
Excedent de població europea
Descens mortalitatAugment demogràficÈxode ruralEmigració (Revolució dels transports)
Emigració com a vàlvula d’escapament a la tensió social (atur)
![Page 25: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/25.jpg)
![Page 26: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/26.jpg)
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
4000
1840 1860 1880 1900 1920
Taxa demortalitat (permilió)
![Page 27: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/27.jpg)
0
20
40
60
80
GranBretanya
Alemanya Bègica França Itàlia Rússia
Percentatge de població rural (1910)
![Page 28: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/28.jpg)
![Page 29: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/29.jpg)
La creació dels territoris La creació dels territoris colonialscolonials
1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar)
1ª fase Exploració (Livingstone i Stanley) Conquesta (superioritat tècnica i militar)
2ª fase Organització2ª fase Organització
3ª fase Explotació3ª fase Explotació
Cecil Rhodes
Livingstone
![Page 30: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/30.jpg)
Colònies pròpiament dites(control absolut de la metròpoli)
Protectorats(govern autòcton sotmés a la metròpoli)
ExplotacióExplotació Assimilació duanera, monopoli metropolitàIntercanvi desigual: primeres matèries per
manufactures.
Consisteix en
Colònies de poblament
Colònies d’explotació
Establiment permanent de població europeaDominis britànics (autogovern)
Sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives(per empreses i govern occidental)
Modalitats de la colonitzacióModalitats de la colonització
Concessions(govern local cedeix temporalment un territori a la metròpoli)
Modalitat més estesa
En cas de territoris de difícil conquesta o amb un fort govern indígena
Sobretot ports
![Page 31: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/31.jpg)
Els grans imperis colonialsEls grans imperis colonials
Segles XVIII i primera meitat del XIX Control de rutesFactories a les costes
prioritat
A partir de 1870Expansió i conquesta territorial
Àfrica i Àsia
Centrada bàsicament a
![Page 32: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/32.jpg)
![Page 33: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/33.jpg)
![Page 34: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/34.jpg)
General de l’imperi britànic
La reina Victòria
Territoris de l’imperi britànic
![Page 35: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/35.jpg)
Gran BretanyaGran Bretanya
Imperi més gran, amb presència a tots els continents (33M Km2, 450M persones).Personatges: Disraelí i Chamberlain (des de 1850), Reina Victòria.
Colònies de posició o escales.Malta, Corfú, Illes Jòniques / Gibraltar, Sant Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan / Singapur, Hong-Kong.
Àsia.Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània, Singapur, Malàisia, nord de Borneo, Hong-Kong.
Amèrica.Canadà, Antilles, Guaiana, Belice.
Àfrica.Del Caire (Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers).Sudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica.Costa d’Or, Sierra Leona, Gàmbia, Nigèria.
Oceania.Austràlia, Nova Zelanda.
![Page 36: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/36.jpg)
Nens i dones boer en un camp de concentració, durant la segona guerra dels Boers (1899-1902)
Guerra anglo-boer
![Page 37: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/37.jpg)
FrançaFrança
Segon Imperi en extensió. Sobretot a Àsia i Àfrica.Personatges: Jules Ferry.
Àsia.Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja)
Amèrica.Guadalupe, Guaiana, Martinica.
Àfrica.Algèria, Marroc, Tunísia.Àfrica Occidental Francesa:Àfrica Equatorial Francesa:Somàlia Francesa:Madagascar
Oceania.Polinèsia Francesa, Nova Caledònia.
![Page 38: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/38.jpg)
AlemanyaAlemanya
JapóJapó
EE.UU.EE.UU.
Arriba tard i provoca conflictesÀfrica (Tanganika, Camerún, Togo, Namíbia)Oceania (Nova Guinea, Bismarck, Carolines, Mariannes)
Conquesta de l’oestCompra: Lousiana (França) Florida (Espanya) Alaska (Rússia)Guerres contra Mèxic i Espanya (Cuba) (Doctrina Monroe, 1823)
1868 revolució Meijí. Modernització i expansió.Formosa, protectorat a Corea
HolandaHolanda Índies Occidentals Holandeses: Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor, part de Nova Guinea.
BèlgicaBèlgica Congo Belga
ItàliaItàlia Eritrea, Somàlia i Líbia
PortugalPortugal Angola, Moçambic, Guinea-BissauTimor Oriental, Macao
EspanyaEspanya 1898, pèrdua de Cuba, Filipines, Puerto Rico, Guam.Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, nord del Marroc.
![Page 39: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/39.jpg)
Les relacions entre Les relacions entre les potències colonialsles potències colonials
Repartiment ràpid del món (1880-1914)Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis.Repartiment ràpid del món (1880-1914)Autèntica cursa colonial, que provoca friccions entre imperis.
Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-Japonesa (1905)
per prevenir-les, Bismarck impulsà:
Conferència de Berlín, 1885
Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords:- Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland)- Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal)- Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics)- Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis
Conferència de Berlín, 1885
Regula internacionalment la cursa colonial, amb una sèrie d’acords:- Qui ocupa una zona costanera tindrà dret a un territori interior (hinterland)- Lliure navegació pels grans rius africans (Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal)- Cal l’ocupació efectiva del territori (no només drets històrics)- Cada potència ha de comunicar quins territoris considera com a propis
tot i això, els enfrontaments colonials foren una de les causes de la Gran Guerra
![Page 40: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/40.jpg)
Documental Món a finals del segle XIX:
Imperialisme i Segona Revolució Industrial
Gravat de la Conferència de Berlín
![Page 41: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/41.jpg)
Les conseqüències de Les conseqüències de l’Imperialismel’Imperialisme
A les metròpolisA les metròpolisConsciència de superioritat racialAcumulació de riquesa
A les colòniesA les colònies Fronteres artificials (futurs conflictes)Canvis en l’estructura socialAculturacióIntercanvi comercial desigualAugment de la població (al principi però reducció)Desequilibri població i recursos (subalimentació i misèria cròniques)
DemogràfiquesDemogràfiques Millora higiene. Reducció dràstica de la mortalitat.La natalitat es manté elevadíssima.Boom demogràfic.Desequilibri població recursos (fam)
![Page 42: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/42.jpg)
EconòmiquesEconòmiques Sempre beneficien la metròpoli, que explota la colònia.- S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat)- S’imposa l’economia monetària (capitalisme)- Creació d’algunes infraestructures (per exportar)- Intercanvi desigual- Es limita la seva indústria (evitar competència)- S’imposen canvis en l’agricultura
- Especialització (monoconreu)- Eliminació terres col·lectives- Propietat privades (elits nadives, colonitzadors)
SocialsSocials Alteració total sociectat tradicional (tribal)- Aculturació (nous valors), llengües, religions- Nova societat de classes:
- Alta (aliats colonitzadors). Acapara terres i recursos.- Mitjana (funcionaris). Occidentalitzada, formada a Europa.- Baixa (camperols, jornalers). Majoria indígena, misèria.
PolítiquesPolítiques Introducció del concepte Estat-Nació.Greus problemes fronterers (fronteres artificials)
![Page 43: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/43.jpg)
Calcuta (India) en el s. XIX
Locomotora de ferrocarril indi
Maharajás hindús
Mohandas Gandhi
![Page 44: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/44.jpg)
Explotació dels habitants de l’Índia
![Page 45: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/45.jpg)
Agricultura tradicional i agricultura de plantació a l’Àfrica
![Page 46: Unitat 5 L Imperialisme Ca](https://reader034.vdocuments.mx/reader034/viewer/2022052218/5595c0641a28abaf348b4857/html5/thumbnails/46.jpg)
Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus eren exhibits en zoològics humans, com Ota Benga en el Zoològic del Bronx, a Nova York.
A baix foto dels supervivents del poble dels herero, que varen intentar ser exterminats pels alemanys, junt a un altre poble, a la zona d’Àfrica de l’oest.