unitat 4 moviment obrer

H.M.C. 2009/2010 1

4. El moviment 4. El moviment obrer (1789-1914)obrer (1789-1914)

H.M.C. 2

1. El moviment obrer: inici fins 1848

2. Grans corrents ideològics de l’obrerisme

3. L’època de la I Internacional (1864-1881)

4. Sindicats de masses i partits obrers (1881-1914)

5. La II Internacional

Sumari

H.M.C. 3


1.1 D’artesans a proletaris• A Gran Bretanya la llibertat de producció va

permetre produir al marge del gremi.• Els propietaris de les fàbriques fixaven les

condicions de la producció i la contractació.• Aquests treballadors solien ser pagesos

emigrants.• Així es va proletaritzar la producció.• Depenien només de la seva força de treball• Intercanvien treball per salari• El taller va deixar lloc a la fàbrica• Condicions de treball duríssimes• Això va alimentar el sentiment d’explotació i de

lluita proletària.

H.M.C. 4


1.2 Els primers conflictes i el luddisme• Van aparèixer les primeres associacions de

treballadors. Les primeres agrupacions foren locals i per oficis

• Les autoritats governamentals van actuar reprimint aquestes manifestacions i prohibint-les (Llei de Le Chapelier, Combination Acts,...)

• També van créixer moviments més radicals que pretenien canvis socials més profunds, no només millores laborals.

• Revolta de Nottingham (1811) protagonitzada pel capità Ned Ludd (“luddisme”)

• Destruint màquines pretenien forçar negociació.• S’exten per tota Europa

H.M.C. 5


H.M.C. 6


1.3 El socialisme utópic• El socialisme utòpic (primera meitat del segle

XIX) recull les teories que plantegen crítiques a la societat emergent d’aleshores.

• Babeuf i Blanqui defensaven la via violenta per aconseguir la igualtat social a partir d’una revolució.

• Fourier va defensar la creació de falansteris (Comunes de propietat col·lectiva on tothom compartia les feines)

• Cabet, a Amèrica intenta crear Icària com una ciutat igualitària

• Owen va crear cooperatives a Escòcia i després als EUA

H.M.C. 7


H.M.C. 8


1.4 El naixement del sindicalisme• A partir del socialisme utòpic, els treballadors

veuen la necessitat de crear associacions independents.

• Els primers sindicats foren les societats de socors (ajudaven als treballadors en cas de malalties i atur, i organitzaven vagues). Van aconseguir abolir la Combination Acts.

• Això deriva en la necessitat de crear organitzacions que les coordinin (Associació Nacional per la Protecció del Treball 1830). Lluitaven també per drets polítics.

H.M.C. 9


1.4 El naixement del sindicalisme• Al 1834 es crea la Great Trade Union, amb

l’objectiu d’agrupar tots els sindicats, impulsar accions reivindicatives i crear cooperatives.

• De nou la pressió dels governs i sindicats van acabar amb aquesta associació.

• A la dècada dels 30 es creen a França (Unión Obrera) i Espanya ( Associació de Treballadors de Barcelona) els primers sindicats.

H.M.C. 10


1.5 El cartisme• A GB el moviment obrer va dissenyar també un

projecte polític: el cartisme• La repressió governamental va animar als liders

obrers a entrar en la política.• Al 1838 elaboren la Carta del Poble.• Objectius del cartisme:

• Sufragi universal masculí i secret• Sou pel diputats

• Els cartistes van fer manifestacions i vagues per fer-se sentir

• Malgrat van fracassar van aconseguir reduir la jornada laboral i conscienciar als treballadors.

H.M.C. 11


H.M.C. 12


1.6 L’experiència revolucionària de 1848• Al 1848 l’experiència associacionista de GB es

trasllada a França, aprofitant la revolta de París• Els treballadors van donar suport a França a la

Segona República• Però la burgesia, davant la radicalitat de la

revolució, va frenar les intencions dels obrers.• Aquest fre burgès va fer plantejar als obrers

alternatives polítiques més radicals.

H.M.C. 13






Sumari

H.M.C. 14


2.1 El marxisme• Marx i Engels més enllà de les propostes del

socialisme utòpic, plantegen ja un pla d’acció: el socialisme científic.

• El “Manifest comunista” del 1848 és el recull d’aquestes propostes

• La teoria marxista es recolza en 3 eixos:• Anàlisi del passat explicat per la lluita de

classes• Crítica del present: Teoria de la plusvàlua.

Exposat a “El capital”• Projecte de futur a partir de la dictadura del

proletariat.

H.M.C. 15


H.M.C. 16


2.2 L’anarquisme• L’anarquisme presenta una crítica al capitalisme

i es fonamenta en l’absència de qualsevol autoritat.

• Proudhon: La propietat és un robatori. Aposta pel mutualisme i cooperativisme. No cal cap organització política. Parteix de la lliura associació.

H.M.C. 17


2.2 L’anarquisme• Bakunin: Tots els sectors socials (pagesos,

artesans, obrers industrials, ...) es revoltaran contra l’explotació. Objectiu: Destrucció de l’Estat. Influent a Suïssa, Itàlia, Bèlgica i Espanya.

• Pels anarquistes el fonamental es la llibertat individual, la solidaritat social, la crítica a la propietat privada, la defensa de la propietat col·lectiva i l’oposició a qualsevol jerarquia.

H.M.C. 18






Sumari

H.M.C. 19


3.1 L’Associació Internacional de Treballadors• L’AIT es crea a Londres al 1864• Intentava integrar totes les forces involucrades

en la lluita social.• Es va establir un Consell General dirigit per Marx• Principis bàsics:

• Emancipació de la classe obrera• Conquesta del poder polític• Implantar el socialisme

• A partir de 1866 es fan els primers congressos a Suïssa i Bèlgica. Es plantejaven sobretot millores laborals (jornada, treball infantil, treball femení, dret a la vaga, ...)

H.M.C. 20


H.M.C. 21


3.1 L’Associació Internacional de Treballadors• Al 1869 comença un enfrontament entre Marx i

Bakunin.• Marx controlava el Consell General i tenia el

suport dels estats més industrials (GB, Al)• Bakunin criticava el lideratge de Marx i rebutjava

qualsevol autoritat. Tenia el suport dels estats més agrícoles (Espanya, França i Itàlia).

H.M.C. 22


3.2 La Comuna de Paris• Al 1870 esclata la guerra entre França i

Alemanya• França és derrotada a la batalla de Sedan i els

alemanys arriben a París i cau l’imperi de Napoleó III.

• Es forma un govern conservador encapçalat per Thiers però la insurrecció popular provoca que el govern hagi de marxar de Paris i refugiar-se a Versalles.

• Al 1871 es constitueix la Comuna de París, com una proposta de república democràtica i social

H.M.C. 23


H.M.C. 24


3.2 La Comuna de Paris• La Comuna va impulsar algunes accions:

• Nacionalització dels béns del clergat• Reforma de la justícia• Substitució de l’exèrcit per milícies populars• Abolició de la policia• Lliurament d’empreses abandonades a

cooperatives obreres• Ensenyament laic i gratuit

• Aquestes propostes foren un referent pel moviment obrer i democràtic

• Al maig de 1871 les tropes de Versalles i els prussians van bombardejar Paris i es va sofocar la revolta.

H.M.C. 25


3.3 Crisi i disolució de la Internacional• L’enfrontament Marx-Bakunin, la guera franco-

alemanya i la derrota de la Comuna van precipitar la crisi de l’AIT.

• Al Congrés obrer de La Haia de 1872 es va formalitzar la ruptura entre marxistes i anarquistes. Els anarquistes foren expulsats de la AIT

• L’AIT es va traslladar, molt afeblica a New York, i va desaparèixer al 1876.

• Els anarquistes van crear la Internacional Antiautoritària, però també al 1881 va desaparèixer.

H.M.C. 26






Sumari

H.M.C. 27


4.1 Els avenços del sindicalisme• L’augment del capitalisme, a partir de 1880, va

provocar un creixement del proletariat urbà.• La difusió del socialisme afavoreix el sindicalisme• Es va anar imposant la negociació col·lectiva• També els sindicats van reclamar la intervenció

dels governs per evitar els abusos patronals• Va aparèixer legislació en 3 sentits:

• Treball infantil i femení: Edat mínima de treball passa de 8 a 12 anys; prohibició de treball nocturn femení i descans després del part.

H.M.C. 28


4.1 Els avenços del sindicalisme• Va aparèixer legislació en 3 sentits:

• Assegurances obligatòries: Alemanya imposa assegurances obligatòries per malaltia, accidents, invalidesa i vellesa. Al 1980 Anglaterra establir el primer subsidi d’atur.

• Jornada laboral: Jornada de 10 hores als tallers i 8 a les mines.

H.M.C. 29


4.2 Partits i sindicats socialistes• A més a més de sindicats van anar apareixent

partits polítics obrers.• El primer fou el SPD (Partit Socialdemòcrata

alemany) al 1875.• Volia combinar l’acció revolucionaria amb l’acció

parlamentària.• Accions prioritàries:

• Sufragi universal (també femení)• Representació proporcional• Igualtat de drets• Tributació directa• Sanitat i educació públiques

H.M.C. 30


4.2 Partits i sindicats socialistes• A més a més mantenien la lluita sindical

aconseguint millores pels obrers.• El SPD va afavorir la creació de sindicats

nacionals i va imposar la negociació col·lectiva i el reconeixement de dret de vaga

• El 1892 neix a Alemanya la Unió General de Sindicats Alemanys i a Espanya la UGT al 1888.

• A Anglaterra neix el Partit Laborista al 1905 vinculat al cercle sindical. Després del 1918 va optar per una orientació cap al socialisme.

H.M.C. 31


4.3 Els camins del socialisme• El SPD evoluciona cap a l’acció parlamentària

més que cap a l’acció revolucionària.• A més a més el progrés econòmic semblava que

allunyava la revolució socialista.• Bernstein para revisar les tesis marxistes:

• La riquesa no queda en poques mans.• La pressió obrera havia permès moltes

millores socials i democràtiques.• Apostava per la via parlamentària.

• Aquestes tesis van tenir poc suport.

H.M.C. 32


4.3 Els camins del socialisme• Dirigents socialismes com ara Kautsky, Rosa

Luxemburg i Lenin, apostaven per continuar amb la via revolucionària.

• A França Guesde (revolucionari) i Jaures (combinació revolució i parlament) s’enfrontaren ideològicament. Al final les dues tendències s’unifiquen a la Secció Francesa de la Internacional Obrera.

• A Itàlia i Espanya la forta presència anarquista dificultà la implantació del socialisme. El PSOE es crea al 1879 i el Partit Socialista a Itàlia el 1892.

H.M.C. 33


H.M.C. 34


4.4 Les pràctiques de l’anarquisme• L’anarquisme arrela sobretot a Espanya, Itàlia i

França.• Al Congrés de Londres de 1881 s’aprovà l’ús de

la violència individual per divulgar la ideologia.• Hi hagueren atemptats contra representats

polítics, eclesiàstics, empresarials, militars, ...• Kropotkin i Malatesta foren representant de

l’anarcocomunisme. És el corrent més radical. S’oposaven al sindicalisme. Defensaven la propietat col·lectiva. Criticaven el darwinisme social. Defensaven l’educació i l’anticlericalisme. També defensaven els ideals internacionalistes.

H.M.C. 35


4.4 Les pràctiques de l’anarquisme• En canvi, l’anarcosindicalisme defensava l’acció

a partir dels sindicats. Eren contraris al terrorisme. Buscaven l’enfrontament directa amb els patrons, però sense violència.

• La Carta d’Amiens (1906) a França establia el sindicalisme revolucionari i autònom dels partits.

• Establia la vaga con a instrument revolucionari.• Es la Base de la Confederació General del Treball

(CGT) a França i la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Espanya.

H.M.C. 36






Sumari

H.M.C. 37


5.1 Fundació i objectius• Es crea a París durant el centenari de la

revolució francesa al 1889.• Només va incorporar partits socialistes• No van establir cap Consell General que

centralitzés l’acció.• Però al 1900 es va crear un Buró Socialista

Internacional a Brusel·les que garantís l’acció entre congressos.

• Pretenien:• Extensió de la democràcia• Evolució pacífica cap a la presa del poder• Regulació del mercat de treball• Fi de qualsevol discriminació

H.M.C. 38


5.1 Fundació i objectius• Van crear alguns símbols del moviment obrer: 1r

de maig, Internacional.• Van aparèixer organismes dependents de la

Internacional com ara la Conferència Internacional de Dones Socialistes al 1907, o la Federació Internacional de Joventut Socialista.

H.M.C. 39


5.2 Els grans debats• Es va condemnar el revisionisme de Bernstein.• Es reafirmà en la lluita de classes• Va continuar la discussió entre la via reformista o

més rupturista• També el colonialisme va suscitar debat.

S’enfrontaren posicions radicalment contràries a posicions d’una certa tolerància pel progrés que comportava en zones colonitzades.

• També el bel·licisme previ a la 1a. GM va portar controvèrsia. Inicialment tots eren contraris al conflicte, però finalment el nacionalisme va pesar més que el socialisme.

H.M.C. 40


5.3 Crisi i divisió del moviment socialista• Totes aquestes discussions van acabar creant

dos corrents: el revolucionari i el reformista.• La 1a. GM va accentuar la divisió e 3 grups:

• Patriotes: Defensa de l’interés nacional• Pacifistes moderats: contraris a la guerra i

partidaris de la neutralitat• Revolucionaris: Pretenien que la guerra es

convertís en revolució proletària (Luxenburg, Lenin, Gramsci)

• La revolució soviètica va matar la Internacional al crear una nova organització: el Komintern

H.M.C. 41


H.M.C. 42


H.M.C. 43


H.M.C. 44


H.M.C. 45


H.M.C. 46


H.M.C. 47


unitat 4 moviment obrer

Career