unitat 2. la religiÓ a mesopotÀmia i egipte .tema 2. resum breu, pàg. 1 unitat 2. la religiÓ

Download Unitat 2. LA RELIGIÓ A MESOPOTÀMIA I EGIPTE .Tema 2. Resum breu, pàg. 1 Unitat 2. LA RELIGIÓ

Post on 29-Dec-2018

212 views

Category:

Documents

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

Tema 2. Resum breu, pg. 1

Unitat 2. LA RELIGI A MESOPOTMIA I EGIPTE 1. Les primeres civilitzacions urbanes

En el Neoltic van sorgir dues civilitzacions a les valls fluvials del Prxim orient. Van fer-se ciutats grcies a laugment de poblaci i al desenvolupament de l'agricultura (drenatge i irrigaci).

Aquests cultures urbanes van originar estats, regnes i imperis des del sis millenni abans de Crist (any 5.000). On ara hi ha Iraq, Kuwait i pasos propers va sorgir la civilitzaci de Sumer, Babilnia i Assria (Mesopotmia). On ara hi ha Egipte i part del Sudan, la civilitzaci egpcia.

En les dues hi havia reis (que eren intermediaris amb els dus o b dus vivents), uns grups intermedis (sacerdots, funcionaris i soldats) i un grup nombrs de treballadors. Tamb hi havia esclaus.

Les primeres ciutats: Tenien un govern autnom i eren ciutats Estat, amb culte a un du propi. Hi havia jerarquia social, lleis i una certa divisi del treball.

L'escriptura: invent que data de finals del 4t millenni a.C., i correspon a Sumer, Egipte, la Xina i l'ndia. S'aplicava a ladministraci dels recursos, i se n'ocupaven els escribes.

2. La religi mesopotmica

La primera cultura mesopotmica, Sumer, va desenvolupar una religi complexa: va influir en totes les altres dels imperis successius: accadi, babilnic, etc.

Creences:

culte a la fertilitat de la terra, a l'aigua i tamb al cel i als dus del firmament (societat agrria)

politeistes: adoraven molts dus locals. resaven pregries i cantaven himnes

els humans van ser creats pels dus per servir-los: els oferien ofrenes i sacrificis

visi negativa de la vida ms enll de la mort (lloc subterrani, lloc de set...)Consideraven la vida el b s valus: volien millorar lexistncia terrenal.

Dus que adoraven els sumeris: An/Anu (du suprem, creador, du del cel); Enk/Ea (du de les aiges); etc.

Dus que adoraven els babilonis: associats als dies a la setmana i a la Lluna, el Sol i els 5 planetes coneguts. Destaquen: Marduk, Inanna/Ixtar, Xamaix/Utu, Sin...

Monarquia: els reis eren els summes sacerdots, enllaos entre els dus i els homes. Vetllaven per l'harmonia amb la natura

Un ritual important era el matrimoni sagrat entre el cel i la terra, representat pel rei i la summa sacerdotessa de la ciutat. Aix renovaven la fertilitat de la terra desprs de l'hivern (vincle entre els dus i la humanitat).

L'art i la religi: l'art s'ha utilitzat molt per a transmetre ensenyaments religiosos. Escultura: des de petites esttues votives fins relleus assiris i les esteles amb textos dedicades als reis sacerdots. Arquitectura: construen amb materials de la regi (fang, canyes...). Invents: l'arc i la volta; l's de maons i algunes vegades pedra calcria i cermica acolorida per decorar parets.

Tema 2. Resum breu, pg. 2

Ziggurat: tipus de temple mesopotmic. Torre esglaonada, de diverses plantes superposades, cadascuna ms petita que l'anterior. Era com una ciutat sagrada dins la ciutat: a la part altra hi havia l'altar (la casa del du). Els esglaons "conduen" al cel.

El Codi d'Hammurabi: s una collecci de normes civils que regula els deures, tracta de solucionar conflictes i d'administrar justcia. Es deu a un rei de Babilnia del 1750 a.C. i est escrit en "cuneforme". Les lleis es presentaven com revelades per una divinitat per a donar-los legitimaci religiosa. Notable influncia dels sacerdots, com intermediaris.

3. Mort, mgia i endevinaci a Mesopotmia

Els pobles de Mesopotmia ni creien en un parads ni esperaven en la immortalitat. Cercaven de viure millor en aquest mn, a la terra: amb la cincia, la mgia o lendevinaci.

La mort: concepci pessimista del ms enll, una experincia trista en un infern dissortat. Vivien com fantasmes: cap premi per a qui shavia comportat b

Aquesta situaci dangoixa sexpressa en el Poema de Gilgameix: rei que cerca sense aconseguir-ho el secret de la immortalitat per a un amic seu [veure fragment en el llibre, 30].

En el perode babilnic van afegir noves creences: a) els justos serien recompensats; b) existeix un Jard de lEdn (parads darbres fruiters) [coincideix amb la visi de la Bblia jueva, que arrib a Occident]

A Babilnia i Assria: prctiques mgiques i dendevinaci. Mgia: pretn dominar lenergia vital de la natura, i vncer els esperits dolents (enviats pels dus coma cstig)

Endevinaci: vol intuir la voluntat dels dus i predir el futur. Estudien signes o presagis (vols de les aus, lobservaci de fetges,...). Destaca lastrologia: predicci del futur estudiant el moviment dels astres (cada un associat a un du, i anlisi de la seva posici en un horscop: dest de les persones)

La cincia a Mesopotmia: reservaven un enfocament racional per les qestions tcniques o problemes concrets (pels grans enigmes usaven els mites). Destaca: matemtiques (clcul en base sexagesimal a Sumer) i astronomia (calendaris i mesura del temps, a Babilnia).

4. La religi egpcia

Concepci optimista de la vida en el pas del Nil: a) regularitat del riu; b) seguretat duna vall allada.

Creences:

politeistes: adoraven molts dus. Alguns pensaven que eren manifestacions diferents segons la situaci dun nic du

el mn es basa en la repetici de cicles naturals i una vida desprs de la mort. Per... lnima noms perdura si el cos es conserva intacte: protecci de les tombes i momificaci dels cossos

Dus: cada regi o ciutat tenia el seu. Es van adorar arreu els cultes ms populars: Ra (o Amm, el du del Sol); Thot (escriptura); Ossiris (resurrecci) i Isis (deessa mare i de la saviesa), amb el seu fill Horus (du falc o du del Cel); Seth (du del desert i de la guerra), Anubis (que condueix les nimes dels morts), etc.

Monarquia: el fara era considerat un du vivent, encarnaci de Ra o dHorus. desprs de la mort es convertia en Ossiris.

Tema 2. Resum breu, pg. 3

Funci del fara: garantir lharmonia del mn (cicles de la natura, crescudes del Nil, estacions, collites...). Si sen preservava el cos podia obtenir-se la vida eterna (grans pirmides del Regne Antic); des del Mitj, calia preservar el cos de tothom.

L'art: molt lligat a les creences religioses, principalment als cultes funeraris. Pintures: decoren linterior de les tombes amb escenes quotidianes. Figures planes, sense volum (perspectiva frontal i de perfil, noms). Escultures: de faraons i dus (a vegades sacerdots, escribes o nobles tamb). Presentaci hiertica (rgida i frontal) [veure els seus smbols del seu poder com a rei i com a du: fotografia p. 33]. Algunes figures dartesans i pagesos es posaven dins dalgunes tombes riques per a qu els servissin en laltra vida. Arquitectura: temples i pirmides amb grans blocs de pedra (veure apartat segent)

Temples de Ramss II (s. XIII a.C.): va ser un fara poders del regne Nou. Destaca temples dAbu Simbel, ampliacions del temple dedicat a Amm a Luxor [veure el dibuix de p. 33], una gran tomba a la Vall dels Reis (Tebes), etc.

5. Mmies i pirmides: cultes funeraris egipcis Creien que l'nima immortal seria jutjada desprs de la mort. Conservar el cos els semblava fonamental per gaudir d'una altra vida desprs d'aquesta (mastabes, pirmides i hipogeus).

Judici: desprs de la mort, Anubis guiava fins a Ossiris (du de la resurrecci, que regnava entre els morts). Thot, du de l'escriptura, feia el procs. Lnima era pesada per Anubis i si no tenia maldats Horus (el du del cel) el duia a Ossiris per a la vida eterna. Si no era digne aniria als inferns. Escena del "Llibre dels morts" (d'Ani) (amb escriptura jeroglfica). Hi havia indicacions i conjurs mgics: creien tamb en la mgia.

Momificaci: Procs costs i car per conservar els cossos. la gent que no era rica (a ms calia un sarcfag i construir una tomba) eren enterrats al desert.

Les construccions funerries: a) Mastaba: tomba rectangular per a persones nobles, amb una cambra funerria sota terra. Ms antic

b) Pirmide esglaonada: s la superposici de diferents mastabes. Nou tipus de construcci

c) Pirmide: Calia molta gent per construir-les (es feia desprs de la collita i abans de la sembra). principalment en el Regne Antic. Dificultat de construcci. cam cap al cel...

d) Hipogeu: buscaven ser enterrats en llocs segurs, coma casa eterna: dins de la roca. per enterrar-hi famlies senceres i completament decorades. Protecci per a l'altra vida.

Dossier 1: Interpretar smbols Les persones utilitzem signes i smbols (exemples quotidians...). Es tracta de senyals que ens transmeten un missatge o aporten una informaci.

Signes: tenen dos nivells de lectura: a) una forma [el que capten els sentits] i b) un contingut [all que vol dir]. Es poden classificar en: a) indici (relaci natural: fum-foc); b) icona (semblana real: sortida emergncia, serveis dhomes o dones...); c) smbol (s arbitrari i sha establert per tradici, per acord (banderes).

Per tant, per entendre el missatge dun smbol necessitem aprendren els significat, no nhi ha prou en veurel. Els mites i les religions usen el llenguatge simblic (fan present all que s absent).

Tema 2. Resum breu, pg. 4

Significats dels smbols

a) Colors: blanc, negre, verd, vermell...

b) Nombres: 1, 4, 7, 10...

c) Objectes: lira, espasa...

d) Animals i plantes: serp, escarabat...

e) Figures: pirmide, roda, creu egpcia...

f) Elements i fenmens naturals: sol, lluna, foc, aigua...

Dossier 2: Els mites de la Creaci a Mesopotmia i Egipte

Mites mesopotmics: creaci de lunivers (Marduk va vncer Tiamat i el va partir en dues meitats: el b i el mal coexisteixen... i lordre i el caos tamb); creaci de la humanitat (els homes han de servir els dus i tenen una tendncia innata al mal); diluvi universal (un hom