Unitat 2. LA RELIGIÓ A MESOPOTÀMIA I ? Â· Tema 2. Resum breu, pàg. 1 Unitat 2. LA RELIGIÓ A MESOPOTÀMIA I EGIPTE 1. Les primeres civilitzacions urbanes En el Neolític van sorgir dues civilitzacions a les

Download Unitat 2. LA RELIGIÓ A MESOPOTÀMIA I  ? Â· Tema 2. Resum breu, pàg. 1 Unitat 2. LA RELIGIÓ A MESOPOTÀMIA I EGIPTE 1. Les primeres civilitzacions urbanes En el Neolític van sorgir dues civilitzacions a les

Post on 03-Feb-2018

216 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

<ul><li><p>Tema 2. Resum breu, pg. 1 </p><p>Unitat 2. LA RELIGI A MESOPOTMIA I EGIPTE 1. Les primeres civilitzacions urbanes </p><p>En el Neoltic van sorgir dues civilitzacions a les valls fluvials del Prxim orient. Van fer-se ciutats grcies a laugment de poblaci i al desenvolupament de l'agricultura (drenatge i irrigaci). </p><p>Aquests cultures urbanes van originar estats, regnes i imperis des del sis millenni abans de Crist (any 5.000). On ara hi ha Iraq, Kuwait i pasos propers va sorgir la civilitzaci de Sumer, Babilnia i Assria (Mesopotmia). On ara hi ha Egipte i part del Sudan, la civilitzaci egpcia. </p><p>En les dues hi havia reis (que eren intermediaris amb els dus o b dus vivents), uns grups intermedis (sacerdots, funcionaris i soldats) i un grup nombrs de treballadors. Tamb hi havia esclaus. </p><p>Les primeres ciutats: Tenien un govern autnom i eren ciutats Estat, amb culte a un du propi. Hi havia jerarquia social, lleis i una certa divisi del treball. </p><p>L'escriptura: invent que data de finals del 4t millenni a.C., i correspon a Sumer, Egipte, la Xina i l'ndia. S'aplicava a ladministraci dels recursos, i se n'ocupaven els escribes. </p><p> 2. La religi mesopotmica </p><p>La primera cultura mesopotmica, Sumer, va desenvolupar una religi complexa: va influir en totes les altres dels imperis successius: accadi, babilnic, etc. </p><p>Creences: </p><p> culte a la fertilitat de la terra, a l'aigua i tamb al cel i als dus del firmament (societat agrria) </p><p> politeistes: adoraven molts dus locals. resaven pregries i cantaven himnes </p><p> els humans van ser creats pels dus per servir-los: els oferien ofrenes i sacrificis </p><p> visi negativa de la vida ms enll de la mort (lloc subterrani, lloc de set...)Consideraven la vida el b s valus: volien millorar lexistncia terrenal. </p><p>Dus que adoraven els sumeris: An/Anu (du suprem, creador, du del cel); Enk/Ea (du de les aiges); etc. </p><p>Dus que adoraven els babilonis: associats als dies a la setmana i a la Lluna, el Sol i els 5 planetes coneguts. Destaquen: Marduk, Inanna/Ixtar, Xamaix/Utu, Sin... </p><p>Monarquia: els reis eren els summes sacerdots, enllaos entre els dus i els homes. Vetllaven per l'harmonia amb la natura </p><p>Un ritual important era el matrimoni sagrat entre el cel i la terra, representat pel rei i la summa sacerdotessa de la ciutat. Aix renovaven la fertilitat de la terra desprs de l'hivern (vincle entre els dus i la humanitat). </p><p>L'art i la religi: l'art s'ha utilitzat molt per a transmetre ensenyaments religiosos. Escultura: des de petites esttues votives fins relleus assiris i les esteles amb textos dedicades als reis sacerdots. Arquitectura: construen amb materials de la regi (fang, canyes...). Invents: l'arc i la volta; l's de maons i algunes vegades pedra calcria i cermica acolorida per decorar parets. </p></li><li><p>Tema 2. Resum breu, pg. 2 </p><p>Ziggurat: tipus de temple mesopotmic. Torre esglaonada, de diverses plantes superposades, cadascuna ms petita que l'anterior. Era com una ciutat sagrada dins la ciutat: a la part altra hi havia l'altar (la casa del du). Els esglaons "conduen" al cel. </p><p>El Codi d'Hammurabi: s una collecci de normes civils que regula els deures, tracta de solucionar conflictes i d'administrar justcia. Es deu a un rei de Babilnia del 1750 a.C. i est escrit en "cuneforme". Les lleis es presentaven com revelades per una divinitat per a donar-los legitimaci religiosa. Notable influncia dels sacerdots, com intermediaris. </p><p> 3. Mort, mgia i endevinaci a Mesopotmia </p><p>Els pobles de Mesopotmia ni creien en un parads ni esperaven en la immortalitat. Cercaven de viure millor en aquest mn, a la terra: amb la cincia, la mgia o lendevinaci. </p><p>La mort: concepci pessimista del ms enll, una experincia trista en un infern dissortat. Vivien com fantasmes: cap premi per a qui shavia comportat b </p><p>Aquesta situaci dangoixa sexpressa en el Poema de Gilgameix: rei que cerca sense aconseguir-ho el secret de la immortalitat per a un amic seu [veure fragment en el llibre, 30]. </p><p>En el perode babilnic van afegir noves creences: a) els justos serien recompensats; b) existeix un Jard de lEdn (parads darbres fruiters) [coincideix amb la visi de la Bblia jueva, que arrib a Occident] </p><p>A Babilnia i Assria: prctiques mgiques i dendevinaci. Mgia: pretn dominar lenergia vital de la natura, i vncer els esperits dolents (enviats pels dus coma cstig) </p><p>Endevinaci: vol intuir la voluntat dels dus i predir el futur. Estudien signes o presagis (vols de les aus, lobservaci de fetges,...). Destaca lastrologia: predicci del futur estudiant el moviment dels astres (cada un associat a un du, i anlisi de la seva posici en un horscop: dest de les persones) </p><p>La cincia a Mesopotmia: reservaven un enfocament racional per les qestions tcniques o problemes concrets (pels grans enigmes usaven els mites). Destaca: matemtiques (clcul en base sexagesimal a Sumer) i astronomia (calendaris i mesura del temps, a Babilnia). </p><p> 4. La religi egpcia </p><p>Concepci optimista de la vida en el pas del Nil: a) regularitat del riu; b) seguretat duna vall allada. </p><p>Creences: </p><p> politeistes: adoraven molts dus. Alguns pensaven que eren manifestacions diferents segons la situaci dun nic du </p><p> el mn es basa en la repetici de cicles naturals i una vida desprs de la mort. Per... lnima noms perdura si el cos es conserva intacte: protecci de les tombes i momificaci dels cossos </p><p>Dus: cada regi o ciutat tenia el seu. Es van adorar arreu els cultes ms populars: Ra (o Amm, el du del Sol); Thot (escriptura); Ossiris (resurrecci) i Isis (deessa mare i de la saviesa), amb el seu fill Horus (du falc o du del Cel); Seth (du del desert i de la guerra), Anubis (que condueix les nimes dels morts), etc. </p><p>Monarquia: el fara era considerat un du vivent, encarnaci de Ra o dHorus. desprs de la mort es convertia en Ossiris. </p></li><li><p>Tema 2. Resum breu, pg. 3 </p><p>Funci del fara: garantir lharmonia del mn (cicles de la natura, crescudes del Nil, estacions, collites...). Si sen preservava el cos podia obtenir-se la vida eterna (grans pirmides del Regne Antic); des del Mitj, calia preservar el cos de tothom. </p><p>L'art: molt lligat a les creences religioses, principalment als cultes funeraris. Pintures: decoren linterior de les tombes amb escenes quotidianes. Figures planes, sense volum (perspectiva frontal i de perfil, noms). Escultures: de faraons i dus (a vegades sacerdots, escribes o nobles tamb). Presentaci hiertica (rgida i frontal) [veure els seus smbols del seu poder com a rei i com a du: fotografia p. 33]. Algunes figures dartesans i pagesos es posaven dins dalgunes tombes riques per a qu els servissin en laltra vida. Arquitectura: temples i pirmides amb grans blocs de pedra (veure apartat segent) </p><p>Temples de Ramss II (s. XIII a.C.): va ser un fara poders del regne Nou. Destaca temples dAbu Simbel, ampliacions del temple dedicat a Amm a Luxor [veure el dibuix de p. 33], una gran tomba a la Vall dels Reis (Tebes), etc. </p><p> 5. Mmies i pirmides: cultes funeraris egipcis Creien que l'nima immortal seria jutjada desprs de la mort. Conservar el cos els semblava fonamental per gaudir d'una altra vida desprs d'aquesta (mastabes, pirmides i hipogeus). </p><p>Judici: desprs de la mort, Anubis guiava fins a Ossiris (du de la resurrecci, que regnava entre els morts). Thot, du de l'escriptura, feia el procs. Lnima era pesada per Anubis i si no tenia maldats Horus (el du del cel) el duia a Ossiris per a la vida eterna. Si no era digne aniria als inferns. Escena del "Llibre dels morts" (d'Ani) (amb escriptura jeroglfica). Hi havia indicacions i conjurs mgics: creien tamb en la mgia. </p><p>Momificaci: Procs costs i car per conservar els cossos. la gent que no era rica (a ms calia un sarcfag i construir una tomba) eren enterrats al desert. </p><p>Les construccions funerries: a) Mastaba: tomba rectangular per a persones nobles, amb una cambra funerria sota terra. Ms antic </p><p>b) Pirmide esglaonada: s la superposici de diferents mastabes. Nou tipus de construcci </p><p>c) Pirmide: Calia molta gent per construir-les (es feia desprs de la collita i abans de la sembra). principalment en el Regne Antic. Dificultat de construcci. cam cap al cel... </p><p>d) Hipogeu: buscaven ser enterrats en llocs segurs, coma casa eterna: dins de la roca. per enterrar-hi famlies senceres i completament decorades. Protecci per a l'altra vida. </p><p> Dossier 1: Interpretar smbols Les persones utilitzem signes i smbols (exemples quotidians...). Es tracta de senyals que ens transmeten un missatge o aporten una informaci. </p><p>Signes: tenen dos nivells de lectura: a) una forma [el que capten els sentits] i b) un contingut [all que vol dir]. Es poden classificar en: a) indici (relaci natural: fum-foc); b) icona (semblana real: sortida emergncia, serveis dhomes o dones...); c) smbol (s arbitrari i sha establert per tradici, per acord (banderes). </p><p>Per tant, per entendre el missatge dun smbol necessitem aprendren els significat, no nhi ha prou en veurel. Els mites i les religions usen el llenguatge simblic (fan present all que s absent). </p></li><li><p>Tema 2. Resum breu, pg. 4 </p><p>Significats dels smbols </p><p>a) Colors: blanc, negre, verd, vermell... </p><p>b) Nombres: 1, 4, 7, 10... </p><p>c) Objectes: lira, espasa... </p><p>d) Animals i plantes: serp, escarabat... </p><p>e) Figures: pirmide, roda, creu egpcia... </p><p>f) Elements i fenmens naturals: sol, lluna, foc, aigua... </p><p> Dossier 2: Els mites de la Creaci a Mesopotmia i Egipte </p><p>Mites mesopotmics: creaci de lunivers (Marduk va vncer Tiamat i el va partir en dues meitats: el b i el mal coexisteixen... i lordre i el caos tamb); creaci de la humanitat (els homes han de servir els dus i tenen una tendncia innata al mal); diluvi universal (un home just i la seva famlia salven a la humanitat degenerada de la destrucci dels dus) Mites egipcis: creaci de lunivers (sempre hi ha una forma semblant: Amm o Ra creen lordre...); creaci de la humanitat (o b van ser creats de les llgrimes de Ra, que dna la vida; o del fang grcies a un du terrissaire...: els dna lal vital). Vocabulari </p><p> capitell: element decoratiu dalt duna columna o pilar cuneforme: tipus d'escriptura amb incisions sobre tauletes d'argila encarnaci: acci duna detat que neix com a humana i viu un temps entre els homes escriptura: capacitat tcnica de fixar el llenguatge: facilita la comunicaci i </p><p>ladministraci. Amb ella comena la histria. esfinx: figura amb cos de lle i cap hum hiertic: majestus, rgid, monumental. Sassocia a lescultura egpcia hierogmia: Matrimoni sagrat, especialment entre el cel i la terra (divinitat i humanitat). hipogeu: sepultura excavada a la roca o sota terra hipstil: sala amb un sostre que saguanta en moltes columnes infern: regne subterrani i dissortat on habiten les nimes dels difunts. mastaba: tomba egpcia amb forma de tronc de pirmide monoteista: creena en qu noms existeix un sol du obelisc: pilar monumental quadrat que sestreny cap amunt i acaba en punta de </p><p>pirmide. T sentit religis o commemoratiu pante: Conjunt de tots els dus d'una religi. politeisme: creena en lexistncia de molts dus vall fluvial: terreny per on transcorren alguns rius: terra frtil, en part degut a les seves </p><p>crescudes </p></li></ul>