Història  del  Món  Contemporani      IPM  /  Jordi  Manero  

Després de la Segona Guerra Mundial:

Molts parlen de la necessitat de fomentar l ’europeisme, la uni f icació dels estats del continent europeu.

1949 Creació del Consell d’Europa.

1951

Comunitat Europea del Carbó i l’Acer.

Creació de la CECA

Fomentar la cooperació i el desenvolupament.

França, RFA, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos.

M e r c a t ú n i c p e r aquests dos productes.

CECA: Per primera vegada: S’accepta la lliure circulació de

productes.

Es crea un organisme comú de gestió.

Antecedent directe de la CEE:

1957 Tractat de Roma.

CEE:

EURATOM:

Comunitat Econòmica Europa.

Comunitat Europea de l’Energia Atòmica.

França, RFA, Itàlia, Bèlgica, Luxemburg i Països Baixos.

CEE: Vol la lliure circulació de mercaderies, serveis, capitals i persones.

Supressió aranzels.

Creació d’una política econòmica comuna.

Transport.

Agricultura.

Comerç Exterior.

La CEE tenia competència exclusiva en:

La CEE, tot i els problemes (europessimisme) es va consolidar:

Ampliacions.

11 França, Itàlia, RFA, Països Baixos, Bèlgica i Luxemburg.

1957

1973

1981

1986

1995

2004

2007

2013

Dinamarca, R. Unit i Irlanda.

Grècia.

Espanya i Portugal.

Finlàndia, Suècia i Àustria.

Estònia, Lituània, Letònia, Polònia, Txèquia, Eslovàquia, Eslovènia, Xipre, Malta i Hongria.

Romania i Bulgària

Croàcia

UE dels 28

L’èxit de la CEE es va traduir també en una ampliació dels tractats:

Acta Única Europa:

1986: Ampl iac ió de l t rac ta t a seguretat i defensa, medi a m b i e n t , i n n o v a c i ó i investigació.

Tractat de Maastricht:

1992: C r e a c i ó de la UE.

Superar el contingut merament econòmic.

La UE vol enfortir els lligams europeus, no només es centra en les qüestions econòmiques.

- Decidí la unió econòmica i monetària (UEM).

- Creà mecanismes de participació ciutadana a través de les eleccions al Parlament Europeu.

- Establí nous drets per als ciutadans.

- Es creà la política exterior i de seguretat comunes (PESC).

Així, el tractat:

La UE té diverses institucions, que han de garantir el seu correcte funcionament:

El Consell Europeu

Format pels caps d’Estat o de Govern dels estats membres, acompanyats de ls seus ministres d’Afers Exteriors.

S’encarrega de definir les orientacions generals d’actuació i de desenvolupament.

Dota a la UE d’impuls polític en qüestions fonamentals.

És el màxim organisme polític de la UE.

El Consell de Ministres o Consell de la UE

Format per representants dels Estats que integren la UE.

M i n i s t r e s d ’ A f e r s Exteriors dels països membres.

Q u a n l ' a f e r h o requereix, assisteixen a l a r e u n i ó a l t r e s ministres.

És el principal òrgan decisori de la UE

Es prenen les decisions més importants i es coordinen les actuacions dels diferents estats de la UE.

El Parlament Europeu o d’Estrasburg

Representa als ciutadans.

E s r e p a r t e i x l e s competències legislatives i pressupostàries amb el Consell de la Unió Europea.

É s e l e g i t p e r s u f r a g i universal. Cada Estat tria els seus eurodiputats, és a dir, als seus representants al Parlament Europeu.

La Comissió Europea

És el principal òrgan executiu de la UE.

Es preocupa per que les polítiques de la UE s’apliquin adequadament.

Els comissaris són escollits pels estats membres de comú acord i el seu nomenament (per 5 anys) està sotmès a l’aprovació del Parlament europeu.

El Tribunal de Justícia de Luxemburg

Exerceix la funció judicial.

Està format per un jutge de cada país membre, que es renova cada cinc anys.

Garanteix el respecte, la interpretació i el compliment de les lleis comunitàries.

Les seves sentències són vinculants.

Tot i que la UE amplia els objectius inicials de la CEE per enfortir els lligams europeus, les qüestions econòmiques continuen sent fonamentals.

Política Agrària Comuna. Garantir el proveïment, amb preus estables.

Garantir el nivell de renda dels productors.

Subvencions.

Aranzels.

Política de quotes.

Les polítiques de cohesió.

La UE és un conjunt divers d’estats i regions, amb nivells de desenvolupament diferents.

Cales polítiques per garantir el desenvolupament dels territoris menys rics.

Fons Estructurals.

Fons de Cohesió.

F o m e n t a r l ’ o c u p a c i ó , desenvolupament rural, pesca i infraestructures.

F i n a n c i a p r o j e c t e s mediambientals i xarxes trans-europees de transport.

La Unió econòmica i monetària.

Eliminació d’obstacles duaners.

S'establ i ren els cr i ter is de convergència.

Per tal de poder aconseguir l'euro.

Creació de la moneda única.

Creació del Banc Central Europeu.

Creació del Sistema Europeu de Bancs Centrals (SEBC).

No tots els països de la UE tenen euro.

Eurozona

19 països.

Avui, vivim una crisi de l’eurozona, sobretot com a conseqüència del problema grec.

Existència d’excedents agrícoles i pesquers.

Deslocalització industrial, amb el conseqüent atur.

Manca de modernització d’alguns sectors industrials i de serveis.

Diferències de nivell de vida i benestar entre regions

La UE és una de les zones més desenvolupades del món, amb més de 500 milions d’habitants.

Tot i això, es mantenen problemes importants.

D’altra banda, com a conseqüència de la crisi que estem vivint, està augmentant l’euroescepticisme.