UNITAT 1. L'ANTIC RÈGIM . EL SEGLE XVIII

Download UNITAT 1. L'ANTIC RÈGIM . EL SEGLE XVIII

Post on 30-Jul-2015

10 views

Category:

Documents

3 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

@legreUNITAT 1. EL SEGLE XVIII. LANTIC RGIM1.1 1.2 1.3 1.4 1.5 1.6 1.7 LEUROPA DEL SEGLE XVIII LA SOCIETAT ESTAMENTAL EL PENSAMENT ILLUSTRAT LA FALLIDA DE LABSOLUTISME LA REVOLUCI AMERICANA EL SEGLE XVIII A ESPANYA EL REFORMISME BORBNIC

@legre1. LEuropa del segle XVIII1.1. Una agricultura senyorial.- Lagricultura (de subsistncia) era lactivitat ms important on les collites marcaven els ritmes de leconomia que, peridicament, es caracteritzava per lescassetat daliments i la pujada dels preus. La terra era propietat de la noblesa i el clero, mentre els llauradors no solament treballaven les terres dels seus senyors sin que pagaven forts impostos (en serveis, espcie i/o en metllic quan podien). 1.2. Una monarquia absoluta.- La monarquia dorigen div concentrava els tres poders en la persona del rei que, quan ho demanava, estava assessorat pels Consells dEstat i un Parlament dorigen medieval composat per representants dels tres estaments (noblesa, clergat i poble o tercer estat) que, en el passat, havia tingut latribuci daprovar nous impostos. 1.3. Lexpansi econmica.- La firma del Tractat dUtrecht (1713), a banda de posar fi a la Guerra de Successi mentre implantava la Monarquia Absoluta a Espanya, va aportar un llarg temps de pau degut a cert equilibri internacional que, a la vegada, tingu com a conseqncia directa laugment demogrfic a tota Europa (passat de 100 milions en 1650 als 200 milions dhabitants del 1800) que va fer crixer la demanda de productes i, per tant, lexpansi econmica. Les monarquies van potenciar la installaci de manufactures i van protegir les companyies martimes que incrementaren notablement els intercanvis comercials amb les colnies i els territoris extraeuropeus.

@legre

2.La

societat

estamental

2.1. Una societat desigual.- La societat de lAntic Rgim es caracteritzava per la seua desigualtat civil. Estava dividida en dos grups ben diferenciats: els privilegiats (noblesa i clero) i els no privilegiats (lestat popular o tercer estat). 2.2. Els privilegiats.- La noblesa i el clero eren els estaments privilegiats. Posseen la major part de les terres, monopolitzaven tots els crrecs i estaven exempts del pagament dimpostos. La noblesa vivia de les rendes de la terra i acumulava grans riqueses. El clero vivia de les rendes derivades de lexplotaci del seu patrimoni territorial i tamb del delme. 2.3. Els no privilegiats.- Lestat popular constitua el sector dels no privilegiats. Eren la immensa majoria de la poblaci i agrupava persones molt diferents, econmicament i socialment. La burgesia incloa els grans artesans, comerciants i banquers. Era el grup ms actiu econmicament i la seua riquesa havia augmentat. Les classes populars urbanes agrupaven els treballadors manuals de les ciutats. Els llauradors constituen el grup ms nombrs de la poblaci. Estaven obligats a treballar les terres dels grups privilegiats, als quals pagaven impostos elevats.

@legre

3.

El

pensament

illustrat

3.1. Qu s la Illustraci? Un moviment intellectual que va qestionar tots els principis de labsolutisme, tot collocant la ra com la base principal del coneixement, potenciant loptimisme sobre la capacitat de lsser hum amb una confiana desmesurada en el progrs constant de la humanitat, posant en prctica els descobriments cientfics i aplicant les aportacions dels filsofs en la societat i en la poltica perqu consideraven leducaci com el millor mitj per a difondre la ra. 3.2. Els filsofs del Segle de les Llums.- Els orgens de la Illustraci es troben al segle XVII, en el racionalisme de Descartes. Les figures ms destacades de la Illustraci van ser Diderot, Montesquieu, Rousseau, Voltaire i DAlembert. La nova ideologia es va difondre al marge dels centres oficials, com les universitats o les acadmies, perqu en gran part continuaven controlats per lesglsia. Els mitjans de difusi utilitzats per la Illustraci van ser principalment els salons, la maoneria,la premsa i tot tipus de publicacions.

El pensament econmic: La Fisiocrcia.- En oposici al mercantilisme, defensaven el predomini de lagricultura coma base de la riquesa dun pas, aix com la propietat privada i la llibertat de comer tot oposant-se a la intervenci de lEstat en leconomia. El pensament poltic: El liberalisme.- El liberalisme s un sistema poltic que fonamenta la societat en lindividu. LEstat ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals de les persones. Lindividu lliure s un ciutad i el conjunt dels ciutadans constitueixen la naci que t la sobirania. El liberalisme propugna un

@legresistema representatiu en el qual les decisions emanen duna assemblea (Parlament), elegida per sufragi, que elabora les lleis, a ms defensa la divisi de poders i el dret de propietat s formulat com una llibertat fonamental. Els pensadors illustrats no elaboraren una doctrina poltica homognia ni van aconseguir eliminar els fonaments de labsolutisme. En canvi, destacaren tres autors per la influncia dels seus textos poltics:Montesquieu que va desenvolupar el principi de la separaci de poders (executiu, legislatiu i judicial), Rousseau que va elaborar la base terica de la democrcia segons la qual la sobirania (el poder) resideix en el poble o tercer estat (i no en el monarca com als temps de labsolutisme) i Voltaire que va criticar els prejudicis religiosos de lAntic Rgim i va proposar el sistema parlamentari per limitar les atribucions del monarca. 3.3. L"Enciclopdia".- Fou la primera gran obra impresa que reunia tots els coneixements de lpoca fonamentats en la ra i en lestudi de la naturalesa. Es va comenar a publicar el 1751 i comprenia un total de 35 volums, on van collaborar els principals intellectuals del moment per difondre les principals idees de la Illustraci.

4.

La

fallida

de

labsolutisme

4.1. Les revolucions angleses.- Al segle XVII es va produir una guerra civil entre els defensors del Parlament i els de la monarquia absoluta. El 1649, el rei Carles I va ser ajusticiat i es va proclamar la repblica. Oliver Cromwell, el principal impulsor del canvi poltic, va acabar transformant la repblica en una

@legredictadura militar. El 1660, desprs de la mort de Cromwell, es va restablir la monarquia. El 1689, una segona revoluci va acabar amb la monarquia absoluta dels Stuart i el Parlament va oferir la corona a Guillem dOrange. Aix, Anglaterra fou el primer pas que va tenir una monarquia de poder limitat. Es va instaurar una monarquia parlamentria. 4.2. El Despotisme illustrat.- Malgrat lexemple angls, la majoria dels monarques europeus seguien exercint un poder absolut. No obstant aix, alguns monarques van intentar fer compatibles el principi dautoritat de labsolutisme amb la idea de progrs, racionalitzaci i modernitat de la Illustraci. Els dspotes illustrats i els seus ministres van promoure un cert reformisme per actuar a favor del b del poble, per reservant-se la capacitat de decisi. La seua poltica reformista es va caracteritzar per la racionalitzaci de ladministraci de lEstat, la reforma de lensenyament, la modernitzaci de lagricultura, etc.

5.

La

revoluci

americana

5.1. Els Estats Units dAmrica.- Les tretze colnies angleses van protagonitzar al segle XVIII la primera insurrecci colonial contra una metrpoli, seguint les idees digualtat, llibertat i tolerncia de lEuropa illustrada. Els colons americans no estaven dacord amb les taxes i impostos, aix com tampoc amb el monopoli comercial que Gran Bretanya exercia sobre el seu

@legreterritori. El 4 de juliol de 1776, les tretze colnies van redactar la Declaraci dIndependncia dels Estats Units dAmrica. Aquesta declaraci expressava el dret de totes les persones a la llibertat i a la recerca de la felicitat, i el deure dels governants de respectar els drets inalienables del poble. 5.2. La Constituci dels Estats Units.- La guerra contra la metrpoli va ser llarga. Gran Bretanya va reconixer la independncia del territori americ el 1783, desprs de la derrota de Yorktown. El 1787, es va redactar la primera Constituci de la histria. El text assegurava la separaci i lequilibri de poders, establia un govern republic i una estructura federal. Per sobre dels estats, se situava el govern federal, responsable dels assumptes exteriors, de la defensa, de les finances i de la moneda del nou pas. La Constituci es completava amb una Declaraci de Drets.

6.

El

segle

XVIII

a

Espanya:

els

Borb

6.1. La Guerra de Successi (1701-1714).- La Guerra de Successi es va produir desprs de la mort de Carles II dustria, en proclamar-se Felip V rei dEspanya. La proclamaci de Felip V de Borb significava per a les potncies europees un enfortiment dels Borb (francesos) a Europa. Gran Bretanya, Holanda, Portugal i lImperi austrac van declarar la guerra a Frana i a Espanya i van proposar un altre candidat a la corona, larxiduc Carles dustria. El 1713, larxiduc Carles heret la Corona dustria i temerosos de lexcessiu poder dels Habsburg, les potncies europees van firmar el Tractat dUtrecht que pos fi al conflicte i va reconixer Felip V com a rei dEspanya.

@legre6.2. Labsolutisme borbnic.- Els primers Borb espanyols (Felip V i Ferran VI) van implantar el model dabsolutisme centralista francs. Tots els poders residien en el monarca i les Corts van quedar quasi anullades. Per a governar, el rei sajudava duns assessors o secretaris, i es reunien al Gabinet, antecedent del Consell de Ministres. Les Corts van desaparixer, excepte les castellanes, i la tasca legislativa depenia noms de les institucions directament controlades pel monarca. Els Consells es van mantenir. 6.3. Luniformisme territorial.- Els Borb van unificar tot el territori, imposant unes lleis niques, una idntica administraci i lhomogenetzaci de totes les seues institucions. Felip V va anullar tots els furs i institucions de la Corona dArag, i amb els Decrets de Nova Planta es va imposar el sistema administratiu castell a les terres de la Corona. El territori va quedar dividit en provncies, al front de les quals el rei va collocar un capit general amb poder militar i administratiu, que exercia com a governador. A cada provncia es van crear audincies per a ladministraci de justcia i es van implantar corregidors i intendents.

7.

El

reformisme

borbnic

7.1. La Illustraci a Espanya.- A lEspanya de mitjans del segle XVIII, desprs de la repressi de Felip V (que afect, fins i tot, els propis botiflers com ara el valenciMiana, autor duna important obra sobre la Guerra de Successi a Valncia: De Bello Rstico Valentino) va sorgir un grup de pensadors illustrats que tenien un gran inters per leducaci, la cincia, lesperit crtic i la idea de progrs. Per labsncia a Espanya damplis grups burgesos, el conservadorisme dels mitjans intellectuals i el gran pes de lEsglsia catlica dificultaren lexpansi daquestes idees. Els pensadors illustrats van trobar un suport efica en el monarca Carles III (1759-1788). 7.2. El creixement del segle XVIII.- A linici del segle XVIII, Espanya continuava sent una societat rural i estamental, amb una agricultura de pocs

@legrerendiments, tcnicament retardada. Lexpansi general de la demografia i leconomia europees i les mesures reformistes de Carles III van permetre millorar la situaci de leconomia espanyola. El comer i la indstria tamb es van modernitzar. No obstant aix, no es va solucionar el principal obstacle per al desenvolupament industrial: la demanda escassa, com a conseqncia de la pobresa dels llauradors.