unitat 1 empresa, innovació i expansió internacional · unitat x - título de la unidad...

En aquesta unitat aprendràs a...

■ Distingir els diferents tipus d’empreses i empresaris.

■ Identificar els diferents tipus d’innovació empresarial

i els seus riscos.

■ Reconèixer el procés d’internacionalització empresarial

i les seves conseqüències.

■ Classificar els diferents tipus d’expansió internacional.

Unitat

1

■

1·· Has treballat alguna vegada en una empresa?

2·· Coneixes els diferents tipus d’empreses?

3·· A què ens referim quan parlem d’emprenedors?

4·· Per què creus que és important la tecnologia a l’hora d’innovar?

5·· Per què consideres important l’expansió internacional de les empreses?

6·· Has sentit mai a parlar del terme “franquícia”?

■Preguntes inicials■■

Empresa, innovació i expansió internacional

EYA15CATA_unitat01.indd 6EYA15CATA_unitat01.indd 6 07/05/15 10:0207/05/15 10:02

Unitat X - Título de la unidad

■ Coneixeràs els diferents tipus d’empreses.

■ Aplicaràs un procés innovador a l’empresa.

■ Desenvoluparàs un procés d’internacionalització empresarial.

7Unitat 1 - Empresa, innovació i expansió internacional

Per al projecte final

EMPRESA, INNOVACIÓ I EXPANSIÓ INTERNACIONAL

Tipus d’empreses

Empresa i empresari

Innovació empresarial

La internacionalització empresarial

Origen

Etapes

Tipus

Dificultats

Col·lectivitats sense personalitat jurídica

Persones jurídiques

Persones físiques

Risc en la innovació

Tecnologia i innovació

Iniciativa emprenedora i innovació

Procés innovador en l’activitat empresarial


8

1 >> Empresa i empresari

Els conceptes d’empresa i empresari estan íntimament relacionats.

1.1 > Concepte d’empresa

L’empresa és una organització dedicada a activitats industrials,

mercantils o de prestació de serveis amb finalitats lucratives.

La funció comuna de totes les empreses és la realització d’una activitat

productiva o transformadora en què, a partir d’uns recursos, s’obtenen

uns productes o serveis.

No totes les empreses són iguals. Segons el criteri utilitzat per classifi-

car-les, podem diferenciar els següents tipus d’empreses:

Criteris Tipus d’empreses

Dimensions i 250 treballadors) i grans (més de 250 treballadors).A més, es tenen en compte altres factors, com lesvendes, el patrimoni, etc.

ActivitatSector primari (agrícoles, ramaderes i pesqueres),sector secundari (mineres, industrials i de construcció) i sector terciari (serveis).

Àmbit Locals, regionals, nacionals, multinacionals.

Propietat Privades, públiques i mixtes.

Forma jurídica Empresari individual i societats.

1.2 > Concepte d’empresari

Les empreses són el resultat de la iniciativa d’una o diverses persones,

denominades empresaris.

L’empresari és el titular propietari o directiu d’una indústria, un

negoci o una empresa.

A les empreses individuals i a les pimes (petites i mitjanes empreses),

els empresaris assumeixen el paper d’emprenedors (creen l’empresa),

capitalistes (aporten els mitjans necessaris per posar-la en marxa) i ad-ministradors (gestionen l’empresa).

A les grans empreses, aquestes funcions estan en mans de diferents

persones. Els propietaris solen ser un gran nombre de petits accionistes

amb poca capacitat de decisió i la gestió habitualment s’encomana a

especialistes tècnics.

Activitats

1·· Dos socis creen una empresa, amb els seus estalvis i un crèdits que els han concedit. Un s’ocupa de l’àreatècnica i l’altre, de l’Administració. Identifica els papers que assumeixen com a petits empresaris.

Factors i recursos empresarials

Per complir els seus objectius, les empreses han de comptar amb una sèrie de mitjans coordinats:

− Factors productius: treball, maquinària.

− Factors financers: recursos eco-nòmics per invertir.

− Màrqueting: recursos per vendre.− Recursos humans: persones.− Elements materials: béns econò-

mics.− Recursos immaterials: coneixe-

ments tècnics i econòmics.



1.3 > Tipus d’empreses

A l’hora de crear una empresa, l’elecció de la seva forma jurídica és

fonamental per determinar aspectes tan importants com el número de

socis, la necessitat d’un capital mínim per a la constitució de l’empresa,

els límits de responsabilitat de l’empresari i els impostos als quals estarà

subjecta l’activitat (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques [IRPF]

o Impost sobre Societats).

Empresari individual

L’empresari individual o autònom és una persona física que

realitza de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora

de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat

econòmica o professional a títol lucratiu, doni o no ocupació a treba-

lladors per compte aliè.

La personalitat jurídica de l’empresa és la mateixa que la del seu titu-

lar (empresari), que respon personalment de totes les obligacions que

contragui l’empresa amb tots els seus béns (actuals i futurs). Per això, és

la forma que presenta el màxim risc empresarial, ja que l’empresari

assumirà les pèrdues amb els seus propis béns.

L’empresari individual s’ha de donar d’alta al Règim Especial de Tre-balladors Autònoms de la Seguretat Social (d’aquí el nom d’“autò-

nom”) i abonar les corresponents cotitzacions. També ha de realitzar

una declaració censal (model 036) a Hisenda, comunicant l’activitat

a què es dedicarà i presentar les oportunes liquidacions periòdiquesd’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) i IRPF.

Col·lectivitats no societàries

Són empreses col·lectives, formades per diverses persones físiques, però

que no revesteixen cap de les formes societàries previstes en la legislació

mercantil.

Hi ha dos tipus de col·lectivitats d’aquest tipus:

Col·lectivitats Característiques

Comunitats de béns (CB)

És un contracte pel qual diverses persones físiques creen un capital comú, que passarà a ser propietat de tots, amb el qual duran a terme les activitats del seu negoci. Per exercir l’activitat, es requereix un número mínim de dos socis i l’existència d’un contracteprivat, en què es detalli la naturalesa de les aportacions i el percentatge de participacióque cada comuner té en les pèrdues i els guanys de la comunitat de béns.

La comunitat no tindrà personalitat jurídica pròpia i els socis respondran dels seus deutes,de forma personal i il·limitada, amb els seus patrimonis personals.

Societats civils

És un contracte pel qual dues o més persones posen en comú capital, amb el propòsit derepartir-se els guanys.

El número mínim de socis serà de dos i el capital està format per les aportacions dels socis, tant en diner com en béns o indústria. Les societats civils sí que tindranpersonalitat jurídica, excepte en el cas en què els seus pactes es mantinguin secretsentre els socis.

L’emprenedor de responsabilitat limitada

És un tipus especial d’empresariindividual, que respon dels deutesgenerats en la seva activitat ambpatrimoni personal, excepte amb elseu habitatge habitual, sempre quees compleixin certes condicions.

S’hauran d’inscriure al RegistreMercantil i fer constar la seva con-dició en tota la seva documentació.


10

Societats

Les societats són associacions voluntàries de persones físiques

o jurídiques que desenvolupen una activitat econòmica mitjançant

l’aportació d’un capital social i amb una responsabilitat assumida,

llevat d’excepcions, per la societat.

Aquestes societats s’han de constituir en escriptura pública que cal

inscriure al Registre Mercantil (moment a partir del qual adquireixen

plena personalitat jurídica).

Abans de crear una empresa, s’ha decidir el tipus societari que més

s’ajusta a les necessitats de l’emprenedor, en funció de la responsabilitat

que vulgui assumir enfront de tercers, el capital social, el número de

socis, els requisits de constitució i les obligacions fiscals. Hi ha diversos

tipus de societats mercantils:

Tipus de societats Característiques

Societat col·lectiva

Societat mercantil, en què tots els socis es comprometen a participar, en la proporcióque estableixin, dels mateixos drets i obligacions.

La responsabilitat dels socis per les obligacions de la societat serà personal,subsidiària respecte de l’empresa i solidària entre ells.

Societat comanditària

Societat mercantil que es defineix per l’existència de socis col·lectius que aportencapital i treball i responen de manera subsidiària, personal i solidària dels deutes socials, i de socis comanditaris que només aporten capital i tenen la responsabilitat limitada a la seva aportació. Si el capital està dividit en accions, es denomina societatcomanditària per accions.

Societat de responsabilitat limitada (SL)

És una societat en què el capital social (que no podrà ser inferior a 3.000 €) estàdividit en participacions socials, indivisibles i acumulables, i està integrat per lesaportacions de tots els socis, que no responen personalment dels deutes socials, sinónomés fins al límit de la seva aportació a la societat.

Societat limitada de formació successiva

És un tipus especial de societat de responsabilitat limitada, que no requereix capital mínim per a la seva constitució i que ha d’observar certes obligacions (límits a laretribució de socis i administradors i responsabilitat solidària dels socis en cas deliquidació).

Societat limitada nova empresa

És un tipus especial de societat limitada. Els seus socis hauran de ser persones físiquesi no podran ser més de cinc en el moment de la seva constitució. El capital social nopodrà ser inferior a 3.000 € ni superior a 120.000 €.

Es poden tramitar telemàticament i gaudeixen de beneficis fiscals.

Societat anònima (SA) Societat mercantil en què el capital social (que no podrà ser inferior a 60.000 €)estarà dividit en accions i s’integrarà per les aportacions dels socis, que no respondranpersonalment dels deutes socials.

Societats mercantils especials

A més de les societats anteriors, n’existeixen d’altres tipus que presenten especialitats pel que fa al seu objecte social, els seus socis, etc., que han aconsellat un tractamentlegal específic. Les principals són:

− Societats laborals (limitades i anònimes).− Societats cooperatives.− Societats professionals.− Societats de garantia recíproca.− Entitats de capital-risc.− Agrupacions d’interès econòmic.



A la taula següent, es mostra una anàlisi comparativa dels diferents tipus

de societats.

Tipus d’empresa Número mínim de socis Capital mínim Responsabilitat Fiscalitat

directa

Empresari individual (autònom)

1 No existeix mínimlegal Il·limitada IRPF

Emprenedor de responsabilitat limitada

1 No existeix mínimlegal

Il·limitada ambexcepcions IRPF

Comunitat de béns 2 No existeix mínimlegal Il·limitada IRPF

Societat civil 2 No existeix mínimlegal Il·limitada IRPF

Societat col·lectiva 2 No existeix mínimlegal Il·limitada Impost sobre

Societats

Societat comanditària simple


S. col.: il·limitadaS. com.: limitada

Impost sobre Societats

Societat de responsabilitat limitada (SL)

1 3.000 €Limitada al capital aportat


Societat limitada de formació successiva


Limitada al capital aportat


Societat limitada nova empresa

Mínim 1Màxim 5

Mínim 3.000 €Màxim 120.000 €



Societat anònima (SA) 1 60.000 €Limitada al capital aportat


Societat comanditària per accions

2 60.000 €S. col.: il·limitadaS. com.: limitada


Societat laboral 3 60.000 € (SAL)3.005, € (SLL)



Societat cooperativa

Cooperatives1r grau:

3 cooperatives2n grau:

2 cooperatives

Mínim fixat alsestatuts


Impost sobre Societats(règim especial)

Societat professional 1 Mínim segons la forma que adopti



Societat de garantia recíproca

150 socis partícips 10.000.000 €Limitada al capital aportat


Entitats de capital-risc

Almenys3 membres al Consell

d’Administració

Societats de capital risc: 1.200.000 €

Fons de capital risc: 1.650.000 €



Agrupació d’interès econòmic

2 No existeix mínimlegal Il·limitada Impost sobre

Societats


12

Activitats

2·· Amb l’objectiu de poder desenvolupar la seva activitat, dos informàtics decideixen posar diners en comú i, mit-jançant un contracte privat, comprar un local per instal·lar-hi el seu negoci. A quin tipus de societat ens referim?

3·· Quin avantatge presenta la figura de l’emprenedor de responsabilitat limitada enfront de l’empresari individualo autònom tradicional?

Elecció de la forma jurídica de l’empresa

En finalitzar els estudis de Tècnic en Gestió Administrativa, dues amigues decideixen crear el seu propi negoci, a través d’una societat mercantil. Han elaborat un pla d’empresa, però no saben quin tipus deforma jurídica escollir.

Les dades de què parteixen són les següents:

− Disposen d’un capital inicial no superior a 3.000 €.− Desitgen començar la seva activitat el més aviat possible, per la qual cosa els tràmits de constitució hande ser ràpids.− Volen limitar la seva responsabilitat.− Desitgen tributar per l’Impost sobre Societats.

a) Quins tipus de societats reuneixen tots els requisits?b) Quina forma societària és la més adequada per a la seva empresa?

Solució

a) Hi ha tres societats que compleixen tots els requisits exposats, que són: la societat de respon-sabilitat limitada, la societat limitada de formació successiva i la societat limitada nova empresa.Les tres societats exposades es poden constituir amb el capital inicial que tenen i permeten als socis limitar la seva responsabilitat al capital aportat a la societat. També en les tres societats es tributa a través de l’Impost sobre Societats. Pel que fa als tràmits de constitució, totes tenen trà-mits similars, excepte la societat nova empresa, en la qual són més simples i abreujats, i es poden realitzar de forma telemàtica.b) En conseqüència, la forma societària més adequada és la societat nova empresa, ja que, d’acord amb els requisits pretesos, és la que ofe-reix un procés de constitució més ràpid i simple i, a més, l’Administració concedeix una sèrie de beneficis fiscals importants a aquest tipus d’em-preses.

Casos pràctics 1



2 >> Innovació i iniciativa emprenedora

La iniciativa emprenedora i la innovació són dos conceptes íntimament

lligats. L’actitud emprenedora es considera un comportament desitja-

ble per a la riquesa de les nacions, ja que l’avenç productiu millora el

benestar econòmic. Les noves empreses han de ser més eficients que

les existents i les empreses que aconsegueixen mantenir-se al mercat

es veuen obligades a innovar, fet que els comporta millores en la com-

petitivitat.

2.1 > Conceptes

Des del punt de vista de l’empresa, la innovació és un concepte complex

que depèn de múltiples factors; per això, l’Organització per a la Coope-

ració i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) la defineix així:

“La innovació consisteix en la posada en funcionament amb èxit

d’un producte o procés nou o significativament millorat, o en la in-

troducció de canvis organitzatius o de màrqueting en el mercat o en

l’empresa”.

La innovació implica canvis que suposen millores en la qualitat dels

productes, originen una major diferenciació dels productes o, directa-

ment, donen lloc a productes que s’adaptin millor a les necessitats del

mercat.

Per això, es pot parlar de diversos tipus d’innovació:

Tipus d’innovació Característiques

Innovació del producte

Consisteix en la creació o modificació d’un bé o servei.

Innovació dels processos de l’empresa

Implica canvis en la funció de producció en aspectes com l’equipament, els recursos humans o els mètodes de treball.

Innovació de l’organització de l’empresa

Els canvis organitzatius són aplicables als procediments de l’empresa, a l’organització del lloc de treball o a les relacions externes.

Innovació del màrqueting

Suposa modificacions referents al disseny o l’empaquetatge del producte, l’estratègiade preus, canvis en la forma de promoció o en els canals de venda.

La iniciativa emprenedora és un procés social i dinàmic en què

els individus (denominats emprenedors) identifiquen oportunitats per

innovar i actuen transformant les idees en activitats pràctiques dins

d’un context social, cultural o econòmic.

Característiques personals de l’emprenedor

Voluntat clara d’aprendre.Obert a noves idees i convençut de la seva validesa.Confiança en si mateix i vocació per emprendre.Visió de negoci a llarg termini.Capacitat per mantenir la motivació del personal.


14

Activitats

4·· Una petita empresa, dedicada a la instal·lació d’alarmes i sistemes de seguretat per a habitatges, ha desen-volupat un dispositiu que en permet el control i maneig per part dels clients, des dels seus propis telèfons mòbils.En l’actualitat, cap altra empresa del sector ofereix aquest servei, per la qual cosa, si la idea té èxit, l’empresa podria arribar a assolir una posició de lideratge. De quin tipus d’innovació es tractaria? Quins avantatges i incon-venients ofereix per a l’empresa?

2.2 > El procés innovador en l’activitat empresarial

El procés innovador té el seu origen en la creativitat i en la capacitat de

generar i transformar idees innovadores i útils. El pensament creatiu és

una eina imprescindible per al canvi, la innovació i la millora.

Origen de les idees innovadores

Consumidors o clients A partir de la informació obtinguda dels suggeriments, comentaris, queixes oreclamacions rebudes al departament d’atenció al client.

Estudis de mercat Estudis realitzats per les empreses en relació amb productes, idees generades o necessitats detectades.

Competència Mitjançant l’estudi i l’anàlisi dels competidors.

EmpleatsQualsevol treballador de l’empresa pot aportar idees innovadores, ja sigui individualment o bé mitjançant la utilització de tècniques com les dinàmiques degrup.

Proveïdors Poden aportar idees o indicacions per millorar.

Investigació, desenvolupament i innovació tecnològica (I+D+i)

L’expressió I+D+i es refereix a les estratègies, polítiques o plans d’investigació,desenvolupament i innovació. Es poden dur a terme a través d’un departament propiespecialitzat o contractar aquestes activitats amb una altra empresa o institució.

Experiència Coneixements pràctics, adquirits al llarg del temps, a partir del comportament de lapròpia empresa i d’altres del mateix sector.

Tipus d’innovació

Les diferents expectatives de les empreses poden donar lloc a diferents

necessitats d’innovació. El tipus d’innovació pel qual s’opti suposarà

importants conseqüències en el desenvolupament futur de l’empresa.

Depenent de l’activitat de l’empresa i de l’abast del canvi que es preten-

gui dur a terme, podem distingir els següents tipus d’innovació:

Tipus d’innovació Característiques Avantatges i inconvenients

Innovació nova o radical

Es refereix a la introducció per part del’empresa d’un nou producte o servei, o a alguna modificació radical d’aquest producte o servei que els atorgui una nova utilitat. També s’hi inclourienels nous processos productius o la modificació delsexistents.

Permet assolir i mantenir unaposició de lideratge, encara queocasiona grans costos i incertesa sobre el seu èxit.

Innovació mitjançant imitació

Es refereix a canvis sobre productes, serveis oprocessos ja existents, i que els aportin millores.

Permet millorar la posició del’empresa sense incórrer en excessius riscos i costos.



Protecció de la innovació empresarial

L’activitat innovadora requereix que es protegeixin adequadament els

drets de l’emprenedor sobre els productes o serveis obtinguts amb les

seves activitats d’I+D+i; per això, entre altres, existeixen els mecanismes

següents:

Mecanismes de protecció de la innovació

Patents Protegeixen, durant un període determinat i en règim d’exclusivitat, els drets del’innovador sobre la seva creació.

Secrets industrialsSón obligacions jurídiques imposades a les persones involucrades en l’activitatempresarial de no revelar a tercers informacions reservades relacionades amb aquestaactivitat.

Copyrights, registres de disseny i marques comercials

S’usen si el producte nou és intangible o la idea es refereix al seu disseny.Els símbols de protecció més utilitzats són els següents:

− ©: símbol de copyright.− ®: símbol que representa que una marca ha estat registrada.− ™ (de l’anglès trademark): indica que un determinat signe és utilitzat pel titular d’una

marca.

Conseqüències de l’activitat innovadora

La innovació afavoreix la productivitat i la competitivitat de les em-

preses, permetent una disminució dels preus dels béns i serveis que

ofereix, convertint-se en un element clau per al creixement econòmic

d’un país.

Aquest creixement econòmic genera un increment de la renda nacional

que permet augmentar la inversió i la creació de riquesa, així com la

competitivitat de les empreses i el seu esforç innovador.

Igualment, quan les empreses utilitzen la innovació per millorar o

produir nous béns i serveis, millora la satisfacció dels consumidors i

augmenta el benestar general.

Els resultats empresarials de les empreses innovadores demostren que

existeix major flexibilitat de producció, menors costos per unitat produ-

ïda, estalvi de materials i energia i menor impacte ambiental.

La innovació també produeix un efecte positiu sobre l’ocupació, ja que

la reducció dels costos de les empreses provoca una disminució del

preu dels béns i serveis que, al seu torn, dóna lloc a un increment en

la demanda, que afavoreix la creació d’ocupació (cal produir més béns i

serveis), que ha d’anar unida a la formació professional i contínua dels

treballadors per adequar-se als nous canvis introduïts.

Activitats

5·· Imagina que has creat la teva empresa i que has invertit molt temps i recursos en la creació d’un producteinnovador. Què ocorreria si no existissin mecanismes per protegir-lo?

6·· Per què es pot afirmar que la innovació produeix un efecte positiu sobre l’ocupació?


16

2.3 > El risc en la innovació

L’empresa que es vulgui aprofitar dels beneficis que ofereix la innovació

s’haurà d’esforçar en conèixer els riscos que cada projecte comporta,

desenvolupant accions que els redueixin.

Riscos en la innovació

Del sector Canvis normatius o aparició de nous mercats.

Operatius Relacionats amb l’habilitat de l’emprenedor per convertir l’estratègia elegida enplans concrets, mitjançant l’assignació eficaç de recursos.

Tecnològics Falta de consecució de l’objectiu proposat amb la nova tecnologia o aparició denoves tecnologies substitutives no previstes.

Competitius Aparició de nous competidors o competència especialitzada.

D’aprovisionamentRiscos generats per les decisions dels proveïdors respecte dels canvis en el preude les matèries primeres, a la seva disponibilitat o a la qualitat dels serveisprestats.

De mercat Falta d’acceptació pel mercat de la innovació, falta de fidelitat o disminució de lademanda.

Financers La gestió financera de les empreses innovadores requereix un control exhaustiu defactors com la disponibilitat de crèdit o els moviments dels tipus d’interès.

2.4 > Tecnologia i innovació

Les iniciatives empresarials basades en la investigació i el desenvolupa-

ment tecnològic han donat lloc a l’aparició de determinats tipus d’em-

preses amb característiques especials.

Empreses tecnològiques

Empreses de base tecnològica (EBT)

Són organitzacions amb una activitat que es basa principalment en el desenvolupament d’un conjunt de coneixements i activitats adquirides a travésde l’experiència i de la investigació. Tenen una inversió en I+D+i superior ala mitjana, operen en sectors innovadors o d’alta tecnologia (biotecnologia,nanotecnologia, activitats mediambientals, etc.), compten amb personal tècnic i científic molt qualificat i estan orientades envers la internacionalització de lesseves activitats.

Spin-off

És un tipus d’empresa de nova creació, amb una estructura jurídica pròpia, però sorgida en l’àmbit d’una altra organització o entitat major com a extensió d’unapart de les seves activitats; per exemple, una empresa que sorgeix en l’àmbit d’una universitat o d’un centre tecnològic (empreses com YAHOO, GOOGLE o SUNMICROSYSTEMS són spin-offs de la Universitat de Stanford, als EUA).

Clústers

Són agrupacions d’empreses, institucions i entitats d’I+D+i, que comparteixen experiències, desenvolupen projectes de col·laboració i actuen de manera coordinada per aconseguir el marc competitiu més favorable per al desenvolupament de les seves activitats.

Activitats

7·· Coneixes alguna empresa tecnològica que operi a la teva comunitat autònoma? Localitza’n alguna i analitza aquè es dedica i com utilitza la innovació en la seva activitat.



2.5 > Ajudes a la innovació

En l’àmbit nacional, diferents ministeris són els encarregats de desen-

volupar les polítiques públiques relatives a la investigació i innovació,

així com d’oferir ajudes i eines a les empreses innovadores a través de

diversos organismes i institucions.

Així mateix, tant les comunitats autònomes com la Unió Europeacompten amb diferents organismes dedicats al foment i el desenvolupa-

ment de la innovació.

Des del sector privat, també existeixen nombroses iniciatives que te-

nen com a objectiu proporcionar finançament i ajudes a les empreses

innovadores mitjançant la concessió de beques i premis. D’entre aques-

tes iniciatives destaquen, per la seva importància i transcendència, les

entitats de capital risc.

Activitats

8·· Identifica el tipus de risc a l’hora de dur a terme una innovació empresarial en els casos següents:

a) Aprovació d’una nova normativa a escala europea relativa als productes que venem.b) Aparició al mercat nacional d’una empresa multinacional, que es dedica al nostre mateix producte.c) Inestabilitat financera a escala mundial i restricció del crèdit per part de les entitats financeres.d) Forta pujada de preu de les matèries primeres que utilitzem per fabricar el nostre producte i comprem a altres empreses.

9·· Imagina que vols crear la teva pròpia empresa tecnològica. Quin dels models d’empreses d’aquest tipus ele-giries? Per què?

10·· Esbrina quins són a la teva comunitat autònoma els organismes encarregats de desenvolupar les polítiquespúbliques relatives a investigació i innovació empresarial.

Vivers d’empreses

També anomenats incubadoresd’empreses, són espais físics con-dicionats per allotjar activitatsempresarials o industrials en etapade disseny, prototips i inici formalde producció o serveis.

A més, aporten assistència inves-tigadora i tècnica, així com ajudaadministrativa i financera.

Organismes públics encarregats de desenvolupar les polítiques públiques relatives a la innovació

En funció del projecte innovador que una empresa vulgui desenvolupar, existeixen diferents organismespúblics als quals acudir:

Si es tracta d’una empresa ja creada, que desitja iniciar un projecte d’I+D+ii necessita finançament per fer-ho, l’ha de sol·licitar al Centre per al Desenvolupament Tecnològic Industrial (CDTI), que canalitza les sol·licituds de finançament i suport a projectes d’aquest tipus en els àmbits estatal i internacional.

En el cas dels emprenedors que decideixen crear una empresa innovadora, podensol·licitar finançament i assessorament per dur-los a terme a l’Empresa Nacionald’Innovació (ENISA).

Les Agrupacions Empresarials Innovadores (AEI) també es poden beneficiar deles ajudes que ofereix el programa de suport específic a través de la creació i eldesenvolupament de clústers innovadors.

Exemples 1


18

3 >> La internacionalització de les empreses

En l’actualitat, és freqüent usar els termes “internacionalització” o “glo-

balització” per referir-nos al procés d’expansió internacional de les

activitats de les empreses.

La internacionalització o globalització és la tendència dels mercats i de

les empreses a estendre’s, assolint una dimensió mundial que sobrepassa

les fronteres nacionals.

La decisió d’internacionalitzar l’empresa respon al desig de créixer i és

una de les decisions més importants que pot prendre l’empresari.

Per a qualsevol empresa, instal·lar-se en un altre país és més complicat

que fer-ho al propi país, per factors com l’idioma, les normes legals o

la cultura, per la qual cosa aconseguir una posició sòlida a l’estranger

habitualment és un procés llarg.

Motius per a la internacionalització

Que una empresa tingui estocs per haver produït més del que ha venut ibusqui comercialitzar-los en altres mercats.

Que una empresa fabriqui productes que no existeixen en altres mercats.

Que el mercat intern s’hagi quedat petit per a una empresa.

Que una empresa desitgi obtenir prestigi a escala internacional.

Que es busqui l’obtenció d’incentius fiscals.

Que es vulgui millorar la capacitat competitiva de l’empresa.

Causes que contribueixen a l’expansió internacional

El desenvolupament i la millora de les xarxes de transport

Redueixen els temps i els costos de les empreses i fan possible el tràfic fluid iràpid dels productes.

Evolució dels competidors Dóna lloc a la recerca de nous llocs on vendre.

Influència dels mitjans de comunicació i la publicitat

La utilització generalitzada a escala mundial de mitjans com Internet ola televisió via satèl·lit té com a conseqüència la demanda dels mateixosproductes en diferents llocs del planeta (música, roba, etc.).

Avantatges competitius d’alguns països

Alguns estats compten amb regulacions laborals i fiscals que permeten reduir els costos de les empreses que s’hi instal·len.

Evolució tecnològica Les empreses d’alta tecnologia necessiten estar presents en diferents mercats per recuperar les inversions en investigació i desenvolupament.

Ajudes a la internacionalització

Tot i que són els propietaris del’empresa els que han de prendre ladecisió d’operar en altres mercats,tant les Administracions públiquescom les associacions empresarials,cambres de comerç o associaci-ons d’exportadors poden establir programes d’ajuda i foment de lainternacionalització per fomentar aquest procés.

Activitats

11·· Actualment, una empresa comercialitza un dels seus productes a escala nacional i ocupa una posició delideratge al seu sector. S’està plantejant la possibilitat de créixer. Donada la seva situació, és possible fer un pas més i internacionalitzar l’empresa? Per què?

12·· Quins avantatges ofereix la internacionalització empresarial? Localitza alguna empresa espanyola que hagidecidit internacionalitzar-se i esbrina com ho ha fet.



3.1 > Dificultats de la internacionalització

El procés d’internacionalització de les empreses presenta diverses dificul-

tats, com són l’elecció dels mercats o l’existència d’obstacles a l’expansió

internacional.

Elecció dels mercats

Una de les principals dificultats que han d’afrontar els empresaris a

l’hora d’internacionalitzar la seva empresa és l’elecció dels països i

mercats en què han d’entrar, per la qual cosa és imprescindible dur a

terme una important tasca d’investigació comercial i de mercats a escala

internacional.

Per començar la seva expansió internacional, les empreses solen elegir

els països següents:

– Països culturalment propers, on no existeixin diferències d’idioma

o les pràctiques comercials siguin similars.

– Països propers o limítrofs, ja que els costos del transport són menors

i els problemes logístics més fàcilment solucionables.

– Països en què els clients potencials siguin el més similars pos-sible als clients de l’empresa al mercat local, de forma que es

puguin minimitzar al màxim els riscos derivats del seu desconei-

xement.

Expansió internacional d’una empresa espanyolaSi una empresa espanyola decideix expandir-se a escala internacional, sobre el paper, els mercats on inici-alment seria més lògic començar aquest procés serien els dels països o les àrees geogràfiques més propers,tant geogràficament com culturalment. En aquest cas, serien països europeus, preferentment pertanyentsa la Unió Europea i que tinguin l’euro com a moneda, ja que les pràctiques comercials són molt similars,i fins i tot la normativa és la mateixa en tots aquests estats. Una altra bona opció també serien els païsosllatinoamericans, ja que no existirien obstacles com l’idioma.

Exemples 2

Obstacles

Les empreses que s’embarquen en processos d’internacionalització s’han

d’enfrontar a nombrosos obstacles de diferent índole:

Obstacles a la internacionalització

Polítics Imposicions de governs que estableixen polítiques proteccionistes dels seus mercats i empreses; per exemple, prohibint la inversió estrangera.

Logístics i de transport Viatges costosos, llunyania dels mercats, complicacions per l’idioma, monedesdiferents a les d’origen, diversitat cultural.

Legals Controls sanitaris, normes de seguretat, especificacions tècniques, barreres duaneres i aranzelàries.

Financers Falta de crèdits de foment a l’exportació, dificultat per tractar amb entitatsfinanceres locals.

Comercials Falta de contactes externs i desconeixement del mercat, del client i les seves necessitats, i de la distribució.


20

3.2 > Etapes de la internacionalització

La internacionalització empresarial és un procés llarg que travessa di-

ferents etapes:

Exportació ocasional: com si es tractés d’una venda interna, fixant-se un preu a l’importador, però sense la intenció d’entrar en

aquest mercat.

Exportació experimental: s’exploren mercats utilitzant intermediaris locals, intentant exportar sense dependre de les

comandes ocasionals i avaluant-ne els resultats.

Exportació regular: l’empresa reserva part de la seva producció per al mercat extern. Compta amb un grup estable de clients i pot

crear un departament d’exportació.

Establiment de filials de producció: és l’inici de l’empresa multinacional. L’empresa ha d’invertir importants recursos i assumir majors nivells de risc. Existeix un mercat potencial de clients que

permeten recuperar la inversió.

Establiment de filials de venda: en aquesta etapa, s’ha consolidat un mercat d’exportació i es decideix posar en marxa una filial,

fet que implica una forta inversió en recursos humans i materials (oficina, magatzem).

Ajudes a la internacionalització

Una empresa ha pres la decisió de començar a exportar els nostres productes, però necessita informació iajuda per fer-ho. On podrà acudir per tal que l’informin i l’assessorin?

Solució

Existeixen moltes entitats, tant en l’àmbit públic com en el privat, a escala nacional i autonòmica que poden ajudar-la. Entre totes, destaca, ICEX España Exportación e Inversiones, una entitat pública empresarial d’àmbit nacional que té com a missió promoure la internacionalització de les empreses espanyoles i contribuir a la seva competitivitat. Realitza tasques d’iniciació i impuls de les exporta-cions, implantació exterior, finançament, assessorament, formació, recerca de socis i finançament exterior.

A més, disposa de diversos centres de negoci a l’estranger, que ofereixen a les empreses espanyoles infra-estructura temporal, com una mena d’incubadores de la internacionalització.

Casos pràctics 2

ACCIÓ

A Catalunya, un dels principalsorganismes d’ajuda a la inter-nacionalització de les empresess’anomena ACCIÓ, que depèn de la Generalitat de Catalunya.

En trobaràs més informació a:

http://accio.gencat.cat/cat/internacionalitzacio/



3.3 > Tipus d’internacionalització

L’expansió internacional de les empreses es pot dur a terme de diverses

formes: produint els béns al país d’origen i exportant-los després, o pro-

duint directament al país de destinació. També és possible establir acords

de col·laboració o explotació amb empreses locals.

L’empresa pot dur a terme al mateix temps diferents estratègies d’in-

ternacionalització, depenent del país de destinació. L’empresari elegirà

la millor opció valorant factors com els recursos amb què compta l’em-

presa, el control de les operacions, els beneficis previstos o el nivell de

risc que assumeix.

Exportació

L’empresa produeix els béns destinats al mercat internacional de la ma-

teixa forma i en els mateixos llocs que els destinats al mercat intern i,

posteriorment, els exporta als països de destinació.

Aquesta exportació es pot dur a terme de dues formes:

Organització de l’exportació

A través dels intermediaris al país de destinació

Suposa tenir al país de destinació unes persones o empreses amb autonomia pròpia que es dediquen a gestionar tot el referent a l’exportació i laimportació de les mercaderies de l’empresa.

Aquest sistema presenta l’avantatge que suposa una inversió i uns riscosmenors, mentre que el seu principal inconvenient és que l’èxit depèn del’activitat dels intermediaris que són els que coneixen el mercat local i estableixen els contactes, i això suposa perdre el control del procés d’exportació.

Creant un departament d’exportació

Les empreses creen un departament específic, que té la missió de controlar elprocés d’exportació i màrqueting, tant des del país d’origen com des del país de destinació.

Aquesta modalitat presenta l’avantatge d’un control molt major sobre elprocés, però amb l’inconvenient que requereix una major inversió en recursos humans i econòmics.

Producció al país de destinació

L’empresa produeix els béns directament al país de destinació, buscant

rendibilitzar la comercialització, aprofitant que en aquests països els

costos de producció solen ser inferiors.

Es pot dur a terme de dues formes diferents:

Organització de la producció als països de destinació

Instal·lació d’una delegació o planta de producció al país de destinació

En aquest supòsit, l’empresa té el control total sobre la producció i elsrecursos humans i materials necessaris.

Establint acords de col·laboració amb empreses locals

L’empresa arriba a acords amb empreses locals, dedicades a produir bénssimilars, per tal que produeixin els béns al país de destinació. Normalment, això es duu a terme subcontractant amb aquestes empreses o adquirintparticipacions en el seu capital.


22

Franquícies internacionals

La franquícia és la concessió de drets d’explotació d’un producte,

activitat o nom comercial, atorgada per una empresa a una o diverses

persones en una zona determinada.

En l’actualitat, moltes empreses nacionals elegeixen aquesta opció per

expandir-se internacionalment. En ser negocis molt consolidats, les em-

preses nacionals compten a l’estranger amb el suport de les seves imatges

de marca, per la qual cosa moltes ja són marques conegudes en altres

països abans d’implantar-s’hi.

En l’àmbit internacional, les empreses franquiciadores solen comptar

amb un empresari en cada país de destinació que s’encarrega de dur-

ne la gestió (franquiciat). També poden gestionar-lo elles directament,

però és el menys aconsellable, per la falta de coneixement dels mercats

específics de cada país.

Per part dels franquiciats, el fet d’invertir en negocis amb un model

provat i desenvolupat amb èxit per l’empresa franquiciadora és una

aposta segura.

Joint venture

És l’expressió abreujada d’“international joint business venture”, que signifi-

ca “negoci internacional amb risc compartit”. Es tracta d’una forma d’as-

sociació entre empreses de diferents països amb la finalitat de col·laborar

(tant tècnicament com en l’aspecte comercial i financer) en un negoci,

ja sigui mitjançant la constitució d’una societat mixta, o simplement a

través de la signatura d’un contracte.

Les joint venture es poden materialitzar de diverses formes:

– Una empresa nacional arriba a un acord de col·laboració amb una del

país de destinació per tal que produeixi, distribueixi o comercialitzi

els productes de la primera.

– Dues o més empreses (dels mateixos o diferents països) constitueixen

una empresa mixta per entrar en un nou mercat. La forma jurídica

més habitual són les SA i les SL, però n’hi ha altres, com les comuni-

tats de béns, les unions temporals d’empreses (UTE), etc.

– També es pot donar el cas d’acords recíprocs (per exemple, una em-

presa japonesa comercialitza al Japó els articles d’una empresa cata-

lana, a canvi que la catalana vengui aquí els productes de l’empresa

japonesa).

Activitats

13·· Tens una empresa, ja consolidada al mercat nacional, que es dedica a la fabricació de calçat i estàs pensanten expandir-la al mercat xinès. Indica els avantatges i els obstacles d’aquest mercat.

14·· Analitza la frase següent i indica si és vertadera o falsa i per què: “L’exportació a través d’intermediarislocals suposa una inversió i uns riscos majors que la creació d’un departament d’exportació propi, però presenta l’avantatge d’un major control sobre el procés”.


Activitats fi nals


1·· Pot un empresari individual crear una societat per dur a terme la seva activitat? Per què?

2·· Per quina raó es pot afirmar que l’empresari individual és la forma jurídica que presenta el major riscempresarial?

3·· Indica quins dels següents es poden considerar empresaris individuals o autònoms:

a) Propietari d’una papereria.b) Funcionari.c) Advocat.d) Metge de la Seguretat Social.

4·· Cinc socis decideixen constituir una societat en la qual tres aportaran capital i treball i els altres dos, només capital. Existeix algun tipus de societat amb aquestes característiques? Com és la responsabilitat de cada un dels socis?

5·· Classifica les següents empreses en funció dels criteris de dimensions, activitat, àmbit, propietat i forma jurídica:

a) Empresa de quatre treballadors, dedicada a l’agricultura, que ven tots els seus productes a la província on té la seu.b) Empresari, propietari d’una gestoria, que presta servei a empreses locals.c) Empresa municipal de transports de Girona.d) Empresa dedicada a la fabricació d’automòbils, que ven els seus productes en tots els continents.

6·· Indica de quin tipus d’innovació estem parlant en cada un dels casos següents:

a) Empresa dedicada a la comercialització d’aliments congelats, que llança un nou format d’envàs que conserva el producte en millors condicions.b) Fabricant de mobiliari d’oficina que incorpora una nova màquina per tallar les peces de manera més eficient, estalviant costos en energia elèctrica.c) Cadena dedicada a la restauració, que centralitza la compra i l’enviament dels productes a cada un dels res-taurants, així com els processos d’elaboració i presentació de la seva carta de plats.d) Operador d’Internet i telecomunicacions que ofereix el servei de connexió a Internet més trucades a major velocitat de la que oferia fins al moment.

7·· Imagina que tens la teva pròpia empresa i desitges desenvolupar un projecte innovador. Com podries aconseguir idees innovadores que et permetessin fer-ho?

8·· Analitza com afecten a la internacionalització empresarial els mitjans de comunicació de masses i la publicitat,i busca un exemple que ho il·lustri.

9·· Una empresa té dubtes sobre el mercat internacional més avantatjós per expandir-se. D’una banda, hi ha els països limítrofs, encara que no dominen l’idioma i no tenen contactes, i, de l’altra, els països més allunyats, però on existeixen importants ajudes a l’exportació i acords de col·laboració amb les entitats financeres locals. Indica els avantatges i els inconvenients en cada cas.

10·· Ja fa diversos anys que exportem el nostre producte i hem consolidat un mercat d’exportació, però volemcontinuar avançant en el procés d’expansió internacional. En quina etapa de la internacionalització ens trobem? Quin seria el següent pas?

11·· Si fossis el responsable d’una pime, analitza les diferents formes d’exportar i indica els avantatges i elsinconvenients que ofereix cada una per a la teva empresa.


24

Casos fi nals

Innovació i expansió internacional

Una empresa dedicada a la fabricació de vehicles i maquinària agrícola porta 30 anys al mercat i s’ha convertit enuna de les empreses líders d’aquest àmbit.

Els seus dissenys innovadors i la fiabilitat dels seusmodels al llarg del temps han generat un important aug-ment de les vendes i els ha consolidat en el mercat. Hanobert noves botigues i noves línies de negoci, innovant en un sector que ha incorporat les noves tecnologies a laseva gestió i organització i s’ha adaptat a les demandesdels seus clients.

En l’actualitat, compta amb una oficina tècnica, una divisió industrial, una botiga virtual (en què ofereixen un catàleg de més de 2.000 productes) i una divisió de projectes, que proporciona assessorament tècnic, a mésd’un multicentre de 20.000 m2.

La seva activitat exportadora va sorgir amb la formaciódel departament d’exportació. Fins a aquest moment, lesvendes que havia dut a terme havien estat esporàdiques,però, a partir d’aleshores, es van fixar com a objectiuestendre les vendes dels seus productes per tot el món.

Aquest objectiu s’ha anat fent realitat amb el pas del temps i, de fet, alguns dels seus productes es poden trobar en molts països del món.

El procés d’internacionalització del grup s’ha dut aterme de diverses formes:

− A Europa, va iniciar les seves activitats amb una plantade producció.

− A la Xina, ha iniciat les seves activitats empresarialsa través d’una joint venture.

− Finalment, també comercialitza els seus productesen molts altres països, tractats com a mercats d’ex-portació.

A partir de les dades exposades, respon les preguntes següents:

a) Partint de la definició d’innovació empresarial que fa l’OCDE, de quins tipus d’innovació es pot parlar?b) A quin tipus de riscos s’ha hagut d’enfrontar aquesta empresa al llarg dels anys?c) Des del punt de vista del desenvolupament econòmic, es pot considerar innovadora l’activitat de l’empresa?d) Quin ha estat el seu procés d’internacionalització?e) Quin tipus de mercats ha elegit per expandir-se?f) Per quin tipus d’expansió s’ha decantat l’empresa?


Autoavaluació

Unitat 1 - Empresa, innovació i expansió internacional 25

1. Les associacions voluntàries de persones físiques o jurídiques que desenvolupen una activitat econòmica mitjançant l’aportació d’un capital social, i que adquireixen personalitat jurídica quan s’inscriuen al registre mercantil, es denominen:

a) Comunitats de béns.b) Societats.c) Autònoms.d) Totes les respostes anteriors són incorrectes.

2. La innovació empresarial que implica canvis en la funció de producció, en aspectes com l’equipament o els recursos humans, és:

a) Innovació del producte.b) Innovació de l’organització de l’empresa.c) Innovació del màrqueting.d) Innovació dels processos de l’empresa.

3. La societat mercantil en què el capital social (que no podrà ser inferior a 60.000 €) estarà dividit en accions i s’integrarà per les aportacions dels socis, que no respondran personalment dels deutes socials, es denomina:

a) Societat comanditària.b) Societat cooperativa.c) Societat anònima.d) Societat civil.

4. El mecanisme que protegeix durant un període determinat i en règim d’exclusivitat els drets de l’innovador sobre la seva creació s’anomena:

a) Secret industrial.b) Copyright.c) Patent.d) Marca comercial.

5. Com es denominen els riscos derivats de canvis normatius o l’aparició de nous mercats?

a) Tecnològics.b) D’aprovisionament.c) De mercat.d) Del sector.

6. Les organitzacions que produeixen béns i serveis amb un alt valor afegit i amb una activitat que es basa principalment en el desenvolupament d’un conjunt de coneixements i activitats adquirides a través de l’experiència i de la investigació són:

a) Spin-off.b) Clústers.

c) EBT.d) Totes les respostes anteriors són correctes.

7. Els obstacles a la internacionalització empresarial referits a controls sanitaris, normes de seguretat, especificacions tècniques i barreres duaneres i aranzelàries són de tipus:

a) Polític.b) Legal.c) Financer.d) Comercial.

8. L’etapa de la internacionalització en què es comencen a explorar mercats utilitzant intermediaris locals, intentant exportar sense dependre de les comandes ocasionals i avaluant els resultats, es denomina:

a) Exportació regular.b) Exportació ocasional.c) Exportació experimental.d) Establiment de filials de venda.

9. És una societat personalista:

a) Societat de responsabilitat limitada.b) Societat limitada nova empresa.c) Societat limitada de formació successiva.d) Societat col·lectiva.

10. Són formes d’establir acords de col·laboració amb empreses locals:

a) La subcontractació.b) La franquícia.c) La joint venture.d) Totes les respostes anteriors són correctes.


unitat 1 empresa, innovació i expansió internacional · unitat x - título de la unidad...

Documents