A una illa anomenada Eivissa hi havia una vila a on els habitants vivien tranquils i feliços. Era una illa molt bonica, amb platges precioses de sorra blanca i aigües transparents

Un dia la Clàudia estava jugant a la platja quan de sobte va trobar un aparell a la sorra. Era un aparell estrany, negre i amb un botó rodó blau al mig.

La Clàudia va prémer el botó i a llavors pel cel va aparèixer una aeronau que cada cop s’apropava més. La nau era rodona amb tres potes a sota i d’un color fosc que feia por.

En veure la nau al cel la Clàudia es va espantar molt i va sortir corrent a buscar els seus amics: Aquella nau ja havia atacat feia uns dies l’illa de Mallorca i havia causat moltes destrosses.

Va trobar els seus amics al parc a on jugaven sempre i els va explicar el que li havia passat. Tots van quedar molt sorpresos amb la notícia i es preguntaven què podien fer.

.

Un dels seus amics era un nen anomenat Sant Jordi. Era un nen entremaliat i valent a qui agradava molt jugar, tenir aventures i ajudar tothom qui el necessitava.

Entre tots van decidir anar a la platja a veure què passava i van veure la nau al cel. Tots van sentir por, però sabien que havien de fer alguna cosa.A Sant Jordi

A Sant Jordi se li va acudir que podien anar a casa i agafar uns plats voladors per a defensar l’illa. Tots els nens i nenes es van afanyar a fer el que Sant Jordi havia proposat.

Seguint el valent Sant Jordi van atacar la nau enemiga. Alguns dels plats voladors van tocar els motors i la nau va caure al mar fent un soroll molt fort.

Va fer un soroll tan fort que tots els habitants de l´illa van anar corrents a la platja a veure què havia passat i van trobar Sant Jordi, els seus amics i la nau enfonsada.

Tots van veure que Sant Jordi i els seus amics havien vençut i els van aclamar. Sant Jordi va regalar un platet volador a la Clàudia per demostrar-li la seva estimació,