una gran diada de sant jordi · 2017. 7. 17. · diada de sant jordi preu ... taxis (parada de st....
TRANSCRIPT
· XX Diada de l’Art de l’Agrupació Sardanista· Antolina Vilaseca ens presenta el seu segon llibre· L’Ajuntament promou l’emprenedoria al municipi
Adreça electrònica:[email protected]
Imprimeix:PrintDigital
Diposit Legal:B-49.196-1974
Jordi Largo
SUMARI
EDITORIAL_pàg. 3
EL POBLE_pàg. 4-11
CARTES A EL BRENY_pàg. 11
GENT DEL POBLE_pàg. 12-13
APUNTS DEL NATURAL_pàg. 13
BO I SA ..._pàg. 14
L’AJUNTAMENT INFORMA_pàg. 15
ENTITATS_pàg. 16-17
COL·LABORACIONS_pàg. 18-19
EL RACÓ GASTRONÒMIC_pàg. 20
NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA_pàg. 21
CINEMA_pàg. 22
INFORMACIÓ_pàg. 23
Redacció i administració:c/ Maria Gimferrer, 20 - Sant Vicenç de Castellet
Periòdic d’informació local de Sant Vicenç de Castellet
Fundat l'any 1974
www.elbreny.com
N.386
Tot el poble celebra una fantàstica jornada en honor al patró de Catalunya
Abril 2013
CINEMA_pàg. 22
EN AQUEST NÚMERO:
GENT DEL POBLE_pàg. 12
Una grandiada de Sant Jordi
Pre
u 2
,50€
Pàg.10Torna el Racó de la Torna el Racó de la Moda de Sant Vicenç
Fundat l'any 1974
PàP
D’INTERÈSTELÈFONS
HORARIS DE TRENS
Ajuntament:- Informació i oficines 93 693 06 11- Fax 93 693 06 10
Àrea Bàsica de Salut (Ambulatori) 93 833 52 24Biblioteca Vives Casajuana 93 833 08 56Bombers (Manresa) 93 874 00 80CAP Bages 93 874 23 15Centre Hospitalari 93 873 25 50Clínica Sant Josep 93 874 40 50Clínica Veterinària 93 833 04 06Clínica Veterinària CANIGAT 93 833 10 11Col·legi Mare de Déu del Roser 93 833 03 05Col·legi Montserrat 93 833 12 59Col·legi Públic Sant Vicenç 93 833 05 65Col·legi Públic Cal Soler 93 833 22 44Comissaria de Policia (Manresa) 93 874 99 10Consorci de Formació (CFIBS) 93 833 13 11Correus 93 833 24 85Creu Roja: Oficines 93 872 56 44Deixalleria municipal 93 833 35 04Escola Bressol El Niu 93 833 04 62Esplai d’avis 93 833 17 01Farmàcia Fíguls 93 833 14 05Farmàcia Gimferrer 93 833 02 55Farmàcia Torras 93 833 16 73
Farmàcia Molina 93 833 06 11FECSA (Informació) 93 833 09 52FF.GG.CC. (Estació) 93 833 09 60Funerària del Bages 93 877 45 75Funerària Fontal 93 875 16 44Funerària Fontanova 93 875 06 06Gas Natural 93 875 00 44Guardia Civil 93 833 00 17Hospital de Sant Andreu 93 874 33 12Hospital General de Manresa 93 874 21 12IES Castellet 93 833 07 51INEM (Manresa) 93 874 00 66Jutjat de Pau 93 833 12 10Mossos d’Esquadra 93 875 98 00Parròquia de Sant Vicenç 93 833 01 02Policia Local (Oficines) 93 693 06 12RENFE (Estació) 93 833 30 13Residència d’avis 93 833 14 26Serveis Socials 93 833 11 02SOREA (Aigües i conservació) 93 833 09 13Taxis (Parada de St. Vicenç) 93 833 06 08Taxis (Ràdio Taxi Manresa) 93 874 40 00Xamba (Punt d’Inf. Juvenil) 93 693 06 40Zona esportiva 93 833 14 18
El Pont de Vilomara – Sant Vicenç de Castellet – Castellgalí Pont de V.
*06.30 07.30 - 09.30 - 11.30 - *13.30 - *15.30 - 17.30 - 19.30 St. Vicenç
*06.45 07.45 08.45 09.45 10.45 11.45 12.45 *13.45 14.45 *15.45 16.45 17.45 18.45 19.45 20.45Castellgalí
*07.00 08.00 09.00 10.00 11.00 12.00 13.00 *14.00 15.00 *16.00 17.00 18.00 19.00 20.00 21.00St. Vicenç
*07.15 08.15 09.15 10.15 11.15 12.15 13.15 *14.15 *15.15 16.15 17.15 18.15 19.15 20.15 21.15* Els dissabtes i el mes d’agost el servei no disposarà dels horaris assenyalats
ParadesSant Vicenç de Castellet: Guardia Civil, Plaça del Pi, La Farinera; El Pont de Vilomara: Plaça Santa Margarida, Marquet Paradís; Castell-galí: La Fàbrica, Ajuntament, Rotonda Olivera, Plaça Joan Cadevall, Camí de Montserrat, Carrer Ametllers, Carrer del Teatre, Rotonda Olivera, Ajuntament, Polígon Pla del Camí
/Última actualització: 7/2012
HORARIS D’AUTOBUSOS /Dies feiners
FGC
Direcció: Manresa
Direcció: Barcelona/Plaça España
05.43 06.11 07.31 08.31 09.31 10.51 11.51 12.51 13.11 14.11 15.11 16.11 17.11 18.11 19.11 20.11 21.11 22.51 23.45 06.31 07.51 08.51 09.51 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 21.51
R5
R50 18.51 19.51 20.51
FEINERS
DISSABTES i FESTIUS
R5 05.42 06.31 07.31 08.51 09.11 10.11 11.51 12.51 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 18.51 19.51 20.51 21.51 22.51 23.4505.50 06.51 07.51 09.51 10.51
FEINERS
06.11 07.11 08.11 09.11 10.11 11.31 12.31 13.31 14.31 15.31 16.31 17.31 18.31 19.31 20.31 21.31 22.31 23.2506.51 07.51 09.31 10.31 13.51 14.51 15.51 16.51 17.51 18.51 19.51 20.51 21.51
R5
R50 06.31 07.31 08.31
R5 06.11 07.11 08.11 09.11 10.31 11.31 12.31 13.31 14.31 15.31 16.31 17.31 18.31 19.31 20.31 21.31 22.31 23.25
Circula els laborables del mes d’agost
Servei fins a Martorell Enllaç
Circula dissabtes i festiusCircula fins a Martorell Enllaç i continua fins a Bcn-Plaça Espanya amb parada a totes les estancions
DISSABTES i FESTIUS
3
Hi ha dues activitats econòmiques que són imprescindibles per explicar la història del nostre poble: la pedra i el tèxtil. També ha estat molt important l’activitat ferroviària, però sense les altres dues, el ferrocarril sol no hauria pro-duït el creixement econòmic i demogràfi c de Sant Vicenç, i que ha tingut els principals pilars en l’extracció i manipulació de la pedra, i en la fi latura, tenyit i teixit de la llana i el cotó.
El ferrocarril va inaugurar el tram Terrassa-Manresa el 1859 i va ser un bon au-xiliar de la indústria. Les instal·lacions que s’haurien d’haver ubicat a Manresa per raons de capitalitat (dipòsit de màquines, tallers, servei d’aigua, reserva de carbó, etc.) es van construir a Sant Vicenç per manca d’espai a l’estació man-resana, de manera que Sant Vicenç es convertí en un punt de gran importància ferroviària i fou motiu de la vinguda a Sant Vicenç de moltes persones de fora de Catalunya. L’electrifi cació del tram Manresa-Lleida a la dècada de 1980, i canvis successiu en la tècnica i en els criteris, van anar disminuint la importància de l’estació santvicentina fi ns esdevenir una estació més, un simple baixador de rodalies.
El sorgiment del tèxtil a Sant Vicenç pot situar-se el 1870, amb la construcció del primer canal industrial i durant dècades va representar una part fonamental de l’economia del poble (l’execució d’aquesta obra va representar la destrucció parcial de la torre del Breny, ja que es van utilitzar les seves pedres per fer la res-closa). Sant Vicenç era un poble eminentment tèxtil i ho va ser fi ns la dècada de 1970, quan l’anomenada “crisi” del tèxtil va originar una progressiva disminució de l’activitat fi ns deixar-la en molt residual.
El tercer sector econòmic que ha marcat la historia de Sant Vicenç, la pedra, té orígens cap a fi nals del s XIX, però agafa força i caràcter amb la gran Exposició Universal de Barcelona de 1929. Els grans tallers, l’extracció de l’anomenada pedra Sant Vicenç i la importació i comercialització de pedres i marbres de tot el món han estat signes característics del poble i font d’ocupació per a moltes persones. Aquesta activitat ha estat contínua malgrat els diferents episodis de crisis econòmiques, fent del picapedrer una fi gura eminentment santvicentina, com la teixidora o el ferroviari.
Però les circumstàncies actuals representen una amenaça per aquesta ac-tivitat com potser no ho havia representat cap altra crisi anterior. Dues grans empreses, Marbres Castellet i Canteres del Llobregat han cessat ja la seva ac-tivitat amb les pèrdues que això representa: de llocs de treball en primer lloc, però també d’esforç i experiència acumulats. També de patrimoni i d’activitat induïda (manteniment, transport, comerç, etc).
Altres empreses, encara en actiu, passen greus difi cultats per mantenir-se i les perspectives econòmiques dibuixen un futur difícil. El temor que aquest sec-tor pugui seguir el mateix camí d’extinció que els altres dos no està pas mancat de fonament. En el cas de la pedra, però, hi ha algunes diferències. Una és la capacitat d’iniciativa que ha estat una constant en la llarga historia de la pedra a sant Vicenç i que segur que jugarà a favor de la seva pervivència. Una altra circumstància, fonamental, que fa aquest cas diferent del tèxtil i el ferrocarril, és que en la majoria d’empreses de la pedra, la capacitat de decisió radica al poble i no queda subjecte a criteris “estratègics” adoptats en punts allunyats per per-sones anònimes que amb prou feines saben on queda això de Sant Vicenç de Castellet. Aquest arrelament al territori serà, segurament, un element fonamen-tal a l’hora d’assegurar, una altra vegada, la permanència d’una activitat que ha defi nit una bona part de la història de Sant Vicenç.
EDITORIAL Associació Cultural
Col·lectiu El Breny
Edició: Associació Cultural
Col·lectiu El Breny
Presidenta:M. Carme Grauvilardell
Director:Jordi Largo
Cap de redacció:Montse Solà
Web màster:David Sanz
Consell de redacció:Mireia BesoraJosep ChertóM. Carme GrauvilardellJordi Largo
Núria MolinaMontse Solà
Col·laboradors:Antolina VilasecaJoana de MateoDavid JunyentMontse ColomerFerran Besora
Grafi sme: Ferran Besora
Disseny Gràfi c: Alba Malo
Publicitat:Núria Molina
Fotografi a: Santi Comas
Josep Chertó
David Junyent
Jordi Largo
Tresoreria:Joan Montsech
Distribució:Josep Chertó
Jordi Trillo
Adreça:c/ Maria Gimferrer, 20
08295 Sant Vicenç de Castellet
E-mail:[email protected]
edició electrònica:www.elbreny.com
dipòsit legal:B-49196-1974
Imprimeix:
PrintDigital
EL BRENY accepta i agraeix totes les col·laboracions que es facin, sense garantir-ne en cap cas la seva publicació. Encara que no és necessari que els autors signin els seus articles, és imprescindible que els originals tinguin nom i DNI, sense els quals no es publicarà cap col·laboració. Podeu deixar les vostres col·laboracions al c/ Maria Gimferrer, 20 a la Biblioteca Popular “Salvador Vives Casajuana”, a l’adreça electrònica [email protected] o bé a qualsevol membre de l’Associació Cultural Col·lectiu EL BRENY. Els acudits no expressen l’opinió de cap persona o entitat; simplement són acudits.
El futur de la pedra
Amb el suport de :Col·labora:
4
El passat 27 d’abril, el
grup Sant Vicenç Tha-
latha Bellydance va
participar al 1r Con-
curs de Dansa Oriental
celebrat a Lleida dins el
Maktub, Festival soli-
dari de Dansa Oriental,
quedant en la primera
posició en la catego-
ria de grup amateur.
El premi dotat en 200€ i
diploma acreditatiu, és
el primer que guanya el
grup, cosa que fa que
sigui més important per
les seves components
Jèssica, Desiree i Inma-
culada. Elles afi rmen
que han tre-
ballat molt
dur per
aquest primer lloc i que
en gran part li deuen a
Raquel Cruz que els va
crear la coreografi a i va
treballar molt amb elles
introduint passos nous.
Aquesta grata experièn-
cia fa que estiguin molt
animades a continuar
treba-
llant per
aconseguir
molts més
premis.
Montse Solà
El dia 28 d’abril es va
concloure la setma-
na dels XX Anys de
l’Agrupació Artística de
Sant Vicenç de Caste-
llet amb el Concurs de
Pintura Ràpida presidit
per la presidenta de
l’Agrupació Artística la
Sra. Engràcia Santiago.
Tot i que la climato-
logia no acompan-
yava, la presència de
pintors que volien
participar va fer que
l’organització no sus-
pengués el concurs.
Cal remarcar que els
pintors participants
varen realitzar uns
quadres de molta qua-
litat que va fer difícil
l’elecció del jurat. El ju-
rat va estar format pel
Mossèn Xavier, Josep Mª
Claret, Josep Canellas
nou soci de l’Agrupació
i un gran professional
de la pintura, Joan
Gorgas i Montserrat
Camps donant el
primer premi al pintor
Lluís Puiggrós de Case-
rres i el segon en Jordi
Pons de Riells i Viabrea.
Engràcia Santiago
Primer premi per les Thalatha Bellydance a Lleida
EL POBLE
Concurs pintura ràpida
Segon quadre premiat
Alguns membres del jurat amb la regidora de cultura.
Primer premi Lluís Puiggrós
5
Tota una colla de pares
de l’AMPA de l’escola
pública Sant Vicenç,
ens van fer passar una
molt bona estona el
passat divendres 26
d’abril al teatre de la
Societat Coral Estrella.
Dues funcions, una a les
6 de la tarda i l’altra a
les nou del vespre, on
vam poder veure uns pa-
res molt fi cats en el seu
paper, que ens van fer
riure durant tota l’obra.
Un teatre ple de gom
a gom, amb un pú-
blic entregat, on es
deia que havia passat
l’estona “volant”.
Des d’aquí donem
l’enhorabona a tothom
que hi va participar:
petits i grans, i que
per molt de temps
podeu anar fent inicia-
tives com aquesta!
Mireia Besora
El passat 17 d’abril, a la
Biblioteca Vicenç Vives
i amb la col·laboració
del Breny, va tenir lloc
la presentació d’un nou
llibre d’Antolina Vilase-
ca, “Casa cuna Escola
de primària”. Després
d’una petita introducció
per part meva, va tenir
la paraula David Sanz,
que amb gran eloqüèn-
cia va explicar el contin-
gut del llibre i el què va
representar pel futur de
l’educació a les escoles,
l’època que descriu.
Tot i que l’Antolina fa
molts anys que escriu,
no havia publicat res
fi ns el seu llibre “Una
crònica sentimental,
Sant Vicenç de Caste-
llet”, fa un parell d’anys.
La diferència està en
què el primer era un
recull de publicacions
al Breny i aquest segon
és inèdit. Podríem dir
que tenen en comú que
tots dos estan basats en
records i vivències de
l’autora. Tal com ens va
explicar a l’entrevista
que li vam fer al Breny
fa uns mesos, la bona
acollida del primer llibre
per part de la gent, la va
animar molt a segui es-
crivint. Casa cuna, recull
l’etapa de 6 anys en que
l’Antolina va ensenyar
a la Casa cuna, actual-
ment El Niu, a l’època
en què va funcionar com
a escola de primària.
Va ser una etapa plena
d’esforços per part de
tots, mestres i pares, per
canviar l’ensenyament
del moment. L’afi ció
de l’Antolina per la
fotografi a fa que a més,
tingui una bona colla de
fotos dels nens i nenes
que van ser el seus
alumnes, cosa que fa
molt atractiu el llibre.
Montse Solà
EL POBLE
www.autoescolagestio.com
Antolina Vilaseca ens presenta el seu segon llibre
Els contes dels germans Grimm
6
EL POBLE
El III Festival Fantasia Oriental, organitzat pel Grup de Dansa Oriental Zafi ras, un espectacle ja consolidat com activitat característica de Sant Vi-cenç de Castellet essent un dels pioners de la co-marca. Aquest any a més ha estat inclòs dins de l’agenda de les activitats pel Dia Internacional de la dansa, organitzat pel Consell Internacional de la Dansa de la UNESCO.
Així doncs, el dia 20 d’abril a les 19h ja s’obrien les portes de Can Soler, ja teníem l’escenari ambientat, les llums instal·lades, l’equip de música, els ballarins i les ballarines preparats/des, tot estava a punt per començar la fantasia de les Zafi ras. Una fanta-sia que fa mesos que preparaven amb molt d’entusiasme, dedicació, delicadesa, mirant fi ns l’últim detall. Hem de recordar que aquest grup només fa una sessió a la setmana al Gimnàs Marca dirigit per la Nany Rodríguez i que sent totes amateurs, any rere any, s’esforcen per preparar un espectacle diferent per sorprendre en cadascuna de les actuacions. Ttambé aquest grup ha partici-pat en diferents festivals de caire benèfi c, com
l’organitzat a l’Hospitalet per la fi bromiàlgia, i properament l’organitzat per l’associació els Quissos per ajudar als gossos abandonats.
Enguany hem pogut gaudir també d’altres es-coles, hem tingut el plaer de tenir entre nosaltres el grup Al Nuhdar, el grup Al Salim’s, al grup Cham-ma Bollywood i Miriam Cañadas, el grup Zagha-ret Tribal i Sònia Zagharet, al grup al Ra’andis. Com a solistes també van participar Nikka, i Maat, i com a solista especial a Ilina amb el seu company Adrian Blasco fent una actuació de percussió en directe espectacular. Ca-dascuna de les actuacions ens han donat a conèixer diferents variants de la dansa oriental, dansa tribal i Bollywood.
Cal destacar una de les actuacions més entranyables, va ser la de les Zafi rites un grup de Santvicentines de 5 a 10 anys que amb tan sols 5 setmanes de preparació a càrrec de la professora Nany Rodríguez, van fer una coreografi a ben divertida.
Les Zafi ras vam fer diferents actuacions, plenes de llum, emoció, compenetració, ritme,
seducció, elegancia, pas-
sió, alegria. Ja que el seu
lema no és ballar amb els
peus sinó amb el cor, i
el seu objectiu principal
és ser feliços i fer feliç
als que les envolten.
El grup Zafi ras volen
agrair de tot cor a totes
les persones que amb
molt d’afecte les ajuden
en molts detalls de la
preparació, en fer els
vestuaris i el maquillatge,
en fer la publicitat, els
reportatges fotogràfi cs,
els somriures, els aplaudi-
ments. També a les em-
preses (Tot Pàdel, Floriste-
ria Abril, disseny Jordi Roy,
Pastisseria Casajuana, Sosallent, Pastes i Fruit secs Ana) que han ajudat econòmicament i propor-cionant material, i fi nal-ment a l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet que han col·laborat en l’organització d’aquest esdeveniment. Moltes gràcies a tothom!!!
Properament es fa-ran cursos d’iniciació a la dansa oriental per així poder augmentar
el grup de les ZAFIRAS,
t’apuntes? oriental-
zafi [email protected]
GRUP DE DANSA
ORIENTAL ZAFIRAS
Un espectacle de fantasia i emoció a Sant Vicenç de Castellet
7
EL POBLE
El passat dimarts 23
d’abril, diada de Sant
Jordi, tot el poble va
poder gaudir d’una
esplèndida jornada en
honor al nostre patró.
Tot el poble es va bolcar
a participar d’un gran
festa que va tenir com a
punt de trobada la plaça
de l’Ajuntament on es
van reunir bona part de
parades de llibres i roses.
Diferents entitats van
poder muntar la seva pa-
rada i El Breny també va
posar la seva amb llibres
de segona mà. Al llarg de
tot el matí i tota la tarda
una multitud de gent va
sortir al carrer a celebrar
aquesta festa que també
va tenir la participació
de totes les escoles del
municipi ja que al matí
es va fer la 4a. Marató de
contes a diferents indrets
i places de Sant Vicenç. Al
llarg de la tarda també es
va fer una petita cerca-
vila amb drac inclós i un
espectacle de titelles que
va fer les delícies dels
més petits. Va ser sens
dubte una gran diada
que va demostrar que
el poble, si s’ho propo-
sa, pot fer d’un gran dia
un dia per recordar.
Sant Vicenç celebra una gran diada de Sant Jordi
8
EL POBLE
C/ Pic Negre, nau 11-13. Pol. Ind. Sant Isidre - 08272 Sant Fruitós de Bages (BCN) Tel. 93 878 91 35 · [email protected]
En el ple ordinari del 27
de març es va aprovar la
incoació del procediment
de resolució del contracte
d’obres de l’eix cultu-
ral. La construcció de la
biblioteca està aturada
des de fa mesos i no s’ha
arribat a cap acord amb
l’empresa Excover. ERC hi
vam votar a favor, ja que
es tracta d’un pas més en
el procés per solucionar
l’aturada de les obres
i per tornar a licitar-
les. Vam explicar que
lamentàvem la situació
i l’actitud de l’empresa,
però que havíem de
buscar també l’arrel del
problema, que creiem
està en el 40% de rebaixa
en el preu que va fer Ex-
cover, i que no ha pogut
complir. Com que l’obra
s’haurà de licitar i adju-
dicar de nou, caldria, per
al bé del poble, que en el
plec de clàusules que-
dessin clares les baixes
temeràries i que quedin
excloses les empreses que
no les puguin justifi car.
Es va aprovar la liquida-
ció del pressupost 2012,
que s’ha tancat amb un
romanent de tresoreria
d’1,6 milions d’euros. ERC
es va felicitar pel resultat,
que de fet estava previst
quan l’any 2008 ERC i
CiU van iniciar el pla de
sanejament que ha portat
a l’Ajuntament a aquesta
bona situació fi nancera.
En aquells moments es
van prendre decisions
doloroses, que tothom
no va entendre quan la
crisi encara no era tan
salvatge, i sortosament
ara ha quedat demostrat
que van ser correctes.
També es va votar
l’elecció de la jutgessa de
pau substituta. L’equip
de Govern va proposar
Maribel Ruiz. Esquerra
ens vam abstenir, ten-
int en compte que es
tracta d’una decisió
política que ja estava
presa, sense consen-
suar prèviament amb
la resta de partits –cosa
que s’havia fet anterior-
ment-, i que no havíem
tingut prou informació
sobre el tema per emetre
un vot favorable o no.
ERC va presentar di-
ferents mocions –amb
altres grups municipals-,
que van ser aprovades:
-Contra l’avantprojecte
de llei per a la raciona-
lització i la sostenibilitat
de l’administració local
(a petició del comitè
d’empresa, juntament
amb CiU i PSC)
Esquerra no accepta
aquest nou intent de re-
centralització administra-
tiva i atac a l’autonomia
catalana i municipal
encobert amb arguments
econòmics i d’efi ciència
fi nancera. Necessitem
que el Govern català porti
el més aviat possible a
debatre al Parlament
la Llei de Governs Lo-
cals que és la que ha de
determinar l’organització
administrativa catalana.
-Sant Vicenç municipi
lliure de fracking (a la
qual s’han sumat la resta
de grups municipals).
Esquerra, indepen-
dentment del que di-
gui l’informe que està
elaborant la Generalitat,
es mostra contrària a
aquest tipus de tècnica
per extreure el gas del
subsòl, molt agressiva
i que pot tenir greus
conseqüències ambien-
tals i per a les persones.
I, per últim, a l’apartat
de preguntes vam pre-
sentar les següents:
-Sobre la llicència
d’obres majors a nom
de GESDIP S.A.U. per a la
rehabilitació i ampliació
d’un edifi ci destinat a
Plens municipals del 27 de març i del 24 d’abril
9
EL POBLE
supermercat, a la plaça
Generalitat, núm.1, en
quina data s’ha concedit
la llicència de primera
ocupació i activitat?
-Sobre la llicència
ambiental annex II, a
l’empresa BON PREU
S.A.U., per a la instal·lació
d’una estació de servei,
a la plaça de la Genera-
litat, núm. 1, quan s’ha
presentat el projecte de
construcció i s’ha conce-
dit la llicència d’obres?
S’ha dut a terme l’acta
de comprovació inicial?
I ja s’han concedit tots
els permisos i llicències
perquè aquesta estació de
servei pugui funcionar?
En aquests dos ca-
sos, com que no hi
era l’alcalde i regidor
d’Urbanisme, ens van dir
que ens respondrien en
el proper ple. Aleshores
vam recordar-los que
el juliol del 2012 vam
formular preguntes sobre
llicències de primera
ocupació i encara no
ens havien respost.
-Sobre el doble sentit de
circulació al carrer de
Sant Josep: per què s’hi
permet el doble sentit
de circulació? En el cas
que hi hagi un accident
al carrer de Sant Josep,
tenint en compte que no
pot ser de doble sentit
de circulació, els afec-
tats podrien demanar
responsabilitats patrimo-
nials a l’Ajuntament?
Se’ns va respondre que
el doble sentit s’havia po-
sat per les obres a la plaça
de l’Ajuntament i que es
manté perquè hi haurà
canvis a carrers del centre
segons els resultats d’un
estudi de viabilitat de la
mobilitat al poble, i que
era correcte. Vam insistir
que a la plaça no deixen
entrar vehicles de 3,5
tones, per la qual cosa
ens van respondre que
era per motius de proble-
mes als fonaments o a
les pedres col·locades –no
van saber concretar- i
que esperaven que se
solucionarien en breu.
-Va assistir algú a la
reunió de l’AMI del dia
15 de febrer del 2012?
Com que ens van dir que
no hi havia assistit ningú,
ERC va demanar que
s’intentés anar a aquestes
reunions per estar al dia
de temes com el de la so-
birania fi scal, que volem
tractar en breu. I, que
si ningú de CiU hi podia
anar –el PSC va deixar clar
que ells no hi anirien- que
ho comentessin amb ERC.
Pel que fa al ple ex-
traordinari del passat
24 d’abril, a més de
nomenar-se l’interventor
accidental, hi van haver
diverses modifi cacions de
crèdit, l’aprovació de pa-
gaments de despeses del
2012 i la incorporació de
romanents de crèdit amb
fi nançament afectat a
l’exercici 2013, a les quals
ERC va donar suport.
La regidora Adriana Delgado, nova porta-veu del grup municipal d’ERC a l’Ajuntament
Coincidint amb el canvi
d’executiva de la secció
local, ERC Sant Vicenç
també ha fet una renova-
ció al capdavant del grup
municipal a l’Ajuntament.
Des del passat ple del dia
27 de març, l’Adriana Del-
gado substitueix el Jaume
Masats com a portaveu.
Ells dos i la Sandra Oliva
són els tres regidors que
representen Esquerra
Republicana de Catalunya
al consistori santvicentí.
Secció Local d’Esquerra
Republicana
10
EL POBLETorna el Racó de la Moda a Sant VicençPer tercer any conse-
cutiu, aquesta desfi lada
de moda santvicentina
omple la sala de Cal Soler
Sant Vicenç de Castellet
va viure el diumenge
14 d’abril per tercera
vegada la seva desfi lada
de moda “El Racó de la
Moda” que va omplir un
cop més la sala poliva-
lent de Cal Soler, vestida
per l’ocasió amb una
gran catifa vermella i
una gran il·luminació.
“El Racó de la Moda” va
ser ideat ara fa tres anys
per dues joves santvi-
centines i en només tres
edicions ja s’està fent un
lloc preferent a la pobla-
ció i a la comarca com a
aparador de les botigues
i comerços de roba i
calçat de Sant Vicenç.
La desfi lada d’enguany
va ser organitzada per
l’Ajuntament de Sant
Vicenç i la Unió de Boti-
guers i Comerciants de
Sant Vicenç (UBIC) i va
comptar amb la partici-
pació de més d’una des-
ena de comerços locals
que van presentar les no-
ves tendències que oferi-
ran els seus establiments
per aquesta temporada
en roba i calçat. Per la ca-
tifa vermella van desfi lar
joves i nens del municipi
que van poder ser mo-
dels per un dia envoltats
d’un públic molt agraït.
Per fi nalitzar la des-
fi lada es van sortejar
diversos rams de núvia
que algunes models
van lluir durant l’acte.
L’organització valora
molt positivament esde-
veniments com aquest
i en destaca l’esforç i la
implicació de tots els
col·laboradors per tal que
surtin les coses ben fetes.
11
Com cada any i com diu la tradició, el passat 23 d’abril es va celebrar la diada de Sant Jordi a la Residència Assistida i Centre de Dia de Sant Vicenç de Castellet.
Durant tot el mes d’abril es van duu a terme activitats rela-cionades amb la diada, preparació de roses i punts de llibres, elabo-ració de la llegenda amb
imatges realitzades pels residents i usuaris, etc...
Enguany, les paradetes de Sant Jordi van arribar fi ns a la residència!
Durant tot el matí, hi va haver les parade-tes a l’entrada, on els residents i els usuaris del centre, alguns d’ells acompanyats per fa-miliars, podien donar un passeig i podien
recollir la rosa reciclada i els punts de llibre.
I no ens oblidem de les paradetes de llibres, on hi havia una selecció de llibres de la bibliote-ca de la residència, els quals es feia un préstec perquè els residents puguessin llegir o fullejar.
Després de dinar, cada resident i usuari va rebre una rosa natural. I a la
tarda, es va continuar la festa realitzant el Cine-fòrum. Es va reproduir la pel·lícula El Mercader de Venècia. Al acabar els residents i els usuaris van realitzar la tertúlia sobre la pel·lícula i van fer noves propostes pel proper cine-fòrum!
Podem concloure dient, que va ser una Diada di-vertida, amena i diferent.
EL POBLE
Jo entenc que no ha de ser fàcil planifi car la circulació de cotxes en un poble, però a vega-des dona la sensació que qui ho fa, no circula pels nostres carrers.
On més afectada em veig és als carrers entre la carretera (Eduard Pen-ya) fi ns el pavelló tant paral·lels com trans-versals. La plaça Clavé té el sentit invertit a la majories de places del món i a més hi ha un trocet al començament que tan és de pujada com de baixada i a més hi ha cotxes aparcats. Baixar per qualsevol carrer que ve del C/Gran, és jugar-te-
la a cada cantonada. La visibilitat és pràcticament nul·la i has de fer servir trucs com per exemple mirar per entre els vidres dels cotxes aparcats, i això sense comptar que n’hi hagi un de mal posat a la cantonada. A més, alguns d’aquests carrers són de doble sentit, el què fa que la majoria de vegades s’hagi de pujar a la vorera per passar.
Amb molt d’encert s’han col·locat alguns miralls a algunes cruï-lles, per mi encara pocs, però per exemple, el de la plaça del Pi de pujada, no serveix de res, per-què com que sempre hi
ha cotxes mal aparcats, l’orientació del mirall fa que no es vegi correcta-ment si ve algun cotxe, quan ho veus ja estàs al mig del carrer. I això em fa arribar a la se-güent qüestió; perquè la Guàrdia Urbana no posa multes? És un escàndol com circula la gent en aquest poble. Doble fi la allà on l’amplada del carrer ho permet, parar el cotxe per xerrar amb algun vianant fi ns que el cotxe del darrera pita, parar al mig del carrer Gran per comprar el pa o treure diners del caixer (això ho he vist jo), i moltes vegades podent
deixar el cotxe 10 metres més endavant. I no hi ha mai Urbanos per multar o si més no per cridar l’atenció. És trist, però jo crec que amb l’amenaça de les multes, la gent s’hi miraria una mica més. Ens hem acostumat a aparcar malament just davant d’allà on anem i potser, al carrer de sota hi ha lloc de sobres, distància que a Manresa ens semblaria un luxe. Crec que si tots hi posem una mica de la nostra part, la circulació pel poble pot millorar molt.
Montse Solà
Celebració de la diada de Sant Jordi
CARTES A EL BRENY
La circulació per Sant Vicenç és un desastre
12
GENT DEL POBLE
Escriptora i pedagoga... Nascuda a Manresa el 17 d’agost de 1963. Ella va viure en una casa de pa-gès al terme de Castell-bell i el Vilar i va estudiar molts anys aquí a Sant Vicenç de Castellet.
—Hola Eva, ens pots explicar un xic els estudis que vas fer a Sant Vicenç?
*Vaig començar a les
Dominiques en la meva
etapa de 2on d’ EGB.
Vaig venir per voluntat
pròpia perquè em feia
il·lusió estudiar aquí.
Però tenia un handicap:
que si volia estudiar
aquí, m’havia de que-
dar interna. En aquell
temps estaven arreglant
la carretera i només hi
havia aquesta opció. Em
quedava a dormir des
del diumenge a la nit
fi ns al divendres. Va ser
tota una experiència.
Vaig continuar a les
Dominiques fi ns a 3r
de BUP. Una època que
em va marcar molt
a nivell emocional.
El COU el vaig fer
al Pius Font i Quer i
desprès ja vaig mar-
xar cap a Barcelona a
estudiar la meva ca-
rrera de Pedagogia.
—Com va ser la teva
estada per Barcelona?
—Vaig establir la meva
residència allí quant
vaig acabar la carrera.
Em vaig treure unes
oposicions de mestra i
vaig treballar set anys
en una escola amb nens
d’educació infantil i de
primària. Aleshores vaig
demanar una excedèn-
cia maternal quan va
néixer el meu primer
fi ll i ja ho vaig lligar
amb una excedència
voluntària. Ja no vaig
tornar més a l’escola.
—Recordem els anys
90, uns anys que per tu
varen ser molt impor-
tants a tots nivells, oi?
—Doncs si Mireia, con-
cretament a l’any 1995
vaig començar amb
un grup de creixement
personal a Elx. Hi vaig
anar un cop al mes
durant tres anys. Grà-
cies a aquest grup he
aconseguit fer el què
estic fent a l’actualitat.
Després d’això em va
començar a “picar el gu-
sanillo” per les teràpies
de psicologia humanista
i em vaig formar en això.
—Una altra fi ta impor-
tant per tu, és el teu
començament
fent xerrades
per pares.
Ens ho ex-
pliques una
mica, si us plau?
—Doncs durant els anys
1997-1998 començo a fer
les primeres xerrades
per pares a Barcelona
i a fer cursos per pro-
fessorat d’educació
emocional. Un tema
que m’apassiona.
També entro en un
grup d’estudi e investi-
gació a l’Autònoma, on
preteníem fer difusió
i treballar sobretot
l’educació emocional.
—Eva, quantes experièn-
cies tens per explicar-
nos! Sabem que va pas-
sar alguna cosa en un
congrés a Barcelona, oi?
—Si, jajjajaja! Va ser
boníssim. A l’any 2000 es
celebra el primer con-
gres d’educació emo-
cional a Barcelona. En
aquest congres va venir
un fi lòsof bastant cone-
gut: J. Antonio Molina i
em van demanar a mi si
volia fer-li la presenta-
ció. Una presentació de
tant sols cinc
minuts. Quant
vaig baixar del
auditori, tenia
tres persones
esperant-me per
parlar amb mi i
oferir-me feina.
—Què més va passar en aquest
congres Eva?
—Després de la presen-
tació hi havia una taula
rodona, on en formaven
part el moviment Rosa
Sensat. Allà vaig conèi-
xer el Pere Darder i vam
establir amistat parlant
del nostre tema preferit:
l’educació emocional.
—Tu i el Pere heu escrit junts, veritat?
—Doncs a l’any 2002
vam escriure el nos-
tre primer llibre junts:
“Sedueix-te per seduir”.
I en van venir uns quants més:
—A l’any 2004 “Dese-
ducat” (col·lecció
butxaca), “Adolescentes,
Eva Bach Cobacho
Per Mireia Besora
t
u?
ció. Una
v
au
tre
esp
parl
oferi
—Quèpassar
Clínica Dental
Dr. M. CasasRevisió buco-dental gratuïta
10% de descompte en totsels tractaments
C/Creixell, 23 tel. 93.833.20.5108295 Sant Vicenç de Castellet
13
GENT DEL POBLE
que maravilla” (dues
edicions on expliquem
experiències com a
mares d’adolescents),
“La Asertividad para
gente extraordinària”
(vuit edicions).
—Déu n’hi do quina escriptora tenim aquí al davant! Tens alguna pre-sentació properament?
—Doncs a Manresa a la
Joviat vaig presentar el
passat 6 de març l’últim
llibre escrit amb la meva
cosina: la Cecilia Martí,
que porta com a títol:
“Por Amor a mi Família”.
Un llibre amb la força
emocional del vincle
amb els nostres pa-
res. Una presentació
espectacular amb la
col·laboració molt
especial de la meva
germana Ester i el seu
grup CreaDansa, que
ens van fer un petit
tastet de Dansa Creativa.
Va ser molt emocio-
nant tenir a tota la famí-
lia, amics i tothom que
ens va venir a veure, on
el caliu que hi havia es
respirava en l’ambient.
—Jo vaig ser-hi a la presentació. He de dir-te que encara la recordo i se’m posa la carn de gallina. Va ser molt maca, de veritat.També sabem que fas alguna col·laboració en algun diari, oi?
—Si, escric una colum-
na setmanal al diari
Ara de comunicació
entre pares i fi lls.
—Eva, podríem estar parlant amb tu ho-res i hores, però ja
hem arribat al fi nal.Vols tu afegir algun apunt, alguna cosa?
—Doncs aprofi tar
aquestes quatre ratlles
per agrair a en Carles
Capdevila que m’ha
ajudat a tots els nivells.
Eva, moltes gràcies per
estar avui aquí amb no-
saltres, i les portes del
Breny i de Sant Vicenç
les tens ben obertes
pel què tu necessitis.
Una forta abraçada
Eva i moltíssima sort
en tot el que facis!
APUNTS DEL NATURAL
www.autoescolagestio.com
Plaça Clavé, 9 1r-1aSant Vicenç de CastelletTel. i Fax 93.833.47.43
14
+
Es lloguen horts urbans a Sant Vicenç a preu molt econòmic.
INTERESSATS TRUCAR AL
TEL. 93.833.47.43
BO I SA PER VIURE I SENTIR-SE MILLORL’article anterior...Parlava dels diferents tipus d’hidrats de carboni classifi cats segons la seva estructura química i a on els podíem
trobar. Avui parlarem de:
Ingesta excessiva d’hidrats de carboni i el sobrepesQuan nosaltres mengem
hidrats de carboni, el
nostre cos, a través de la
digestió els transforma en
molècules aprofi tables de
glucosa, que passaran a
la sang i amb l’ajuda de la
insulina, entraran a dins
les cèl·lules per ser
utilitzades com a font de
producció d’energia.
Quan les cèl·lules del
cos no poden “gastar”
d’immediat tota la
glucosa disponible, el cos
emmagatzema aquesta
glucosa en forma de
glicogen (una llarga
cadena de molècules de
glucosa unides entre sí).
Això passarà sempre que
la quantitat de glucosa
present en les cèl·lules
sigui major que la
quantitat precisada per la
producció d’energia.
El cos només té dos
magatzems pel glicogen:
el fetge i els músculs.
Què passa quan els dipòsits del fetge i músculs queden plens?
Doncs una vegada que
els nivells de glicogen
estan plens en aquests
dos llocs, el cos conver-
teix l’excés de glucosa en
grassa i s’emmagatzema
en el teixit adipós.
Així doncs, encara que
els hidrats de carboni
siguin “sense grassa”, la
ingesta excessiva
d’aquests, acaben conver-
tint-se en grassa pel
nostre cos.
De què es tracta?
De donar-li al cos allò
que necessita segons els
requeriments energètics.
Cada persona, segons
l’edat, l’estil de vida, el
grau de salut, el nivell
d’estrès, etc......té unes
necessitats energètiques
diferents.
Tot i així, podem afi rmar
per a tothom, que és bo:
Incloure en la dieta
aquells hidrats de carboni
de “qualitat”, que a més a
més d’aportar-nos més
minerals i vitamines, són
d’absorció lenta i ens fan
arribar la glucosa en sang
d’una forma més progres-
siva: cereals integrals
(arròs, mill, grà de fajol),
farines integrals, llegums.
Excloure de la dieta i
deixar per ocasions
especial els hidrats de
carboni anomenats
simples, d’absorció ràpida
com el sucre, la fructosa,
els sucs de fruita,
l’almívar, els dolços, els
gelats, les begudes
ensucrades i gasifi cades,
la farina i la pasta refi na-
da, etc,…
La dadaUna llauna de Cola o una beguda similar, conté més d’un 10% de sucre. O sigui, conté més de 35 grams de sucre. Aproximadament, tres cullerades soperes plenes o 4 sobres de sucre.
Falsos mites
El sucre no es bo però la fructosa si! FALS. La fructosa, és el “sucre de la fruita” i té una assimilació rapida en sang, encara que si ens mengem la peça sen-
cera, la fi bra fa més lenta aquesta absorció.
Actualment la fructosa s’extreu de la fruita a nivells industrials pel seu poder edulcorant i se’n fa xarop que és afegit a
molts productes, fi ns i tot als embotits.
Està demostrat científi cament que la fructosa afegida, és un agent pro-infl amatori, que accelera el procés d’envelliment
i promou el creixement de cèl·lules grasses d’òrgans vitals i això, comporta problemes de diabetis i malalties cardíaques.
Bons hàbits
Altra vegada, recordo la importància de llegir amb deteniment la llista dels ingredients dels productes que anem a com-
prar (i que un cop comprats, ens menjarem) per no posar a la cistella, aquells que sabem que no ens convenen.
Per Núria Molina
15
L’AJUNTAMENT INFORMA
Sant Vicenç de Castellet
multiplica la seva oferta
d’actes culturals i socials
durant els mesos de maig i
juny. El municipi ha progra-
mat més d’una setantena de
propostes entre les quals
destaquen la Ballada Popular
de Gitanes el diumenge 19 de
maig i la Fira del Vapor el
primer cap de setmana de
juny. Aquesta oferta posa de
manifest la vitalitat de les
entitats del municipi amb
propostes culturals, esporti-
ves, d’entreteniment i
lúdiques per a tots els
públics. A més, el municipi
viurà a fi nals de maig la
Setmana Cultural.
Sant Vicenç de Castellet programa més de 70 actes culturals entre els mesos de maig i juny
Dos grans reclams Durant els propers dies Sant Vicenç de
Castellet viurà dos esdeveniments molt esperats. El diumenge 19 de maig al migdia se celebrarà la tradicional Ballada Popular de Gitanes a la plaça de l’Ajuntament. L’espectacle de dansa i música mobilitzarà uns 200 balladors d’una dotzena de colles. I el primer cap de setmana de juny (dies 1 i 2) el municipi serà l’escenari de la cinquena edició de la Fira del Vapor a través de la qual Sant Vicenç de Castellet recupera el seu passat lligat a la indústria tèxtil i a l’arribada del ferrocarril.
Idea empresarial
El premi a la millor idea de negoci és obert als estudiants de 3r i 4t d’ESO, 1r i 2n de Batxillerat i dels cicles formatius de grau mitjà i superior del Bages que presentin un projecte d’idea empresarial. El termini de presentació de sol·licituds ja està obert des de mitjan d’abril i s’acabarà el 31 de juliol. La memòria del projecte de negoci ha de tenir un màxim de deu pàgines en què s’han d’explicar les línies bàsiques de la idea proposada. S’establiran dues categories per als premiats (local i comar-cal). Els premis consisti-ran en una tablet de darrera generació, una tablet mini i un smartphone.
Reconèixer l’activitat econò-mica
El segon premi que promou l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet serà a la tardor en format de reconeixement per fer visible l’aportació que realitzen els empre-saris i les empreses locals al territori. Per això s’estableixen els distin-tius al millor empresari/a i a la millor empresa que reconeixeran les seves respectives trajectòries els darrers cinc anys al municipi. Les candidatu-res que desitgin partici-par en aquesta categoria hauran de presentar la seva sol·licitud entre l’1 i el 31 d’octubre.
Al següent enllaç podeu consultar les bases dels dos premis que promou l’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet:
http://www.svc.cat/svcastellet/ca/SOM-hi/empreses/emprenedoria-bases-premis.html
L’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet promou dos premis per fomentar l’emprenedoria al municipi
L’Ajuntament de Sant Vicenç de Castellet promou dos nous premis per fomentar l’emprenedoria al municipi. En el marc del projecte SOM-hi! s’impulsen uns guar-dons que s’adrecen als estudiants de secundària del municipi i de la comarca i també busquen reconèixer l’esforç que realitzen els empresaris i les empreses que tenen la seva activitat a Sant Vicenç de Castellet. Els premis formen part de les iniciatives que es porten a terme aquest any des del Servei Municipal d’Ocupació per ajudar a combatre l’atur al municipi.
16
ENTITATS
El passat mes de març,
el Club Petanca Sant Vi-
cenç, amb l’equip format
per Jesús Pino, Isidoro
Santos i Julian López, es
proclamar campió de
Tripletes de tercera divisió
del Bages, al campionat
disputat a Santpedor.
D’altra banda, el mateix club va homenatjar a Ramon Ferrer Freixes per la seva llarga trajectòria com a jugador al Club. Li va donar la placa el Pre-sident de la Federació de
Petanca Sr. Orlando i ho
va fer durant la festa de
fi nal de Campionat, que
tingué lloc a Cal Llopis
amb dinar i posterior
ball a la Sala Llobet.
Montse Solà
Un any més la Penya
Blaugrana de Sant Vicenç
de Castellet va celebrar,
diumenge 14 d’abril, la
seva tradicional Sardina-
da a Llançà a l’hotel BERI.
També va visitar Port de
la Selva i Roses. Un dia
de bona harmonia, amb
bon temps i moltes ganes
de passar-ho bé. La gent
que hi va participar, unes
79 persones van fet que
fos tot un èxit. MOLTES
GRÀCIES A TOTS I TOTES.
GUANYADOR DEL PASTÍS DE CAN POSTRES
El guanyador d’aquest mes, del pastís que Can Postres sorteja
mensualment, és Ramona Griñó amb el número de soci 20. El guan-
yador agraciat, haurà de passar per la Biblioteca de Sant Vicenç a
retirar el val que l’acrediti. Després es posarà en contacte amb Can
Postres per recollir el premi.
El club petanca Sant Vicenç
Greus problemes pel Club Hoquei CastelletEl passat dia 21 de març
en Assemblea extraor-
dinària a la Sala d’actes
de l’ajuntament sant-
vicentí es van aprovar
els següents punts:
• Dimissió irrevo-
cable de la Junta.
• Creació d’una Junta Gestora
•La junta Ges-tora va acordar:
– Celebrar eleccions amb cas de presenta-ció de nova Junta el 19 d’abril (data ja passada i sense cap presentació d’una nova Junta).
– La Junta Gestora actual deixa de ser
funcional a partir del
dia 30 de juny de 2013.
– Arribada aquesta
data i en cas de no
haver-se presentat cap
candidatura a ocupar
els càrrecs de Nova
Junta, la Junta Gestora
no inscriurà cap equip
i bloquejarà el compte
corrent de la Entitat.
La falta d’implicació en
un projecte esportiu i un esport com l’hoquei sobre patins, han dut a aquesta situació extrema, que pot fer desaparèixer una entitat amb més de 30 anys d’història a la nostra població i amb més de 70 esportistes que el prac-tiquen en l’actualitat.
Grup Comunicació Club Hoquei Castellet
Sardinada de la Penya
17
ENTITATS
El diumenge 5 de maig
un any més l’Agrupació
Artística va celebrar la
onomàstica del dia de la
mare. Enguany hi va ha-
ver més participació que
mai i després dels parla-
ments de la presidenta
de l’entitat, Engràcia
Santiago i de l’alcalde Sr.
Joan Torres tot un seguit
d’entitats, l’Ajuntament,
la Parròquia i santvicen-
tins varen fer una ofrena
de fl ors al peu del
monument a la mare.
L’Agrupació Artística
vol donar les gràcies a
totes les entitats, sant-
vicentins, Parròquia i
l’Ajuntament que van
participar en la celebra-
ció i ofrena d’aquest
dia. Sempre és un
record molt bonic que
tenim en el parc de Sant
Joan a on està ubicat el
monument.
Engràcia Santiago Sanmartí
El dia 21 d’abril del 2013
a Sant Vicenç de Castellet
vam celebrar la XX Diada
de l’Art de l’Agrupació
Artística a la Sala
d’actes de l’Ajuntament
amb un gran èxit
d’assistents amb la sala
plena de gom a gom.
Varem ésser acompan-
yats per l’Alcalde el Sr.
Joan Torres i els regidors i
el Diputat del Parlament
de Catalunya el Sr. David
Bonvehí, Mossèn Xavier
i com cada any el pintor
manresà Ignasi Corrons.
En aquesta exposició
hi havia obres de gent
reconeguda com l’Elisa
Arimany, Concepció
Gomez “Bori”, Francesc
Ubach i diversos pin-
tors tan de fora com de
l’Agrupació quedant una
exposició complerta de
diferents estils, selecta i
molt variada d’obres. Va-
rem fi nalitzar l’acte amb
un refrigeri per a totes les
personalitats i assistents.
Cal remarcar que a tots
els socis i regidors se’ls va
obsequiar amb un record
commemoratiu dels 20
anys de l’Agrupació amb
el lema “hem fet camí”.
L’Agrupació vol agrair a
totes les persones i em-
preses que han col·laborat
perquè aquesta diada dels
20 anys de l’Agrupació
hagi sigut un èxit .
Perquè aquesta dia-
da quedi completa es
fi nalitzarà el diumenge
28 d’abril amb la cele-
bració d’un concurs
de pintura ràpida amb
entrega de coca de Sant
Vicenç a tots els pintors.
Ofrena al Monument a la mare
La sòcia més antiga Mª Angels Vidal amb el seu net el regidor
d’Hisenda Dani Mauriz i la presidenta de l’Agrupació artística la Sra.
Engràcia Santiago
La presidenta de l’Agrupació Artística la Sra. Engràcia Santiago
davant dels quadres pintats per ella
XX Diada de l’Art de l’Agrupació Artística
18
Ara que estem a l’any Espriu, potser no és sobrer recordar un dels seus poemes més populars, Inici de càntic al tem-ple (1965) en el que s’hi troba un bri d’esperança pel què fa a Catalunya i la llengua catalana
Ara digueu: “La gi-nesta fl oreix,
arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç co-mencem a segar
el blat madur i amb ell, les males herbes.”
I dona testimoni als joves dels esforços fets per defensar-la de tantes pres-sions, tantes amenaces
Ah, joves llavis des-closos després
de la foscor, si sa-bíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa
Salvar els mots. Són escaients els seus vero-sos justament ara que el govern d’Aragó (Partit Popular) ha aprovat una llei amb la que l’idioma català, parlat per unes 45.000 persones a la zona veïna amb Catalunya, perd el nom i passa a dir-se LAPAO (Llengua Aragonesa Pròpia de l’Aragó Oriental) de manera que aquesta gent ja no seran catala-noparlants sinó lapaopar-lants. Cert: ni Groucho Marx l’hauria pensat tan esbojarrada, però mal-grat els tips de riure que aquesta ximpleria hagi desfermat, el rerefons d’aquesta bajanada del lapao és molt inquietant
perquè el nom de les coses té més importància de la que a vegades se li dona.
Quan ha de néixer una criatura, allò primer que fan els futurs pares és buscar-li un nom; sense nom res no existeix. En la mitologia bíblica, quan el déu, Jehovà, crea el món, després de cada cosa crea-da i veient que era bona, li posa un nom. El nom és el què dona existència. Per això les persones que s’han divorciat de ma-nera bel•licosa no diuen mai el nom del seu o la seva “ex”, sinó que s’hi refereixen com aquell paio, aquell bandarra, aquella tia, aquella mala bruixa i altres epítets més malso-nants. També hi ha una resistència a pronunciar el mot “càncer” i molt sovint se’n diu un mal dolent, mala peça al teler o altres subterfugis per no dir la paraula maleïda. Negar el nom d’alguna cosa o persona és una manera de negar la seva existència.
I negar l’existència del català és l’objectiu inicial buscat amb aquesta llei, que també nega la parla aragonesa (que utilitzen unes 20.000 persones a la província d’Osca) i que ara es dirà LAPAPYP. L’objectiu fi nal, no cal dir-ho, és fer desaparèixer tota parla que no sigui la castellana, la única a la que les mentalitats més retrògrades (però domi-nants) li reconeixen el dret d’existir. Després de negat el nom, negar la seva existència és el segon pas.
Les llengües minoritàries (i dins el món, el català ho és) tenen totes unes amenaces constants: per una banda, la pressió lògica i inevitable que exerceixen les majoritàries; i per una altra banda, l’animadversió irracional (odi gairebé) que desperten en moltes persones que, parlant una llengua majo-
ritària, no poden entendre (ni tolerar) l’existència d’altres llengües i que se senten amb l’obligació de fer tot el possible perquè aquestes desapareguin. Una repassada a la histo-ria d’Espanya ens mostra que aquestes mentalitats han portat des de fa segles i segueixen portant les regnes d’aquest país, sense adonar-se que la ciutada-nia espanyola podria ser més rica culturalment i més travada socialment si gaudís de les parles que la conformen, si fomentés el seu ús i estimulés el seu aprenentatge, fent que tothom se sentís posseï-dor d’un patrimoni ric, variat i estimat. Però per dissort de tothom, li és més fàcil a un ciutadà de Moscou aprendre català a la universitat o a l’institut de la seva ciutat que a un de Madrid o de Salamanca.
Els experts en matèries lingüístiques, diuen que quan es perd la llengua d’un territori, la davallada comença sempre pels contorns; mai pel centre. Així, doncs, potser no és pas casual l’ofensiva que el Partit Popular està des-envolupant des de fa uns anys: a València primer, marginant la llengua i negant-li el nom (casuali-tat?) que és diu ara valen-cià. Després a les Balears, on el govern actual (també del PP) modifi ca la llei per suprimir ensenyament en la llengua de les illes, pro-curen no citar-la (el nom, altra vegada) i decreta que no cal conèixer-la per treballar a l’administració. Ara, amb la llei del govern aragonès, no només se li treu el nom, sinó que se suprimeix la llei de mínims aprovada pel govern autònom el 2009.
Amb la nova llei arago-nesa s’impedeix que les llengües no castellanes de l’Aragó tinguin presència sistemàtica als mitjans
públics de comunicació o que puguin ser llengües curriculars a l’escola ja que aprendre-les serà optatiu, com el macramé o el cultiu de bonsais. En resum: amb la nova llei s’imposa una realitat ofi cial que no es corres-pon amb la realitat social i es fa una passa més en l’empo¬bri¬ment cultural de tots (de manera especial dels castellanoparlants, que haurien de ser els pri-mers de sentir-se estafats veient que els hi prenen una riquesa que tenien a l’abast de les seves mans).
Amb aquest rebuig cons-tant de tota realitat que no respongui als esquemes monolítics d’una uniformi-tat inexistent, esquemes que es mantenen ancorats en les catacumbes més rònegues d’un passat per-fectament prescindible, es comprèn que sovint emer-geixi entre les persones la sensació de cansament i de desànim; que no hi ha res a fer i que tot esforç és perdre el temps. Però potser cal recordar que una llengua minoritària subsisteix sempre en mig de difi cultats i que la tan desitjada normalització del català potser és justament això: viure en una perma-nent anormalitat, sota una permanent amenaça i amb un permanent esforç per garantir-la.
Espriu acaba amb el seu poema amb uns versos que poden entendre’s com un advertiment en aquest sentit, una clara invitació a no defallir i a no renunciar:
Ara digueu: “Ens mantindrem fi dels
per sempre més al servei d’aquest poble”.
Salvar els mots i retornar el nom a cada cos és una tasca comuna i permanent
Joan Montsech i Vilà
COL·LABORACIONSEl nom de les coses
19
Enguany fa trenta anys que vaig decidir que volia militar en un par-tit polític, jo en tenia trenta, fa mitja vida. Fet i debatut vaig triar ERC per una sèrie de factors que el diferenciaven de la resta: tenia una trajectòria d’anys, era laic, assem-bleari, amb valors repu-blicans, era d’esquerra però no dogmàtic i sens dubte era català.
Ja a la secció local, al cap d’uns anys, vaig exercir la presidència en una època gens lluïda. Però amb l’ajuda de tots vam acostar les brases que quedaven, vam bufar i vam tornar a encendre la fl ama que amb el poste-rior canvi generacional va servir perquè uns anys més tard Sant Vicenç de Castellet tornés a tenir un alcalde republicà des-prés de la guerra incivil.
M’he presentat dues vegades com a cap de llista d’ERC a les eleccions municipals, i aprofi to per donar-vos les gràcies pel suport i el recolzament
que sempre m’heu donat i demanar-vos disculpes si no he acomplert les expec-tatives que havíeu dipo-sitat en la meva persona. Tant des del govern com des de l’oposició he tre-ballat, amb més o menys encert, però pensant sempre en el bé comú, no tant en el partit, menys encara en els vots, i mai en benefi ci propi. Proba-blement aquest ha estat el meu gran error polític, el no saber-me vendre. Però ho tornaria a fer, sóc així.
Tant en la meva vida laboral com en la política i l’associativa, quan he tingut càrrecs de res-ponsabilitat, en el meu capteniment hi ha hagut diferents prioritats segons els objectius que s’havien d’aconseguir, però n’hi ha una que ha estat una constant al llarg del temps: creure en la gent jove, donar-los responsabi-litats si les volien assumir, concedir-los per endavant el dret a equivocar-se i ani-mar-los a prendre el relleu.
El passat dia 29 de
gener, la secció local d’ERC vam elegir per unanimitat, gairebé diria per aclamació, una nova junta directiva encapça-lada per en Jordi Palma, acompanyat de gent jove, preparada, il•lusionada i amb ganes de treballar, i per membres de l’anterior junta, que hi aporten l’experiència, que hi continuaran com a vocals.
Als que preneu la respon-sabilitat de nou us desitjo tots els encerts del món, segur que en alguna deci-sió us equivocareu, però recordeu sempre aquestes dues afi rmacions: els que no s’equivoquen mai són els que no fan mai res, i també, que s’aprèn més d’un error que d’un encert.
Pel que fa referència al grup municipal, tant l’Adriana Delgado com la Sandra Oliva, que m’han recolzat sempre i amb les que hi he treballat de gust, també representen el relleu generacional, com va quedar ben palès en la confecció de la candidatu-ra a les ultimes eleccions.
Doncs bé, ara que ja es-tem gairebé a mitja legisla-tura, que hi ha un canvi a la Junta Directiva de la secció local, i que mo-tius personals així m’ho aconsellen, he pres la decisió de deixar de ser el portantveu del grup muni-cipal d’ERC a l’Ajuntament tot i que seguiré, si ho voleu, com a regidor.
A la vida és tant impor-tant fer el pas endavant per encapçalar un pro-jecte, com quan arriba el moment oportú saber fer-lo enrere i deixar pas els que ens segueixen facilitant així el relleu.
Aquest moment en-tenc que ha arribat, i és per la suma de les tres circumstàncies abans esmentades que he decidit fer aquest pas enrere per seguir, si ho creieu convenient, caminant sempre al vostre costat.
Salut i Visca la Terra.
Jaume Masats i Suriñach
Un pas enrereCOL·LABORACIONS
VINE A VISITAR-NOS A LA NOSTRA PARADA DE LA FIRA DEL VAPOR
Els propers dies 1 i 2 de juny
20
EL RACÓ GASTRONÒMICReceptes de primavera
Preparació:Coure al forn els pebrots vermells i la ceba durant uns 40 minuts a uns 200º, fi ns
que estiguin ben daurats. Retirar-los i posar-los en una cassola ben tapats i deixar-los
refredar. Un cop freds pelar-los, treure les llavors i trossejar-ho tot.
Col·locar-ho tot dins d’una batedora, afegir-hi el brou (caldo) i triturar-ho tot junt
fi ns aconseguir una crema ben homogènia.
Afegir-hi l’oli, salpebrar i refredar-ho uns 20 minuts com a mínim, a la nevera.
A continuació picar el cibulet i les nous, (guardar-ne algun trosset més gros, per la
decoració), barrejar-ho amb el “mascarpone”.
Servir la crema de pebrots en un bol acompanyat d’unes boles de la barreja del
“mascarpone” amb les nous i el cibulet. Repartir també pel damunt les nous reserva-
des prèviament.
Una crema per començar a assaborir el bon temps.... molt refrescant i saborosa!
BON PROFIT A TOTS!
-4 pebrots vermells
-1 ceba
-250 ml de caldo de ver-
dures
-2 cullerades d’oli
-200 g de formatge “mas-
carpone”
-40 g de nous picades
-4 branques de cibulet
-Pebre i sal
Ingredients:
(per 4 persones)
CREMA DE PEBROTS VERMELLS AMB “MASCARPONE”
Brillant, de color rosat amb matisos violacis, mostra una llàgrima densa.
D’aroma intens a fruits vermells amb fons fl oral. En boca és elegant, sa-
borós i equilibrat.
Aquesta és la meva proposta de maridatge que ens arriba des del poble que
dona nom a la marca, Olvena, prop de Barbastro. Una fi nca amb un sòl ric
en minerals volcànics i clima moderat, que marquen els trets caracterís-
tics dels seus vins.
MARIDATGEMARIDATGED.O. SOMONTANO
100% Merlot
OLVENA ROSAT
MONTSE COLOMER
JOSEP
O
21
NOTÍCIES DE LA BIBLIOTECA
·Divendres, 10 a les 17.15 h. Taller infan-
til “Vols fer un molinet de vent”. Cal ins-
cripció prèvia.
·Dissabte, 18 a les 11.15 h. L’Hora del
Conte “Un país de conte”, a càrrec de
Carles Cuberes.
·Dilluns, 20 a les 15.15 h. Lectures en
veu alta.
·Divendres, 24 a les 20.00 h. Presentació
literària: El silenci dels telers. A càrrec
de l’autora Assumpta Montellà.
·Dimarts, 28 a les 20.00 h. Audiovisual
en col·laboració amb el Centre Excursio-
nista de Sant Vicenç de Castellet.
·Dimecres, 29 durant tot el dia. Sortida
cultural: Monestir de Poblet i Museu de
la Vida Rural. Places limitades.
l’entrada, on els residents i els usuaris
del centre, alguns d’ells acompanyats
per familiars, podien donar un passeig
i podien recollir la rosa reciclada i els
punts de llibre.
I no ens oblidem de les paradetes de lli-
bres, on hi havia una selecció de llibres
de la biblioteca de la residència, els quals
es feia un préstec perquè els residents
puguessin llegir o fullejar.
Després de dinar, cada resident i usuari
va rebre una rosa natural. I a la tarda, es
va continuar la festa realitzant el Cine-
fòrum. Es va reproduir la pel·lícula El
Mercader de Venècia. Al acabar els resi-
dents i els usuaris van realitzar la tertúlia
sobre la pel·lícula i van fer noves propos-
tes pel proper cine-fòrum!
Podem concloure dient, que va ser una
Diada divertida, amena i diferent.
Activitats de la Biblioteca pel mes de maig
22
“On the Road” (En la carretera), és una novel·la molt coneguda del seu autor, en Jack Kerouac. De molts és sabut que en Jack Kerouac va ser un dels creadors de l’anomenada generació “beat”, aquest grup va destacar per el seu inconformisme davant d’una societat americana amb la que molt jovent no combregada en aquells
moments, una de les seves fi tes era mantenir una vida amb caire bohemi i alhora romàntic, en la que hi cabien tota mena d’excessos i llibertats que a la fi portaven a la decadència física i personal d’una manera accelerada.
El sexe, las drogues i l’alcohol eren uns dels factors primordials d’aquesta existència que els apartava de ple d’una societat establerta plena d’hipocresia i
falsedat.
La pel·lícula esta basada en una sèrie de viatges que el nostre protagonista va emprendre juntament amb els seus amics per tots els EE.UU. i Mèxic.
La novel·la es va publicar per allà al 1957, bastant més temps desprès d’haver-la escrit, ja que segons informació va ser escrita entre el 1948 i
1949, acabant-la defi nitivament al 1951.
Tant la novel·la com la pel·lícula, refl ecteixen molt explícitament uns fets, unes situacions i uns comportaments que costaven molt de ser compresos i acceptats alhora d’exposar-la al gran públic.
A la fi la novel·la (autobiogràfi ca), d’en Korouac que tothom creia que seria impensable una adaptació al cinema, i que està considerada com un clàssic del segle XX , ha aconseguit portar-se a la gran pantalla.
Un dels ingredients que més ens acompanyant durant el metratge de la pel·lícula és la música, concretament el jazz, música molt lligada amb aquesta generació.
Amb els seus canvis de ritme fa que
visquem la vida d’aquest jovent d’una manera més o menys intensa segons ens marca la peça en qüestió.
Pel·lícula molt recomanable als detractors del cinema comercial en general i molt especialment al amats del cinema “indie” i “undreground”.
PEL·LICULA RECOMANADA / ON THE ROAD
per Josep ChertóCINEMA
El proper 5 de juny a les 8 del vespre
PRESENTACIÓ DEL LLIBRE “LA FORÇA DE L’ÀNIMA”
Amb la col·laboració del
Amb les dues escriptores del llibre“LA FORÇA DE L’ÀNIMA”
23
INFORMACIÓ
L’ACUDIT
Fcia . FÍGULS Plaça Ajuntament , 7Fcia. GINFERRER C/ Gran , 34Fcia. TORRAS C/ E. Peña,30Fcia. MOLINA C/ Sant Joan de Dalt, 15
FARMÀCIES DE GUÀRDIA Difunts abril 2013
FELIX GARRIDOPEREZ
4/04 - 84 anys
JESUS BUSTINZURIAGA
PINEDO8 /04 - 74 anys
MARIA CARMEN
MOHEDANO AMORÓS9 /04 - 58 anys
