UNA ECONOMIA GLOBALITZADA

GLOBALITZACIÓ és un terme amb el que es fa referència a la relació comuna de totes les societats del món a través d’una xarxa d’interrelacions socials, polítiques, econòmiques i culturals que genera la interdependència de totes aquestes societats en un únic sistema social mundial.

Com a fenomen econòmic la globalització té la característica de trobar-se lligada al progrés tecnològic, concretament al de les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC), perquè aquestes s’han introduït acceleradament en les formes de producció i de vida de molta gent, sobretot als països industrialitzats.

UNA ECONOMIA GLOBALITZADA

En el context de l’economia capitalista, de mercat, la globalització porta a la desregularització del mercat internacional, la desterritorialització de la producció, la flexibilitat del treball i l’augment del poder econòmic i polític de les empreses multinacionals, més enllà de les constriccions de les regulacions dels Estats.

• Globalització de l’espai (fenòmen migratori massiu, deslocalització de les empreses)• Globalització informàtico-telemàtica (potenciació del flux de la informació: telefonia mòbil, TV via satèl·lit, tecnologies GPS i, en especial, la gran difusió d’Internet)• Globalització cultural , vinculada a la conversió del món en l’anomenada "aldea global”, on es produeix una creixent homologació cultural, deguda al gran poder d’aculturació* dels "mass media", especialment de la TV, el cinema i els videojocs.• Globalització política: tendència a l’extensió del model democràtic occidental com a forma d’organització política.• Globalització psicològica: difusió a escala planetària d’un sentiment de por a ser víctimes de grans epidèmies, terrorisme o guerra.•Globalització militar: extensió de conflictes a escala planetària.•Globalització jurídica: universalització del dret en la perspectiva de la creació d’un Tribunal Penal Internacional.

ALTRES ASPECTES DE LA GLOBALITZACIÓ

*aculturació:procés de canvi cultural per contacte o imposició d'una altra cultura.

TRETS DESTACATS DE LA GLOBALITZACIÓ ECONÒMICA

1. AUGMENT DELS FLUXOS FINANCERS, molt per damunt dels intercanvis de béns i serveis. Les borses són els vertaders centres de la globalització.

2. FORTA EXPANSIÓ DEL COMERÇ INTERNACIONAL tant de mercaderies com de serveis.

3. CONCENTRACIÓ EMPRESARIAL, buscant la competitivitat i afavorida pels moviments de capitals.

4. GRANS EMPRESES MULTINACIONALS han sorgit com les principals gestores de la globalització.

5. DESLOCALITZACIÓ de la producció, depenent del tipus de mà d’obra necessària.

CAUSES DE LA GLOBALITZACIÓ

Liberalització dels intercanvis financers:Suprimint: aranzels, subvencions als productes nacionals, limitació quantitat de productes que es poden comprar-vendre, normes estrictes de qualitat.

Liberalització dels mercats financers: Inversió de capitals en altres països

Deslocalitzacions:Empreses tanquen fàbriques al seu país d’origen i les instal·len a països on tenen més avantatges (costos laborals més baixos, menys exigències en tema de contaminació, proximitat als mercats...)

Transports i noves tecnologies:Desenvolupament de les infraestructures de transports i de les xarxes de comunicació

Augment de la riquesa mundial. Accés de nou països al creixement i desenvolupament.

Major varietat en els béns i serveis disponibles.

Millora en la qualitat dels mateixos, doncs existeix un mercat més competitiu.

Abaratiment en costos per als consumidors, els quals tenen més disponibilitat de béns i serveis.

Abaratiment en la mà d'obra, doncs es pot produir en molts països.

EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ

EFECTES DE LA GLOBALITZACIÓ

Països en desavantatge, especialment aquells amb tecnologia pobra i que no poden competir en el mercat internacional.

Desocupació nacional, en poder recórrer a la contractació en l'estranger, moltes empreses opten per establir-se en l'estranger.

Explotació laboral i infantil. Se sap que diverses empreses abusen de la contractació infantil en països pobres.

Major dependència econòmica. Els països tenen les seues economies subjectes a les dels seus socis comercials.

INSTITUCIONS ECONÒMIQUES MUNDIALS

L'actual sistema d'organització econòmica internacional va començar a gestar-se després de la Segona Guerra Mundial, apareixent els organismes econòmics internacionals que s’ocupen del seu funcionament.

El sistema que coneixem de Nacions Unides, és l'eix de les relacions internacionals. Els organismes econòmics de l'ONU que destaquen són el Fondo Monetari Internacional (FMI), el Banc Mundial (BM) i l'Organització Mundial de Comerç (OMC); tots ells s'encarreguen de regular les activitats comercials entre les diferents regions del món, eliminant el pagament d'impostos per la seua importació.

ELS SEUS OBJECTIUS SÓN:Banc Mundial: reduir la pobresa (fa préstecs a països necessitats i promou el seu creixement)FMI: aconsellar els governs en temes financers i pot concedir préstecs a països membres.OMC: estableix regles de comerç internacional, a fi de liberalitzar-lo.G-20: és un forum de consulta i cooperació de vint països o regions del món (les economies més fortes del món)

LES GRANS POTÈNCIES ECONÒMIQUES MUNDIALS

Podem establir tres grans grups:

Les potències tradicionals, com Estats Units, Japó, i els països de la Unió Europea

Les potències emergents, com Xina, Índia, Brasil i Rússia (BRIC)

Les potències regionals, amb economies no tan potents, però sí amb un pes dins les seves àrees regionals.

RÀNCKING DE PAÏSOS PEL VALOR DE LA SEUA PRODUCCIÓ EN 2009 (FMI):1. USA2. XINA3. JAPÓ4. ALEMANYA5. RÚSSIA6. REGNE UNIT7. FRANÇA8. BRASIL9. ITÀLIA10. MÈXIC 11. ESPANYA12. CANADÀ13. AUSTRÀLIA

Països del G-8

POTÈNCIES ECONÒMIQUES TRADICIONALS

ELS ESTATS UNITS han passat a segona posició per grandària econòmica. No obstant açò, el seu producte per càpita supera àmpliament a la mitjana europea. El seu model econòmic i social és més individualista i menys protector que l'europeu. També és més flexible i innovador. La renda per càpita, i per tant el consum, és de les més altes del món. Per això la seua economia interessa a tots els altres països.

JAPÓ L'economia japonesa ha sortit recentment d'una crisi que els va afectar seriosament. No per açò ha deixat Japó de ser una potència econòmica. La seua economia és la tercera del món. La seua capacitat, basada en la innovació tecnològica, per a produir i exportar productes industrials cada vegada més sofisticats està ben demostrada. El seu producte per càpita actual està per darrere dels països europeus més rics.

LA UNIÓ EUROPEAFins a mitjans anys 70’, la UE va convergir econòmicament amb EUA, aproximant la seua producció per càpita. La UE-15, açò és, l'anterior a les dues últimes ampliacions, es caracteritza per comptar amb un ampli sector públic i una elevada pressió fiscal. D'ací unes generoses prestacions socials i una distribució de la renda més aviat igualitària.Però als anys 90’, l'economia nord-americana ha tornat distanciar-se de l'europea gràcies a un major creixement. Possibles raons? Treballen més temps (diàriament i amb vides laborals més llargues), creen més ocupacions, hi ha més actius i menys aturats. Són més productius per hora treballada, degut a l'educació de la mà d'obra, l'esforç en I + D + I i la inversió en TIC.

POTÈNCIES ECONÒMIQUES TRADICIONALS

POTÈNCIES EMERGENTS

EL GRUP “BRIC”BRASSILRÚSSIAÍNDIAXINA (CHINA, en anglès)

El terme BRIC es va originar l'any 2001 per fer referència a Brasil, Rússia, Índia i Xina. Des de llavors, s'ha convertit en un símbol del poder i potencial de creixement dels mercats emergents. Havent eixit millor parats de la crisi financera mundial que els seus companys desenvolupats, els 4 grans mercats BRIC estan jugant un important paper en el mapa econòmic mundial. El creixement econòmic ha perdut força en tots els BRIC, incloent Xina, considerada com la líder del grup. El creixement mitjà hauria d'augmentar a 5.5% l'any entrant, la qual cosa sense estar malament segueix molt per sota de les taxes de fa alguns anys.