ud 0. l'escenari físic de les activitats humanes
TRANSCRIPT
L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES Unitat 1
Índex general
0.-INTRODUCCIÓ1.-LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE 2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYA5.-EL RELLEU DE CATALUNYA6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYA7.-ELS PAISATGES DE LA TERRA8.-ELS PAISATGES D’EUROPA9.-ELS PAISATGES D’ESPANYA
0. INTRODUCCIÓ: LA TERRA I LES FORMES DE RELLEU
1. LES GRANS UNITATS DEL RELLEU TERRESTRE
A) ÀFRICA
Grans altiplans
Sistemesmuntanyosos
S: Drakensberg
Centre:Ahaggar Tibesti
E: Rift Valley
Depressions
N: Atles
Conca riu Congo Conca riu NilConca riu Níger
Accidentscostaners
Cap Bona Esperança
Illa de Madagascar
Golf de GuineaP. de Somàlia
EL RELLEU
B) ÀSIA
Continent més gran
Àsia Està unida a Europa = Euràsia
Gran extensió → enorme varietat de sistemes físics i ecològics
Elevada altitud mitjana
Accidentscostaners(penínsules)
AràbigaÍndicaIndoxinaCoreaKamchatka
Unitats delrelleu
Plana siberianaPlana xinesaPlana d’IndoxinaAltiplà del DecánAltiplà d’AltaiS. d'Àsia centralS. de l’Himalaya
EL RELLEU
C) AMÈRICA
Unitats
Gran cadena muntanyosa occidental
S. d’Alaska RocallosesSierra MadreS. CentroamericanaAndes
Planes centrals
Serralades orientals
ApalatxesMeseta brasilera
EL RELLEU
D) OCEANIA
EL RELLEU
UnitatsGran Serralada DivisòriaAltiplà de Kimberley Desert Victòria
OceaniaContinent més petitFormat per: Austràlia, Nova Guinea, Nova Zelanda, i milers d'illes molt petites
E) ANTÀRTIDA
EL RELLEU
Unitats
Serralada TransantàrticaPenínsula Antàrtica
AntàrtidaContinent situat al Pol sud i envoltat pels oceans Pacífic, Atlàntic i Índic.Cobert per una capa de glaç.
Muntanyes
SERRALADES JOVES: d'època més recent, menys desgastades per l'erosió. Ocupen la major part del Sud del continent i donen lloc a paisatges de formes abruptes.
La Gran Plana Europea. Ocupa més de la meitat de la superfície continental (de Bèlgica fins als Urals).
PlanesAltres planes. Plana d'Hongria, la del Po i les depressions de l'Ebre i del Guadalquivir.
A) EL RELLEU
I ELS RIUS
MASSISSOS: relleus antics i molt erosionats, de formes arrodonides i de poca alçada (± 2.000 metres). Centre i nord d’Europa.
Serralada Escandinava, Massís Central francès…
Pirineus, Alps, Càrpats, Balcans i el Caucas.
2.-EUROPA: RELLEU, RIUS I COSTA
Grans rius continentals: el Volga, el Don, el Dnièper i el Dnièster.
Rin, Sena, Loira…
Roine, Po, i el Danubi…
B) LES COSTES
El continent europeu presenta, en conjunt, unes costes molt retallades.
Costes AltesLes muntanyes arriben fins al mar, les costes són altes i formen penya-segats (costes de Noruega, Escòcia, mar Cantàbric i algunes zones del litoral mediterrani).
Costes Baixes
Les planes arriben fins al mar, s'hi formen costes baixes (Països Baixos, Dinamarca i Alemanya). A les costes baixes d'aigües tranquil·les, els rius hi formen deltes, com els de l'Ebre, el Roine, el Po i el Danubi.
CaracterístiquesA) EL RELLEU DE LA PENINSULA IBÈRICA
3.-LES UNITATS DEL RELLEU D’ESPANYA
Altitud mitjana elevada. Causes: les nombroses serralades i que una gran part del territori és format per les terres planes i elevades de la Meseta.
Situada a l'extrem sud-occidental del continent europeu. La delimiten el mar Cantàbric, l'oceà Atlàntic, el mar Mediterrani i la serralada dels Pirineus.
Formes compactes, que originen un litoral rectilíni, amb l'excepció d'alguns trams curts, com al litoral gallec.
Principals unitats de relleu
Les serralades interiors de la Meseta: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.
La Meseta castellana ocupa la major part de l'interior peninsular i forma una plataforma elevada amb una altitud mitjana de 650 metres.
Les muntanyes que envolten la Meseta: muntanyes de Lleó, serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.
Serralades perifèriques: Massís Galaic, Pirineus, serralades Bètiques, Serralades Litorals Catalanes
La depressió de l'Ebre i la depressió del Guadalquivir
B) EL RELLEU INSULAR
Arxipèlag Balear
Comprèn tres illes principals (Mallorca, Menorca i Eivissa), dues illes menors (Formentera i Cabrera)
Són una prolongació de les Serralades Bètiques
Arxipèlag Canari
El formen set illes principals (Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Tenerife, La Gomera, El Hierro i La Palma)
Són illes volcàniques situdes a l’Oceà Atlàntic
4.-LES COSTES I ELS RIUS D’ESPANYAA) LES COSTES
Costa mediterrània: costes en general baixes.
Costa cantàbrica: molt accidentada.
Vessants hidrogràfiques
Vessant cantàbric. Rius curts, de corrent fort -les muntanyes on neixen estan situades molt a prop del mar-, cabalosos -les pluges hi són abundants tot l'any-. Els rius principals són: el Bidasoa, el Deva, el Nerbión, el Sella, el Nalón i el Navia.
Vessant atlàntic. Són rius llargs que reben nombrosos afluents. En general són rius cabalosos, tot i que pateixen estiatges notables. Els rius principals són: el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir.
Vessant mediterrani. Excepte l'Ebre, són rius curts, de poc cabal i irregulars -quan plou torrencialment a la primavera i a la tardor poden provocar inundacions, però també pateixen forts estiatges -alguns rius arriben a assecar-se-. Els rius principals d'aquest vessant són: l'Ebre i el Xúquer. Altres rius són el Ter, el Llobregat, el Túria, el Segura.
B) ELS RIUS
Costa atlàntica: rías gallegues i les marismes del Guadalquivir.
Unitats de relleu de Catalunya
5.-EL RELLEU DE CATALUNYA
Serralades Costaneres Catalanes. Formades per dues serralades paral·leles a la costa; la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Entre les dues serralades hi ha la Depressió Prelitoral.
Els Pirineus. Format per dues serralades paral·leles: els Pirineu Axial i el Prepirineu. Té la màxima amplitud a l’oest i s’aprima cap a l’est fins enfonsar-se al mar. Els rius han excavat valls transversals que han facilitat la comunicació.
Depressió Central. Gran depressió de forma triangular que cobreix l’interior del territori entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Predomina el relleu pla amb valls amples.
Planes Costaneres. Planes arran de costa cobertes pels sediments que porten els rius: Plana de l’Empordà, Camp de Tarragona i delta de l’Ebre.
6.-LES COSTES I ELS RIUS DE CATALUNYAA) EL LITORAL CATALÀ
Costes Altes. Predominen al Nord del litoral català: Costa Brava.
Litoral rectilini amb dos accidents costaners importants
Cap de Creus (Nord)
Delta de l’Ebre (Sud)
Costes Baixes. Predominen al centre i sud del litoral català, amb platges de sorra fina i aigües poc profundes.
Els rius catalans els podem diferenciar en tres conques segons el lloc on neixen, les precipitacions que reben, el relleu de les zones que travessen, la seva longitud, etc.
Conca de l'Ebre. Part de l'Ebre que passa pel territori català i els seus afluents (Segre). Porten força cabal perquè la majoria neixen als Pirineus, on hi ha pluges i nevades molt abundants. Subministren el 60% de l'aigua que es necessita a Catalunya i són aprofitats per la producció d’energia elèctrica.
Conques fluvials internes. Formades per rius que neixen als Pirineus Orientals o a les Serralades Litorals i desemboquen al mar Mediterrani. Els principals són la Muga, el Fluvià, el Ter, el Tordera, el Besòs i el Llobregat. Estiatges intensos per la manca de pluges a l'estiu, i a la tardor greus inundacions a causa de les pluges torrencials.
B) LA XARXA HIDROGRÀFICA
Vessant Atlàntic. L'únic riu del territori català que desemboca a l'oceà Atlàntic és la Garona. Neix al Pirineu aragonès i travessa la Vall d'Aran durant 46 quilòmetres.
7.-ELS PAISATGES DE LA TERRA
LES ZONES CLIMÀTIQUES DE LA TERRA
7.-ELS PAISATGES DE LA TERRA
8.-ELS PAISATGES D’EUROPA
9.-ELS PAISATGES D’ESPANYA