u3 ct2 riscos atmosf 09 00

92
1 Tema 3: Dinàmica i riscos atmosfèrics 1. Principals paràmetres meteorològics: vent, pressió atmosfèrica, núvols i precipitacions. 2. Tempestes 3. La ira del déu Thor 4. La ira del déu Èol 5. El fenomen de “el NIÑO” 6. Prevenció de riscos meteorològics

Upload: tiotavio

Post on 09-Jul-2015

1.932 views

Category:

Education


8 download

DESCRIPTION

Atmosfera: riscos

TRANSCRIPT

Page 1: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

1

Tema 3: Dinàmica i riscos atmosfèrics

1. Principals paràmetres meteorològics: vent, pressió atmosfèrica, núvols i precipitacions.2. Tempestes3. La ira del déu Thor4. La ira del déu Èol5. El fenomen de “el NIÑO”6. Prevenció de riscos meteorològics

Page 2: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

2

1. A) El vent1. Procés de formació

Aquell aire que es mou horitzontalment

S’origina per les diferències de pressió i temperatura. L’aire va des d’on hi ha

Pressió Pressió

Temperatura Temperatura

Tot aquest sistema tendeix a igualar a nivell planetari les variables de temperatura, pressió i humitat de l’aire.

Page 3: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

3

1. A) El vent1. Procés de formació

Hi ha dos paràmetres importants a tenir en compte:Direcció: en els dóna el penell.Velocitat: en la dóna l’anemòmetre. Escala de Beaufort.

Page 4: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

4

1. A) El vent2. Vent i pressió atmosfèrica

La pressió atmosfèrica és el pes de la massa d’aire que hi ha sobre un punt per unitat de superfície.

a) Zones de baixa pressió o depressió hi ha una convergència dels vents i un ascens d’aire calent a la part central provocat perquè l’aire calent disminueix la densitat i el fa menys pesat i ascendeix. Per Coriolis els vents que es dirigeixen cap el centre de la depressió giren a la dreta i provoquen un gir global contrari a les agulles del rellotge.

Page 5: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

5

1. A) El vent2. Vent i pressió atmosfèrica

b) En les zones d’alta pressió o anticiclons hi ha una divergència i una subsidència de l’aire fred més pesat que impedeix la formació dels núvols i el temps és assolellat.

Els vents tenen tendència a allunyar-se del centre i giren (en l’hemisferi nord) a la dreta i el gir global és en direcció a les agulles del rellotge.

Page 6: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

6

1. A) El vent2. Vent i pressió atmosfèrica

Brises de vall

Dia: L’aire acumulat i escalfat de la vall té tendència a pujar Si no fa suficient calor l’aire no logra sortir i com està molt humit es forma una boira que no s’en va

Nit: l’aire refredat cau sobre la vall

Page 7: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

7

1. A) El vent2. Vent i pressió atmosfèrica

Brises de mar

Dia: L’aire de la terra s’escalfa mé `ràpidament que el que està sobre el mar i ascendeix, genera una zona de baixa pressió i l’aire del mar entra a terra

Nit: l’aire del mar està més calent i ascendeix el que genera una brisa de terra a mar

Page 8: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

8

1. A) El vent2. Vent i pressió atmosfèrica

En alguns llocs el vent pot transportar gran quantitat de materials petits i fer tempestes de sorra

Page 9: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

9

1. A) El vent2. Vent i pressió atmosfèrica

Forts canvis de presió i temperatura poden provocar la formació de tornados que poden ser molt destructius

Els vents es caracteritzant per:

b) temperatura (freds si provenen del Nord en l’hemisferi Nord i calents si venen del sur)

b) humitat (elevada si creuen el mar o sec si són continentals)

Page 10: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

10

1. A) El vent3. Els vents a Catalunya

N (tramontana): fred i sec. Si el seu recorregut és llarg el vent és polar. Pot portar algunes precipitacions a la cara nord de les montanyes del Pirineus.

NE (gregal): el vent més fred i sec doncs pot portar aire siberià o onades de fred.

E (llevant): humit i temperat al ser de procedència marina. Pot portar moltes pluges a les vessants costeres, tempestes d’aigua.

SE (xaloc): humit però més càlid. Si té un recorregut més llarg pot ser força sec i provocar onades de calor al provenir del Sahara.

Page 11: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

11

1. A) El vent3. Els vents a Catalunya

S (migjorn): més sec i força càlid, també pot originar onades de calor.

SO (garbí o llebeig): és del sud i com creua la península és sec.

O (ponent): perd la pluviositat durant el seu viatge per la península i és relativament càlid.

NO (mestral): bastant fred i com té un important recorregut a través del oceà atlàntic està molt carregat de pluja però perd la major partr entre el cantàbric i la zona pirinàica.

El percentatge dels vents es pot mostrar en la rosa dels vents.

Page 12: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

12

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Cirros. Núvols alts no porten pluja, però són indicadors de canvis de temps

Page 13: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

13

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Cunulonimbus: es formen en zones de forts gradients o variacions tèrmiques o de pressió. Generen tempestes i calamarçades

Page 14: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

14

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Cúmuls: són núvols mitjos que si creixen poden produir pluges

Page 15: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

15

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

L’aire conté una quantitat variable d’aigua en forma de vapor, però aquesta varia de forma directa amb la temperatura fins al punt de condensació (punt de rosada).

1. Humitat absoluta (quantitat total d’aigua expressada en gr/m3)2. Humitat relativa (tant per cent de vapor d’aigua que conté l’aire respecte al màxim que podria contenir en aquelles condicions de pressió i temperatura).

Aquests dos paràmetres es mesuren amb higròmetres o psicròmetres.

Page 16: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

16

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Si la temperatura baixa la humitat relativa augmenta i el vapor es condensa i apareixen petites gotes en suspensió.

Habs

Hrel = x 100Hsat

La presència de nuclis de condensació (partícules sòlides en suspensió) facilita la formació de les gotes.

Page 17: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

17

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Aquest procés de condensació pot veure’s afavorit per:

1. Ascensió orogràfica: Conegut com efecte Föhn que produeix un vent (Fogony o traganeu) que posa nerviós a la gent i al bestiar i té efectes nocius. L’aire sec té un gradient adiabàtic vertical (GAV) de 1 oC/100m, mentre que quan està 100% d’humitat (GAH) és de 0,5 oC/100m doncs l’aire rep el calor latent de condensació de l’aigua.

Page 18: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

18

1. B) El vent1. Procés de formació

Quan ens trobem en la situació en què a mesura que ascendim l’aire està més calent diem que estem en situació d’inversió tèrmica

Page 19: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

19

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Núvols convectius

2. Convecció: El sol escalfa la terra, l’aire proper a la terra és escalfat i ascendeix en aquell punt generant unes cèl·lules convectives.

Page 20: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

20

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Núvol orogènic

3. Convergència: Quan hi ha baixa pressió els vents convergeixen i es produeix una ascensió de grans masses d’aire.

Page 21: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

21

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

4. Contacte de masses d’aire a temperatures diferents: No es barrejen per la desigual densitat si no que la més calenta, menys densa, ascendeix. Les línies imaginàries que separen aquestes masses s’anomenen fronts.

• Front càlid• Front Fred• Front clós

Page 22: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

22

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Boires

5. Refredament per contacte: Es poden formar núvols en refredar-se l’aire perquè entra en contacte amb una superfície freda.Cas 1: llarga nit d’hivern amb entrada d’aire més calent maríCas 2: sobre superfície d’aigua molt freda amb entrada d’aire calent de terra. Boira

Page 23: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

23

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Si es forma un núvol i el refredament continua, les gotes xoquen i tendeixen a fusionar-se per coalescència fins que cauen per gravetat i originen una precipitació.

Si la temperatura és inferior a 0 oC formarà petits cristalls de gel que en agregar-se formaràn flocs de neu. Si plou sobre superfícies amb aire molt fred es produeix una pluja engelant (molt humida i molt pesada)

Page 24: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

24

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Granís o calamarsa i la pedra: són fragments de gel que es forma durant els complexos processos d'ascens i descens que l'aire experimenta dins un núvol de tempesta.

Granís < 1 cmPedra > 1 cm

Page 25: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

25

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Si el procés de condensació te lloc sobre objectes que s’han refredat s’anomena rosada, però si la temperatura és inferior o igual a 0 oC es produeix la gebrada.

Page 26: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

26

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Es formen quan a partir d’un petit cúmul es desenvolupa un de molt immens, anomenat cumulonimbus, que té un gran desenvolupament vertical (des de 500m fins a 12.000 m).

El fregament de les partícules d’aigua entre sí genera càrregues elèctriques que passen d’un núvol a un altre (llampec) o arriben a terra (llamps). Si segueixen creixent formen supercèl·lules i originen tornados.

Page 27: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

27

1. B) Els núvols i les precipitacions1. La formació dels núvols i les precipitacions

Degut a les grans forces ascensionals, per gran diferència tèrmica i de pressió, l’aigua de la part superior glaçada cau però torna a ser impulsada cap la part superior i el gra de calamarça es va fent cada vegada més gran fins convertir-se, si el procés continua en pedra i caurà amb molta intensitat. Si aquesta és molt intensa pot generar avingudes e inundacions.

Page 28: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

28

1. B) Els núvols i les precipitacions2. Les tempestes

Fonamentalment Catalunya rep masses atlàntiques que provenen de ponent i nord (afecten al Pirineu occidental), aquestes masses a vegades giren en el mediterrani i generen vents de llevant que afecten a la costa.L’orografia catalana dona un espai molt divers que afavoreix una gran diversitat pluviomètrica:

a) Zones de ponent seques: zona interior de l’Ebreb) Zona litoral amb més pluviositat com més al nordc) Zones de serralades litorals i prelitorals amb més pluviositatd) Zones del Prepirineu i Pirineu bastant plujosos depenen de la

seva orientació

Page 29: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

29

1. B) Els núvols i les precipitacions2. Les tempestes

A la zona mediterrània quan hi ha una massa d’aire molt fred es poden arribar a formar mànegues

Page 30: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

30

1. B) Els núvols i les precipitacions2. Les tempestes

Règim pluviomètric típicament mediterrani: sequera estival i molta diversitat pluviomètrica temporal (mensual i anual) com espacial (diferents comarques)

Page 31: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

31

1. B) Els núvols i les precipitacions2. Les precipitacions a Catalunya

Les gotes fredes poden ser molt perilloses

Page 32: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

32

1. B) Els núvols i les precipitacionsQuan les pluges passen de llarg

Al voltant del 30 oN (tròpic de Càncer) i 30 oS (tròpic de Capricorni) on hi ha anticiclons permanents

Equador

30oN

30oS

60oS

60oN

Page 33: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

33

1. B) Els núvols i les precipitacionQuan les pluges passen de llarg

1. Presència d’anticiclons: El clima mediterrani es caracteritza per una acusada mancança de pluges a l’estiu (anticicló de les Açores)

Efectes normals:2. Pèrdua de collites3. Restriccions d’aigua (depèn del

magatzem dels mesos anteriors)4. Descens en la producció d’energia

hidroelèctrica.5. Augment de la contaminació dels

rius per descens de cabal i augment de concentració dels contaminants

6. Augment del risc d’incendis (s’accentua si entra aire sec i calurós d’Àfrica)

Page 34: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

34

1. B) Els núvols i les precipitacionsQuan les pluges passen de llarg

No tots els incendis afecten igual:

• Depén temperatura• Velocitat del vent• Intensitat del foc

Page 35: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

35

1. B) Els núvols i les precipitacionsQuan les pluges passen de llarg

Mancança de pluges a l’hivern: L’anticicló polar o siberià (anticicló tèrmic)

En aquest període en les valls sol donar-se una inversió tèrmica que pot tardar mesos en anar-se’n provocant que s’acumuli contaminació

Page 36: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

36

1. B) Els núvols i les precipitacionsQuan les pluges passen de llarg

Impactes humans:• Sobreexplotació d’aqüífers• Transvasaments• Piscines, golf• Preses• Modificacions de textura del sòl

Compara aquests dos camps de golf

Page 37: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

37

1. B) Els núvols i les precipitacionsQuan les pluges passen de llarg

Efectes destructius:1. Tempesta de pols i fam

Page 38: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

38

1. B) Els núvols i les precipitacionsQuan les pluges passen de llarg

Els sistemes integrats geogràfics poden digitalitzar el terreny i calcular les dimensions d’una àrea cremada, per la posterior gestió

Page 39: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

39

3.1. Quan les pluges passen de llarg

Mesures:• Racionalitzar l’ús d’aigua:

* fomentar l’estalvi* restringir l’ús consumptiu agrícola* promocionar sistemes de reg més eficaços* restringir l’ús industrial* restringir l’horari domèstic de consum* pujar el preu de l’aigua per activitats

2. Evitar la sobreexplotació de les reserves, tant superficials com freàtiques. Si les reserves són escasses en retirar-se l’aigua els contaminants augmenten en concentració.

Page 40: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

40

3.1. Quan les pluges passen de llarg

Els manantials provenen de la filtració en capes permeables la seva explotació pot comportar:

* remoció de contaminants* augment de la intrussió marina

Page 41: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

41

3.1. Quan les pluges passen de llarg

Gestió:• Mesures predictives:

* Càlcul d’explotacions* Seguiment atmosfèric i de cabal de pantans* Canvis poblacionals* Control de sumiders d’aigua

2. Mesures preventives* Restriccions d’aigua per hores o de la quantitat baixant la pressió* Restriccions de servei (1. Agricultura; 2. Indústria; 3. Urbà)* Pujar el preu dels blocs

3. Mesures correctores* Transvassaments* Transport d’aigua per camions o baixells* Desalinització* Òsmosi inversa* Recàrrega artificial d’aqüífers amb aigua residual depurada

Page 42: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

42

3. La ira de les tempestes1. Situacions meteorològiques que provoquen riscos d’aiguats

a) Temporals de llevant

Es produeixen principalment als mesos de setembre i octubre on el Mediterrani està molt calent i amb molta humitat i l’aire de llevant al fa penetrar i al xocar amb les serrelades litorals és obligat a elevar-se (núvols orogènics) i en trobar-se amb que la part superior de la troposfera està molt freda es formen cumulonimbos de gran desenvolupament vertical amb pluges localment molt intenses:

* 50 litres en 30’* 220 litres en 8 hores

Page 43: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

43

3. La ira de les tempestes1. Situacions meteorològiques que provoquen riscos d’aiguats

a) Temporals de llevant

Cumulonimbus del tipus mammatus

Page 44: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

44

3. La ira de les tempestes1. Situacions meteorològiques que provoquen riscos d’aiguats

En algunes ocasions han caigut més de 600 l/m2 o mm.

Record a Espanya va ser Xàbea amb més de 1.000 l/m2

Page 45: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

45

3. La ira de les tempestes1. Situacions meteorològiques que provoquen riscos d’aiguats

El tipus de núvol que es forma és del tipus cumulonimbus

Page 46: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

46

3. La ira de les tempestes1. Situacions meteorològiques que provoquen riscos d’aiguats

Page 47: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

47

3. La ira de les tempestes1. Situacions meteorològiques que provoquen riscos d’aiguats

Cal tenir en compte:* mapes de superfície* mapes d’alçada

Page 48: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

48

3. La ira de les tempestes1. Situacions meteorològiques que provoquen riscos d’aiguats

b) Pertorbacions atlàntiques reactivadesc) Tronades d’estiu

Són molt locals però en terrenys: * molt plans * prop desembocadura * poca permeabilitat * molt humanitzadesPoden ocasionar inundacions ocasionals quan no hi ha vent i una gran diferència de pressió entre les capes baixes (escalfades) i les altes (fredes)

Inundació: qualsevol flux d’aigua superficial major que l’habitual, de tal manera, que aquesta supera el seu confinament normal, cobrint una superfície de terra que en general està seca

Page 49: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

49

3. La ira de les tempestes1. Situacions meteorològiques que provoquen riscos d’aiguats

b) Pertorbacions atlàntiques reactivadesc) Tronades d’estiu

Page 50: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

50

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Factors de conca

1. Grau d’infiltració del terreny: depèn de la permeabilitat dels materials (textura sorrenca amb humus o textura argilosa) i del tipus de vegetació (abundància, compactació, diferents nivells, etc)

Page 51: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

51

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Factors de conca

2. Morfologia de la conca: * xarxa de drenatge* forma de la conca i microconques* pendent* àrea

Page 52: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

52

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Factors humans

3. Exposició: en zones extremes o perilloses, a vegades amb el vis i plau de les autoritats, els immigrants o gent amb pocs recursos fan les seves construccions i són zones amb risc d’avingudes i inundacions.

Page 53: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

53

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Factors humans

Fes una avaluació d’aquest cas 1

Page 54: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

54

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Factors humans

Fes una avaluació d’aquest cas 2

Page 55: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

55

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Factors humans

Fes una avaluació d’aquest cas 3

Page 56: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

56

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Factors humans

4. Canvi en l’ús del sòl: * Augment del sòl urbanitzat * canvi de forestal a agrícola * canalitzacions incorrectes de rieres * impermeabilitzacions de terrenys * clavegueram insuficient

El pas de l’aigua, en aturar-se, deixa la gran quantitat de sediments que transportaba.

Page 57: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

57

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Factors humans

5. Obres hidràuliques o infraestructures de barrera. Tota obra hidràulica o que travessa un riu o riera cal que:• Es calculi el cabal màxim per 500 anys de temps de retorn• No sigui una barrera que fagi de presa i provoqui una avinguda major• Riu o riera adalt es netegi de troncs, etc. que taponin la infraestructura

Page 58: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

58

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Factors humans

1. Mètodes eficaços de predicció

Tempesta de neu sobre EUA

Page 59: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

59

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Factors humans

2. PLans d’actuació adequats a les circumstàncies

Page 60: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

60

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Gestio per minimitzar els efectes

3. PLanificació del territori.

Mapes d’inundabilitat

mapes de pendents

Page 61: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

61

3. La ira de les tempestes2. Situacions del territori que afavoreixen el risc d’inundacions

Gestió

LLei d’aigües de 1985:“Les obres construïdes damunt dels cursos d’aigua han d’aguantar cabals amb períodes de retorn de fins 500 anys”

Cal tenir en compte que modificacions a la llera poden alterar els estudis anteriors:• Aixamplament o escurçament• Cimentació• Acumulació de sediments

Page 62: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

62

4. La ira del déu Thor: riscos derivats dels fenòmens elèctrics

Amb satèl·lits es pot seguir i contabilitzar els llocs on cauen els llamps

Page 63: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

63

4. La ira del déu Thor: riscos derivats dels fenòmens elèctrics

La generació de camps elèctrics en el interior d’un cumulonimbus per fregament entre l’aire i les partícules (gotes, cristalls o pedra) provoca la formació d’ions

Poden saltar potents descàrregues elèctriques entre:• Llampec (núvols diferents)• LLamp (núvol-terra)

Page 64: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

64

4. La ira del déu Thor: riscos derivats dels fenòmens elèctrics

Formació d’una tempesta amb calamarça i llamps

Page 65: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

65

4. La ira del déu Thor: riscos derivats dels fenòmens elèctrics

La calamarça o la pedra depén de la mida d’aquest.

Page 66: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

66

4. La ira del déu Thor: riscos derivats dels fenòmens elèctrics

Les calamarçades o pedragades poden ser molt perjudicials per l’agricultura o taponar clavagueram i provocar problemes

Page 67: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

67

4. La ira del déu Thor: riscos derivats dels fenòmens elèctrics

Un llamp:• Genera més de 10.000 ampers d’intensitat• Amb una diferència de potencial de alguns milions de volts• Temperatures de més de 50.000 oC

Page 68: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

68

4. La ira del déu Thor: riscos derivats dels fenòmens elèctrics

Raigs núvol - terra

El color del llamp és un bon indicador del que pot passar:* Color vermell (aigua)* Color blau (calamarsa)* Color groc (pols atmosfèric)* Color blanc (baixa humitat), amb perill d’incendis

Page 69: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

69

4. La ira del déu Thor: riscos derivats dels fenòmens elèctrics

Raig núvol - núvol

Page 70: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

70

4. La ira del déu Thor: riscos derivats dels fenòmens elèctrics

Mesures preventives:* No buscar refugi a l’interior d’una barraca, ni sota els arbres, especialment si estan aïllats.* No córrer per escapar de la tempesta. Si se circula en cotxe moderar la velocitat. Les rodes del cotxe fan d’aïllants. Un avió és segur doncs no està en contacte amb el terra i, en conseqüència no condueix electricitat.•Allunyar-se dels animals, especialment si estan mullat, filats i tanques metàl·liques, postes i tendits elèctrics. Si el cabell es posa de punta vol dir que es troba en una zona de càrrega positiva i que la caiguda del raig és immediata.* Sortir dels llocs de bany: piscines, rius i no aproximar-se a l’aigua. * No tocar canonades d’aigua.* Tancar les portes i finestres de casa, i no aproximar-se a elles.* Desconnectar aparells elèctrics i antenes de televisió.

Page 71: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

71

4. La ira del déu Thor: riscos derivats dels fenòmens elèctrics

Page 72: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

72

5. La ira del déu Èol1. Depressions

El vent és aire que es mou horitzontalment per sobre de la superfície de la Terra.Hi ha 3 fenòmens que poden originar vents intensos:

1. Depressions del front polar: xoc d’aire del front polar amb l’aire càlid subtropical

a) Pressió normal (990 Hpa) b) Velocitat del vent 37-62 km/h

A més del fort vent que provoca onades, la depressió eleva significativament l’alçada del mar en aquella zona

Page 73: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

73

5. La ira del déu ÈolDepressions

L’elevada exposició en algunes d’aquestes zones provoca un gran risc

Page 74: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

74

5. La ira del déu ÈolDepressions

L’elevada exposició en algunes d’aquestes zones provoca un gran risc

Page 75: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

75

5. La ira del déu ÈolTempestes tropicals

2. Tempestes tropicals: depressions de mida no massa gran però amb una gran diferència de pressió entre l’exterior i l’interior:

1. Pressions 990 Hpa exterior i 950 Hpa interior2. Vents de velocitat entre 63-117 Km/h

Page 76: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

76

5. La ira del déu ÈolHuracans

Huracan Camille (categoria 5)

3. Huracans: es generen en zones oceàniques intertropicals (5o-20o) molt calentes quan els hi arriba una massa d’aire fred

1. Pressions < 980 Hpa2. Vents superiors a 117 km/h fins a 374 km/h (1997)

Hi ha fins 5 categories d’huracà

Page 77: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

77

5. La ira del déu ÈolHuracans (escala Saffir-Simpson)

Categoria 4: Vents sostinguts 59–69 m/s (210–249 km/h. 114–135 nusos o 131–155 mph) Alçada de les ones: 4.0–5.5 m o 13–18 ft.

Pressió atmosfèrica 980 hPa.

Danys potencialsEsfondrament d'algunes construccions sòlides i destrucció total d'estructures febles. Erosió de les zones costaneres amb inundacions severes que poden penetrar alguns quilòmetres terra endins.

Exemple d'huracans: Huracà Charley – Huracà Hugo – Huracà Iris– Huracà Katrina

Categoria 5: Vents sostinguts ≥70 m/s (≥250 km/h≥136 nusos o ≥156 mph. Alçada de les ones ≥ 5.5 m (≥19 ft).

Pressió atmosfèrica <920 hPa.

Danys potencials: Devastació total. Destrucció de pràcticament totes les estructures. Estralls gravíssims en les zones agrícoles. Inundacions severes que en zones properes al mar poden arribar al nivell de les teulades dels edificis. Evacuació massiva dels residents a les zones afectades.

Exemple d'huracans: Huracà Camille – Huracà Gilbert – Huracà Andrew – Huracà Katrina –

Page 78: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

78

5. La ira del déu ÈolHuracans (escala Saffir-Simpson)

Visió satèl·lit de la aproximació de l’huracà Katrina

Page 79: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

79

5. La ira del déu ÈolHuracans (escala Saffir-Simpson)

L’huracà Katrina entra en contacte amb Nova Orleans

Page 80: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

80

5. La ira del déu ÈolTempestes tropicals (escala Saffir-Simpson)

El mur de contenció cedeix i la ciutat queda anegada

Page 81: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

81

5. La ira del déu ÈolTornados

Es formen quan la diferència de temperatura i humitat és molt diferent:• Zones continentals• Zones costaneres

A la zona exterior poden agafar velocitats superiors a 500 km/h

Page 82: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

82

5. La ira del déu ÈolTornados

Precursors: * La part superior de l’enclusa (normalment plana per l’estratosfera) es desborda per la potència ascensional* Formació de mammatus ben definits

Page 83: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

83

5. La ira del déu ÈolTornados

Quan es forma en zona oceànica s’anomena tromba o mànega marina. A la tardor es poden observar-ne alguns

Page 84: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

84

6. La ira de “el NIÑO”

Condicions “no Niño” o anys de “la Niña”: aigua freda ascendeix per surgència orogràfica a Perú i Equador.Està cargada de nutrients (nitrats, fosfats i oxigen) fet que provoca un gran augment de la pescaderia, per contra a Indonèsia hi ha precipitacions

Condicions Niño: al voltant del 25 de desembre, cada pocs anys, les corrents canvien (vents de W-E) i provoca canvis a Perú però també a altres zones mundials.

Zona depressió Zona Anticicló

Page 85: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

85

6. La ira de “el NIÑO”

* Disminució de producció i exportacions pesqueres* Augment d’inundacions* Augment d’erosió costera* Alteracions a nivell d'esculls de coral* Distribució diferent de les espècies de peixos que segueixen les corrents tèrmiques de l’aigua.* Algues com el Sargazo (mort a temperatures > a 21 oC)* Si augmenta una població i, en conseqüència el nombre de vaixells especialitzats en la captura de peixos, quan torna a valors normals hi ha una sobreexplotació en la pesca.

Page 86: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

86

6. La ira de “el NIÑO”

Page 87: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

87

3.6 Prevenció de riscos meteorològicsMesures de predicció:

Els efectes sí que es poden predir estudiant la història i amb estudis geològics de sediments. Alguns programes informàtics amb modelitzacions (forma, topologia, litologia i ús del sòl) permeten estudiar la resposta del cabal a diferents precipitacions.

Page 88: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

88

3.6 Prevenció de riscos meteorològics

Mesures de prevenció: Es poden dividir en dos tipus:A. Estructurals:

1. Tractament dels vessants: repoblació forestal i plantació de conreus augmenten la capacitat de camp reduint l’escorrentia superficial.

Page 89: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

89

6. Prevenció de riscos meteorològics

Mesures de prevenció:

A. Estructurals:

2. Construcció de preses de regulació: també s’anomena laminació hidràulica. El problema és que altera el perfil longitudinal del riu i afecta a la dinàmica de la biocenosi del riu.

B. No estructurals:1. Plans d’emergència (protecció civil)2. Ordenació del territori: per evitar l’ús d’àrees

inundables

Page 90: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

90

6. Prevenció de riscos meteorològics

Page 91: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

91

6. Prevenció de riscos meteorològics

Bomba hidràulica70.000 l/sg

Page 92: U3 Ct2 Riscos Atmosf 09 00

92

6. Prevenció de riscos meteorològics

Mesures correctores:

1. Construcció de dics: pot contenir el desbordament; però si es trenca encara pot produir un dany més gran.2. Modificació de la llera: augmentar l’amplada, profunditat (dragat), estrangulant artificialment meandres (augmenta el gradient i la velocitat)