FASCICLE II

ODILON REDON

La lògica del visible al servei de l’invisible.

» ODILONREDON

Odilon Redon juntament amb Gustave Moreau (FOTO A) i Puvis de Chavannes (FOTO B), és un dels màxims exponents de la pintura simbolista, moviment sorgit cap al 1880 a França com a reacció contra el realisme i impressionisme dominants.

» EL SIMBOLISME

El simbolisme és l'estètica de la suggerència ja que no descriu, defineix ni explica. Respòn als estímuls interiors de l'artista. Els simbolistes de-fensen que els objectes no han de presentar la seva aparença sensible, sinó que han de trans-portar a l'espectador cap a altres realitats fent que aquests segueixin els seus estímuls interiors. Busquen tant fogir cap a una altra realitat lluny de les aglomeracions, l'activitat industrial, i en

general la vida de ciutat, com l'endinsament cap a un univers espiritual. Les imatges simbolistes, gairebé sempre de tarannà oníric, acostumen a estar poblades d'éssers extravagants, sobrenatu-rals, ambigus i sobretot incorporis.

En general es pot dir que es tracta d'una pintu-ra en la que l'emoció i subjectivitat de l'artista i l'espectador hi juguen el paper més important.

FOTO A FOTO B

Redon (FOTO 1) va passar al seva infància a càrrec del seu oncle a la propietat vinícola de Peyre-lebade, que es trobava a pocs quilòmetres de Bordeaux. Fou un nen apartat de la societat. Patia atacs d'epilèpsia i degut a això era privat d'anar a l'escola perquè patir aquesta malaltia era una vergonya per la família «Era malaltís i feble i vivia envoltat d'atencions; m'havien prescrit que evités els cansaments cerebrals.», de manera que va viure la seva infància com una mena d'exili.

» VIDA

D'aquesta manera, el pobre Odilon va créixer en un ambient solitari i va haver de recórrer al món dels somnis i la imaginació per rompre amb aquest aïllament.Als 11 anys va tornar amb la seva família a Bordeaux i començà a anar a l'escola. L'escola no li agradava. Estava clar que ja amb 11 anys començava a ser una persona de temperament estrany.

« L'escola a Bordeaux va suposar el període més trist i lamentable de la meva joventut. Alumne ex-tern, malgrat tot, sempre em veia darrerenc a les classes, treballant amb un esforç que m'entristia. Quantes llàgrimes vaig vessar al damunt d'uns llibres avorrits que em feien aprendre paraula per paraula. Crec que puc dir que, dels onze als divuit anys, només vaig sentir rancúnia envers els estudis. »

FOTO 1

Al 1855 va rebre les primeres classes de dibuix de mà de Stanislas Gorin, un respectat membre de l'acadèmia de Bordeaux, tot i que bàsicament fou un pintor autodidacta. «Cap als quinze anys em van donar un professor lliure de dibuix. Era un aquarel·lista distingit i molt artista. Les seves primeres parau-les -me'n recordaré tota la vida- van ser per dir-me que jo també ho era i que no em podia permetre mai de tirar cap ratlla amb el llapis sense que la meva sensibilitat i la meva raó no hi fossin presents.»

« Si avui pogués tornar a començar la meva educació com a pintor, crec que, per a un millor creixement i desenvolupament de les meves facultats, faria moltes còpies del cos humà. El dissecaria, l'analitzaria i , fins i tot, el modelaria, per reconstruïr-lo amb tota llibertat de memòria. La necessitat d'aquesta ciència només s'arriba a conèixer més tard. »

Als disset anys per la voluntat dels seus pares va iniciar estudis d’arquitectura, que més envant aban-donaria. Paral·lelament als estudis d’aquitectura es preparava els exàmens d’accés a l’escola de Belles Arts, on hi va suspendre els exàmens orals. «En resum, jo em vaig fer tot sol com vaig poder, perquè no trobava el meu vertader règim en l’ensenyament que mirava de rebre.»

Al 1860 va exposar per primera vegada a la Societat d’Amics de les Arts on hi exposaven els grans genis de la pintura com Courbet i Dela-croix. Va presentar dues aquarel·les. Gràcies al seu germà, va entrar al cercle cultural que en-voltava el periòdic de La gironde que s’oposava a la vida intel·lectual de París i es presentava com una alternativa a aquest. En aquella l’època l’estil que estava de moda era el realisme. Pel contrari, La gironde presentava un art amb un predomini de la fantasia com a principi bàsic. Entrant dins aquest cercle va conèixer a una de les seves grans influències, Rodolphe Bresdin, qui el va iniciar a emprendre la seva carrera coma a gravador. Posteriorment entrà com alumne al ta-ller de Gerome a l’escola de belles arts de París.

Aquestes classes foren per ell, un càstig. No va tenir oportunitat de disfrutar-les degut a la seve-ra disciplina que el professor aplicava sobre els seus alumnes, sobretot en Odilon. Com ell mateix deia, l’ensenyament que se li va donar no era adient a la seva natura i el seu mestre no fou ca-paç de veure les seves dots. «No em va entendre en res, Jo m’adonava que els seus ulls eren clucs davant davant d’allò que veien els meus.» Grà-cies a aquest allunyament entre ell i els ensenya-ments acadèmics, Redon va esdevenir un artista independent i cada cop més autodidacta, la qual cosa li va permetre arribar a crear el seu propi llenguatge oníric i imaginatiu, tot i que, al principi, estava poc segur de si mateix i es queixava de fortes depressions.

Al 1870 quan estallà la guerra franco-prussiana, va haver d’anarse’n a la guerra, però això, en lloc d’augmentar la seva depressió, va ajudar-li a agumentar la seva autoestima.

Després de la guerra vingué el període de més intensitat creativa. Començà el conjunt d’obres ano-mentat «Les meves ombres» conegudes per la crítica contemporània com «Els Negres», (FOTO 2) on hi utilitzà les tècniques del carbonet i la litografia. Aquest conjunt d’obres consitueixen la part més essencial i primerenca en la que s’hi representen tot d’imatges ambigues i fantàstiques on la imaginació hi juga el paper més important. Les imatges són des d’éssers híbrids fins a visions nocturnes inmerses dins la penombra.

FOTO 3FOTO 2

Al 1874 va morir el seu pare, la qual cosa va tornar endinsar-lo en una profunda depressió. Això el va portar a afirmar la seva personalitat i el seu art.

Al 1880 es va casar amb Camille Falte i tingueren un matrimoni feliç. Els seu primer fill va morir amb sis mesos. Això va afectar a l’artista fent que aquest produís obres d’escassa acceptació. Va néixer el seu segon fill i recuperà l’alegria. Llavors va anar deixant de banda el carbonet i començà a experimentar amb el color. Quan va començar a fer obres en color el seu públic va augmentar i fins i tot arribà a ser escollit com a pare per un grup de joves pintors simbolistes anomentats nabis (profetes). (FOTO 3)

Cap al 1900 va caure en una crisis econòmica. La família va vendre Peyrelebade per un preu inferior als deutes acumulats a la finca, per la qual cosa hi hagué un enfrontament entre Redon i la seva família. Per liquidar els deutes va realitzar un gran nombre de quadres florals.L’evolució artística de Redon va ser un reflexe de la seva vida.

«He après que la vida pot mostrar també alegria. Si l’art d’un artista representa el cant de la seva vida, una melodia solemne i trista, jo dec haver tocat amb el color una nota feliç.»

El vincle directe de Redon amb els seus propis estils artístics era, no obstant, quelcom insincer, ja que reflexava el seu desig de presentar-se com una persona diferent, un artista que havia desen-volupat el seu propi caràcter per sí mateix, lliure d’influències externes. En realitat era molt menys somniador del que donava a entendre.

En el seu canvi d’estil van influenciar-hi les modes artístiques, la introducció de tècniques i materials nous i les presions del mercat. Atent observa-dor a l’escena artística, sempre va ser totalment conscient de la possible rentabilitat de les seves obres. Redon es trobava lluny del tipus de puresa

artística que tant admirava en Rodolphe Bresdin.

La primitiva idea de ser gravador en lloc de pin-tor i les obres en blanc i negre, a més de ser per la seva baixa autoestima també fou una reacció contra el realisme que estava de moda, de ma-nera que no es deixava endur tant com ell deia per el seu interior. Què podia ser més irreal que una imatge en blanc i negre?

A més el pas al color i altres gèneres no era per pues motius de personalitat ni d’un millor estat d’ànim, sinó que també va ser per raons de mer-cat.

Una de les sevs grans influències va ser la litera-tura d’Edgar Poe, Huysmans, Goya, Baudelaire i Shakespeare. (FOTO 4: Ofelia entre les flors. TEXT: La temàtica d’aquesta pintura està extreta de l’obra teatral Hamlet, de Shakespeare. Re-presenta el moment en que Ofelia es troba en-mig de l’aigua envoltada d’una densa capa de flors.)

Armand Clavaud, botànic i investigador de la fi-siologia vegetal. Ell li va transmetre el gust per la lectura donant-li a conèixer Edgar Poe i Char-

les Baudelaire, i a la vegada fou la plataforma que inspirà a Redon a l’hora de realitzar algu-nes obres que reflexen la vida intermèdia entre l’animalitat i la planta. (FOTO 5)

«Dec a les converses amb aquest amic, dotat d’una intel·ligència tan lúcida, els primers exer-cicis fruit del meu esperit i del meu gust, i potser els millors, malgrat que ell considerava amb recel els experiments infructuosos que jo feia aleshores en el camp del meu art. S’estimava més veure’m ocupat en la lectura i no sé si fins i tot escrivint.»

» INFLUÈNCIES

FOTO 4 FOTO 5

» OBRES REPRESENTATIVES

Ull Globus. (FOTO 6) És una de les litografies dedica-des a Edgar Allan Poe feta el 1882. Com es pot veure a la fotografia es tracta d’un globus amb forma d’ull (o un ull amb forma de globus) que es troba enmig d’un paisatge gairebé desert. Aquest gran ull que mira en direcció a l’infinit evoca les ànsies de mirar més enllà del que es pot veure a través de la imaginació.Aquest quadre es pot dir que és un manifest de l’art de Redon: profundament personal, antirrealista i espiritual.Característiques estilístiques: el conjunt del dibuix està produït únicament amb tons obscurs i se li ha donat un tractament difuminat que li dóna un caràcter solemne i a la vegada imprecís, tret que caracteritza gairebé sempre les obres de Redon.

FOTO 7FOTO 6

Rams de flors. (FOTO 7) Els motius florals són un tema recurrent en Redon encara que no sigui el que més des-taca de la seva producció. En aquestes obres s’’observa un allunyament progressiu de figures realistes cap a una major abstracció, fent que aquestes semblin explosions de color. Les flors, encara que sovint siguin identificables, resulten exòtiques i llumi-noses i semblen escapar-se dels seus gerros.Característiques estilístiques: Les flors representades acostumen a ser taques de color pur, és a dir, sense gaire ombres ni llums, la qual cosa augmenta el grau d’abstracció. El fons neutre accentúa la naturalesa fan-tàstica del ram, ja que d’aquesta manera el ram no està ambientat ni en un interior ni un exterior, sinó que gaire-bé està flotant dins l’aire.

FOTO 8

Una de les seves obres mestres és Ulls clucs. (FOTO 8) Es tracta d’una pintura a l’oli considerada el quadre manifest dels simbolistes. A diferència dels caps tallats de la sèrie «Les meves ombres» d’ulls oberts de bat a bat, aquest ésser idealitzat semba estar amb pau amb si mateix i ens suggereix endinsar-nos dins la nostra pròpia visió interior. La naturalesa andrògina de la figura va aconseguir fascinar als simbolistes de l’època degut a que era el seu tema preferit. És una obra realment significativa en la producció de Redón perquè anunciava un canvi en la seva producció artística, ja que passà d’utilitzar tons negres i grisos a uns colors cada cop més intensos.Característiques estilístiques: la pintura aplicada de manera diluïda deixa entreveure la textura de la tela reasaltant la poca consistència de la imatge. Això aug-menta la sensació d’inmaterialitat aconseguint donar un caràcter oníric a l’obra.

» MANUAL PER A L’ESPECTADOR

El que et proposem en aquest fascícle és la realització d’un dibuix mitjançant carbonet i guix sobre paper.

Per a realitzarlo necessites: carbonet, tros de tela, paper, guix blanc o goma d’esborrar i laca dels cabells o qualsevol altre fixador.

Per a crear una obra similar a la de Redon no és necessari tenir un coneixement profund de la tècnica, de manera que no t’amoinis! L’únic que has de fer és el següent: tria alguna caracterís-tica animal i una altra pròpia del món vegetal i barreja-les. Un exemple seria la fusió d’una plan-ta amb una boca en comptes d’una flor. Pensa que com més irreals siguin els motius representats millor.

No t’entretinguis amb la creació d’un fons perfec-tament delimitat: amb unes quantes ombres poc acurades, encara que estiguin desubicades, serà suficient. Procura deixar zones sense pigment: així crearàs una imatge més dinàmica.

Utilitza el guix blanc en el cas de que vulguis do-nar alguns tocs de llum. També pots crear un efec-te similar passant la goma d’esborrar per sobre d’aquelles zones que vulguis ressaltar. Vés amb compte! És possible que quan passis el guix per sobre les taques negres, en lloc de tocs blancs et quedin taques grises i brutes.

Si et resulta difícil crear éssers del no-res pots inspirarte en novel·les com A repèl de Huysmans on s’hi fa una descripció d’un bon grapat de flors exòtiques totes diferents les unes de les altres. És gairebé impossible no visualitzar les flors re-presentades en aquesta obra. També pots inspi-rar-te en relats sinistres d’Edgar Allan Poe com L’escarabat daurat. Si no ets capaç d’agafar idees d’aquestes descripcions...amic, estàs ben perdut. Definitivament retira’t: no estàs fet per això.

Recorda que Odilon Redon no es prenia gaires molèsties a l’hora de realitzar els seus Negres, com es pot comprovar en obres com L’aranya somrient (FOTO 9) (a la que bàsicament hi ha una taca negre amb cinc ratlles a cada costat) o La flor d’aiguamoll (FOTO 10) (el perfil d’un rostre humà penjant d’una tija envoltada de quatre fu-lles). Així doncs, fés el que més et vengui de gust.

No t’esforcis fins a caure exhaust, tanmateix...molt ric no et faràs amb obres al carbonet.

Consell a seguir: el més important de tot és que no et tallis. Posa ales a la teva imaginació i crea els éssers més irreals i fantàstics de la teva vida!

FOTO 9 FOTO 10

» MARINA CÀNOVES «