trilogia de la imperfecciÓ: jÚlia -...

DOSSIER DE PREMSA SALA ATRIUM

DOSSIER DE L’ESPECTACLE

TRILOGIA DE LA IMPERFECCIÓ: JÚLIA(A PARTIR DE LA SENYORETA JÚLIA D’A. STRINDBERG)

del 27 DE GENER AL 26 DE FEBRER

SALA ATRIUMC/ Consell de cent 435 baixos08009 Barcelona93 182 46 06 // [email protected]


TRILOGIA DE LA IMPERFECCIÓ:

JÚLIAA PARTIR DE LA SENYORETA JÚLIA D’A. STRINDBERG

del 27 DE GENER AL 26 DE FEBRER

Autor: August StrindbergDramatúrgia: Raimon MolinsDirecció: Raimon MolinsRepartiment per ordre d’aparició: Mireia Trias (Cristina), Jordi Llordella (Jean), Patrícia Mendoza (Júlia).Escenografia: Clàudia VilàIl·luminació: Maria DomènechVideo: Joan RodónMicrofonia: Roger RodésEspai Sonor: Raimon MolinsVestuari: Patrícia MendozaFotografia: Cristina SánchezDisseny gràfic: Ariadna FígolsProducció: Sol Blasi i Xènia MassóIdioma: CatalàDurada: 85 minuts

JÚLIA /2/

DOSSIER DE PREMSA SALA ATRIUM JÚLIA /3/

TRILOGIA DE LA IMPERFECCIÓ

Casa de nines, La senyoreta Júlia i La Gavina són les tres grans obres de la literatura dramàtica triades i adaptades per la companyia Sala Atrium sota el paraigua de La trilogia de la imperfecció. Una trilogia a partir de la dona però amb un crit per a tota la humanitat. Tres punts de vista masculins sobre tres dones que volen i necessiten anar més enllà del rol adquirit socialment per apropar-se al seu jo més íntim, humà i per tant allunyat d’allò que ens fan entendre que és el correcte, allò que s’espera… allò perfecte. Tres au-tors que, visionaris, des de la transició del segle XIX al XX ens qüestionen més vius que mai als humans de la transició del segle XX al XXI.

Raimon Molins

SINOPSI

Júlia és una noia a qui li agrada flirtejar amb allò prohibit, allò desconegut. Durant la nit de Sant Joan ha decidit barrejar-se amb la diferència, amb el “poble”. El company triat per a aquesta aventura aquesta nit serà el Jean, un seductor, intel·ligent i manipulador depredador. La nit serà llarga, una nit d’exorcisme personal, social, polític i de gènere.


AUGUST STRINDBERG

Autor teatral suec, considerat amb freqüència com el millor escriptor que ha donat aquest país escandinau. Va néixer a Estocolm el 22 de gener de 1849, fill d’un noble arruïnat i la seva criada. Després de cinc anys d’assistència discontínua a la Universitat de Uppsala, va passar per diferents treballs a Estocolm, tals com mestre, actor, periodista i bibliotecari. En general, els crítics divideixen la seva producció literària en dues categories, la naturalis-ta i l’expressionista, que coincideixen amb les dues grans etapes de la seva vida, separades per un període totalment improductiu (1894-1896) durant el qual, l’autor va viure a París, va sofrir una malaltia mental i va assistir al final de dos dels seus tres desgraciats matrimonis. Els primers treballs de Strindberg, la major part d’ells novel·les i obres de teatre, són estrictament naturalistes, producte d’una reacció contra els excessos del romanticisme en la literatura sueca. Encara que ja havia escrit nombroses obres de teatre en la dècada de 1870, no se’l va valorar fins a la publicació de la novel·la La càmera vermella (1879), una sàtira feroç de les institucions i la situació del seu país en aquella època. Entre les obres importants d’aquesta etapa na-turalista destaquen El pare (1887), una tragèdia domèstica que evidencia un dels temes favorits de l’autor, la crueltat inherent al matrimoni; La més forta (1889), obra en un acte que tracta de dues dones, una de les quals escolta en silenci les compulsives confessions de l’altra; i La senyoreta Júlia (1889), una punxant anàlisi de la desafortunada trobada sexual entre un ambiciós criat i la filla d’un comte, que va ser adaptat per al cinema en 1951 pel direc-tor també suec Alf Sjöberg, i sobre el qual es va escriure una òpera en 1965, obra del compositor nord-americà Ned Rorem, i un ballet (1950) posat en escena per la coreògrafa sueca Birgit Cullberg.

La segona etapa la inaugura l’autobiografia Infern (1897), en la qual l’autor descriu el període de temps en què va estar mentalment incapacitat. El seu treball, a partir d’aquest moment, va ser menys realista, influït per les seves creences religioses i per moviments literaris com el simbolisme i l’expres-sionisme. Així, la seva obra teatral Brottochbrott (1899) tracta del conflicte

entre ètica i estètica. Més característics del seu estil posterior són els seus dos treballs de caràcter simbòlic: El somni (escrit al 1901 representat al 1907) i Espectres (1908). El primer d’ells utilitza una gran quantitat d’efectes escènics per explicar la història fragmentada del retorn a la Terra de la filla de la deessa hindú Indra; en canvi, el segon presenta una galeria de perso-natges grotescs enmig de l’etern conflicte entre realitat i il·lusió. Ambdues obres van tenir una importància extraordinària a l’hora d’alliberar el teatre de començaments del segle XX de les convencions realistes de temps, espai i acció, així com la de preparar el camí a moviments d’avantguarda, com el teatre de la crueltat i el teatre de l’absurd. La dansa de la mort (1900) podria semblar una volta al realisme. No obstant això, l’obra està plena d’un ma-cabre simbolisme molt efectiu a l’hora d’explicar la història d’un matrimoni, que viu en una illa ofegat en l’odi. Strindberg va morir a Estocolm el 14 de maig de 1912. La seva influència sobre el drama modern es distingeix al costat del noruec Henrik Ibsen i al rus Antón Chéjov. La seva influència es va deixar sentir en nombrosos autors teatrals posteriors com Siguin O’Casey, Eugene O’Neill, Luigi Pirandello i Pär Lagerkvist, com demostra en part el fet que totes les obres esmentades continuen representant-se avui dia en els escenaris de tot el món. A més d’unes 70 obres de teatre, entre les quals es troben diverses sobre la història de Suècia, Strindberg va produir una gran quantitat de novel·les, narracions breus, poemes, assajos, sàtires i altres llibres sobre història i viatges.


LA JÚLIA D’ATRIUM

Júlia respon a la segona proposta que fa Atrium amb la seva Trilogia de la imperfecció. Júlia, inspirada a partir de la Srta. Júlia d’August Strindberg, ens parla bàsicament de les relacions basades en la lluita de poder. El po-der de l’home sobre la dona. El poder del ric sobre el pobre. El poder de la moral sobre el lliure albir. De la realitat sobre el somni. I una llarga llista...malauradament infinita de maneres de relacionar-nos i viure. Amb nosaltres. Amb els altres. Si Nora ens parlava d’una dona lluitant per alliberar-se d’una societat antiga i convencional -individu enfrontat amb la societat-, a Júlia veiem una dona lluitant contra un individu, un tête a tête entre una dona i un home. El Jean és la idea d’aquest superhome Nietzschià i la Júlia n’és l’antagonista femenina… Malauradament encara, representa la superdona que no va tenir en compte Nietzsche. Sotmetre a l’altre doncs sembla que és la manera de relacionar-nos encara avui. I sembla també que la nostra societat està basada en una clara voluntat que així sigui. La comparació, l’exhibició, l’avaluació, l’èxit. L’ambició com a motor que ens mou al llarg del nostre temps de vida en societat… i finalment amb nosaltres. Amb l’ego. El Jean i la Júlia han nascut en èpoques equivocades i els seus egos es troben atrapats en una situació irresoluble. Un superhome i una superdona en un món només per a homes i dones. La lluita de poder entre els sexes també es fa present des del primer moment com a part d’intercanvi i objectiu de posseir aquest trofeu que és la submissió. Quan vam començar a treballar sobre la Srta. Júlia de Strindberg ens va semblar, no us ho negaré, una obra del passat i per al passat. Avui, dies abans de l’estrena de Júlia, ens sembla una obra del present i per al futur. Una advertència de com poden acabar les coses entre nosaltres si no ens escoltem, ens valorem i ens estimem més que a nosaltres mateixos.


APUNTS DE DIRECCIÓ

Atrium és un projecte viu, desafiant i ambiciós… per a nosaltres. Esperem que així sigui viscut també pel públic a qui també pertany. Aquesta tempo-rada proposem una trilogia (trilogia de la imperfecció) sobre allò imperfecte, allò humà i per tant difícil d’assumir en un món on sovint l’educació per-petua una sèrie de normes de comportament i pensament que ens unifica esdevenint una massa. La dona és un exemple de condemna social a través d’una tradició sovint inamovible i que ens esclavitza. El mateix passa amb els homes, encara que la relació de poder que complementa la situació de gènere en la societat és avui en dia terriblement desigual i injusta. Encara. Eternament injusta. Tots som esclaus d’aquesta primera llegenda que vis-queren aquella primera dona i aquell primer home. D’una poma. Un arbre del coneixement del bé i del mal. Un càstig diví. Una submissió infinita. Una culpabilitat terrible. Som esclaus d’una història. Atrium vol, mitjançant tres històries, plantejar el debat sobre la relació que establim i el rol que accep-tem en relació a aquesta història i els interessos que l’envolten.

Ibsen, Strindberg, Txèkhov:

El teatre modern i per tant l’art per a la interpretació de la societat i l’indivi-du. Fa un segle aquests tres autors intentaren explicar la complexitat de la societat que els envoltava a través de les noves poètiques: el teatre realista, el teatre naturalista i finalment el teatre simbolista. També avui, un segle després i amb la nova complexitat d’aquest mil·lenni i el desafiament que suposa entendre’ns a través de les noves maneres de relacionar-nos i de relatar-nos el món, Atrium es proposa entrar en la poètica d’allò real, natu-ralista i simbòlic en el teatre contemporani. Casa de nines, La Srta. Júlia i La Gavina serveixen doncs com a punt de partida per a l’exploració d’aquests mons. La Nora, la Júlia i la Nina seran les protagonistes de tres històries que provenen de l’ahir però que passen en l’avui. Som nosaltres. En el fons totes i tots si ens ho mirem bé. L’individu davant la societat com diria Ibsen. La lluita d’allò íntim i privat davant d’allò públic i social.

L’espai de treball que proposen els tres espectacles serà el mateix. Malgrat això aquest espai presenta una dramatúrgia. És canviant com ho són els punts de vista. L’ús de la imatge en directe, la convivència d’escenes i la fragmentació del relat, l’àudio en viu i microfonat, els espais mig vistos i mig amagats. Tots aquests recursos ens portaran a explorar aquestes poèti-ques als nostres dies.

Una vegada més, doncs, Atrium vol crear l’espai per a debatre i entendre una mica més qui som i qui volem ser a través de l’Art escènic i totes les formes d’expressió que ens ofereix amb l’objectiu d’entrar en l’ésser humà i els seus racons més imperfectes i per això més bells. Més semblats al que som. Cadascun de nosaltres. Tots.


L’EQUIP

RAIMON MOLINS. Dramatúrgia i direcció.

Actor i Director. Llicenciat en Filologia per la UB. Format a Barcelona, al Col•legi de Teatre de Barcelona. El 1993-94 complementa la seva formació a Parisl.Com a actor ha treballat al Teatre Lliure en produccions com Enemic de classe, Fashion, Feeling, Music, Els Bandits, Salvats, L’hort dels cirerers o Backlot Sessions. També ha treballat al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en les produccions: Solness, el constructor, La filla del mar i Món Brossa, amb la companyia Anglesa Heightened Reality a Londres a la producció Anglesa d’ Ay! Carmela . En el teatre privat ha treballat a produccions com el Somni d’una nit d’estiu de Shakespeare al Teatre Borras, Principal, Fes-tival Shakespeare Sta Susanna,Tàrrega, així com a Dalirium (Gira catalana), Les Precioses Ridícules. Al 2011 obre Sala Atrium, on n’és el director artístic i fundador de la companyia Sala Atrium. Ha dirigit A Porta tancada / Huis Clos de J.P. Sartre, Jaz de Koffi Kwahulé per al Festival Grec 2011, Tres Germanes (deconstructing Txhèkhov) de Sanchis Sinisterra i Litoral de Wajdi Mouawad pel Teatre Romea 2013. Amb la companyia Sala Atrium treballa com a actor a Hamlet-Laforgue de Jules Laforgue i Quartett de Heiner Mü-ller dirigides totes dues per Jordi Prat i Coll així com Iq-100 de Ferran Audí. Recentment ha dirigit i interpretat també per Sala Atrium Himmelweg de Juan Mayorga i Hamlet de W.Shakespeare i l’hem vist treballar com a actor sota la direcció de Ramon Madaula a Coses Nostres del propi Madaula.

Ha treballat amb Julio Manrique com ajudant de direcció en diverses oca-sions així com amb Calixto Bieito a Desaparecer i amb Daniel Veronese a Qui te por de Virginia Woolf. Ha sigut professor al Col·legi del teatre de Barcelona, Estudis de teatre, Atrium Estudi i la UB. Actualment és professor d’interpretació del departament de tècniques d’ interpretació i direcció de l’Institut de Teatre de Barcelona. És el cap d’àrea de teatre de text i musical del departament d’interpretació del IT.

JÚLIA /7/


PATRÍCIA MENDOZA. Actriu.

Graduada pel Col·legi de Teatre de Barcelona. Té una formació de deu anys en dansa clàssica examinada per The Royal Academy of Dancing of Lon-don. És membre associada d’Atrium i de la companyia La Peleona.

Darrerament l’hem vist actuar a: Broken Heart Story de Saara Turunen, pro-ducció La Peleona (nominada als Premis Butaca 2016 com a millor espec-tacle de petit format); Himmelweg de Juan Mayorga dirigida per Raimon Molins , Atrium produccions; Watching Peeping Tom d’Alícia i Àlex Gorina, producció IndiGest (nominada als Premis Butaca 2016 com a millor espec-tacle de petit format); Huis Clos de Jean-Paul Sartre dirigida per Jordi Prat i Coll, Atrium produccions; Sota Zero de Carla Torres dirigida per Carles Ma-llol, producció de La Peleona; Les Tres germanes (deconstructing Txhèkhov) de Sanchis Sinisterra i Litoral de Wajdi Mowawad totes dues dirigides per Raimon Molins; Gàbies de Carla Torres; A porta tancada/Huis Clos de Jean-Paul Sartre dirigida per Raimon Molins; Puputyttö i The Little Jesús totes dues de Saara Turunen i dirigides per Alícia Gorina; la lectura dramatitzada Ludovicus Carolus a partir de textos de Lewis Carroll pel Teatre Lliure i en els espectacles de creació col·lectiva com: Flors i Misteris.

En televisió l’hem vist interpretant diferents personatges en sèries de Tv3 com Porca Misèria, El cor de la ciutat, Plats Bruts i Mirall trencat, també ha intervingut en diversos curtmetratges i espots publicitaris nacionals i inter-nacionals. El seu últim treball en cinema ha estat Asmodexia de Marc Carre-té seleccionat pel 47 Festival internacional de cinema fantàstic de Catalunya de Sitges entre altres festivals internacionals.


JORDI LLORDELLA. Actor.

Llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha treballat en companyies com Dagoll Dagom (La nit de Sant Joan) amb qui va rebre el premi Butaca 2011 com a millor actor en un musical, Comediants (Persèfo-ne i Numeràlia), la companyia del Teatre Romea (Surabaya, Celebració), Pro-jecte Ingenu (Hamlet, Romeu i Jullieta) o Dei Furbi (Asufre, La flauta màgica i Trilogia Mozart). També ha protagonitzat espectacles com Sugar, Fang i setge, T’estimo, ets perfecte, ja et canviaré (Elisenda Roca), Liceistes i Cru-zados (TNC, Jordi Prat i Coll), Yo maté a mi hija (Pep Molina), El muntaplats de H. Pinter, o Flor de Otoño (Josep Costa) entre d’altres.

En televisió ha aparegut en sèries com 39+1, La Riera, Porca misèria, El comisario, Los 80 o Periodistas, i en diverses TV movies, i en cinema ha treballat a Ocho apellidos catalanes, Ahora o nunca de Maria Ripoll o amb Pere Portabella a Die Stille vor Bach.


MIREIA TRIAS. Actriu.

Postgraduada en Gestió Cultural a la UOC i Llicenciada en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra. És diplomada al CNSAD (Conservatoire National Supérieur d’Art Dramatique de Paris) i al Col·legi de Teatre de Barcelona.

Com a actriu ha treballat a França en els muntatges: Antigona ou la pitie, de Garnier, direcció Nada Strancar; Les frères enemis, de Racine i direcció Nada Strancar; i Medeé-Materiaux direcció: Daniel Mesghish. A Barcelona l’hem pogut veure a l’espectacle A Porta Tancada/Huis Clos de Jean-Paul Sartre, JAZ de Koffi Kwahulé, Grec 2011, Les Tres Germanes- deconstruc-ting Txékhov de Jose Sanchís Sinisterra i a Litoral de Wadji Mouawad totes tres dirigides per Raimon Molins. Confidències a Al·là de Saphia Azzeddine dirigida per Magda Puyo estrenada al festival Temporada Alta i posterior temporada a Sala Atrium.

Com a escenogràfa a realitzat els espais escènics de tres espectacles que també ha dirigit: Contando Cortázar (sobre Julio Cortázar), Potser ja seré lluny, recital dramatitzat de sobre M. Martí i la Fórmula de la felicitat d’Anna Maria Ricart. També ha fet l’escenografia de l’espectacle Jaz, Les tres Ger-manes- Deconstructing Txékhov i Himmelweg per Sala Atrium. És membre associada d’Atrium.


JOAN RODÓN. Video.

Estudia realització i edició de vídeo i retoc fotogràfic. L’any 2000 ingressa com a responsable de vídeo de la companyia La Fura dels Baus i resta amb ells fins al 2008 en què inicia el camí com a dissenyador de vídeo. Ha treba-llat en diverses ocasions en òperes dirigides per Francisco Negrín (L’Arbore di Diana, Una Cosa Rara, Salomé, Idomeneo, Thaïs) i amb el director Miguel del Arco (Un Enemic del Poble, Misántropo, Deseo) així com en espectacles de Cesc Gelabert i Frederic Amat (Ki), Frederic Amat (Maddalena ai Piedi di Cristo), Hernann Bonnin (El Compte Arnau), Jordi Casanovas (Idiota) i amb la cia Dagoll Dagom a Mar i cel 2014. La seva feina s’ha pogut veure a nivell internacional la llocs com Mapping per la cerimònia d’entrega de Premis de Publicitat Iberoamericana El Sol, Aalto Theatre d’Essen (Alemanya), Theatre Opera de Bonn (Alemanya), Opéra Théâtre de Metz (França), Bunkamura Orchad Hall d Toquio (Japò) i a nivell nacional a teatres com Matadero (Ma-drid), Centro Dramático Nacional (Madrid), Teatro Marquina (Madrid), Gran Teatre del Liceu (Barcelona), Palau de les Arts de València, Teatre de Salt (Girona), Teatro Arriaga (Bilbao)

Els seus últims treballs durant la temporada 2016 han estat: Mapping ce-rimònia d’entrega de Premis Ciutat de Barcelona; Jerusalem òpera de Verdi dirigida per Francisco Negrín estrenada al Theatre Opera de Bonn (Aleman-ya), Hamlet. Dirigida per Miguel del Arco a la Cia Nacional de Teatro Clásico, Prometeo: Poema de Fuego de Scriabin. Mapping per la Presentació de la temporada 16/17 de l’Auditorio Nacional de Música de Madrid. ¡Cómo Está Madriz!. Zarzuela dirigida per Miguel del Arco al Teatro de la Zarzuela de Madrid, Inframón. Dirigida per Juan Carlos Martel al Teatre Lliure de Gràcia, Idiota. Dirigida per Israel Elejalde al Teatro Pavón Kamikaze, Gente Bien. Espectacle de La Cubana estrenat al Teatre Coliseum de Bcn i Relato de un Náufrago. Dirigida per Marc Montserrat-Drukker al Teatre Lliure de Gràcia.

CLÀUDIA VILÀ. Disseny d’escenografia.

Barcelona 1987, s’ha llicenciat i ha treballat d’escenògrafa i artista de circ. Durant els estudis d’Escenografia a l’Institut del Teatre va fundar juntament amb d’altres artistes la companyia de teatre-varieté Cabaret Incívic on hi actuà com a trapezista (Casa Elizalde, Sala Triángulo Madrid, FIB Benicàs-sim...).El 2009, es trasllada a Berlín on segueix estudiant espai i vestuari a la UDK (Universitat der Künste de Berlín). Al 2010 entra a formar part de la companyia de teatre Family Flöz. El mateix any treballa en dos espectacles dirigits per Jordi Vilà com a ajudant de direcció (La majoria de suïcidis pas-sen en diumenge i No Mataràs, Festival COS’10 Reus) i com a escenògrafa (La senyoreta Florentina de Mercè Rodoreda). El 2011 començà els estudis de circ i teatre a l’Etage, Escola de Teatre i Circ a Berlín, i el desembre d’aquest mateix any entrà a formar part de l’obra de teatre “Kill your Dar-lings” dirigida per René Pollesch a la Volksbühne de Berlin. El 2013 realitza els estudis superiors de circ a l’Escola Nacional de Circ de Rio de Janeiro, Brasil i inicia el projecte com a performer anomenat Je-Me dins del marc Festival TNT de Terrassa, amb la col.laboració de Martí Torras i Aida Oset. Durant l’any 2015 comença a treballar al departament de disseny a IKEA Badalona i treballa com a escenògrafa en el músical Guapos&Pobres al Teatre Goya. El 2016 realitza els estudis de Direcció d’art a l’Escola de Cine i Televisió de la Habana (Cuba) i realitza l’escenografia per l’Institut del Teatre de Ricard III, dirigida per Raimon Molins. Actuament està treballant pel pro-jecte de teatre documental MosMaiorum que s’estrenarà dins del Festival TNT i per la Companyia Atrium com a escenògrafa.


MARIA DOMÈNECH. Disseny d’il·luminació.

Nascuda a Alacant. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona, 1979. i en Art Dramàtic per l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre de Barcelona, 1980. Professora d’il·luminació a l’Institut del Teatre de Barcelona (2004-2016), a l’Institut Europeu de Disseny (IED 2004/2016) i a l’escola de Diseny Artidi (2010/2016). Ha impartit també cur-sos d’íl.luminació a Buenos Aires, San Salvador, Lima i Colombia amb col.laboració amb l’Aecid. Premi a la millor il·luminació Premis Butaca 2004 amb Barcelona mapa d’ombres i Butaca 2006 amb Festen. Premi ADE 2009 a la millor il.luminació amb la casa de Bernarda Alba.

Comença la seva trajectòria professional en el camp de la il·luminació, al Teatre Lliure de Barcelona (1984-1992). Com a dissenyadora d’il·luminació ha diversificat el seu treball en diversos àmbits. Ha fet el disseny d’il·lumi-nació d’un gran nombre de museus I d’exposicions com El Dublín de James Joyce (Premi FAD de Disseny Espais Efimers), Les cases de l’ànima, I Les Lisboes de Pessoa, amb arquitectes com Dani Freixas, Òscar Tusquets, Fernando Marzá, Pep Cortés, Sílvia Farriol, Carolina Casajuana, Carles Guri, Lluís Pau, Joan Forgas, Josep Lluis Mateo, Julià Espinàs, Olga Tarrasó, Jose Ma Herrera, Pep Anglí, Anna Alcubierre, Juan Pablo Rodriguez Frade, Saeta Estudi...

Ha participat en Festivals com Itàlica a Sevilla, el Festival de Otoño a Ma-drid, El Grec a Barcelona, el Festival de Perelada a Girona, el Festival Tem-porada Alta de Girona... col·laborant amb directors com Fabià Puigserver, Lluís Pascual, Pere Planella, Josep Montanyès, Rosa Maria Sardà, Carme Portaceli, Xicu Masó, Lluís Homar, Ariel García Valdés, Joan Ollé, Jordi Me-salles, Konrad Zschiedrich, Teresa Vilardell, Victor Batallé, Josep M. Mes-tres, Carlos Lasarte, Imma Colomer, Magda Puyo, Alex Rigola, Franco di Francescantonio, Joan Peris, Lurdes Barba, Rafel Duran, Josep Antón Go-mez, Xavier Albertí, Pep Tosar, Josep Galindo, Ferran Madico, Ricard Sal-vat, Stefano Poda, Rafael Lladó, Jaume Martorell, Angelo Gobbato, Joan

Font, etc.; i coreògrafs com Gelabert- Azzopardi, Sabine Darendorf, Mercè Boronat, Ferran Carvajal, Juan Carlos Lerida, Angels Margarit, en teatres d’Espanya i Sud-Amèrica.

Dels seus darrers muntatges cal destacar:

“Krum” (Mercat de les Flors-Teatre Lliure), i “El President” (Girona Tempo-rada Alta-TNC), direcció Carme Portaceli; “Maridos y mujeres” (Teatro de la Abadía-Teatre Romea), direcció Alex Rigola; “La tortuga de California” (La Seca), direcció Lurdes Barba, ”Confidències a Al.là” (Atrium Teatre) i “Co-ratge per matar” (TNC), direcció Magda Puyo, The Last Cabaret” (Pati Ma-ning-Grec), direcció Kiku Mistu, “Pigmalione” (Teatro San Ferdinando-Ná-pols), direcció Benedeto Sica, “El balcó” (Teatre Principal Palma Mallorca), direcció Rafel Duran, “Qui bones obres farà” (TNC), direcció Pep Tosar, “Not a momento too son” (Mercat de les Flors), direcció Ferran Carvajal.

JÚLIA /12/


Funcions: De dimecres a dissabte a les 20.30h i diumenge a les 19h. Preus: 19€; 14,25€ (25% de descompte amb carnet de biblioteca, TR3SC, tarja rosa, RACC) i altres promocions puntals.Compra d’entrades: per ENTRADIUM (www.entradium.com) i a la taquilla del teatre una hora abans de l’espectacle. Reserves a [email protected]

On somSala AtriumC/ Consell de cent 435 baixos08009 Barcelona

Com arribar-hi:Metro: L2 Tetuan, L4 Girona i L5 Verdaguer. Bus: 6, 19, 20, 50, 51 i 55

ContacteT. [00 34] 93 182 46 06 / 661 981 799www.atrium.cat / [email protected]

Directora general: Mireia Trias. [email protected]ó artística: Raimon Molins. [email protected] / [email protected] Producció: Xènia Masó. [email protected] Comunicació i premsa: Patrícia Mendoza. [email protected] tècnic del Teatre: Core Rodríguez

La Sala Atrium rep el suport de:

Institucions: Mitjans de comunicació:

trilogia de la imperfecciÓ: jÚlia -...

Documents