trienni liberal

Download Trienni liberal

Post on 12-Jul-2015

657 views

Category:

Education

0 download

Embed Size (px)

TRANSCRIPT

  • POLIS 4

    Cincies socials, histria

    Quart curs

    EL TRIENNI LIBERAL

    Alicia Santiago

    DE LABSOLUTISME AL LIBERALISME

    Alicia Santiago

  • LA RESTAURACI DE LABSOLUTISME

    Ferran VII va tornar a Espanya el 1814.

    El rei, convenut de la feblesa dels liberals, va

    impulsar un cop dEstat mitjanant el qual va clausurar les Corts i va anullar la Constituci.

    Va restaurar totes les antigues institucions i es va

    restablir el rgim senyorial. Era el retorn a lAntic Rgim.

    Amb el suport dels sectors ms liberals de lexrcit, els opositors de labsolutisme van organitzar mltiples pronunciaments, la majoria reprimits.

  • EL TRIENNI LIBERAL

    El 1820, un pronunciament protagonitzat pel coronel

    Riego va aconseguir triomfar, inaugurant el Trienni

    Liberal (1820-1823).

    Les noves Corts van restaurar una gran part de les

    reformes de Cadis. Es va crear la Milcia Nacional,

    un cos de voluntaris armats que defensaven lordre liberal.

    04

  • EL TRIENNI LIBERAL

    Aquest procs reformista no comptava amb la

    simpatia de Ferran VII, que va demanar ajuda a les

    potncies europees per restaurar labsolutisme.

    La Santa Aliana va encarregar a Frana la

    intervenci militar a Espanya, i el 1823, els Cent Mil

    Fills de Sant Llus van derrotar els liberals i van

    reposar Ferran VII com a monarca absolut.

    04

  • LA FALLIDA DE LABSOLUTISME

    El retorn a labsolutisme va comportar la destrucci de lobra legislativa del Trienni.

    Hi havia una situaci econmica difcil.

    Es va produir un conflicte dinstic. Ferran VII noms

    havia tingut filles i la Llei Slica impedia que les

    dones regnessin a Espanya.

    Es va donar el tron a Isabel, grcies a la Pragmtica

    Sanci, dictada pel rei. Per molts absolutistes no

    van acceptar el canvi.

    04

  • LES CAUSES DE LA INDEPENDNCIA

    A principis del segle XIX, el malestar a les colnies de feia

    dcades va esclatar en forma de guerres

    dindependncia.

    Causes:

    La difusi de les idees illustrades i dels principis de

    llibertat i igualtat promoguts per la Revoluci Francesa.

    Lxit de la revolta de les colnies britniques dAmrica del Nord, que va acabar amb la proclamaci de la

    independncia dels Estats Units el 1776.

    El descontentament de la burgesia criolla.

    04

  • ELS PROBLEMES DE LES NOVES

    REPBLIQUES

    .

    Amrica es va fragmentar en mltiples repbliques.

    Es va consolidar el poder dels caps militars i la

    intromissi constant de lexrcit en la vida poltica.

    Es van oblidar les necessitats de la poblaci

    indgena, negra i de les classes populars.

    La societat postcolonial va nixer amb grans

    desigualtats socials i econmiques.

    04

  • INDEPENDNCIA DE LAMRICA HISPNICA

    04

  • LA GUERRA CARLINA

    A la mort de Ferran VII, es va desencadenar una

    guerra civil entre els partidaris de Carles, germ del

    rei difunt, i els partidaris de Maria Cristina, vdua del

    rei i mare dIsabel.

    Els partidaris del carlisme (noblesa agrria, clero i

    pagesia) eren els defensors de lAntic Rgim.

    04

  • LA GUERRA CARLINA

    .

    Els isabelins presentaven diferents interessos. La

    monarquia i la noblesa defensaven el tron i els seus

    privilegis, per van veure que unint-se als liberals

    podrien enfrontar-se al carlisme.

    La guerra es va prolongar durant set anys (1833-

    1840). El Conveni de Bergara va posar fi a la guerra,

    per el carlisme es va mantenir al llarg de gaireb tot

    el segle XIX.

    04

  • LES REFORMES PROGRESSISTES

    Els liberals estaven dividits en dues faccions: els

    moderats i els progressistes.

    Els progressistes van implantar un rgim liberal.

    Aquest procs va culminar amb la Constituci de

    1837, que va inaugurar un perode de monarquia

    parlamentria a Espanya.

    La nova constituci reconeixia la sobirania nacional i

    els drets individuals, per acceptava el paper

    moderador de la Corona.

    04

  • 4.3. LA REGNCIA DESPARTERO

    El 1837, els moderats, amb el suport de Maria Cristina,

    van accedir al govern i van intentar donar un gir

    conservador al procs de revoluci liberal.

    Un moviment doposici es va alar contra la regent, que es va veure obligada a dimitir el 1840.

    El progressista general Espartero va ser nomenat regent,

    per les mesures lliurecanvistes i lautoritarisme amb qu va governar li va valer loposici de bona part del pas.

    El 1843, Espartero va dimitir i les Corts van avanar la

    majoria dedat dIsabel II als 13 anys i la van proclamar reina.

    04

  • 5.1. LA DCADA MODERADA (1843-1854)

    Durant el regnat dIsabel II, el Partit Liberal Moderat va estar al capdavant del govern amb el suport de la

    monarquia.

    Es va consolidar a Espanya un liberalisme conservador

    i centralista. Es va imposar el sufragi censatari, hi va

    haver limitaci de les llibertats

    04

  • 5.1. LA DCADA MODERADA (1843-1854)

    .

    Durant els deu primers anys de la majoria dIsabel II, es va promulgar la Constituci de 1845 i la sobirania

    compartida entre les Corts i el rei.

    Es va firmar un Concordat amb la Santa Seu (1851),

    que configurava un Estat confessional.

    04

  • 5.2. DEL BIENNI PROGRESSISTA A LA

    CRISI DEL SISTEMA ISABEL

    Pronunciamiento del general ODonnell

    Entre 1854-1856, els progressistes dEspartero van intentar restaurar els principis del rgim

    constitucional de 1837 i realitzar reformes

    econmiques.

    Lltima etapa del regnat dIsabel II va ser dalternana al poder entre els moderats i la Uni Liberal (progressistes i de moderats .

    Van sorgir nous grups poltics, els demcrates i els

    republicans.

    04

  • LA IDEOLOGIA DELS MODERATS I LA DELS

    PROGRESSISTES

    04

  • DE LA CRISI DE LANTIC RGIM AL LIBERALISME

    Ferrn VII:

    Torna de lexili El Deseado

    Torna labsolutisme

    Trienni liberal

    Dcada Ominiosa (repressi..., Mort de Mariana

    Pineda)

  • DE LA CRISI DE LANTIC RGIM AL LIBERALISME

    Disputa dinstica

    ISABEL II

    Guerres Carlines

    Regncia de M. Cristina i Espartero

    Reinado de Isabell II