Treball Teoria i Sociologia de l’Esport Nivell II

Alumne: Lluís López Triola

Professor: Javier Perez1

Introducció.

1) L’esport.

1.1 Definició.

1.2 L’esport: una necessitat bàsica.

2 ) L’agressivitat.

2.1 Definició.

2.2 L’agressivitat forma part de l’esport?

2.3 Agressivitat o violència.

2.4 Conducta en l’esport

3 ) Emocions

3.1 Definició.

3.2 Emocions vers la conducta: bones-dolentes

3.3 Com canalitzem les nostres emocions.

4) Exemple pràctic de l’agressivitat envers el rendiment.

5) Anàlisi dels resultats.

6) Conclusions.

7) Bibliografia.

2

Actualment hi ha una certa preocupació en la pràcticaesportiva. Està demostrat que les persones quepractiquen esport ho fan cada cop més per competir iper ser millors que els altres encara que comportiagressivitat.

L’esport està vinculat a paraules bèl·liques com atac,defensa, … Els partits són enfrontaments/lluites, onl’agressivitat està present en cada acció del joc. Elsjugadors constantment compateixen amb un solobjectiu: guanyar, manifestant l’agressivitat com uninstrument bàsic.

Una mala interpretació d’aquesta agressivitat potgenerar un conflicte emocional desencadenant uncomportament violent.

3

1.1 - Què és l’esport?

En un congrés científicolímpic a Oregon (USA),Juliol 1984, previ jocsolímpics de «LosAngeles», es defineixesport com la forma mésdramàtica de combatno hostil en la que hiparticipen éssers humans.En aquesta sessió esdebatia l’agressió i laviolència en l’esport.

4

1.2 – L’esport: una necessitat bàsica.

És vital per lanaturalesa humanapoder-sedesenvoluparpracticant algunaactivitat esportiva,tan des de l’aspectefísic (muscular, …)com el psicològic(eufòries, alegries,satisfacció,... o béfrustracions,insatisfaccions,…) deforma adequada.

5

2.1 Definició

Konrad Lorenz (1963) afirma que l'agressiu neix.L'agressivitat és un instint i, per tant, un tret seleccionatper la naturalesa perquè incrementa l'eficàciabiològica del seu portador.

Així doncs, l'agressivitat com a instint, té a veure ambl'instint de conservació de l'espècie, és a dir, defensant oaconseguint territori per desenvolupar-se, menjar persubsistir, companyes per reproduir-se i perpetuarl'espècie... Hi ha autors com Wilson (1980) que arriben aestablir classificacions de l'agressivitat: territorial,agressivitat per dominància, agressivitat sexual, parentaldisciplinària, protectora maternal, moralista, predatòria iirritativa.

6

2.2 L’agressivitat forma part de l’esport?

L’esport amb competicions comporta avegades agressivitat, pel fet de voler guanyara qualsevol preu.

Així doncs podem dir que l’agressivitat ésnecessària quan la seva finalitat és assolir unobjectiu o resultat.

7

2.3 Agressivitat o violència

La violència pot ser presa com la desmesura de lacapacitat agressiva, pot ser el descontrol, laintencionalitat irracional i desproporcionada a l'estímulinicial, a la situació o necessitat bàsica a vèncer.L'agressivitat és un potencial instintiu i necessari per aque els individus puguin créixer, desenvolupar-se iperpetuar-se com a espècie; la violència, en canvi,segons s'accepta de manera generalitzada, és unmitjà o resposta, que si bé es fonamenta en lacapacitat agressiva, no manté relació proporcionalamb la finalitat que es vol obtenir o també, sónconductes gratuïtes que produeixen sofrimentsinnecessaris i injustos a qui les pateixen i ni tampoc noaporta beneficis visibles i tangibles a qui les exerceix.SALVADOR AUBERNI SERRA

«La violencia implica siempre el uso de la fuerza para producir daño» Corsi (1995)

8

«La agresividad es un instinto que el hombretiene, por consiguiente es de alguna maneranecesaria» Conrad Lorens Premi Novel deMedecina (1973)

I l’autor continua dient, referint-se a l’agressivitat:

«No es un instinto destructivo que te lleva a unaacción violenta contra los demás o contra tumismo, si no una tendencia que crece encircunstancias adversas al organismo humano,que pone la inteligencia, la imaginación ycreatividad al servicio de la satisfacción de lasnecesidades frustradas»

9

Podem diferenciar dos tipus deconducta en l’esport:

- L’esportista que téconsciència del que vol i delque està permès, la sevaconducta és afable i pot sermolt competitiva, al mateixtemps que noble irespectuosa, mentre el noconscient, amb els elementsdel joc que interactuen en lacompetició (ansietat, por,fracàs,...), llavors apareixenconductes hostils i violentes,com poden ser, pèrdua derespecta als companys iadversaris, omnipotència,instigar, malmetre, ...

10

3.1 Definició

Les emocions tenen una gran importància i

utilitat en les nostres vides, doncs ens

ajuden a respondre al que succeeix i a

prendre decisions, milloren el record de

successos importants i faciliten les nostres

relacions amb els altres. No obstant, també

poden fer-nos mal quan succeeixen en el

moment inapropiat o amb la intensitat

inapropiada.11

3.2 Emocions vers la conducta: bones –dolentes

Segons estudis realitzats per psicòlegsesportius hi ha una gran varietat d’emocionsfortes i vives durant la pràctica esportiva: totsaquests sentiments poden condicionar deforma molt notable la nostra personalitat. Lesexperiències o emocions viscudes podenrepercutir positivament o negativament sobrela nostra conducta.

12

3.3 Com canalitzem les nostres emocions

En la competició esportiva s’assoleix un estat d’excitació moltalt, importantíssim en l’esport per apaivagar el cansament(físic i emocional) i reaccionar de forma ràpida davantsituacions adverses. Psicòlegs i sociòlegs coincideixen queaquestes experiències s’apoderen de la personalitat del’esportista, i exigeixen saber-les dominar per oferir resistènciaaquelles de caràcter astènic ( frustracions, defalliment, ...), ésnecessari tenir present el tipus d’esport escollit i la sevatemàtica, així també l’existència d’unes normes quepermetran la manifestació d’un grau més alt o menysd’agressivitat.

13

Exemple pràctic basat en dos tipus d’agressivitat:

- Reactiva Instrumental (Benigne): objectiu no agressiu, infligeix lesióperò sense intencionalitat.

- Reactiva Hostil (Maligne): infligeix lesió amb satisfacció pel danypsicològic a un altre.

Lolas (1991) distingeix entre agressivitat, agressió i violència.

Agressivitat: terme teòric que integra dades a nivell de conducta motora, psicològic i vivencial.

Agressió: conducta agonista* caracteritzada per ser transitiva(cap a un altre organisme) i intencional (l’agressor busca el dany a un altre).*conducta que passa d’un agressor a un agredit

Violència: manifestació o exercici inadequat de la força o poder, sense intencionalitat per part de la gent.

14

Equip de bàsquet femení, 12 jugadores de 17, dirigitper un col·lectiu tècnic de professors esportius ambun acceptable nivell de preparació i experiència.

Seguidament un protocol del actes registrats en faseofensiva i defensiva sempre corresponent a lescaracterístiques que comporta un esport d’oposició,col·laboració i de contacte.

15

Actes d’agressivitat instrumental (AI):

Apropiar-se de la pilota durant la lluita esportiva.

Apropiar-se de la pilota en desavantatge (estatura i pes)

Entrar a cistella superant una resistència del contrari.

Interceptar una pilota en situacions complexes.

Provocar una acció, discussió i error tècnic a l’adversari.

Evitar una acció perillosa amb una defensa contundent.

Fer cistella en el moment decisiu.

Actes d’agressivitat hostil (AH):

Realitzar accions violentes fregant la permissibilitat iprovocant un conflicte entre jugadors.

Violació de les normes provocant discussions.

Accions grolleres envers el contrari, públic i entrenadors.

Discussions reiterades.

L’agressió, es va considerar, quan va provocar traumes ilesions en una acció irregular.

16

Comportamiento por equipos y resultados

Estadística feta en els 10 últims partits del

campionat.

Un sol acte d’agressió com a protagonista una

jugadora suplent de poc nivell tècnic.

17

De les 3 etapes del campionat, l’etapa

final és on l’equip ha aconseguit més

agressivitat instrumental demostrant la gran

capacitat de lluita i motivació que

l’incitava a vèncer grans dificultats,

obtingut contra pronòstic la merescuda

segona posició en el campionat.

18

Els nivells d’agressivitat com a valor esportiuobservats en el joc col·lectiu corroboren uncreixement i un desenvolupament excel·lentde les jugadores a nivell competitiu.

Està clar que l’agressivitat canalitzada cap auna conducta adequada és un factorimprescindible en el rendiment esportiu.

Aquest nivell d’intensitat és sinònim de èxits iresultats.

L’agressivitat ens permet superar qualsevolsituació adversa si es manifesta amb unafinalitat noble.

19

Atlie, Thalia(1999) La violencia social silenciosa.

Cagigal, J. (1990) Deporte y agresión. Madrid Ed.Consejo Superior Deportes

Corsi, J. (1995) Violencia: una miranda indisciplinariasobre un grave problema social. Barcelona. Paidos

Fromn, E. (1975) Anatomía de la destructividad humana. Madrid s.XXI

Mosqueda, J. (2000) No violencia y deporte. España. IMDE Publicaciones.

Maragarita Mancebo (blog)

www.apunts.org(22-09-2014) Marta Larranza(Licenciada en EF)

20

21

http://www.youtube.com/attribution_li

nk?a=ioeL038v3http://www.youtube.c

om/attribution_link?a=ioeL038v34E&u=/

watch%3Fv%3DwBIji6gF5kM%26feature

%3Dem-

share_video_user4E&u=/watch%3Fv%3

DwBIji6gF5kM%26feature%3Dem-