Treball Religió - l'hinduisme

Download Treball Religió - l'hinduisme

Post on 18-Apr-2015

78 views

Category:

Documents

4 download

Embed Size (px)

DESCRIPTION

Treball escolar

TRANSCRIPT

<p>Religi L Hinduisme</p> <p>Roger Bentez Fors3r dESO D - 05 Religi Sebasti Ruiz</p> <p>Roger Bentez Fors 3r dESO D 05 Sebasti Ruiz, Religi</p> <p>ndex1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. Deus i divinitats Mediacions (llibres sagrats) Culte i ritus Temps sagrats Espais sagrats Persones sagrades Doctrina Actituds religioses Altres</p> <p>Lhinduisme</p> <p>1</p> <p>Roger Bentez Fors 3r dESO D 05 Sebasti Ruiz, Religi Lhinduisme s un terme que expressa un conjunt de creences, prctiques espirituals i escriptures presents a l'ndia, l'origen de les quals remunta a fa ms de 3.500 anys. Si se'l considera una religi, en seria la tercera a nivell mundial, amb aproximadament 1.000 milions de practicants, el 96% dels quals viuen al subcontinent indi. 1. Deus i divinitats Lhinduisme no t fundador. En lhinduisme, Brahman, correspon els tres estadis del cercle de lunivers: creaci conservaci i destrucci, sn representats per tres deus principals: Brahma Brahama, s el creador de tot el que existeix. Com que el mn ja est creat i acabat, la seva aportaci ja sha realitzat. Per tant, aquesta divinitat no t seguidors ni cap mena de culte. Es representat amb quatre cares per indicar que ho sap tot. La seva parella s Saravasti, deessa de la saviesa, de laprenentatge. Es representa com una bonica pell blanca i jove. Porta un instrument musical, smbol de lart i un rosari amb les lletres, smbol de les cincies. Algunes vegades trobem a Brahma i Saravasti cavalcant sobre una oca o b un pav reial, smbol de coneixement.</p> <p> Peus de foto: A la dreta, tenim a Brahma, i a lesquerra tenim aSaravasti. Vixn s una de les divinitats ms conegudes. Sost i regeix tot el que hi ha en lunivers. Ho ha fet baixant nou vegades a la terra. I noms en falta una per derrotar el mal i restaurar lharmonia. Sel representa amb diferents smbols: El lotus, que sorgeix del melic fins a la creaci del mn; la massa, smbol de poder; el cargol de mar, que proclama Lhinduisme 2</p> <p>Roger Bentez Fors 3r dESO D 05 Sebasti Ruiz, Religi la victria sobre el desordre i la serp de mltiples caps en forma de flor de lotus cobreix Vixn, vol expressar la font immortal de vida de la qual surt lunivers. Peu de foto: La fotografia tenim a Vixn.</p> <p>Xiva s una de les divinitats ms estimades. A lndia hi ha molts temples consagrats a aquesta expressi divina. A molts mites i llegendes, Xiva, ns el protagonista. Xiva, s smbol de la fertilitat i la regeneraci i de laltre s el destructor de lunivers. Els seus smbols sn: Cabells recollits, representen la integraci mentals i espirituals; la lluna creixent, que representa el temps, el marc on transcorre la creaci; les aiges del Ganges, que sorgeixen del cap, i s un instrument purificador; tercer ull, significa el poder espiritual; les arracades, que les porta no pot ser vist per els humans; la serp al voltant del coll, representa que est ms enll de la mort; la forca de les tres punxes (trident), representa tres poders: coneixement, voluntat i acci; el tambor, indica els estats de la matria; la pell de tigre, smbol de poder i asseures sobre les cendres, control sobre la mort. Peu de foto: La fotografia tenim a Xiva.</p> <p>A lhinduisme, hi ha altres deus com ara: Aditi, Ganeux, Agni, Parvati, Kali, Rama, Hanuman, Durga, Ganga. Peu de foto: La fotografia veiem una varietat dels deus de lhinduisme.</p> <p>Lhinduisme</p> <p>3</p> <p>Roger Bentez Fors 3r dESO D 05 Sebasti Ruiz, Religi 2. Mediacions (llibres sagrats) Els textos Sagrats hinds, escrits en snscrit, va arribar la seva forma definitiva entre 1400 aC i el 400 dC. Els textos principals sn: Els Vedes, terme que significa saviesa, coneixement. Sn un conjunt dhimnes, invocacions, frmules que servien en els sacrificis que feien als seus Dus, oferint-los mantega, fruits, animals, etc. Daquesta manera entenien que contribuen a lactivitat creadora de la divinitat, origen de tot. Els Upanishads, sn 13 llibres densenyances sobre els ssers humans, sobre el mn i sobre Du. Les transmetien els mestres religiosos a les persones que seien al costat, que s el sentit de la paraula Upanishad. Estan escrits segles ms tard que els Vedes. Els hinds es van adonar que ms que oferir coses a Du el millor que podien fer, era oferir-se ells mateixos. A ms hi ha dos altres llibres important en forma de poemes que els podem considerar com a part del patrimoni de la humanitat: el Mahabhrata i el Ramayana.</p> <p> Peus de foto: La primera s el llibre dels Upanishads, la segona a lesquerra: Ramayana, i a la dreta: el Mahabhrata. 3. Culte i ritus Per la relaci que t aquesta religi amb tots els aspectes de la vida, fins als ms insignificants, lhinduisme en si s ms una expressi social, que prpiament una manifestaci religiosa. Lhinduisme fuig de la teoria i s una religi popular, politeista, de la qual la majoria de les seves adeptes gens coneix, a no ser els seus rituals i els seus practiques. Entre els anys 2000 i 1500 a. de C., els invasors aris van introduir el vedisme al nord-oest de la ndia i van influir sobre la religi animista dels nadius, els drvides i els mundes o colrics. Certes formes del seu culte a la naturalesa, aix com els seus grans festivals, van anar Lhinduisme 4</p> <p>Roger Bentez Fors 3r dESO D 05 Sebasti Ruiz, Religi posteriorment absorbits i modificats per lhinduisme popular; per algunes tribus conserven fins a avui la seva religi animista. Les representacions dels dus de lhinduisme vdic posterior revelen la diversitat de cultures antigues de la regi. 4. Temps sagrats L'hinduisme creu en un temps cclic i etern, per tant el mn no s'acabar mai, sin que viur una poca especialment corrupta fins que un nou avatar retorni els homes a l'autntic cam de virtut. A nivell individual, si la persona s'ha comportat b pot gaudir d'un cert temps al parads fins que es torna a reencarnar, o s castigada segons el karma. Per interrompre el cicle etern de reencarnacions, es pot cremar el cos just desprs de la mort. 5. Espais sagrats A lhinduisme, trobem dos temples sagrats, el temple de Lakshmana i el temple de Kandariya Mahadeo, tots dos a Khajuraho.</p> <p> Peus de foto: La dreta, s el temple de Kandariya Mahadeo, i a la fotografia de lesquerra, s el temple de Lakshmana.</p> <p>Lhinduisme</p> <p>5</p> <p>Roger Bentez Fors 3r dESO D 05 Sebasti Ruiz, Religi 6. Persones sagrades Les persones sagrades sn aquelles que estan el capdavant de la realitzaci dels ritus. Hi ha diferents tipus de persones sagrades: BRAHMANS: sn els qui han consagrat la seva vida a les diverses divinitats. SADHUS o IOGUIS: sn aspectes errants o persones de l'hinduisme que han renunciat a tot. GURUS: en snscrit significa persona de pes. Sn mestres de coneixement religis, mestres espirituals. La seva tasca s donar a conixer, o ms aviat iniciar nens i joves a l'hinduisme Peus de foto: la primera fotografia: Gurus, la segona: Brahmans i la tercera: Sadhus o Ioguis. 7. Doctrina L'hinduisme no t una doctrina nica. Cada religi segueix la seva prpia: els vixnutes creuen en un sser suprem etern, anomenat Vixnu, tanmateix, els vixnustes gaudiyas (bengalins) adoren exclusivament Krixna. Les poques doctrines que hi ha a lhinduisme, estan escrites al sagrat llibre els Vedes. 8. Actituds religioses La principal actitud religiosa de lhinduisme, es de gratitud i ofrena als altres per ajudar. 9. Altres Algun dels smbols i curiositats dels hinduismes, s:</p> <p>Lhinduisme</p> <p>6</p> <p>Roger Bentez Fors 3r dESO D 05 Sebasti Ruiz, Religi Respecte per la vaca, perqu lindiquen com a la Mare Terra. La salutaci Hind. Om, smbol ms sagrat.</p> <p> Peus de foto: la fotografia de lesquerra: es el respecte per la vaca, la fotografia del mig, el respecte per la sllaba Om, i la fotografia de la dreta: la salutaci hind.</p> <p>El mateix treball el podrs torbar a la segent pgina web:</p> <p>http://treligiohinduisme.wikispaces.com/</p> <p>Lhinduisme</p> <p>7</p>