Religió

Roger Benítez Fors

3r d’ESO D - 05

Religió

L’ Hinduisme

Sebastià Ruiz

Roger Benítez Fors

3r d’ESO D – 05Sebastià Ruiz, Religió

L’hinduisme 1

Índex

1. Deus i divinitats

2. Mediacions (llibres sagrats) 3. Culte i ritus

4. Temps sagrats 5. Espais sagrats

6. Persones sagrades

7. Doctrina 8. Actituds religioses

9. Altres

Roger Benítez Fors

3r d’ESO D – 05Sebastià Ruiz, Religió

L’hinduisme 2

L’hinduisme és un terme que expressa un conjunt de creences,

pràctiques espirituals i escriptures presents a l'Índia, l'origen de les quals remunta a fa més de 3.500 anys.

Si se'l considera una religió, en seria la tercera a nivell mundial, amb aproximadament 1.000 milions de practicants, el 96% dels quals

viuen al subcontinent indi.

1. Deus i divinitats

L’hinduisme no té fundador. En l’hinduisme, Brahman, correspon els

tres estadis del cercle de l’univers: creació conservació i destrucció,

són representats per tres deus principals:

Brahma

Brahama, és el creador de tot el que existeix. Com que el món ja està creat i acabat, la seva

aportació ja s’ha realitzat. Per tant, aquesta divinitat no té seguidors ni cap mena de culte.

Es representat amb quatre cares per

indicar que ho sap tot. La seva parella és

Saravasti, deessa de la saviesa, de

l’aprenentatge. Es

representa com una bonica pell blanca i jove. Porta un instrument musical, símbol de l’art i

un rosari amb les lletres, símbol de les ciències.

Algunes vegades trobem a Brahma i Saravasti cavalcant sobre una oca o bé un

pavó reial, símbol de coneixement.

→ Peus de foto: A la dreta, tenim a Brahma, i a l’esquerra tenim a

Saravasti.

Vixnú

És una de les divinitats més conegudes. Sosté i regeix tot el que hi ha

en l’univers. Ho ha fet baixant nou vegades a la terra. I només en falta una per derrotar el mal i restaurar l’harmonia. Se’l representa

amb diferents símbols: El lotus, que sorgeix del melic fins a la creació del món; la massa, símbol de poder; el cargol de mar, que proclama

Roger Benítez Fors

3r d’ESO D – 05Sebastià Ruiz, Religió

L’hinduisme 3

la victòria sobre el desordre i la

serp de múltiples caps en forma de flor de lotus cobreix Vixnú, vol

expressar la font immortal de vida de la qual surt l’univers.

→ Peu de foto: La fotografia tenim

a Vixnú.

Xiva

És una de les divinitats més estimades. A l’Índia hi ha molts temples consagrats

a aquesta expressió divina. A molts mites i

llegendes, Xiva, n’és el protagonista. Xiva, és

símbol de la fertilitat i la regeneració i de l’altre és

el destructor de l’univers. Els seus símbols són:

Cabells recollits, representen la integració mentals

i espirituals; la lluna creixent, que representa el

temps, el marc on transcorre la creació; les aigües

del Ganges, que sorgeixen del cap, i és un

instrument purificador; tercer ull, significa el poder

espiritual; les arracades, que les porta no pot ser

vist per els humans; la serp al voltant del coll,

representa que està més enllà de la mort; la forca

de les tres punxes (trident), representa tres

poders: coneixement, voluntat i acció; el tambor,

indica els estats de la matèria; la pell de tigre, símbol de poder i asseure’s

sobre les cendres, control sobre la mort.

→ Peu de foto: La fotografia tenim a Xiva.

A l’hinduisme, hi ha altres deus com ara: Aditi, Ganeux, Agni, Parvati, Kali,

Rama, Hanuman, Durga, Ganga.

→ Peu de foto: La fotografia veiem

una varietat dels deus de l’hinduisme.

Roger Benítez Fors

3r d’ESO D – 05Sebastià Ruiz, Religió

L’hinduisme 4

2. Mediacions (llibres sagrats)

Els textos Sagrats hindús, escrits en sànscrit, va arribar la seva forma

definitiva entre 1400 aC i el 400 dC. Els textos principals són:

Els Vedes, terme que significa saviesa, coneixement. Són un conjunt d’himnes, invocacions, fórmules que servien en els sacrificis que feien

als seus Déus, oferint-los mantega, fruits, animals, etc. D’aquesta manera entenien que contribuïen a l’activitat creadora de la divinitat,

origen de tot.

Els Upanishads, són 13 llibres d’ensenyances sobre

els éssers humans, sobre el món i sobre Déu. Les transmetien els mestres religiosos a les persones que

“seien al costat”, que és el sentit de la paraula “Upanishad”.

Estan escrits segles més tard que els Vedes. Els hindús es van adonar que més que oferir coses a Déu

el millor que podien fer, era oferir-se ells mateixos.

A més hi ha dos altres llibres important

en forma de poemes que els podem considerar com a part del patrimoni de

la humanitat: el Mahabhrata i el Ramayana.

→ Peus de foto: La primera és el llibre dels Upanishads, la segona a

l’esquerra: Ramayana, i a la dreta: el Mahabhrata.

3. Culte i ritus

Per la relació que té aquesta religió amb tots els aspectes de la vida, fins als més insignificants, l’hinduisme en si és més una expressió

social, que pròpiament una manifestació religiosa. L’hinduisme fuig

de la teoria i és una religió popular, politeista, de la qual la majoria de les seves adeptes gens coneix, a no ser els seus rituals i els seus

practiques.

Entre els anys 2000 i 1500 a. de C., els invasors aris van introduir el vedisme al nord-oest de la Índia i van influir sobre la religió animista

dels nadius, els dràvides i els mundes o colèrics. Certes formes del seu culte a la naturalesa, així com els seus grans festivals, van anar

Roger Benítez Fors

3r d’ESO D – 05Sebastià Ruiz, Religió

L’hinduisme 5

posteriorment absorbits i modificats per l’hinduisme popular; però

algunes tribus conserven fins a avui la seva religió animista. Les representacions dels déus de l’hinduisme vèdic posterior revelen la

diversitat de cultures antigues de la regió.

4. Temps sagrats

L'hinduisme creu en un temps cíclic i etern, per tant el món no

s'acabarà mai, sinó que viurà una època especialment corrupta fins que un nou avatar retorni els homes a l'autèntic camí de virtut. A

nivell individual, si la persona s'ha comportat bé pot gaudir d'un cert

temps al paradís fins que es torna a reencarnar, o és castigada segons el karma. Per interrompre el cicle etern de reencarnacions, es

pot cremar el cos just després de la mort.

5. Espais sagrats

A l’hinduisme,

trobem dos temples sagrats,

el temple de Lakshmana i el

temple de Kandariya

Mahadeo, tots

dos a Khajuraho.

→ Peus de foto:

La dreta, és el

temple de Kandariya

Mahadeo, i a la fotografia de

l’esquerra, és el temple de

Lakshmana.

Roger Benítez Fors

3r d’ESO D – 05Sebastià Ruiz, Religió

L’hinduisme 6

6. Persones sagrades

Les persones sagrades són aquelles que estan el capdavant de la realització dels ritus. Hi ha

diferents tipus de persones sagrades:

BRAHMANS: són els qui han

consagrat la seva vida a les

diverses divinitats.

SADHUS o IOGUIS: són aspectes errants o persones de l'hinduisme que

han renunciat a tot.

GURUS: en sànscrit significa persona

de pes. Són mestres de coneixement religiós, mestres espirituals. La seva

tasca és donar a conèixer, o més aviat iniciar nens i joves a l'hinduisme

→ Peus de foto: la primera fotografia:

Gurus, la segona: Brahmans i la

tercera: Sadhus o Ioguis.

7. Doctrina

L'hinduisme no té una doctrina única. Cada religió segueix la seva

pròpia: els vixnuïtes creuen en un ésser suprem etern, anomenat Vixnu, tanmateix, els vixnuïstes gaudiyas (bengalins)

adoren exclusivament Krixna. Les poques doctrines que hi ha a l’hinduisme, estan escrites al sagrat llibre els Vedes.

8. Actituds religioses

La principal actitud religiosa de l’hinduisme, es de gratitud i ofrena als

altres per ajudar.

9. Altres

Algun dels símbols i curiositats dels hinduismes, és:

Roger Benítez Fors

3r d’ESO D – 05Sebastià Ruiz, Religió

L’hinduisme 7

Respecte per la vaca,

perquè l’indiquen com a la Mare Terra.

La salutació Hindú. Om, símbol més

sagrat.

→ Peus de foto: la fotografia de l’esquerra: es el respecte per la vaca,

la fotografia del mig, el respecte per la síl·laba Om, i la fotografia de

la dreta: la salutació hindú.

El mateix treball el podràs torbar a la següent pàgina web:

http://treligiohinduisme.wikispaces.com/