1. SITUACI

2. Agafar l'avi des de l'aeroporti passar per sobre delMediterranifins al'areoport del Prat del Llobregat i desprs agafar l'autopista que uneix El Prat delLlobregat i Manresa. ...ITINERARI 3. La comarca del Bageses troba al centre de Catalunya, t 35 municipis i la seva capital sManresa;inclou una part de la comarcanatural del Moins una part del Lluans . La coa part del Lluans . SITUACI COMARCADE BAGES 4. COMARQUES 5. RELLEU 6. INTRODUCCI

El relleu del Bages no s'ha format amb un dia, sin que s'ha anat formant lentament, amb un parell de milions d'anys.

El pla del Bages ocupa tota la comarca i al seu voltant s'aixequen les zones ms altes.

7. MUNTANYES

Aquesta grandiosa muntanya s'anomena Montserrat i va ser declarada Parc Natural al 1987.

Hi ha moltes muntanyes o turonsa Manresa, com Collbaix, les Comelles...

Lamitja de les mutanyes de Manresa s aproximadament de 400 m., excepte Montserrat

8. PLA DEL BAGES

El pla del Bages s a la Catalunya central,al nucli de la comarca del Bages.

Un pla s una extensi de terreny plana i de poca extensi. La plana t ms extensi i s ms gran.

9. LES COMELLES

s una muntanya que est just devora del municipi del Bages.

Aquesta muntanya fa 380 metres de altitud.

s una de les muntanyes ms petites de la comarca.

10. TUR DE COLLBAIX

El Collbaix s un tur que est situat entre dos municipis:

Municipi de Manresa

Municipi de Sant Joan de Vilatorrada.

T una alada de 543 metres de altitud.

11. 12. ElsriusIles rieres 13. La comarca del Bages 14. 15. Els rius de la comarca del Bages sn el Llobregat i el Cardener. Tenen un origen comi desprs se separenformant el Cardener i el Llobregat. Els dos rius desemboquen al mar Mediterrani. ElLlobregat passaa propdeBarcelona. Tota la seva conca senterritori catalirecorre les comarques barcelonines de norda sud; tamb passa prop de l'aeroport. Els rius 16. El Llobregat 17. El Cardener s un dels rius ms llargs de Catalunya junt al Llobregat. Aqu teniu una foto del Cardener: El Cardener 18. 5 19. Ts un clima subhumit amb estius calorosos que duren quatre mesos i hiverns freds, amb temperatures mitjanes per sota dels 10C, que duren des de mitjans del mesde novembrefins a mitjans de mar. La temperatura mitjana calculadaen base els ltims deu anys ha estat de 7,0 a l'hivern, 14,0 a la primavera, 15,1 a la tardor i 23,3 a l'estiu.CLIMA DEL BAGES 20. La pluja del perode de 1931 a 1969 va ser de 619l/m 2anuals de mitjana; l'evaporaci anual va ser de 763 litres, per tant hi ha un dficit de pluja total de 154 litres durant l'estiu. La pluja es reparteix en 94 dies del'any; es reparteixen en dos mxims, molt similars, a la primavera i la tardor. 21. I I Manresa s el lloc on fa ms calor i el menys elevat; per aix hi ha menys precipitacions. A Moia s on hi ha ms precipitacions durant la primavera, s el lloc ms elevat. Montserratt ms precipitacions que Moi i Manresa durant la tardor.montserrat moi Manresa 22. TEMPERATURES MITJANESA MANRESA 1939-2007 23. MANRESA 24. ANAM A MANRESA! ESTAREU 5 DIES SENSE VEURE'NS 25. MUNICIPIS DELBAGES 26. MUNICIPIS DEL BAGES (1) 27. MUNICIPIS DEL BAGES (2) 28. 29. LA CIUTAT DE MANRESA 30.

Manresa,estsituada prcticament al centre de Catalunya.Capitalindiscutible delacomarca de Bages , haestatelnucli impulsor delavida comarcal , en laindstria , elcomer , elsserveis ,l'esporti lacultura.

CIUTAT DE MANRESA 31. 32. Situat al mateix centre de Manresa , moltaprop de l'Ajuntament.La ciutat, al cor de Catalunya, permetfer-hi tot tipus d'activitats. Des que fou construit al segle XIV per s religios, l'edifici ha sofert diverses modificacions. L'any 1990 s'hi va installar l'alberg, que ocupa una superfcie construda de 1.656m.L'ALBERG DEL CARME 33.

Coronat al puig Cardener, nucli primitiu delaciutat , iocupant l'espai de construccions religiosesicivils ms antigues , laCollegiata baslica deSanta Maria, o com esdiu popularment , LaSeu ,sel monumentartsticprincipal i temple majorde Manresa.

LA SEU 34.

Lacova de Cardonasunameravella natural que amaga al seu interior una antiga exploraci minera (les antigues installacions de Mina Nieves). La visita que hi podrem fer ens descobrir un indret nic al mn.

LA COVA 35. Plaa major nm.1. L'AJUNTAMENT 36.

El camp d'aprenentage: La Culla. Documentada ja en el segle XIV, constitueix un darrer testimoni d'una gran finca agrria especialitzada, a finals del segle XIX,en el conreu de la vinya il'elaboraci de vi. Actualment integrada a la trama urbana s un dels edificis singulars de Manresa.

LA CULLA 37. 5 MONTSERRAT 38. Montserrat Comarca del Bages 39. El monestir de la muntanya de Montserrat s un smbol per a Catalunya.Consta d'una comunitatbenedictina, una escola,una bibliotecai un museu amb obres d'artistes famosos. El monestir 40. El nom prov de la paraulamont , muntanya, i serrat,cadena muntanyosa.Montserratapareix com un grapat demuntanyes d'or sobrecamper de gules, amb una serrad'or tallant-les pel damunt. Geologia 41. A les zones desprovistes de bosc trobam matolls que necessiten plena llum com elroman, el bruc detardor o cepell, l'argelaga, l'espgol o la farigola. Roman Vegetaci 42. Vegetaci Roure

A les parts ms elevades i especialment al vessant septentrional, viu un nombre considerable de plantes :roures, freixes , gatell, blada, moixera , avellaner, pi silvestre o rojalet , boix, boix grvol , sanguinyol , coronillai herbes com l'heptica, laviola de llopo el marclic

43. Vegetaci Les roques tenen una flora que recorda la dels Pirineus calcaris:l'orella d's que forma una petita rosa de fulles amples i pilosesi la corona de reinade grans pancules deflors blanques; viuen en les roques ombrvoles,de la part alta. Orella d's 44. Sant Lloren de munt 45.

El monestir de Sant Lloren del Munt, bastint al cim de la Mola, s el monument ms emblemtic d'un masss on tamb sn abundants les restes arqueolgiques i neoltiques.

EL MONESTIR 46. Una masia s un tipus de construcci rural tpica deCatalunyai, sobretot, de laCatalunya Vella . s tpica de la poblaci disseminada depagesoso pastors, distanciada de nuclis urbans. s l'edifici principal d'unmas . Els materials emprats per a la seva construcci canvien segons el que es troba disponible a cada contrada . Masies 47. La cova Simanya, situada al vessant est delMontcaua uns 900m d'altitud, s una de les ms accessibles i visitades d'entre les 163 cavitats catalogades al masss de Sant Lloren del Munt i serra de l'Obac. Els seus 372 m de recorregut la converteixen en la cova ms llarga del masss. cova 48. SUBTTOLS: Recorregut Situaci La seva importncia Resclosa dels manresans Parc de l'agulla Miracle de la llum LA SQUIA 49. La Squia t un recorregut de 26,7 km. Comena a la resclosa de Balsareny i travessa els municipis de Balsareny, Sallent, Santpedor, Sant Fruits de Bages, arribant al Parc de l'Agulla de Manresa. Antigament arribava fins dins les muralles de Manresa .Es va construirl'any 1338 . 50. 51. La Squia de Manresa s una de les obres ms importants fetes al Bages durant l'edat mitjana. Aquest canal t la importncia de donar l'aigua suficient a Manresa i a algunes altres poblacions de la seva rodalia . 52. La tranquillitat s absoluta, tant sols se sent la remor de l'aigua del riu i el cant dels ocells, els quals podrem observar una mica ms amunt de la resclosa, on hi ha un mirador d'aus amb la descripci del ocells que podem veure en la zona humida del bosc de ribera de la resclosa. a. 53. Parc de l'Agulla s elllacartificial on desemboca laSquia de Manresa . Va entrar en funcionament per les festes de la Llum de l'any1977i va ser remodelat el1986 Permet emmagatzemar uns 200 milions de litres d'aigua en una superfcie de 0,64 km i una fondria mxima de 4 metres es 54. El miracle de la llum s una llegenda de tradici manresana que explica com una misteriosa llum provinent de Montserrat va irrompre als vitralls de l'antiga esglsia del Carme, el 21 de febrer de 1345. 55. LAMUNTANYADESALDECARDONA 56. El terme municipal de Cardonaestsituat a l'extrem del Bages , a la vall del Cardener. s a 31,3 km deManresa . ONSCARDONA? 57. La Muntanya de Sal s unfenmengeolgic d'importncia mundia l. -Un recorregut guiat a 86m de profunditat per linterior de les galeries de la muntanya, obertes des de 1997. Manifesten amb tot el seu esplendor i espectacularitat els diferents plegaments i vetes del jaciment i la diversitat de minerals. Un lloc nic al mn! -Un passeig per les antigues installacions mineres, que explica la histria de lexplotaci industrial de la Vall. LA MUNTANYA DE SAL 58. -La sal va quedar coberta per sediments continentals que es dipositaren en llacs que es varen formar posteriorment. -Per la pressi feta des del Pirineu i el pes dels sediments del damunt, la sal es va anar movent cap on ara hi ha Cardona, formant una cpula de sal anomenada diapir. -Lerosi es va endur els sediments continentals que cobrien el diapir fins que la sal va quedar aldescobert . LA FORMACI 59. Sn estructures geolgiques intrusives, formades per masses d'evaporites que, procedents de nivells estratigrfics molt plsticssotmesos a gran pressi,pugen per les capes sedimentries de l'escora terrestre,en un lent procs mesurable en milions d'anys que es coneix com diapir. Els moviments per flux plstic de les roques salines es denominenhalocintics UN DIAPIR S: 60. LAFORMACID'UNDIAPIR 61. FI!