Fet per: Pol Plana Ayet

Curs: 2n Batx – HS1

Professor/a: Felissa Lobato

RESÙM DEL LLIBRE: BARCINO

Introducció

La narració de la història s’inicia en el moment de la mort de Luci Minici Natal Quadroni Ver, el qual acaba de ser nomenat procònsol i acaba de inscriure el seu nom a l’Olimp degut a que ell va aconseguir guanyar unes olimpíades. En aquests moment en Luci nombra per primera vegada en Teseu, el qual ha estat la persona que sempre l’ha turmentat al llarg de la seva vida. Mica en mica va recordant petits moments del llarg de la seva vida, els quals estan protagonitzats sempre per la mala ombra d’en Teseu, personatge que repercutirà en el fil argumental de la historia narrada per en Luci. Una imatge que destaca en Luci és la d’en Teseu corrent a les curses de quadrigues (de les quals en Luci era propietari), compartint equip amb en Teseu. Tot i això, la imatge es veu enterbolida per la victòria del seu rival i els clamorosos crits del públic adorant-lo.

Primera Part

-Capítol I: Servus infidelis

En Luci comença a recordar els aspectes més importants de la seva infància, la qual va estar marcada per l’arribada d’en Teseu a casa. A causa de que a casa seva només hi havien noies (esclaves, la majoria), els seu pares van torbar adient que en Luci tingués un amic esclau el qual seria acollit per la família. En Luci era cuidat per la Melina la qual era la seva nutrix, la Dora era l’ornatrix que s’encarregava de cuidar els cabells de la mare d’en Luci. Tot i això, també hi havia noies esclaves a la família, les quals eren filles de la Melina i la Dora, aquestes es deien: Iona, Kyrene, Thadea. En Luci comenta que des del principi que va conèixer en Teseu, li va caure malament la seva forma de ser, tot i això la nit abans de coneixe’l estava molt nerviós.

- Capítol II: Domi Mea

El dia després de que l’informessin que en Teseu vindria a casa a viure, en Luci es despertà molt d’hora ja que els nervis no el deixaven dormir. Un cop despert, es trobà amb els oscilis (els seus joguets preferits els quals estaven penjats al pati) i els observà durant un bon temps. Tot i això, amb poc temps la Melina apareix i li adverteix que no faci soroll ja que el seu pare està entretingut amb una visita. A causa d’això es dirigit cap a la cuina on es troba amb totes les noies i la seva germana, la Vera, la qual està a punt de casar-se i es sent molt trista per haver-ho de fer a contracor. Al cap d’una estona, el seu pare convoca a tota la família i presentà als nous inquilins de la casa, en Teseu i la seva mare. En Luci (com ja he dit) no s’endugué una bona impressió d’en Teseu només coneixe’l, ja que aquella mateixa nit l’enxampà despert en plena nocturnitat observant el pou i tirant pedres al seu interior.

- Capítol III: Quid Facerem?

Dias després d’allò, en Luci seguia preocupat pel fet de que no havia tingut suficient valor de castigar en Teseu per estar despert a altes hores de la nit. En Luci no entenia perquè havia temut en Teseu i havia fugit de la seva presència aquella nit d’hivern. Finalment li explicà això a la Melina amb la qual té molta confiança, ella li diu que no li ha de tindre por ja que ell és l’amo

i en tot cas en Teseu és un noi encara inadaptat. Passa el temps i en Luci comença a aprendre a escriure amb el seu nou professor l’Hipolidi (el qual en un futur esdevindrà com a gran persona dins al vida d’en Luci). En Luci també comenta que els seus pares estan molt interessats en que ell aprengui pel fet de que constantment estan sent visitats per grans dovernants romans. Un d’ells es diu Luci Licini Sura, el qual viu a Tarraco amb al seva família. El primer contacte d’en Luci amb en Licini Sura es deu a que l’amic del seu pare l’invita a veure les curses de quadrigues a Tarraco.

- Capítol IV: Difficile Dicte

El Pare d’en Luci havia planejat anar-se’n al nord d’Àfrica a participar a una campanya africana, tot i això, no volia deixar la Vera sense casar i haver d’esperar més anys per arribar a consagrar-la en matrimoni. Finalment, la Vera es casà amb en Corneli un dels fills d’Aule Corneli Palma, a conseqüència ella se’n anà de casa i el pare pogué partir cap al seu destí, això comportà que en Luci passes a ser l’home de la casa, l’encarregat de defensar a tots els membres. Tot i això, uns mesos després d’allò en Luci s’aixecà un matí i es dona compte que la Melina havia desaparescut. Amb tots els seus ànims la començà a buscar per tot Barcino, tot i això al final la van trobar morta al pou de casa. Immediatament, les esclaves van començar a creure que en Luci havia matat a la Melina, tot i això el vertader assassí era en Teseu.

- Capítol V: Dies Ludorum

Els mesos que van seguir aquell esdeveniment es van tornar insuportables per en Luci ja que es sentia acusat per totes les persones que hi havia a casa, ja que el consideraven el assassí de la Melina. La soledat acompanyà en Luci el qual començà a creure que s’havia tornat boig per creure que en Teseu havia assassinat a la Melina. Tot i això, en Licini Sura invità a tota la família d’en Luci a anar a Tarraco a visitar la residencia del polític en qüestió. Allà, va ser on en Luci tingué el seu primer contacte amb les curses de quadrigues, tot i això el seu pare l’advertí que ell mai podria participar vivament ja que era un home ric i només corrien els plebeus. Deixant de banda les aspiracions personals d’en Luci, aquest mateix descobrí que no estava gens equivocat sobre en Teseu, ja que l’enxampà robant a casa d’en Licini Sura. Tot i això, en Teseu demanà clemència al ser enxampat i va manegar la situació per fer creure a la gent que en Luci era el culpable de tot allò.

- Capítol VI: Metuenda Medusa

Durant la joventut d’en Luci ell va rebre classes de l’Hipolidi el qual els hi explica a ell, a les esclaves i a en Teseu histories sobre la mitologia grega i la política de Roma. En Luci era on realment es sentia identificat (a classe), ja que l’Hipolidi no el jutjava i creia que ell era innocent del que estava sent acusat. Tot i això, les noies seguien creient que ell era l’assassí de la seva mare i per tant es tenia que fer justícia en un futur. L’Hipolidi castigava molt a en Teseu, ja que no sabia recitar correctament els poemes grecs que estudiaven a casa i això agradava molt a en Luci. Més endavant, en Teseu d’amagat va cremar tots els tablinum de l’Hipolidi el qual només pogué salvar uns quans llibres dels molts que tenia.

- Capítol VII: Semper Baetulo

En Luci recorda com els instants que passava amb el seu cosí Quint (habitant de Baetulo) eren els més feliços d’aquella època. Durant els instants que passava amb ell discutien sobre quina era la ciutat més important: Baetulo o Barcino, aquest fet va fer donar la futura idea de construir unes termes romanes a Barcino. Amb el temps cada cop es sentia més unit a en Quint, fins al punt que la seva mare un dia va decidir anar a viure amb la mare d’en Quint (durant una temporada). Tot i això, a en Luci li estranyà que la seva mare no s’endugués amb ella a la Dora (la ornatrix), ja que la seva mare sempre necessitava tenir els cabells ben arreglats. Finalment, en Luci ho entengué i veié el perquè de que la seva mare no hagués necessitat els serveis de la Dora. En Luci va descobrir un que la seva mare s’havia tornat calba, a causa que la Dora li havia donat un remei per la caiguda del cabell, el qual no havia tingut gaire efecte. Ràpidament, en Luci sospità que allò havia estat cosa d’en Teseu.

- Capítol VIII: Solitudo Immensa

Finalment, la mare d’en Luci deixà d’ocultar el secret a la família i decidí destituir a la Dora com a ornatrix. En Luci intentà convèncer-la de que la Dora no havia pogut estar, ja que ella no li volia cap mal i que per tant tenia que haver estat alguna altre persona. Davant d’això la seva mare s’enfadà i li digué que no s’hi fiqués pel mig. Amb el temps, en Luci veia com la seva mare s’anava tornant cada cop més malhumorada, ja que la Vera havia fet cas omís de la seva fidelitat al seu nou espòs i havia decidit rodejar-se d’amants i de fer constants celebracions. Amb el pas del temps, a la mare d’en Luci li van començar a desaparèixer valuoses coses (collars, anells etc), davant d’això ella cregué que en Luci era el culpable i li demanà que li tornés. En Luci enfurismat per aquesta situació esclatà en plors en mig de la seva solitud. Aleshores va ser quan es va donar compte de que la Lena (la mare d’en Teseu) era la nova ornatrix de la mare...

- Capítol IX: Mortem Oppetere

L’avia Baèbia Gal·la va morir poques setmanes després. La dona va ser enterrada a la Vía Augusta i va ser condecorada pels seus dos nets, en Quint i en Luci. La cerimònia va ser llarga i hi va assistir molta gent la qual al coneixia i al respectava. Tot i això, aquest no va ser l’únic mort que Hermes va tindré que endur a l’inframont, ja que en Licini Sura va ser assassinat per un adversari polític a la seva mateixa casa. Aquesta complicació va fer pujar al poder a Licini Segon, el qual tenia totes les sortides comercials de Barcino. El pare d’en Luci l’advertí que la seva mare ja l’havia posat al corrent de les seves malifetes, i que si volia (realment) tornar-se a guanyar la seva confiança hauria de demostrar la seva innocència amb el pas de temps.

- Capítol X: Vindicare Se Ab Aliquo

La inacceptable conducta de la germana d’en Luci feia perillar l’estabilitat familiar. La Vera havia canviat totalment, ja que havia passat de ser la innocent filla dels Minici a ser la amfitriona de les veremes i les orgies més conegudes de tot Barcino. Es deia que es passejava despullada per casa mentre els convidats mantenien relacions els uns amb els altres, i aquests tipus d’actes no eren gens ben considerats dins de la societat. En Luci per intentar alleujar la situació va anar a parlar amb la Vera la qual li explicà que es comportava d’aquella forma per venjar-se dels seus pares, els quals l’havien obligat a casar-se amb un home que ella no estimava. En Luci li digué que no podia seguir portant aquella vida, ja que tenia un fill (en

Corneli) i un marit que tard o d’hora se’n adonaria de lo succeït i la mataria. Però la Vera decidí que preferia morir jove i bella vivint una vida de plaers, que estar condemnada per sempre més. Finalment, la Vera es suïcidà abans que la família d’en Corneli la castigués. En Corneli va ser apartat dels Minici i el seu pare se’l va endur a Roma...

A part d’això, en Luci ja tenia 15 anys i notava com mica en mica s’anava fent més gran. Les seves estades a les termes i a la palestra de Baetulo amb el seu cosí Quint era lo millor que podia demanar. Amb l’Hipolidi començà a aprendre coses noves i li ensenyà a ser més pausat a l’hora de prendre decisions i d’entendre les coses. A part d’això cada cop es sentia més protegit pel seu professor d’en Teseu i la seva mare. Finalment, en Luci trobà la prova definitiva per culpar en Teseu i a la seva mare de totes les seves maldats, ja que en el jardí de casa es trencà una teula i quan en Luci va anar a reparar-la es va trobar en que sota d’aquesta s’amagaven totes les propietats que havia perdut la seva mare.

- Capítol XI: Manifesto Scelere

La descoberta d’en Luci va fer guardar-se el secret per por de que no el prenguessin per culpable per pura equivocació, i el que va fer va ser explicar-li tot al seu millor amic: en Marc Pedani. Davant de les explicacions d’en Luci en Marc va recomanar-li que matés a en Teseu i a la Lena, i així aconseguiria deslliurar-se d’ell per sempre més, tot i això en Luci es negà i començar a traçar el pla amb en Marc. A conseqüència del seu engrescament va explicar-li la situació a l’Hipolidi, el qual també va voler participar i li va confiar una idea més acurada, la qual es basava en enxampar a la Lena in fraganti. En Luci va encarregar fer dos anells, un dels quals va regalar a la seva mare per tal de que la Lena el robés i el fiqués en el seu amagatall. L’altre anell se’l va quedar per despistar l’atenció de la Lena i d’en Teseu. Clarament, el pla sortí a la perfecció ja que quan en Luci veié que la Lena havia robat l’anell, va agafar el segon anell que havia manat construir i el va deixar al costat d’on dormia la seva mare. Això, va fer que la Lena estigués forçada a anar de nou a robar l’anell i amagar-lo sota la teula. En aquell mateix instant, en Luci i l’Hipolidi despertaren a la mare perquè ho veies i la Lena va ser enxampada cometen aquell crim. La Lena va intentar culpar en Luci de que li havia manat fer allò, però la mare no ho va creure i va fer matar la Lena, i va tancar en Teseu a un soterrani per tal de que el pare d’en Luci el jutgés.

- Capítol XII: Mendacium Perversum

La mare d’en Luci li demanà mil cops perdó i li digué que deixés que el pare decidís sobre que fer amb en Teseu, tot i això, a en Luci li costà acceptar tot allò, però finalment va cedir. Quan el pare arribà a casa, en Teseu va ser postrat davant tota la família per tal de ser jutjat i castigat en públic. Després d’un breu judici el pare d’en Luci va decidir expulsar-lo de la casa enviant-lo a Tarraco a córrer amb les quadrigues. Tot i això, en Luci no es sentia satisfet, ja que no entenia perquè en Teseu li volia tan de mal. Finalment, en Luci agafà en Teseu per sorpresa i l’obligà a explicar-ho tot. En Teseu li digué que ell realment no era el fill legítim de la família Minici, ja que el fill legítim ho era ell degut a que tenia un any més que en Luci.

Segona Part

- Capítol XIII: Bello Domique

La mare d’en Luci va emmalaltir ja que cada cop menjava menys i es sentia més dèbil i deprimida per tot el que havia passat dins la família en tant poc temps. La malaltia que acusava la mare es va agreujar amb la pregunta d’en Luci sobre si ell era realment fill dels Minici, resposta la qual va fer alertar a la seva mare i li confirmà a en Luci que sense cap dubte ell era fill seu i del pare. Amb el temps la seva mare es va anar recuperant ja que tota la família es va veure abocada a cuidar-la i a estimar-la. Tot i això, va haver-hi un altre factor que va assaltar la vida d’en Luci, aquest factor era l’amor que sentia per la Kyrene. Mentre en Teseu era a casa , les esclaves s’havien mantingut distant d’en Luci, però un cop aquest marxà l’estima cap en Luci retornà. La Kyrene i en Luci mantingueren relacions sexuals i amoroses durant un llarg període de temps el qual va suposar la plenitud per en Luci. Més tard, quan complí 18 anys, va ser nombrat triumvir monetales auro argento aere flande feriundo, i va ser destinat a Roma

- Capítol XIV: Optimus Princeps

En Luci arribà a Roma des del port de Tarraco passant pel Tíber fins a al capital de l’imperi. Allà conegué el Circ Màxim, el Colisseu i altres edificacions que havien estat edificades pels diferents emperadors que havien passat al llarg de la historia per allà. Tot i això, la seva estada a Roma va ser molt breu, ja que havien ascendit al seu pare i l’havien enviat a les planes del riu Danubi on tenia que lluitar contra les tropes bàrbares. A conseqüència d’això, el seu pare el va incorporar entre les files i el va fer ser el seu ajudant. Durant la seva estada al camp de batalla, en Luci aprengué a muntar a cavall, a lluitar, a entendre les diverses formacions d’atac i a conscienciar-se del que era el camp de batalla. Finalment, quan la seva estada estava a punt d’acabar va rebre una carta de la seva mare dient-li que la Kyrene havia tingut un fill, el qual era fruit de la relació entre en Luci i ella.

- Capítol XV: Occasionem Arripere

La noticia de ser pare va trasbalsar enormement en Luci el qual no volia per res del món tindre un fill, tot i això, el moment en el qual vivia li va permetre prendre’s un temps de descans ja que l’emperador del moment, l’emperador Trajà va morir sense tenir cap successor. Aquest fet va fer que la situació de l’imperi es paralitzés totalment fins que s’hagués nombrat un clar i digne successor. El més conegut era Adrià, el qual també pertanyia a Hispania i que per tant afavoriria a l’ascensió d’en Luci dins la seva carrera política. Tot i això, un altre problema se li va sumar al fet de ser pare, el seu mateix progenitor va decidir que havia arribat l’hora de casar-se i li buscà l’esposa més adient. La candidata per en Luci no resultà ser ni més ni menys que la Fausta Licinia Sura, filla del difunt Licini Sura.

- Capítol XVI: Angor Conscienciae

L’Adrià puja al poder i es nomenat emperador. Els canvis són immediats i afecten de ple a en Luci, ja que Adrià ordena retirar totes les tropes dels territoris ja conquerits per tal de canviar el bel·licisme per la diplomàcia. En Luci retorna a Barcino amb moltes ganes, tot i això l’ombra d’haver-se d’enfrontar a la realitat de ser pare l’atemoreix i el fa sentir-se molt malament. Un cop arriba a la seva ciutat natal, al seva mare el rep a casa juntament amb totes les esclaves, tot i això la Kyrene no hi és i el seu fill tampoc. En Luci intrigat pregunta on ha anat a parar la

Kyrene, és aleshores quan la mare li explica que li ha donat la llibertat i la fet casa amb un llibert que la fa molt feliç. Davant d’això en Luci es sent traït, però realment es dona compte que ell seria molt més feliç així.

- Capítol XVII: Beatam Vitam Vivere

La Fausta i en Luci es casen finalment, les afinitats dels dos ajuden a que s’entenguin més i millor, ella és una noia guapa, intel·ligent i sobretot molt culte, la qual sempre el podria ajudar a l’hora de prendre decisions. Els dos viatgen a Roma per fer un viatge de nuvis i allà connecten encara millor gràcies a les curses de cavalls (la qual cosa es d’interès comú pels dos). Tot i això, la forma de ser de la Fausta es veu enterbolida a l’hora de tindre fills, ja que ella insisteix en tenir-ne però no es queda embarassada i per tant no té descendència. Aquest fet crea una gran inestabilitat entre la parella... Amb motiu de la visita de l’emperador Adrià a Tarraco en Luci i la Fausta tornen per retre-li homenatge i per tal de que en Luci es fes un lloc entre les files de confiança de l’emperador. La festa celebrada en honor d’Adrià és del agrat de tots els convidats inclòs el mateix emperador, el qual queda meravellat amb la gran cultura que té la Fausta i sobretot per la gran intel·ligència que mostra a l’hora d’actuar. Finalment, al gent es retira i en Luci es queda sol amb l’emperador el qual li comença a explicar (sota els efectes del vi) tota la seva vida i tots els seus conflictes amb la seva dona. Finalment, en Luci es retira a la seva habitació amb la Fausta, amb la qual fa l’amor i així aconsegueixen que es quedi embarassada. Amb poc temps, en Luci es cridat al nord d’Àfrica a Càrtago, tot i això, abans s’assabenta que en Teseu ara es un gran corredor de quadrigues el qual ha comprat la seva llibertat i està magnificat pel poble.

- Capítol XVIII: Longe Gentium

En Luci decideix fer una visita a Barcino abans de tornar a partir cap a fora d’Hispania, per tant deixa a la Fausta a Tarraco per tal de que no pateixi cap mal i es dirigeix cap a Barcino. Allà es retroba amb els seus vells amics, entre els quals hi ha en Marc Pedani el qual ara es dedica a les vinyes i al vi. Un cop ja ha fet la retrobada es dirigeix cap a la casa de Barcino per passar la nit, però pel camí es troba amb la Kyrene la qual va acompanyada de dos nens. Finalment, el nen més gran dels dos resulta ser el seu fill il·legítim el qual ara s’anomena Fèlix. En Luci es sent incòmode però descobreix que encara sent alguna cosa per la Kyrene, la qual també sent algú per ell però la situació no els hi permet mostrar el que senten. En Luci torna cap a casa on li recrimina a la seva mare que no li hagi dit que la Kyrene encara es trobava a Barcino i de tant en tant passava per casa. Tot i això, la mare li diu que tot es millor tal com està

- Capítol XIX: Amor Habendi

Un cop en Luci va estar a Cartago allà es va reunir amb el seu pare el qual també estava destinat allà per tal d’organitzar les diferents expedicions que es feien a l’Àfrica. Durant els llargs menjars que feien reclinats al triclini, en Luci i el seu pare parlaven d’afers relacionats amb l’imperi i amb Adrià, ja que l’ascensió havia suposat un salt gravitacional per en Luci. El seu pare, a la vegada li explicava afers que havia hagut de patir durant la seva època jove, ja que en aquells moments havia hagut de fer front a una sèrie de fraus que havien costat la destitució de molts homes. El pare d’en Luci li informà que li tenia preparada una sorpresa ja que havia comprat dos cavalls de curses, els quals eren joves, bells i forts. Va ser mentre el seu

pare li ensenyava els cavalls que en Luci li preguntà que perquè li havia donat la llibertat a en Teseu. Tot i això, el pare no entengué per quin motiu en Luci feia aquella pregunta, per tant en Luci no va tindre més remei que explicar-li tota la seva historia amb en Teseu.

- Capítol XX: Vix Dies Aderat

La Fausta va parir un nadó mort, el part s’havia donat un més abans de lo previst i havia donat com a conseqüència allò. En Luci entristit per allò es dirigí cap al santuari de Tophet situat a Cartago, lloc en el qual es pregava als deus fenicis perquè tinguessin cura de la ciutat i els seus habitants. Allà es trobar amb un sacerdot de Baal Hammon, el qual li oferí la possibilitat de alliberar l’ànima del seu fill per tal de que aquesta pogués trobar la pau. Un cop hagué acabat la petita cerimònia tornà cap a la casa de Cartago. Al cap d’uns dies arribaren els seus amics de Barcino per consolar-lo, i per intentar animar-lo i distreure’l. Finalment en Luci acabà distraient-se i organitzant una festa privada per ell i els seus amics. Aquell mateix mes, en Luci es va donar compte que el seu pare cada cop es feia més gran i que el temps passava molt ràpidament, per tant va decidir fer alguna cosa que fos transcendent i això va recaure en voler construir unes termes a Barcino.

- Capítol XXI: Caelum Atque Terras Miscere

El pare d’en Luci que s’assabenta de la idea d’en Luci s’entusiasmà encara més de lo previst, ja que va començar a fer conjetures i a redactar idees en veu alta per tal d’intentar abocar una mica més de claredat sobre el tema. Tot i això, anaven passant els anys, i durant el temps que estaven a Cartago semblava que el seu pare s’hagués oblidat de la idea de les termes, però això no va ser així. Finalment a en Luci li va ser presentat el primer plànol del que serien les termes de Barcino, croquis el qual havia estat dissenyat i dibuixat pel seu pare. Amb poc temps van començar a contractar paletes, pintors i arquitectes per començar amb el projecte. Però un dia succeí una cosa que quasi trasbalsa tota l’operació per un rampell de mal humor del pare d’en Luci. Un pintor havia proposat pintar el déu Dionís envoltat de sàtirs celebrant la verema, i aquest motiu va ser suficient perquè el pater de families se’n recordes de la mort de la Vera, la seva filla. Finalment, tot es va quedar en una simple anècdota... En Luci va ser nomenat tribú de la plebs, va passar per Barcino per veure com seguia el projecte de les termes i després per Tarraco per endur-se la Fausta a Roma.

- Capítol XXII: Pacem Habere

En Luci i la Fausta es van instal·lar a una localitat propera a Tíbur. Allà, la Fausta es va mostrar d’una forma molt diferent de la que havia mostrat quan en Luci havia estat amb ella a Tarraco o Barcino, ja que després de la pèrdua del nadó tenia un sensació de melangia, la qual la feia ser més calmada. Tot i això, aquella època va ser una de les èpoques més harmonioses que va tindre en Luci, tot i que tenia clavada un espina des de ja feia molt de temps: el no poder saber on era el seu nebot, el fill de la Vera, el devorava dia a dia. Finalment, la Fausta es va quedar embarassada (de nou), i tot va tornar a ser perfecte com ho havia estat el principi. Però, com tot a la vida, en Luci es retrobà amb el seu vell enemic: en Teseu, el qual en aquells instants s’havia consolidat com a millor auriga de tot l’imperi. I justament, mentre observava la cursa d’en Teseu, va ser quan en Luci es retrobà (per pura casualitat)amb el petit Corneli...

- Capítol XXIII: Felicitats Fugax

Un cop en Luci va trobar en Corneli el va invitar a passar una llarga temporada a la casa que tenia a Tíber. Allà, va reunir a tota la família per tal de tornar a presentar en societat al nou Corneli. Els pares d’en Luci es van alegrar molt d’haver recuperat el net perdut i no van parar de fer-li preguntes sobre la seva vida i les seves aspiracions. En Corneli havia estat acollit pels seus avis paterns després de l’assassinat del seu pare i els seus seguidors (opositor d’Adrià). En aquells instants, ell era poeta imperial i treballava pel mateix emperador el qual li compensava la seva feina amb molta generositat. La família li recriminà que no hagués intentat contactar amb ells però ràpidament els van perdonar. Abans de que al felicitat se’n anés, en Luci va tindré l’ocasió de retrobar-se amb el seu cosí Quint a Roma, allà van parlar de moltes coses diverses, però els dos van haver d’interrompre la seva conversa quan arribà un esclau dient que la Fausta estava infantant. Els dos es van dirigir cap a Tíbur. Finalment en Luci va conèixer, per primera vegada en tota la seva vida, la seva primera filla legítima, que l’anomenaria Minicia... Tot i això, la felicitat no va tardar en anar-se’n ja que el pare d’en Luci va morir als pocs mesos de néixer la Minicia.

- Capítol XXIV: Vivet Nomen Meum

El dia que el pare d’en Luci va morir tota la veritat va ser destapada a l’hora. Mentre el pater de familias jeia al llit mentre agonitzava, la mare d’en Luci i el jove hereu Minici restaven allà compartint els últims instants de vida amb el pare. Tot i això, quan en Luci i el seu pare es van quedar sols, el pater de familias li confessà que en Teseu si que era realment el seu fill, ja que durant les guerres dàciques el pare d’en Luci s’havia allitat amb la Lena, la qual era neboda d’un rei de la Dàcia. A conseqüència havia nascut en Teseu el qual havia estat acollit a casa seva... Per tant, en Teseu era verdaderament el seu germà. Finalment el pare d’en Luci va morir...

Tercera part

- Capítol XXV: Memento Mori

En Luci es veié obligat a contractar a en Teseu com a auriga de l’equip el qual dirigia, a conseqüència d’això en Teseu va guanyar les olimpíades i va ser convocat juntament amb en Luci i la Fausta davant l’emperador com a invitats d’honor. Tot i això, la situació geogràfica de l’emperador Adrià era inexacte ja que es dirigia cap a la Capadòcia, però s’havia aturat a descansar a un palau que tenia a la Galàcia. En Teseu va ser incorporat entre les files dels concubins de l’emperador, ja que la seva bellesa i el seu cos forçut van seduir els gustos dels jove mandatari. Tot i això, en Luci va ser encara més recompensat, ja que Adrià el començà a tractar com a un igual i va estimar-la possibilitats d’anar amb ell al temple de Ma (a Comana) a copular amb les seves deixebles. En Luci no s’hi va poder negar i va ser conduit a Comana juntament amb Adrià, el qual també va precisar de l’acompanyament d’un concubí. A la Fausta no li va agradar gens que en Luci copulés amb una altre dona, tot i això sabia que ell no s’hi podia negar, ja que sinó l’emperador el castigaria. Però, de cop i volta, Adrià començà a

desconfiar d’en Luci i a mostrar-se hostil fins que finalment va decidir enviar-lo a Albió (la Bretanya)

- Capítol XXVI: Fato Cedere

Però no només Adrià volia enviar en Luci a Brittania sinó que volia que la seva dona es quedés amb ell al palau de la Capadòcia. Al sentir això, en Luci s’enfadà com mai però s’hagué de contindre. Tot i això, davant del desig d’Adrià, la seva esposa l’emperadriu Sabina s’oposa dient que era injust separar una mare d’una filla, quan Minicia reclamava la presencia de la mare a Tíbur. Júlia Bàbila, poeta imperial que acompanyava a Adrià va convençe’l i al final l’emperador va permetre que la Fausta tornés a Tíbur. Pel camí de tornada, la Fausta li comentà a en Luci que no es preocupés per si en Teseu podia influenciar en l’emperador, ja que ell tenia dos aliades molt importants: Júlia Bàbila i Sabina. Després de poder veure a la seva filla i agafar-la en braços en Luci partí cap a Brittania. Allà, a la gran illa de nord hi passà gairebé any i mig, fins que al final el van retirar d’aquella trista, plujosa i lúgubre terra. Un cop tornà, es va assabentar que l’Antinous, el concubí predilecte de l’emperador (i a la vegada gran amant i amic) havia estat assassinat per algú. L’ombra d’en Teseu tornava a actuar...

- Capítol XXVII: Memoria Periculi

En Luci tornà a Roma i va ser nomenat com a curator Via Flaminae i praefectus alimentorum. Tot i això, la ciutat imperial es ressentia en la seva situació, ja que la seva família es trobava a Tarraco. Finalment va decidir partir cap a Barcino i allà organitzar una festa i invitar a tots els coneguts. Un cop arribà a la ciutat es trobà a casa amb la Kyrene, la qual li explicà que en Fèlix (el seu fill) treballava a un thepidarium donant de menjar als hostes. Un cop aquesta se’n anar en Luci es retrobà amb la seva mare i la seva dona, les quals els van abraçar i li van preparar un bon àpat. Finalment, la festa que havia planejat en Luci es va fer i van ser invitats tots els familiars i amics de la família. Entre ells destacà una nova invitada que va explicar com Adrià havia canviat després de la mort de l’Antinous, aquesta nova hoste era la Júlia Bàbila. Ella mateixa va relatar tot el periple de l’emperador i va explicar com en Teseu havia incitat a l’Antinous a suïcidar-se, després d’això, el mateix Adrià havia volgut que en Teseu també es suïcidés com a mostra de fidelitat però el llibert escapà. Va ser buscat per la guàrdia per tot l’imperi però no el van trobar.

- Capítol XXVIII: Sufragante Nocte

La Fausta seguia insistint en al idea de tornar a tindre un altre fill per tal de poder dotar a la família d’un hereu masculí el qual pogués seguir la trajectòria del pare. Tot i això, en Luci es mostrava escèptic, ja que li molestava molt que la seva dona s’obsessionés per allò. Aquella situació va anar de malament a pitjor, fins al punt que un dia en Luci va acabar esclatant i va ordenar a la seva dona Fausta que deixés ja de parlar sobre allò. A partir d’aquell moment en Luci passava molt poc temps a casa i sempre intentava estar el màxim de lluny de la seva dona... Amb el pas del temps, el seu gran amic de Barcino, en Marc Pedani, li va expressar el desig de dirigir-se cap a Roma per veure les famoses lluites de gladiadors. Amb no moltes ganes en Luci acceptà, i a la vegada invità en Corneli el poeta perquè els acompanyés a veure-les. Un cop en Marc arribà, en Corneli i en Luci el van portar fins al Colisseu. Allà veieren com un gladiador anomenat Aureus vencia a tots els combatents en al lluita cos a cos. Finalment,

en Luci es va donar compte que l’Aureus era en Teseu, tot i això els seus amics no el van creure i no li van fer cas.

- Capítol XXIX: Invisus Omnibus

En Luci només sortir del Colisseu expressà el que havia cregut veure allà dintre, que no era altre cosa que l’ombra d’en Teseu sota una altre identitat. Tot i això, en Corneli i en Marc el van tractar de foll i li van dir que es tenia que tranquil·litzar que si volia podien anar a parlar amb el lanista. Tot i això, en Luci es negà, però no per molt temps ja que l’endemà va tornar al Colisseu però no va poder comprovar-ho del cert ja que el lanista i els gladiadors havien marxat. A partir d’aquell moment en Luci va decidir evitar recordar en Teseu i el va començar a eliminar dels seus records. Mentrestant, Adrià anava tornant-se cada vegada més boig, ja que la mort de l’Antinous l’havia trasbalsat de tal manera que havia acabat veient enemics i traïdors per tot arreu on anava. Tant greu va ser la seva bogeria que va acabar matant a la seva esposa Sabina. Mica en mica, la vida d’Adrià s’anava escorrent, i les seves forces anaven minvant. Finalment va morir i tal com s’havia predit no va deixar successor.

- Capítol XXX: Omen Fati

Antoní Pius va ser el successor d’Adrià. Aquest es mostrà molt més seré i menys esbojarrat que el seu predecessor, ja que provenia d’una família adinerada de la Gàl·lia. Tot i l’últim mandat d’Adrià, l’Antoni va intentar mitificar la figura de l’antic emperador i li va retre grans homenatges. En Corneli així explicava com l’Antoni era un home pausat, prudent i gran amant de les lletres. Aquell mateix any en Luci va descobrir que en Corneli era totalment asexual, ja que mai s’havia volgut allitar amb cap dona o meretriu. En aquells temps va començar a tindre relacions amb una esclava d’un senador amic seu, la qual s’anomenava Clòdia A la vegada, es va donar compte de dos coses en referència a la seva filla la qual ja tenia 12 anys, la primera era que li encantaven els cavalls i li fascinaven totes les coses relacionades amb el món de les quadrigues, i la segona era que la seva dona i la seva mare estaven planejant casar a la Minicia sense el permís del propi Luci. Tot i això, un altre esdeveniment succeí abans de que la Minicia es cases, i aquest va ser que la Fausta es va morir a causa d’un accident al circ romà quan una part de les tribunes es van trencar, van cedir i van provocar la mort de la dona d’en Luci.

- Capítol XXXI: Ars Longa, Vita Brevis

A causa de la mort de la seva dona, la Fausta, en Luci va decidir fer-li una escultura a la seva ciutat natal Tarraco. A conseqüència d’això, la mare de la Fausta morí de pena al assabentar-se de la funesta noticia. Davant d’aquesta situació en Luci tenia por que la Minicia es veiés ressentida per la mort de dos de les persones més importants a la seva vida, dos referents materns, per tant va proposar a la seva mare que viatgés amb ell a Roma i visqués amb ells durant un temps. La mare acceptà i així es va fer. Un cop arribaren a Roma s’assabenta que l’emperador Antoni havia patit al pèrdua de la seva dona Faustina la qual era molt estimada per ell i per el mateix Corneli. Aquest fet, va fer que l’emperador s’interessés per en Luci el qual estava passant per la mateixa situació. La desafortunada situació va tornar-se favorable i va permetre que en Luci pogués viure millor gràcies als favors de l’emperador. Però tot es va enterbolir de nou, quan en Corneli li explicà que en Teseu si que era realment l’Aureus, ja que

havia escapat de l’escola de gladiadors i havia estat desemmascarat per un lanista anomenat, Ursus. De nou, l’ombra d’en Teseu amenaçava a la vida d’en Luci.

- Capítol XXXII: Audaces Fortuna Iuvat

En Luci i en Corneli van parlar llargament sobre que passaria amb en Teseu, ja que en Luci volia anar a trobar-lo i matar-lo d’una vegada per totes. Tot i això, en Corneli va aconseguir que en Luci se’n oblidés ja que no li feia cap estar pensant en tot moment on era en Teseu. Els últims dubtes sobre en Teseu van ser dissipats gràcies a la seva amant, la Clòdia, la qual li va advertir que no era recomanable pensar en aquella mala peça. Agraït per tot el que feia ella per ell, en Luci li proposar d’anar a viure a una domus de Hispania quan el senador que la custodiava es morís i se’n anés a l’altre món. Ella al final va acceptar i li va estar eternament agraïda. Per una altre banda, la mare d’en Luci li proposa al seu propi fill que anés a visitar algun dia a en Fèlix, el fill que havia tingut amb la Kyrene i que intentés ajudar-lo amb el que pogués. Tot i això, en Luci va tindre que abandonar aquella idea (de moment) ja que el van cridar a lluitar (de nou) a les terres del Danubi. Tot i això, a mitjans de la seva estada allà va rebre una carta d’en Marc Pedani i d’en Corneli dient-li que havien vist en Teseu per Barcino.

- Capítol XXXIII: Hiems Alba Capillos

L’estada final per les terres del Danubi es va concretar amb les diverses informacions que rebé en Luci sobre l’aparició d’en Teseu per Barcino, Iluro i Tarraco. Finalment, les seves obligacions a aquelles terres van acabar i es va poder retirar cap a Roma a buscar la seva filla i al seva mare. Però va ser aleshores quan va saber que la mare i la seva filla no es trobaven a Roma sinó a Tíbur. Davant d’això en Luci li preguntà a la seva mare el perquè, i ella li respongué que la seva filla l’havia desobeït i havia anat a muntar a cavall a les quadrigues de Roma. A causa d’això, la mare d’en Luci s’havia vist obligada a abandonar Roma i anar a viure a Tíbur, amb tota aquesta explicació l’àvia de la Minicia insistia que el que es tenia que fer era casar a la jove. En Luci va parlar sèriament amb la Minicia la qual va acceptar de bon grat casar-se amb en Cneu Flavi. Donades les noces i un cop la Minicia va instal·lar-se a casa de la família d’en Flavi, la mare d’en Luci i el seu fill van decidir partir cap a Barcino. Tot i això, a en Luci li arribà un paquet a casa que no sabia qui l’havia enviat, en el interior del paquet hi havia un dels seus oscil·lis trencat. En Teseu havia entrat a la casa de Barcino...

- Capítol XXXIV: Scis Quia Ego Amo Te

La mare d’en Luci i ell van travessar el Mediterrani fins a Barcino, tot i això la travessia es va complicar ja que la mare d’en Luci va caure malalta. Finalment arribaren a Barcino. Mentre en Luci procurava que la mare no se’n adonés del oscillum robat, la Dora moria a casa dels Minici. Tot i això, la mare d’en Luci es reunia amb la tieta (la mare d’en Quint) per intentar distreure els últims dies de vida que els hi quedaven a les dos. Però hi hagué un fet que va sorprendre en Luci, i aquesta va ser la visita de la Kyrene. Ella li explica desolada que el seu fill Félix havia entrat a una secta mistèrica i havia emmalaltit de tal forma que no es podia ni aixecar del llit. A més a més, li confessà que anys enrere en Teseu l’havia visitat i li havia dit que si no es casava amb ell, en un futur ho pagaria molt car. Estava clar que en Teseu havia introduït en Félix dins d’aquella secta només per venjar-se. Finalment, en Luci va actuar prestant el millor metge que

tenia i va aconseguir guarir el seu fill il·legítim. Però una altre cosa succeí, ja que a la seva casa de Barcino va rebre un paquet el qual contenia un oscil·li de la seva casa de Roma fet miques...

- Capítol XXXV: Quid Tibivis?

Quan en Luci es disposava a anar cap a Roma per acudir en ajuda de la seva filla i dels seus amics més estimats, va veure com la seva mare perdia la vida i moria plàcidament de vellesa. Tot i això, ell sabia que no podia romandre més temps a Barcino sabent que en Teseu estava lliure per Roma i que en qualsevol moment atacaria de nou. Però en Marc Pedani li advertí que tenia que lloar la mort de la seva mare, i que si ell volia ell mateix partiria amb una de les seves naus per arribar a Roma i protegir a la Minicia. En Luci acceptà i li concedí plens poders militars. Finalment, un cop va haver enterrat a la seva mare va agafar el primer vaixell que sortia cap a la capital de l’Imperi. Un cop hi arribà es dirigí cap a casa seva (on s’allotjava en aquells moments la Minicia) i es quedà descansat al saber que ella estava bé i no havia estat conscient del que havia passat. Al dia següent en Luci s’assabentà que en Teseu era de nou al circ i es feia anomenar Indomitus. Armat, amb guàrdies i amb l’ajuda d’en Quint i d’en Marc va dirigir-se a matar-lo. Però un cop el van trobar, en Teseu els hi proposà una lluita amb igualtat de condicions. En Luci acceptà i decidiren córrer l’endemà quan s’hagués post el sol. Si en Teseu guanyava era lliure, si perdia el mataven...

- Capítol XXXVI: Ultimum Proelium

Un cop sortiren del circ, en Quint i en Marc van intentar dissuadir en Luci de competir amb en Teseu el qual tenia més experiència i sabia fer trampes. Tot i això, en Luci no va quedar dissuadit i va decidir anar a l’estable a comprovar els cavalls, un cop hagué fet la tria se’n tornà cap a casa on al Minicia també intentà convençe’l, però l’efecte fou el mateix... Per la tarda en Luci va rebre una visita inesperada, la de la Clòdia la qual li comunicava que s’havia mort el senador el qual la protegia i ara tenia una llar assegurada a casa del fill de l’ancià mort. Com a regal per la seva generositat li regalà una toga ambarina. El dia següent en Luci va dirigir-se cap al Circ on abans d’entrar va intentar ser dissuadit (de nou) per en Cyril (l’encarregat de cuidar els cavalls) el qual es mostrava molt nerviós. La cursa començà, i al principi en Luci anava guanyant però cap a la meitat de l’enfrontament en Teseu va començar a guanyar territori ja que els cavalls d’en Luci s’anaven alentint. Finalment, en Teseu guanyà, però la Minicia es va donar compte que en Cyril havia fet menjar als cavalls una substancia que els havia perjudicat greument. Mentre en Cyril demanava clemència i comptabilitzava en Teseu, aquest últim fugia amb el seu carro. En Luci i en Quint el van començar a perseguir fins que va caure estavellant-se amb el carro i en Teseu mateix es va suïcidar.

Barcino, any 152

En Luci està estirat en el llit recordant (igual que en el principi de l’obra) com es ascendit a procònsol gràcies a la seva fidelitat a l’Antoni Pius, com la seva filla li anuncia que serà mare i com ell somia anar a viure a Àfrica amb la Kyrene, la seva filla el seu sogre i totes les persones amb les que ha conviscut. Finalment, en Luci mort plàcidament.

Exercicis

1.2- Declina en acusatiu singular i en acusatiu plural dels mots de l’activitat anterior.

Consilium, -ii = consulem / consules Argentum, -I = argentum / argentaMiseria, -ae = miseriam / miserias Spes, spei = espem / espesMiles, -itis = miles / mila annus, -i = annum / annosRes, rei = rem / res fides, -ei = fidem / fidesPax, pacis = pacem / paces genu, -us = genu / genua

Genus, -eris = generem / generes nex, necis = necem / necesTempestas, -atis = tempestem / tempests gladius, -ii = gladium / gladiosSolacium, -ii = solacium /solacius vita, -ae = vitam / vitasVulnus, -eris = vulnem / vulnes fulmen, -inis = fulminem / fulminesRete, -is = retem / retes domina, -ae = dominam / dominas

1.3- Digues quina és la paraula de cada series que no està en el mateix cas que les altres, tot seguit escriu-la en el cas que li correspon:

a) viris, pueris, turris, diebus = die (ablatiu singular)b)consuli, pueri, regi, agro = agri (genitiu singular)c) ordo, regio, tribuno, dies = diei (datiu singular)d) imperatoribus, oculus, exercitus, regio = exercito (ablatiu singular)e) milites, oculos, imperatores, insulis = insulas (acusatiu plural)

1.4- Posa l’adjectiu que hi ha entre paréntesis en el mateix cas i nombre que el substantiu que hi ha en primer lloc:

a) imperatore romanus (nominatiu singular)b) exercituum ingentium (genitiu plural)c) diebus longi (genitiu singular)d) Prudentiam summus (nominatiu singular)e) legis duris (datiu plural)f) onera gravis (nominatiu singular)g) scriptorium clarorum (genitiu plural)h) homini sapientes (nominatiu plural)

1.5- Copia les frases següents I completa-les amb el sintagma correcte:

a) Mars bellum deus estb)Magni divitiae saepe discordiarum causa fueruntc) Discordia Semper est multi miseriae estd) Veri amici in adversa fortuna videbamus

e) Miles romani fortiter pugnantf) In temporibus antiquis ingentia animalia in terris erantg) Imperator in dextero cornui exercitus equitatum collocat.

1.6- Declina en ablatiu singular i en ablatiu plural els sintagmes següents:

Principalis via = Principalo via / Principalis viisPosterus dies = Postero die / Posteris diebusNiger homo = Nigre homo / Nigribus homisRomanum forum = Romano foro / Romanis forisLongus sermo = longo sermone / longis sermonibusGravis senectus = gravo senectute / gravis senectutisRomana puella = romana puella /romanis puellisGrandis vis = grandis vi / grandis visAlba cavea = alba cavea / albis cavisLaetus discipulus = laeto discípulo / laetis discipulis

1.7- Copia les frases següents i omple l’espai en blanc de cada una amb el pronom que hi ha entre paréntesis, de manera que al frase tingui sentit:

a) Galli in haec oppidum sese receperuntb) Hostem haec manibus necaboc) Ista consilia non audiamd) Idem hominem vidimuse) Illa dies iam remotus estf) Petrus Aeneidam legit. Nos idem librum legimusg) Socrates illud philosophus graecus fuit.

1.8- Col·loca cada una de les preposicions que tens a continuación a la frase que li pertoca:

a) Currum cursus in circum Romani spectabantb) Nihil novum sub sole.c) Post re militari scripsitd) Caesar milites in castra duxite) Apud Romulum Numa Pompilius Romae Regnavitf) Copiae tria milia passuum de castris distabantg) Ancus Marcus contra latinus pugnavit.h) Ludi Romani per multa saecula Romae permanserunti) Exrcitus per Alpes iter feceratj) Ille a Trebiam romanis vicit

1.9- Conjuga la 3ª persona del singular del present, de l’imperfet i del futur dels verbs següents:

Sum = est / erat / eritDescendo = descendit / descendebat / descendetMitto = mittit / mittebat / mittetDemonstro = demonstrat / demonstrabat / demonstrabitTaceo = tacet / tacebat / tacebitCogitio = cogitat / cogitabat / cogitabitPeto = petit / petiebat / pettetCompario = comparit / compariebat / compariet

1.11- Analitza les forms verbals que hi ha a continuación:

Deviceramus = devic+era+mus = 1ª persona plural, preterit plusquamperfetSumus = verb ser, 1ª persona plural, presentDixit= duco+it = 3ª persona singular, presentScripserint = scripso+er+int = 3a persona plural, futur perfetMigrabant = migra+ba+nt = 3a persona plural, prêt imperfetCommiserunt = comiss+eru+nt = 3ª persona plural preter perfetErunt= verb ser, 3a persona plural, futur perfetCernet = cern+et = 3ª persona singular, presentNarraveras = narrav+era+s = 2ª persona singular, pret plusquamperfet

1.12- Copia les següents equacions verbals i completa-les amb el verb narro:

a) ponunt / posuerat = narrant / narreratb) ponebat / posuistis = narrabat / narraristisc) ponam / posuero = narram / narrerod) ponit /posuit = narrit / narrite) ponent / posuerint = narrant / narrerintf) ponebam /posueram = narrabam / narreram

1.13- Digues quina es la forma verbal de cada sèrie que no està en el mateix temps que les altres i escriu-la en el temps que li correspon.

a) occidit, monet, transportat, animadvertet = animadvetb) ponunt, laudant, mittent , tacent = c) hiemabas, amas, ridebas, navigabas = amabasd) posuit, íncipit, surrexit, imperavit = possuiete) memoraveramus, scripseramus, postulamus, laudaveramus = postaleramusf) contendit, dividit declarat, divisit = declarit

1.16- Copia les frases següents I omple els buis amb el pronom relaiu correcte per tal que la frase tingui sentit:

a) Romani rostra earum navium, quas in pugna ceperant, in foro posueruntb) Sphinx vitoribus aenigmata proponebas et omnes qui ea non solvebant, lacerabat

c) Illi viri, quae procul videmus, sarcinas portantd) Magnam victoriam, quam romani grata fuit, cónsul reportavite) Cras naves pervenient, quas frumentum portantf) Numae Pompili Tuilus Hostilius successit cui Albanos vicit1.20- Relaciona cadascun dels numerals cardinals que tens a continuación amb al xifra romana i la quantitat corresponent.

Unus et viginti – XXI – 21Triginta - XIII – 13Quinque – V – 5Septuaginta – LXX – 70Tredecim – XXX – 30Decem – X – 10Centum – C – 100Sexaginta – LX – 60Duodeviginti – XVIII – 18

1.21- Completa aquest quadre sobre els graus de l’adjectiu

Gratus - Gratior – GratissimusMagis – Maxior – MaximusPeor – Peior - PeiorissimusBrevis – Brevior – BrevissimusFerox - Ferior - Feriorissimus

1.22- Analitza I tradueix les frases següents. Substitueix el segon terme de totes les maneres possible.

- Socrates sapientissimus inter Graecos philosophos fuitN/Subj adj/genitiu prep Ac/Cd Ac/Cd 3aps passatSocrates va ser el filosof més sabi d’entre tots els grec.

- Elephanti graviores quam equi sunt N/Subj Adj/CN pron Gen 3app presentEls elefants son més grans que els cavalls

- Spartacus maximus ex Romanis gladiatoribus fuit. N/subj adj/cn prep Abl abl 3aps passatSpartac va ser el gladiador més gran de tot Roma.

- Achilles bellicosissimus Graecorum militum erat N/subj adj/cn GEN/CN Ac /Cd 3aps presentAquiles és un militar molt belicós.

1.24- Analitza i tradueix el text que tens a continuación sobre Calígula, un emperador dement, segons alguns, cruel i extravagant; es creía deu i volia ser venerat com a tal.

Caligula templum etiam numini suo proprium et sacerdotes et excogitatas hostias instituit. N/subj Ac/CD conj Dat pos con N/subj verb CN VerbCaligula va fer un temple per la seva propia divinitat i els sacerdots es tornaren victimes d’ell

In templo suum simulacrum aureum stábat. Hostiae, quas sacerdotes per singulos dies Prep N/subj pos CN CN VERB N/SUBJ pron Cd/ac prep En el temple hi havia una estatua seva que era d’or. Les victimes, que eren sacerdots que

immolabant, erant, pavones, numidicae et tetraones. Et noctibus plenam lunam invitabat 3app 3app V PARTI N/Suj N/suj Cc/AB Ac/Cd 3apsper cada dia eren morts, tambe eren noiets, victimes i comediants. I quan es feia lluna plena

assidue in concubitum, interdiu vero cum. Capitolino Iove secreto fabulabatur prep AC/CD invitaba com a convidats i els mataba.

1.26- El text que tens a continuación se centra en el momento en que Mercuri amb la poma de la discordia a la má, visita a Paris, al mont ida, per tal de fer-li saber que ha d’escollir quina de les tres deeses es la més bonica.

Erat mons ligneus, ad instar incliti montis illius, quem vates Homerus Iadeum cecinit. Capellae VERB CC/AB prep N/subs pron pron N/Subs Verb 3a ps N/SubEra en el mon, quan ells van apareixer, que l’endeví Home ho explicava. Les peculiars cabres

paeculae tondebant et in modum Frygii pastoris adulescens pecus ducebat. Adest luculentus G/CN 3ª PP prep Ac/Cd CCLL G/CN N/atr 3aps N/sub Cn/Gen passejaven, en el Mont Frygi on els adolescents pastors les portaban. Un brilliant home

puer nudus et inter coma eius aureae pinnulae prominebant: erat Mercurius. Ille malum in N/atr CN PREP pron AC(CD 3ª pp 3aps N/Sub Pron AC/CDnú apareix I entre les fulles, d’ell s’erigeixen ales daurades: era mercuri. Ell portaba a la dreta

dextra portabat et id Paridi porrexitCn/gen 3aps prep N/subj 3apsuna poma i aquest li oferí a París