treball definitiu[1]

JEAN PIAGET

Desenvolupament Cognitiu Motor / 1r CursElena Franco

Raquel Mártínez

1

Gisela MiretMaria Pablo

Núria Pons

Índex

1. Biografia i Context Històric i Intel·lectual---------------------------------------3, 4

2. Principals obres ----------------------------------------------------------------------5

3. Teoria de Piaget----------------------------------------------------------------------6 - 14

3.1 Definició Conceptes Bàsics

3.2 Teoria Cognitiva

3.2.1 Teoria de les Etapes Cognitives

3.2.2 Divisió del Desenvolupament Cognitiu

3.2.3 Tipus de Coneixements

4. Articles d’aprofundiment -------------------------------------------------------15,16,17

5. Resum de la prova de la gravació----------------------------------------------18, 19

6. Bibliografia----------------------------------------------------------------------------20

2

1. Biografia i Context Històric i Intel·lectual

Jean Piaget Nascut a Suïssa, el 9 d'agost de 1896

Va ser el fill gran de Arthur Piaget i de Rebecca Jackson. El seu pare era un destacat

professor de Literatura Medieval a la Universitat de Neuchâtel.

Piaget va ser un nen precoç, va desenvolupar un interès primerenc per la Biologia i el

món natural, especialment cap els mol·luscs.

Als 11 anys, mentre cursava els seus estudis a l‘ Institut Llatí de la seva ciutat natal, va

redactar un estudi referit al perdal albí, i després va escriure un tractat de Malacologia*

durant els seus estudis mitjans.

Piaget va anar a la universitat de Neuchâtel on va estudiar psicologia i filosofia .

Va rebre el seu doctorat en Biologia el 1918 amb 22 anys d’edat, en acabar va marxar a

Zuric, on va emprendre la seva carrera pròpiament psicològica.

Allà, Piaget es va poder apropar a les interpretacions psicoanalítiques de Junq i Bleuler.

Després es va traslladar a Grange-aux-Belles a França, on va ensenyar en una escola per

a nens ,dirigida per Alfred Binet creador del Test de Intel·ligència Binet, i amb qui

havia estudiat breument en la Universitat de París.

Mentre qualificava algunes instàncies d'aquestes proves de intel·ligència, Piaget va

notar que nens joves donaven respostes equivocades a certes preguntes de manera

consistent .No obstant això, Piaget no es va centrar en el fet que les respostes fossin

equivocades, sinó en el patró d'errors que nens més grans i adults no mostraven.

Això el va portar a la teoria que el procés cognitiu o pensament dels nens , diferent –lo

del dels adults. Al final arribaria a proposar una teoria global de les etapes del

desenvolupament, afirmant que els individus exhibeixen certs patrons de cognició

comuns i diferenciables en cada període del seu desenvolupament.

Al 1923, Jean Piaget es casà amb Valentine Chatenay , amb qui va tenir tres fills,

Jacqueline (1925), Lucciene (1927) i Laurete(1931).

3

Les teories d’en Piaget, es basaren en l’estudi realitzat amb els seus fills, que les realitzà

al costat de la seva dona. Piaget a partir de l’observació dels seus propis fills i de molts

altres infants, va determinar que en moltes qüestions , els nens no pensen com els

adults. Va elaborar una teoria de la intel·ligència sensorio-motriu ,que descriu el

desenvolupament gairebé espontani d'una intel·ligència pràctica sustentada en l'acció.

Per a situar dins unes coordenades històriques el nostre autor, hem de dir que en les

dades que va néixer Piaget ,la psicologia es trobava dividida en dues postures

aparentment irreconciliables. Molts psicòlegs pensaven que la psicologia s’havia de

convertir en una ciència de la naturalesa, i d’altres , al contrari consideraven que la

psicologia havia d’acceptar la seva condició de ciència de l’esperit.

Piaget , no es considera un psicòleg cognitiu però si un dels pares de la psicologia

cognitiva; es centre bàsicament en la psicologia evolutiva, és a dir, l’evolució de les

persones des de la infància fins a l’edat adulta. La psicologia evolutiva s’inicià a l’any

1956 als Estats Units, arran de la publicació d’una sèrie de llibres de psicologia que

proposaven un nou enfocament. Els psicòlegs cognitius creien que el conductisme no

explicava el funcionament de la ment humana i criticaven la seva metodologia

inductiva.

La psicologia cognitiva pot definir-se com un estudi dels processos intel·lectuals, des

dels més simples fins als més complexos. Així com: percepció, atenció, memòria,

llenguatge. Per altra banda aquest tipus de psicologia es considera com una orientació o

un camí que s’utilitza per estudiar altres aspectes de la conducta humana

entre moltes altres investigacions, va publicar diversos estudis de psicologia infantil,

fent referència fonamentalment al creixement intel·lectual dels seus fills. Es va adonar

que la ment és una part de l’ésser humà força complicada a l’hora d’investigar-la i

encara més si ens centrem en el període pre-operatori dels infants ja que tenen poca

experiència i no dominen els conceptes correctament. Ells utilitzen el pensament

simbòlic, és a dir que amb l’ajuda de símbols atribueixen un significat a la cosa en si.

Piaget va descobrir que existeixen diversos períodes de desenvolupament, d’aquesta

manera va definir una seqüència de quatre estadis, el sensorio-motor, el pre-operatori, el

d’operacions concretes i el d’operacions formals. D’aquesta manera arribà a la

formulació de la seva teoria de la intel·ligència com a instrument del coneixement.

4

Per altre banda, hi ha que dir que les motivacions de Piaget eren més bé ètiques que

científiques. Va començar el seu camí intel·lectual amb el ferm propòsit d’apuntalar

objectivament els principis en què s’havia de basar la fe i la moral cristiana.

En 1955, Piaget va crear el Centre Internacional per la Epistemología Genética de

Gènova, el qual va dirigir fins la seva mort en 1980.

2. Principals obres de Piaget:

La representación del mundo en el niño (1926)

El lenguaje y el pensamiento en el niño (1931)

El juicio y el razonamiento en el niño (1932)

El criterio moral en el niño (1934)

El nacimiento de la inteligencia en el niño (1936)

El desarrollo de la noción del tiempo (1946)

La formación del simbolo en el niño (1946)

La psicología de la inteligencia (1947)

Introducción a la apistemología genética (1950)

Seis estudios de psicología (1964)

Memoria e inteligencia (1968)

Psicología y pedagogía (1969)

5

3. Teoria de Piaget







ESQUEMA: Representa el que pot repetir-se i generalitzar-se en una acció; és a dir,

l'esquema és allò que posseeixen en comú les accions. Un esquema és una imatge

simplificada.

La teoria de Piaget tracta en primer lloc els esquemes. Al principi els esquemes són

comportaments reflexos, però posteriorment inclouen moviments voluntaris, fins que

temps després arriben a convertir-se principalment en operacions mentals. Amb el

desenvolupament sorgeixen nous esquemes i els ja existents es reorganitzen de diverses

maneres. Aquests canvis ocorren en una seqüència determinada i progressen d'acord

amb una sèrie d'etapes.

ESTRUCTURA:L'estructura no és res més que una integració equilibrada d'esquemes.

Així, perquè el nen passi d'un estat a un altre de major nivell en el desenvolupament, ha

d'emprar els esquemes que ja posseeix, però en el plànol de les estructures.

ORGANITZACIÓ: Està formada per les etapes de coneixements que condueixen a

conductes diferents en situacions específiques. Per Piaget un objecte no pot ser mai

percebut ni après en si mateix sinó a través de les organitzacions de les accions del

subjecte en qüestió.

6

La funció de l'organització permet al subjecte conservar en sistemes coherents els fluxos

d'interacció amb el mitjà.

ADAPTACIÓ: L'adaptació està sempre present a través de dos elements bàsics:

l'assimilació i l'acomodació. El procés d'adaptació busca en algun moment l'estabilitat i,

en uns altres, el canvi.

L'adaptació és un atribut de la intel·ligència, que és adquirida per l'assimilació

mitjançant la qual s'adquireix nova informació i també per l'acomodació mitjançant la

qual s'ajusten a aquesta nova informació.

L'adaptació i organització són funcions fonamentals que intervenen i són constants en el

procés de desenvolupament cognitiu.

ASSIMILACIÓ: Tracta d'adaptar-se a la nova experiència interpretant-la en funció dels

esquemes existents.

ACOMODACIÓ: Modifica els esquemes existents per explicar millor la desconcertant

noves experiències.

EQUILIBRI: Harmonia entre els esquemes de cada individu i les seves experiències.



Piaget considerava que el desenvolupament cognitiu era producte dels esforços dels

nens per entendre a actuar al seu món

El mètode clínic de Piaget combinada l'observació amb preguntes flexible. Per esbrinar

com pensen els nens Piaget seguia les seves respostes amb més preguntes. D'aquesta

manera va descobrir que un nen típic de quatre anys creia que les monedes o les flors

eren més nombroses quan es disposaven en una línia que quan s'amuntegaven o

7

s'apilaven. A partir de l'observació dels seus fills i d'altres nens, Piaget crea una teoria

que li va permetre comprendre el desenvolupament cognoscitiu.

Piaget creia que el desenvolupament cognitiu comença com una habilitat innata per

adaptar-se a l'ambient. En buscar el mugró, palpar un còdol o explorar els límits d'una

habitació un nen petit desenvolupa una imatge més precisa del seu entorn i una major

competència per manejar-ho.

Cal destacar també que Piget va descriure que el desenvolupament cognoscitiu passa en

quatre etapes qualitativament diferents, les quals representen patrons universals de

desenvolupament


La teoria de Piaget descobreix els estadis de desenvolupament cognitiu des de la

infància a l'adolescència: com les estructures psicològiques es desenvolupen a partir

dels reflexos innats, s'organitzen durant la infància en esquemes de conducta,

s’internalitzen durant el segon any de vida com a models de pensament, i es

desenvolupen durant la infància i l'adolescència en complexes estructures intel·lectuals

que caracteritzen la vida adulta. Piaget divideix el desenvolupament cognitiu en quatre

períodes importants.

ESTADI SENSORIOMOTRIU (DEL NAIXEMENT ALS 2 ANYS)

Antigament no es donava molta importància al nadó de 0 a 2 anys, però Piaget va parlar

d’una revolució del infant en aquest període. Va afirmar que en aquesta etapa és on els

infants coordinen la seva informació sensorial i les seves capacitats motores.

Des del naixement fins als 18 mesos, el nadó elabora unes subestructures cognoscitives i

una sèrie de reaccions afectives elementals que seran la base de la seva vida intel·ligent

i afectiva posterior. Per això quan Piaget parla de revolució, afirma que el nen passa de

creure que ell és el centre del món a descobrir que hi ha un univers fora d’ell; al mateix

temps comença a construir el seu propi llenguatge.

En néixer, el nen és solament instint, i els sentits són la seva font d’informació del món

exterior. Per exemple l’acció de xuclar, és un instint innat que li permet sobreviure; i

de mica en mica es converteix en una manera de comprendre i conèixer el món. Aquest

8

reflex ha passat de ser un reflex instintiu a ser una eina per conèixer la realitat que

l’envolta.

Quan un nen agafa un objecte, és una activitat motriu, però si el tira a terra una vegada

darrere l’altra, ja ha transformat l’acte motriu en un experiment sobre la llei de la

gravetat. Si estira una peça de roba perquè hi ha una joguina a sobre que vol agafar però

no hi arriba, es convertirà en una activitat de resolució de problemes. Quan comença a

caminar, aquesta possibilitat augmenta moltíssim.

El seu nivell intel·lectual farà un salt gegantí quan al final de l’etapa, adquireixi la

capacitat del llenguatge.

Piaget creu que el nen és capaç de resoldre problemes i és intel·ligent abans de ser capaç

d’utilitzar el llenguatge. I ho demostra explicant que el nen resol problemes si disposa

dels elements necessaris i els pot manipular.

Aquesta etapa es divideix en sis subestadis:

Ús dels reflexos (del naixement al primer mes): Estadi d’activitat reflexa. Els

nens exerciten el seus reflexos innats i obtenen control sobre ells. No coordinen

la informació dels seus sentits. No subjecten l’objecte que estan veient.

Reaccions circulars primàries (1-4 mesos): Sorgeixen els primers esquemes no

reflexos que es donen per atzar. Quan obtenen varies respostes satisfactòries, les

repeteixen perquè són efectives pels seus interessos( es comencen a xuclar el

pulgar, fan sorolls). Aquests actes repetitius simples, reaccions circulars

primàries, sempre es centren en el propi cos del nen. En aquesta etapa és on

sorgeixen els primers hàbits motors i circulars degut a que el plaer que

proporcionen estimula la seva repetició. El nen comença a coordinar la

informació sensorial i a subjectar objectes.

Reaccions circulars secundàries (4-8 mesos): Els nens mostren major interès per

l’ambient que els envolta, perquè ells mateixos es comencen a diferenciar dels

objectes que poden trobar al medi. Piaget també diu que la resposta del nen no és

intencional, si no que gràcies al resultat positiu que va produir la primera vegada

que es va realitzar l’ acció, farà que es reparteixi. A partir d’ara el nen repetirà

accions durant un període de temps més llarg.

9

Coordinació d’esquemes secundaris (8-12 mesos): La resposta planejada apareix

per primera vegada, a mida que els nens comencen a coordinar dues o més

accions per aconseguir objectius simples. Per exemple, un nen de nous mesos

que vol agafar una joguina que hi ha damunt un coixí, pot aixecar amb una mà el

coixí i amb l’altre agafar la joguina. La conducta passa a ser intencional,

utilitzen conductes apreses amb antelació per aconseguir els seus objectius i es

poden anticipar a un acte. Per exemple, el nen va gatejant per la casa fins a

obtenir la joguina desitjada. Piaget afirmava que aquestes coordinacions

secundàries representen el començament per a la solució de problemes.

A aquesta edat també s’aconsegueix la permanència del objecte, es a dir, els nens

es donen compte de que els objectes existeixen encara que no els vegin.

Reaccions circulars terciàries (12-18 mesos): Normalment el nen en aquesta

etapa ja camina, mostra curiositat per tot i li agrada experimentar per veure els

resultats que poden produir les seves accions. Explora l’entorn que l‘envolta per

trobar nous actes i accions. Tot això el durà a utilitzar l’assaig i l’error per

resoldre problemes.

Solució de problemes simbòlics (18-24 mesos): A partir d’aquest moment els

nens ja poden fer una representació mental dels objectes. El pensament simbòlic

els permet pensar amb el actes que passaran i anticipar les seves conseqüències

sense recórrer sempre a l’acció. Poden utilitzar símbols, com gestos i paraules.

També apareix la imitació diferida que és la capacitat per reproduir una activitat

modelada que ha tingut lloc en un altre moment.

1

ESTADI PREOPERACIONAL (DELS 2 ALS 7 ANYS)

Aquesta etapa va dels 2 als 7 any, tot just quan els infants assoleixen el llenguatge. El

llenguatge farà possible que el nen/a observi que ell/a mateix va progressant en la seva

manera de pensar així com en el comportament emocional i social.

Aquest llenguatge es basarà sobretot en la utilització símbols (paraules) en lloc

d'objectes, persones,accions, sentiments i pensaments. El pensament infantil ja no està

sotmès a accions externes, ja que comença a interioritzar-se. En aquesta etapa, poc a

poc, anirà deixant de ser egocentrista.

És essencial pel nen/a, la utilització del llenguatge ja que v adquirint un ampli

coneixement de les coses, com per exemple, dels sons que escolta en el seu entorn, a

l'entorn de l'escola, etc. Amb aquests sons el que farà és repetir-los successivament ja

que comença a comprendre i sap que mitjançant aquests sons pot expressar els seus

desitjos i ser entès.

Ex. gorgoritos, vocalitzacions de certs mots, sons d'animals, de cotxes, etc.

El nen/ quan juga, reprodueix situacions que li han impressionat i quan les reprodueix

potencia les seves experiències i sobretot el seu coneixement. A poc a poc anirà

acompanyant les repeticions amb petites imitacions anirà representat el que ha anat

vivint.

Pel nen el joc simbòlic és un medi d'adaptació, el qual ajudarà en el seu

desenvolupament. Els nens en aquesta edat encara no tenen raonament lògic, però el

supleixen amb la intuïció (de coses viscudes o que s'assemblin).

ESTADI DE LES OPERACIONS CONCRETES (DELS 7 ALS 12 ANYS)

Aquesta etapa va des dels 7 als 12 anys, on comencen a demostrar un pensament lògic,

ja que ho comença a veure tot des del seu punt de vista. Es consolida el llenguatge i

l’ús de la fantasia; tenint a la vegada uns pensaments més objectius, és a dir, ser capaç

de demostrar el seu pensament lògic davant els objectes físics.

Abandona gairebé bé l'egocentrisme i és farà molt més sociable. És relacionarà amb

altres nens/es, ja que s'interessarà per les activitats en grup i s'estimarà jugar en grup que

no pas sol. Això farà que jugui a jocs en equip (com algun esport, per exemple), així

1

que serà capaç de jugar tot sol i acompanyat dels seus amics o companys de classe. És

capaç de considerar correctes altres punts de vista.

Les idees del pensament són concretes perquè només agafen la realitat susceptible de

ser manipulada, encara és prest per poder raonar lògicament. Serà capaç de conservar

certes propietats dels objectes, números i quantitats, mitjançant canvis d'altres

propietats, per acabar realitzant una classificació i organització dels objectes. Ja que és

capaç de pensar objectes que físicament no hi són, en recordant-se de les imatges vives

del passat.

ESTADI DE LES OPERACIONS FORMALS (dels 12 als 16 anys)

El darrer canvi en l’àmbit del pensament que s’esdevé a la ment de l’infant és el pas del

pensament concret al pensament abstracte. Fins als onze o dotze anys, les operacions

intel·lectuals són concretes, és a dir, sempre fan referència a objectes que poden ser

manipulats. Però a partir d’aquesta edat, els nois i les noies poden fer operacions sense

tenir els objectes al davant, únicament amb símbols o representacions, és a dir, les

paraules, els nombres o les fórmules matemàtiques. D’aquest raonament, se’n diu

pensament formal o hipotètic i deductiu. Aquesta etapa seria el inici de la maduresa del

pensament, malgrat que els adolescents, al començament, tendeixen a “abusar” de la

seva capacitat de pensar formalment. Posteriorment s’anirà equilibrant aquesta capacitat

amb la realitat i la persona serà capaç d’usar el pensament formal per preveure i

interpretar l’experiència i al mateix temps tenir una millor comprensió global del món

1


Piaget distingeix tres tipus de coneixements que el subjecte pot tindre:

CONEIXEMENT FÍSIC:

És el que pertany als objectes del món natural; es refereix bàsicament al que està

incorporat per abstracció empírica, en els objectes. La font d'aquest raonament està en

els objectes. Aquest coneixement és el que adquireix el nen a través de la manipulació

dels objectes que li envolten i que formen part de la seva interacció amb el mitjà.

És l'abstracció que el nen fa de les característiques dels objectes en la realitat externa a

través del procés d'observació: color, forma, grandària, pes i l'única forma que té el nen

per descobrir aquestes propietats és actuant sobre ells físic i mentalment.

En conclusió la font del coneixement físic són els objectes del món extern, exemple:

una pilota, el carro, el tren, etc

CONEIXEMENT LÓGIC-MATEMÁTIC:

És el que no existeix per si mateix en la realitat (en els objectes). La font d'aquest

raonament està en el subjecte i aquest la construeix per abstracció reflexiva. De fet es

deriva de la coordinació de les accions que realitza el subjecte amb els objectes.

El coneixement lògic-matemàtic és el que construeix el nen en relacionar les

experiències obtingudes en la manipulació dels objectes. El coneixement lògic-

matemàtic "sorgeix d'una abstracció reflexiva", ja que aquest coneixement no és

observable i és el nen qui ho construeix en la seva ment a través de les relacions amb els

objecte. Desenvolupant-se sempre d'allò més simple a allò més complex, tenint com a

particularitat que el coneixement adquirit una vegada processat no s'oblida, ja que

l'experiència no prové dels objectes sinó de la seva acció sobre ells mateixos. D'aquí que

aquest coneixement posseeixi característiques pròpies que ho diferencien d'altres

coneixements.

Les operacions lògic matemàtiques, abans de ser raonaments purament intel·lectuals,

requereixen en el preescolar la construcció d'estructures internes i del maneig de certes

nocions. Aquestes abans de res, són producte de l'acció i relació del nen amb objectes i

subjectes, posteriorment fa una reflexió que li permeten adquirir les nocions

1

fonamentals de classificació, seriació i la noció de nombre. L'adult que acompanya al

nen en el seu procés d'aprenentatge ha de planificar didàctica de processos que li

permetin interaccionar amb objectes reals, que siguin la seva realitat: persones,

joguines, roba, animals, plantes, etc.

CONEIXEMENT SOCIAL:

El coneixement social, pot ser dividit en convencional i no convencional. El social

convencional, és producte del consens d'un grup social i la font d'aquest coneixement

està en els altres. El coneixement social no convencional, seria aquell referit a nocions o

representacions socials i que és construït i apropiat pel subjecte.

El coneixement social és un coneixement arbitrari, basat en el consens social. És el

coneixement que adquireix el nen en relacionar-se amb altres nens o amb el docent en la

seva relació nen-nen i nen-adult. Aquest coneixement s'aconsegueix en fomentar la

interacció grupal.

Els tres tipus de coneixement interactuen entre si, i segons Piaget, el lògic-matemàtic,

juga un paper preponderant ja que sense ell els coneixements físic i social no es podrien

incorporar o assimilar. Finalment cal recalcar que, segons amb Piaget, el raonament

lògic-matemàtic no pot ser ensenyat.

Es pot concloure que a mesura que el nen té contacte amb els objectes del mitjà i

comparteix les seves experiències amb altres persones , millor serà l'estructuració del

coneixement lògic-matemàtic.

1

4. Articles d’aprofundiment

Per ampliar la informació hem llegit i analitzat alguns articles sobre Piaget i el seu

treball a l’educació.

Piaget a l’educació

A finals de la seva carrera, Piaget va escriure sobre l’educació. En els seus treballs va

proposar diversos canvis que varen influenciar en els plans d’estudi preescolars i de

primer grau de primària.

Les idees més acceptades de Piaget són:

1. Adaptar l’educació a l’aprestament dels nens per aprendre. Segons Piaget, els

nens es beneficien més de les experiències educatives noves que atreuen la seva

curiositat, desafien els seus coneixements actuals i els obliguen a revaluar el que

ja saben. Si les experiències són massa complexos els estudiants no les podran

assimilar.

2. Mostrar sensibilitat a les diferències individuals. Segons ell cada nen/a té un

ritme de desenvolupament intel·lectual diferent. Els mestres han de planificar

activitats individualitzades.

3. Promoure l’educació basada en el descobriment. Piaget critica programes

educatius tradicionals basats en el aprenentatge per pràctica rutinària. Ell creu

que els nens aprenen millor, quan actuen de forma directe en els seus ambients,

explorant objectes i participant. “Educació basada en l’experimentació”.

Recomana a els educadors que estimulin als nens/as amb llibres de relats, art,

manualitats, endevinalles i jocs. Els mestres , els han de guiar i proporcionar els

recursos. No ha de transmetre fets i conceptes o reforçar en forma activa

respostes correctes si no proporcionar l’escenari, els materials i la guia.

Piaget afirmava que hi havia que crear persones que siguin creatives, inventives

i descobridores.

1

El joc és un negoci seriós

Piaget estava fascinat pel joc dels nens petits, en contrast amb les opinions anteriors de

que les activitats de joc infantils eren una pèrdua de temps frívola.

Creia que el joc dona llum als esquemes cognitius del nen en acció, el qual els hi permet

practicar i reforçar les seves aptituds. El joc sensoriomotor comença molt prest i es

desenvolupa més o menys per igual en totes les cultures. Els nadons progressen de jugar

amb el seu propi cos (xuclant-se els seus pulgars), a manipular objectes externs com

sonalls i peluixos. Fins el joc funcional complex, realitzat mitjançant objectes que fan

les funcions per les que van ser creades. Aquestes apareixen a finals del darrer any.

Tal vegada el progrés més emocionant en les activitats de joc és el sorgiment del joc

simbòlic o fingit als 11 a 13 mesos d’edat. Els primers episodis de simulació són molt

simples i en ells els nadons fingeixen realitzar activitats familiars com menjar, beure o

dormir. Al voltant dels 18 als 24 mesos, els nens simulen realitzar actes múltiples en

una seqüència significativa. També poden coordinar les seves accions amb les dels seus

companys i practicar jocs socials com imitar-se i fins i tot cooperar per aconseguir el

seu fi.

El joc simbòlic es dona durant el període pre-operacional de Piaget. Als 2 anys, els nens

ja caminen i poden usar un objecte per simbolitzar-ne un altre. Un bloc pot ser un

automovil. També poden utilitzar el llenguatge de forma creativa per construir mons de

fantasia. Entenen amb claredat la simulació. Per exemple un nen/a pot fer veure que

cuina i el menjar ser imaginari. Poden construir una representació mental del succés

simulat i després actuar d’acord amb aquesta representació. Entre els 2 i els 5 anys el

joc fingit es socialitza i es complica cada vegada més. Proposen guions, assignen

personatges.

Des de el punt de vista intel·lectual, el joc proporciona un context per comunicar-se

mitjançant el llenguatge i fer us de la ment per fantasiar, planejar estratègies i solucionar

problemes. El joc també estimula el desenvolupament moral, i per tant es tenen millors

habilitats socials

Per altre banda, el joc també pot estimular el desenvolupament emocional, ja que

permet als nens expressar els seus sentiments o resoldre conflictes emocionals. Per

1

exemple una nena juga amb la seva nina, i li diu que s’ha de menjar les llegums, perquè

abans li han dit a ella.

Per tant, mai s’ha de dir, que el joc és inútil. Encara que els nens juguen perquè és

divertit, no atura d’incrementar les seves habilitats, els jugadors contribueixen de forma

indirecte al seu propi desenvolupament social, emocional i intel·lectual, i a la vegada

s’ho passen bé.

1

5. Resum de la prova de la gravació

En primer lloc es fa la prova de la conservació de la substància sòlida. En la primera

fase se li mostra al nen/a dos boles iguals de plastilina i se li pregunta si són iguales. Si

el nen/a afirma que són iguales es passa a la segona fase. En cas contrari se li demana

que afegeixi o tregui plastilina fins que afirmi que són iguales.

Després d’afirmar que són iguales es passa a la segona fase que consisteix en

transformar una de les boles en una salchicha allargada. Se li pregunta si hi ha la

mateixa quantitat de plastilina en la bola que en la salchicha. Després de que el nen/a

hagi contestat, se li pregunta perquè i s’anota la resposta. Posteriorment se li pregunta

que passaria si es tornés a transformar la salchicha en una bola, i perquè, anotant la

resposta.

En la tercera fase es realitza la transformació de la salchicha en una bola i se li pregunta

que compari la quantitat se plastilina entre les dues boles, anotant la resposta.

En segon lloc es fa la prova de la conservació de la substància líquida. En la primera

fase s’omplen dos gots de la mateixa mida i forma , amb la mateixa quantitat de líquid i

se li pregunta si hi ha el mateix per beure en els dos gots. Només es podrà passar a la

segona fase si el nen/a afirma que hi ha la mateixa quantitat.

En la segona fase s’aboca el contingut d’un dels dos gots en un got allargat i se li

pregunta si hi ha la mateixa quantitat en el got allargat que en el baix. Se li demana que

raoni la seva resposta. Posteriorment se li pregunta que passaria si es passés el líquid del

got allargat al got que estava abans., enraonant la resposta.

En la tercera fase es passa el líquid del got allargat al got en que estava abans, i se li

pregunta si hi ha la mateixa quantitat de líquid en els dos gots iguals, i perquè.

En tercer lloc es fa la prova de les classificacions. En la primera fase se li presenten al

nen/a un conjunt de figures geomètriques amb diferents formes, colors i mides. I se li

demana que agrupi les figures que s’assemblin. Hi ha que anotar quina distribució fan

(col·leccions figurals o col·leccions no figurals), demanant que expliquin el que han fet.

1

Només es passa a la segona fase en el cas que hagin realitzat col·leccions no figurals, es

a dir quan utilitzen criteris lògics, se li demana que canviïn el criteri i els organitzin

d’una altre forma.

Només es passa a la tercera fase en el cas que el nen/a hagi realitzat col·leccions no

figurals, se li mostra una altre vegada totes les figures i es realitzen preguntes per

explorar el concepte de classe i les relacions jeràrquiques entre les classes.

En quart i últim lloc es fa la prova de seriació. En la primera fase se li mostren al nen/a

10 pals de diferents longituds, i se li demana que faci una sèrie, ordenant-les de major a

menor.

Es passa a la segona fase en el cas de que el nen/a hagi realitzat la sèrie completa i

ordenada de major a menor, es torna al inici de la primera fase demanant-li que ho

ordeni a la inversa, de menor a major.

Només en el cas de que el nen/a hagi realitzat la sèrie completa, tant en el sentit directe

com en el invers, se li demana que intercali seguint el mateix ordre, de major a menor,

tres pals més en el lloc que els hi correspongui.

Un dels aspectes amb més rellevància en els nens i nenes de quatre a vuit anys és la seva

psicologia. Hem de tenir en compte que el nen és una persona activa i la seva ment

sempre està processant nous pensaments i coneixements i per tant, dia rere dia va creant

nous paradigmes, noves formes de pensament. La societat del segle XIX ha patit en els

últims anys, canvis socioculturals, que han fet remodelar la societat, l’educació, i per

tant, el coneixement de el infant i el seu pensament. Els nens d’avui en dia, ja no són el

que eren, ara pateixen molts més “trastorns mentals” que fan que a vegades el seu

aprenentatge sigui més dificultós, per tant treballar la psicologia del nen/a és un treball

intens, però a l’hora necessari.

Amb aquest treball hem observat directament l’evolució cognitiva de cadascún dels

nens/nenes els quals hem tractat, basant-nos principalment en la teoria cognitiva d’un

dels grans psicòlegs del segle XX, J. Piaget.

1

6. Bibliografia:

2

treball definitiu[1]

Documents