Durant el període de guerra civil i posteriormente (49 – 44 adC) Cèsar, va a acumular successius poders i va realitzar una profunda reforma de l'Estat.

Entre les seves atribucions figuraven entre altres la de ser cap suprem de l'exèrcit, pontifex maximus (gran sacerdot) i dictador vitalici. També es reservava el dret de proposar i nomenar nous funcionaris.

Entre les reformes de caràcter polític impulsades per César es trobarien l'ampliació del Senat a 900 membres, la reforma del calendari o l'organització d'un cens de ciutadans.

No menys important que aquestes mesures van ser la creació de nombroses colònies a les províncies de l'Imperi amb l'assentament dels veterans de l'exèrcit i el seu interès en promoure construccions monumentals.

Gairebé un any després de la fi de la guerra civil, concretament l'any 44 a. de C. Juli Cèsar és assassinat a les portes del Senat a Roma víctima d'una conjura que havia estat dirigida entre d'altres per C. Cassio i M. Juni Brut. Cèsar en el seu testament declara hereu al seu nebot C. Octavi, que uns anys després governarà l'Imperi.