tota la sagrera 136
DESCRIPTION
Revista del junyTRANSCRIPT
2
Tota
La
Sag
rera
In ici de les obres de l ’estació
ESO1r i 2n cicleBatxilleratsHumanístic1.- d’Humanitats2.- de Ciències SocialsCientífic1.- Científico-tècnic2.- Ciències de la SalutTecnològicCientífico-tècnic
Cicles FormatiusGrau mitjà
Electromecànica de VehiclesEquips Electrònics de Consum
Gestió AdministrativaComerç
Cures Auxiliars d’InfermeriaGrau superior
Sistemes de Telecomunicació i Inf.Educació Infantil
Administració i FinancesDesenv. Aplicacions Informàtiques
Integració SocialAdministració Sistemes Informàtics
Documentació SanitàriaAgències de Viatges
Avinguda Meridiana, 263 ï 08027 BarcelonaTelËfon 93 243 07 70 ï Fax 93 352 53 45
e-mail: [email protected]
PGS (Programes de Garantia Social)
Proves d’Accés als Cicles Formatius
Dilluns 21 de juny va tenir lloc l’acte d’INICI D’OBRES DE L’ESTACIÓ DE LA SAGRERA, organitzat pel Ministeri de Foment.
Hi van assistir José Blanco, ministre de Foment; José Montilla, president de la Generalitat de Catalunya, i Jordi Hereu, alcalde de Barcelona.
La col·locació de la primera pedra de l’Estació de la Sagrera és un moment molt significatiu per als sagrerencs, ja que feia més de 20 anys que esperàvem aquest esdeveniment.
Celebració signatura acord de l’estació Foto d’arxiu Xavier Basiana
Editor ia lTota La SagreraNúm. 136 JUNY
EditaAssociació de Veïns deLa Sagrera
RedaccióIsabel SanjutsJosep BarberoJulio GameroNando GonzálezSilvia Sanjosé
Col·laboradorsAgustí CarrilloIsaac HerreroJoan PallarèsNau IvanowXavier BasianaMargarita Riera
PublicitatEnric Barris - 647 062 637Francisco Jimenez - 686 041 302
Disseny portadaXavier Basiana
Disseny i maquetacióCarmen López Carrera
Associació de Veïns de La SagreraMartí Molins, 29T. 93 408 13 [email protected]
La revista Tota La Sagrera i l’AV no es
fan responsables del contingut de les
informacions signades pels redactors,
col·laboradors o particulars.
L’AVV de la Sagrera continua treballant. Queda molt per fer, però alguna cosa es va concretant. Com ja vàrem explicar en un altre editorial, estàvem pendents de la resposta de l’Àrea d’Urbanisme de Barcelona sobre el tema dels equipaments de la Sagrera i la proposta que havíem fet sobre el que el barri necessita, atès que la Sagrera té grans mancances en aquest aspecte. El dia 1 de juny vàrem tenir la reunió amb Urbanisme, on també hi eren la Regidora del Districte de Sant Andreu i el Gerent, per acabar de concretar les nostres demandes.
En primer lloc, vull dir que la reunió va ser satisfactòria, vàrem arribar a acords que ronden el 90% de les demandes. Ara queda signar un document per les dues parts (l’Alcalde de Barcelona i el President de l’AVV) on s’especifiquin tots els equipaments aprovats, quins ha de fer l’Ajuntament i quins les altres administracions.
Dit això, cal dir que hi ha aspectes que no queden prou clars, com l’emplaçament del camp de futbol. Respecte a aquest, la nostra demanda era que es fes al costat del pont de Calatrava, però atesa la orientació que han de tenir el gol nord i el gol sud, no pot encavir-se dins la ubicació desitjada. També hi ha
equipaments que no es contemplen en aquest acord, com els de sanitat i benestar social, i que no depenen de l’Ajuntament.
Un aspecte que donarà prestigi a la Sagrera és el fet que en un dels edificis que es construïran als terrenys de l’AISS s’ubicarà un centre de doctorats i postgraus de la Unió Europea, pertanyent a la Universitat de Barcelona. Aquest fet proporciona un valor afegit al barri, cosa que sempre havíem demanat des de l’AVV.
En un article d’aquest número de Tota la Sagrera, podreu veure quins són els equipaments pactats amb el Districte de Sant Andreu i que ell mateix ha recolzat davant l’Àrea d’Urbanisme de l’Ajuntament de Barcelona.Si continuem traballant, aconseguirem un barri com tantes vegades hem somiat. Ànim i continuem amb les reivindicacions del que ens cal a la Sagrera.
Josep Barbero
President de l’AVV de La Sagrera
Equipaments
4
Tota
La
Sag
rera
Pre-Acord amb l’A juntament Centra l
i e l Dist r icte sobre elsequipaments al Pla La Sagrera-
Sant Andreu amb l ’ar r ibada de la L ín ia d’Al ta Veloci tat (LAV)
EQUIPAMENTS ESPORTIUS
Nou pavelló amb piscina coberta i una pista multifuncional al c/ Hondures en sustitució de l’actual.Doble poliesportiu a l’AISS/ Berenguer de Palou/Pare Manyanet per a usuaris individuals i per a entitats: un amb piscina coberta i descoberta i un altre amb tres pistes que donaria servei al Club Patí Congrés .
Hi ha un problema amb el camp de futbol que no hi cap en el lloc previst entre la futura estació i el pont de Calatrava. L’Ajuntament està pensant en reubicar-lo al Triangle ferroviari al Bon Pastor. Ara per ara sembla que l’únic lloc on hi cabria dins del barri seria sobre la llosa que cobrirà les vies del tren, a la qual cosa l’associació sempre s’ha oposat sota el criteri que en el futur parc no haurien d’haver instal•lacions esportives tancades.
Julio Gamero
Tota
La
Sag
rera
5
A MEDIDAT E L S .93 340 93 7493 351 02 06
Tapas variadas Menú diario
Av. Merdiana, 274Tel. 93 352 38 53
PERRUQUERIA MAR-I-BEL
Tel. 93 352 29 63
c/ Sant Antoni Mª Claret, núm. 474, 1r 2a
08027 Barcelona
6
Tota
La
Sag
rera
EQUIPAMENTS EDUCATIUS
Previsió d’una escola i i d’un institut a l’actual pàrquing de Berenguer de Palou entre Clara Zetkin i Ferran Torné.
Ampliació de la Llotja (Escola d’Arts Aplicades i d’Oficis Artístics). La nostra demanda de formació professional (FP) no ha prosperat.
L’escola bressol del c/ Costa Rica ja està acabada i funcionarà el proper curs. N’hi ha tres més previstes: dues sobre la llosa i una altra a l’AISS/Berenguer de Palou/Pare Manyanet.
La universitat de Barcelona està molt interessada en instal•lar-se a la façana de l’AISS que donarà al parc en un edifici de planta baixa més quatre pisos d’uns 7.000 m. quadrats construïts que aglutinaria tots els doctorats de totes les carreres.
EQUIPAMENTS PER A ASSISTÈNCIA SOCIAL
Si bé es duplicarà l’EBAS (Equip Bàsic d’Assistència Social) que funciona actualment al Centre Garcilaso, creiem que continuarà sent insuficient per donar servei als barris de Navas, el Congrés i la Sagrera. L’Ajuntament aposta per un gran equipament als barris de Porta-Trinitat.
Habitatge tutelat, nova residència i centre de dia per a gent gran a la peça de l’AISS.
EQUIPAMENTS CULTURALS
La Torre del Fang, amb 2.705 m. quadrats construïts, serà l’arxiu de Sant Martí i la Sagrera, i disposarà d’una sala polivalent.
Adequació i ampliació del Centre cultural “la Nau Ivanow”.Casal de barri a la torreta de Berenguer de Palou (Can Rusca), amb 4.500 m. quadrats construïts.
Casal de gent gran, centre cívic i ludoteca sobre la llosa.Locals per a entitats a la planta -1 del macropou de l’AISS on es creuen les línies 4 i 9 del metro, las tres plantes restants seran d’aparcament.
Dins de l’illa de l’AISS resten un equipament cultural per definir i un solar de 336 m. quadrats sense edificabilitat
assignada al costat de l’actual residència de gent gran, que permet la construcció de 2.500 m. quadrats de sostre residencial. Tanmateix, la caserna de la Guàrdia Urbana al Parc de la Pegaso també quedarà lliure ja que es trasllada a un nou edifici del c/ Berenguer de Palou, al costat del futur Hospital Evangèlic de la Sagrera.
També cal saber que el pàrquing de davant del canòdrom, entre l’avinguda Meridiana i el c/ Concepción Arenal, ocupa 4.300 m. quadrats qualificats d’equipament, i que l’Ajuntament té negociacions avançades amb els propietaris. L’associació de veïns ha demanat ser informada abans que es signi cap acord. S’ha de tenir en compte que en un futur és previst que a l’antic canòdrom i a les pistes de tennis de Can Ros es construeixi una escola, un poliesportiu, una escola bressol, un centre cívic, un casal, una residència, i centre de dia per a gent gran i un aparcament subterrani, a part del Centre d’art contemporani que ja funciona. Caldria ser curosos amb els equipaments que s’acabin col•locant en aquests dos espais que compartiran els barris del Congrés i de la Sagrera.
EQUIPAMENTS SANITARIS
Es construirà un centre sociosanitari privat (Hospital Evangèlic de la Sagrera) de planta baixa més cinc pisos, amb 145 llits, a la cantonada Berenguer de Palou/Camp del Ferro, que serà concertat en un 95 % de la seva activitat assistencial. Des de l’associació demanarem que s’ampliï el ventall de serveis que el centre pugui oferir al barri i al districte.
El Centre de Salut Mental i el CAS Garbí-vent (Centre d’Atenció i Seguiment a les Drogodependències) ubicats al Parc de la Pegaso es reubicaran a les antigues casernes de Sant Andreu, on ja s’ha començat a construir un CAP per a 25.000 persones, un centre sociosanitari amb 235 places, un centre de salut mental per a adults i un per a infants i joves, i un centre de dia de salut mental.
A la Sagrera, el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) no té previst ni un CAP nou ni una ampliació de l’actual. La idea és desviar usuaris amb la construcció d’un CAP més gran en unes naus pendents d’expropiar al c/ Espronceda, mentre al barri de Navas un nou CAP al Guinardó descongestionarà el CAP Maragall, i el complex sociosanitari de Cotxeres de Borbó donarà servei al barri del Congrés.
Vins i caves artesanals
c/ Coll, 55
Tel. 93 352 91 03
www.casdreams.com
Asesores de imagen
Tota
La
Sag
rera
7
El proper dia 1 de juliol, l’Ajuntament de Barcelona posarà en funcionament l’àrea verda al barri de Sant Andreu. Com que el barri de Navas ja en té, el nostre barri quedarà al mig, amb la pressió que representa estar en una zona que farà de coixí als barris limítrofs. És per això que des de l’AVV hem demanat a l’Àrea de Mobilitat de Barcelona un estudi de viabilitat de l’àrea verda a la Sagrera en els termes que exposem a continuació:
“Des de l’Associació de Veïns de la Sagrera, ens posem en contacte amb vostès per demanar un estudi de mobilitat del barri de cara a la implantació de l’àrea verda. En aquest estudi, ens agradaria que es contemplés tant la capacitat del barri per absorvir tots els vehicles censats, com la possibilitat d’una àrea blava de petit format que demanen els comerços, places d’aparcament de motocicletes, carrils bici, etc. Desitjaríem que aquest estudi es realitzés en un període breu de temps, ja que la implantació de l’àrea verda al barri de Sant Andreu encara ofegarà més la poca oferta d’aparcaments de la Sagrera. Ja ho hem patit amb la implantació de l’àrea verda al barri de Navas, després de la qual els veïns de la Sagrera hem notat l’estrangulació d’aparcament soferta.
Agraïm la seva gestió i restem a l’espera del seus informes.”
VerdaJosep Barbero
c/ Monlau, 6008027 Barcelona
Tel. 933 499 888
Obert de 9 a 21 hores
c/Ciutat d’Elx 1108027 Barcelona
Tel. i Fax. 93 349 78 40
c/ Sant Antoni Mª Claret, 403Tel. 93 352 73 [email protected]
- cursos de idiomas- Intercambio de
idiomas
PELUQUERIA PARA CABALLEROS
ANGEL LEÓNSagrera, 146
Tel. 93 351 34 06
EspecialitatCoques de Sant Joan
Preus especials per a grups Quedaràs molt bé!
Sant Antoni M Claret, 484 Tel. 93 349 76 31
Meridana, 316 Tel. 93 340 18 03
8
Tota
La
Sag
rera
RODALIES LA SAGRERA RODALIES SANT ANDREU ARENAL
La distància entre les dues estacions serà de 800 metres, però el més interesant és que a l’intercanviador de la Sagrera hi haurà conexió amb les línies 1, 4, 5 i 9 del metro. L’estació de Sant Andreu Arenal té dues vies generals amb vies desviades a cada costat que permet iniciar i finalitzar trajectes mentre que l’estació de la Sagrera només disposarà de les dues vies generals. Per tot això l’actual construcció de la nova estació de rodalies de la Sagrera, que està previst que finalitzi a finals de novembre, no suposarà el tancament de l’estació de Sant Andreu Arenal.Tot el contrari, Adif, va iniciar el mes de febrer les obres de remodelació i acondicionament d’aquesta estació per tal d’augmentar les prestacions, la operativitat i l’accesibilitat per als usuaris.
Després de dos mesos de retard, el dijous 10 es va tornar a obrir el trànsit pel carrer Cienfuegos i, un cop asfaltat de nou, el carrer Olesa va quedar obert, sense tanques ni rases. De la sortida cap a la Meridiana, de ben segur que fins al mes d’octubre no veiem ni la possibilitat.
No obstant, sembla ser que les presses no els han deixat pensar en els més de 500 usuaris del pàrquing del carrer Olesa. El fet de posar direcció prohibida en el sentit cap a la Meridiana, fa que l’únic accés a l’esmentat pàrquing sigui pel carrer Cienfuegos, la qual cosa els comporta anar a fer la volta a Fabra i Puig per agafar Concepción Arenal. Esperem que els responsables del districte posin esmena a aquesta manca de coneixements de l’espai on es desenvolupa una obra.
Retorn al car rer Cienfuegos i Olesa
Carrer Olesa direcció Felip II. Foto: Nando GonzálezaGe-
Estació Sant Andreu Arenaleral Morages Mar-
Tota
La
Sag
rera
9
Inauguració de l’Estació de la línia 9 de Metro a La Sagrera
El proper 26 de juny es farà un acte per celebrar la inauguració de l’estació de la L9 de Metro, que amplia el seu recorregut fins a l’estació de La Sagrera.
L’acte començarà a les 10h del matí amb un cercavila de trabucaires, que faran el següent recorregut: Plaça Congrés, Jardins d’Elx, Plaça Ferran Reyes.
Es trobaran a l’estació de Felip II-Meridiana, on faran una plantada de Gegants. Després, entitats dels barris de Bon Pastor, La Sagrera, Navas i Sant Andreu faran diferents representacions.
Sobre les 11h, hi haurà l’acte institucional amb parlaments a la premsa, veïns i convidats en el vestíbul de l’estació 11 de Setembre, on les entitats convidades pujaran al tren en direcció a La Sagrera. En aquesta estació, nou parlament d’inauguració per a la ciutadania a càrrec de l’Honorable President de la Generalitat, Sr. José Montilla, i l’Il.lm. Alcalde de Barcelona, Sr. Jordi Hereu.
A partir de les 15 h, hi haurà tiquets gratuïts per a que tothom pugui pujar al tren, espectacles de cultura popular al llarg de la tarda (esbarts, corals, etc…) i altres actuacions per gaudir d’una diada festiva.
Tocarà l’orquestra Jazzband i a les 21:30h, aproximadament, hi haurà concert de rock amb els grups “Humareda” i “The Pepper Pots” fins les 12 de la nit.
Quan surti aquest escrit, ja estarà en funcionament el carrer Garcilaso amb la nova composició de carrils segons l’acord al qual han arribat el Districte de Sant Andreu, representat per Gemma Mumbrú i Miguel Ángel Valdueza (regidora i gerent) i l’Àrea de Mobilitat de Barcelona, representada per Francisco Narváez i Ángel López (regidor i gerent).
La composició és la següent (des de la Meridiana cap al carrer Sagrera començant per l’esquerra): 1 carril bici de doble dirección, una carril d’aparcaments, 1 carril de circulació zona 30 ascendent (sense circulació de camions), 1 carril de circulació zona 30 descendent (sense circulació de camions), 1 carril d’aparcaments, càrrega-descàrrega, ambulàncies CAP, etc.
Respecte a la circulació de camions amb les terres de la tuneladora de l’AVE, s’ha arribat a un acord amb ADIF per a que surtin directament per la Ronda de Sant Martí i no carreguin el barri de trànsit innecessari.
La negociació ha estat dura i això és el màxim que s’ha pogut aconseguir. El Districte ha posat tot el seu esforç perquè sortís la proposta feta des de l’AVV, però no s’ha aconseguit la demanda de sentit únic de circulació. Per tant, des de l’AVV opinem que el doble sentit del carrer Garcilaso ha estat una imposició innecessària (almenys fins que no es posi en funcionament l’Estació de l’AVE) de l’Àrea de Mobilitat. Aquesta Àrea no té en compte el desig dels veïns i veïnes ni el patiment sofert pel barri amb tantes obres, mostrant així molt poca sensibilitat.
Malgrat que l’Àrea de Mobilitat no escolti les demandes veïnals, nosaltres continuarem demanant allò que creiem que és just.
Carrer Garci laso
INSCRIPCIONS TALLERS D’ESTIU28 al 30 /juny; 16:00 a 20:00 h
(Dansa africana, hort urbà, balls llatins, ioga, dansa del ventre, tai-txi i bollywood.)
CENTRE CÍVIC DE LA SAGRERA “LA BARRACA”C/ Martí Molins, 2908027 BarcelonaTel.933.511.702
Javier Castro Butron Colegiado nº 1966
Valles i Ribot, 5-13 Local 17Tel. 93 243 24 16
Lesiones musculares, articulares.
Garantizamos su recupera-ción en pocas semanas
Carrer Garcilaso direcció carrer de La Sagrera. Foto: Nando Gonzálezo
10
Tota
La
Sag
rera
Començaven a bufar aires de canvi a tot l’estat i el règim falangista estava esgotat, no restant més remei, davant la bancarrota donar pas als tecnòcrates i iniciar la modernització del país, però es necessitava mà d’obra qualificada i això no es podia improvisar.
El divendres 29 de maig de 1958 arribava a Barcelona el ministre Pedro Gual Villalbí i l’ajuntament es reunia en un plenari en el qual el Patronato Municipal de la Vivienda acordava a instàncies de la Delegación Provincial de Sindicatos, renunciar a la construcció d’habitatges cedir a la Delegación Nacional dues finques de 50.000 pams quadrats adquirida precisament per fer-hi una macro urbanització de pisos, amb la finalitat de que Sindicatos hi edifiques una instal•lació esportiva i una escola de Formación Profesional Acelerada.
No van anar lents. ENASA, la Pegaso, necessitava mà d’obra i la Organización Sindical es posà a treballar de valent. El matí del dissabte 7 de maig de 1960, segons informaven els diaris del dia següent, El Caudillo inauguró ayer el nuevo Centro de Formación Profesional Acelerada i naturalment En el curso de su recorrido por las calles de la ciudad los barceloneses le hicieron objeto de clamorosas muestras de adhesión.
A l’entrada de l’escola hi eren les autoritats, des del ministre de l’exèrcit general Barroso al de governació, tinent general Alonso Vega, passant pels ministres de treball, Sanz; industria, Planell, industria o educació, Rubio i habitatge, Martínez Sánchez-Arjona, ensems de almiralls, generals de la guàrdia civil, secretaris generals, subsecretaris, demès autoritats de la Organización Sindical i de la Vivienda i les autoritats locals, capità general de Catalunya, Pablo Martí Alonso; governador civil, Felipe Acedo Colunga; president de la Diputació, Marques de Castelflorite; alcalde de la Ciutat Jose Maria de Porcioles; arquebisbe Gregorio Modrego,; delegats de sindicats Mariano Calviño i Luys de
Santamaria, rector de la universitat, delegats del Frente de Juventudes i un llarguíssim etcètera amb el nou director del centre Fernando Novoa i el claustre de professors.
El publico aclamó al Caudillo a su llegada al centro acompanyat entre d’altres autoritats pel ministro secretario general del movimiento José Solís Ruiz i acompanyat del ministre de l’exèrcit va passar revista a una companyia del regiment Jaen 25 con bandera, banda y música que li va rendir els honors reglamentaris i desprès de tallar les cintes reglamentaries, el senyor arquebisbe va procedir a beneir les instal•lacions.
Al Generalisimo Franco els alumnes li van entregar un objecte artístic elaborat pels propis alumnes, concretament una rajola i desprès de recórrer el recinte, van anar a la sala d’actes on Los 200 alumnos que ocupaban el salón prorrumpieron en una clamorosa ovación a los gritos de “¡Franco!, ¡Franco!, ¡Franco!” que cesaron al comienzo de los parlamentos.
El discurs inaugural el feu el ministre Solís Ruiz destacant la necessitat de qualificar als treballadors que no havien pogut formar-se i havien de treballar de peons i que en els quatre centres en marxa a l’estat podien oferir a les empreses tres mil treballadors anuals. Franco, en un trascendental discurso, contestà amb felicitacions a la Organización Sindical, lloà els èxits del seu règim i en línia política afirmà, entra altres moltes coses que nuestro Movimiento Nacional ha surgido contra el abandono y la anarquia.
Finalment Franco fue despedido com las mismas muestras de fervorosa adhesión con que habia sido recibido y los alumnos del centro formando calle le ovacionaron largamente. Naturalment que el públic que era fora, segons la premsa, es bolcà en ovacions.
Retornà al Palau de Pedralbes, on residia en el seu sojorn a Barcelona, rebent a una delegació de taxistes, amb un nombrós grup que el d’aquests que el rebé i l’aclamà a l’entrada.
I no s’adormiren a l’escola de Formación Profesional Acelerada de La Sagrera, en menys d’un any, el 23 de març de 1961, ja es convocava a la premsa l’obertura del termini per a presentar-se tant a l’escola, a Berenguer de Palou 76, a la Pegaso o a la Jefatura Provincial dels sindicats, les sol•licituds per a la segona promoció en les especialitats de Albañileria, Pintura, Soldado (sic), encofrador-ferrallista, carpintero-ebanista y fontaneria
I la història continuà, l’escola es transformà, però tot això ja seria una altre història més recent d’aquest centre que ara fa cinquanta anys es va inaugurar.
Petita h istòr ia dels in icis d’un centre educatiu a La SagreraJoan Pallarès-Personat
Tota
La
Sag
rera
11
David Marín
De ben segur que us preguntareu què ha estat passant a la Nau Ivanow en els últims mesos. Des de l’anterior article al Tota La Sagrera que ha estat un seguit d’activitats i de passar gent del món de la cultura pel barri.
Al maig, per exemple, i com ja va sent habitual un cop al trimestre, vam fer un sopar tertúlia amb un convidat rellevant de l’àmbit cultural i polític del nostre país: el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras. Va ser un sopar d’allò més agradable i on ell va fer un balanç del seus quatre anys al capdavant del departament. En l’últim any, han estat també convidats Jordi Pujol i el conseller Antoni Castells.
Pel que fa a la música, les jam sessions s’han consolidat i ja compten amb un públic molt fidel que per un preu reduït gaudeix de dues hores de bona música, amb intèrprets de primer nivell del panorama jazzístic català. No podem oblidar la música clàssica: fa cinc anys que un cop al mes hi té lloc un concert, amb
l’objectiu d’apropar aquest gènere de música a tots els públics.
La programació estable de teatre, amb el suport als joves directors i a les seves companyies, no ha deixat d’avançar.
I, evidentment, els creadors, les persones que donen vida a la Nau durant el dia. Com potser ja sabeu, la Nau té dos objectius principals: apropar la cultura als ciutadans, especialment als veïns de La Sagrera, i ser un punt de trobada dels creadors, on puguin tenir un espai per desenvolupar els seus projectes artístics. És en aquest àmbit on la Nau Ivanow ja té un nom important a Barcelona. I és aquí, al nostre barri, on cada dia comencen a prendre forma molts dels projectes artístics que al cap d’un temps es poden veure a qualsevol punt del país.
En aquests últims mesos, per exemple, tenim la sort de poder gaudir de dues companyies de teatre que preparen espectacles per al Festival Grec 2010. D’una banda, el director Joan Ollé prepara Nô, un espectacle de Yukio Mishima que s’estrenarà al Mercat de les Flors, amb Montserrat Carulla, Enric Majó, Victòria Pagès, Marta Marco, Joan Anguera i Dafnis Balduz. D’una altra banda, l’actor i director David Selvas presenta a La Villarroel una versió de La gavina de Txèkhov; en el repartiment hi trobem Rosa Renom, Biel Durán, Josep Julien i Alba Sanmartí, entre d’altres. Els Amics de la Nau van poder gaudir en exclusiva de dues funcions prèvies gratuïtes.
I a l’agost, la Nau no tanca per vacances. Començaran els assajos del nou musical 40 que arribarà a Barcelona al setembre, hi haurà uns tallers d’estiu amb arquitectes de Berna i també cursos de teatre.
Com podeu veure, la Nau Ivanow segueix endavant a tota màquina i amb la mateixa empenta del primer dia. Esperem que ben aviat us hi veiem gaudint del munt d’activitats que s’hi fan. I si voleu més informació, només heu de visitar el nostre web: www.nauivanow.com.
A BORD!nau ivanow.com
Festival de Claqué de Barcelona
Foto: Xavier Basiana
Sopar tertúlia amb el conseller Tresserras Foto: Jordi Buxó
12
Tota
La
Sag
rera
El 28 del mes proppassat, a les 9’30 h. aproximadament, es va signar la compravenda de l’espai de davant del temple entre L’Ajuntament i l’Arquebisbat. Com a rector, en vaig ser testimoni qualificat. Vull tornar a fer present, en categoria d’ “aviso para navegantes”, el que deia el 7 de juny de 2009 (Butlletí Parroquial nº 925), “del producte de l’operació econòmica no hi haurà cap fuga vers altres indrets, ni cap tribut a l’economia diocesana.” Aquest extrem sempre ha estat corroborat formalment pels actuals responsables de l’erari diocesà, en els que he confiat plenament, i dels que he pogut seguir pas a pas la seva dedicació a la nostra situació i que es podria mesurar en temps i qualitat.
Realitzada l’operació que ha convertit l’espai esmentat en propietat municipal, ve la pregunta del milió: ¿Quan podrem veure la plaça totalment urbanitzada, realment polida? No és gran cosa el que resta per fer; confio en la bona voluntat dels gestors del districte, tot i el context econòmic gens favorable que també afecta -no cal dir-ho- a les arques municipals.
Entenc que “gat escaldat amb aigua tèbia en té prou”.
Par ròquia del Cr i s t ReiJosep Mª Solé i Mercadé
I jo el primer escaldat. Entenc que la llarga epopeia del Casal, que podríem descriure com a mínim en tres capítols plens de desencís, ens hagués menat a tota mena de reticències, suspicàcies, incredulitats i...solituds; però, ras i curt: Ja ha arribat la Primavera ! Ara, ja caminem realment.
Ara, a partir de l’estudi que es va presentar en el sopar de Nadal passat, es treballa en un projecte funcional i bellament auster d’adequació de la totalitat de l’edifici a la legalitat, que també permetrà un manteniment assequible. Vindran els tràmits preceptius: Col•legit d’Arquitectes, permisos municipals, licitació de l’obra que anirà a càrrec de l’aparell tècnic de l’arquebisbat. De fet, ells també han estat presents al plantejar les línies mestres del projecte. La filosofia no es menysvalorar altres professionals, més aviat és compartir ofici i acompanyar els responsables de les comunitats que no poden ser savis en tot.
El dia de la signatura, que es va fer en l’edifici municipal de la Plaça de Sant Miquel, jo no vaig signar. No em corresponia, però ho va fer el meu bolígraf. Estic temptat de guarda’l en un estoig especial...
Parròquia i Casal del Crist Rei Foto: Nando González
Que el soroll és una agressió per a la salut de les persones ja fa temps que ha quedat demostrat. Per aquest motiu l’Organització Mundial per la Salut (OMS) ha obligat les diverses administracions a legislar per tal de protegir les persones encarregades de les grues de les conseqüències que comporta per a la salut el fet que estiguin sotmeses a les ones sonores. La pressió acústica i les vibracions provoquen múltiples alteracions als éssers vius i patologies a llarg termini a les edificacions que es troben al seu abast.
Per motiu d’aquestes obligacions, la legislació és prou ampla i acurada per a que els ciutadans estiguin correctament protegits. A nivell europeu tenim la Directiva 2002/49/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de juny de 2002; a nivell estatal tenim la Llei 37/2003, de 17 de novembre sobre soroll, amb el Reial Decret 1367/2007, de 19 d’octubre, que desenvolupa la Llei 37/2003; a nivell autonòmic tenim la Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació; i per últim, a nivell local tenim l’Ordenança General del Medi Ambient, Acord del Consell Plenari de 26 de març de 1999. Aquesta última, no està del tot actualitzada amb la resta de legislació, però sí contempla clarament el problema que més afecta al nostre barri, com són les obres a la via pública.
Per tal que tots coneixem una mica més el que contempla l’Ordenança podem posar alguns exemples:
Article 3. El medi ambient urbà com a dret col•lectiu1. Tothom té dret al manteniment i a la millora dels nivells de medi ambient i de qualitat de vida exigibles d’acord
amb l’ordenament vigent i d’aquesta Ordenança.2. Tothom té el dret a la informació ambiental, en els termes que estableix la legislació sectorial d’aplicació i, en particular, l’art. 42.1 de la Carta Municipal de Barcelona.
Article 43. DefinicionsSoroll: s’entén per soroll qualsevol so susceptible de molestar la població o bé causar-hi un efecte psicològic o fisiològic advers, tals com ansietat, estrès o trastorns similars.
Article 45. Zonificació acústica dels ambients exteriorsZona tipus II. Sectors del territori amb predomini del sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable, d’ús d’habitatge i residencial.Zona tipus III. Sectors del territori amb predomini del sòl urbà, urbanitzable o no urbanitzable, d’ús d’habitatge, residencial, comercial i de serveis.
Article 50. Treballs a la via pública1. Aquest article és d’aplicació tant a treballs i obres públiques com a treballs i obres privades fetes a la via pública.2. L’horari de treball ha d’estar comprès entre les 8 i les 22 hores. Només en casos especials, que per la seva gravetat o urgència així ho requereixin, podrà variar-se aquest horari amb prèvia sol•licitud a l’Ajuntament, el qual determinarà els nous horaris i, si fos el cas, nous nivells guia superiors als establerts per a la zona.3. En la sol•licitud de la llicència d’obres, s’hi ha d’ajuntar, degudament complimentat, l’imprès que es contempla a
FONTS DE SOROLL O NIU D’IRRESPONSABLES?Oleguer Méndez
Obres a la meridana Foto: Nando González
14
Tota
La
Sag
rera
T i ra Còmica
ISAAC HERRERO
aquest efecte a l’Annex III de la present Ordenança, on s’especificarà entre d’altres, el tipus de maquinària que s’ha d’utilitzar, la seva ubicació, els seus períodes de funcionament i els nivells d’emissió sonora previstos.4. Com a requisit per a l’atorgament de llicències d’edificació i per a l’adjudicació d’obres a la via pública amb una durada prevista superior a set dies i/o que generin un increment igual o superior a 10 dB (A) sobre el nivell guia de la zona, a una distància de dos metres de les obres, l’Ajuntament requerirà la presentació d’un estudi d’impacte sonor.
9. L’Ajuntament realitzarà d’ofici mesuraments dels nivells sonors per tal de comprovar que en la realització d’obres a la via pública no se superen els valors previstos en el projecte corresponent.
Com es pot veure en aquest petit resum de l’Ordenança, i el mateix podem constatar des de la Directiva fins a la Llei 16/2002, a les autoritats competents, en aquest cas l’Ajuntament, no els cal més que complir la seva ordenança, que no podem pas oblidar que emana de Lleis de major rang normatiu i que són d’obligat compliment per a tothom.
Per tant, si les fonts de soroll estan correctament regulades i les mesures que s’han de prendre també estan suficientment regulades, a la vista dels patiments als quals estan sotmesos molts dels nostres veïns, no puc més que concloure que en el desenvolupament de les obres hi ha un nombre molt elevat d’irresponsables; pricipalment perquè els tècnics són altament qualificats i, per tant, coneixen perfetament el marc normatiu en el qual estan treballant.
Una vegada més, i van ..., el compliment de terminis, els interessos dels contractistes i els de ves a saber de qui més, es posen per davant del compliment de la normativa vigent, i molt per endavant de la convivència del ciutadans a l’únic lloc que tenen per viure i, sobretot, descansar. Les obres s’acabaran i molts ciutadans de Barcelona no es tornaran a recordar de les obres a la Meridiana, però a la Sagrera hi quedaran molts veïns que continuaran patint les conseqüències.
Des de la Sagrera l’únic que exigim és el compliment de les normatives i que aquests permisos per treballar tots els caps de setmana els donin exclusivament, tal com exposa la Normativa, per accions excepcionals. Una obra de construcció no pot tenir excepcionalitats cada cap de setmana, si no és que ens han pres el pèl a l’exposició del pla d’execució de les obres.
PAPERERES O CONTENIDORS?
Hom pot observar com sovint es realitza un mal us dels elements urbans. La paperera que es troba al carrer Vallès i Ribot, cantonada Garcilaso, n’és un bon exemple.
Molts dies aquesta paperera apareix plena de bosses d’escombraries. Podem ser bones persones i imaginar-nos que, aquests ciutadans en qüestió, estan impossibilitats i no poden caminar gaire. També posats a pensar bé, podem creure que
fan un acte de protesta per la nova situació dels contenidors al centre històric de la Sagrera.
Però segurament res de tot això deu ser veritat. La realitat és que són uns ciutadans còmodes i egoistes que no es dignen a fer les quatre passes que separen casa seva dels contenidors.
A més podem afegir que aquesta no és la única paperera que apareix en aquest estat alguns dies, n’hi ha més.
Foto Denúncia
16
Tota
La
Sag
rera
E.S.O i BATXILLERAT
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀExplotació de Sistemes Informàtics (E.S.I)Gestió AdministrativaElectromecànica de VehiclesCarrosseriaManteniment Industrial
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIORGestió Comercial i MàrquetingAdministració de Sistemes Informàtics (A.S.I)Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques (D.A.I)Automoció
FORMACIÓ D’APRENENTS (P.Q.P.I)Mecànica de CotxesMecànica de MotosPlanxa i Pintura
CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL
WWW.MONLAU.ES93 340 82 0493 274 47 00