tota la sagrera 130
DESCRIPTION
Tota la Sagrera 130TRANSCRIPT
Tota la Sagrera ASSOCIACIÓ VEÏNS DE LA SAGRERA • NÚM. 130 • ABRIL 2009
Tota
la
Sag
rera
2
Si vols rebre gratuïtament la revista “Tota La Sagrera” a casa teva, associa’t a l’Associació de Veïns de La Sagrera.
Fes-te soci per telèfon: Trunca’ns dilluns, dimecres o divendres, de 18 a 21 hores del vespre, al 93 408 13 34, o demana la butlleta a secretaria.
Associació de VeïnsC/ Martí Molins, 29 08027 Barcelona
ACTU
ALITA
T
Som al mes d’abril i ja hem entrat a la primavera i, com diuen
els homes i les dones del temps, estem passant la primave-
ra típica meteorològica, cosa que no succeïa des de feia anys:
contrastos de temperatura entre nit i dia, dies amb sol quasi
de maig i dies amb ruixats intermitents que preparen la natu-
ra per explotar d’aquí a un mes (si no ho està fent ja)...
Com les flors que s’obren i el brotar dels arbres, les entitats
surten dels seus caus per mostrar la seva activitat. Amb el bon
temps les ganes de sortir del propi espai augmenten i les Fe-
tes de la Primavera són el moment per poder-ho fer.
Des de la Comissió de Festes tenim la sensació que l’activitat
associativa de la Sagrera està en un moment creixent, i això es
veu reflectit quan es fa la crida per configurar la festa petita
del barri, les Festes de la Primavera, que tindrà lloc el 15, 16 i
17 de maig.
Aquestes festes sumen ja una trentena d’actes. Alguns po-
dem anomenar-los clàssics, ja que conformen la tradició
més antiga de les festes i de l’activitat del barri; ens referim
al concert de corals, el teatre, el correfoc o l’exposició de tre-
balls manuals del Casal Parroquial (on, per cert, van néixer les
Festes de Primavera ara fa 26 anys). D’altres, de més moder-
na programació, han esdevingut ja actes consolidats, com
la primavera country, el dinar de germanor, les actuacions
de les formacions musicals de l’escola de música BCN-Fusió
o el pregó, que aquest any segueix amb la intenció de fer
homenatge a aquells que es dediquen en especial a la vida
del nostre barri. Pel camí de consolidar-se trobem grups que
no falten a la crida de les trobades festives, com el ball de Ba-
tuka, el ping-pong per a tothom, les desfilades de Casanovas
Dream’s o els grups de la Casa de Granada.
Les mancances del barri també generen noves iniciatives.
Després que la Comissió de Festes perseguís a tot aquell que
es penjava una càmera al coll per fotografiar les festes, per po-
der conformar un modest i desendreçat arxiu fotogràfic de les
Festes en general, i arran d’un taller fotogràfic de la Barraca,
sorgeix el Primer concurs de fotografia “amateur” a la Sagre-
ra. També de la mancança d’oferta d’actes adreçats al públic
més jove neix el Sagrera Free Festival, un lloc on promoure
l’intercanvi d’idees sobre els beneficis de la lliure distribució
de continguts i recursos, gràcies a Internet, com a plataforma,
i a les noves tecnologies en general.
Volem fer menció especial a aquells que enguany fan anys i
aprofiten la primavera per celebrar-ho. Són: el Centre Garci-
laso amb la Festa de llums i de colors; l’Esbart Estel, amb una
ballada d’esbarts ben especial, amb cobla i 10 colles convi-
dades; i l’Agrupament Escolta Pau Casals, que a la tarda de
dissabte ens omplirà la plaça dels Jardins d’Elx amb activitats
per a nens i nenes, i al vespre amb un concert d’aniversari.
Així doncs, no dubteu a reservar-vos les dates per sortir a les
places i carrers del barri. Podeu consultar la programació
de les Festes de la Primavera 2009, com sempre en format
paper a la Barraca, a partir de l’última setmana d’abril, o al
web festesdelasagrera.com.
Quedeu tots convidats. COMISSIÓ DE FESTES DE LA SAGRERA
FESTES DE LA PRIMAVERA-09actualitat
Hola a tots i totes,
Ara que ja ha fet un any des que vaig sor-tir elegit president de l’AVV a l’Assemblea General Ordinària del dia 28 de març de 2008, vull fer una reflexió sobre la feina feta, però més encara sobre la feina que ens queda per fer, que és molta i no es presenta fàcil.
La feina feta, tothom l’ha pogut anar veient: inauguració del carrer Garcilaso, plaça dels Jardins d’Elx, estat actual de les obres dels carrers Monlau, Mossèn Juliana,…, procés participatiu per donar nom a la biblioteca La Sagrera-Marina Clotet, etc… I en tot això hem participat des de les comissions de seguiment, sempre reivindicant allò que creiem és bo per al barri.
Ara, ens queda molt per fer, però si ens fixem en la portada d’aquest exemplar de “Tota La Sagrera”, veurem que està dedi-cada a la Torre del Fang, una altra reivindi-cació del nostre barri que té dues vessants: la seva conservació i la seva conversió en equipaments ( tot i que donem per supo-sat que qui més els utilitzarà seran els veïns i veïnes que viuen més aprop). Volem des-tacar que encara que fins ara ha estat fent ús de la Torre del Fang el Districte de St. Martí, amb l’ocupació d’aquest espai per l’arxiu històric de St. Martí de Provençals i un CPR de normalització lingüística, està clar que és un edifici ubicat en territori de La Sagrera.
Aprofito per enllaçar aquest tema amb el de la nova estació del TGV, que també
Nº 130. ABRIL
EditaAssociació de Veïns de la Sagrera
RedaccióJosep BarberoJulio GameroAntonio FortesSergi ÀlvarezDavid MarinNando González
Col·laboradorsXavier BasianaAgustí CarrilloJoan PallarèsNau IvanowIsaac Herrero
PublicitatEnric Barris - 661 090 560
Disseny portadaXavier Basiana
Disseny i maquetacióCarmen López Carrera
Associació de Veïns de la SagreraMartí Molins, 29T. 93 408 13 [email protected]
La revista Tota la Sagrera i l’AV no es fan responsables del
contingut de les informacions signades pels redactors,
col·laboradors o particulars.
TOTA la SaGRERaeditorial
estarà ubicada al territori de La Sagrera, encara que tingui una sortida al Parc de St. Martí. Respecte a això, només cal recordar a tots aquells que reivindiquen per al seu dis-tricte tant un equipament com l’altre, que quan es va fer la distribució territorial dels barris de Barcelona, en el seu dia, el Dte. de St. Martí va rebutjar aquest indret on en aquells moments es trobava “La Perona” i, per tant, la vorera del costat muntanya de la Ronda St. Martí va passar a ser territori de la Sagrera.
Dit tot això, esperem comptar amb el su-port de tots els sagrerencs i sagrerenques per defensar el que és legítim, en primer lloc per la situació i, en segon lloc, perquè som els sagrerencs qui hem estat reclamant i al-hora donant suport al projecte de l’estació de La Sagrera, la qual no per casualitat que estarà situada al mateix lloc on ja hi havia l’antiga estació de mercaderies històrica-ment anomenada Sagrera-Mercaderies. Només em queda dir-vos:
Entre tots podrem!
Salutacions.
Josep BarberoPresident de l’AVV
Tota
la
Sag
rera
4
ACTU
ALITA
T
AnTenesJOSEP BARBERO
La telefonia mòbil, les antenes, les ra-diacions electromagnètiques i les torres d’alta tensió són alguns del factors cau-sants de patologies, com ara el càncer, en persones sensibles i en persones amb predisposició a adquirir-les.Segons Emili Mayayo, patòleg i inves-tigador de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, hi ha pressions per a què no s’investiguin a fons els efectes de la radiofreqüències. Segons ell, les radiofreqüències que ens afecten i que poden produir patologia es poden divi-dir en dos grups:- Les ionitzants (radiacions nu-clears, raigs x,...).- Les no ionitzants (produïdes per diversos aparells com electroimans, làser, telefonia mòbil i antenes, torres
d’alta tensió i forns microones, pantalles de televisió,…).En els estudis realitzats amb rates de la-boratori es posa en evidència l’augment considerable de càncer en els animals que han sofert exposició a radiacions, si bé això només es dóna en els animals que han estat manipulats genèticament i que presenten una predisposició a pa-tir aquest tipus de patologies.D’aquests estudis també es desprèn que hi ha moltes patologies diferents sense arribar a ser càncer, leucèmia , tumors cerebrals i d’oïda o també de l’ull o la mama. Aquestes són patologies menors, com cefalees, insomni, hiperexcitabilitat, marejos, tremolors i efectes semblants a la fibromialgia, que es fan molt patents en persones electrosensibles.
Des de la redacció de la revista et volem convidar a participar i col·laborar amb nosaltres. Si estas estudiant periodisme, t’agrada la maquetació o vols donar la teva opinió a través d’aquesta revista, pots fer-ho.
Envian’s un e-mail a: [email protected] o en horaris de secretaria de l’AVV, dilluns, dimecres i divendres de 19 a 21 hores.
A més, s’han descrit canvis en les esferes neurològiques, cardiopulmonars, repro-ductores, hormonals, inmunològiques, dermatològiques i genètiques.Sense pretendre crear alarmisme, dels estudis realitzats es desprèn que és re-comanable no utilitzar el mòbil més de tres a cinc minuts diaris, que s’han de tenir més en compte els estudis dels efectes que poden tenir sobre la salut els avenços tecnològics i no posar trabes a la investigació. A més, s’ha d’aplicar el principi de prevenció i unificar les nor-mes de la Unió Europea, perque en aquests moments cada país en té les se-ves, segons els seus interessos.
5
Tota
la
Sag
rera
ESO1r i 2n cicleBatxilleratsHumanístic1.- d’Humanitats2.- de Ciències SocialsCientífic1.- Científico-tècnic2.- Ciències de la SalutTecnològicCientífico-tècnic
Cicles FormatiusGrau mitjà
Electromecànica de VehiclesEquips Electrònics de Consum
Gestió AdministrativaComerç
Cures Auxiliars d’InfermeriaGrau superior
Sistemes de Telecomunicació i Inf.Educació Infantil
Administració i FinancesDesenv. Aplicacions Informàtiques
Integració SocialAdministració Sistemes Informàtics
Documentació SanitàriaAgències de Viatges
Avinguda Meridiana, 263 ï 08027 BarcelonaTelËfon 93 243 07 70 ï Fax 93 352 53 45
e-mail: [email protected]
PGS (Programes de Garantia Social)
Proves d’Accés als Cicles Formatius
OBRES SOta lA TORRe Del FAnGOLEGUER MÉNDEZ
Després de molts tires i arronses, i molts anys de discussions, del què i
el com s’havia de salvar la Torre del Fang, s’ha arribat a un acord prou satisfactori com per poder iniciar les obres del pas de les línia del TGV per sota d’aquesta.Des de l’Associació de Veïns de La Sa-grera, i amb el recolzament de la resta d’associacions del Pla Sant Andreu - La Sagrera, vàrem presentar les corres-ponents al·legacions al projecte i a les successives modificacions d’aquest, en-caminades a mantenir la integritat de la casa, exigint el manteniment íntegre de les parts històriques, sense trasllat ni desballestament. Entre d’altres co-ses, hem posat d’exemple a sobre de la taula, moltes vegades, el procés de manteniment de la plaça de toros de les Arenes, amb el qual hem pogut consta-
tar que no hi ha cap inconvenient tècnic per poder mantenir aquesta masia que, a part d’estar catalogada com a monu-ment històric de la ciutat, porta més de set-cents anys mantenint-se present al costat d’un dels camins no menys im-portants, que és el conegut com antiga carretera de Ribes.
El procés acordat és el de construir un seguit de pilars i pantalles per sota dels fonaments de la pròpia casa, de tal ma-nera que permeti deixar la casa recolza-da sobre aquestes pilars, que un cop ben assegurats permetran poder excavar el pas entre les pantalles i pilars que fan de nous fonaments de la casa.
Des de La Sagrera no podem més que congratular-nos d’aquest gran objectiu
aconseguit i agrair-los el recolzament que hem rebut, incloent-hi el d’aquells que es van sumar a última hora, encara que fos amb l’objectiu d’impedir la cons-trucció del túnel.
Ara que molts partits i persones han des-cobert aquest equipament de La Sagrera i han fet senyera de la seva importància i la seva antiguitat, esperem comptar amb el seu suport per a que es converteixi en un equipament de i per al barri, i deixi de ser una oficina municipal amb usos que no han estat mai els d’un equipament.
Pel que fa al desenvolupament de les obres, aquestes avancen amb el ritme previst, encara que amb més molèsties de les previstes per als veïns dels voltants.
Foto: Xavier Basiana
OBRE
S
Tota
la
Sag
rera
6
BARR
I
L’ajuntament de Barcelona, com la majoria d’ajuntaments d’Espanya,
aprofitarà els diners que el govern cen-tral “regala” per arreglar una mica els barris. Entre altres coses s’arranjaran les voreres del c/ Felip II i del C/ Vallès i Ribot; es farà una acció de millora del mercat municipal de Felip II, que sembla ser que els venedors dema-naven; també s’arreglarà l’edifici del canòdrom Meridiana, premi Foment de les Arts Decoratives (FAD) de 1962, per preparar la seva conversió en el futur Centre d’Art Contemporani de Barcelona. També s’aprofitarà per re-novar les zones infantils de diverses places del barri: jardins d’Hondures, plaça Assemblea de Catalunya, jardins d’Hondures-Josep Estivill i plaça Ge-neral Moragues. L’ajuntament també ha considerat convenient aprofitar-los per avançar la construcció de la futura escola bressol del c/ Ciutat d’Elx.
Malgrat aquest fet, l’escola no co-mençarà fins al curs 2010/2011, per la qual cosa no acabem d’entendre que construir l’escola amb els diners del “Plan Zapatero”, en lloc de fer-ho amb els que ja estaven pressupostats en el Pla d’Actuació del Districte (PAD), suposi un avançament, a no ser que haguessin previst l’esmentada construcció en el darrer any de vigència del PAD, o sigui al 2011.
Tot plegat ens ho van explicar els responsables del districte, el passat 26 de febrer, en una reunió infor-mativa al centre cívic la Barraca. En l’esmentada reunió un servidor, en nom de l’Associació de Veïns (AVV), va demanar a la regidora, Sra. Gemma Mumbrú, quin destí tindrien els diners que ja estaven pressupostats en el PAD i que han perdut la seva finalitat en aplicació del “Pla Zapatero”, i sobre-
tot, què se’n faria dels diners destinats a la construcció de l’escola bressol. La resposta va ser que encara no hi havia una decisió i que ja ho tractaríem en una reunió conjunta Districte-AVV. Va ser una resposta impecable davant dels veïns presents.
La reunió ja ha tingut lloc, però estem igual; sembla que, a resultes de tot plegat, el Districte ha perdut el control d’una part important de les inversions i no sabem a què, o a quin lloc, es desti-naran els esmentats diners. L’AVV voldria que els diners es destinessin a una se-gona escola bressol, que bona falta ens faria, però el Districte opina que l’escola bressol prevista ja està en vies de ser construïda i que no ve al cas demanar-ne una altra de moment. Des de l’AVV esperem que finalment els diners, que ja estava previst que s’invertissin en el barri, no marxin a un altre lloc.
Foto: Cristina Raso
El plan zApATeRO BENJAMÍ MERCADER
Foto: Cristina Raso
7
Tota
la
Sag
rera
Nuri: “Si està dins dels límits de La Sagrera,no entenc quin es el problema.”
la SaGRERaOpInA!
Creus important reivindicarl’us de la Torre del Fang
com equipament de la sagrera?
/// tira còmica per iSaac HerrerO ///
sI nO És VeRITAT, HO seMBlA
Tot sembla indicar que el Districte no vol que la Sagrera tingui una tercera escola bressol. No sabem si és que es pensen que no fa cap falta i no s’ompliria, que suposo que no és el cas (el dèficit és insondable), o si no poden pair la idea que a la Sagre-ra tinguem més escoles bressol que a Sant Andreu, fet que provocaria una situació insòlita, mai vista ni viscuda fins ara, de conseqüències imprevisibles. Mai de la vida, des que el món és món, Sant Andreu ha anat per darrera de la Sagrera. Algunes fonts consultades afirmen que aquest fet podria alterar i posar en perill el lideratge natural del barri de Sant Andreu respecte de la resta dels seus barris satèl·lits que orbitem al seu entorn. El cataclisme podria tenir efectes devastadors.
A escollir un dels tres finals:
1- Sort que els nostres polítics vetllen pel manteniment de l’ordre establert i natural.
2- Déu ens agafi confessats, i combregats.
3- Ja ho sabem, sempre reben els mateixos.
(SEID) El Sagrerenc Emprenyat i Decebut
carles: “S’ha de fer el possible per recuperar el major número
d’espais per equipaments.”
rima : “Manquen moltes cosesen el barri, com per anar“regalant” els pocs equipaments que tenim.” Gemma :
“Si, perquè fins ara,no hem fet ús d’ell”.
Tota
la
Sag
rera
8
ACTU
ALITA
T
la viviEnda dOtaciOnal en lA sAGReRAMERCEDES VIDAL
Ya hace unos años el Ayuntamiento de Barcelona aprobó una tipología específica de equipamiento, la llamada vivienda dota-
cional.
Con ella se planteaba una novedad en el ordenamiento urbanístico de la ciudad: dar cabida a necesidades de vivienda en suelo de equi-pamiento. Como legalmente este suelo constituye un capital colec-tivo que no puede ser ocupado de forma permanente por ningún ciudadano (porque es de todos), las viviendas que se construyeran en él deberían estar destinadas a cubrir necesidades transitorias. Per-sonas mayores con necesidades asistenciales especiales, jóvenes con pocos recursos de forma temporal, etc. eran sus destinatarios prin-cipales. Las viviendas se combinarían además con un equipamiento en su planta baja.
Numerosos actores sociales, entre ellos la FAVB, apoyaron la creación de tipologías de vivienda específicas para estos colectivos, pero sin embargo deploraron que la opción elegida fuera construirlas en sue-lo de equipamiento. En primer lugar porque restarían techo construi-do a equipamientos sanitarios, culturales, educativos o de cualquier tipo. En segundo lugar porque la población añadida a esas áreas ha-ría más deficitarios los equipamientos existentes. En otros países de nuestro entorno las necesidades transitorias de vivienda se satisfacen utilizando suelo residencial, reservando el suelo de equipamientos para servicios asistenciales, lo que parece un planteamiento mucho más racional.
A la vista del uso que se le estaba dando a las promociones construi-das, priorizando las viviendas ante los equipamientos, que podían
permanecer tapia-dos durante años, muchas entidades sociales denuncia-ron que estas vi-viendas, antes que atender a colectivos específicos, busca-ban paliar el déficit de vivienda prote-gida de la ciudad a costa de su reserva de equipamientos.
� �
�����������������������
�����������������������������
��������������������
��������������
En nuestro barrio existen ya dos promociones de vivienda dotacional (para jóvenes); las que están en-cima del CAP de la C/Gar-cilaso y las que se sitúan sobre la futura biblioteca Marina Clotet (Pza Kobe), mucho más numerosas. En ambos lugares toda esa edificabilidad podía haberse utilizado para ampliar los equipamientos que albergarán sus plantas bajas: por ejem-plo un CAP con más plantas y que pudiera dar cabida a especialistas. Las necesidades de vivienda de los jóvenes que las habitan deberían haberse cubierto con vivienda protegida, y en consonancia con ello en su momento reclamamos un 50% de toda la vivienda nueva que el Sant Andreu-Sagrera trajera al barrio, que es mucha. La titularidad de esta vivienda además no está sujeta a plazos temporales y no les obli-ga a buscar una nueva vivienda cuando el plazo de adjudicación (con prórroga incluida) finaliza.
Dentro del Pla Sant Andreu-Sagrera existe una pieza clave para dar respuesta a las necesidades de equipamientos del barrio. Es la pieza del AIS, calificada en el Plan General Metropolitano (PGM) como equi-pamiento y delimitada por las calles de Camp del Ferro, Berenguer de Palou, Pare Manyanet y Riera d’Horta. Es la pieza de suelo de equipa-miento más grande que hay en el barrio, y actualmente se encuentra parcialmente ocupada por las obras del túnel de la línea 9 del metro, en el lugar que ocupaba el polideportivo.
El Ayuntamiento ha aprobado que el AIS también albergue vivienda dotacional para jóvenes. La postura de la AVV fue de oposición desde que se conoció la propuesta, pero una vez aprobada se ha solicitado que esas viviendas, las mínimas posibles, sean pisos tutelados para gente mayor, una tipología que si bien no es imprescindible que se cubra con suelo de equipamientos, sí cuenta con personal sanitario y asistencial asociado, cosa que no existe en la vivienda para jóvenes.
El objetivo es disponer del espacio del AIS para situar los equipamien-tos que el barrio necesita, y a la vez disponer de suficiente vivienda protegida para todos aquellos que la necesiten, jóvenes, gente mayor, discapacitados, y en general los ciudadanos con menor renta, en suelo residencial. Fotos: Apunt Digital
A MEDIDAT E L S .93 340 93 7493 351 02 06
Alservei
de l’ensenyament
Tota
la
Sag
rera
9
TREN
TA PA
SSES
Tinc una vella “Guia de Barcelona y sus Alrededores” de l’any 1894, en el
qual figura un anunci de “Buenaventu-ra Gispert, consulta mèdico-quirúrgica, de 1 a 3, Sagrera 251 Sant Martín de Provensals”. Més avall, en un apèndix de medicina i cirurgia, diu: “Buenaven-tura Gispert- Tiene establecida, este aventajado profesor, una consulta médico-quirúrgica en San Martín de Provensals, que cada dia se ve más fa-vorecida”.
Tretze anys desprès d’editar-se aquesta guia, el 22 de novembre de 1907, naixia a La Sagrera un fill d’aquest regidor republicà a l’Ajuntament de Barcelo-na i metge dedicat també als pacients necessitats d’aquest barri obrer, Bo-naventura Gispert i Vilà, que primer estudià als “Padres”, desprès cursà brillantment el batxillerat per lliure i acabà llicenciant-se en medicina, amb matrícula d’honor, l’any 1930.Casat amb Joaquima Feliu i Pich, l’any 1935, ja s’havia establert com a metge a La Sagrera, a la vella casa pairal, mo-dernista i de bon gust, que actualment porta el número 269 del carrer de La Sa-grera. No triga a ser apreciat per aquells veïns, alguns dels quals ja havien estat pacients del seu pare, i a la mateixa casa del carrer de La Sagrera van néixer
BOnAVenTURA GIspeRT MeTGe sAGReRenC
JOAN PALLARÈS-PERSONAT
els seus tres fills: la Núria, mestre, que heretà els valors de l’altruisme, del Pare i l’Avi, car arribà a presidir Càritas, i els polítics de l’avi, perquè també fou regi-dora de l’Ajuntament de Barcelona. Bo-naventura, que a més d’heretar el nom de Pare i d’Avi, segui les seves passes com a metge i finalment Josep, enginyer.
No cal dir que pels anys de la post-guerra el Doctor Bonaventura Gispert s’hagué d’espavilar de valent. Hagué de cercar clientela rica, amb una bona consulta a una zona benestant de Bar-celona, però malgrat tot, malgrat els il·lustres i poderosos pacients que te-nia, mai no s’oblidà dels seus pacients de La Sagrera, necessitats, amb la des-nutrició i les carències de l’època on la tuberculosis, o la mateixa manca de medicaments, segava tantes vides; mai no s’oblidà dels obrers de la Pegaso, que tenia al costat de casa, i tampoc els de les altres fàbriques, com la S.A. Nevín de la qual, com el seu Pare, en fou metge d’empresa, que patien tota mena d’estretors i no podien accedir a una medicina de qualitat.
Home d’una gran curiositat cultura, mo-gut pel teatre, habitual del Liceu amb una basta biblioteca, no només mèdica, i de profundes arrels cristianes, respec-tuós amb tothom, tractava als pacients amb gran respecte, fossin els rics de la consulta de Barcelona, els veïns de tota la vida a La Sagrera o els immigrants nou vinguts que vivien precàriament. A La Sagrera resta encara moltes perso-nes que expliquen històries personals de la humanitat en que assistia a gent que només veure’ls ja sabia que no po-dia cobrar.
Personalment puc explicar la d’un veí del costat de casa seva, un mosso de carboneria, que sobrevisqué a un in-fart gracies al zel del Doctor Gispert, el qual és negà a cobrar una sola pes-seta.
El prestigiós metge Moisés Broggi, amplament guardonat i avui centena-ri, li va dedicar, en un dels seus llibres, un precís retrat literari del qui havia estat el seu amic.
Tota
la
Sag
rera
En morir la seva esposa el 1972, a la qual sempre havia cuidat, i sent ja grans als fills, exercí d’avi, abocat als seus sis nets. Finalment un càncer que avança amb una gran rapidesa, acabà en menys de sis mesos amb la seva vida, morint el 2 de febrer de 1976.
Desprès de temps i temps sol·licitant-ho molts veïns de La Sagrera, després de que l’Associació de Veïns de La Sagrera ho reivindiqués, la Ponència de Nomenclàtor de l’Ajuntament de Barcelona, amb data 20 de novembre de 2007, aprovà donar el nom de Bo-naventura Gispert al tram de la Riera d’Horta que va entre la Plaça Albert Badia i Mur, vell lluitador sindical de La Pegaso, i, passant la via del tren i entrant al Districte de Sant Martí, acaba a la cruïlla del carrer Cantàbria amb la Rambla Prim. Aquest acord fou ratificat per unanimitat, en sengles Consells Plenaris, pels Districte de Sant Andreu i Sant Martí a 3 de des-embre de 2007.
Avui, a l’hora de teclejar aquestes rat-lles, passat gairebé un any i mig de l’acord, encara no hem vist col·locades les plaques corresponents.
El Leve_, empresa dedicada a la creación y producción de Cine, Arquitectura y Fotogra-
fía, ha establecido su hogar en el barrio de la Sa-grera - Nau Ivanow.
Eva Serrats (1971), cineasta, arquitecto y fotó-grafa creó Leve_ en 2007. Ha producido y co-dirigido documentales como “Troll”, “Basant” y “Ventanas del Mediterráneo”, compaginándolo con proyectos de arquitectura, reportajes foto-gráficos y organización de festivales culturales. Jorge Raedó (1969), artista plástico y escénico, se incorporó a Leve_ . Jorge ha trabajado quin-ce años en el teatro como director, dramaturgo, escenógrafo… La pintura ya fotografía han sido sus otras compañeras.
Hoy Leve_ desarrolla los siguientes proyectos: la creación y producción de “Qué es Arquitectura?” para pekes, coproducción de la nueva película de la directora Mercedes Álvarez, la producción del workshop DibaDoc en DiBa Festival, el pro-yecto del nuevo edificio para el Arxiu Comarcal de Santa Coloma, el proyecto de la casa Cutillas-Terribas, participación en los espectáculos escénicos de Toni Rumbau y de Vicent Tur, reportajes fotográficos de Arquitectura y Teatro.
Jorge conoció la Nau Ivanow en 2003 cuando ensayó y estrenó ahí la obra de teatro “Pervertimento”. Desde entonces admira el pro-yecto (visión) de Xavier Basiana.
Cuando en julio de 2008 quisimos grabar los diez primeros cor-tos de “¿Qué es Arquitectura?”, el proyecto de vídeos en internet para acercar la Arquitectura a los pekes, la Nau abrió sus puertas de inmediato. Al buscar un nuevo hogar para Leve_, la Nau fue la opción natural.
“¿Qué es Arquitectura?” es uno de los proyectos emblema de Leve_. Su núcleo son vídeos cortos en internet, de acceso gra-tuito, donde arquitectos responden a tal pregunta. La web, aho-ra en fase de pruebas, es: http://queesarquitectura.org.
Nos dirigimos a los pekes de 5 a 8 años. A esa edad abordan por primera vez los conceptos, los juegos matemáticos, la abs-
tracción como herramienta para la compresión del mundo. La ne-cesidad de este proyecto deriva de la ausencia de la Arquitectura en los planes educativos de primaria y secundaria. Si los arquitectos no nos ocupamos de aproximar la Arquitectura a los pekes… ¿quién lo hará? Paralelos a los vídeos hemos iniciado talleres de Arquitectura con pekes: el primero fue el 21 de marzo realizamos en el MACBA. Y estamos creando juegos de arquitectura para pekes junto a arqui-tectos. “¿Qué es Arquitectura?” nació sin presupuesto alguno. Leve_, la Nau Ivanow, la empresa de internet Plekto, el estudio de diseño gráfico El Lince, la montadora Anna Brufau, los músicos Agustí Fernández y Liba Villavecchia, la fotógrafa Ester Rovira, los arquitectos que han preparado el material de su cortos, los intérpretes que han participa-do en la grabación… todos han colaborado de modo altruista.
El proyecto crece sano y preparamos sus próximas citas… La fiesta de su estreno mundial el 4 de julio de 2009 en la Nau Ivanow, dentro del II Festival Sagrera. De 12 al 15 irá a Beyond Media, festival de Arquitectu-ra de Florencia. El 16 de julio se presentará como Bienal de los Niños, dentro de la X Bienal Española de Arquitectura y Urbanismo.
Leve_ realizará antes otra actividad en la Nau Ivanow, el workshop de docu-mentales DibaDoc, dentro del Diba Festival - Digital Barcelona Film Festival.
en lA nAU IVAnOw
JORGE RAEDÓ
http
://le
vene
t.co
m
co
ntac
t@le
vene
t.com
leve
_tel
f.: 66
2 39
8 30
0
Jorge Raedó y Eva Serrats
Talle
r par
a ni
ños.
MAC
BA
cElEBRació dEl 8 dE maRçDIA De lA DOnAMARGARITA RIERA
El passat divendres 6 de març Mirada de Dona va organitzar, amb motiu
del Dia de la Dona, un acte al Centre Cívic de La Sagrera que portava per títol Les mestresses de casa també som dones treballadores. L’acte va comptar amb l’assistència de la Regidora del Districte i de dues Conselleres, entre elles la consellera de la Dona.
A continuació us adjuntem la part més reivindicativa de l’acte que va estar re-presentada per les mateixes dones de l’associació:
Les tasques domèstiques i de cura de les persones recauen, encara avui dia, majoritàriament en les dones.
Moltes, per diverses circumstàncies, han dedicat bona part de la seva vida a realitzar un treball gratuït i sense dret a cap tipus de prestació social: són les mestresses de casa.
En no ser reconeguda la seva tasca com a treball, no cotitzen i no tenen dret a una jubilació.
Un dels col·lectius més desfavorits és el de les dones grans, vídues i que viuen soles. La combinació d’aquests tres factors:
1. Dones grans2. Vídues3. Que viuen soles
senyala el perfil d’un dels grups de població amb un risc més gran de caure en la pobresa excloent.
A CATALUNYA DE ,
ES TROBEN EN SITUACIÓ DE
Per això demanem:
1. La visibilització de la dona en el paper de cuidadora i organitzadora de la llar.
2. Exigim la distribució equitativa de les tasques familiars i domès-tiques. No volem que ens ajudin. Volem compartir les tasques de la llar.
3. Demanem que es faciliti la inser-ció laboral d’aquelles dones que, en un moment donat de la seva vida, van haver de deixar de treba-llar i ara es volen incorporar al món laboral.
4. Volem pensions de viduïtat dignes. Que cap dona, pel sol fet d’haver dedicat la seva vida a la fa-mília, hagi de viure precàriament en la seva vellesa.
5. Demanem a la classe política que continuï desenvolupant polítiques d’igualtat que ajudin a conciliar la vida familiar, laboral i personal; i que es mostri especialment sensi-ble amb la precària situació de la dona gran.
6. I f inalment, les mestresses de casa també som dones treballado-res i demanem els mateixos drets que qualsevol altre treballador.
El proper dia 23 d’abril, dia de Sant Jordi, en un acte presidit per la Regidora del districte de Sant Andreu, senyora Gema Mumbrú i pel Conseller de Cultura, senyor Enric Fernández tindrà lloc l’entrega de premis del IV Premi la Barraca de Poesia, a les 8 del vespre al Centre Cívic La Barraca carrer Martí Molins, 29.
Aquest premi, organitzat pel Nadir.BCN, Grup Poètic Literari, conjuntament amb el Cen-tri Cívic i amb col·laboració del districte de Sant Andreu, pretén fomentar l’escriptura de poesia i s’emmarca dins dels actes de la diada de Sant Jordi.
eNtreGa De premiS Del “iV premi la Barraca De pOeSia”
A l’assemblea de socis del 27 de març passat es va presentar com a nou tresorer en Josep A. Caballos. El seu predecessor, en Benjamí Mer-cader, ha estat tresorer de l’associació d’ençà que l’any 1993 va substituir la seva dona, la Ma-ribel Bayle, per motius de maternitat. En Benja-mí no ha estat mai un tresorer típic, metòdic i ordenat. En Benjamí és un home de lletres, de dialèctica, de debat; però malgrat no ser un especialista en números, estats de comptes i pressupostos, ha estat capaç de barallar-se, durant setze anys, amb els rebuts, les subven-cions, les quotes, les despeses, els extractes bancaris, ...Per tot això és just donar-li les grà-cies per haver-se fet càrrec durant tots aquests anys d’una tasca feixuga i compromesa, que pot ser altres hauríem d’haver assumit.
relleU a la treSOreria Del’aSSOciaciÓ De VeÏNS
Br
eUS
Tota
la
Sag
rera
12
ENTI
TATS
L’any 1976 va començar a col·laborar amb la Comissió de Festes de La Sagrera, i el novem-bre de 1977 va organitzar la Primera Cursa Po-pular dins del marc de la Festa Major. El maig de 1978 va participar a la Primera Setmana del Centre Parroquial, que anys més tard es va convertir en les Festes de Primavera. El juny de 1981 el cau va portar la Flama del Canigó al ba-rri, tradició que es manté viva cada revetlla de Sant Joan. El novembre de 1989 es va celebrar la Primera Botifarrada Popular, que avui en dia s’ha convertit en la Buti-Farra.Actualment el cau està format per 80 nois i noies i 15 caps, repartits en 5 unitats: Castors (de 6 a 8 anys, amb la camisa taronja), Llops i Daines (de 8 a 11 anys, amb la camisa groga), Ràngers i Noies Guia (d’11 a 14 anys, amb la camisa blava), Pioners i Caravel·les (de 14 a 17 anys, amb la camisa vermella) i Truc (de 17 a 19 anys, amb la camisa verda). Ens trobem cada
dissabte de 16:30 a 19:30 al Casal Parroquial de
Crist Rei, fem excursions de cap de setmana un
cop al mes i marxem de campaments per Set-
mana Santa i al juliol.
Per celebrar el 40è aniversari de la seva funda-
ció, el cau organitzarà uns quants actes al barri
en el marc de les Festes de Primavera. Hi esteu
tots i totes convidats! El dissabte 16 de maig a la
tarda hi haurà jocs i activitats per als nois i noies,
i aquell mateix vespre es farà un concert de
rumba a la plaça Jardins d’Elx, on l’agrupament
té els seus locals. A més, durant tot el mes po-
dreu visitar l’exposició commemorativa que
tindrà lloc al Centre Cívic “La Barraca”.
Així que ja ho sabeu, si veieu un grup de nois
i noies amb un foulard de color blau amb la
vora groga, els podeu felicitar, que aquest curs
el Pau Casals fa 40 anys!
L’Agrupament Escolta i Guia Pau Casals va
ser fundat l’any 1969 per uns quants caps,
pares i mares que havien format part d’un
altre cau de Sant Andreu anomenat Pare Ber-
tran. Al principi era un agrupament només de
nois, fins que el curs 1973-74 es va unir amb
l’agrupament Mare de Déu de la Mercè, que
era només de noies i també tenia la seu a la Pa-
rròquia de Crist Rei.
L’esperit del cau ha estat sempre educar en
el lleure els nois i noies mitjançant el mètode
escolta, proporcionant-los experiències vitals
engrescadores a la vegada que descobreixen
i estimen el seu entorn natural i social. També
és a la base de l’escoltisme treballar el creixe-
ment personal dels nois i noies, potenciar el
seu esperit crític i el compromís i fomentar que
duguin a terme els seus propis projectes.
L’Agrupament Pau Casals ha mantingut des
dels seus inicis una estreta relació amb el barri
de La Sagrera. L’any 1969 va participar per pri-
mera vegada a la Missa del Gall, on actualment
ofereix la Llum de la Pau vingua des de Betlem.
Agrupament Escolta i Guia Pau Casals
a E i G p a u c a S a l S :4 0 A n Y s D ’ e s C O lT I s M e A l A s A G R e R A
40èANIVERSARI
13
Tota
la
Sag
rera
La Sagrera està creixent, nous veïns, nous espais, noves línies de me-
tro… el nostre barri està canviant.
I la Nau Ivanow també creix i canvia amb ell.
Aquest any ha de ser molt especial per a la Nau. Si finalment les ne-gociacions arriben a bon port, que tot sembla indicar que sí, enguany l’edifici passarà a ser de titularitat pú-blica, com a conseqüència de l’oferta que en el seu dia en Xavier Basiana, propietari i president de la Fundació Sagrera, va fer a l’ajuntament de cedir “gratuïtament” l’espai a canvi que la gestió de l’equipament seguís estant en mans de la Fundació Sagrera.
Però no només és per això, perquè l’any 2009 ja ha començat amb molts canvis.
Tot just acabar el passat 2008, la Funda-ció va llogar una de les naus industrials que són a tocar de l’actual edifici, amb entrada pel passatge Bofarull 9, con-vertint un antic magatzem de ferros en
un altre espai de difusió i exhibició de cultura, “l’espai Abaco”, on ja podem veure des d’obres de teatre a concerts, dansa i tot tipus d’espectacles. Un dels més recents, i de més ressò, va ser l’assaig del concert que la Locomoto-ra Negra i la Coral Sant Jordi van ofe-rir al Palau de la Música Catalana.
Molt recentment, exactament des del passat 2 de març, es va aconse-guir llogar la tercera nau del passatge (des de fa més de 5 anys la fundació ja comptava amb una de les naus, “l’espai Ion”, passatge Bofarull 7), que justament toca paret amb paret amb l’actual pati de la Nau, “l’espai Gui-llot” ( aquest és el seu nom, seguint amb la filosofia de deixar els noms de les indústries que hi havia anti-gament). Aquest vol ser un espai de trobada per a la gent que ve a gaudir
de les diferents activitats que es rea-litzen, a més de ser un espai per po-der gaudir també de diferents tipus d’exposicions.
Així, per fi, es van poder connectar tots aquests espais entre si. Ara ja podem accedir per l’actual pati de l’edifici principal, i es posa així a dis-posició del nostre barri i de la nostra ciutat més de 3000 m2 destinats a fer producció, exhibició i cultura.
La Nau Ivanow, i tota la gent que es-tem implicats en aquest projecte, vo-lem convertir aquest espai en un lloc de referència de la cultura d’aquesta ciutat, i al mateix temps portar el nom del nostre barri molt lluny, i ser capaços de descentralitzar la cultura d’aquesta ciutat. És per això que us convidem a tots aquells que encara no coneixeu les nostres instal·lacions i les nostres activitats a passar un dia i recórrer tots els espais.
I a tots aquells que ja ens coneixeu i ens acompanyeu en tot allò que fem, donar-vos les gràcies, perquè sense tots vosal-tres la Nau Ivanow no tindria sentit.
DAVID MARÍN
l a nau ivanOW
C R e I X
Espai Guillot amb wifi
Assaig Coral Sant Jordi i Locomotora Negra
EQUI
PAM
ENTS
Tota
la
Sag
rera
14
CIUT
AT
Associació de Comerciants de La Sagrera
Ens han de preocupar molt els efectes que la crisi pot tenir als
nostres barris. Aquesta és trans-versal, ja que ens afecta a tots, malgrat que les mesures de les ad-ministracions per pal·liar la situa-ció estan més centrades en ajudar els banquers i no la majoria de la societat.
Si mirem el que s’ha esdevingut f ins ara, els preus de gran part dels serveis bàsics (electricitat, aigua, transport públic, peatges d’autopistes, etc.) s’han apujat per sobre de l ’1,4% de la inf lació; tam-bé s’han incrementat d’una manera desmesurada les taxes i impostos locals aprovats per les adminis-tracions públiques. Aquests incre-ments generalitzats erosionen la capacitat adquisitiva i la qualitat de vida dels veïns i veïnes, espe-cialment de la població més em-pobrida i amb un risc més gran d’exclusió social.
Si a tot això afegim les seqüeles de l ’atur, la congelació de salaris, així com l ’acceptació de la reducció del sou per mantenir els llocs de tre-ball, serem portats a la pobresa, donant lloc a les desmotivacions, la desconf iança.. . i un llarg etcètera; i si a més a més això s’acompanya de les dif icultats econòmiques i de veure com els drets i serveis socials no arriben per a tots, és quan els barris es divideixen socialment.
Una crisi que els ciutadans no hem provocat, però que les administra-
cions, els poders fàctics, estan dis-posades que paguem nosaltres, com de costum, ja que per part seva no hi ha propostes concretes.
Aquesta situació sobrepassa la ca-pacitat d’actuació de les entitats veïnals, però entre tots hem de buscar una sortida, tal com recull una de les resolucions de l ’última assemblea de la FAVB. Les entitats i els ciutadans ens hem de mobilit-zar contra els increments abusius, hem de vigilar que les cobertures dels serveis públics i les polítiques socials serveixin per a impedir si-tuacions extremes i que aquestes no ens duguin a situacions peri-lloses, com criminalitzar els nous veïns de tots els nostres mals, ja que ells també són víctimes com nosaltres.
Per pal·liar part d’aquesta situació hem de donar una resposta con-tundent a la crisi des de la ciutat, aconseguint una ampliació de les polítiques socials amb més inver-sions als barris, que és el mateix que dir en el conjunt de la ciutat. Hem d’afrontar nous reptes entre tots els moviments socials i enti-tats, i anar en la mateixa direcció, en defensa d’aquesta nova socie-tat que s’està creant als nostres barris.
Hem de ser conscients que tot això no ho podrem fer només les enti-tats; ho podrem dur a terme si hi ha un compromís per part de la socie-tat en conjunt, en ser nous reptes
ANTONIO FORTESl a c R i S i e n T R A A l s B A R R I s
amb noves dif icultats per al movi-ment veïnal, així com per a tots els moviments socials. Si volem uns barris cohesionats hem de denun-ciar activament l ’actual fracàs de les polítiques liberals, en les quals es donà tot el poder al mercat, i és per culpa d’aquest que estem pa-tint l ’actual crisi f inancera.
Les persones necessitem més que mai polítics amb sentit de la res-ponsabilitat, per construir la nova política de futur que ens cal als ciutadans, sense caure en la temp-tació d’instrumentalitzar la crisi.
E.S.O i BATXILLERAT
CICLES FORMATIUS DE GRAU MITJÀExplotació de Sistemes Informàtics (E.S.I)Gestió AdministrativaElectromecànica de VehiclesCarrosseriaManteniment Industrial
CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIORGestió Comercial i MàrquetingAdministració de Sistemes Informàtics (A.S.I)Desenvolupament d’Aplicacions Informàtiques (D.A.I)Automoció
FORMACIÓ D’APRENENTS (P.Q.P.I)Mecànica de CotxesMecànica de MotosPlanxa i Pintura
CURSOS DE FORMACIÓ OCUPACIONAL
WWW.MONLAU.ES93 340 82 0493 274 47 00