10 CD

to 1::al.... ....

al alc: c:E E

....-.:t lO <O

'fa 'C: 'C:<Il e... ...

CD CD CDc: c: c:,E E E

1.1Moll de Bosch i Alsina(Moll de la Fusta)i Passeig de Colom

arq. M. de Solà-Morales

<B> Drassanes. L-3

B. 1.2J!' Plaça de la Mercè

arq. R. M. ClotetR. SanàbriaP. Casajoana

<B> Drassanes. L-3

1.3Plaça Reial

arq. F. CorreaA Milà

fanals A. Gaudí

<B> Liceu -,L-3

1.4 -Fossar de les Moreres

arq. C. Fiol •

<B> Jaume I. L-4Barceloneta. L-4

1.5Passeig de Picasso

arq. R. AmadóLI. Domènech

esc. A. Tàpies

<B> Jaume I. L-4Barceloneta. L-4Arc de Triomf. L-1

1.6Plaça de Sant Agustí Velli Plaça Basses de Sant Pere

arq. R. Cáceres

<B> Urquinaona. L-4 i L-1Arc de Triomf. L-1

1.7Plaça de les Caramelles

arq. C. Cirici

<B> Liceu. L-3Pça. Catalunya. L-3 .

1.8Jardins d'Emili Vendrell

1.9Plaça de Folch i Torres

1.10Enllumenat a La Rambla

1.11Plaça del Teatre

1.12Plaça de l'Àngel

1.13Plaça al carrer de la Palla

1.14Pavimentacionsa Bamacentrecarrers de Santa Anna, Comtal,de la Canuda i de Portaferrissa

1.15Places del Pii de Sant Josep Oriol

2.1Parc de l'Estació del Nord

ii1iii'ñ~!!i arq. A. ArriolaC. FiolE. Pericas

esc. B. Pepper<E> Marina. L-1

Arc de Triomf. L-1

. 2.2Plaça de Tetuan

• (Monument al doctor Robert)arq. A. Arriolaesc. J. Llimona<E> Girona. L-4

2.3Jardí de la Torrede les Aigüescarrer de Roger de Llúria 56 interior

arq. C. RibasA. Arriola

. <E> Girona. LA~~~_. Passeig de Gràcia. L-3 i L-4

2.4Plaça de la Hispanitati Plaça de Pablo Neruda

arq. D. Febles<E> Sagrada Familia. L-5

2.5Plaça de Can Robacols

arq. P. Barragán<E> Camp de l'Arpa. L-5

2.6Avinguda de Gaudí

arq. M. Quintanaesc. A. Fenosafanals P. Falqués<E> Sagrada Família. L·5

Hospital de Sant Pau. L·5

2.7Jardí de la Indústriacarrer de la Indústria 109

. arq. M. Quintana~ ~( <E> Sagrada Família. L-5

~ -,

2.8Plaça de la Sedeta

arq. R. FayosP. GiolX. Llistosella

3.1Plaça del Sol

arq. J. BachG. Mora

astrolabi J. Camps

<E> Fontana. L·3

3.2Sector Mercat de La Llibertatplaça de la Llibertat

arq. J. Graells

<E> Fontana. L·3~ Gràcia

3.3Plaça Trilla

arq. J. BachG. Mora

<E> Fontana. L·3

3.4Plaça de Rovira i Trias

arq. J. Graellsesc. J. Camps

e <E> Joanic. LA

3.5. Baixada de la Glòria

arq. J. GraellsP. LlimonaX. Ruiz Vallès.

<E> Vallcarca. L·3

3.6Jardins de Simón Bolívaravinguda de l'Hospital Militar 101·109

arq. C. Ribas

- <E> Vallcarca. L·3

3.7Pont de Roman Macaya

arq. M. L. AguadoJ. M. Julià

-, ~ Av. del Tibidabo

3.8Plaça de la Gal-la Placídia

3.9Plaça de la Virreina

3.10Places de la Torre,de Mañé i Flaqueri de Sant Joaquim

3.11-Plaça de Kennedy

4.1Fossar de la Pedrera

arq. B. GalíM. Quintana

Bus. 9, 38, 72 i 109

4.2Jardins de Can SabatéParc de les Estrelles Altesarq. D. Navas

N. SoléI. Jansana

Bus. 9, 13,38,72 i 109

4.3Avinguda de la ReinaMaria Cristina

arq. LI. Cantallops<8> Espanya. L-1 i L-3

I I I 4.4¡--¡--¡- Plaça de l'Univers

arq. J. BonetI esc. J. Llimona

<8> Espanya. L-1 i L-3

-,;' 4.5~.• ~p' ,:' Plaça de Sancho Marraco

.:;,M',~. R M '

.. ~"l, ,arq. . arques, ..,.. <8> Poble Sec. L-3

4.6Plaça de Navas

arq. D. NavasN. SoléI. Jansana

<8> Poble Sec. L-3

5.1Parc de Joan MiróParc de l'Escorxador

arq. M. Quintana, B. GalíA. Solanas, A. Arriola

esc. J. Miró

<8> Tarragona. L·3

5.2Parc de l'Espanya Industrial

arq. L. Peña Ganchegui, F. Riusesc. A. Alsina, A. Caro

E. CasanovasA. Nagel, P. Palazuelo«Peresejo», J. Pérez

<8> Sants-Estació. L·3 i L·5

5.3Plaça dels Països Catalans

arq. H. PiñónA. Viaplana

<8> Sants- Estació. L·3 i L·5

5.4Plaça del Sol de baix

arq. R. Marqués

<8> Les Corts. L·3

5.5Jardí de les Cortscarrer de Numància 94·118

arq. C. Fiol.

<8> Plaça del Centre. L·3

5.6Jardins del Dr. Hannernannavinguda de Sarrià 86

arq. M. L. Aguadoesc. M. Polo

Bus. 6, 7, 33, 34 i 66

5.7Jardí de la Vil·la Cecíliacarrer de Santa Amèlia 29·33

arq. E. TorresJ.A. Martínez Lapeña

esc. F. López

Bus. 16,74,34 i 66

5.8Plaça de la Concòrdia

5.9Plaça d'Artós

LO

T~Q)eE

6.1Parc del Clot i carrerdels Escultors Claperós

arq. D. FreixesV. Miranda

esc. B. Hunt

<9> Clot. L·1

6.2Pont de Felip 11- Bac de Roda

arq. S. Calatrava~ col. P. Barragán

B. de SolaO. Tarrasó

6.3Plaça del General Moragues

arq. O. Tarrasóesc. E. Kelly

<S> Navas. L·1

6.4Pare de la Pegaso

arq. E. BatlleJ. Roig

<9> Sagrera. L·1 i L·S

6.5Plaça de la Palmera

arq. P. BarragánB. de Sola

esc. R. Serra

<9> La Pau. L·4

6.6Rambla de Prim

- arq. J. Sanjosé

<9> Besós·Mar. L·4

6.7Plaça Prim

arq. B. de SolaP. Barragán

Bus. 92

6.8Parc de Sant Martí

6.9Eix de vianantsde Sant Andreu

6.10Plaça del Dr. Serrat

7.2Eix Francesc Layret-Conflent- Àngel I;'estañaarq. E. Pericasesc. J. Piensa

E. Pladevall

<B> Roquetes. L·4

7.3Plaça de Llucmajorarq. B. df! Sola

P. Barragánbase esc. A. Viàplana

H. Piñónesc. Viladomat

<B> Llucmajor. LA

7.4Plaça de Sóllerarq. A. Arriola

J. LI. DelgadoJ. M. JuliàC. Ribas

esc. X. Corberó

__ ---..::.._'---y <B> Llucmajor. L·4

7.5Avinguda de Rio de Janeiroarq. P. Bardají

C. Teixidoresc. A. Roqué

<B> Roquetes. L·4Bus. 12,62,73, 102,302 i TM

7.6Jardins de la Trinitat Novacarrer de Tamariu

arq. P. Casajoana

Bus. 76 i 51

7.7Parc Esportiu de Can Dra~ó

7,8Plaça dels Jardins'de l'Alfàbia

7.9Montsant - Sant Iscle

7.10Escales al carrer de Llobera

8.1Parc de la Creueta del Coll

-. arq. J. MartorellD. Mackay

esc. E. ChillidaE. Kelly

8.5Racó de l'Oliverapasseig de la Font de la Mulassa 47

arq. J. Farrando

Bus. 25 i 28

8.2Plaça de Salvador Allende

arq. J. Farrandoesc. M. Martí

8.6Davallada de Gallecs

arq. J. Farrando

Bus. 25 i 28....... ~ir:3

8.3Jardins de Santa Rosalia

arq. O. ClosM. Rubert de Ventós

- <B> Penitents. L·3Bus.19

8.7Plaça d'Alfons el Savii Boca Suddel Túnel de la Rovira

arq. M. Quintanaesc. R. Bartolozzi

_!!P1 <B> Alfons X. L·4

8.8Jardins de la Torre Groga8.4

Jardí de la Unitatcarrer de Lloret de Mar 81 8.9

Jardins de Joan de Menaarq. J. Farrando

<B> Horta. L·5Bus. 27. 45, 73, 76 i 85 8.10

Escales de Sales i Ferrer

BarcelonaEspais urbans1981-1991

"Ajuntament de Barcelona

o 100 200

l''''LJ500, 'OOOm

I

Àmbit d'Urbanisme, Obres i Serveis Municipals

Regidor:Josep M. Serra i Martí

Àrea de Projectes i Obres

Coordinador:Rafael de Càceres

Director adjunt d'Espais Locals:Ignasi de Lecea

Cap de la Unitat de Projectes i Obres:Lluís Mestras

Cap del Servei d'Elements Urbans:.Màrius Quintana

Equip actual d'arquitectes:Jaume ArtiguesJosep BarjuanJordi FarrandoMaría Dolores FeblesMarta GabàsJaume GraellsJordi HenrichCinto HomRamon MarquèsBernat MartorellAntonio MontesEnric PericasMontserrat PerielOlga Tarrasó

Arquitectes que han estatanteriorment membres de l'equip:María Luisa AguadoAndreu ArriolaPedro BarragánPere CampsPere CasajoanaRosa Maria ClotetJosep Lluís DelgadoCarme FiolBeth GalíJosep Maria JuliàCarme RibasFernando Ruiz de la CasaRamon SanàbriaBernardo de SolaPepita Teixidor

Edició:' Abril 1991Regidoria d'Edicions i Publicacions.

Direcció de l'edició:Montserrat Ferrer

Selecció i textos:Jordi Farrando

Fotografies:Arxiu Fotogràfic del Servei Tècnic de Projectes i Obres

Base cartogràfica: .Servei de cartografia de la MMAMB

Disseny Gràfic:Ferran Cartes / Montse Plass

Fotocomposició:Fernàndez

Fotomecànica:Scanner Color, S.A.

Impressió:Tipografia Emporium, S.A.

Els espais públics de Barcelona han estat des de 1981un dels elements més destacats de la nova políticaurbanística de la ciutat. Aquesta s'inicià poc després de lesprimeres eleccions democràtiques per als municipis, el1979. L'alcalde que aleshores en sortí guanyador, NarcísSerra, i l'arquitecte que fou nomenat delegat d'urbanisme,Oriol Bohigas, la impulsaren amb força. L'alcalde actual.,Pasqual Maragall, els regidors que més tard hi han tingutcompetències i els tècnics que successivament han estat alcapdavant dels projectes urbans, José Antonio Acebillo iRafael de Cáceres, han mantingut aquesta mateixa voluntatoriginal d'intervenir amb èmfasi en els espais públics.L'interès d'aquestes realitzacions prové tant dels seusvalors propis, com a objectes arquitectònics en si mateixos,com de la seva capacitat de transcendir-ne els límits peresdevenir peces clau en el procés de transformació de laciutat.

Tot recuperant una tradició oblidada durant una bonapart d'aquest segle, els nous espais urbans es concebencom a temes unitaris de projecte. Els diferents aspectessectorials que han caracteritzat l'obra pública durant moltsanys -i que encara avui la caracterítzen a moltes ciutats delmón- s'integren sota un mateix criteri globalitzador.Trànsit, enllumenat, sanejament o vegetació deixen de sertemes tractats independentment per assumir-se com aparts d'un tot que va més enllà de la suma de les sevescomponents. Aquesta integració de les intervencions delsespecialistes en un conjunt homogeni serà bàsica per .comprendre'n els resultats i donarà lloc a espaisradicalment diferents dels que es produïen abans.

Però més enllà del la capacitat renovadora, des de ladisciplina mateixa del projecte, sorgeix una possibilitatdesconeguda fins al moment perquè l'espai públic actuïcom a motor dels nous processos urbanístics. Amb laintenció de reequilibrar la ciutat, d'evitar que el centrecontinuï sent el privilegiat i que la perifèria continuï sensetenir estructura de ciutat, els nous espais urbans suposenuna decidida aportació pública per a la transformaciód'algunes àrees. Escollits estratègicament d'acord amb les~~ves capacitats potencials, la intervenció sobre un seguitpê 'petits espais dispersos obeeix sovint a la voluntat de seruna primera actuació capaç de provocar-ne d'altresposteriors per part d'agents ja no necessàriament públics.Els espais de nova creació actuen en àrees sovintmancades d'arquitectura d'interès i tenen una voluntat clarade convertir-se en veritables símbols per als ciutadans delbarri en què es troben. La falta d'atractiu d'amplis sectorsurbans es combat amb intervencions nonecessàriament grans però potents, rotundes, quetransformen teixits degradats en parts vives de la ciutat,plenes de caràcter.

L'agrupació en itineraris dels espais urbans realitzats enels últims anys respon a raons de tipus pràctic per alvisitant. Aquests han estat establerts de manera que elterritori sobre el qual transcorren o la classe d'intervencionsque inclouen tinguin un grau raonable de coherència. Peròaquest sistema d'organització també implica servitudsnotables que obliguen a deixar fora algunes realitzacions.Malgrat duplicar pràcticament el nombre d'obrescontingudes a l'edició 1981-87, és impossible que un fulletd'aquestes característiques les pugui incloure totes. Hacalgut, per una banda, donar la primacia a les que jaestaven acabades en el moment de confeccionar-lo i, perl'altra, deixar de banda les vinculades als projectes olímpicsatès que aquestes tenen un marc de difusió propi.

A continuació, l'usuari -no necessàriament professionalni coneixedor de la realitat barcelonina- trobarà un plànolgeneral de la ciutat on s'indiquen els vuit itinerarisestablerts, cadascun dels quals s'identifica amb un colordiferent. Un índex general d'espais, arquitectes i escultors lipermetrà de localitzar una obra o un autor concret i unesbreus descripcions el situaran mínimament. Aquestesexplicacions aporten una primera informació sobre elfragment de ciutat en què es basa l'itinerari, emfasitzensobretot l'estructura del seu espai urbà i expliquen lescaracterístiques de les intervencions dutes a terme. Tot i elnecessari esquematisme divulgador, creiem que aquestesinformacions han de permetre un ús més profitós d'aquestdesplegable. AI darrere del fullet, cada itinerari -localitzablepel seu color- disposa d'un plànol que indica la situació deles obres, dóna les dades identificatives dels espais iinforma del mitjà de transport públic per accedir-hi.

Itinerari 1

O EI barri antic de Barcelona acumula el patrimoni llegatper més de dos mil anys d'història. Dins d'aquest

recinte que va ser emmurallat tres vegades successives, hiconviuen antics grans edificis públics i habitatges privatsaltament densificats. Tant els uns com els altres són avuiobjecte d'ambiciosos plans de transformació i millora.

Els carrers són, en general, estrets i poc assolellats.Alguns d'ells revelen encara el traçat del cardus i eldecumanus romans o conserven la traça dels antics caminsque connectaven la ciutat amb l'exterior. Les placesacostumen a ser de dimensions reduïdes, no gairenombroses i poques vegades fruit d'operacions projectualsprèvies.

Entre els carrers, La Rambla és sens dubte la via mésfamosa; ocupa el que era un antic curs de sortida de lesaigües i ressegueix el perímetre de la muralla del segle XIII.

Va ser urbanitzada a finals del segle XVIII i aviat esdevinguéun passeig aglutinador de la vida de la ciutat. EI carrer deFerran és una obra del primer terç del segle XIX que pel seutraçat rectilini i la unificació de façanes contrasta amb laxarxa medieval de l'entorn-La Via Laietana, per la sevabanda, va ser oberta als primers anys d'aquest segle perenllaçar la nova residència de l'Eixample amb el port i servird'assentament a les noves activitats econòmiques. Entreles places, la de Sant Jaume és una obra de 1823 queengrandeix la placeta original a l'encreuament dels doscarrers principals de la ciutat romana. La plaça Reial és, encanvi, una construcció neoclàssica de mitjan segle XIX quetransformà un convent en un conjunt residencial.

Els espais urbans objecte d'intervenció en els darrersanys són, amb freqüència, espais existents que es trobavennotablement degradats. La majoria han recobrat un interèsnou gràcies a treballs que centrant-se sovint en el plahoritzontal de base han sabut redefinir el caràcter delsespais. En altres ocasions, la voluntat de millorar lescondicions generals d'aquest teixit urbà tan densificat haportat a I:enderroc d'alguns edificis per crear nous espaispúblics. Es el cas de la plaça de la Mercè, dels Jardinsd'Emili Vendrell o de la plaça de les Caramelles. Un últimexemple, completament a part dels anteriors, és el Moll deBosch i Alsina. La intervenció en aquest ampli espai teniacom a objectiu iniciar la recuperació de la façana marítimade la ciutat i, alhora, permetre la creació d'una nova viaràpida entre aquesta i el mar. En la capacitat de combinaraquests dos objectius -contradictoris d'acord amb eltractament que rebessin- rau el principal interès de l'actuació.

Itinerari 2

O L'Eixample és un teixit clarament identificable.Correspon a la quadricula de poc més de 113x113 m

projectada per Ildefons Cerdà i adoptada per decisió reialel 1859. Malgrat la densificació i els canvis que ha sofert alllarg dels anys, encara conserva molts dels seus valorsoriginals.

Els nombrosos espais lliures del projecte de partida són,però, difícils de trobar. Tot i que en teoria mai no haviad'edificar-se a les quatre bandes de les illes, que es preveiaun Gran Parc al Besòs i que a més es reservaven 185 haper a parcs a l'interior del teixit mateix, la realitat actual ésben lluny de tot això. EI valor més clar de l'espai públicexistent és la configuració en ella mateixa de la xarxa decarrers. EI carrer-patró generador de la trama té 20 md'amplada i destina una superfície igual al trànsit rodat i alde vianants; el seu encreuament dóna lloc a xamfrans queeixamplen l'espai públic i constitueixen places virtuals. Aaquests carrers-patró, s'hi afegeixen una trentena dequilòmetres de vies d'unes altres característiques. Unes sónavingudes que respecten l'ortogonalitat de la trama baseperò que, mercès a la seva amplada (sovint de 30 o 50 m),jerarquitzen la retícula de partida. D'altres, també ambamplades superiors a la del carrer-patró, travessen aquestaretícula d'extrem a extrem i resolen problemes deconnectivitat general. Totes elles s'ocupen del trànsit ambseccions que, en la major part dels casos, són tambérespectuoses amb els usuaris no motoritzats.

Una bona part de les intervencions produïdes en elsdarrers anys miren de recuperar una part de l'espai públicque la ràpida densificació va fer impossible i provenen derequalificacions previstes en el Pla General (Parc del'Estació del Nord, plaça de la Hispanitat, plaça de PabloNeruda, Jardí de la Indústria, plaça de la Sedeta). D'altressuposen una reflexió sobre alguna d'aquelles viesparticulars i sobre el seu paper dins la trama. Així, latransformació de l'avinguda de Gaudí ha permès de fer-laesdevenir l'eix vertebrador d'un sector de l'Eixample. Unaúltima intervenció singular (Jardí de la Torre de les Aigües)suposa un primer intent d'anar més enllà d'allò que elplanejament general vigent estableix per tal d'aconseguirrecuperar per a ús col· lectiu uns patis d'illa que segons laproposta original no havien de ser edificats.

Itinerari 3

O EI fragment de ciutat que abraça aquest itinerariinclou l'antiga vila de Gràcia i la zona de connexió

entre aquesta i la falda del Tibidabo.Gràcia és un nucli urbà del segle XIX incorporat

definitivament al municipi de Barcelona el 1897. La sevaestructura física prové de la successiva urbanització de lestrenta finques agrícoles que configuraven el territori sobre elqual s'assenta. Malgrat ser un procés que va durar gairebéun segle i mig, el grau d'homogeneïtat que presenta permetidentificar-lo clarament dintre del conjunt de Barcelona. Lesfinques agràries varen dividir-se en parcel-les de 6 m defaçana que, originàriament, eren ocupades per cases deplanta i pis amb un pati a la part posterior. La novaurbanització arrencava sovint de la creació d'una plaça dela qual partien uns carrers estrets, rectilinis i espaiats ambcerta regularitat. Aquestes places han constituït al llarg deltemps espais públics actius i estructuradors.

Les intervencions més conegudes realitzades recentmenta la zona són precisament les que rehabiliten aquestespetites places. Totes van ser objecte d'un projecte deconjunt desenvolupat després a cadascuna d'elles. Lesintervencions han tingut així la coherència necessària permantenir aquesta imatge unitària que convenia al caràcterde Gràcia.

Un altre grup d'actuacions, probablement menys vistósperò no gens menyspreable, és el que s'ocupa dels carrersque estructuren el barri. L'envelliment d'una xarxa pensadaper a usos no tan intensos com els actuals ha obligat atrobar solucions formals que estableixin una jerarquitzacióde les vies i possibilitin la convivència entre vehicles ivianants sense perdre la desitjada imatge unitària.

La zona que s'estén al nord-oest de Gràcia i que va finsal peu del Tibidabo presenta teixits diversos. A SantGervasi, un altre municipi del segle XIX, les novesrealitzacions continuen ocupant-se del recondicionamentd'espais existents (places de la Torre, de Mañé i Flaquer ide Sant Joaquim). A la resta del sector s'aborden elsproblemes de connectivitat que origina la topografia de lesàrees de contacte amb les muntanyes (Pont de RomanMacaya, Jardins de Simón Bolívar) i s'introdueixen perprimera vegada escales mecàniques com a solució als fortspendents d'alguns carrers (Baixada de la Glòria). Elsproblemes originats per l'orografia seran posteriorment eltema central de l'itinerari 8.

Itinerari 4

Montjuïc és la muntanya que domina l'angle sud-oestde Barcelona. Bruscament tallada pel vessant del

mar, baixa amb més suavitat pel costat de la ciutat.Parcialment habitada en diferents periodes de la història, elseu punt més alt (175 m) disposa d'una fortificació que vaperdre el caràcter exclusivament militar el 1960. Amb elsmaterials extrets de les seves pedreres es construïrenmolts dels edificis de Barcelona, mentre que les sevesnombroses fonts constituïren durant anys llocs d'esbarjo.

Les operacions d'urbanització de la part septentrionals'iniciaren amb motiu de l'Exposició Internacional de 1929.Amargós en traçà l'ordenació general, Puig i Cadafalchs'ocupà de diverses peces d'arquitectura, Forestier de lajardineria i Nicolau M. Rubió i Tudurí dirigí les plantacions.Es construïren 200 ha de jardins que combinaven tipologiesdiverses i s'adaptaven a les condicions de la muntanya.Actuacions posteriors l'han consolidat com a parc i hi hanintroduït un bon nombre d'equipaments. A l'actualitat, elsJocs Olímpics de 1992 faciliten la urbanització de la bandade Migdia que encara restava per fer.

Entre Montjuïc i l'Eixample es troba el Poble Sec.Aparegut a la segona meitat del segle XIX, els espais públicshi són molt escassos i els carrers estrets i amb unaccentuat pendent. A l'altra banda de la muntanya, unseguit de barris inconnexos han iniciat el seu procés devertebració.

Les intervencions recollides en l'itinerari responen a totesaquestes situacions urbanes. D'una banda hi ha el .recondicionament dels espais inclosos dintre del recinte dela Fira, els quals havien estat organitzats amb motiu del'Exposició de 1929 (avinguda de la Reina Maria Cristina,plaça de l'Univers). D'altra banda, els que urbanitzen lazona del Migdia, on es troba el cementiri (Fossar de laPedrera), i que es veuran incrementats d'una maneraimportant quan acabin les operacions vinculades amb elsJocs Olímpics. Aquestes obres responen a la voluntat deconsolidar Montjuïc en la seva totalitat perquè esdevinguinexe amb els barris que avui resten deslligats del nuclicentral de la ciutat a causa precisament de la muntanya. Untercer grup el constitueixen les realitzacions que volenarticular aquests barris del peu de la muntanya, algunsd'ells fins ara notablement mancats d'estructura urbana(Jardins de Can Sabaté, plaça de Sancho Marraco i plaçade Navas).

Itinerari 5

Aquest és un itinerari que transcorre per sectorsurbans de característiques molt diverses. Constitueix,

però, un eix clau que enllaça zones específiques de latrama urbana. Hi trobem la Fira de Mostres a la plaçad'Espanya (descrita a l'itinarari 4); i, així mateix, el sector deponent de la Diagonal, de remarcable activitat terciària;enmig, l'estació central dels ferrocarrils. La vertebraciód'una espina que connecti aquestes àrees singularsprefigura l'existència d'un nou centre urbà reequilibrador dela ciutat en el seu, sector occidental. Constitueix el queconeixem com a Area de Nova Centralitat. La construcciód'espais públics no només millora aquí la qualitat urbanad'unes zones concretes, sinó que assumeix papersestratègics que en transcendeixen els límits mateixos.

Aquesta capacitat impulsora de l'espai urbà s'observaespecialment en el tram inicial del recorregut. Aquí ésl'enderroc d'antics grans edificis fabrils o de servei i el buitprovocat per la transformació de l'estació ferroviària el queha permès l'aparició dels nous espais lliures. Aquests tenenuna dimensió important per comparació a un bon nombredels nous espais de la ciutat, requalifiquen profundamentaquesta zona fronterera entre l'Eixample i Hostafrancs -undels municipis agregats al tombant de segle-, i obren camíper a les futures intervencions que han de transformarradicalment les zones envellides del carrer de Tarragona.

L'itinerari s'endinsa després en l'antic nucli de Les Corts iarriba fins a l'extrem de Sarrià. Les actuacions adquireixenllavors una escala menor, més pròpia de les intervencionsen àrees consolidades -tot i que alguna d'aquestes sigui deconsolidació recent. La plaça de la Concòrdia és el resultatde la rehabilitació d'una vella plaça de característiquessimilars a les de Gràcia (Itinerari 3). Actuacions com la plaçadel Sol de Baix, la plaça d'Artós o els Jardins del Dr.Hahnemann, malgrat les diferències entre elles, suposenl'arranjament de petits espais per a l'ús dels ciutadans de lazona immediata. EI Jardí de les Corts o el de la Vil· la Cecñíasón petits parcs de barri que configuren un segon nivell dedotacions verdes que complementen els parcs de ciutat.

Itinerari 6

Aquest és sens dubte l'itinerari que abraça un territorimés ampli i més heterogeni. Inclou dos nuclis antics:

Sant Andreu i Sant Martí de Provençals, originàriamentdividits en subnuclis que a l'actualitat es reagrupen en dosdistrictes que mantenen els noms històrics.

EI teixit urbà mostra aquí clarament el conflicte provocatper la superposició entre les trames originals dels diversosbarris existents i la retícula del Pla Cerdà. La presència d'unimportant sector industrial a la zona marítima més properaal centre i els «polígons» d'habitatges dels anys cinquanta,seixanta i setanta en el sector de llevant -que ocupenprecisament els terrenys que Cerdà destinava per al GranParc del Besòs- afegeix encara més confusió a un territoriprofundament dispar. Aquest es troba, a més, travessat pergrans infrastructures segregadores, que dificulten laconnexió entre les parts, i per vies internes que no hanacabat de ser obertes i que no exerceixen la seva teòricafunció d'enllaç.

Les obres dutes a terme en aquests últims anys no sónmés que un primer pas per modificar profundament unaàrea de la ciutat que necessita transformacions importants.Operacions actualment en marxa o en projecte, com ladesaparició de la línia del ferrocarril arran de mar, la creacióde la Vila Olímpica, el nou Cinturó del Litoral o l'obertura dela Diagonal, donaran en el futur l'empenta decisiva per aaquesta transformació. Ara com ara, la plaça Prim, la plaçadel General Moragues, la plaça de la Palmera, la plaça delDoctor Serrat, el Parc del Clot, el Parc de la Pegaso, elParc de Sant Martí o l'eix de vianants de Sant Andreu, hanaconseguit requalificar els àmbits urbans immediats dinsdels quals s'inscriuen. EI Pont de Felip li-Bac de Roda o laRambla de Prim ja han iniciat, en canvi, requalificacionsd'una altra escala. EI primer ha permès l'aparició d'un eixmar-muntanya que ha modificat substancialment lesrelacions entre dues parts de la ciutat que fins al momentde la seva construcció havien estat desconnectades. Lasegona és tot just l'inici del que ha dI'esdevenir el gran eixvertebrador del sector de llevant de la ciutat.

Itinerari 7

O L'àmbit que inclou aquest itinerari correspon a una deles parts de la ciutat d'aparició més recent. Tot i

l'existència d'alguns nuclis habitats ja durant el primer terçd'aquest segle, el seu creixement espectaculars'esdevingué amb la forta immigració dels anys cinquanta iseixanta. L'urbanisme nascut de la transgressió sistemàticade les normes, totalment lliurat a les immobiliàries privades iamb promocions públiques de migrada qualitat, donarà lloca una ciutat-dormitori plena de mancances.

Aquest és sens dubte l'itinerari en què la capacitat del'espai públic com a regenerador per si mateix del teixiturbà queda més palès. Si en algun dels itineraris descritsels treballs sobre l'espai públic són un primer pas importantper encoratjar intervencions ulteriors, aquí, pas a pas, lesactuacions dutes a terme fan esdevenir per si mateixes unracó oblidat de Barcelona en una autèntica peça de ciutat.

La transformació de la Via Júlia en una veritable espinai dorsal del sector és clau per explicar-se l'èxit del procés, endegat. Mercès a un projecte que no se centraI exclusivament en el trànsit i sap assumir tota la complexitat

de funcions amb les quals un carrer s'ha de dotar, la novaI via converteix, així, un espai quasi residual, ple de

problemes de topografia, en un instrument generadord'urbanitat.

Després d'aquesta operació fonamental, se'n realitzend'altres que inicien la configuració d'uns recorreguts urbansarticuladors del barri. L'eix Layret-Conflent-Pestañaintersecciona la Via Júlia en el seu punt mig i dóna lloc auna creu de la qual partiran dues directrius fonamentals pera aquests recorreguts. Espais com la plaça de Llucmajorsón clarament vinculats a un d'ells, d'altres, com els Jardinsde la Trinitat Nova, ho seran en el futur. Tots ells sónespais que segons el Pla General havien de ser places peròque restaven buits, incapaços de ser res més que unssolars sense urbanitzar o vies que, segons el tractamentque rebessin, podien constituir talls profunds en el teixiturbà. Gràcies al tipus d'intervencions realitzades,esdevenen, però, peces bàsiques per convertir la zona enalguna cosa més que un suburbi oblidat.

Itinerari 8

O Aquest és l'itinerari de la Barcelona dels turons.Inclou l'antic municipi d'Horta, incorporat a la ciutat el

1-.904, i els nuclis dispersos que a finals del XIX i principis delxx urbanitzaren una part de les muntanyes centrals. L'úsintensiu d'aquesta zona accidentada va tenir lloc, però, ambels fluxos migratoris de fa vint o trenta anys, moment en elqual la voracitat constructiva portà a edificar terrenys queen teoria havien d'esdevenir un gran parc. La manca dereflexió sobre com havia de ser la ciutat que abandona elpla i s'enfila per les muntanyes, donà llOC a un urbanismeabsolutament mancat d'estructures en les qualsrecolzar-se. La zona és actualment una barreja de casesantigues, blocs d'escassa qualitat i algun grupd'autoconstrucció encara en peu. Els problemesd'urbanització apareixen pertot arreu i afecten tant leszones edificades que s'han constituït en ciutat com aquelleson encara sembla possible que hi hagi una gran zonaverda.

Un nombre important dels projectes realitzats tenen coma origen precisament la necessitat d'introduir un mínim derigor en el disseny de les vies i els espais lliures quanaquests es produeixen en un entom urbà muntanyenc. Hanestat freqüents els carrers que han hagut de recórrer a lesescales per solucionar els problemes causats per latopografia. La Davallada de Gallecs o les Escales de Sales iFerrer són dos exemples de la nova actitud adoptadadavant d'aquest problema. La plaça de Salvador Allende,els Jardins de Santa Rosalia i el Racó de l'Olivera,altrament, ü-lustren el treball que converteix solars residualsde pendent accentuat en un recorregut amb valor intrínsecdins de la ciutat. EI Parc de la Creueta del Coll, en canvi,s'ocupa d'un dels turons encara convertible en parc imostra les possibilitats de transformar el forat provocat peruna pedrera situada en un barri perifèric en un equipamentsuficientment atractiu perquè sigui d'interès general per atota la ciutat.

La resta d'actuacions tenen lloc en zones no tanaccidentades. EI Parc de la Unitat és un petit parc de barriper a una de les zones més tranquil· les d'Horta, els Jardinsde Joan de Mena, l'espai verd d'un conjunt de blocs definals dels seixanta i la plaça d'Alfons el Savi, la reconversió

I d'una autopista a l'interior de la ciutat en una via molt mésrespectuosa amb l'entorn urbà, capaç d'integrar lesdiverses peces que hi ha al seu voltant en lloc demantenir-se com a barrera segregadora. Altres actuacionsen marxa, com l'acabament del 11Cinturó o la zona olímpica

Ide la Vall d'Hebron, establiran la futura relació entre aquestsector de.la ciutat i les altres muntanyes de la banda nord.

Espais urbans

Avinguda de Gaudí (2)Avinguda de la Reina Maria Cristina (4)Avinguda de Rio de Janeiro (7)Baixada de la Glòria (3)Davallada de Gallecs (8) .Eix Francesc Layret-Conflent-Àngel Pestanya (7)Eix de vianànts de Sant Andreu (6)Enllumenat a La Rambla (1)Escales al carrer de Llobera (7)Escales de Sales i Ferrer (8)Fossar de les Moreres (1)Fossar de la Pedrera (4)Jardí de les Corts (5)Jardí de la Indústria (2)Jardí de la Torre de les Aigües (2)Jardí de la Unitat (8)Jardí de la Vtl-la Cecília (5)Jardins de Can Sabaté (Parc de les Estrelles Altes) (4)Jardins del Dr. Hahnemann (5)Jardins d'Emili Vendrell (1)Jardins de Joan de Mena (8)Jardins de Santa Rosalia (8)Jardins de Simón Bolívar (3)Jardins de la Trinitat Nova (7)Jardins de la Torre Groga (8)Moll de Bosch i Alsina (Moll de la Fusta) (1)Montsant - Sant Iscle (7)Parc del Clot i carrer dels Escultors Claperós (6)Parc de la Creueta del Coll (8)Parc de l'Espanya Industrial (5)Parc Esportiu Can Dragó (7)Parc de l'Estació del Nord (2)Parc de Joan Miró (Parc de l'Escorxador) (5)Pare de la Pegaso (6)Parc de Sant Martí (6)Passeig de Colom (1)Passeig de Picasso (1)Pavimentacions a Bamacentre (1)Plaça d'Alfons el Savi i Boca Sud del túnel de la Rovira (8)Plaça de l'Àngel (1)Plaça d'Artés (5)Plaça Basses de Sant Pere (1)Plaça de «Can Robacols» (2)Plaça de les Caramelles (1)Plaça de la Concòrdia (5)Plaça dels Jardins de l'Alfàbia (7)Plaça al carrer de la Palla (1)Plaça del Dr. Serrat (6)Plaça de Folch i Torres (1)Plaça de la Gal·la Placídia (3)Plaça del General Moragues (6)Plaça de la Hispanitat (2)Plaça de Kennedy (3)Plaça de Llucmajor (7)Plaça de la Mercè (1)Plaça de Navas (4)Plaça dels Països Catalans (5)Plaça de Pablo Neruda (2)Plaça de la Palmera (6)Plaça Prim (6)Plaça Reial (1)Plaça de Rovira i Trias (3)Plaça de Salvador Allende (8)Plaça de Sancho Marraco (4)Plaça de Sant Agustí Vell (1)Plaça de la Sedeta (2)Plaça del Sol (3)Plaça del Sol de Baix (5)Plaça de Sóller (7)

. Plaça del Teatre (1)Plaça de Tetuan (Monument al doctor Robert) (2)Plaça Trilla (3)Plaça de l'Univers (4)Plaça de la Virreina (3)Places del Pi i de Sant Josep Oriol (1)Places de la Torre, de Mañé i Flaquer i de Sant Joaquim (3)Pont de Felip 11- Bac de Roda (6)Pont de Roman Macaya (31Racó de l'Olivera (8)Rambla de Prim (6)Sector Mercat de la Llibertat (3)Via Júlia (7)

Arquitectes

Aguado, M. L. (3, 5)Amadó, R. (1)Arriola, A. (2, 5, 7)Bach, J. (3)Bardají, P. (7)Barragán, P. (2, 6, 7)Batlle, E. (6)Bonet, J. (4)Cáceres, R. (1)Calatrava, S. (6)Cantallops, LI. (4)Casajoana, P. (1, 7)Cirici, C. (1)Clos, O. (8)Clotet, R. M. (1)Correa, F. (1)Delgado, J. LL. (7)Domènech, LI. (1)Farrando, J. (8)Fayós, R. (2)Febles, D. (2)Fiol, C. (1, 2, 5)Freixes, D. (6)Galí, B. (4, 5)Giol, P. (2)Graells, J. (3)Jansana, I. (4)Julià, J.M. (3, 7)Llimona, P. (3)Llistosella, X. (2)Mackay, D. (8)Marquès, R. (4, 5)Martínez Lapeña, J. A. (5)

. Martorell, J. (8)Milà, A. (1)Miranda, V. (6)Mora, G. (3)Navas, D. (4)Peña Ganchegui, L. (5)Perícas, E. (2, 7)Piñón, H. (5)Quintana, M. (2, 4, 5, 8)Ribas, C. (2, 3, 7)Rius, F. (5)Roig, J. (6)Rubert de Ventós, M. (8)Ruiz Vallès, X. (3)Sanàbria, R. (1)Sanjosé, J. (6)Sola, B. de (2, 6, 7)Solà-Morales, M. de (1)Solanas, A. (5)Solé, N. (4)Tarrasó, O. (6)Teixidor, C. (7)Torres, E. (5)Viaplana, A. (5)

, I

Escultors

Aguilar, S. (7)Alsina, A. (5)Bartolozzi, R. L. (8)Camps, J. (3)Caro, A. (5)Casanovas, E. (5)Chillida, E. (8)Corberó, X. (7)Fenosa, A. (2)Hunt, B. (6)Kelly, E. (6, 8)Llimona, J. (2, 4)López, F. (5)Martí, M. (8)Miró, J. (5)Nagel, A. (5)Palazuelo, P. (5)Pepper, B. (2)Pérez, J. (5)«Peresejo», (5)Pladevall, E. (7)Piensa, J. (7)Polo, M. (5)Roqué, A. (7)Rosselló, A. (7)Serra, R. (6)Tàpies, A. (1)Viladamat, J. (7)